Paraules pintades 2019

Mostra de pintura als balcons 2019

Bocairent 19/04 – 19/05

Muro 30/05 – 10/06

Banyeres de Mariola 15/06 – 07/07

Editat per les associacions Art 92 i ArtNostre, i els ajuntaments de Bocairent, Muro i Banyeres de Mariola Patrocinat pels ajuntaments de Bocairent, Muro i Banyeres de Mariola Portada: detall d’En el umbral de mi mirada, de Jerjes Llopis Grau Disseny i maquetació: Claugràfica Estudi Creatiu Tipografia: Adobe Caslon Pro Impressió: Impressionat Grafics 2014 S. coop. v.

Índex Presentació 6 Alborch Beneito, Amanda i 8 Requena García, Francisco Almela, Joan 10 Amorós Silvestre, Josilén 12 Benito Mira, Virtudes 14 Blanes Verdú, Jami 16 Blanquer Garrido, Nacho 18 Blasco Torró, Montse 20 Botella Naval, Gemma M. 22 Calbo Such, Rafael 24 Canales i Cantó, Isabel 26 Carballo i Sanfélix, Maria 28 Castillo Cruz, Llani 30 Conca Berenguer, Ginés 32 Donaire Soler, Raquel 34 Expósito Andrés, Lourdes 36 Fores Crespo, Pepi 38 García Sánchez, Eric 40 Garrido Aracil, Just J. 42 Granado Giraldo, Manolo 44 Grau i Gómez, Francesc 46 Llopis Grau, Jerjes 48

López Córcoles, Federico 50 Pérez Gimeno, Pedro 52 Reig, Elena 54 Ripoll Cuenca, Bene 56 Sanz Ferre, Juan 58 Sanz Penadés, Ramón Ignacio 60 Sanz Rabadan, Josep Genís 62 Sempere i Vicedo, Jordi M. 64 Silvestre Gisbert, Paula 66 Solá Llavata, Núria 68 Taller La Estampa 70 Alumnes de Manolo Granado Vanyó Vicedo, Blai 72

6

7

Presentació Tot passejant els quadres van creixent.

Perejaume Els nostres carrers i les nostres places són testimoni del ritme accelerat amb què transcorre el dia a dia. I és que les presses i la immediatesa, entre molts altres aspectes, són un signe del temps en què vivim. Com també ho és el fet que l’espai públic s’haja convertit en una zona de trànsit i que haja perdut una part de la funció que exercia en el passat com a punt de trobada i de relació social.

Sense aspirar a canviar aquestes inèrcies, que lògicament queden fóra de l’abast de la proposta, Paraules pintades sí que pretén fer-nos viure l’entorn urbà d’una altra manera. Per això, proposa un passeig artístic en què cada façana i cada balcó del recorregut traçat siga una invitació a aturar-se, contemplar i gaudir. Gaudir de l’obra penjada, en primera instància, però gaudir també d’aquell espai que, gràcies a l’exposició, deixa de tenir un component rutinari i habitual per a convertir-se en un marc diferent i significatiu.

Un any més, aquesta significativitat arriba als nuclis més cèntrics de Bocairent, Muro i Banyeres de Mariola. I ho fa de la mà d’una interacció creativa entre la literatura i les arts plàstiques: del text al llenç és el camí recorregut per cadascun dels més de trenta autors i autores que han participant en la present edició. Ells i elles han seleccio-

nat textos propis o textos prestats per tal de convertir-los en el punt de partida d’un procés que ha culminat en els llenços que recull el catàleg que ara teniu a les mans i que paral·lelament han convertit els carrers i les places en una gran sala d’exposicions a l’aire lliure.

Cal, doncs, agrair l’esforç dels artistes que s’han sumat a la iniciativa i la col·laboració del veïnat implicat. Això, juntament amb la resposta positiva del públic de les edicions anteriors, han animat les entitats organitzadores –els tres ajuntaments i les associacions Art 92 i Art Nostre– a proposar una nova convocatòria intermunicipal. El resultat de tot plegat és que les persones que caminen per les localitats que acullen aquesta mostra de pintura als balcons tindran l’oportunitat de veure créixer al seu pas un seguit de quadres, tal com suggereix el vers inicial de Perejaume. Desitgem, per tant, que la passejada siga del seu gust i també del gust de tots aquells que han tornat a fer possible pintar paraules!

