12 s’ obre el teló! el clip
1
Sumari 02 Sumari i Editorial 03 04 Arts escèniques a l’institut 05 Cantem amb... 06 07 Parlem amb 08 9 10 Parlem i aprenem amb... 11 Nou concepte de Lipdup 12 13 14 15 Percussió corporal a l’institut 16 17 Try 18 19 20 Experiències d’interpretació dels alumnes de francès 21 Sobre rodes 22 23 Els concerts de l’institut 24 El batxillerat d’arts escèniques compromès
Editorial Preneu seient i disposeu-vos a gaudir de l’espectacle. Tingueu tots els sentits ben oberts i deixeu-vos portar per la bona música, moveu el vostre cos al compàs de les notes i danseu; vibreu i deixeu-vos seduir per l’espectacle teatral. Després de la darrera edició d’El Clip, que estava dedicada a les Arts plàstiques, en aquest exemplar que teniu a les mans podreu descobrir moltes activitats que fem a l’institut i que s’emmarquen dins les Arts escèniques, la música i la dansa. De fet, aquest és el quart curs que a l’institut impartim aquesta modalitat del batxillerat, però molt abans del 2012, ja treballàvem aquestes disciplines. La música és una matèria comuna per a tots els alumnes en la primera etapa de l’ESO. I, evidentment, en el currículum de Música s’hi inclouen el treball de l’expressió corporal i la dansa. Però a més, podem dir que de teatre se n’ha fet sempre a l’institut Josep Brugulat. I tant! Perquè un dels components essencials de tot bon professor és l’actuació dramàtica. Cada classe és una petita peça teatral i si el professor no hi aporta aquest ingredient dramatúrgic (en la justa mesura, és clar) la classe no funciona bé. L’ expressió, la dicció, l’entonació, els silencis, el treball de la veu, el to, les pauses,... tots aquests són recursos que hem de saber gestionar bé per captar l’atenció dels alumnes i fer-los arribar el nostre missatge. La música, la dansa i el teatre són disciplines participatives i socials, que poden ser representades en un escenari perquè el públic en gaudeixi. Tanmateix, serveixen per donar forma a les idees i les emocions; alhora que serveixen per explicar-nos una història. És per això que a l’institut Josep Brugulat pensem que és molt necessari incorporar-les de manera activa en l’educació. S’obre el teló i... tatxan!!! L’ espectacle és a punt de començar!!! Judith Cuadras i Rodríguez Directora
Fotografies de Chema Madoz
2
Arts escèniques a l’institut El curs passat, el professor Joan Moreno i jo mateixa vam impartir la matèria d’Arts escèniques a 1r de batxillerat. Teníem una quinzena d’alumnes amb moltes ganes de menjar-se el món, de treballar sobre l’escenari i sumar esforços per no deixar indiferent el seu públic. Disposàvem de 4 hores a la setmana i, a banda de treballar alguns aspectes teòrics sobre el teatre, vam preparar el muntatge de dues obres que vam representar en dues ocasions cadascuna. Abans de Nadal, vam fer un recull de contes d’Antaviana de Pere Calders. I cap a final de curs, vam estrenar una versió de La tempesta de Shakespeare. Van ser dos reptes importants, fins i tot, un pèl agosarats; però aquell grup de nois i noies van superar amb escreix les nostres expectatives.
Ara els hem demanat a ells mateixos que us ho expliquin. Amb les seves paraules no us deixaran indiferents: El curs passat vaig tenir la sort de poder fer l’assignatura d’Arts escèniques, on vaig haver de representar dues obres: La tempesta i Antaviana. Representar-les va ser un plaer ja que, gràcies a aquestes, el petit grup d’artistes ens vam unir molt, creant la nostra petita família. La confiança i llibertat posada en nosaltres per part dels professors va fer-nos sentir a tots molt a gust, a més d’ajudar a gent com a mi, molt vergonyosa, a deixar-se anar i guanyar confiança en si mateix. Una experiència molt recomanable. (Cesc Pérez) L’ any passat amb el grup d’Arts escèniques de l’institut Josep Brugulat, vam preparar-nos per representar La tempesta de William Shakespeare a l’auditori de Banyoles. Certament és una gran obra amb algunes dificultats que crec que vam resoldre positivament gràcies a l’esforç que tots hi vam posar i amb el suport dels nostres dos professors de l’assignatura. Recordo els nervis que hi havia en cada un de nosaltres abans de la representació perquè volíem que tot sortís bé. Quan estàvem fent la representació vam donar el millor de cadascú i crec que l’actuació va sortir prou bé. En guardo un record inoblidable i sobretot unes grans amistats. (Helena Feixas) En el meu cas, puc dir-vos que jo mai havia fet teatre ni arts escèniques abans del curs passat, i la meva experiència va ser molt positiva ja que vaig aprendre-hi molt. Jo sempre he estat una persona molt tímida i fent teatre em vaig deixar anar a dalt de l’escenari. El millor record que m’ emporto és l’experiència de l’estada a Blanes per anar a la Mostra de teatre d’instituts. Amb els meus companys i companyes ens vam divertir molt! (Maria Guardiola) La meva experiència en la matèria d’Arts escèniques va ser espectacular perquè mai havia fet teatre anteriorment i va ser com conèixer un nou món. Cada setmana m’agradava molt més per les activitats tan divertides que fèiem i per les dues obres que vam representar davant del públic. Sobretot tinc molt bon record dels dies que vam anar a Blanes per interpretar una obra que ens va sortir molt bé, i del personatge, el bufó, que vaig interpretar en aquesta obra. (Cristina Martos)
3
L’ art de poder-se expressar lliurement sobre un escenari és quelcom únic, però encara és millor si les persones amb les quals treballes t’ho fan més ideal. Els assajos no deixaven de ser un progrés que portaven a un resultat final, l’obra de teatre, però més enllà del que pogués reflectir Antaviana al públic, per a nosaltres va ser el primer projecte que va crear la unió de grup. No hi ha res millor que gaudir fent el que t’agrada i encara més si és amb bona companyia. (Sara Gómez)
Alumnes de 3r d’ESO de l’optativa d’Arts escèniques i Música en la representació de l’obra Quan es fa fosc al Teatre Municipal de Banyoles aquest mes maig. Aquesta obra fou estrenada a la mostra de teatre de Blanes.
