Títol: La primera etapa de Pere Benas a Xàtiva: 1991,1993 Llibre on està publicat: Pere Baenas 40 anys fent el ninot Any de publicació: 2019
2
La primera etapa de Pere Baenas a XĂ tiva: 1991,1993 3
La primera etapa de Pere Baenas a Xàtiva: 1991,1993 Juan Ramón Alcocer
L
a primera vegada en què es varen creuar els camins de Pere Baenas i les falles de Xàtiva va ocórrer quan Pere començava a plantar falles. En concret va ser a la Falla Verge del Carme, durant els exercicis 1991 i 1993.
Congost?, es preguntaran... Nosaltres li ho hem preguntat directament a Pere, el qual ens ha confirmat que mai ha utilitzat aquest nom (Congost) per a cap signatura. De fet, aquest nom no té res a veure amb ell.
Com en tots els inicis, el camí que començava Pere està esguitat d’algunes incongruències que anem a comentar en aquest article.
Segurament estem davant d’una errada d’interpretació tipogràfica, sense més importància. En canvi, l’esbós que apareix al mateix llibre ve signat com “Pere - Rotova 91”.
El primer exercici, el de 1991, la falla estava presidida per Josep Lluís Díaz Villaescusa, una d’eixes persones que han dedicat tota la vida a la comissió a la que pertanyen. A més a més, durant molt de temps, va ser delegat de la seua comissió a la Junta Local Fallera de Xàtiva.
Si parem una ullada al llibre de la JLF de Xàtiva, quan es refereix a aquesta falla figura el mateix lema però, pel que fa al nom de l’artista, apareix “PERE-Rotova 91”.
La comissió va encarregar a Pere Baenas els dos cadafals que es van plantar eixe any. Segons el llibret explicatiu de la falla, el que representava a la comissió major portava com a lema Si els burros volaren, figurant com artista de la mateixa Pere Baenas Congost.
La raó d’aquesta signatura té a veure amb la localització del lloc on treballava en aquest temps Pere. Durant algun temps, va tenir el seu taller a la població de Ròtova. Per això signa amb el seu nom, la població on està feta la falla i l’any de construcció. 4
Esbรณs falla gran, 1991 al llibre de la JLF.
Esbรณs falla gran, 1991 al llibre de la falla.
5
Falla del Carme, 1991. (Foto: Rafa Tortosa)
6
El cadafal estava format per una part central en la que, damunt d’un llibre, emergia el cap d’una dona, en la què es sustentaven les dues potes davanteres d’un burro amb ales. Acompanyava al cap de la dona, damunt del llibre, un voltor. Quatre escenes envoltaven aquestes peces centrals, conformant la totalitat del cadafal.
cret, que les feien abandonar les seues tasques diàries. Sense oblidar la vessant irònica de la crítica, hui podríem afegir-ne els programes de televisió que presenten la mateixa temàtica que la de la premsa del cor. Trobem una escena dedicada al tracte poc acurat que es donava als estudiants de l’època (idèntic al de l’actualitat). També podríem dedicar una escena, hui per hui, destacant la característica de malgastadors que tenen els polítics que patim. Al cadafal que ens ocupa, trobem aquesta escena dedicada als polítics d’aquella època: Fraga, Felipe i Carrillo. Altra escena actual la trobem en la que parla de la il·lusió dels pensionistes per que els pugen les pensions. La mateixa característica la trobem amb la següent escena, dedicada a de la violència als camps de futbol. I per finalitzar, la darrera escena parla de la minva del poder adquisitiu de la gent –com es pot apreciar, tan actual com la resta.
La crítica de la falla va ser realitzada per E.S.B., que és la mateixa persona que realitza la crítica del cadafal infantil i les poesies que es dediquen a les falleres majors de la comissió al llibre de la JLF, la qual cosa ens fa pensar que no formaria part de l’equip de Pere sinó que seria una persona a la que la comissió li encomanaria aquest treball. En concret, la persona encarregada de “la part literària”, tant de l’explicació de les falles com dels versos a les falleres majors, va ser la fallera Elena Santamaría Bolinches. La crítica versa al voltant de la quantitat de burros que hi ha al nostre voltant. La veritat és que el contingut general de la crítica presentada podria acoblar-se molt bé al moment present, mostrant-se com autènticament actual. Comença comentant el gust que les dones del moment tenien vers la premsa, del cor en con-
El cadafal infantil d’aquest any també va ser realitzat pel mateix artista, encara que l’esbós no porta cap signatura. Segons el llibre de la JLF, Pere-Rotova; segons el de la comissió, Pere Baenas Congost. 7
Esbรณs falla infantil, 1991 al llibre de la falla.