Bocairent, Muro i Banyeres de Mariola, primavera de 2019

8

9

Difícil és donar un nom a cada cosa mentre els camins resulten pedregosos i infausts. mire el paisatge august dels conreus profitosos i sols recull un poc de mots elementals: poma, pruna, taronja, tomaca i albergínia i un etcètera patri d’altres fruits naturals.

Del llibre Obra poètica, de Joan Valls Jordà.

Amanda Alborch Beneito i Francisco Requena García Difícil és donar un nom a cada cosa...

Tècnica mixta

10

11

the trash men here they come these guys grey truck radio playing they are in a hurry it’s quite exciting: shirt open bellies hanging out they run out the trash bins roll them out to the fork lift and then the truck grinds it upward with far too much sound... they had to fill out application forms to get these jobs they are paying for homes and drive late model cars [...] none of them know that I am alive Del llibre Burning in Water, Drowning in Flame: Selected Poems, 1955-1973, de Charles Bukowski.

Joan Almela Dealived Tècnica mixta

12

13

Eixa és l’essència, coses simples Senzilles i boniques, Elles continuen…

Nosaltres, estem, anem de pas.

La vida es queda, però no volem anar… És la llei, no anem contra corrent…

No és bo!

Pensem…

Deixem fluir, deixem veure què ens dóna demà…

Hui ja és hui…

Demà, qui sap?

Demà, serà demà…

Del llibre Primer Certamen Poesía Poeta Mari Paz Sainz Angulo, de Chelo Ferre Doménech.

Josilén Amorós Silvestre Llei de vida Acrílic

14

15

Esta historia nace del sueño transformador de una generación que se atrevió a creer que un mundo mejor es posible.

En su libro más autobiográfico el autor narra el encuentro entre dos jóvenes: él que sueña con ser escritor y Karla una veinteañera de Róterdam decidida a cambiar su forma de ver el mundo. Juntos recorren la ruta hippie con el legendario Magic Bus por Europa y Asia rumbo a Catmandú. Allí vivirán una gran historia de amor.

Del llibre Hippie, de Paulo Coelho.

Virtudes Benito Mira Hippie Acrílic

16

17

Venies a dormir al meu llit petit.

I m’abraçaves fort.

Com si em volguessis dir alguna cosa important.

Secretament, em vesties de cançons, perquè l’única cosa que em podies donar era el teu instint protector.

Veies a tothom com a enemics.

A tothom, menys a mi.

Del llibre Després dels esbarzers, de Meritxell Gené.

Jami Blanes Verdú Llit petit Oli

18

19

Passat, present i futur.

L’enyorança a qui s’estima, els moments, les sensacions.

La xiqueta d’ulls i mirades, la primera.

Pacient, constant i treballadora, Immòbil i innocent, parada i descontrolada. Única.

Xiqueta bonica de ma vida.

Nacho Blanquer Garrido.

Nacho Blanquer Garrido Records Acrílic

20

21

Aquests eren els voltants del mas que, amb la contínua presència de la boira, li donaven un aspecte terrorífic, com de casa encantada. Ens vam instal·lar davant d’una gran esplanada que té el mas i allí, mentre esperàvem a veure si desapareixia la boira i així poder contemplar la posta de sol, dibuixàvem el gran teix i l’om corcat que teníem davant de nosaltres.

Del llibre Els fantasmes del Mas de Tetuan, de Jordi Raül Verdú Pons.

Montse Blasco Torró Una espera encantadora Tècnica mixta

22

23

Ara esdevinc jo mateixa. M’ha calgut temps, molts anys i llocs; He estat dissolta i trasbalsada, he dut la cara d’altra gent, he corregut embogida, com si el Temps hi fos, terrible i vell, i m’avisés a crits […]

Tot es fusiona ara, s’amalgama del desig a l’acció, de paraula a silenci, la feina, l’amor, el temps i la cara recollits en un sol gest intens de créixer, com les plantes. […]

Del llibre Cares a la finestra: 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX: antologia en versió bilingüe, de May Sarton.