4
Cantem amb...
El passat 16 d'octubre el cantant Joan Dausà ens va deixar cantar, als escènics del Brugulat, un parell de cançons amb ell en el concert que va fer a l'Auditori de l'Ateneu. Va ser una nit màgica. Si voleu veure el vídeo del concert el podeu trobar a www. escenicsbrugulat.com
Aprendre sense esforç ni exigència. Semblant a quan els arbres broten. No s'hi esforcen. Simplement broten. Anna de Palol ( actualment psicòloga)
5
Parlem amb ... JOAN DAUSÀ, músic, actor, presentador, llicenciat en Administració i direcció d’empreses per la UPF i llicenciat en interpretació per l’Institut del Teatre. Aquesta entrevista va ser realitzada el 16 d’octubre del 2015 i les preguntes van ser fetes pels alumnes de 1r i 2n del Batxillerat Artístic Escènic.
Tots, de petits, tenim les nostres motivacions i les nostres aspiracions. De vegades es compleixen i de vegades acaben essent totalment oposades a les que sempre havíem somiat. Tu, de petit, t’havies plantejat mai ser cantant? No a nivell professional, però sí a nivell personal. Jo cantava a casa. M’agradava cantar, tocava el piano i la guitarra. Vaig arribar a fer concerts, però per als meus amics íntims, per a la gent del poble. La sorpresa per a mi ha estat veure que això passava a ser una professió. Per tant, no m’ho plantejava tal com ha acabat essent. Què tenen en comú el Sona 9, Arròs Covat i el Club Super3 per haver-te engrescat en projectes tan i tan diferents? En què tots són coses cuidades i que fa gent amb il·lusió. Per a mi era un repte amb diferents terrenys, per seguir aprei encara no ho tinc clar, no sabia a què volia dedicar-me. Ara estic cantant, però potser l’any que ve faig altres històries, vull dir que estic molt obert. I tot això formava part d’aquesta arrencada de fer petits tastets de feines boniques que em podien anar proposant. 6
Segons l’Anuari de la música 2014, la producció en català ha assolit per segon any una quota històrica, amb 834 produccions, un 10% menys que el rècord del 2013, amb augment de DVD i LP. El consum de música a Catalunya s’estabilitza després de la davallada dels darrers anys. També ha augmentat l’audició de música en català, i l’assistència a concerts té un repunt de 4 punts, sobretot entre els joves. Veient aquestes dades i sabent com t’estima el públic català, et sents un privilegiat? Sí, em sento un privilegiat, més enllà de les dades. El fet que la gent que conec, amb les cançons que escric, estigui disposada a desplaçar-se, a pagar una entrada per estar aquesta estona junts, em sembla increïble, impensable. I per tant, sí, em sento molt content de veure el resultat i veure que cada vegada se suma més gent. És com si s’estigués creant una família que es va engreixant per ella mateixa. Estic molt content. En un país en què no sempre oci i cultura van lligats de la mà i, fins i tot, la mateixa societat és qui té problemes i no considera tots els estils de música com a cultura, quin missatge voldries transmetre a tots els joves que després de l’ ESO s’estan plantejant estudiar un batxillerat d’art escèniques? Aquests estudis són un punt de partida, unes eines que et poden servir per més endavant. Són eines que de vegades no et serveixen per fer el que t’imaginaves. Et poden donar uns recursos que de jove o de petit, imagines que es materialitzaran d’una manera
concreta i de cop la vida et sorprèn. Jo els aconsellaria que estudiïn el batxillerat artístic si els interessa l’art i la cultura, i que estiguin molt oberts als trens que van passant perquè, de vegades, les propostes que vénen i que tu no has planificat són més interessants que les que, racionalment, pensaves aconseguir.
les kruketes, però de petit m’agradaven més els krusants. Volem agrair-te que ens convidessis i que tinguessis aquest temps per a nosaltres!
Amb la teva música fas sentir emocions diferents a les persones que t’escolten, però, quin és el missatge que vols fer arribar i els sentiments que vols transmetre a tota aquella gent que t’escolta? La base de tot és ser sincer amb un mateix, amb el teu entorn. La pregunta que em faig més, últimament, és la que es reflecteix en el meu últim disc. És la necessitat i recerca constant de la felicitat. Com entendre la vida, com viure-la, com acceptar el pas del temps, com valorar allò que tenim… Que no ens enxampi el final de la vida i ens hàgim de preguntar: I si hagués fet allò? Al final, es tracta de sentir-nos lliures, saber que som lliures per tancar, en cada moment, el que estem fent, si així ho desitgem. Tot és possible i de vegades sembla que no ho sigui. Per tant, jo partiria d’això, de la sinceritat, de la veritat emocional i de la valentia per seguir camins que potser no havíem planificat. Nosaltres hem nascut a finals del mil·lenni i miràvem el Club Súper 3, per tant, hem seguit i estimat en Krust i ens ha temptat fer-te aquesta pregunta per acabar: Què t’agraden més les Kruketes o els Krusants? Bé, confesso que ara m’agraden més 7
Parlem i aprenem amb... Santi Serratosa és professor de bateria des de l’any 1994. Actualment imparteix cursos i tallers de percussió corporal per tot el país amb la seva pròpia metodologia -Mètode SSM- i el 28 d’octubre de 2015 ens va visitar a l’institut per fer un taller als alumnes de batxillerat d’Arts Escèniques, professors i exalumnes.
