Paraules pintades 2 web by Juan Sanz

Paraules pintades 2a mostra de pintura als balcons PlaĂ§a de lâ€™Ajuntament, Bocairent Del 10 dâ€™abril al 8 de maig de 2016

Editat per l’Associació Art 92 i l’Ajuntament de Bocairent. Patrocinat per l’Ajuntament de Bocairent. Portada i contraportada: detall de Teatre, de Josep Genís Sanz i Rabadan (Rabadà). Disseny i maquetació: Claugràfica. Tipografia utilitzada: Adobe Caslon Pro. Impressió: Torres Impressors, sl, Carlet.

Índex Presentació 8 Almela Martí, Joan 10 Alumnes de Blai Tomás 12 Amezcua Pons, Manuel 14 Amorós Silvestre, Josilén 16 Calbo Such, Rafael 18 Canales i Cantó, Isabel 20 Ferre Calvo, Paqui 22 Garrido Aracil, Just J. 24 Garrigós Pina, Xelo 26 Grau i Gómez, Paco 28 Herrero, Enric 30 Llopis Grau, Jerjes 32 López Córcoles, Federico 34 Pozo Carbonero, Francisco 36 Sanz Ferre, Juan 38 Sanz i Rabadan, Josep Genís (Rabadà) 40 Sanz Penadés, Ramón Ignacio 42 Sempere i Vicedo, Jordi Miquel 44 Tomás Ibáñez, Blai 46 Vanyó Vicedo, Blai 48 Vidal Tormo, Carlos 50

Presentació L’art és un incentiu de l’home per durar, per conservar, per recordar, per perviure davant la còsmica massa de l’oblit que ho esborra tot. Josep Pla Els motius que impulsen l’ésser humà a la creació artística han generat un debat que podríem qualificar de recurrent i d’ampli: recurrent, perquè ha estat una constant al llarg de diverses èpoques de la història, i ampli, perquè són múltiples les raons argüides. Entre aquestes, es troba la que apunta l’escriptor empordanés en la cita inicial: l’art com a antídot a la fugacitat humana. I és que, en efecte, les obres contribueixen a mantenir viu no només l’autor mateix sinó també l’univers que l’obra tracta de copsar-hi. D’aquesta manera, si centrem l’atenció en l’àmbit literari, els versos de Miguel Hernández o les estrofes de Vicent Andrés Estellés, posem per cas, fan present en els lectors actuals el daltabaix que va suposar la Guerra Civil o les dificultats que va imposar la llarga postguerra. Doncs bé, les composicions d’aquests poetes, juntament amb les d’altres escriptors com Miguel de Cervantes, Ramon Lull, William Shakespeare o Rafael Alberti, han servit de font d’inspiració, de punt de partida, per als participants en la convocatòria actual de Paraules pintades.

Aquesta mostra de pintura als balcons es va iniciar l’any passat i, atenent la bona acollida que va tenir per part dels artistes i del públic, l’Associació Art 92 i la Regidoria de Cultura han decidit repetir l’experiència i donar-li continuïtat. Així, el nom de Bocairent se suma al d’altres municipis que anualment fan servir les façanes com a espai expositiu privilegiat. Ací, però, el repte que planteja l’activitat no només és el de la composició en gran format sinó també el de la interacció entre dues disciplines artístiques: les arts plàstiques i la literatura. Cal agrair, doncs, que la resposta dels artistes haja propiciat una segona edició d’aquesta proposta cultural que forma part de la programació local Abril, el mes de les paraules. D’ells és el mèrit principal, que, sumat a la col·laboració del veïnat que amablement ofereix els seus balcons, permet tornar a vestir la plaça de l’Ajuntament amb els resultats del diàleg creatiu entre les lletres i els traços. Precisament, el catàleg que ara teniu a les mans dóna compte d’aquest diàleg, ja que reprodueix simultàniament el fragment literari i el llenç de cada participant. A més, la publicació és una manera d’evitar que la iniciativa caiga en l’oblit i una contribució per a fer-la perviure més enllà del temps que els llenços estiguen penjats. Bocairent, primavera de 2016

És com un ball, inefables els girs. És com un ball on s’ofeguen els tirs. És com un ball ple de nacre i sospirs. És com un ball. És com un ball d’una cauta nuesa. És com un ball d’una rosa despresa. És com un ball, savis girs, sense pressa. És com un ball. És com un ball, la decència coberta. És com un ball en la terra deserta. És com un ball, ningun mort no es desperta. Del Llibre de meravelles, de Vicent Andrés Estellés.

