Eines bàsiques per ser
Eines bàsiques per ser
ISBN 978-84-10387-43-0
9 788410 387430
UN UNIVERS PER EXPLORAR El plaer de veure el món
Tots els éssers vius tenim la capacitat de percebre el món que ens envolta, però no tots ho fem de la mateixa manera. Així, hi ha animals que tenen molt agusat el sentit de l’oïda, d’altres posseeixen un olfacte admirablement desenvolupat per ensumar les seves preses, i fins i tot n’hi ha que, com les rates, poden percebre el moviment «a càmera lenta» per poder fugir dels depredadors. Als humans, els sentits ens permeten percebre cada objecte per considerar si ens resulta agradable o si ens transmet altres sensacions. En l’art, aquesta reflexió sobre el que ens fa sentir una obra
LES PROFUNDITATS DE L’ULL HUMÀ A través del sentit de la vista, percebem el món que ens envolta per després poder-lo plasmar a través de les diferents disciplines artístiques. Els nostres ulls funcionen com una càmera fotogràfica que capta les imatges i les transmet al cervell perquè aquest les pugui interpretar. L’ull està format per un seguit de petits elements:
RETINA
IRIS
Membrana formada per cèl·lules sensibles a la llum que cobreix la part posterior de l’ull. S’encarrega de rebre les imatges i transformar-les en impulsos nerviosos que després es transfereixen al cervell.
És la part de l’ull que té color. Envolta la pupil·la i en controla la dilatació com si fos un diafragma que s’obre i es tanca per deixar passar més o menys quantitat de llum cap a l’interior
és el que coneixem com a estètica.
En els seus orígens, el món de l’art entenia l’estètica com la recerca de la bellesa ideal, mentre que avui dia és un concepte molt més obert, i les obres conviden a la reflexió i al debat més enllà de si són boniques.
NERVI ÒPTIC
S’encarrega d’enviar la informació visual des de la retina fins al cervell a través d’impulsos elèctrics.
CÒRNIA
És una fina membrana transparent que protegeix la part exterior de l’ull i permet que entri la llum. A més, ajuda que l’ull enfoqui a mesura que la llum s’obre camí.
CRISTAL·LÍ
PUPIL·LA
Funciona com l’objectiu d’una càmera i es deforma per poder enfocar els objectes. Així, agafa una forma arquejada quan els objectes són a prop, i s’aplana amb els més allunyats.
Aquest petit orifici al centre de l’iris regula la quantitat de llum que entra a l’ull. Quan la llum és molt intensa la pupil·la es contrau, mentre que quan és tènue s’obre.
PERÒ, COM FUNCIONEN ELS NOSTRES ULLS?
1
LA CAPTACIÓ
La llum entra a l’ull per la còrnia i travessa la pupil·la. Després, el cristal·lí enfoca aquesta llum a la retina.
2
LA TRANSFORMACIÓ
La retina converteix la llum en impulsos nerviosos mitjançant els cons i els bastons.
3
LA TRANSMISSIÓ
Des del nervi òptic, els impulsos generats a la retina s’envien al cervell.
4 LA INTERPRETACIÓ
Finalment, el cervell processa tota la informació rebuda i interpreta aquests impulsos en forma d’imatges.
UN UNIVERS PER EXPLORAR El plaer de veure el món
Tots els éssers vius tenim la capacitat de percebre el món que ens envolta, però no tots ho fem de la mateixa manera. Així, hi ha animals que tenen molt agusat el sentit de l’oïda, d’altres posseeixen un olfacte admirablement desenvolupat per ensumar les seves preses, i fins i tot n’hi ha que, com les rates, poden percebre el moviment «a càmera lenta» per poder fugir dels depredadors. Als humans, els sentits ens permeten percebre cada objecte per considerar si ens resulta agradable o si ens transmet altres sensacions. En l’art, aquesta reflexió sobre el que ens fa sentir una obra
LES PROFUNDITATS DE L’ULL HUMÀ A través del sentit de la vista, percebem el món que ens envolta per després poder-lo plasmar a través de les diferents disciplines artístiques. Els nostres ulls funcionen com una càmera fotogràfica que capta les imatges i les transmet al cervell perquè aquest les pugui interpretar. L’ull està format per un seguit de petits elements:
RETINA
IRIS
Membrana formada per cèl·lules sensibles a la llum que cobreix la part posterior de l’ull. S’encarrega de rebre les imatges i transformar-les en impulsos nerviosos que després es transfereixen al cervell.
És la part de l’ull que té color. Envolta la pupil·la i en controla la dilatació com si fos un diafragma que s’obre i es tanca per deixar passar més o menys quantitat de llum cap a l’interior
és el que coneixem com a estètica.
En els seus orígens, el món de l’art entenia l’estètica com la recerca de la bellesa ideal, mentre que avui dia és un concepte molt més obert, i les obres conviden a la reflexió i al debat més enllà de si són boniques.
NERVI ÒPTIC
S’encarrega d’enviar la informació visual des de la retina fins al cervell a través d’impulsos elèctrics.