Els alumnes de 1r d’Anàlisi Musical de batxillerat d’Arts Escèniques van aprofitar per fer-li unes quantes preguntes. 1-Santi, sabem que ets professor de bateria i que des de l’any 2002 toques en el grup Gossos i el grup Astrio. Però, a quina edat vas començar amb la bateria? Em sembla que va ser als dotze o tretze anys, no molt seriosament, com un hobbie, amb un amic amb qui teníem ganes de tocar. Primer vaig començar amb un professor particular i després, als 17 anys, en una acadèmia de música. 2- De petit tenies altres interessos fora de la música? Et veies fent alguna cosa molt diferent del que fas actualment? Jugava a futbol, m’encantava. Vaig deixar de fer-ho perquè ja estava tocant en grups. Encara hi jugaria, me’n penedeixo una mica d’haver-ho deixat. L’he trobat a faltar molt. 3- El gener del 2013 pengeu, juntament amb la Mariona Castells, el vídeo “Not Worthy” amb música d’en Jack Savoretti; al juny del 2014, el vídeo de ”All of me” amb música de John Legend i, finalment, un que ens té molt engrescats aquest curs, el vídeo “In the box”, percussió corporal sense acompanyament musical. Nosaltres a l’institut sempre hem tingut molta ad miració
per aquests vídeos i els hem intentat imitar, però… Com se us va ocórrer fer aquest vídeo?
8
I quan trigueu a fer un vídeo d’aquest tipus des que el penseu fins que el pengeu a internet? El primer vídeo va ser una mica per necessitat. Jo estava fent cursos de percussió corporal i no tenia cap imatge en la qual se’m veiés tocant, en la qual la gent pogués veure què era realment la percussió corporal i com la interpretava jo. Quan vam començar a estar junts amb la Mariona, vam iniciar la idea d’aquest projecte, de formar un vídeo, però sense cap ambició i sense ni plantejar-nos poder arribar tan lluny. Ara estàvem treballant el repertori amb en Guillem Roma i tenim un projecte nou amb ell. Aquest serà un projecte que conceptualment volem que sigui molt diferent als anteriors. El segon vídeo el vam fer drets perquè la gent no interpretés que tot ho fèiem asseguts. “All of me” és tot una línia melòdica sense patrons que repeteixen. “In the box” té com una melodia de baix i després es va omplint, com si fos un solo i juguem amb aquesta melodia dins d’una estructura regular i després potenciem el joc de mans en parella. 4-Com va ser el pas de la bateria a la percussió corporal? Va ser un pas molt natural. No va ser “ara em vull dedicar a això!” sinó que jo ja feia molts anys que impartia classes i estava tocant en grups. Des de feia temps tenia alumnes amb necessitats especials que veia que amb les eines que jo tenia o la formació que jo tenia no els podia ajudar com jo creia. Llavors
vaig començar a estudiar músicoteràpia i en vaig fer un màster. Arran d’aquest màster vaig anar a un curs de percussió corporal i em va encantar. Vaig veure el potencial de la disciplina i vaig començar a formar-me en això. Vaig agafar una professora particular per treballar el moviment, perquè sortir de la bateria i passar al cos, tenia molta dificultat. Amb la bateria estàs sempre estàtic i amb el cos sempre t’has de moure i jo sempre he estat d’assimilació lenta i necessito processos molt llargs per aprendre les coses i sobretot estar molt sol a casa, mirar-m’ho amb calma, aprendre i seqüenciar-ho molt tot. Aquesta també és la manera com ensenyo. Les classes són molt pensades en les meves necessitats personals com a alumne. Bé, va ser un pas molt natural i típic de quan ens emocionem en una cosa que ens hi agafem i intentem aprendre de tothom. Sempre m’he considerat 50 % de bateria i 50 % de percussionista, però ara la balança s’està decantant més cap a percussionista. Potser quan em baixi l’emoció tornaré cap a la bateria.. 5-També has creat una formació inèdita a Europa -la SSM Big Hand- que fa ús de la percussió corporal i de la veu.
Què vol dir SSM i en què consisteix aquest mètode? Amb els alumnes de bateria feia temps ja treballava així. Jo faig classes individuals. A la primera mitja hora de la classe treballava una cosa. Jo en deia els escalfaments. A darrere hi havia tota la cronologia i un concepte, que és ensenyar a temps real, no explicant, sinó sempre per imitació. Llavors, amb la bateria, ja ho feia. Doncs, la primera S significa Senyalització. Tot l’aprenentatge o tot el procés, és per imitació. Jo dono les indicacions a temps real, no explico mai o gairebé mai. No explico i vaig conduint sobre la marxa. En aquesta senyalització, tot està seqüenciat. En quan a estructures constants, sempre respecto, o la majoria de vegades, que l’aprenentatge sigui molt tancat en estructures que es repeteixen, les habituals de 4, 8 o 16 compassos, perquè això ja t’està donant molt control a l’hora de portar-ho a coreografia, a composicions, etc. I com que el resultat és amb material musical la M significa Música. Per tant, no pretén ser un mètode sinó una manera d’ordenar el treball.