Gemma M. Botella Naval Autoconsciència Fotografia

24

25

A l’aiguabarreig de les rutines, la ferida oberta, la travessada dels deserts, escampen confusions, recercant camins, amb l’intent d’ésser.

Del llibre Captures. Catàleg de l’exposició de Rafael Calbo al Centre Cultural d’Alcoi, d’Enric Piera.

Rafael Calbo Such De temps i memòria Tècnica mixta

26

27

Dedicat a Chao Su Cheng i Li Ts’ing Chao (dinastia Song, segle XII) A totes les dones… a l’Associació Més que Dones (segle XXI)

T’han oprimit els teus peus T’han reduït la teua xicoteta cambra.

I obrint la finestra al vent; et vas fer poema deixant que les paraules es feren sentiments, caminaren i lluitaren amb tu.

Després de segles viatgen en el temps.

Isabel Canales i Cantó.

Isabel Canales i Cantó Niu Tècnica mixta

28

29

Sos llavis reien, reia la seva ànima i reia, finalment, tot l’espai i tota la muntanya en son entorn.

Del llibre Solitud, de Caterina Albert (Víctor Català).

Maria Carballo i Sanfélix Solitud Acrílic

30

31

Acta Per la present, es declara i manifesta que efectuada autòpsia al cadàver ací present es declara que és un mort d’Amor al no trobar-hi ni el cor ni l’ànima, robats amb tota seguretat.

A la retina s’ha trobat la imatge d’una dona ni molt jove, ni molt bella de manera que es dedueix que era un amor antic que va partir sense avís ni oportunitat.

S’observa als llavis un bes glaçat i absència de saliva aliena.

I pena, molta pena.

Del llibre Absències, de Toni Cabanes i Molina.

Llani Castillo Cruz Mort d’Amor Tècnica mixta

32

33

Dijo una voz popular: ¿Quién me presta una escalera para subir al madero para quitarle los clavos a Jesús el Nazareno?

Oh, la saeta, el cantar al Cristo de los Gitanos siempre con sangre en las manos, siempre por desenclavar.

Cantar del pueblo andaluz que todas las primaveras anda pidiendo escaleras para subir a la cruz.

Cantar de la tierra mía que echa flores al Jesús de la agonía y es la fe de mis mayores ¡Oh, no eres tú mi cantar no puedo cantar, ni quiero a este Jesús del madero, sino al que anduvo en la mar!

Del llibre Poetas andaluces, d’Antonio Machado.

Ginés Conca Berenguer La Saeta Tècnica mixta

34

35

Miro las palmas de mis manos y veo una víctima una esquela una espalda que apretar fuerte.

Muchas.

Hace mucho frío, abrácese quien pueda.

Ah, el corazón, la nieve.

Hablan sin tenerme en cuenta.

Maldicen.

Gobiernan.

Del llibre Homorragias, de Javier García Moreno.

Raquel Donaire Soler Frío Il·lustració digital

36

37

Otoño Aprovechemos el otoño antes de que el invierno nos escombre entremos a codazos en la franja del sol y admiremos a los pájaros que emigran ahora que calienta el corazón aunque sea de a ratos y de a poco pensemos y sintamos todavía con el viejo cariño que nos queda aprovechemos el otoño antes de que el futuro se congele y no haya sitio para la belleza porque el futuro se nos vuelve escarcha Del llibre Insomnio y duermevelas, de Mario Benedetti.

Lourdes Expósito Andrés Otoño Tècnica mixta

38

39

Volia estimar ser estimada, abraçar i acariciar.

Tancava els ulls amb angoixa… No va poder ser, ni van poder ser valents d’afrontar la realitat, tant com l’amor apreciat.

Plorava en silenci… L’havien abandonada però…

Mai sabrien que hi havien perdut, ni trobarien una dona tan dolça per a estimar.

La primavera tocava a la porta, la vida tornava a començar.

Chelo Ferre Doménech.

