Una vegada, quan el petit Ós se n’anava a pescar, el petit Tigre va dir:
–Sempre que marxes em sento molt sol! Escriu-me alguna carta de tant en tant, així sí que estaré content! –D’acord! –va dir el petit Ós i va agafar immediatament un pot de tinta blava i una ploma de canari, per poder escriure com cal. I també va agafar paper i un sobre. Quan va arribar al riu, primer va penjar un cuc a l’ham i després va posar la canya de pescar a l’aigua.
Llavors va agafar la ploma i la tinta i es va posar a escriure una carta:
«Estimat Tigre! Et faig saber que estic bé, com estàs tu? Mentrestant, vés pelant les cebes i bullint les patates, que avui potser tindrem peix! Petons del teu amic Ós»
Després va ficar la carta dins del sobre i el va tancar. I va agafar dos peixos: un per menjar i l’altre per poder tornar-lo a l’aigua. Això el feia feliç i la felicitat és bona per a tothom. A la tarda va agafar el peix i el cubell, la tinta i la ploma i naturalment la carta, i se’n va anar cap a casa.
Vigila, Ós! Gairebé t’oblides la canya de pescar!
–Ai! Sí, moltes gràcies! –diu el petit Ós.
I va cridar des de ben lluny muntanya avall:
–Car–ta–per–al–Ti-gre! Car–ta–per–al–Ti–gre!