9
6- I ja per acabar, si un dia et coincidís un bolo d’Astrio, de Gossos, de Mariona and Santi Duet o de la SSM Big Hand.. i tenint en compte que encara no pots estar en quatre llocs a la vegada, quin dels quatre tindria prioritat? Això ha estat un tema llarg a la meva vida. Abans que entrés a la percussió coporal em passava amb Gossos i Astrio. Jo vaig entrar a Gossos i vaig crear Astrio en el mateix moment. Semblava que era més fàcil posar substitut a Astrio però, llavors, Astrio va començar a funcionar bé i en aquell grup si fallava algú l’essènccia canviava. Per tant, com que els dos eren importants, va tenir prioritat el primer que es programava, però sempre essent flexibles. Depèn del bolo, tot és molt negociable. Ara com ara no tinc cap projecte que tingui un pes suficient perquè passi per davant dels altres. Per tant, intento negociar i organitzar l’agenda mirant molt bé allà on toquem. Estem molt contents per poder fer aquest taller amb tu i esperem aprendre molt. Moltes gràcies de tot cor!
10
Nou concepte de lipdup El passat Sant Jordi 2015 l’institut Vall de Llémena de Girona va batejar un nou concepte: el tabdub. Es tracta d’un lipdub però enlloc de filmar persones es filmen tablets. Els alumnes continuen essent els protagonistes ja que s’han filmat prèviament en les seves tablets. Els vídeos d’internet no deixen de ser modes. Primer van ser els lipdubs, després els flashmobs, harlem shakes, bodydubs, cançó dels cups... És per això que en l’escola de música de professors de Girona del passat estiu els professors gironins vam crear un nou repte per a totes les escoles i instituts. Es tracta del repte tabdub. Hem creat un blog a on s’explica amb detall com filmar un tabdub i també hem fet un tutorial en vídeo. http://mpozojb.wix.com/tabdub https://www.youtube.com/watch?v=n_6erWwjrgM De moment, tenim ja dos tabdubs. El primer és el de l’Institut Vall de Llémena de Sant Gregori de Girona; https://www.youtube.com/watch?v=ba_FrT2_T8A i el segon ha estat el de l’institut Josep Brugulat de Banyoles. https://www.youtube.com/watch?v=0OjFasbo6bA Sabem d’algun altre institut que ja hi ha posat fil a l’agulla... « La música, la veu, la cançó, l'expressió, el ball... Nosaltres estrenàvem un Batxillerat nou, engrescador,
diferent i motivador; amb molts dubtes però encara ambmés il·lusions.»
Laia Bayot (estudiant de 2n de Magisteri)
11
Percussió corporal a l’institut Una breu història de les coreografies de percussió corporal que hem fet a l’institut aquests darrers anys:
curs 2013-14 Vídeo Bodycup. Inspirat en el Bodydub de la Universitat de Vic i en el
que van participar tots els alumnes de l’institut, ESO, Batxillerat i Cicles. El fil conductor era la cançó Cups song de l’Anna Kendricks que els alumnes del Batxillerat escènic van traduir al català i van enregistrar a l’estudi d’en Robert Fàbrega. “Només aprens quan estudies allò que t’agrada”. M’emporto el millor dels dos anys de batxillerat d’Arts Escèniques. Vam ser la primera promoció i, encara ara,, després de dos anys, trobo a faltar les classes de l’escènic. La vocació de les professores és increïble, fan que t’arribi a apassionar tot el que envolta el món de l’art i que el clima a l’aula sigui especial. Des de les classes fins al concert de Primavera, em quedo amb molts records i experiències que estic segura que perduraran en el temps. “ Anna Capellera (estudiant de 2n de magisteri)
12
Curs 2014-15 Vídeo Cadires i All of me. Vídeos que imiten les coreografies Not Worthy i All of me d´en Santi Serratosa i la Mariona Castells.
os an igui i
« Una de les coses que més recordo del Batxillerat Escènic és el moment abans de sortir a l'escenari en el Concert de Primavera. Després d'haver estat preparant el repertori durant molts mesos: provant, afegint, canviant; fent les cançons una mica nostres. Al cap i a la fi, et mors de ganes d'ensenyar tot allò als que t'han vingut a veure. És una experiència que no oblidaré mai» Cristina Ramos (estudiant de 2n de Filologia Catalana)
13
Curs 2015-16 Vídeo Try i Vídeo In the box... in the tablet El vídeo Try el vam gravar com a projecte de primer i segon d’ESO i la cançó va ser enregistrada pels alumnes del batxillerat escènic. Aquest vídeo respon al repte que va fer l’escola Daina Isard d’Olesa de Montserrat. Va ser un repte molt emocionant ja que va ser una eina sensorial col·lectiva molt potent. Vam dibuixar a la pista el logo del nostre institut i el vam omplir amb els alumnes, i després el vam poder veure a vista de drone. N’estem molt contents perquè la notícia va sortir el 24 de desembre al TN comarques.
Alumnes de 1r de batxillerat a l’estudi de gravació d’en Robert Fàbrega, després d’enregistrar el Try.
I el vídeo In the box... in the tablet és una adaptació en forma de tabdub del vídeo In the box d’en Santi Serratosa i la Mariona Castells. El tabdub és com un lipdub però la càmera de vídeo en comptes de trobar-se persones va filmant tablets a on els alumnes s’han filmat prèviament, per tant, ells mateixos en són els protagonistes. El concepte tabdub el va batejar l’Institut Nou de Sant Gregori, i pretén ser un nova moda de filmació, com ho han estat els lipdubs, flashmobs o harlem shakes.... Tots els tabdubs que es vagin fent es penjaran a http:// mpozojb.wix.com/tabdub. A veure si hi ha sort i moltes escoles i instituts s’afegeixen a aquest nou repte gironí!