Pepi Fores Crespo Brillants i dorades Tècnica mixta

40

41

Paus es pensament / Sa pell calenta, es sol roent / S’angunia resta dolçament / Mig adormida dintre meu / Els ulls se’m ceguen un moment / Res no m’importa ara mateix / Sols alenar / Amb tu.

S’aigua es plena de grumers / Petits, grans, mitjancers / Blaus i blancs i transparents / Que ballen lentament / Un llaüt que pesca / Una copinya als meus peus / I tu, que m’estimes / Ets a vora meu.

Un diumenge qualsevol / Allà a sa foradada / Els dos tumbats al sol.

Del llibre Diumenge, d’Adrià Arbona Orero.

Eric García Sánchez Un diumenge qualsevol Acrílic

42

43

Menys és més.

La forma segueix a la funció, cada element es redueix a l’essencial, tot ha d’adequar-se al seu propòsit.

Just J. Garrido Aracil Bauhaus, 100 anys Tècnica mixta

44

45

Los nadies: los ningunos, los ninguneados, corriendo la liebre, muriendo la vida, jodidos, rejodidos.

Que no son, aunque sean.

Que no hablan idiomas, sino dialectos.

Que no profesan religiones, sino supersticiones.

Que no hacen arte, sino artesanía.

Que no practican cultura, sino folklore.

Que no son seres humanos, sino recursos humanos.

Que no tienen cara, sino brazos.

Que no tienen nombre, sino número.

Que no figuran en la historia universal, sino en la crónica roja de la prensa local.

Del llibre El libro de los abrazos, d’ Eduardo Galeano.

Manolo Granado Giraldo Los Nadies Acrílic

46

47

La vida, per llarga que siga, és curta. Sempre queden projectes per realitzar.

Francesc Grau i Gómez.

Francesc Grau i Gómez La vida Fotografia

48

49

11 Ahora en esta hora inocente yo y la que fui nos sentamos en el umbral de mi mirada.

Del llibre Ă rbol de Diana, de Alejandra Pizarnik.

Jerjes Llopis Grau En el umbral de mi mirada AcrĂ­lic

50

51

En la madurez de mi vida, me entrego a ti.

Mi cuerpo: Mis ojos por poder mirar alrededor mío.

Son el guía de noche y día, El espíritu de un alma que quiere sentirse querida.

Mi cara: Quiere recibir una brisa de aire puro, limpio y claro.

Tú…

Yo… Del llibre Primer Certamen Poesía Poeta Mari Paz Sainz Angulo, de Chelo Ferre Doménech.

Federico López Córcoles En la primavera Acrílic

52

53

El tiempo es tan veloz que alcanza el pensamiento y hasta la propia vida.

Es ritmo que modela los troncos admirables de los árboles viejos.

Y en los bambús del hermoso jardín el tiempo se renueva en cada hoja verde.

Del llibre Columnas de cristal, de Tina Pastor Ibáñez.

Pedro Pérez Gimeno Se renueva Acrílic

54

55

Tápate, Glorita, tápate, que los sentimientos se te ven.

Del llibre El Libro de Gloria Fuertes, de Gloria Fuertes.

Elena Reig Tápate…”

Tècnica mixta

56

57

‘Cause it’s witchcraft Wicked witchcraft And although, I know, it’s strictly taboo.’

Carolyn Leigh / Cy Coleman / Frank Sinatra (intèrpret).

Bene Ripoll Cuenca Witchcraft Acrílic

58

59

Bocairent Com cova i cova, com teler de roca així lligant, amb sintaxi preclara, les altituds i les profunditats, covetes, coves, cariada pedra, com mantes, com un caminant propòsit, com una cova en el segell del dit.

Herba d’olives, serralada d’aire, les fonts corrents com trenes novençanes, com un papal o arquebisbal permís, sonen telers de foradades fustes, treballador des de l’alba a la nit que té remors perdudes de muntanya, feracitats de la terra opulenta en rams, en flors de singular dipòsit, matins de llum, mantes, mantes, el dia, el dia gran i universal floreix amb una manta es tapava el roder i aquells amors de rosa perdurable!

Hores de pols i de corcó secret!

Del llibre Mural del País Valencià, de Vicent Andrés Estellés.

