15/el Clip - Natura viva

natura ia 15

el Clip Il·lustració feta per Ferran Plana, 2n ESO

sumari

02 Sumari i Editorial 03 04 05 06 07 Descubrimos criaturas fantásticas 08 Emprenedoria 09 10 Pobresa energètica_projecte 11 12 13 14 15 Relats pobresa energètica 16 17 18 19 Jaume Geli "projecte L" 20 21 Mercè Rodoreda_Viatges i flors 22 23 Els científics del Brugulat 24 25 Enginys mediambientals

editorial

No visquis en aquesta terra com un llogater o com qui passa l’estiu a la natura.

Viu en aquest món com si fos la casa del teu pare, creu en els grans, en la terra, en el mar, però sobretot creu en l’home.

Nazim Hikmet

El poeta turc Nazim Hikmet escrivia aquests versos al seu fill des del seu exili a Rússia, després d’haver estat condemnat a vint-i-vuit anys de presó per haver criticat el dictador Kemal Ataturk. Després de recordar l’exili, la família i les conseqüències de la separació, el poeta demana al seu fill que visqui en el món com si fos la casa del seu pare, com una cosa que mereix respecte i que ens pertany.

Si des de l’institut volem estar connectats amb la realitat, amb el que passa al món, no podem oblidar quins són els principals problemes que tenim, ja no com a societat, sinó com a espècie: el canvi climàtic, la contaminació, la sobreexplotació dels recursos naturals i molts altres temes que no conviden a l’optimisme. Però no podem mirar des de la distància la realitat en la qual ens trobem immersos. Toca parlar-ne, toca comprometre’s, toca treballar, cadascú des del seu petit espai, per a fer el món una mica millor. En parlem a classe, en parlem en projectes i treballs i també en parlem en la revista El Clip que, en aquesta edició, ve plena de poesies, dibuixos, invents, animals fantàstics, articles sobre la natura i molt més.

Com deia el poeta, no hi ha res més terrible que la indiferència, l’apatia i el distanciament. Llegiu i gaudiu amb els articles i les propostes ambientals dels que fem el Brugulat.

Rafel Juanola Bailina Director de l’INS Josep Brugulat 2

Banyoles

Descubrimos criaturas fantásticas

A lo largo de la historia, se han creado e imaginado animales y criaturas de aspecto y cualidades extraordinarias o mágicas. Así, en la mitología clásica (griega y romana) aparecen seres que simbolizan el mal o representan la lucha contra las adversidades (la quimera, el can Cerbero, las sirenas, la hidra, las gorgonas...). En otras ocasiones se presentan como criaturas positivas como el unicornio, el pegaso o el ave fénix.

Ahora, sin embargo, algunos alumnos de nuestro instituto —tras largas y complejas investigaciones— han descubierto seres extraordinarios que podrían sumarse a la lista del manual Animales fantásticos y dónde encontrarlos. Este libro es de consulta obligatoria en escuelas de magia como Hogwarths para mostrar las características de criaturas que los “muggles” (humanos sin poderes mágicos) no podemos ver habitualmente.

Estad atentos por si en algún momento tenéis la oportunidad de conocer a alguno de estos seres tan especiales.

Montse Estévez Lamigueiro (Asesora en la búsqueda de animales fantásticos)

Imatge de WWF | Brett Jordan

3

El misterio de Hawái En la isla de Hawái encontramos el volcán Mauna Loa, que aún está activo. Es el más alto de la tierra y ahí, en su cima, Box

tiene su guarida.

Box es un animal un tanto extraño: mitad canguro, mitad águila. Su cuerpo está cubierto de plumas metálicas, como una armadura, que le protegen del fuego. Con sus enormes y fuertes alas puede cortar cadenas y con sus ojos de águila puede ver con precisión hasta 100 m. de altura.

Los isleños adoran a Box, saben que es capaz de controlar el fuego del volcán y hacen todo lo que está en su mano para que no se enoje y tenga el volcán controlado.

