Testimonios que apuestan por el futuro

12

CICLESFORMATIUS

Testimonis que aposten pel futur Cicles versus Universitat

Diversos estudiants ens expliquen el perquè de la seva tria. · Què impulsa als estudiants del CFGS a triar aquesta via acadèmica? · Per què prefereixen estudiar un cicle abans de fer la prova de selectivitat per accedir a la universitat?

Coincideixen que els CFGS preparen millor per treballar en diversos oficis i professions.

CICLESFORMATIUS 13

Juan Pedro Chuet Missé

Al voltant de 225.000 joves a Espanya realitzen estudis de Cicle Formatiu de Grau Superior. Cadascú tindrà la seva raó per la qual va decidir seguir un curs d’especialització en un ofici, però hi ha un punt on diversos testimonis coincideixen: “És un camí –potser més llarg– però més segur per ingressar tant en el mercat laboral com a la universitat”.

Aquesta última alternativa creix any rere any. En l’últim curs, prop de 22.000 nous universitaris provenien de cicles formatius, un 8,4% del total de la matrícula a Espanya. En el cas de Catalunya, van ser 4.600 alumnes (el 12,20%).

Arribar des d’un CFGS té diversos avantatges.

D’una banda, si la carrera universitària té afinitat acadèmica amb el mòdul que es va estudiar, no només no cal superar la prova de selectivitat, sinó que es poden convalidar crèdits de diverses assignatures, i avançar entre un 20-25% de la carrera.

No és que les proves de selectivitat siguin una missió impossible: l’any passat, van aprovar nou de cada deu estudiants que s’hi van presentar.

No obstant això, hi ha joves que no se senten preparats per a aquest desafiament, i prefereixen seguir el camí dels cicles formatius

Jugar amb avantatge “Des que vaig començar el batxillerat, sabia que volia fer un cicle formatiu. La meva idea era seguir la carrera de Publicitat i Relacions Públiques, però sense passar per la selectivitat”, explica en Xavier Martínez, de 19 anys, mentre s’acomoda en un aula de l’IES Poblenou, a Barcelona.

No és que li hagi tingut por a aquesta prova, s’apura a aclarir, sinó que a l’hora de calcular els riscos i les possibilitats, va considerar que les seves eren escasses. “Una vegada que acabes els estudis de batxillerat, enlloc de gaudir has de seguir estudiant; i si jugues la carta dels teus estudis en una sola oportunitat; i surt malament, el pal és molt gran. I com no tenia previst treure el batxillerat aquest any, no em vaig inscriure a la selectivitat”, continua.

En realitat, podria haver apostat i guanyar: amb una nota mitjana de 9 punts, n’hauria tingut prou

En Xavier Martínez estudia Gestió Comercial i Màrqueting.

Arantxa Lozano vol continuar els estudis de Treballadora Social.

amb un 4 a la selectivitat per acabar amb una nota de tall de 6, qualificació que li hauria permès ingressar en diverses carreres.

No obstant això, en Xavi no se’n penedeix: estudiant el mòdul de Gestió Comercial i Màrqueting, se sent més capacitat per a quan vagi a la universitat per a continuar els seus estudis: “Tindré avantatge perquè ja hauré fet un curs d’especialització i, en el món de la publicitat, el màrqueting és una branca molt important”. És més: la seva idea a curt termini no és ingressar en una facultat, sinó seguir treballant (actualment està en el Departament de Relacions Públiques del Circuit de Catalunya), i acumular experiència

12 14

CICLESFORMATIUS

per a tenir un futur laboral més sòlid. Per en Xavi, “el bon treballador és el que treballa molt, i no només el que es forma massa”, puntualitza.

La seva companya d’estudis, Aranxta Lozano, de 20 anys, també va sentir que no estava capacitada per a passar la selectivitat. Però no perquè no confiés en les seves capacitats, “sinó perquè sentia que no venia ben preparada des del batxillerat.