Joan Almela MartĂ Endevinalla Infografia vectorial

En un lugar de la Mancha y en otros lugares del mundo, siempre habrá Quijotes que seguirán luchando contra las injusticias, desigualdades y contra los molinos imaginarios. Abramos los ojos para que el mundo evolucione. Aunque el Quijote se escribió hace 400 años siempre seguirá presente en nuestros días. Juan Ramón Morera Arias.

Alumnes de Blai Tomás Sense títol Acrílic

A cavall de la Vall d’Albaida i l’Alt Vinalopó està situada la població de Bocairent, el terme municipal de la qual s’enclava en la serra de Mariola. Està situada en una allargada i xicoteta vall que s’estén des de l’estret d’Agres fins a la plana de Beneixama, on s’obri. La vila de Bocairent té una altitud de 600 metres i s’alça en la cúspide d’un turó, per la qual cosa les cases se superposen formant com una pinya o rusc. Sembla que l’origen del seu nom està relacionat amb la paraula Bekirent, que vol dir açò, ‘pinya’. José Soler Carnicer.

Manuel Amezcua Pons Bocairent AcrĂlic

Para la libertad sangro, lucho, pervivo. Para la libertad, mis ojos y mis manos, como un árbol carnal, generoso y cautivo, doy a los cirujanos. Para la libertad siento más corazones que arenas en mi pecho: dan espumas mis venas, y entro en los hospitales, y entro en los algodones como en las azucenas. Para la libertad me desprendo a balazos de los que han revolcado su estatua por el lodo. Y me desprendo a golpes de mis pies, de mis brazos, de mi casa, de todo. Porque donde unas cuencas vacías amanezcan, ella pondrá dos piedras de futura mirada y hará que nuevos brazos y nuevas piernas crezcan en la carne talada. Retoñarán aladas de savia sin otoño reliquias de mi cuerpo que pierdo en cada herida. Porque soy como el árbol talado, que retoño: porque aún tengo la vida. Del llibre El hombre acecha, de Miguel Hernández.

Josilén Amorós Silvestre Libertad Acrílic

Sóc un insecte que va somiar que era home i li va fascinar, però el somni va acabar i l’insecte ha despertat. Paraules de Seth Brundle en la pel·lícula The Fly, de David Cronenberg.

Rafael Calbo Such La mosca Retoladors Edding i llapis Carbothello sobre tela

Plora la mar, “La Mediterrània”. Els seus abismes hui, sediments cruels. Plens de Natura trencada, Bressol de Bressols..... destruït, arrasat. Cruel realitat, Retina “vitrificada” de petris estats i d’un poble mut. Però.....!! Bombolles Solitàries refugi d’aire i mar lluiten per restituir la realitat. Mentres.....!! Plora, La Mar. Del llibre Fulles II, d’Isabel Canales i Cantó.

Isabel Canales i Cantó Bombolles d’aire i mar Tècnica mixta

Jo sóc d’un poble que, amb marxa mora o cristiana, abraçat pel nostre arc, desfila fins la plaça, allí on tot acte acaba. Poble dels meus pares i també dels meus fills. Sí, jo sóc de poble, del poble de BOCARENT. Paqui Ferre Calvo.

Paqui Ferre Calvo La joia del meu poble AcrĂlic

JO Menjo sol tot l’hivern, t’abraço camino aquest carrer, t’abraço m’enfonso en el no res, t’abraço compro un encenedor, t’abraço de nit em crec que et veig, t’abraço potser vol entrar vent, t’abraço passo calor fa fred, t’abraço ni t’abraço ni no, t’abraço discuteixo amb infants, t’abraço m’aturo pel camí, t’abraço escric qualsevol vers, t’abraço em desperto obro els ulls, t’abraço m’escapo de l’infern , t’abraço no sé com perquè sí, t’abraço begut i buit i encès, t’abraço no et podré abraçar més, t’abraço l’abraç meu et fereix, t’abraço. Gerard Quintana.

