El pirata Moltabarba
El vaixell pirata del pirata Moltabarba es va enfonsar enmig de l’oceà. El pirata Moltabarba es va passar tres hores a l’aigua i, quan creia que s’ofegaria, va veure terra lluny. Va nedar i nedar i nedar, fins que va arribar a un illot. L’illot era tan petit que només hi cabia una persona. En aquell illot diminut, no hi havia res de res. Era una simple roca envoltada per l’oceà. Passaven els dies, i el pirata Moltabarba tenia molta gana i molta set, perquè en aquell illot diminut no hi havia res de res. Van passar encara més dies i el pirata tenia encara més gana i més set. Va seure, abatut, i va ser aleshores que va veure la branqueta que havia brotat de la seva pota de pal. Va recordar que la pota de pal l’hi havia fet un fuster amb fusta de pomera verda. Per això havia brotat la branqueta a la pota de pal. Amb el temps, hi va brotar una altra branqueta. I després, una altra. I una altra. I va arribar un dia que la pota de pal es va omplir de pomes i el pirata Moltabarba va poder calmar la seva gana. Eren unes pomes molt sucoses, i també va calmar la seva set. Quan la pota de pal es va convertir en una pomera ben grossa, el pirata Moltabarba la va tallar i en va construir un vaixell. I així va ser com a la fi va poder marxar d’aquell illot diminut enmig de l’oceà. 9
El pou dels desitjos
Fins al pou dels desitjos es va acostar un home que desitjava ser ric. Abans de tirar-hi la moneda, va mirar a dins per veure si al fons de tot era un pou normal, amb la seva aigua i tota la resta. Però allà dins tot es veia molt fosc, o sigui que va anar estirant el coll, tant i tant que va perdre l’equilibri i es va precipitar al fons del pou. Al fons del pou dels desitjos no hi havia aigua, sinó totes les monedes que abans que ell hi havien anat tirant milers d’homes, dones i nens per formular el seu desig. Ara, aquell home havia complert el seu desig de ser ric. Però de seguida es va adonar que allà no hi havia res per comprar, amb la qual cosa tota aquella fortuna li resultava inútil. Així doncs, va tirar la seva moneda al damunt de les altres i va desitjar amb totes les seves forces que algú el tragués del pou.
11