Issuu

Paraules pintades

Mostra de pintura als balcons Plaça de l’Ajuntament, Bocairent Del 28 de març al 26 d’abril de 2015

Editat per l’Associació Art 92 i l’Ajuntament de Bocairent. Patrocinat per l’Ajuntament de Bocairent. Portada i contraportada: detall de Rerefons, de Rafael Calbo Such. Fotografia: Juan Sanz Ferre. Assessorament lingüístic: Xavi Molina. Disseny i maquetació: Claugràfica. Tipografia utilitzada: Adobe Caslon Pro. Impressió: Torres Impressors, sl, Carlet.

Paraules pintades

Mostra de pintura als balcons

Índex Presentació Joan Almela Martí Manuel Amezcua Pons Josilen Amorós Silvestre Montse Blasco Torró Joaquín Calatayud Castelló Rafael Calbo Such Isabel Canales Cantó Javier Cerdá Silvestre Just Garrido Aracil Xelo Garrigós Pina Manuel Granado Giraldo Jerjes Llopis Grau Fede López Córcoles Francisco Martínez Boscà Vicente Martínez Boscà Paco Pozo Carbonero Juan Sanz Ferre Ramon Sanz Penadés Josep Genís Sanz Rabadan Jordi M. Sempere i Vicedo Blai Vanyó Vicedo Alumnes de Blai Tomás (obra col·lectiva)

8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 38 40 42 44 46 48 50 52

Presentació Quan el pintor pinta, el món creix. Joan Fuster A poc a poc, Bocairent suma iniciatives que, d’acord amb la màxima fusteriana, fan créixer el món. D’aquesta manera, a la trajectòria de concursos i d’encontres de pintors i a la programació d’exposicions tant individuals com col·lectives, s’hi afegeix ara una proposta nova: Paraules pintades. A través d’aquesta mostra de pintura als balcons, l’Associació Art 92 i la Regidoria de Cultura, organitzadores de l’activitat, persegueixen dos objectius fonamentals: d’una banda, aprofitar la literatura com a element d’inspiració plàstica i, de l’altra, convertir l’espai públic en espai expositiu. En relació amb el primer aspecte, convé tenir present que el diàleg creatiu entre literatura i pintura ha estat constant en la història de l’art. Des d’èpoques, corrents i tradicions diferents, són nombrosos els artistes que han bastit interpretacions pròpies d’obres literàries concretes. Precisament, aquest trànsit del text al llenç és també el repte que han tingut per davant els participants en la mostra que recull el catàleg que teniu a les mans. Quant al segon element que origina Paraules pintades, s’ha d’assenyalar que el fet d’utilitzar el carrer

com a punt de trobada entre l’espectador i l’obra facilita l’acostament necessari de la ciutadania a l’art. En paral·lel, l’espai públic s’enriqueix amb un component diferencial que, en el cas de la plaça de l’Ajuntament de Bocairent, augmenta encara més l’encant intrínsec de l’entorn. Per això, cal agrair la col·laboració del veïnat de la zona, que ha posat a disposició de la iniciativa les façanes de les seues cases i dels seus establiments. Amb la finalitat que la mostra perdure una vegada els llenços es despengen dels balcons, l’Associació Art 92 i la Regidoria de Cultura han editat el present catàleg. Les pàgines que segueixen reprodueixen cada obra acompanyada del fragment literari utilitzat per l’artista en qüestió. Així doncs, la publicació permet comprovar el recorregut particular que els participants han fet des de la paraula escrita fins a la paraula pintada. A tots ells, cal donar-los les gràcies perquè, de la mà de les seues creacions, han contribuït a eixamplar-nos un poc més el món. Bocairent, primavera de 2015

EPITAFI Per exemple: acĂ jau jf va morir com va viure sense ganes Del llibre Diccionari per a ociosos, de Joan Fuster.

Joan Almela Martí Sense títol Impressió digital

“Odie les cadenes de producció en sèrie de les grans fàbriques, que priven els homes de l’alegria pels esforços del seu treball, i fan homes i productes barats.” Richard Wagner.