Esbรณs falla infantil, 1991 al llibre de la JLF.
8
El seu lema va ser El Circo. L’explicació de la falla infantil es concreta en una poesia de dues estrofes de quatre versos cadascuna, en la que es comenta la diversió que l’espectacle del circ comporta als infants quan aquests el visiten. Pel que fa al monument, la part central consistia en la cara d’un arlequí, damunt del qual apareixia una xiqueta amb un cèrcol en cada mà.
gran. Enguany, la falla havia decidit fer un esforç econòmic i augmentar així la qualitat del monument contractat. Va ser al proper mes, el 15 de maig, quan la falla va visitar de nou a Pere per tal de contractar el monument infantil. Per tant, tornen a creuar-se de nou els camins entre Xàtiva i Pere Baenas.
Pel que fa als premis obtinguts, la falla dels majors va obtenir el primer premi de la segona secció, mentre que la infantil va obtenir el cinqué premi de la secció tercera.
La falla gran es nomenava Pel·lícules de la vida. Al llibre explicatiu de la comissió figura com artista de la mateixa Santaeulalia. De fet, l’esbós ve signat per aquest artista. En canvi, hem dit abans que la comissió havia contractat el monument amb Pere Baenas...
A l’any següent la falla va canviar d’artista. Però, al següent, a l’exercici 1993, la comissió va tornar a confiar amb Josep L. Díaz per a portar endavant el nou exercici que començava. De la mateixa manera, Pere Baenas va ser l’artista escollit per a realitzar els dos cadafals d’eixe exercici. Però la contractació de les dues falles no va tenir lloc a la vegada.
No obstant això, si consultem el llibre de la JLF d’aquell any, en ell figura com artista del monument major el nom de Pere Baenas. A què es deu aquest ball de noms? Efectivament, l’esbós de la falla era de Santaeulalia. Pere li va comprar aquest esbós i el va repintar. A Lafarga li comprà el cartró del goril·la.
Primerament, l’11 d’abril del 1992, la falla va visitar Pere a Ròtova (lloc on estava el seu taller en aquell temps) i van contractar el monument 9
Esbรณs falla gran, 1993 al llibre de la falla.
Esbรณs falla gran, 1993 al llibre de la JLF.
10
Falla del Carme, 1993. (Foto: Rafa Tortosa)
11
El cos central del cadafal estava compost per dos rotllos de cinta de pel·lícula, de les quals emergeixen edificis amb cares, mirant a la figura que corona el monument, que és un gran mono amb un garrot en la mà, pujat a l’edifici anomenat “Filmoteca”.
Totes menys l’última, que es referia a una pel·lícula que es va rodar a Xàtiva, en la que es criticava el tracte que rebia la taronja valenciana a La Comunitat Europea. Al llibre de la falla, la crítica mescla prosa i vers. Segurament, el que es va posar al cadafal van ser els versos, que aquesta vegada no portaven signatura.
La crítica que trobem al llibre explicatiu de la falla ens explica que “representa que la vida es de Cine, sempre que tota persona, no sentira la opressió dels mandataris, que amb els imposts ens ofega als contribuients: King-Kong amb el capoll en una má i a l’altra representant a la xica es com un gobern molt poderós oprimint al poble”¹. Les diverses escenes de què consta el monument estan dedicades a diferents pel·lícules famoses i conegudes: Els deu manaments, La Bella i la Bèstia, Els gros i el flac i Tintín i les taronges blaves.