La bruja Flora es muy amiga de Box: él tiene lágrimas medicinales y se las da a ella para curar a los heridos o enfermos.

Rut Solé, 2ºA ESO

Smrs n l mzns

El caliamazón es un ave de tamaño mediano que habita en los verdes bosques del río Amazonas.

Sus plumas son de un azul celeste con unos toques de verde menta y alrededor de su cuerpo presenta cuatro alas que le sirven para volar velozmente como una avioneta. Su cabeza es de forma redondeada, con un pico muy puntiagudo y alargado. También tiene un solo ojo ovalado de color rojo cereza. Utiliza un gran pie para desplazarse por el suelo, amarillo y brillante como el sol. Se alimenta de grandes hojas frescas y jugosas que se encuentran en los árboles más altos de la selva del Amazonas.

Los humanos le tienen miedo porque por la noche aparece volando sin hacer ruido y el color de sus plumas coge tonalidades fluorescentes. Cuando el caliamazón pica a una persona o a un animal, le inyecta un veneno que lo deja paralizado durante una hora.

Cristina Luque, 2ºB ESO

4

ESTRECTUS El estrectus es un fantástico insecto tailandés de tonos rojos y naranjas como los rayos luminosos del sol. Vive en la cima de las montañas porque así puede verlo todo y se siente más a gusto con el clima.

Este animal puede llegar a vivir alrededor de unos cuarenta años y puede parecer inofensivo, pero sus características lo definen como un ser muy poderoso. Con sus increíbles trompas es capaz de soltar unas burbujas lo suficientemente peligrosas como para atrapar a cualquier persona que se acerque. Además, con sus extremidades inferiores, tiene la capacidad de expulsar un líquido, como la lluvia que cae del cielo, que es perjudicial para las personas. Esta lluvia es pegajosa, deja manchas y provoca envejecimiento. Tiene unos ojos como platos para poder observar desde muy lejos. Para acabar con sus características, cuando estrectus se enfada, escupe llamas para demostrar que es el insecto más fuerte del continente.

El estrectus no es demasiado amigable con las personas, porque la gente le tiene mucho miedo. Si os encontráis con este ser extaño, avisad al teléfono 900902901, y sobre todo, manteneros alejados y en un lugar seguro.

Paula Montero 2ºD ESO

El freezepick

Los freezepick habitan en zonas como el Antártico, la Antártida, Australia, Groenlandia, Canadá, el norte de Asia y Rusia. Viven dentro de los árboles o en cuevas creadas con una montañita de barro o nieve encharcada y, cavando desde abajo del agua, pueden entrar y además se aseguran de que ningún depredador les ataca. Se alimentan de hojas (que ellos mismos congelan) y nieve.

El freezepick es el dragón más pequeño del mundo; uno adulto mide aproximadamente unos once centímetros desde la cabeza hasta la cola. Puede llegar a vivir unos ciento veinte años.

Son animales tan bonitos como las flores de primavera. Los del norte suelen ser de un negro carbón con líneas azul zafiro y los del sur son de un blanco como la nieve con líneas azules y una mancha roja de rubí en la frente. Con sus alas y sus fuertes patas pueden ir rápidos como el rayo incluso si nadan ya que su cuerpo está preparado para eso, ¡incluso tienen branquias!

Los freezepick son muy cariñosos con los magos pero si ven a un hombre huyen a esconderse tan rápido como pueden.

Ferran Plana, 2ºA ESO

5

EL KIPPLER El Kippler es un animal fantástico que habita en Oceanía, especialmente en las zonas costeras de Australia. Puede vivir en el mar y también en el aire. A veces se le puede distinguir saltando por los árboles.