Al col·legi no m’exigien gens”, recorda. És més: la decepció del batxillerat li havia tret les ganes d’anar a la universitat. “Però quan vas fent el cicle formatiu, i veus que vas bé, que treus bones notes per fer la carrera, al final acabes analitzant quina sortida té aquest cicle que estudies”, diu.

“Si he decidit anar a una universitat, és perquè aquest curs m’ha agradat”, diu l’Arantxa, que pensa seguir els estudis de Treballadora Social.

I no li preocupa si podrà convalidar alguna assignatura: “Això no és un problema, com més aprengui, millor”.

Treballar i estudiar Seguir a la universitat és una decisió que comparteixen la Carolina Nicolás, de 20 anys i l’Ismael Fartan, de 21, dos estudiants del mòdul d’Administració i Finances a l’IES Rambla de Prim, en el barri barceloní de Sant Martí.

La Carolina, originària de Menorca, no va poder aprovar la prova de selecció per a ingressar en el batxillerat, i va començar a treballar en un supermercat. “Però veia que no podia quedar-me allà tota la vida, i vaig venir a Barcelona a estudiar.

Vaig veure que podia fer-ho, i li vaig anar agafant ganes”, relata. La seva meta immediata, un cop acabat el CFGS, és tornar a treballar i seguir estudiant Ciències Empresarials en alguna universitat a distància.

En quant a l’Ismael, natiu de Ceuta però fa anys que viu a Barcelona, va preferir el cicle formatiu al batxillerat perquè li va atreure l’oferta de les àrees professionals. “Creia que era la millor opció per a aprendre sobre el món de les empreses i de la comptabilitat”, explica.

Actualment és auxiliar administratiu en una empresa, i diu que vol compaginar las seva feina amb els estudis universitaris. “La possibilitat de no haver de passar la prova de selectivitat és una bona alternativa, perquè la majoria de les coses que aprenem aquí, es veuen en el primer any de la universitat”, analitza.

Juan Osorio estudia Instal·lacions Elèctriques però vol ser enginyer.

El camí invers

Carolina Nicolás treballa i vol estudiar Ciències Empresarials a distància.

Ismael Fartan és auxiliar administratiu en una empresa.

En Juan Osorio, de 20 anys, és una excepció a la regla ja que havia començat els seus estudis superiors a l’Escola Politècnica Salesiana de Sarrià, però li va resultar molt complicat i va decidir anar més a poc a poc. Va abandonar aquest curs i es va inscriure en el mòdul d’Instal·lacions Elèctriques, per capacitarse millor i poder ingressar, l’any següent, a les aules d’una universitat per ser enginyer tècnic especialitzat en electricitat o mecànica.

“No sé a quina universitat anar, però m’interessa veure quina és la que em convalida més crèdits.

Vull estudiar i posar-me a treballar, per a continuar amb el que fa el meu pare, que es dedica a muntar instal·lacions elèctriques”, diu.

En David Nicolás, de 23 anys, és germà de la Carolina i company d’estudis d’en Juan. I marca distància amb la idea de buscar una universitat només per l’avantatge de les convalidacions: “la carrera s’ha de triar pel que es vol estudiar, no perquè t’aprovin més o menys crèdits”, argumenta. En David admet que la vida acadèmica no li desperta una gran passió: “els estudis mai se m’han donat bé”. Però destaca que el cicle formatiu li va incentivar l’entusiasme per a seguir una carrera: “Al principi no tenia la idea de passar a la universitat, però després d’estar cursant un cicle, m’han entrat ganes de provar a veure què tal”, explica.

David Nicolás diu que el cicle l’ha incentivat per seguir estudiant.

Tots ells coincideixen que el Cicle Formatiu els ha donat una formació de fort contingut pràctic, que els permet ingressar en el mercat laboral amb una bona capacitació tècnica de l’ofici. No obstant això, senten que amb la universitat s’obren més portes professionals. De moment, si es decideixen a donar aquest pas ja tenen solucionat la prova de la selectivitat. La resta, dependrà de la seva voluntat de seguir endavant.