L’esbós de la falla infantil sí que apareix signat per Pere. En concret, a més del seu nom –Pere-, trobem la llegenda “Creació Daimus 93”. Efectivament, també apareix el nom de Pere Baenas com l’artista del monument. Evidentment, aquesta signatura està relacionada amb el canvi d’ubicació que va patir el taller de Pere. Les falles van estar contractades en Ròtova, però aquest va ser el temps en què Pere va traslladar el taller a Daimús, lloc en el que continua fins ara. Per això, aquestes falles van estar ideades i construïdes a Daimús.
En totes elles es feia ressò dels imposts elevats i es criticava al govern per estar més interessat en disposar de diners que de proporcionar benestar al poble.
Portava com a lema Fantasies de xiquets. Aquest dato ho sabem gràcies al llibre explicatiu de la comissió, perquè al llibre de la JLF, el lema no apareix.
1. Extret de la crítica que figura al Llibre explicatiu de la Falla Verge del Carme, 1993.
12
Esbรณs falla infantil, 1993 al llibre de la JLF.
Esbรณs falla infantil, 1993 al llibre de la falla.
13
La part central tenia dos composicions diferents. Una era un castell del qual emergia una cara de dona; l’altra era una ona que portava a la seua cresta un vaixell veler.
un clar retrocés al cadafal gran, passant d’un primer premi de la segona secció a un tercer de la tercera... i això que la falla s’havia esforçat econòmicament per obtenir millor qualitat al monument gran.
“La Falleta dels xiquets ens mostra els somnis i il·lusions dels xiquets per les coses”², es resum a la seua explicació de la falla infantil. Mostra els somnis d’un xiquet i d’una xiqueta, acabant amb el millor somni que pot tenir un infant: “fer la festa de les Falles en la més gran de les festes que al món puguen fer”³. En aquest cas, tota l’explicació estava redactada en prosa.
Pel que fa a les infantils, la falla va passar de tenir un cinquè premi de la secció tercera a un vuitè de la segona secció. Es va obtenir millor resultat precisament on no s’esperava: a la infantil. D’aquest exercici, la comissió recorda sempre una anècdota que, al pas del temps resulta divertida, però que en el moment en què va passar, demostrava una dolenta engoixa per la premura de temps.
Aquest exercici, els premis van ser el tercer de la tercera secció per als majors, i el vuitè de la segona secció per a la infantil.
Resulta que aquell any, els dies de la plantà van estar passats per aigua. El cadafal va estar plantat un dia abans del dia oficial de plantà. Però la pluja va deteriorar seriosament la pintura del cadafal.
Evidentment, si comparem els premis atorgats a les falles de Pere durant els dos anys en que va plantar a la comissió Verge del Carme, obtenim
2. Extret de la crítica que figura al Llibre explicatiu de la Falla Verge del Carme, 1993. 3. Extret de la crítica que figura al Llibre explicatiu de la Falla Verge del Carme, 1993.
14
La comissió va avisar l’artista d’aquest fet, pregant-li que intentara reparar tot allò que es puguera.
Aquell moment d’engoixa forma part, hui, dels records més assenyalats de la comissió, referents a aquesta època.
Ben entrada la nit de la plantà, cansat i amb son, apareix per fi Pere per procedir a repintar les seues falles a Xàtiva. Tal era el cansanci acumulat durant tot el dia, que Pere necessitava recuperar forces per continuar, per la qual cosa es va adormir dintre de la furgona que l’havia portat.
Referències bibliogràfiques:
Falla Verge del Carme. Llibret explicatiu de la falla. Xàtiva, 1991. Falla Verge del Carme. Llibret explicatiu de la falla. Xàtiva, 1993. JLF Xàtiva. Xàtiva en Falles. Xàtiva, 1991. JLF Xàtiva. Xàtiva en Falles. Xàtiva, 1993.
Els fallers, desconcertats, optaren per deixar-lo dormir un poc... però eixe “poc” es va convertir en profunda dormida.
Agraïm a José L. Díaz la seua col·laboració a aquest article, aportant les seues vivències al respecte.
Passaven les hores i l’engoixa dels fallers augmentava, donat que anava quedant menys temps per a que passara el jurat de les falles. De sobte, José Luís el president ja no va poder aguantar més i a les quatre de la matinada va obrir la porta de la furgona i va fer que Pere eixira del seu relaxat somni per procedir a repintar les dues falles.
15