Este animal fantástico es un monstruo pequeño como una piedra de río y brillante igual que una estrella por la noche. Mide 10 centímetros de largo y 5 de ancho. Todo su cuerpo es de colores llamativos y brillantes parecidos al de un arco iris. Tiene una cola de pez, con la cual puede nadar muy rápidamente. Para volar, también dispone de unas enormes alas de mariposa que, cuando está en el aire, despliega hermosamente y que a veces se iluminan, si está contento. En la parte superior de la cabeza se pueden contemplar dos bracitos delgaditos, que le sirven para caminar haciendo el pino por lo que acaba pareciendo un acróbata.

El Kippler tiene un carácter fuerte y agresivo, sobre todo a la hora de comer por lo que semeja un león hambriento. Solo algunos de los magos desconocen el Kippler porque es un animal muy común.

Ellos utilizan su picadura para ir a las fiestas, ya que esta hace que brilles tanto como una luz de Navidad. ¡El Kippler es el animal perfecto para brillar!

Laura Subirana, 2º B ESO

LA GELATINA MUTANTE El mamamy se encuentra principalmente en América y Europa, pero también hay algunos ejemplares en otros continentes.

Mide entre dos y tres metros de alto y su cuerpo es gelatinoso como una medusa y pegajoso como un pulpo. Tiene un ojo gigante, una boca enorme con dientes de vampiro y unas orejas de murciélago para oírlo todo. Generalmente es amable y simpático, pero si le haces enfadar te dará un mordisco y no podrás parar de correr mientras imitas el sonido de un caballo durantes horas. Según su estado de ánimo cambia de color y a veces es transparente. Además, cuando está nervioso o preocupado repite constantemente la última palabra que ha oído.

El mamamy puede llegar a vivir veinte años y los magos a veces lo tienen como mascota.

Paula Bosc, 2ºC ESO

6

EL OWI El owic es un animal fantástico que habita en el hermoso mundo de las nubes, muy cerca del sol, en lo más alto del cielo.

Su piel es brillante y dorada como los rayos del sol y sus ojos, idénticos a un rubí. Tiene una cola de colores cálidos y unas alas muy grandes y hermosas que le permiten volar a gran velocidad. Su cabeza es parecida a la de un león, solo que la suya está pintada de diferentes colores; además, siempre la tiene perfectamente colocada, parece un campo acabado de cultivar.

El owic es un animal muy tranquilo y elegante. No supone ningún peligro para los “muggles” pero sí para los magos, ya que su brillante cuerpo junto con sus ojos rojos provocan algo (aún no descubierto) que funde las varitas mágicas.

Solo queda un ejemplar de este maravilloso animal, por eso los magos trabajan para que no se extinga del todo.

Maria Xargayó, 2ºC ESO

EL PELOCHO El pelocho es un animal fantástico originario de Cataluña pero que ha emigrado hacia Japón.

Es una bola de pelo con orejas y unos pies también muy peludos. Su cuerpo es marrón y sus orejas pequeñas y negras. Por la noche cambia completamente: sus cabellos marrones se le ponen de punta y dejan al descubierto su negro cuerpo. Por el día es muy simpático e inofensivo pero por la noche es mejor no acercarse a él porque es tan agresivo como un toro al ver un mantel rojo. Por la noche puede volar y teletransportarse.

Los “muggles” no los pueden ver porque se camuflan en las cabezas, bigotes y barbas. Los magos los usan como teletransportadores y para ahuyentar a los “muggles” de los lugares mágicos ya que le huelen mucho los pies.

Arnau Fontané, 2ºD ESO

7

Emprenedoria

Els alumnes de 4t d’ESO de l’optativa d’emprenedoria vam fer el passat 18, 19 i 20 de desembre una parada amb productes elaborats per nosaltres mateixos. La finalitat de la nostra parada és guanyar diners que aniran destinats al viatge a Itàlia i a l’hospital Sant Joan de Déu, per a la cura del càncer de nens.

Els productes naturals que vam vendre a la nostra botiga els vam elaborar mitjançant l’ajuda del departament de fusteria i tecnologia.

