Issuu on Google+

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA - 49

MÓN EMPRESARIAL / FEBRER 2005

Estils de Vida ENRIQUE DE HÉRIZ, ESCRIPTOR

“Realitat i ficció no es poden separar” L’escriptor Enrique De Hériz va deixar una carrera editorial i es va prendre quatre anys per a crear Mentira, un dels èxits editorials en castellà, on analitza com la vida es construeix sobre la base dels relats que ens expliquen, i on els límits entre veritat i mentida no sempre són clars. JUAN PEDRO CHUET MISSÉ

La seva novel·la pren la mort com un punt clau de la trama. És la mort l’única veritat absoluta? El punt de partida és que en la vida l’única certesa és la mort. Però la novel·la neix de la sorpresa contrària, de com durant mil·lennis ens hem armat per a derrocar això amb qualsevol solució, totes imaginatives, com que després de la mort ressuscitem en forma d’ànima o d’una manera corporal. El que més em va cridar l’atenció era que davant el drama de la mort, el que fem és donar-li a la vida característiques d’estabilitat i evitant situacions de canvi, que precisament són fonaments de la mort. I l’altra vessant és la mentida, la por a la veritat, la construcció de passats i d’identitats. Som, per tant, un món semiòtic, de paraules? Som el què ens expliquen i el que expliquem Llavors som el relat abans que el fet... Clar, el que passa és que

això ve condicionat; perquè el que descrivim és el que ens van explicar abans, o la nostra reacció davant el que ens

“No s’ha traduït la meva novel·la al català per decisió pròpia” van explicar. És una cadena on la nostra llibertat és canviar el conte. Però sense dir que mentim. Sinó que creem? Creem una identitat que és llegendària. Pot ser certa, però llegendària, en el sentit que procedeix de tota la transmissió de contes que vénen de les nostres generacions. Aquesta novel·la la vaig escriure quan estava vigent l’avorrit debat de la vigència de la novel·la com a gènere, i és obvi que no hi ha millor manera d’intentar enfrontar-se i explicar la realitat que des de la fic-

ció. No és aigua i oli, és aigua i vi; l’una i l’altra s’entremesclen i no se separen.

el que em va passar a mi, que estem en set traduccions, i si avui són set, demà en són catorze.

L’ha sorprès que Mentira vagi ja per la vuitena edició? Sí. Jo era un autor relativament desconegut, autor d’una novel·la de 630 pàgines, publicada per una editorial prestigiosa però no de grans tirades. I a les tres setmanes es va reeditar. Va ser sorprenent que comencés a anar tan bé. També succeeix que s’han extremat els conceptes d’èxit i fracàs: quan està

A quines llengües s’està traduint? Que recordi, a l’alemany, anglès, francès, italià, holandès i portuguès.

“S’han extremat els conceptes d’èxit i fracàs: si una cosa funciona bé, és brutal” la idea que alguna cosa funciona bé es fa una pilota brutal. Però si no passa alguna cosa molt ràpid, llavors no passa res. Per exemple, o no et tradueix ningú mai, o

I al català? No, per decisió meva. Per què? Jo llegeixo literatura catalana escrita en català, no traduïda. Òbviament té sentit traduir del català al castellà perquè s’amplia l’àmbit de lectura. A part de la qüestió política que hi ha pel mig, també és un element de negoci, perquè si acabo venent 50.000 exemplars en espanyol però 15.000 en català, per què no fer-ho? Però un escriptor no ha de prendre una decisió només per criteris econòmics. Hi ha algun aspecte que trobi a faltar de la seva carrera com editor? Bé, hi ha un aspecte. Escriure és un acte egoïsta, té una part ob-

L’ÈXIT DEL ‘BOCA-ORELLA’ L’èxit, per a sorpresa del seu autor, es va basar en el boca-orella: en un any, ja porta 8 edicions i 30.000 exemplars venuts, a més del reconeixement atorgat amb el V Premi Llibreter. A Enrique De Hériz (Barcelona, 1964) li va dur quatre anys d’investigació i redacció finalitzar aquesta obra, on les veus d’una mare i la seva filla desgranen la història familiar de llegendes, mentides, contes i revelacions.

sessiva d’estar submergit en una idea, en un món que t’embolica i et deus a ell. Després, publicar-ho és un acte de generositat, perquè ho estàs transmetent. Però el treball d’editor, com ho entenc jo, és un exercici de generositat permanent. Crec que, si un editor vol que li vagi bé, també a l’escriptor li ha d’anar bé. La teva obsessió és com fer perquè als altres els vagi bé. Què va sentir quan li van donar el Premi Llibre-

ter, de part d’aquests aliats que són els llibreters? Una felicitat absoluta. Més que un aliat, el llibreter és la figura jurídica del còmplice necessari. El “delicte” el comet el que compra el llibre, però sense la complicitat del llibreter és impossible. Llavors és una satisfacció brutal. Ja estar nominat al premi és molt bo, perquè, com que els que nominen són els llibreters, significa que hi ha una quantitat molt gran d’ells que ho han llegit i ho estan recomanant.


Entrevista a Enrique de Heriz