Títol: La relació amb la Foguera Carolinas Altas, més que una amistat Llibre on està publicat: Pere Baenas 40 anys fent el ninot Any de publicació: 2019
2
La relaciĂł amb la Foguera Carolinas Altas, mĂŠs que una amistat 3
La relació amb la Foguera Carolinas Altas, més que una amistat Juan Ramón Alcocer
T
ot i que Pere va començar fent falles, no va tardar molt de temps en interessar-se per poder plantar fogueres a Alacant. Aquest pas constituïa un repte, un més als quals Pere ens tenia acostumats en aquell primers anys de la seua trajectòria.
Abans d’aquest any, els camins de Pere i d’aquesta foguera no s’havien creuat mai, però aquest exercici va ser determinant per a les dues parts. La foguera li havia encarregat el monument a un altre artista. Però, tan sols cinc mesos abans de la plantà, l’artista decideix retirar-se i deixa sense projecte de monument a la foguera. Aquest fet, que en principi augurava tragèdia segura, va servir per a que un grup de comissionats recomanaren el nom d’un dels artistes que, per aquests temps, estava ja triomfant per València. Així va ser com la foguera li va encarregar un monument per a que lluitara convenientment dintre de la secció especial. Per una banda, la foguera era conscient que les circumstàncies aquell any havien estat adverses; per l’altra, un jove artista no només volia plantar un monument digne, sinó que a més a més parlava de guanyar el màxim guardó.
Però, per començar, Pere necessitava d’alguna persona que l’introduïra en aquest nou món per a ell. Eixe paper el va desenvolupar exquisidament bé un oncle de Pere, anomenat José López Baenas, que vivia a Villena i va intercedir pel seu nebot, al qual va començar a presentar per diferents comissions de fogueres d’Alacant. Les primeres fogueres de les quals tenim constància escrita, són les que Pere va plantar al 1991, a les fogueres Plaça Gabriel Miró i Plaça del Mediterráneo. Però, si n’hi ha una foguera on Pere es sent com a casa, aquesta és la foguera Carolinas Altas, en la que continua plantant des de l’any 2002 fins el present ininterrompudament.
Amb aquestes premisses, Pere va respondre amb la seua obra Mascarada, la qual se’n va emportar el primer premi de la secció especial. 4
2002. Mascarada
2004. Esplendor
A partir d’aquest any, no sols Pere sinó també tota la seua família, començaren a formar part d’aquesta foguera com a membres de la mateixa. La comissió no va tenir que esperar molt de temps per poder gaudir d’un nou primer premi d’especial.
El van tenir a l’any 2004, amb l’obra Esplendor. Va ser un monument dedicat a la història de l’art alacantí. A la part central del cadafal regnava una dona alacantina, que representava la musa de l’art. A l’any següent, 2005, la foguera torna a alçarse amb el primer premi de la secció especial 5
amb l’obra Amor per la festa. En aquesta ocasió, Pere realitza un homenatge a les diferents tradicions alacantines. Al cos central del cadafal es podien apreciar al·lusions a la terra, al foc i a l’aigua. Al temps, un gran centaure, amb la forma de foguerer, ofereix l’esplendor a una sirena mig transformada en bellesa.
Arribat el 2006, la unió entre la foguera i Pere era ja tan considerable, que els comissionats van optar per apostar amb el monument més car de tota la història, el qual Pere va transformar en una obra molt especial, anomenada Salitre que, com no, va obtenir de nou el primer premi d’especial. El cos central estava format pel bust de la deesa Diana emergent de la mar.
2005. Amor per la festa
2006. Salitre
6
L’any 2007 va ser “especial” en diversos sentits. De nou la foguera havia apostat per un monument que optara al millor dels guardons. Quan el treball ja estava fet, l’equip de Pere es va disposar a transportar-ho al carrer Pinoso, lloc de plantà del monument. Tragueren les peces al carrer un divendres, i el dissabte per la nit cremaren bona part de les peces que hi havien. Les parts afectades eren la de damunt del remat, alguns ninots i un cap. Davant aquest contratemps, Pere no va tenir més remei que refer-la. Els plànols eren manuals, no hi havia ordinador. Però la feina no els acovardia, i el diumenge per la nit ja estaven les peces noves, això sí, sense pintar. Es van pintar ja en Alacant.
2007. Solsticio
A patir d’aquest any, comença una època en què la foguera deixa de guanyar el primer premi, però en cap moment deixa de guanyar alts premis, sempre dintre de la secció especial, menejant-se entre el segon i el tercer d’aquesta categoria, fins que va arribar l’any 2012.
Mai s’ha sabut qui va ser el geni (o genis) que va fer aquesta destrossa. De tota manera, guanyaren el primer premi de secció especial amb l’obra Solsticio.
7
Aquest va ser l’any de la recuperació de l’anhelat primer premi d’especial, amb l’obra Ilusiones. Estava inspirada en l’art del Circ del Sol.
L’any següent, el 2013, va ser un any molt assenyalat per a Pere. El 20 de juliol d’aquell any, la foguera va organitzar un sopar homenatge dedicat a ell. Va ser un reconeixement als dotze anys consecutius en què l’artista plantava en aquesta foguera. La Federació de Fogueres de Sant Joan va aprofitar aquest acte per atorgar-li l’emblema d’or de la Federació, per la seua trajectòria en el món de les fogueres. Per la seua part, la foguera el va nomenar President d’Honor, a ell i a la seua dona.
2012. Ilusiones
8
Al 2014, la foguera va tornar a guanyar el primer premi d’especial amb la seua obra Supersticions. El monument feia referència a les supersticions més populars esteses entre la gent, donat que aquest era l’any 13 que Pere plantava en aquesta foguera. Un emblemàtic endevinador presidia el cos central del monument, coronat per una estrela de dotze puntes, cadascuna de les quals representava un dels signes del zodíac. I així arribem a la fi d’aquest recorregut per les obres de Pere en la Foguera de Carolinas Altas. En aquest punt volem agrair de manera general als carolins el seu transvasament de la informació necessària per fer aquest article. Però, de manera especial, al carolo José Maria Lorente Satoca, el qual s’ha preocupat per trobar el llibre Hoguera Carolinas Altas 85 Aniversario (ja exhaurit però que ens l’ha aconseguit) que ens ha servit de recurs bàsic per poder fer aquest article.
2014. Supersticions
9