Just J. Garrido Aracil L’abraç Tècnica mixta

Voldria tenir el meu cavaller una nit, nu en els meus braços i que ell es tingués per feliç només que jo li fes de coixí. Li dono el meu cor, el meu amor, el meu judici, els meus ulls i la meva vida. Bell amic, amable i bo, quan us tindré en el meu poder? I que jagués amb vos un vespre i que us donés un bes amorós. Sapigueu que tindria gran desig que us tingués en lloc del marit, només que m’haguéssiu concedit de fer tot això que jo voldria. Comtessa de Dia.

Xelo Garrig贸s Pina Voldria tenir el meu cavaller... Cal路ligrafia amb tinta xinesa

Entre els 641 m d’altitud i els 618 m dels ravals més arrimats al barranc de la Fos (23 m de declivi), s’estén tot un pomell de carrers tortuosos i escalonats; un magnífic puzle de cases excavades en la roca que ha quedat irreemplaçable; un vistent recordatori, en fi, de com era l’urbanisme islàmic d’aquestes Jibal Balansiya o Muntanyes de València. Del llibre Història de la vila de Bocairent, d’Abel Soler Molina i Josep-A. Ferre Puerto.

Paco Grau i G贸mez Carrer de Bocairent Impressi贸 digital

L’any 1455, l’inventor de la impremta va presentar al món el primer llibre imprés: la Bíblia, en llengua llatina, enquadernada en dos grans toms. Tots estaven d’acord que «era tan clar com un manuscrit»; i que la impremta de Gutenberg oferia avantatges d’imprimir molts exemplars a la vegada, i resolia el problema del cost i del temps, ja que el treball es feia molt més de pressa. Generoso Medina.

Enric Herrero Els llibres AcrĂlic

molt agradable és contemplar-te. tornes salnitrosa de la platja i els pins de xàbia. tens la dolça color del raïm madur i tens una alegria lleugerament indòmita. molt agradable és contemplar-te. sota la brusa duus dos nius o dos ocells o pits deliciosos que pugnen per sortir. els anys de la joventut tenen les cames molt lleugeres, se’ns en van de les mans. et pregue que m’amostres els pits, encara que abans hages de lligar-me les mans amb un cordell. Del llibre Les pedres de l’ámfora, volum 2 de l’obra completa, de Vicent Andrés Estellés.

Jerjes Llopis Grau Horacianes LXXV. Molt agradable ĂŠs contemplar-te TĂ¨cnica mixta

Federico L贸pez C贸rcoles Libertad Acr铆lic

Desde siempre fui un impenitente enamorado de ese pueblo, cual pirámide, que a la física viola, enclavado vigilante a los pies de la Mariola, suspendido en la montaña, agreste y confiado. A pintarte muchas veces acudí, mi Bocairente, tres décadas hace que sucedió por vez primera, y a plantar mi caballete ante tu imagen cimera desde cualquier punto cardinal... es indiferente. Hermosas vistas y estampas forman corolario queriendo migrar al lienzo y erigirse en modelos de ese paisaje urbano airoso con su campanario que del barranco y el río emerge hasta los cielos. Al norte, detrás del caserío medieval y vetusto, vela el Cristo desde su ermita a sus habitantes; por las estaciones del Vía Crucis zigzagueantes hasta su morada, orando, sube la gente con gusto. Arriba en la montaña, velan armas más de diez cipreses en un santuario que el camino hacia cielo reivindica; la casa del capellán, el hostal y la ermita escenifican del dieciséis un conjunto gótico orgullo de sus feligreses. Por el Puente del Santo Cristo y la peña, “la Esgoladora”, desde el “Barranc de l´Infern” baja cantando el Clariano, transparentes sus aguas van manando y dan la mano a les “covetes”, chopadas, huertas y a una vega cautivadora. Francisco Pozo Carbonero.