14
« Saber interpretar, escoltar i estimar la música de moltes maneres. Veure les coses amb una altra perspectiva, aprendre un munt, viure un grapat de noves experiències i projectes, sentir-me protagonista..... Tot i així em quedo amb les persones que van fer possible aquest petit gran recorregut, les meves artistes.»
Berta Ayats (estudiant de 2n de magisteri)
15
Percussió corporal a l’institut
16
17
Experiències d'interpretació dels alumnes de francès Els alumnes de Francès han realitzat al llarg del curs diferents activitats d’interpretació que han gravat en vídeo: recitació de poesies (2ESO), debats (3ESO), escenificació de situacions quotidianes (4ESO) i d’entrevistes de feina (1 Batxillerat). Aquí tenim un recull d’opinions d’alguns alumnes. 2n ESO : RÉCITS DE POÉSIES
r molt fe gradat una a a h s n que és altres e “A nos eball, creiem ar l’expressió r ic t t en c t s a aque úncia de pr anera ció i la pron m a n o a b z vocalit oral, la ” . s è franc Irvine onald llah, D e d b a Bou Maria
“L’ activitat feta amb les poesies en francès ha estat molt adequa da. Ens ha ajudat a pronunciar bé, a amplia r vocabulari,... i de forma divertida. El fet d’estudiar els poemes per parelles, tam bé ajuda força, et fa tenir més interès per l’exercici i més ganes d’aprendre. Ara este m a un pas menys de parlar perfectam ent el francès.” Berta Borra, Berta Gar cia
18
“La Mait ee d’aprend ns va suggerir re’ns un ap així ho v am fer. A oesia, i l ens feia vergony principi aa aquesta activitat tots. Fent vam apre a pronu nciar, a ndre exp davant u na càme ressar-nos ra, a gest a perdre icu la que està vergonya,... Cre lar, molt bé ie fer difere m tasques, nts ja que e n s esbarg la vegad im i a aa Jazm prenem”. ine Mora u, Irma
“Grav an i el fet t aquests v íd d treu e e no sortir eos hem r i ls ner d vis. És avant la c gut molt apren lass un dr apren e a pronun a bona act e et dr iv c despr e a treballa iar bé el fra itat per és veu ncès i r en g re’ls a r treball classe up. És dive s.” r i com parar tit els Rut C eb Arnau allos, Joan a Pla, Rodrí guez “L’ act iv bada itat de les p m o va ser olt entretin esies l’hem guda. difícil La film trosatisfa però e c l a comp tori. El poe resultat és ció “El fet d m lic m eg at i és el m a no era m olt nosaltre ravar-ho en víd olt eu pre s i despré eo entre ferit”. s enseny c la ss e, fa que ar-ho a n o la p d a ss e fer-ho en direc is la vergonya Toufiq te, dóne d e l q u e s sa Lachg la pron ps. Hem après més uer úncia i l’a a millora r c c manera e n t dive rt id francès de a. fer un a ltre proje Ens a g ra d a ri a cte co (inte m aqu rpreta diàlegs,.. r una cançó fra est ncesa, fe .).”
Laura
r
Figueras,
Esther R
iera
entre o a la nya
rar
er
3r ESO DÉBATS: POUR / CONTRE
Temes de debat: Le français langue difficile ou pas / L’uniforme au collège / L’utilisation du téléphone portable dans les établissements scolaires / Les ordinateurs portables en classe / Les frais du matériel scolaire / Les échanges scolaires. “Gràcies a l’assignatura d’optativa de francès hem pogut viure una petita experiència relacionada amb el món de la interpretació i fer un gran aprenentatge de com fer un bon debat. A partir de diferents temes suggerits per la professora, l’activitat va consistir en provocar un debat on un grup estigués a favor (POUR) i un altre en contra (CONTRE). Després d’haver-nos-ho preparat, ho havíem de representar davant la classe. Val a dir que hem après a expressar-nos millor en francès, a argumentar i defensar les nostres idees, a donar explicacions justificades per convèncer l’oient, a saber escoltar i rebatre arguments, a valorar les opinions contràries a la nostra, etc. Van sortir molt bons resultats.” Laura Castañer, Laura Gratacós, Arnau Padrés, Arnau Tomàs “Ens va agradar molt l’experiència de fer un debat. Van ser unes classes molt entretingudes. A part, ens va ajudar a expressar-nos millor en francès i a utilitzar expressions pròpies d’un bon debat. Ens agrada practicar el francès i si ho fem de maneres diferents encara més. El projecte en general va ser engrescador, ja que també vam poder veure els altres grups fent el seu debat i això ens va ajudar a aprendre més la llengua. Ens agradaria tornar-ho a repetir.” Irina Jiménez, Mariona Navarro, Imma Pujol, Lia Rebordosa, Anna Vicens “Hem après a treballar cooperativament i fer servir expressions noves i connectors del tema que estàvem treballant. Sincerament ha estat una experiència única on hem après a dialogar bé en francès i a aprendre textos llargs. Ens pensàvem que era quasi impossible recordar tot el que havíem de dir, i hem après que sí, amb les ganes que teníem i l’esforç d’intentar-ho. Una experiència inoblidable, de ben segur!!!”.
