Títol: Les falles municipals de Pere Baenas a València Llibre on està publicat: Pere Baenas 40 anys fent el ninot Any de publicació: 2019
2
Les falles municipals de Pere Baenas a València 3
Les falles municipals de Pere Baenas a València Juan Ramón Alcocer
S
i preguntàrem als artistes de falles, segur que gran part d’ells considerarien com una gran il·lusió poder crear i muntar la falla municipal de València, eixa que es planta a la plaça de l’Ajuntament, que viu intensament les mascletades diàries i que és considerada com la falla més visitada de totes les que es planten.
Dos imponents gladiadors coronaven aquest cadafal, emplenat d’al·legories al·lusives a les diferents cultures que s’han anat desenvolupant al llarg de l’existència de l’ésser humà, i que guarden en comú una característica principal: totes elles han nascut i crescut a les ribes d’un mateix mar, la Mediterrània.
És municipal, de l’Ajuntament i de la Junta Central Fallera i, per tant, és la que té el privilegi de ser cremada per la Fallera Major de València.
Pere no va tenir que esperar massa per poder viure, de nou, l’experiència de plantar la falla de l’Ajuntament a València. Dos anys després, pel mateix procediment concursal, Pere es va fer amb el privilegi de tornar a muntar aquest cadafal. Al 2004 ens va sorprendre a tothom amb el cadafal nomenat Alucine. València, un gran plató.
Amb totes aquestes premisses, estem segurs que constituirà un dels somnis més desitjats per a un artista poder muntar aquest cadafal. Almenys així ho va viure Pere Baenas. No sols una vegada, sinó quatre en total, a data d’avui.
El cadafal feia referència al 25é aniversari de la Mostra de Cinema a València, que es complia aquell any. En aquesta ocasió, l’artista rememorava al seu cadafal elements característics de les pel·lícules amb més ressò de les que figuraven a la filmografia de l’època.
La primera vegada que es va fer realitat aquest somni va ser l’any 2002, quan Pere va poder accedir, mitjançant un concurs públic, a plantar en aquesta plaça una de les seues creacions. Duia com a lema Mare nostrum. 4
Mare Nostrum, 2002. (Foto extreta de Fallas.com)
5
Alucine. València, un gran plató, 2004. (Foto extreta de Falles.com)
6
Una nau de l’espai, un transatlàntic, un tauró... segur que el lector pot adonar-se de les pel·lícules a les què es feia referència amb aquests elements. Muntats a la nau de l’espai, i coronant la falla, aparéixen els tres directors de cine espanyols més famosos del moment: Almodóvar, Buñuel i Berlanga.
que participava a la secció especial. Però, quasi a la meitat d’abril del 2006, apareixia la notícia de que Pere Baenas havia estat elegit per tornar a muntar la falla municipal del 2007. El jurat designat a l’efecte havia considerat atorgar el privilegi de fer el monument gran a Pere, mentre que la infantil estava destinat a Bernardo Estela, amb la seua creació Gaudim de la Malva-rosa. Pere havia presentat un nou projecte al qual va nomenar La mar al vent. Aquest any, es va concedir la xifra de 210.000 euros de pressupost per a la falla gran.
Mentre el que els contem anava passant, Pere anava consolidant-se com un dels artistes més valorats del moment. Cert que els dos cadafals anteriors van augmentar la seua figura d’artista, però a eixa fama també havia col·laborat els magnífics monuments que anava plantant, tant al cap i casal com a la resta de poblacions en les que demanaven la seua participació.
No hi ha res com veure monuments plantats en diferents anys, pel mateix creador, per adonar-se de la seua evolució artística. És el que observem quan comparem les dues falles anteriors, del 2002 i 2004, amb el cadafal del 2007.
Encara així, les ganes de tornar a participar en el procediment concursal per tornar a plantar la falla municipal de València no van decaure, fins el punt de tornar a presentar-se passades les falles del 2006.
Contemplem una obra molt més estilitzada en el seu conjunt. Els ninots deixen de tenir una aparença redona i amb corbes, per transformar-se en figures molt més estilitzades, irreals, amb trets rectes, magnificant les siluetes dels protagonistes, sempre intentant esquivar el traç rodó.
Per a l’exercici faller 2007, Pere ja havia signat el monument gran de la Falla del Pilar, comissió 7
La mar al vent, 2007. (Foto de Chosovi)
8
A més es pot intuir elements d’influència cubista als diferents elements del cadafal. Els peixos, amb les mateixes característiques, aporten dinamisme i moviment al conjunt. L’únic element de la falla que, al meu parer, no reuneix les condicions descrites és la cara de la dona que simbolitza la mar: trobem una cara rodona, femenina, amb una bellesa a la que Pere sap traure-li el màxim rendiment. De tots és sabut la debilitat d’aquest artista per extraure la bellesa d’una cara femenina i a la que no tots els artistes poden aconseguir. Aquesta falla estava dedicada a la Copa América. Representava al déu Eolo i la mar, encarnada amb un dona.
Pere amb el president de la Generalitat en eixe moment, Francesc Camps.
D’aquesta manera arribem al darrer capítol d’aquesta història (almenys de moment), en el que Pere torna a presentar un nou projecte per a una falla municipal.
Els tres esbossos presentats van ser: València 2011, esport tot l’any de Pere Baenas, Preparats, listo-go!! de Pedro Santaeulalia i Universo Da Vinci de Manolo García Carpintería Artística SLU.
El va presentar a la finalització de les falles del 2010. Aquesta vegada hauria de competir amb dos grans artistes del moment: Pedro Santaeulalia i Manolo García.
El pressupost per al cadafal continuava sent el mateix que a l’any anterior: 230.000 euros. 9
València 2011, esport tot l’any. 2011. (Foto extreta de Falles.com)
10
Ja entrats a la segona quinzena d’abril es va reunir el jurat. Estava presidit pel president de la JCF i regidor de festes Félix Crespo, al que acompanyaven els regidors Francisco Lledó, Lourdes Bernal i Pilar Calabuig, i el secretari general de la JCF d’aquell moment, Vicente Fayos.
L’atleta, un dels ninots de majors dimensions fetes per Pere, va ser repintat tres vegades a causa de la forta pluja caiguda durant el temps de plantà. En canvi, els comentaris generals dels visitants es dirigien més cap al Ferrari de Fórmula-1. Per a fer aquesta figura, van comprar un cotxe, el van escanejar i el van doblar mitjançant l’ordinador, per donar-li el disseny que apareixé al cadafal.
De segur que, per a la presa de decisió, va pesar molt el fet que la ciutat de València optava a ser nomenada Capital Europea de l’Esport a l’any 2011.
Mentre que el xasís estava barnitzat, les rodes estaven pintades en mate. Llàstima que aquell any ploguera durant la plantà, la qual cosa va fer que aparegueren pelats a les rodes.
El fet és que, desprès de la deliberació corresponent, la falla gran va ser adjudicada a Pere Baenas, mentre que la infantil va ser per a l’esbós nomenat A la tribuna del Turia, obra de José Luís Ceballos i de Francisco Sanabria.
De qualsevol manera, era un monument dedicat a l’esport que es podia fer o veure a València, recolzant així la idea d’una ciutat esportista, a la que no li faltava el gust per les diferents modalitats possibles de l’activitat física.
En aquest cadafal trobem una barreja de figures extremadament estilitzades i altres que ho són tant. L’atleta, ninot que corona el cos central, dóna la impressió que acaba de creuar la línia de meta, amb eixa banda que sembla moure’s al seu pit. A més, la postura del corredor aporta una sensació de moviment, exercici exemplar de risc. 11