Començant a fer falles

Títol: Començant a fer falles Llibre on està publicat: Pere Baenas 40 anys fent el ninot Any de publicació: 2019

2

Comenรงant a fer falles 3

Començant a fer falles Juan Ramón Alcocer

A

l’anterior article¹ ens hem centrat en el desenvolupament de Pere Baenas com a persona, des de la seua infantessa fins al moment en què decididament pren la determinació de dedicar la seua vida a ser artista faller.

En aquest article farem un exhaustiu recorregut per les seues creacions més representatives, realitzades en els seus primers anys de professió.

Eixe any Pere encara no podia encarregar-se de dur endavant un cadafal propi, perquè es trobava a Ceuta complint el servei militar.

No obstant això, aprofitava els permisos de què disposava per visitar el taller on s’havia criat com artista: el de José Sanchis.

Es va implicar en la realització de la falla que aquest artista tenia encomanda aquell any, sobretot en el tema de la pintura i del muntatge.

Arribats a aquest punt, cal comentar que no farem menció de totes i cadascuna de les falles plantades², sinó dels cadafals que, per diversos motius, provoquen en l’artista una especial sensació de tendresa i nostàlgia.

Deixarem arrere les dues falles infantils que Pere va realitzar abans d’anar-se’n al servei militar (falla infantil de Corea al 1982 i la falla infantil de Mercat al 1987, ambdues a Gandia) i començarem el nostre recorregut al 1988.

El cadafal va ser un encàrrec de la Falla Vilanova de Gandia i tenia com a lema Gandia s’engrunsa. Aquesta falla va guanyar el primer premi de la segona secció.

A la foto podem veure a Pere, encimbellat a la grua i ajudant en les labors de muntatge.

1. Vegeu l’article “Els inicis de Pere Baenas”, en aquest mateix llibre.

2. Vegeu l’article “Les falles de Pere Baenas”, en aquest mateix llibre.

4

guanyar el primer premi de primera secció, així com el d’enginy i gràcia; la infantil va ser per a la Falla Carrer Major i Passeig de Gandia.

Però aquesta societat va acabar prompte.

Al 1990 comença a plantar cadafals en solitari, establint el seu taller a Ròtova, població propera a Gandia. En aquesta nau neixen les seues primeres quatre falles amb segell únic. Un cadafal se’n va a la Falla La Font, de Pego. Les altres viatgen a Gandia.

A aquest any pertany un dels cadafals que, en forma de fotografia, presideix el despatx de Pere: el plantat en la Falla Plaça del Mercat de Gandia.

1988. Falla de José Sanchis.

A l’any següent, acabat ja el servei militar, Pere comença a muntar ja les seues pròpies falles, encara que en societat amb Sanchis i Miñana. D’aquesta unió eixiren dos cadafals grans i un infantil. Un dels cadafals gran se’n va anar a la Falla L’Estació, d’Oliva; l’altre va ser plantat a la Falla Sagrada Família-Corea, que va

1990. Falla del Mercat. Gandia

5

El peculiar lema de la falla era El campanar, per no vore “l’empastrà”, en un coet, a la lluna que se’n va. Poques vegades ens trobem amb lemes amb tanta extensió com aquest. A la fi, la falla va obtenir el primer premi de primera secció, així com el d’enginy i gràcia (com l’any anterior).

Al mateix any pertany la falla que munta per a la comissió de Sant Josep-Raval, la qual duia com a lema Els vicis i que va competir en segona secció.

Al següent any, el 1991, Pere continua plantant a Gandia. Però, en aquesta ocasió, una de les seues obres viatjaria a Xàtiva, a la Falla Verge del Carme d’aquesta ciutat.

A Gandia, repeteix experiència amb les dues comissions del passat any i, curiosament, obté el mateix premi.

1990. Falla Sant Josep-Raval. Gandia

1991. Falla Luís Belda. Gandia

No obstant això, amb una nova falla, la de Luís Belda, aconsegueix un tercer premi d’especial.

Aquesta falla contenia una espectacular escalinata, la construcció de la qual es pot apreciar en la foto.

6

El lema de la Falla del Mercat es deia Les injustícies. Aquesta va ser la que va guanyar, de nou, el primer premi de la primera secció a més del premi de l’enginy i gràcia.

La creació realitzada per a la Falla Sant Josep-Raval portava com a lema El turisme.

Tres anys guanyant el primer premi d’especial ja no podia ser obra de la casualitat. Alguna cosa tenia el treball de l’artista que el feia despuntar des de, pràcticament, els seus inicis com a artista en solitari.

L’experiència en primera secció havia estat satisfactòria i ja havia arribat el moment de donar el pas a introduir-se en la més alta de les seccions falleres: la d’especial.

Però, per poder donar aquest pas endavant, Pere necessitava d’una comissió que confiara en la seua capacitat per poder enfrontar-se a aquest repte.

I així va ser com, a l’any 1992, Pere és contractat per la Falla Passeig Luís Belda de Gandia i realitza un cadafal imponent que duia com a lema Perreries.

Era l’únic monument que plantava aquell any a Gandia (la resta viatjaren més enllà) i Pere era conscient que estava en un moment que podia significar molt per al seu futur com a artista faller.

El treball va ser llarg i dificultós (la nau de Ròtova se li quedà xicoteta) però, a la fi, tanta feina va obtenir la millor de les recompenses: el cadafal va obtenir el primer premi d’especial.

1991. Falla Mercat. Gandia

7

1992. Falla Luis Belda. Gandia Taller de Pere a Daimús

El canvi d’ubicació li permet acceptar més contractacions i, així, passa de fer-ne quatre a poder realitzar sis monuments. De nou, amplia el nombre de poblacions on planta els seus monuments. D’aquest any podem remarcar el primer premi obtingut amb la Falla L’Estació d’Oliva i el segon premi de secció especial amb la Falla Carrer Major i Passeig de Gandia, més coneguda com “la del canó” i que duia per lema Pirateries.