CÒRNIA
És una fina membrana transparent que protegeix la part exterior de l’ull i permet que entri la llum. A més, ajuda que l’ull enfoqui a mesura que la llum s’obre camí.
CRISTAL·LÍ
PUPIL·LA
Funciona com l’objectiu d’una càmera i es deforma per poder enfocar els objectes. Així, agafa una forma arquejada quan els objectes són a prop, i s’aplana amb els més allunyats.
Aquest petit orifici al centre de l’iris regula la quantitat de llum que entra a l’ull. Quan la llum és molt intensa la pupil·la es contrau, mentre que quan és tènue s’obre.
PERÒ, COM FUNCIONEN ELS NOSTRES ULLS?
1
LA CAPTACIÓ
La llum entra a l’ull per la còrnia i travessa la pupil·la. Després, el cristal·lí enfoca aquesta llum a la retina.
2
LA TRANSFORMACIÓ
La retina converteix la llum en impulsos nerviosos mitjançant els cons i els bastons.
3
LA TRANSMISSIÓ
Des del nervi òptic, els impulsos generats a la retina s’envien al cervell.
4 LA INTERPRETACIÓ
Finalment, el cervell processa tota la informació rebuda i interpreta aquests impulsos en forma d’imatges.
EL MÓN A TOT COLOR Colors per aquí, colors per allà!
Si mires al teu voltant, veuràs que totes les coses tenen una aparença única, i que una pilota és molt diferent d’un test de geranis. Però, què és el que els diferencia? Podríem dir que tenen diferents mides, la forma tampoc és igual i, evidentment, no es noten de la mateixa manera al tacte. Però la qualitat que millor els diferencia és el color.
ALTRES MANERES DE VEURE-HI
COM PERCEBEM ELS COLORS? El color no és una característica pròpia de les coses, sinó una percepció visual, és a dir, la manera com el nostre cervell interpreta el que veu.
No tots els animals hi veuen de la mateixa manera ni amb els mateixos colors. N’hi ha que només hi veuen en blanc i negre, d’altres ja en tenen prou amb dos colors, i fins i tot n’hi ha que hi veuen més enllà del que nosaltres podem percebre.
Els humans veiem tres dimensions de color, és a dir, som tricromàtics, ja que a la retina tenim tres tipus de cons sensibles a diferents longituds d’ona: la vermella, la verda i la blava. Entre aquestes tres ones es troben tots els colors que coneixem. Els humans podem distingir aproximadament uns 20.000 colors diferents!
El color és una de les característiques que defineix l’objecte.
Veuen la llum ultraviolada, la qual cosa els permet detectar detalls que a nosaltres se’ns escapen. D’aquesta manera els resulta més fàcil caçar.
GOSSOS
Són dicromàtics, amb una especial sensibilitat als blaus i als grocs. Amb els verds i els vermells, la cosa es complica!
VERMELL
Ara ho descobrirem!
VERD
ÀLIGUES
BLAU
D’ON SURTEN ELS COLORS? El color prové de la llum, que conté tots els colors. El raig de llum xoca contra els objectes, però aquests no ens retornen tots els colors, sinó que n’absorbeixen una part i en reflecteixen una altra. Aquesta llum que surt rebotada en forma d’ona amb una longitud concreta és la que arriba als nostres ulls.
ESCURÇONS
Tenen visió tèrmica, amb la qual són capaços de detectar l’escalfor de les preses. És com si tinguessin infrarojos.
ABELLES
Són tricromàtiques, però no veuen els mateixos colors que nosaltres. Les abelles veuen els blaus, els verds i la llum ultraviolada, cosa que els resulta molt útil per trobar el pol·len de les flors.
FOQUES
Són monocromàtiques, i només hi veuen en una escala de grisos.
CARPES
Poden veure els mateixos colors que els humans, però això depèn de la profunditat. A poca profunditat, distingeixen millor els vermells, mentre els verds i els blaus els perceben millor en aigües profundes.
EL MÓN A TOT COLOR Colors per aquí, colors per allà!
Si mires al teu voltant, veuràs que totes les coses tenen una aparença única, i que una pilota és molt diferent d’un test de geranis. Però, què és el que els diferencia? Podríem dir que tenen diferents mides, la forma tampoc és igual i, evidentment, no es noten de la mateixa manera al tacte. Però la qualitat que millor els diferencia és el color.
ALTRES MANERES DE VEURE-HI
COM PERCEBEM ELS COLORS? El color no és una característica pròpia de les coses, sinó una percepció visual, és a dir, la manera com el nostre cervell interpreta el que veu.
No tots els animals hi veuen de la mateixa manera ni amb els mateixos colors. N’hi ha que només hi veuen en blanc i negre, d’altres ja en tenen prou amb dos colors, i fins i tot n’hi ha que hi veuen més enllà del que nosaltres podem percebre.
Els humans veiem tres dimensions de color, és a dir, som tricromàtics, ja que a la retina tenim tres tipus de cons sensibles a diferents longituds d’ona: la vermella, la verda i la blava. Entre aquestes tres ones es troben tots els colors que coneixem. Els humans podem distingir aproximadament uns 20.000 colors diferents!