Juan Sanz Ferre Bocairent Tècnica mixta

60

61

Los pasajeros se ayudaron unos a otros y lograron desprenderse de las mallas de la red. El globo, libre de aquel peso, fue arrastrado y elevado por el viento, y como un pájaro herido a quien aún le queda un poco de vida, el globo desapareció en el espacio. Los pasajeros de la barquilla eran cinco y un perro, pero el aparato sólo había arrojado cuatro personas a la orilla de esta isla misteriosa.

Del llibre La isla misteriosa, de Julio Verne.

Ramón Ignacio Sanz Penadés Caiguts del cel Tècnica mixta

62

63

I lit a cigar. Well, I thought, let’s not deny it: genius just can’t be held down. With that thought I started my ’57 Plymouth. I drove with great care and courtesy. I hummed the Peter Ilyich Tchaikovsky Concerto in D major, for violin and orchestra. I had invented a word passage that covered the major theme, the major melody: “Once more, we will be free again. Oh, once more, we will be free again, free again, free again...”

Del llibre Tales of Ordinary Madness, de Charles Bukowski.

Josep Genís Sanz Rabadan Flower Horse Tècnica mixta

64

65

Leggiadre donne in cui s’annida amore. A cui s’inchina ogn’anima gentile. Donne seme tra noi d’alto valore. Esilio emorte d’ogni cosa vile. Donne che sete al secul nostro honore e nei begli occhi avete etterno Aprile.

Precioses dones en les quals s’acull amor. Davant les quals s’agenolla tota ànima noble. Dones que són llavor d’alts valors entre nosaltres. Desterrament i mort de tot allò que és vil. Dones que sou honor del nostre segle (d’aquest temps) i posseeixen l’etern abril als seus ulls.

Del llibre Penmanship specimen book, de Bernardino Cataneo.

Jordi M. Sempere i Vicedo Esilio emorte d’ogni cosa vile Tècnica mixta

66

67

Bruixisme sóc la incerta mesura amb què viuré tota la meva. punt de referència a l’entrecuix. sóc alteritat inabastable desig sòlid d’immolar-me.

Del llibre Dents de polpa, de Maria Sevilla.

Paula Silvestre Gisbert Mes[u]res Acrílic

68

69

No necesita usted de grandes esfuerzos mentales para formarse una idea aproximada de lo que éramos las mujeres en este país antes que ocurriese la Verdadera Revolución.

Por lo que he leído en algunos libros que trajo el viejo sabio compañero de Eulame, sé que las mujeres han llevado en la tierra de los gigantes, y tal vez llevan todavía, una existencia deplorable. Las rodean de grandes muestras de respeto y cariño, como si fuesen unos animales hermosos desprovistos de alma; los poetas cantan sus virtudes; pero los Hombres protestan en masa siempre que las mujeres piden una participación directa en el desarrollo y la dirección del país que habitan.

Del llibre El paraíso de las mujeres, de Vicente Blasco Ibáñez.

Núria Solá Llavata Mujer Acrílic

70

71

Pregunta’m el perquè d’aquell acord/ que ens va tancar a tu dins, a mi dins/ de les parets d’aquesta casa nostra,/ pregunta-m’ho ara que retrobem,/ mare, les claus de tantes inquietuds,/ Res no han resolt els anys que ens han portat/ a tu, a esperar darrere la persiana,/ a mi, a arribar sempre tard a les coses,/ i aquella fam que has heretat d’un temps/ de por, de guerra i cues impossibles,/ se t’ha instal·lat als ulls i ja no és fam/ i ni tan sols és por, mare, què és?

Del llibre El temps en ordre, de Teresa Pascual.

Taller La Estampa. Alumnes de Manolo Granado El temps en ordre Acrílic

72

73

El ressò d’una veu La brisa va desfent silencis, la remor del vent, du l’aroma d’una veu passada… un polsim de records s’incrusten dins la pedra.

Cada racó guarda un secret, una història, una època.

Cada batec guarda una vivència, un alè, un sospir…

El ressò d’una veu, viu dins la pedra.

Del blog Amb els cinc sentits.

Blai Vanyó Vicedo Sense títol Fotografia