Títol: Seona època de Baenas a Xàtiva. Falla Espanyoleto 2015-... Llibre on està publicat: Pere Baenas 40 anys fent el ninot Any de publicació: 2019
2
Segona època de Baenas a Xàtiva. Falla Espanyoleto 2015-… 3
Segona època de Baenas a Xàtiva. Falla Espanyoleto 2015-… Juan Ramón Alcocer
T
ot va començar en un any molt important per a aquesta comissió: la falla complia el seu 50é aniversari. La comissió portava molt de temps esperant aquesta data i, de sobte, ja havia arribat. Els fallers havien d’arremangar-se i donar el millor de sí mateix, per a que el conjunt dels diversos esdeveniments fóra un èxit. D’entre eixos esdeveniments es trobava el fer-se notar en qüestió de monuments.
possibilitat econòmica no era massa gran, però els fallers sentien la necessitat de plantificar el monument en secció especial. Era allò de ser “cap de ratolí o cua de lleó”. Paral·lelament, es rumorejava que l’artista amb el què havíem comptat els anys anteriors estava en conversacions amb altra comissió, en la qual muntaria un cadafal de secció especial. Encara que ens va presentar un esbós, no vam tancar la contractació fins saber on ens dirigiríem: si a la cua de lleó (secció especial) o al cap de ratolí (primera secció). A la fi, la decisió va ser anar a especial. Per tant tocava posar-se “mans a l’obra” i buscar nou artista.
El nostre poder econòmic no arribava massa lluny, si bé és cert que la comissió, poc a poc, havia anat recuperant-se monetàriament d’importants despeses, con la insonorització, la compra del casal i altres de menor vàlua, però que llastràvem la nostra inversió en monuments. Per eixa raó, ja feia temps que aquesta comissió s’havia aposentat en la primera secció dels monuments.
Vam decidir buscar un altre tipus d’artista que ens proporcionara alguna cosa més que un cadafal correcte. A la fi, aquest era un any especial!
Encara així, aquest any era especial i, per eixa raó, quan va arribar el moment de planificar dintre del pressupost la partida de monuments, al sí de la falla es va produir un intens debat respecte de la possibilitat de muntar de secció: la nostra
Un tal Pere Baenas havia acabat de guanyar en València (i anava a fer el mateix a Alacant). Era un referent d’allò que buscàvem: qualitat, tant en l’acabat com en la pintura. 4
Pere García, el nostre president aquell exercici, va decidir encomanar la tasca de buscar artista a un grup de fallers, als quals va donar llibertat per buscar la millor opció possible, dintre de les nostres possibilitats. Eixes quatre persones van crear un grup connectat per missatgeria instantània, per tal d’anar explorant les diferents opcions que pogueren eixir.
Respecte dels segon punt, un dels muntadors de Pere amb descendència familiar al sí de la falla, Juan Moracho, es va brindar a ser ell qui s’encarregara de muntar el cadafal destinat a Xàtiva. D’aquesta manera, teníem part del problema solucionat. Ara ens quedava intentar pegar-li una «espenteta» a l’artista. De nou, Kiko i son pare van ser decisius per a que, a la fi, Pere consentira en plantar-nos falla.
Per a tots ells, Creació B era l’opció més volguda... encara que se’ns eixia del pressupost. La recerca era continuada, però els artistes que buscàvem ja estaven contractats o no eren del nostre gust.
La notícia es va estendre com la pólvora entre el món faller xativí. De sobte, es va estendre el rumor que aquest any de commemoració, la falla Espanyoleto havia contractat al millor artista del moment, per un preu que rondava els 49.000 euros. Rumor que, per descomptat, no vam moure ni un dit per desmentir.
Anaven passant les setmanes, i s’olorava un cert ambient a fracàs quan, de sobte, va tornar a eixir el nom de Pere. Kiko, un dels integrants del grup, es va oferir a fer gestions amb ell, donat que els unia una relació comercial i d’amistat.
Avançat juliol, quan ja l’activitat fallera descendeix, així com l’assistència a les reunions dels divendres, Pere va acceptar la invitació a visitar el nostre casal. La sorpresa va ser trobar-se un casal ple de gom a gom.