Des del departament de fusteria ens van tallar els troncs d’alzina surera en forma cilíndrica i s’hi van fer uns forats per posar-hi espelmes per decorar les taules nadalenques; pel que fa al departament de Tecnologia vam crear un mini projecte amb l’alumnat de 2n d’ESO: alumnat d’emprenedoria feia de mentor als nois i noies de 2n, ensenyant-los a crear clauers de diferents formes. També vam elaborar productes nadalencs com mini arbres de suro i estalvis decorats amb ceres i fils de colors.

Va ser una experiència rica en coneixements ja que ens vam apropar més al món del comerç.

El club del clip.

8

Pobresa energètica_el projecte

El projecte interdisciplinari que hem fet els de 3r d'ESO durant el primer trimestre ha tractat el tema de LA POBRESA ENERGÈTICA. Hem pogut abordar el tema des de diverses perspectives i l'hem conclòs amb una exposició que vam presentar a l'Espai Jove Cal Drac de Banyoles. Entre moltes altres activitats, vam llegir en anglès, i vam comentar el famós conte El príncep feliç d'Oscar Wilde i alguns dels nostres alumnes, per grups, van elaborar narracions que tenen el mateix tema de rerefons.

Aquí en teniu unes quantes acompanyades d'unes imatges de l'exposició. També es va fer un mural per fer visible el treball a tot el centre i així fer una mica de difusió i conscienciació del problema. Es va fer una tria per votació de les diferents propostes de cada classe i després vam fer una fusió de les 4 escollides.

NO ELS APAGUIS

LA LLUM

ENERGIA, FONT DE VIDA

€

€

€

9

10

Pobresa energètica_Una Navidad diferente Érase una vez una niña huérfana que vivía en una casa vieja al lado de la mansión de sus amos. Sus amos la habían acogido tras la muerte de sus padres en el bombardeo de Sarajevo. Hacía tres años que no veía a sus queridos progenitores. Ella, María, era una niña grande y madura de ojos claros y pelo oscuro, con una palidez y altura considerables.

Era Navidad, todas las casas del pueblo estaban iluminadas. En cambio, su pequeña y vieja casita estaba a oscuras, había goteras y en ella hacía frío. Además, María tenía mucha hambre… Entonces empezó a tener tentaciones de robar algo de comida. Ella pensaba que no haría ningún daño, así que se dirigió hacia la ventana de la cocina de la mansión y entró en ella muy sigilosamente.

Allí se encontró una caja llena de panes y quesos. En un abrir y cerrar de ojos, María ya se había llevado buena parte de la caja y, también, unas cerillas que estaban encima de los fogones con las que pensaba encender un fuego.

Mientras tanto, sus amos estaban durmiendo tras ponerse las botas en una cena que había preparado María.

Durante aquella fría noche, María soñó con sus difuntos padres, con recuerdos de la infancia, de su casa y sus queridos amigos.

También soñó hablar con su madre: — Mamá, he tenido que robar… – dijo María.

— No pasa nada, no has pecado – le contestó su madre.

— Me siento muy sola – dijo la niña.

— No te preocupes, te vigilamos desde el cielo.

de Navidad. Los amos estaban preparando la honrosa visita del alcalde. Cuando estos entraron en la cocina no tardaron en ver que la caja de los panes estaba entreabierta y pensaron que había sido un ladrón. Los amos fueron en seguida a la casita de María a comentarle que ella tenía que ir a comprar más pan y queso para el banquete. Al entrar en los aposentos, la vieron envuelta de migajas de pan, y la pillaron. Al verlos, María se levantó sorprendida. Entonces le dijeron: — ¡Vete de aquí, ahora!

María no tuvo más remedio que irse a la calle y buscar refugio en su propia ropa y en algunos tristes cartones. Aquel “pecado” le había liberado de sus amos hipócritas, pero ya era una sintecho…

Días después, en Nochevieja, María ya no tenía fuerzas, estaba enterrada por la nieve.

En esos fatídicos instantes encontró en su bolsillo una cerilla y encendió un fuego con los cartones. Se echó a dormir. Mientras tanto, pasó por la calle el alcalde. Él vio su penosa situación y la recogió con tristeza…

Los cartones provocaron un incendio, ¡le había salvado la vida!

