L’ensurt del mussol Patapam, patapum! Quin ensurt, quin ensurt, un mussol en la fosca contra el vidre del cotxe. Patapem, patapum! Quin ensurt, quin ensurt, pel cop que li hem pegat al cotxe del davant. Patapim, patapum! Quin ensurt, quin ensurt, del cotxe al pobre pi a tocar del camí. Patapom, patapum! Quin ensurt, quin ensurt, de l’arbre al bon mussol, que ja torna a alçar el vol!
9
El mussol a la lluna La lluna, la bruna, per què vas de dol? Fons negre i ull blanc: et miro allà dalt. Tot blanc i un punt negre: em mires a terra. Son pare la crida, sa mare la vol… Se’t tanquen els ulls, adormim-nos junts!
10
Han robat la lluna «Ens han robat la lluna! Ens han robat la lluna!», cridaven tots els animals. «Segur que són els corbs! Segur que són els corbs!», va dir el mussol. «Tot negre i en silenci! Tot negre i en silenci!», fa el ratpenat. «L’han llençada a l’estany! L’han llençada a l’estany!», avisa l’os. «I per què fan això? I per què fan això?», gruny el senglar. «Era l’hora del bany», raucaven les granotes, «del bany, del bany, del bany…»
11
Cant de nit del grill Tinc un grill dins del cor ric-ric-ric, ric-ric-ric a l’estiu i a l’hivern ric-ric-ric, ric-ric-ric canta al vi i al menjar ric-ric-ric, ric-ric-ric canta al fred, canta al llac ric-ric-ric, ric-ric-ric a la llum de la lluna ric-ric-ric, ric-ric-ric al somriure del vent ric-ric-ric, ric-ric-ric canta al dia i la nit ric-ric-ric, ric-ric-ric i al final canta al sol ric-ric-ric, ric-ric-ric tinc un grill dins del cor ric-ric-ric, ric-ric-ric
i dorm si dormo jo ric-ric-ric, ric-ric-ric.
12
La marieta i l’escarabat Marieta, vola, vola tu que portes camisola. Escarbat, escarabat sempre sembles empipat. Marieta puja al cel, porta’m una olla de mel. Escarbat, escarabat sense amics, sempre enfeinat. Marieta del cistell mostra’m el vestit vermell. Escarbat, escarabat tu de què vas disfressat? Marieta, obro la mà: vine aquí a descansar.
13