Anna Mª Ayats, Nicole Cristea, Doha El Ghzaoui, Muna Ouled, Sasha Pons
“Nosaltres vam fer com si fóssim de dos partits polítics diferents, el partit Contre les Ordinateur portables au collège i el partit Pour les ordinateurs portables au collège. Ens vam canviar fins i tot el nom per d’altres de polítics francesos!” Joan Álamo, Rober Robert, Marc Rovira, Lluc Vicens
4t ESO : SITUATIONS QUOTIDIENNES
“Als alumnes de francès de 4t, la professora ens va proposar de gravar, per grups, uns curtmetratges relacionats amb situacions quotidianes: anar a comprar al supermercat; anar de visita al metge; comprar roba i accessoris en una botiga; demanar informacions a vianants pel carrer; fer una trucada telefònica,... La professora va repartir els temes aleatòriament. Havíem d’elaborar diàlegs fent servir expressions i paraules noves treballades a classe, utilitzant unes pàgines d’internet que ens oferien idees, preparar l’attrezzo, el lloc, etc. Va ser un procés llarg perquè vàrem haver de repetir un munt les escenes, millorar la pronúncia, se’ns escapava el riure,... Una vegada editat, vàrem passar una bona estona a classe veient-ho tots junts. Vam aconseguir uns resultats molt bons i la Maite ens va felicitar per la feina ben feta. Estava satisfeta dels seus alumnes. Ha estat una experiència molt interessant i enriquidora, ens ha servit per aprendre d’una forma divertida i preparar-nos per als propers exàmens i per a l’intercanvi que farem amb alumnes francesos”. Alba Bermejo, Marta Boix, Idoia Tarifa, Alba Tomàs
19
1r BATXILLERAT : LES ENTRETIENS D’EMBAUCHE “El trimestre passat els alumnes de francès de 1r de Batxillerat vàrem realitzar l’examen oral d’una forma diferent i original. La prova consistia en simular una entrevista de feina, de manera que uns representarien els candidats a una feina i els altres serien els empresaris. Els candidats van preparar el seu currículum i els empresaris les preguntes que farien als aspirants. El més interessant fou que les entrevistes van ser enregistrades en vídeo i, a casa, cadascú va repassar la gravació de la seva intervenció i en va haver de detectar els errors. També va ser enriquidora la preparació de tot plegat. Vam haver de pensar què diríem i com ho diríem. I, evidentment, la posada en escena va resultar molt eficaç, una bona experiència tot parlant en francès. Aquests canvis en la forma d’ensenyar i aprendre requereixen feina, temps i dedicació per ambdues parts, però també n’ obtens una experiència molt més realista i útil.” Naua Rodrigo “Tot i saber les preguntes que em podien fer i haver-me preparat, cada tàndem d’empresaris podia fer variacions. Havíem de saber improvisar oralment de manera entenedora. Crec que aquest tipus de pràctica és la que necessita la gent que realment vol aprendre una llengua, ja que la millor manera de fer-te entendre és parlant tal com et ve al cap, de bones a primeres, sense pensar si l’imperfecte s’agafa de l’arrel de la 1a persona del plural i després s’hi afegeixen terminacions...” Arnau Viñals “La veritat és que quan la Maite ens va explicar que l’examen oral consistiria en gravar-nos en vídeo, no em va fer gaire gràcia. M’encanta el món audiovisual i crear contingut, sempre i quan jo estigui darrera les càmeres. Tot i així, després d’haver-ho experimentat, reconec que va ser un gran encert! Vam aprendre rectificant dels nostres propis errors. Requereix més esforç per part nostra però, al mateix temps, ens aporta més diversió i satisfacció.” Gemma Ayats
Banyoles Tel
" En el batxillerat escènic vai créixer i madurar com a estudiant, i vaig donar els primers passos com a músic". Guillem Durante (estudiant de música al Taller de músics de Barcelona) 20
Sobre rodes...
L’Institut guanya el Primer premi “Ciudad de Irún” per a la bicicleta de fusta 2016 Aquest any, la primera promoció de Grau Superior de Disseny i moblament, ha participat al 12º Concurso Nacional Ciudad de Irún de disseny i desenvolupament de productes en fusta, organitzat per Instituto BIDASOA, institució de referència al País Basc i la “Asociación de profesorado de formación professional de la familia madera y mueble”. Els alumnes de la primera promoció de Grau Superior de Disseny i moblament han estat guardonats amb el Primer premi en la categoria de “mejor trabajo en equipo”, per la “Bicicleta de madera 2016”, amb una dotació econòmica de 1.000 €. Hem de destacar també la “mención especial del jurado” pel projecte de desenvolupament de moble de l’Isaac Pueyo, el tamboret “Kwava Kubi 16”, que ja va obtenir el primer premi de Disseny industrial en fusta Jordi Amat 2015, amb una dotació econòmica de 1.500 €. Al concurs, de gran renom a l’estat espanyol per la qualitat dels treballs presentats i la dotació econòmica dels premis, s’han presentat 45 projectes de totes les Comunitats Autònomes, repartits en les diferents categories. El dimecres 11 de maig va tenir lloc l’entrega dels premis i els reconeixements als alumnes premiats, per part de la Directora de l’institut, amb assistència de tot l’Equip directiu i el professorat del Departament de Disseny, fusta i moble. L’acte es va celebrar al mateix institut amb l’assistència de diversos mitjans de comunicació locals (Ràdio Banyoles, Diari de Girona) i autonòmics (TV3), bàsicament per cobrir informativament la notícia. Segons el professorat, és reconfortant que el seu treball a l’aula i al taller sigui valorat amb premis i reconeixements, però la millor gratificació arriba cada final de curs per part dels alumnes. Veuen que han assolit els coneixements i competències que s’han fixat i que el mercat laboral també ho valora incorporant-los a les empreses locals. Què té d’especial aquest projecte “Bicicleta de madera 2016”? Es tracta d’una nova versió de la ben coneguda bicicleta de fusta que, des de l’any 2011, desenvolupen els alumnes de darrer curs de Grau Mitjà de Fusta i moble. No és només una nova versió, s’han inclòs nous conceptes i nivell de Grau Superior. El mecanitzat en la màquina de control numèric (CNC) no Banyoles Televisió - La primera promoció del cicle de grau superior d... http://banyolestv.cat/index.php/noticies/general/educacio/item/5053-la-... s’ha fet amb procediments lineals 2D tradicionals, sinó que s’ha programat el mecanitzat en base a superfícies 3D.
