Una vegada el petit Tigre va tornar del bosc tot coix, no podia caminar, ni aguantar-se dret, i es va desplomar. Va caure a terra allĂ mateix, al bell mig del prat.
El petit Ós hi va anar corrent i li va preguntar.
–Què et passa, Tigre? Estàs malalt? –Oh, sí! Estic malalt –va cridar el petit Tigre–. Gairebé no em puc moure. –Segur que no n’hi ha per tant –va dir el petit Ós–. Jo et curaré. El petit Tigre no havia trobat cap bolet, tampoc no havia escrit cap carta al petit Ós, ni tan sols havia pogut estirar del seu Tigre-ànec.
–On et fa mal? –va preguntar el petit Ós–. Ensenya-m’ho! –Aquí –va dir el petit Tigre tot mostrant-li un peu–, i aquí també, a l’altre peu. I a la pota també, pel davant i pel darrere, a la dreta i a l’esquerra, a dalt i a baix.
–A tot arreu? –va preguntar el petit Ós–.
Llavors t’hauré de portar jo. I el va dur fins a casa.
–Però m’has de curar! –va cridar el petit Tigre.