TT‘
eexplicaré una història. Però no una història qualsevol. T’explicaré la història més meravellosa. La història de la vida. La teva, la meva, la nostra. Veig que tens ulls de persona curiosa. Les persones curioses es fan moltes preguntes i de vegades no en tenen prou amb les respostes que troben als llibres, que els donen a l’escola, que els ofereix la família… Llavors busquen respostes millors i noves.
De vegades les persones curioses plantegen preguntes que mai ningú no havia plantejat abans. Preguntes per a les quals no hi ha respostes enlloc. Aleshores cal buscar-les. Cal posar-se a treballar, cal viatjar, observar, recol·lectar, assaborir, tocar, cavar, grimpar…
Hi ha cap animal a casa teva? Quants dits té? Els mateixos que tu? Per què tens cinc dits a cada mà? En podries tenir vuit? Seria genial per tocar el piano! Per què no tenim tentacles com el pop? Per què no podem volar o respirar sota l’aigua? Per què som com som?
Et donaré respostes a diverses d’aquestes preguntes. No sé si són les definitives, però són les que tenim per ara. Les respostes més belles i interessants.
Fa temps hi va haver un nen que tenia una mirada com la teva. Es deia Charles, Charles Darwin. Res no li agradava tant com els animals i les plantes; es passava el dia anant darrere de tot allò que fos viu. I, com tu, sempre preguntava.
Va anar creixent i va estudiar, va aprendre, va conèixer persones tan curioses com ell, que li van contar històries meravelloses que el van ajudar a pensar millor. Però mai no quedava satisfet. Què va fer, doncs? Va viatjar, va observar, va recol·lectar, va assaborir, va tocar, va cavar, va grimpar… Es va embarcar en un vaixell que va fer la volta al món. Va passar tres anys en aquell vaixell, marejat, en mars perillosos, en terres perilloses.
Uns anys més tard, quan ja tenia una pila de filles i fills, Darwin continuava pensant en aquell viatge, continuava fent experiments i observacions, ara en la comoditat de la seva bella llar.
Va viure coses boniques… i coses lletges. Com tu, com totes les persones. Però mai no va deixar d’investigar, de preguntar i preguntar-se, i ho va fer sempre amb molta valentia. Se li van acudir respostes noves que ens ajuden a entendre millor qui som i d’on venim. I ens va mostrar que el món és més complex, bell i interessant del que se solia pensar.