Els estudiants del cicle formatiu de grau superior de Disseny i Moblament de l'Institut Josep Brugulat de Banyoles han guanyat el primer premi de Projecte desenvolupat en equip al dotzè Concurs Nacional de Projectes de Instal·lació y desenvolupament de productes fusta i moble. Els estudiants banyolins van presentar el disseny d'una bicicleta de fusta, en la que han estat treballant durant tot el curs com a projecte transversal d'una de les assignatures de l'últim curs.
21
Els concerts de l’institut L’institut Josep Brugulat té una experiència d’organització, planificació i muntatge de concerts de 18 cursos i el d’aquest curs ha estat la dinovena edició. Any rere any, tots els alumnes que fan música preparen un repertori per ser interpretat públicament en un escenari. El primer concert el vàrem realitzar el Nadal del 1996 ( curs 1996/1997) a l’església de Santa Maria dels Turers de Banyoles. Aquest concert el vàrem organitzar els professors de música dels dos instituts que en aquells moments hi havia a Banyoles (l’INS Pere Alsius i l’INS Josep Brugulat). Vàrem aprofitar la coneixença en un curs per a professors de música de secundària a Barcelona per començar a posar fil a l’agulla en un projecte musical comú de gran envergadura, com és la coordinació de gairebé 300 alumnes cantaires i instrumentistes. El repertori ofert als oients va ser molt variat, tant per veu com per instruments ( flautes, guitarres, trompetes...). Els dos professors de música vàrem quedar molt satisfets dels resultats, però la veritat és que no vàrem coordinar conjuntament cap altre concert, probablement per la dificultat de moure tantes persones a dalt d’un escenari i per la manca d’un espai adequat a les dimensions requerides a Banyoles. El curs 1997/1998 L’INS Josep Brugulat va fer la primera edició del seu propi concert al gimnàs de l’institut. Va ser un concert de Nadal en el qual hi varen participar els alumnes d’ESO que impartien el crèdit comú de música, amb un repertori nadalenc de caire tradicional català, així com cançó més moderna catalana de grups que els propis alumnes proposaven. El curs 1998/1999 també vàrem portar a terme el concert al gimnàs de l’Institut i en aquella ocasió hi vàrem incloure una petita representació teatral aprofitant que hi havia un grupet d’alumnes de 4t d’ESO que formaven part d’un grup de teatre de l’Aula de teatre de Banyoles (actualment un d’ells és actor reconegut, ha interpretat diverses obres teatrals i participa a diferents programes de TV3). Fins al curs 1999/2000 el concert de Nadal es celebra al propi institut i a partir del 2000/2001 es comença a realitzar al Teatre Municipal de Banyoles, cedit per l’Ajuntament del mateix municipi, que no només ens deixa l’espai sinó també els tècnics que ens ajuden en el muntatge, fet que fa que l’esforç dels alumnes es dignifiqui més i alhora simplifica les tasques dels professors organitzadors. A partir del curs 2002/2003 el concert es porta a terme a la primavera, ja que permet una preparació més aprofundida (especialment pel factor temps). A partir del curs 2004/2005 els concerts del Brugulat deixen de fer-se al Teatre Municipal i passen a ser a l’Auditori de Banyoles, que es va estrenar l’any 2003.
el quart curs que hem tingut
22
“Els a la I, se
J
Al llarg de diferents cursos hem tingut l’oportunitat de tenir l’assessorament de professores de dansa per fer algunes coreografies, com la Iona Altimiras i l’Alba Carretero (exalumna del
centre). El fet de treballar amb professionals de la dansa no només ens ajuda en la posada en escena d’una coreografia, sinó que ens ajuda a treballar el cos en moviment de forma molt més conscient. De fet, l’embranzida més important dels Concerts del Brugulat esdevé amb el Batxillerat d’Arts Escèniques, ja que el treball musical és molt més aprofundit, tant pel tipus d’estudis com per les hores invertides en l’estudi del repertori. Enguany ha estat el quart curs que hem tingut l’oportunitat d’oferir el Concert de Batxillerat a l’Auditori de Banyoles.
“Els concerts del Brugulat són quelcom semblant a la recompensa de molts dies de feina i assajos. I, sense cap mena de dubte, compensa! “ Joan Mir (estudiant de 3r de Ciències Polítiques)
Objectius del concert 1. Utilitzar la disciplina de la Música per educar en el sentit més ampli del terme . 2. Experimentar la Música com a eina que ens permet expressar i treballar les emocions. 3. Educar la veu com a element indispensable per a cantar. 4. Treballar conjuntament per un mateix projecte. Realitzar un treball d’equip en què el resultat és fruit de l’esforç personal de tots. 5. Treballar la consciència corporal com element indispensable per a l’emissió de veu i la interpretació instrumental. 6. Agilitzar i treballar la memòria a través de tot el repertori musical. 7. Practicar diferents llengües depenent del repertori treballat (català, castellà, anglès, francès, hebreu, marroquí, maorí...) 8. Tenir l’oportunitat de trepitjar un escenari amb tècnics professionals que fan que el repertori treballat es dignifiqui i llueixi més. 9. Poder oferir a les famílies una mostra del treball dels alumnes a les classes de música. 10. Treballar el respecte per un mateix ( el propi cos, la veu ) i el respecte als altres ( tots som importants per cantar o tocar un instrument). Entre tots ho fem possible.
