4
La llengua de la Terra Quan el món es va fer món n’hi va haver que van callar, i van prendre la paraula altres que no la tenien. Des d’aleshores, les granotes han guardat el murmuri de les pedres; els corbs, la remor dels arbres; els bens, el xiu–xiu de l’herba; el salmó, la veu del riu. I des de llavors fins ara cadascú coneix i estima la seva llengua i una altra, sigui gran, sigui petita.
5
Poemes
VOLADORS
Si li hagués tallat les ales hauria estat meu.
Mikel Laboa
7
8
La mosca enamorada Va veure l’altra mosca d’ulls grans, antena fina, negra, bonica, airosa… «Volant, m’hi acostaria», negra, bonica, airosa, ulls grans, antena fina. I va obrir bé la boca negra, bonica, airosa, per fer–li un gran petó que va ser tot menys dolç: ulls, antenes, patam! Al mirall, patapam!
9
10
El món està capiculat amb els de baix a dalt amb els de dalt a baix avall molt més avall a dalt a dalt a dalt!
11
La del ratpenat El món està capiculat
El món està capiculat
potes enlaire
potes enlaire
cap per avall
cap per avall
ben capgirat
on tens el cap els peus
tot canviat
on tens el cor el cap
tot enredat
caps de pardals
desordenat.
ocells al cap a l’inrevés res endavant severni’l a tnavadne ser.