Decididament, la nau de Ròtova on treballava fins ara Pere s’havia quedat obsoleta. Els monuments, a poc a poc, anaven millorant en voluminositat, al temps que augmentava el nombre de comissions que volien confiar els seus monuments a aquest artista.

Pere va trobar l’oportunitat d’instal·lar-se a Daimús, una població vorera a la de Gandia.

Aquest canvi es verifica a l’any 1993.

8

1995. Plantà a la porta del taller de Pere.

1993. Falla Carrer Major i Passeig. Gandia

A l’any 1995, en què es va casar Pere, plantà el seu primer cadafal de la comissió Falla Exèrcit Espanyol-Jardinet. L’alçària del monument va obligar al seu creador a muntar-la fora de la nau, per tal de provar l’encaixament de les peces i l’orientació de les mateixes.

Aquest fet va suposar un rebombori dels veïns de Daimús, que no volien perdre’s una plantà exòtica fora de l’època normal.

1995. Falla Exèrcit Espanyol-Jardinet. Gandia

9

A la fi, l’experiència va estar molt positiva per aquesta comissió perquè va obtenir el primer premi de secció especial. Era una falla innovadora, arriscada i amb grans pretensions, de la qual Pere es sent molt satisfet. Va ser la primera falla en què els espectadors podien visitar-la per dintre. Tothom podia accedir a una recinte interior que semblava una cova, tota enlluernada, i decorada amb un fons marí. Fins i tot, formava part de la decoració interna una impressionant estalactita. Tot aquest recinte estava revestit amb pedra de cartó. S’entrava per una part del monument i s’eixia per altra diferent.

Segons Pere, aquestes van ser “les primeres falles animades de Gandia”. Per les nits, la comissió havia organitzat un espectacle de llums i de so al voltant del cadafal, de manera que els canvis de colors i de llums feia que l’espectador visquera la impressió que la falla havia canviat de color en un tres i no res.

de cine per a escriure les seues obres. Del tinter eixia un mag que representava la inspiració “màgica” que necessitaven els guionistes. Contenia al·lusions a diferents pel·lícules famoses, i al cinema en general. Com l’any anterior, la falla també disposava d’un espectacle de llum i so. A més a més, Pere també la va dotar d’un passadís interior on podia accedir la gent, anomenat “el passatge del terror”. Dintre d’aquest passadís el visitant es trobava a Frankenstein i al seu creador: era una verdadera escena completa i ambientada amb tot un luxe de detalls: estanteries, llibres, detalls a les taules, parets que ajudaven a donar un aspecte tenebrós al lloc...

Al següent exercici faller arribem a una altra falla emblemàtica per a Pere: Alu-cine. De nou, la Falla Exèrcit Espanyol-Jardinet obté el primer premi d’especial amb una obra de Pere. El cadafal estava dedicat al cine. Hi havia un tinter, que simbolitzava els que utilitzaven els guionistes 10

Però també era temps d’eleccions generals i, per tant, els polítics més importants del moment no podien hi faltar.

Com anècdota contarem que les eleccions van ser molt properes als dies de falles. Per tant, Pere no va saber on col·locar en el pòdium a cadascun dels polítics fins a última hora. Coneguts els resultats de les eleccions, va posar a cadascun d’ells en el seu lloc del pòdium.

1996. Falla Exèrcit Espanyol-Jardinet. Gandia

Al 1997, la comissió de Lluís Belda (Gandia) li encomana novament el monument gran. Era una aposta prometedora per aconseguir tornar a guanyar la secció especial. Amb eixa idea, Pere dissenya Alusine II, el retorn. Quan la idea va tornant-se realitat, les peces centrals excedien les dimensions de la nau, la qual cosa va provocar que tornara a plantar una falla a la porta del taller fora del temps habitual. Era l’única manera de veure com es tenien que col·locar el cavalls per a que estigueren enfrontats l’un

Aquest monument va ser un dels primers que va ser pintat amb pintura plàstica. Les anteriors es pintaven normalment a l’oli.

11

a l’altre. Els genets eren José Mª Aznar i Felipe González. Baix d’ells, Pere va idear un rellotge a partir d’un motle d’un perol, al qual li va afegir un conjunt d’adornaments provenints del tinter de Monterrubio. Una curiositat d’aquest rellotge és que verdaderament funcionava com a tal.

El visitant podia passar per davall del cadafal.

Una de les escenes estava composada per una carretera on circulaven tres cotxes. Altra curiositat d’aquesta falla és que aquests cotxes estaven extrets d’un vehicle de veritat, en concret d’un dels anomenats “Mini”. A partir del cotxe real va fer un motle amb polièster.

Desprès de tota la feina feta, la recompensa d’un segon premi d’especial va resultar decebedor.

1997. Falla Luis Belda. Gandia

12

Per finalitzar aquest recorregut farem especial menció a una de les falles que planta a l’any 2000 la Falla Sueca-Literato Azorín. És la primera que planta a la ciutat de València i també és en aquest any quan comença a introduir com a material de faena el suro.

La primera peça de suro que es fa en aquest taller correspon a la cara del capità Smith.

A aquesta falla també pertany el ninot que caracteritzava a Walt Disney i que, a hores d’ara, encara podem gaudir d’ell si visitem el Museu de l’Artista Faller.

Totes les figures que contenia es van dissenyar a partir del programa informàtic més utilitzat en aquest temps: el llibre.

Formava part del cadafal una reproducció del vaixell del capità Garfi, que feia 9 metres d’ample. El seu esquelet estava fet amb fusta, les costelles de xapa i el revestiment de suro.

13