Finalmente, pasaría con él los mejores años de su vida.

Gabriel Badia, Nil Casadellà, Martí Güell i Genís Riu, 3r ESO

A la mañana siguiente, María se despertó con el fuego aún encendido. Los hijos de los amos aún estaban abriendo los regalos

11

Pobresa energètica_En Pol i els mobles La pobresa energètica és un problema molt present en la nostra societat. Es produeix per la manca de recursos bàsics com l’aigua, el gas i la llum. Aquests tres recursos van ser els causants d’una història que va passar fa molts anys…

-Sí que ho soc, si més no a partir d’ara ho seré.

“Toc, toc, toc…”

Un cop firmats tots els papers, l’ara completa família Murfi, posà rumb cap a la nova llar del petit i innocent Pol.

- Qui serà a aquestes hores?- va preguntar la mare Pilar.

Un cop instal·lat, el petit infant s’assegué a una butaca i començà a plorar…

-No ho sé, però haurem d’anar a obrir la porta no? - respongué el pare Agustí.

-Què són aquest plors que no em deixen dormir la migdiada? - preguntà enfadada la Gisela, un bonic tocador.

S’aixecaren del llit, i en anar a obrir la porta, es trobaren davant d’un grup d'agents que els feien saber que havien d’abandonar casa seva immediatament ja que portaven més d’un any sense poder pagar cap factura.

L’Agustí i la Pilar agafaren totes les coses i prengueren la decisió més important i dolorosa de la seva vida: donar el seu fill en adopció, ja que ells no eren capaços de proporcionar una bona vida al petit nadó anomenat Pol. Passaren els dies, els mesos i els anys, fins que finalment, va arribar el gran dia: el vinti-dos juliol. La família més rica del comtat va decidir adoptar un bufó nen de deu anys; l’afortunat fou en Pol que, ens aquells moments, no comprenia la situació.

- Pol, vine amb la mama! -digué la senyora Murfi amb dolçor.

En Pol retrocedí uns passos i respongué: -Mama? -va dir confós… - Sí rei, soc jo, vine amb la mare…

-Però no hi has sigut durant tots aquests anys, per què m’has deixat sol… tu no ets ma

12

mare! -respongué enfadat.

- Qui parla ?- preguntà en Pol espantat ja que no tenia present cap altra persona en la seva habitació.

- Soc jo…aquí… no a l’esquerra no, soc a la dreta… aquí, aquí dalt… - digué la Gisela.

- Un armari que parla? - digué el nen.

- Eh! Que jo no soc un armari, soc un bonic tocador, i a més a més de color rosa amb petites pedretes de color daurat! -digué la Gisela altivament i molt ofesa per les paraules del petit Pol. - Però si només ets un simple moble!

- Eh ! Que nosaltres no som simples mobles, som els antics mobles de la famosa fada Aurora.

- Però sou humans de veritat? - preguntà intrigat en Pol. - No, nosaltres no som humans, però podem actuar com vosaltres: parlem, pensem, us entenem, dormim,...

- Però… Ara ens toca a nosaltres fer-te preguntes - respongueren conjuntament tots els

mobles d’aquella habitació…

En Pol es quedà callat i ho respongué tot a cada un dels mobles…

- I com era el teu antic castell? Era gran? Tenia piscina? Criats?...

- Un castell… jo,... no em feu riure; abans de venir aquí amb vosaltres vivia en un petit pis amb molts més nens i nenes…

-...En aquells moments, t’adones que el més important no són els diners, ni les coses materials i superficials; sinó els amics, la companyia, el no estar sol...Amb només deu anys, he après a valorar tot el que m’envolta, a estimar i a pensar amb el cor, perquè a les paraules se les emporta el vent, i al cap i a la fi, són els fets els que perduren en el temps.