23
El batxillerat d’arts escèniques compromès: Compartir música Des dels inicis del Batxillerat d’Arts Escèniques, ara ja fa quatre anys, hem intentat promoure algunes activitats fora del centre en benefici del gaudi d’altres persones. És el cas de les activitats que fem per Nadal a la Residència d’Avis La Solana i a l’escola Camins de Banyoles. Els Concerts de Nadal de La Solana són concerts que portem a terme en horari no lectiu per tal de compartir la música amb gent gran. Són concerts molt entranyables perquè el públic és molt agraït i amable. Generalment a la gent gran els oferim peces del nostre repertori més modern, però ens preparem també un repertori tradicional català que és molt ben rebut i els animem a cantar amb nosaltres. Veure la cara d’alegria dels avis cantant el Fum Fum Fum no té preu! La iniciativa de l’escola Camins sorgeix de la pròpia direcció del Centre d’educació infantil i primària, un centre amb una línia de treball i un projecte pedagògic no tradicionals que aposta per l’enriquiment de la curiositat del nen i la seva pròpia autonomia, fomentant des de ben petits diversos àmbits de coneixement. El primer curs del nostre Batxillerat d’Arts Escèniques vàrem portar a terme un projecte amb l’escola Camins basat en un intercanvi mutu d’experiències i coneixements. Primerament vàrem assistir una tarda a l’escola per estar amb els nens, nenes i les mestres i observar el treball de les mestres en els diversos espais de l’escola i aprendre d’elles en l’art de saber explicar contes als més xics. Després vàrem ser nosaltres mateixos que ens vàrem preparar diversos contes per explicar als nens i en vàrem fer una representació teatralitzada i un petit concert. Fa dos cursos ( amb l’arribada de la Mònica, que és la nostra gran percussionista corporal i l’editora de tots el vídeos de l’àrea de música) els vàrem interpretar la Cançó dels Gots (Cup Song). Els nens varen quedar tan embadalits que es veu que al llarg del curs varen fer experimentacions sonores amb els gots de l’escola. Com que el tema de la percussió va agradar tant, des del curs passat, quan anem a l’escola els fem un petit taller de percussió corporal (els nostres alumnes fan de professors dels petits) i després els oferim un petit concert. Cada vegada que hi anem quedem admirats i satisfets de tenir l’oportunitat de compartir amb els més xics experiències musicals. Enguany, també pels volts de Nadal, vàrem poder anar a l’escola Bressol La Balca. Ja us podeu imaginar que també va ser una gran experiència per als nostres alumnes i també per als petitons de la Balca. No ens imaginàvem que nens tan petitons ens escoltessin amb l’atenció que ho varen fer. També va ser una gran experiència per ambdues parts. Així doncs, amb els nostres alumnes de Batxillerat fomentem el fet de sortir fora del centre i fer música per a públics molt diferents, ja que creiem que són oportunitats úniques i moments que ens enriqueixen molt a tots.
Alumnes de 1r i 2n de batxillerat a la residència La Solana, compartint amb els avis una estona musical.
24
Alu La B
“En cré i va com
de m celo
Re
TENDALS
especialistes en protecció solar
Alumnes de 1r de batxillerat a l’escola bressol La Balca. Desembre de 2015.
“En el batxillerat escènic vaig créixer i madurar com a estudiant, i vaig donar els primers passos com a músic” Guillem Durante (estudiant de música al Taller de músics de Barcelona)
Tendals
Pèrgoles
Mosquiteres
Tel.
Para-sols
Cortines
Veles Proteccions esportives
972 596 840 972 172 940
Av. de frança 69 17481 Sant Julià de Ramis
Reflexions d’antics alumnes
www.cobertex.com
repartides al llarg de tota la revista.
25
taller de restauració d’art
neus campmany
MECANITZACIÓ – SOLDADURA – MUNTATGE – REPARACIÓ CONSTRUCCIONS MECÀNIQUES
Pol. Ind. Pont Xetmar, C/G 47 – 17844 – Cornellà del Terri – Girona
Restauració de pintures, ceràmica, antiguitats, mobles... Fem tallers al Centre Cívic de Porqueres els dilluns al matí i els dimecres a la tarda. neus@restauracioart.com www.restauracioart.com
671 582 509 · 972 576 051
26
27
www.autocarssola.com - info@autocarssola.com. Tel.972 594 363 / 972 576 475 - Fax. 972 594 781 Mòbil: 609 729 551 Sant Andreu del Terri Ronda Canaleta / Bassa del Cànem – Banyoles
Nova oficina a Barcelona Des d’Assessoria Pagès ens plau comunicar-vos que hem obert oficina a Barcelona A partir de l’ 1 de gener ens trobareu a: Travessera de Gràcia, 30, 4-C, 08021 Barcelona Tel. 934140820 Fax: 934140646 e-mail: info@assessoriapages.com & Plaça Doctor Rovira 4, 1r pis, 17820 Banyoles (Girona) Tel. 972572466 Fax: 972575000 e-mail: info@assessoriapages.com
28
29
Des de fa més de 70 anys a Mullor treballem per la tranquil·litat i eficàcia dels nostres clients, d´una manera flexible, pro-activa i professional.
www.mullor.com · Tel. 902 504 405 Anunci quart.indd 1
30
21/4/15 16:03
31
El clip 12
Institut Josep Brugulat Banyoles Pla de l’Estany www.insbrugulat.cat Juny 2016 32