En unes golfes polsegoses hi vivia una parella de ratolins amb el seu Ăşnic ďŹ ll, que es deia Mateu. En un dels racons de les golfes, tot cobert de teranyines, s'hi amuntegaven diaris, llibres i revistes, un llum trencat i les restes d'una nina. Era el racĂł d’en Mateu.
Els ratolins eren molt pobres, però tenien grans esperances per al Mateu. De gran, potser arribaria a ser metge. Aleshores menjarien formatge parmesà per esmorzar, per dinar i per sopar. Però en preguntar a en Mateu què volia ser de gran, els va contestar: – No ho sé… Vull veure món.