Manuel Amezcua Pons Wagner AcrĂlic

“Podem creure que tot el que la vida ens oferirà demà és repetir el que vam fer ahir i avui. Però, si parem esment, percebrem que cap dia és igual a un altre. Cada matí porta una benedicció amagada; una benedicció que solament serveix per a aquest dia i que no pot guardar-se o desaprofitar-se. Si no usem aquest miracle avui, es perdrà. Aquest miracle està en els detalls del quotidià; cal viure cada minut perquè allí trobem la sortida de les nostres confusions, l’alegria dels nostres bons moments, la pista correcta per a la decisió que ha de ser presa. No podem deixar mai que cada dia sembli igual a l’anterior perquè tots els dies són diferents. Para esment a tots els moments, perquè l’oportunitat, el “instant màgic”, està al nostre abast.” Paulo Coelho.

Josilen Amorós Silvestre Sense títol Acrílic

[...] La vida ens era una sorpresa, una granota viva a la butxaca, una cúpula enorme de cristall, un silenci, un desig rabent, un estupor, un rellotge parat, que Algú ens havia donat perquè a la fi el poguéssim obrir, com des de nins volíem, i no tenia res interessant a dins... I ens tornàrem a riure! El temps estava en l’aire. I allargàvem les mans cercant grapats de temps. Però el temps tampoc no era... Només era la joia del carrer. I els crits – Gol! Gol! – dels infants que jugaven al futbol en sortir de l’escola... Vicent Andrés Estellés.

Montse Blasco Torr贸 Goig del carrer T猫cnica mixta

E estant ab gran delit lo príncep Tirant en la ciutat d’Estrenes festejant lo magnànim e virtuós rei Escariano e la Reina, passaren entre ells moltes delitoses paraules entre les quals lo virtuós Tirant los recità tots los gloriosos actes per ell fets aprés que ells foren partits de la Barbaria, e de les grans victòries que havia obteses dels moros, e com l’Emperador per la sua grandíssima benignitat li havia esposada sa filla Carmesina, e fet jurar Príncep e Cèsar de l’Imperi, e Emperador aprés mort sua, e los pactes e convinences que tenia fets ab lo Soldà e ab lo Turc, e com li havien promès e jurat de restituir tot l’Imperi, e restaven presos ab tots los grans senyors del poble morisc, e per aquesta causa partit era de la insigne ciutat de Contestinoble per recobrar e pendre la possessió de totes les terres, ciutats, castells e viles que per lo Soldà e per lo Turc eren detengudes de tot l’Imperi grec. Del llibre Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell.

Joaquín Calatayud Castelló Tirant lo Blanc Acrílic

SAFAREIG Cada dia Un incessant degoteig d’esvorancs farcits de vida sobreïx el safareig de la mort Del llibre Eteri esvoranc, de Joan Jordà i Sanchis.

Rafael Calbo Such Rerefons TĂ¨cnica mixta

CAMPANAR Amotinant, eixordadissant, cap ací, cap allà, jugant i cridant. El campanar les esperava i les falcilles anaven i tornaven per tota la plaça. I per tots els racons volant i xiuladissant i de cop i volta, la nit es veia vindre i com un rellamp, la remor s’aquietava en l’aire. La claror se n’anava i la nit, com elles, es feia fosca. Quiet, el quiet campanar les anava esperant, com esperava el demà, la claror. [...]

Isabel Canales Cantó Sense títol Tècnica mixta

“Gentilshòmens, digau al virtuós Tirant lo Blanc que jo só molt content de tenir secret tot lo que ell volrà, e que en la mia terra ell no deu demanar seguretat neguna, que jo vull que ell la tinga per sua, que los seus actes són estats de tanta virtut e singularitat, que ell nos ha guanyada tant la voluntat, que és senyor de les persones nostres e dels béns; e que en la mia terra jo el prec que ell mane e ordene així com si fos Mestre de Rodes, car tot lo que manarà serà complit sens contradicció neguna; e si vol lo ceptre de la justícia e les claus del castell e de la ciutat, de continent li seran lliurades.” Del llibre Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell.