La primera resposta de l’artista va ser negativa, perquè ja tenia planificat l’exercici i, a més, Xàtiva no era una plaça propera per poder desplaçar-se per a la plantà. 5
Menjar, beure i no creure. Falla Espanyoleto, 2015.
Era la manera com els fallers mostraven la seua il·lusió davant el nou i famós artista. Vam començar a ser uns assidus visitants del seu taller, on érem rebuts molt bé, creant tant amb Pere com amb els seus treballadors, un ambient de cordialitat i d’amistat, del qual fins i tot Pere es mostrava agraït.
Ell va entendre que el nostre pressupost no era massa elevat, però que ens menejàvem tot el que podíem per traure els diners que havíem estipulat. I així vam arribar a tenir la primera falla de Baenas a la nostra plaça.
6
El rebombori faller va ser tal, que el dia de la plantà ens van visitar fallers d’altres comissions d’especial, per tal de veure què ens havia plantat l’artista. A la fi ens va plantar un cadafal que portava com a lema Menjar, beure i no creure.
Aquest exercici, la falla va comptar amb una empresa comercial de la ciutat que comercialitza cervesa artesanal, la qual va aprofitar un barril que formava part del cadafal per oferir gratuïtament el seu groc element. Els fallers de la comissió es mostraven contents amb el cadafal muntat. Si bé és cert que el volum d’allò construït no era gran, la qualitat de l’acabat i de la pintura era excel·lent... precisament era això el que buscàvem. El premi obtingut va ser el tercer de la secció especial. D’aquesta manera es va complir allò de «cua de lleó». No obstant això, quan cremàrem el monument, teníem clar qui anava a ser el nostre artista al proper exercici. Amb la butxaca un poc més plena (encara que no massa més), continuàrem les nostres visites periòdiques a Pere, assolint cada vegada més una bona relació comercial i d’amistat. Així anava desenvolupant-se fins el punt d’organitzar una excursió de la comissió al taller de Pere, on els assistents van gaudir d’una excel·lent paella mancomunada.
Tonell amb cervesa artesanal incorporada.
7
Poc a poc, com creixen les coses bones, va arribar la segona falla plantada per Pere a la nostra plaรงa.
Reis i peons. Falla Espanyoleto, 2016.
8
Aquest cadafal portava com a lema Reis i peons. El cos central del cadafal estava conformat per un vaixell del qual emergia el cap d’un cavall i la figura completa d’una dona. Aquest ninot era senzillament genial. Des de l’ànec fins la falda, tot el ninot estava summament treballat, ple de detalls imprevisibles i amb un colorit que donava majestuositat a eixa regina. Els que vam poder veure la cara de la figura, de ben prop, abans de ser col·locada al seu lloc, poguérem gaudir d’unes dimensions proporcionades exactament per a que ressaltara la seua bellesa.
A l’any següent canviaren de president, però no d’artista: la falla s’encaminava a un tercer any de relació amb Pere, amb la mateixa il·lusió que el primer dia. A mesura que anava passant l’exercici, aquella il·lusió va anant convertint-se en un nou cadafal. Baix el lema El bé i el mal, Pere ens va plantar un cadafal, el cos principal del qual era (com no) un espectacular cap de dona, adornat amb unes plomes. Quan els fallers la varen veure muntada, es van adonar que la pintura del cadafal no es corresponia amb allò que Pere ens havia acostumat. El color pàl·lid que se’ns mostrava no tenia res a veure amb els colors vius dels què havíem gaudit en altres ocasions.
Com l’anterior, aquesta falla també va despertar la curiositat de fallers d’altres comissions el dia de la plantà. No sols això: aquest any va augmentar considerablement el nombre de visitants que acudiren a la nostra plaça, durant els dies de falles. Potser cridats pels comentaris sentits al seu voltant, o potser també per haver obtingut el segon premi d’especial aquest exercici.
Veritablement, per raons internes que no venen al cas, el grup de treballadors que habitualment desenvolupaven la seua tasca al taller de Pere havia passat per una remodelació. Dintre d’aquest canvi de persones es trobava el departament de pintura. Per aquesta raó, la pintura no acabava d’arredonir un cadafal perfecte, al nostre entendre.
