Títol: Els inicis de Pere Benas Llibre on està publicat: Pere Baenas 40 anys fent el ninot Any de publicació: 2019
2
Els inicis de Pere Baenas 3
Els inicis de Pere Baenas Juan Ramón Alcocer
P
edro Vicente Baenas García naix un 6 de juliol de 1967 a una de les ciutats on més arrelada està la festa de les Falles: Gandia.
edat de deu anys, sa mare ja el va portar al taller de Vicent Blasco, un artista d’aquell temps, on passava totes les seues vacances escolars.
Allí va ser on va conèixer aquest món de monuments fets amb fusta i cartró, que tant el van captivar des que guarda records a la seua ment. Tal va ser la seua fascinació, que a la lleugera
El taller d’aquest artista es trobava a l’entrada de Gandia, a la vorera de la ctra. CV-60, per Real de Gandia. Hui és un concessionari de cotxes, com es pot apreciar a la fotografia 1.
Foto 1: Lloc on es trobava el taller de Vicent Blasco.
4
En aquest taller va anar desenvolupant la seua creativitat i ingeni, resolent com cal el treball amb volums, mesures i colors. A més, d’anar jugant amb les seues habilitats artístiques, a Vicent Blasco també li deu el seu nom com artista. En realitat, el nom de Pere és Pere Vicent. Així l’anomenaven a casa, al col·legi, amb els amics... Però Vicent Blasco va pensar que era massa llarg i va optar per dir-li “Pere”, i així es va quedar. A l’edat d’onze anys, Pere ja feia falles (infantils, això sí), com podem apreciar a la foto 2. Aquesta falla, que en data de la present publicació compleix quaranta anys, està dedicada a la Constitució Espanyola. En el temps en què la va fer, es va repartir diferent publicitat al·lusiva a la votació que es va fer aquell any referent a l’aprovació de la Constitució, per a que la població, en general, la coneixera i sabera què anava a votar.
Foto 2: Pere davant d’una falla seua, 1978.
Puix tots aquests personatges estaven reflectits en la falla que va crear Pere. Tots els personatges estan fets amb fusta i paper de diari amassat amb cola, revestits d’escaiola. La base estava formada per caixons de taronges units i desprès xapats per damunt.
Eixes publicitats estaven dissenyats a l’estil d’un còmic, en els que apareixien diferents personatges, com un policia municipal, un carter, un jardiner, una estàtua, un xiquet correguent, etc. 5
D’aquesta tenim foto, però en realitat no és la primera que va fer el nostre artista. Acabat el temps de l’escola, Pere s’enfrontà als estudis d’institut, tenint que fer el torn de nocturn, tant en 2n com en 3r de Batxillerat, per poder estar més temps dedicat a fer falles. Pere ja s’atrevia a plantar falles infantils, encara que fora de concurs, com la plantada a la falla Corea, a Gandia (foto 3). En realitat no era la falla infantil de la comissió Corea: era una falla que ell havia desenvolupat a sa casa, i que desprès la van dur allí per cremar-la. Pere estava acostumat a cremar les seues falles en un hort que hi havia davant de sa casa. Però, en aquest cas, la seua creació va ser vista per gent propera a Pere, els quals van pensar que ja estava el suficientment bé com per a exposar-la al públic en general. Per això van decidir portar-la a Corea.
Foto 3: Falla Infantil de Corea (a Gandia). 1982.
De l’any 1987 és la falla que queda replegada a la foto 4, la qual versava al voltant del pas del temps.
Eixe any, la comissió Corea va cremar tres falles: les seues major i infantil, i la de Pere. 6
Foto 4: Falla infantil. Gandia. 1987.
7
Aquesta és la primera falla infantil que ha fet per presentar a competició. Més avant en farà altres, com les de la falla Verge del Carme a Xàtiva, però per compromís: Pere mai ha segut un artista de falles infantils.
No obstant això, Pere continuava amb el cuquet de fer falles... així que es va disposar a fer una falla en Ceuta! El tinent responsable de Pere, Miguel Ramón Vargas Manchuca i Villanueva, es va fixar en que Pere pintava quadres al quarter. Li va preguntar si es dedicava a pintar i Pere li va contestar que el que es dedicava era a fer falles. En eixe moment el tinent li va proposar fer una falla per al dia de la patrona, contestant-li Pere afirmativament, però amb la condició que li deixara tornar a Gandia per aconseguir els elements necessaris. En el present encara continua el contacte entre Pere i el seu mando, que actualment té el grau de tinent coronel, destinat a Canàries.
Anava fent-la a la cotxera de sa casa, a poc a poc, durant dos anys. Li la van veure i el van convèncer per presentar-la a concurs. Té detalls de molt de treball, com la quadriga de cavalls que està al damunt, o el vaixell (tot de fusta i fet a mà). El rellotge estava fet de troços d’adornaments que Pere anava acoblant. La base redona semblava marbre, feta tota en vareta. Fins i tot, els cartells estaven fets a mà.
Desprès dels permisos corresponents Pere, junt als seus companys, va ser capaç de plantar un cadafal dedicat a la patrona d’Intendència, Santa Teresa, que es va cremar el dia 15 d’octubre de 1987. A la foto 5 veïem Pere, intentant concentrar-se en la seua obra artística.
Quan la veu, Pere recorda la quantitat de feina que tenia darrere cada peça de la falleta. Pel que fa al concurs, aquesta falleta va quedar al segon lloc d’especial. El temps anava passant, i Pere tenia que incorporar-se al servei militar. Li va tocar fer la “mili” en Ceuta.
A la foto 6, Pere apareix amb un company de milícia: Riquelme, d’Elda. 8
Foto 5: Pere, preparant la Falla a Ceuta. 1987.
9
Foto 6: Falla plantada a Ceuta. 1987.
10
Acabat el servei militar, Pere tenia clar a què volia dedicar-se. Però es inicis són durs i tocava començar el seu treball associat a altres artistes fallers.
El fet que Pere dominara les diferents habilitats necessàries per poder plantar una falla sense necessitat d’altres persones li va ajudar a prendre la decisió d’abandonar la societat i establir-se per ell mateix.
Al 1989 fa societat amb Sanchis i Miñana. La història d’aquesta societat comença en altra anterior: la de Vicent Blasco (on va començar Pere) i Añón. Un era fuster i l’altre pintor. Quan van desfer la societat, Pere es va quedar en Blasco i Sanchis se’n va anar en Añón.
I així ho va fer. Començà a plantar cadafals en solitari, establint el seu taller a Ròtova, població propera a Gandia. Compartia nau amb una persona, la qual tenia l’ofici de polvoritzador, amb el seu tractor i la màquina polvoritzadora, elements que moltes vegades tenien autèntics problemes per poder accedir a la nau, ja que estava plena de ninots i figures falleres.
Quan Pere ja comença a treballar per ell mateix, s’estableixen Pere, Sanchis i Miñana. Compraren els motles a Añón i llogaren la nau on aquest artista treballava, que estava a Palma de Gandia. A l’actualitat aquests dos artistes treballen en Miramar, cadascun pel seu costat.
A l’any 1993, Pere canvia d’ubicació i s’instal·la, ja definitivament, a Daimús. Des d’ací eixiran els monuments que faran de Pere, un dels artistes més guardonat de la història de les Falles.
Prompte, Pere es va adonar que el seu desig era dedicar-se a fer cadafals grans, que foren capaços de competir a les més altes esferes, mentre que els seus socis tenien altres objectius en la seua feina.
11
12