Javier Cerdá Silvestre Tirant lo Blanc Acrílic

S’ACABA A l’eixir al carrer… S’acaba la crítica, s’acaba l’autocrítica Paraules d’argent llepen el dit S’acaba l’artista, s’acaba el pallasso Just J. Garrido. Homenatge a Ovidi Montllor (Basat en la cançó “Autocrítica i crítica”, que aparegué per primera volta en l’LP Bon vent i barca nova, 1978)

Just Garrido Aracil S’acaba Tècnica mixta

SEGONA POSTAL els espais verds. els punts verds. les plaques solars. i la zona verda, reclosa. la sostenibilitat. les energies renovables. les Grans Vies. la plana postmodernitat. els hospitals. els zeladors, de blanc, com pelicans. la quimioteràpia. els edificis intel·ligents. els funcionaris, com pingüins. les cèl·lules electròniques i els botons en braille. els sensors. les targetes magnètiques: saber qui, quan, fins quan, què. com guillotines, les portes. hermèticament. i un cop a dins, els circuits tancats de la televisió: saber com, per què, amb qui. el control de cada peça. els engranatges del sistema. les càmeres. la seguretat. la gran gàbia. el desmantellament de la banda terrorista. la notícia, abans del fet, en premsa. totes les dades i les imatges. brillen, al cel, les xarpes de l’àguila imperial Del llibre Zoo, d’Elies Barberà.

Xelo Garrig贸s Pina Sense t铆tol Tinta sobre tela

En las manos te traigo viejas señales son mis manos de ahora no las de antes doy lo que puedo y no tengo vergüenza del sentimiento si los sueños y ensueños son como ritos el primero que vuelve siempre es el mismo salvando muros se elevan en la tarde tus pies desnudos el azar nos ofrece su doble vía vos con tus soledades yo con las mías [...] Mario Benedetti.

Manuel Granado Giraldo Sense títol Tècnica mixta

Amb sacres dits, / amb dits de confitura, sí, prem, amor, / els dos llavis del sexe i l’has obert / com una rosa humida i ens hem quedat / bocabadats en veure’l i hem lloat / les seues galeries de murs humits / i resplendents tothora. Vicent Andrés Estellés.

Jerjes Llopis Grau Amb sacres dits AcrĂlic

El juego de colores del atardecer, se llena de rojos subidos e intensos, de amarillos, anaranjados, se llena de matices, cuando nuestras miradas se entrecruzan en la terraza de tu casa y surge el beso espontáneo. Hoy ha cambiado, de forma repentina, el panorama y las olas, del rabioso y fresco levante, han llenado de grises, tristes y anodinos, toda mi retina porque, tu ausencia, tan presente y tan fresca, se ha llevado tus caricias y el calor de tus manos con los últimos claros de la tarde. [...] Pedro Vera Sánchez, Trinidad.

Fede L贸pez C贸rcoles Atardecer Acr铆lic

Fatiga tanto andar sobre la arena descorazonadora de un desierto, tanto vivir en la ciudad de un puerto si el corazón de barcos no se llena. Angustia tanto el son de la sirena oído siempre en un anclado huerto, tanto la campanada por el muerto que en el otoño y en la sangre suena, que un dulce tiburón, que una manada de inofensivos cuernos recentales, habitándome días, meses y años, ilustran mi garganta y mi mirada de sollozos de todos los metales y de fieras de todos los tamaños. Miguel Hernández.

Francisco Martínez Boscà Fatiga tanto andar sobre la arena Tècnica mixta

LA PALOMA Se equivocó la paloma, se equivocaba. Por ir al norte, fue al sur. Creyó que el trigo era agua. Se equivocaba. Creyó que el mar era el cielo; que la noche, la mañana. Se equivocaba. Que las estrellas, rocío; que la calor, la nevada. Se equivocaba. Que tu falda era tu blusa; que tu corazón, su casa. Se equivocaba. (Ella se durmió en la orilla. Tú, en la cumbre de una rama.) Rafael Alberti.

