Flamarades Menjar i beure
Visquem el moment
Andreu Graupera es va fer tatuar el braç esquerre amb un tòpic llatí després d’un accident del qual va sortir il·lès. Carpe diem. Viu el moment. A sota, el nom de les dues àvies. Viu el moment. Que visquin les àvies. Andreu i la seva sòcia, Ana Bas, pertanyen a la Generació Audaç, homes i dones que, en comptes d’acoquinar-se i taparse el cap a l’espera que escampi, surten a la intempèrie dels deutes i el llampec de les despeses. L’Ana va resistir fins a última hora a l’Icho d’Ana Saura, i l’Andreu es va presentar amb l’Ohla de Xavier Franco. Al juliol van aconseguir el traspàs del restaurant italià Massimo, que abans va allotjar el primer intent d’Àngel Pascual de triomfar a Barcelona amb el fugaç XXL Tapes (2006). L’han anomenat Atapa-it (com a mínim és fàcil trobar-lo a internet) i han planificat una cuina de tapes, segurs que la manera barcelonina de menjar és la miniatura. Fa anys que teoritzem sobre la microgastronomia i s’haurà de fer èmfasi en la manera com la salsa brava ha embassat la ment dels joves xefs. Hi ha vida més enllà de la patata picant? Segur que sí. Doncs que es manifesti! Serveixen braves, i bones; croquetes, i bones; i vieires amb camagroc (angulas de monte), i bones. Menjo amb plaer, aprecio l’habilitat del cuiner, però pregunto a l’Andreu el perquè de la Invasió de la Patata Brava i les seves amiguetes Croqueta i Hamburguesa. Sé quina és la resposta, sé que són ben rebudes per un públic sense
FOTOS: JUAN PEDRO CHUET-MISSE
La intenció de l’Atapait no és cap altra que la de la tapa gastro, assequible i divertida. I ho fan molt bé. Per Pau Arenós
Andreu Graupera i Ana Bas. El plat és el pop amb patates glacejades.
PICA-PICA Atenció A les dues plantes del local, més canalla a sota. Recomanable per a Els que s’interessen per la Nova Cuina de Barri. Que en fugin Els aferrats al plat combinat i desbordat.
esnobisme gastro i encara més a Atapa-it, ja que els propietaris es deuen al barri i a la clientela de proximitat, i per això el menú és una ganga a 10,90 euros, 6,90 amb un plat! No són pas ells –els últims a arribar– els que han de trencar amb la dictadura patatil, però aprofito per reflexionar sobre la clonació. Van captar la meva atenció amb l’esqueixada fumada a l’estil roquià –compte, amics meus, no abuseu de les
campanes, que aviat seran epidèmiques–, un platillo de primera. Va estar a l’altura el pop amb patates glacejades, vici mantegós, i vaig gaudir com un mongol amb el tàrtar, un dels millors d’aquests temps recents i tartaritzats. També va tenir nota alta la cua de vaca amb naps, “cues i naps”, segons la carta. I, per atapeir-me, vaig demanar un tastet del capipota amb cigrons del menú del migdia i en aquell xup-xup hi havia l’esperit de les àvies. L’Ana em va atendre de meravella i va passar tres negres, frescos, desimbolts, que representaven l’esperit de la casa: Poca-solta, Tern Sirà i Crash. L’últim no fa referència de cap manera al futur. Format a Hofmann, l’Andreu té mà de pastisser i ho va demostrar amb el ravioli de plàtan i xocolata, que hauria d’adaptar a boques més petites. Amb la meva boca de guardiola, no em va suposar cap problema. “Tapes no gaire cares, gastronòmiques, divertides i juganeres. I potatges, caldos, guisats, plats tradicionals”. Aquestes són les intencions, avui, ahir. Que visquin les àvies. Però, sobretot, que visqui el moment. Visquem el moment amb un tapeig creatiu lliure de braves. ATAPA-IT Muntaner, 146. T. 93 452 07 82 Menú de migdia: 10,90 € Preu mitjà: 20 € (sense vi) www.timeout.cat 23