Carta del president

CONTINUAREM

Si la pandèmia no ho hagués impedit enguany celebraríem els 30 anys de Sant Just Solidari amb molts actes, però ho farem d’una manera més discreta, no hi fa res, les celebració de les desenes o els quarts de segle no deixen de ser una convenció que podem modelar com convingui segons les circumstàncies.

Qui ens ho hauria de dir que el 30 aniversari seria el moment més difícil del nostre agermanament amb Camoapa.

Al llarg d’aquestes tres dècades sempre hem estat fidels als principi que va marcar el nostre inici “l’agermanament és amb el poble”. Una relació fraternal entre dos comunitats sota el signe de la solidaritat.

Hem treballat amb el nostre poble germà en la cooperació al desenvolupament i hem decidit sempre recolzant-nos en les seves propostes que hem dissenyat conjuntament, fins que s’han convertit en projectes que han millorat les capacitats col·lectives. Amb la millora de les eines fonamentals com la salut, la cultura, l’empoderament de les dones, la comunicació lliure... s’han aconseguit grans avenços socials.

Sempre s’ha negociat amb l’administració municipal, regional i estatal de la República de Nicaragua per evitar dependències i així els projectes han estat autosostenibles. Per exemple, la universitat que vam construir i l’hospital que vam dotar, avui atenen mes de cinc-cents alumnes i milers de pacients, sense cap intervenció de SJS.

Mai hem servit a cap altra idea, no ens hem significat políticament, en tot cas en la defensa de valors universals com els Drets Humans, la justícia...Hem actuat sempre amb respecte a les decisions del govern de Nicaragua, sense implicar la nostra entitat en cap organització política. Això ens ha portat a treballar sempre amb els actors implicats en els projectes, sense intermediaris de l’administració que podrien beneficiar-se políticament dels mateixos.

Treballar així mai havia estat un inconvenient. Lamentablement ara ens estan tallant les ales. L’any passat, el parlament de Nicaragua va treure la personalitat jurídica a la nostra contrapart. El juliol del 2020, la Sra. Michelle Bachelet, expresidenta de Xile i alta comissionada de l’ONU per els Drets Humans denunciava públicament la retirada de la personalitat jurídica d’ASODHERMU (Asociación para el Hermanamiento Municipal de Camoapa).

El 15 d’octubre del mateix any, el parlament de Nicaragua va aprovar la “Ley de Agentes Extranjeros” que obliga a qualsevol persona o bé organització es doni d’alta com “agente extranjero” per poder accedir a qualsevol fons de l’exterior del país. La llei explicita la prohibició de rebre fons per a qualsevol activitat política i prohibeix a les persones autoritzades a realitza-la.

Fins al moment, els nostres col·laboradors a Camoapa, no han aconseguit que se’ls reconegui com a tals i per tant no poden rebre cap transferència.

És una veritable llàstima. Teníem moltes esperances ens els projectes d’aquest any, com la millora de la producció de cacau que està ajudant als camperols a obtenir bons rendiments. Fa anys que hi treballem i esperàvem donar-hi un impuls important.

Aquesta situació ha coincidit amb la pandèmia. A Camoapa la societat civil es va organitzar de forma transversal, en el “Comité Ciudadano para la prevención de la COVID-19” inicialment hi vam poder col·laborar, però amb la nova llei i la congelació dels ajuts internacionals, no hem pogut continuar ajudantlos.

Coincidint amb tot aquest temps de dificultats, ja anunciàvem l’any passat l’inici del projecte local EN BICI SENSE EDAT, que ja té més de cinquanta voluntàries i voluntaris i que els podeu veure amb els tricicles elèctrics passejant a persones grans o persones amb discapacitats.

Per tot això, sense renunciar mai a l’agermanament, sense abandonar el nostre compromís, enguany dedicarem bona part de l’energia i recursos de l’entitat a aquest projecte local EN BICI SENSE EDAT dotant -lo de més tricicles i mitjans.

És una resposta necessària a la ferida més dolorosa de la nostra comunitat, que són les persones grans que viuen soles, o a les residències, que han patit de forma més dura el confinament. EN BICI SENSE EDAT els obre la possibilitat de tornar a sentir-se membres d’un col·lectiu, el de la nostra comunitat de Sant Just Desvern.

Us animem a participar com a voluntàries/s al projecte EN BICI SENSE EDAT, ja sigui pedalant, aprenent de la conversa amb la nostra gent gran, saludant-los, o bé donant suport administratiu.

Mentrestant, continuarem endavant, amb contacte amb els germans de Camoapa per veure quan podem reprendre els projectes.

Malgrat les dificultats, seguim el camí de la coherència, com sempre ho ha fet el mestre Arcadi Oliveres que ens ha deixat. El millor homenatge és continuar.

Lluís Casals