Vicente Martínez Boscà Sense títol Acrílic

Por el cinco de enero, cada enero ponía mi calzado cabrero a la ventana fría. Y encontraba los días que derriban las puertas, mis abarcas vacías, mis abarcas desiertas. Nunca tuve zapatos, ni trajes, ni palabras: siempre tuve regatos, siempre penas y cabras. Me vistió la pobreza, me lamió el cuerpo el río y del pie a la cabeza pasto fui del rocío. [...] Miguel Hernández.

Paco Pozo Carbonero Sense títol Acrílic

ELS AMANTS No hi havia a València dos amants com nosaltres. Feroçment ens amàvem del matí a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses. De sobte encara em pren aquell vent o l’amor i rodolem per terra entre abraços i besos. No comprenem l’amor com un costum amable, com un costum pacífic de compliment i teles (i que ens perdone el cast senyor López-Picó). Es desperta, de sobte, com un vell huracà, i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. Jo desitjava, a voltes, un amor educat i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te, ara un muscle i després el peçó d’una orella. El nostre amor és un amor brusc i salvatge i tenim l’enyorança amarga de la terra, d’anar a rebolcons entre besos i arraps. [...] Vicent Andrés Estellés.

Juan Sanz Ferre Els Amants AcrĂlic

Mire vostra mercè –va respondre Sancho– que aquells que allí s’assemblen no són gegants, sinó molins de vent, i el que en ells semblen braços són les aspes, que voltejades al vent, fan caminar la pedra del molí. Bé sembla –va respondre el Quixot– que no estàs cursat en açò de les aventures: ells són gegants, i si tens por, lleva’t d’ací i posa’t en oració en l’espai que vaig a entrar amb ells en fera batalla. Del llibre El Quixot, de Miguel de Cervantes Saavedra.

Ramon Sanz Penadés Sense títol Tècnica mixta

Taronja i vermell, comencen, segueixen. El taronja ferm, pur, calent, dolç. El vermell fort, potent, irregular. Caminen i es barregen… explota el BLANC, intens, transparent, viu, VIU, VIDA... s’escampa i ens impregna, s’escampa i ens somou, i ens fa feliços, la VIDA, SI per a Rut per a Amparo per a mi per l’Ovidi, el nostre Ovidi Gràcies al poema A la vida, d’Ovidi Montllor.

Josep Genís Sanz Rabadan A la vida Tècnica mixta

NO LLIURES RECORDS DE BADES Les carícies i els gemecs. Les abraçades i besos mullats. Els mugrons, el sexe i les teues ones negres. La mar empantanada entre les illes. Els poemes de Vicent Andrés Estellés l’escepticisme de Joan Fuster l’atzur d’aquelles platges… Aquest acostament nihilista de l’existència: el canvi radical el desig del no-res. Del llibre Pèndols, de Víctor Durbà Cardo.

Jordi M. Sempere i Vicedo No lliures records de bades AcrĂlic

CANÇÓ DE LA LLUNA La lluna de la muntanya, la lluna que més m’agrada! Ai, com m’agrada la lluna la lluna de la muntanya! És una lluna molt neta, és una lluna molt clara, Com és de clara la lluna, la lluna de la muntanya! Lluna de bosc i fageda, la lluna que ens agermana, la lluna de creure i creure i mirar-nos a la cara. La lluna de la ciutat és una lluna gastada, és una lluna molt trista, és una lluna llunyana. Vicent Andrés Estellés.

Blai Vany贸 Vicedo La lluna Impressi贸 digital

“On volen anar els americans jo ja he estat.” José Segrelles.

Alumnes de Blai Tomás (obra col·lectiva) Sense títol Tècnica mixta