Francisco Pozo Carbonero El Cristo de Bocairent Impressi贸 digital

El teixidor tenia parat l’ordim al voltant del corró plegador, a l’obrador de casa. Des d’ací, tesava el fil resultant de l’ordissatge sobre la caixa del teler i anava teixint-hi a poc a poc la trama, passada rere passada, fins obtenir un drap de diverses vares de llargària. Pel que fa a la qualitat, hom distingia entre els econòmics draps catorzens (1.400 fils de fi a fi); els setzens (1.600 fils), de mitjana factura, i els dihuitens (1.800 fils), de bon resultat i preu més elevat. Per tenir una orientació de preus: el paraire bocairentí Joan Alcaràs (1471) venia els draps dihuitens a 10 sous la peça, quantitat superior al preu d’una ovella. Del llibre Història de la vila de Bocairent, d’Abel Soler Molina i Josep-A. Ferre Puerto.

Juan Sanz Ferre Teixidor AcrĂlic

L’únic home de qui ella admetia haver cobrat diners per passar-hi la nit era el titellaire Mickey Sabbath, i durant aquells tretze anys havia passat una sola vegada, en què ell li va portar com a obsequi la Christa, la cangur alemanya fugida que treballava a la botiga de Delikatessen del poble i que ell havia sondejat i s’havia guanyat amb paciència per disfrutar-ne junts. Del llibre El teatre d’en Sabbath, de Philip Roth.

Josep Genís Sanz i Rabadan (Rabadà) Teatre Tècnica mixta

Amor y deseo son dos cosas diferentes; que no todo lo que se ama se desea, ni todo lo que se desea se ama. Miguel de Cervantes. Conservar algo que me ayude a recordarte serĂa admitir que puedo olvidar. William Shakespeare.

Ramon Ignacio Sanz PenadĂŠs Los siglos pasan, la palabra permanece AcrĂlic

La lletra és i ha de ser combativa. És la seua naturalesa. «Enaxí com los juristes e’ls metges e’ls clergues an sciència e libres, e oen la lissó e aprenen lur offici per doctrina de letres, tant és honrat e alt l’orde de cavayler, que no tant solament abasta que a l’escuder sia mostrat l’orde de cavaylaria per pensar de cavayl ni per servir senyor ni per enar ab eyl en fet d’armesni per altres coses semblants a aquestas; que enans seria covinent cosa que hom de l’orde de cavaylaria feés scola, e que fos sciència scrita en libres e que fos art mostrada, axí con són mostrades les altres sciències; e que los infants fiyls de cavaylers, en lo començament, que apresessen la sciència qui pertany a cavaylaria e, enaprés, que fossen scuders e que enassen per les terres ab los cavaylers.» Del Llibre de l’orde de cavalleria, de Ramon Llull.

Jordi Miquel Sempere i Vicedo Al fil tallant de la paraula TĂ¨cnica mixta

Fue el hidalgo Alonso Quijano un devorador de libros, se daba a leer libros de caballerías con tanta aﬁción y gusto que olvidó casi de todo punto el ejercicio de la caza y la administración de su hacienda. Vendió muchas tierras para comprar libros y de todos uno lo apreció brillante, se enfrascó tanto en su lectura que se pasaba las noches leyendo de claro en claro, y las noches de turbio en turbio. Ese libro era Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, valenciano. Cervantes dijo: «Por su estilo es este el mejor libro del mundo; aquí comen los caballeros, y duermen y mueren en sus camas, y hacen testamento antes de su muerte, con otras cosas de que todos los demás libros de este género carecen.» Juan Ramón Morera Arias.

Blai Tomás Ibáñez Sense títol Acrílic

Jo tinc el meu poble com el té tothom; no cal pas que digui quin és el seu nom; no cal que les seves virtuts altifiqui ni les seves gràcies una a una expliqui –si una muntanyola li fa de capçal i besa ses plantes un riu immortal– perquè arreu hi ha viles, i ciutats, i pobles més grans, més formosos, més vells o més nobles, i també podrien ser cantats com tu amb versos que fossin com un calc segur. Quan dic: el meu poble, ja he dit ta lloança i perquè t’estimo sense comparança, que enlloc sentiria lo que sento aquí on totes les coses em parlen de mi, on totes les coses em són conegudes i m’evoquen hores dolçament viscudes, i quan no coneixis més amples confins. Del llibre Recull de poemes per a petits i grans, de Joan Arús.

Blai Vany贸 Vicedo El meu poble Impressi贸 digital

A ti, fingida realidad del sueĂąo. A ti, materia plĂĄstica palpable. A ti, mano, pintor de la Pintura. Rafael Alberti.

Carlos Vidal Tormo Fauno II AcrĂlic