Continuem lluitant la batalla entre el valor de la voluminositat i el de l’acabat, però també és cert que les batalles no es guanyen en un dia. 9
El bĂŠ i el mal. Falla Espanyoleto, 2017
10
El jurat d’aquell any va creure convenient classificar aquest cadafal com mereixedor del tercer premi d’especial.
Vam parlar amb Pere i aquest es va mostrar receptiu al nostre plantejament: li vam indicar el tema al qual anàvem a dedicar el llibre, i ell va idear un cadafal que responguera a les nostres expectatives. De tots els anys que hem passat junts, aquest va ser el primer en què prompte teníem ben clares les escenes, permetent-nos crear una crítica local ben planificada. Amb eixa complicitat va sorgir el nou cadafal.
A l’exercici següent, un dels integrants d’aquell grup de missatgeria instantània del primer any, Albert Ordiñana, agafa la presidència de la comissió. Defensor de la manera de treballar del nostre artista, no va dubtar en cap moment continuar amb ell.
El cadafal tenia moviment i sentiment (el llibre anava vers els sentiments). A més, havíem recuperat els colors característics de Pere.
Cada any que passava intentàvem muntar un poc el pressupost assignat als cadafals i Pere era conscient de l’esforç que això suposava al sí de la comissió. En eixa idea visitaren a Pere, i així començàrem un nou capítol entre Pere i la comissió.
Pels mentiders fallers es va estendre la percepció de què estàvem davant d’un cadafal que ben bé podria fer-se amb el primer premi d’especial.
A més de ser faller de monument, Albert és un actiu important en les activitats culturals que desenvolupa la comissió. De manera especial, en el llibre de la falla. Per eixa raó, teníem l’oportunitat de tornar a connectar el tema central del llibre amb el tema del cadafal, connexió que últimament teníem un poc de costat.
En altres ocasions, la plaça havia ja tingut música d’ambient, que la feia més acollidora a qui la visitava. En aquesta ocasió, a més d’haver música d’ambient, aquesta s’interrompia en un temps determinat per a que una veu en off guiara al visitant que veia el cadafal, dient-li l’ordre per on tenia que veure-la així com recitava els versets de crítica de cadascuna de les escenes. 11
La mĂşsica, el llenguatge dels sentiments. Falla Espanyoleto, 2018.
12
Resultava curiós veure com la gent continuava d’aquesta manera la seua visita al cadafal.
El fet de quedar-se tan a prop d’un primer premi d’especial va somoure els sentiments d’un grup de joves de la comissió, que va proposar a la resta la possibilitat d’incrementar la partida pressupostària dedicada al monument gran. A la fi, aquesta s’ha incrementat, però no de la manera com proposaven els joves. Repeteixen president i artista, al qual anàrem a visitar al poc de quedar nomenat el president, amb la ferma convicció de continuar el camí encetat. Va ser en eixe moment quan, en eixes xerrades que tenim quan s’ajunta amb nosaltres, Pere ens va comunicar que aquest any compleix 40 anys com artista faller: perfecte per guanyar a Xàtiva.
Va arribar el dia dels premis. Era el moment en què eixiríem de dubtes. Desprès de dur a terme el sumatori dels punts que ens havia atorgat el jurat, aquest va decidir que a la nostra falla li corresponia el segon premi d’especial... tan sols per una diferència de catorze punts! Amb la idea de què anàvem pel camí correcte, ens disposàrem a gaudir de la festa mentre durara. La fi de la festa va iniciar un nou exercici faller. Encara no teníem president, ni pressupost, ni ens havíem posat en contacte amb Pere, i ja va sorgir un nou rumor entre els mentiders fallers: aquest nou exercici, la falla Espanyoleto deixaria de comptar amb Pere Baenas com artista per al monument gran.
Referències bibliogràfiques:
AC Falla Espanyoleto. Llibre Espanyoleto 2015. Xàtiva, 2015. AC Falla Espanyoleto. Frikifallers. Xàtiva, 2016. AC Falla Espanyoleto. El bé i el mal. Xàtiva, 2017. AC Falla Espanyoleto. Sentiments fallers. Xàtiva, 2018.
Per a nosaltres (els de la comissió), aquest rumor va resultar una sorpresa gran: no sabíem d’on havia eixit, qui anava estenent-lo, ni la finalitat del mateix.
13