Tot i la manca d’aquest imprescindibles recursos bàsics, he après a sobreviure.

- Eren els teus germans?

- La veritat és que no ho sé… - digué nostàlgicament el petit nen-. Allà sobrevivíem amb el que disposàvem, que bàsicament eren unes grans mantes i algunes espelmes. Ens dutxàvem de tres en tres i amb aigua freda un cop cada quinze dies, i només disposàvem de deu minuts; tampoc no teníem ni gas, ni calefacció.

- I que menjàveu? -preguntaren encuriosits els mobles.

Pensa, estima, i valora tot els que tens; que no sigui un nen de deu anys que t’ensenyi a valorar tot el que tens i et faci obrir els ulls.

Maria Bech, Jordi Bustins i Mariona Viñolas, 3r ESO

-Doncs bé, menjàvem un àpat per dia, i aquest solia ser una llesca de pa i un got d’aigua; però això sí,... mai ens avorríem, sempre hi havia tasques per fer-. I tot es quedà en silenci durant uns instants…

La Gisela es quedà muda, però de pressa respongué: - I com has sobreviscut durant tants anys?

- Doncs la veritat és que no m’ha faltat mai res; no he tingut els mateixos luxes que vosaltres, però sempre m'he envoltat d'amics i amigues que m’han ajudat a seguir endavant.

En aquells instants, els mobles es quedaren tots muts, sense paraules, sense respiració…

13

Pobresa energètica_Ecocapitalisme a l'estany En un espai remot de l’Estany de Banyoles, hi vivien l’Eva i la seva mare. Aquell dia estaven buscant menjar per poder sobreviure i pagar els deutes a en Vladi, el cap de l’empresa “Usos de l’Estany”, que era a l’altre costat del vuit fent negocis i apujant impostos.

Era un matí tranquil fins que, de sobte, mentre l’Eva estava buscant menjar en un forat a la roca i la seva mare l’esperava a fora, un pot de Cola-Cao i se la va endur estany endins.

De seguida l’Eva va anar-la a buscar i la va trobar morta entre una roca i el pot. La tristor va envair-la i les llàgrimes brollaren dels seus ullets.

Va ser aleshores quan va adonar-se que no podien seguir vivint en aigües contaminades i insalubres només pel fet de no poder pagar a en Vladi. Enmig de les aigües gèlides, famolenca per no tenir accés als aliments i mig morta d’esma va decidir informar-se del problema a la pàgina web del Booble.

Cercant informació va descobrir que hi havia més peixos petits que pensaven com ella i que no podien acceptar les indignes condicions que els posaven. Després hi havia els peixos grans que estaven a favor del sistema i també hi havia els peixos mitjans que no sabien ben bé si estaven d’acord o no amb les diferències evidents que hi havia entre ells. Alguns deien que no ho podien permetre, d’altres que no passava res i, també hi havia els que no es posicionaven i no acabaven mai de concretar

14

què pensaven. També va descobrir que el dia següent hi hauria una concentració dels peixos petits i va decidir d’anar-hi... Era la primera concentració a què assistia i va ser molt especial per a ella. No es podia creure que hi hagués tants peixos en un sol lloc per rebel·lar-se contra un fet amb què no estaven d’acord. Va poder relacionar-se amb peixos que pensaven com ella i va aconseguir entrar en un sindicat.

L’Eva seguia fent la seva vida i un bon dia, en Vladi va anar a casa seva a cobrar-li una factura. Ella ni podia ni volia pagar-li i va decidir parar-li una trampa perquè se n’adonés de com vivien en aquella banda de

l’Estany. Quan en Vladi anava cap a casa de l’Eva, va veure una moneda ben lluent al fons de l’aigua, la va anar a buscar i, quan ja la tenia, li van caure plàstics al damunt i va quedar-s’hi enganxat fins que va morir d’esgotament intentant escapar.

Els dies següents van ser molt transcendentals, les manifestacions dels peixos petits

van passar de ser pacífiques a ser bel·licoses.