El color és una de les característiques que defineix l’objecte.
Veuen la llum ultraviolada, la qual cosa els permet detectar detalls que a nosaltres se’ns escapen. D’aquesta manera els resulta més fàcil caçar.
GOSSOS
Són dicromàtics, amb una especial sensibilitat als blaus i als grocs. Amb els verds i els vermells, la cosa es complica!
VERMELL
Ara ho descobrirem!
VERD
ÀLIGUES
BLAU
D’ON SURTEN ELS COLORS? El color prové de la llum, que conté tots els colors. El raig de llum xoca contra els objectes, però aquests no ens retornen tots els colors, sinó que n’absorbeixen una part i en reflecteixen una altra. Aquesta llum que surt rebotada en forma d’ona amb una longitud concreta és la que arriba als nostres ulls.
ESCURÇONS
Tenen visió tèrmica, amb la qual són capaços de detectar l’escalfor de les preses. És com si tinguessin infrarojos.
ABELLES
Són tricromàtiques, però no veuen els mateixos colors que nosaltres. Les abelles veuen els blaus, els verds i la llum ultraviolada, cosa que els resulta molt útil per trobar el pol·len de les flors.
FOQUES
Són monocromàtiques, i només hi veuen en una escala de grisos.
CARPES
Poden veure els mateixos colors que els humans, però això depèn de la profunditat. A poca profunditat, distingeixen millor els vermells, mentre els verds i els blaus els perceben millor en aigües profundes.
EL CERCLE CROMÀTIC Un ordre per als colors
El cercle cromàtic és una manera de representar, de manera ordenada, els colors visibles. Aquest cercle de colors parteix de tres colors principals, que anomenem colors primaris, i que són el groc, el vermell i el blau.
UN CERCLE MOLT ÚTIL A més de per donar un ordre als colors visibles per als humans, el cercle cromàtic pot ser de gran utilitat en el món de l’art i del disseny. Vet aquí alguns dels seus usos.
De la barreja d’aquests tres colors sorgeixen els colors secundaris i tots els altres.
COLORS PRIMARIS
COLORS SECUNDARIS
2 1
Podem veure quins colors primaris hem de barrejar, i en quina proporció, si volem obtenir algun color concret. Només amb tres colors ja tenim una infinitat d’opcions!
3
El cercle és una eina molt útil per poder jugar a combinar els colors de la roba i crear així conjunts molt atractius.
CÀLIDS
L’HARMONIA TRIÀDICA
Són els tres colors que es troben quan es dibuixa un triangle equilàter dins el cercle. Aquests tres colors contrasten molt bé entre ells.
COLORS ANÀLEGS
Són els colors que queden a banda i banda d’un altre. La combinació d’aquests dona com a resultat un treball harmoniós.
Mitjançant l’ús dels colors complementaris, podràs saber quins colors contrasten i com funcionen junts.
FREDS
COLORS COMPLEMENTARIS
Cada color de la roda en té un de complementari, que és el que es troba a la banda oposada. Aquests dos colors ressalten molt l’un amb l’altre.
4
Ens ajuda a triar paletes de colors per als nostres projectes.
5
Ens permet visualitzar bé els colors càlids i freds per tal de fer-los servir segons el context.
EL CERCLE CROMÀTIC Un ordre per als colors
El cercle cromàtic és una manera de representar, de manera ordenada, els colors visibles. Aquest cercle de colors parteix de tres colors principals, que anomenem colors primaris, i que són el groc, el vermell i el blau.
UN CERCLE MOLT ÚTIL A més de per donar un ordre als colors visibles per als humans, el cercle cromàtic pot ser de gran utilitat en el món de l’art i del disseny. Vet aquí alguns dels seus usos.
De la barreja d’aquests tres colors sorgeixen els colors secundaris i tots els altres.
COLORS PRIMARIS
COLORS SECUNDARIS
2 1
Podem veure quins colors primaris hem de barrejar, i en quina proporció, si volem obtenir algun color concret. Només amb tres colors ja tenim una infinitat d’opcions!
3
El cercle és una eina molt útil per poder jugar a combinar els colors de la roba i crear així conjunts molt atractius.
CÀLIDS
L’HARMONIA TRIÀDICA
Són els tres colors que es troben quan es dibuixa un triangle equilàter dins el cercle. Aquests tres colors contrasten molt bé entre ells.
COLORS ANÀLEGS
Són els colors que queden a banda i banda d’un altre. La combinació d’aquests dona com a resultat un treball harmoniós.
Mitjançant l’ús dels colors complementaris, podràs saber quins colors contrasten i com funcionen junts.
FREDS
COLORS COMPLEMENTARIS
Cada color de la roda en té un de complementari, que és el que es troba a la banda oposada. Aquests dos colors ressalten molt l’un amb l’altre.
4
Ens ajuda a triar paletes de colors per als nostres projectes.
5
Ens permet visualitzar bé els colors càlids i freds per tal de fer-los servir segons el context.
Eines bàsiques per ser
Eines bàsiques per ser
ISBN 978-84-10387-43-0
9 788410 387430