La masia com a estudi tèrmic

5. LA MASIA CATALANA

El mas és un element idiosincràtic dels pobles de Catalunya, lligat a un tipus d’explotació agrària i ramadera de la terra i a un sistema de transmissió generacional del patrimoni. L’origen del mas es remunta al voltant del primer mil·lenni i ha perdurat fins als nostres dies després de diverses expansions que han donat lloc a una àmplia diversitat de tipus.

Quan es contempla el camp català s’adverteix que les masies formen una espècie de xarxa que estructura el paisatge. En el qual, l’edifici emergeix, mostra el seu contingut arquitectònic i la seva robusta geometria, on l’arquitectura corona la naturalesa i l’eleva a la categoria espacial conquerida per la raó.

La masia està implementada en el paisatge, dominant el territori i al mateix temps està arrecerada, protegida i orientada. L’orientació sud fa que les façanes vistes en el seu conjunt quedin estenografiades, creant un element de referència formalespacial molt important, que estructura el paisatge. La masia està definida bàsicament per una tipologia organitzada per tres espais o cruixies entre quatre murs de càrrega paral·lels que suporten tramades de 4 a 6 metres.

El llenguatge formal s’adapta a les èpoques de construcció, sense alterar els elements essencials que pertanyen invariants en el temps a partir del moment històric en el qual va cristal·litzar en una tipologia definida.

Així i tot, l’estructura lògica que conforma les masies en el territori emergeix encara més com a memòria d’una edificació que un dia va ser única i indiscutible inclús de la volumetria i la distribució dels espais. Totes aquestes qualitats arquitectòniques són la clau de la seva actual reutilització a la llum d’una nova consciència arquitectònica.

“La masia és simplement el mitjà que ha fet possible la vida al camp. La resta de suposicions, exageracions i idealitzacions no fan més que transformar l’esperit de les cases rurals en coses estranyes i en realitats alienes”.

Ripoll, Ramon; La masia catalana: Evolució, arquitectura i restauració La masia és el nucli del mas i no es pot entendre sense aquest, perquè la masia n’és l’entorn i el sistema productiu a la vegada. És una relació física funcional. Els seus habitants solen passar el dia al mas i la nit a la masia; del mas en viuen i de la masia en protegeixen; el mas els dóna els aliments que a la masia poden transformar per fer-los mengívols. Així que la família se sent tan identificada amb la masia com amb el territori que l’envolta.

La masia és una arquitectura popular i tradicional que encara ara perviu en els nostres territoris catalans. Actualment, és una de les edificacions de més gran interès per a la seva rehabilitació i un dels trets més rellevants de la regulació urbanística a Catalunya, la preservació del sòl no urbanitzable i els seus valors.