Aquests es dedicaven a tirar plàstics als grans per contaminar la seva zona. A l’altra banda de l’Estany, els peixos grans estaven desconcertats i no sabien què fer. Sense el seu líder no sabien com frenar el desastre. I els peixos mitjans seguien sense saber a favor de qui havien d’anar...

Enmig d’aquell desori l’Eva capitanejava les accions i notava que estava venjant la mort de la seva mare fins que, finalment, el drac de l’Estany va decidir que el que estava passant era massa important com per no intervenir-hi i va decidir que ja era l’hora d’actuar...

Benet Ramió, Roger Rodríguez, Chaymae El Ghuzaoui, Aina Giró , 3r d’ESO

15

Jaume Geli "projecte L"_ memòria personal.

Jaume Geli és un dels artistes banyolins més destacats. Ara, amb els 50 anys acabats de fer, ha decidit regalar-nos una nova exposició a la Fundació Valvi. I, si fa dos anys havia estat ell qui ens havia ajudat en el disseny del logotip de Ràdio Banyoles, en aquesta ocasió, nosaltres l’hem pogut ajudar en el seu “projecte L” col·laborant en la fase creativa de les obres i seguint el procés de desenvolupament i muntatge de l’exposició a la sala de Girona. Aquesta entrevista s’emmarca en aquest treball de seguiment i ens aporta opinions i posicionaments clarividents sobre alguns dels aspectes més complexos de la creació plàstica.

1: A la nostra edat, què pensaves del que volies estudiar?

Tenia molt clar que volia dedicar-me a l’art, però era molt natural perquè, a casa, la meva mare dibuixava des de sempre i, de tots els que som, curiosament, l’únic que pintava i dibuixava era jo i, ara, a certa edat hi ha una meva germana que fa alguna cosa però és més de manualitats. (...) Als 15 o 16 anys ja estava fent la meva primera exposició, abans hi havia una sala aquí a Banyoles, de la Caixa, i justament la vaig fer amb en Josep Masdevall.

2: Quins estudi has cursat?

Batxillerat. Vaig fer el científic i després vaig fer Belles Arts a la Sant Jordi a Barcelona i paral·lelament també vaig començar

16

a interessar-me pel tema de disseny gràfic i aquí soc més autodidacta. Sempre que he pogut he fet cursos de tècniques que m’han interessat.

3: La teva trajectòria professional com a artista, quina seria ?

Al principi agafes referència de qui ho està fent i penses “ah, mira, pots tirar per aquí i tires per allà” però després penses que has de començar a adaptar el teu treball a dues coses: el que realment pots fer amb el temps i els recursos que tens (tot i que intentar saltar-se aquesta part pot provocar que el teu treball vagi enrere) i l’altra és que acabes escollint cap on vols encarar-ho. D'això de l’art, molt poca gent pot viure’n professionalment.

Si tu et poses al cap que vols viure d’això, t’hauràs adaptat a una sèrie de coses que potser t’estan condicionat molt en l’obra. (...).

4: Què busques en l’art o quines funcions té per tu l’art?

D’entrada és motivació. Quan acabi tota aquesta exposició recularé a descansar físicament uns dies i després aniré baixant lentament d’intensitat i per mi això és una connexió amb el que vols fer i amb el que estàs fent.(...)

5: Tens un estil propi o és necessari tenir un estil propi?

No, tu treballa i l’estil ja et sortirà. Et juro que, si hagués perdut poc temps amb tot

això, l’hagués guanyat per a altres coses perquè és veritat que tots estem obsessionats amb això quan comences i som com ximpanzés perquè sempre ens fixem amb el que fa el del costat i, quan estàs en una escola de Belles Arts, tothom fa coses. (...)

6. Com va sorgir l’idea d’aquest projecte?

Per una banda tinc connexió amb la sala del Valvi en què jo ja havia fet una exposició fa quasi deu anys i, llavors, connecto molt amb la que ho porta tot i és una persona d’aquelles que “no me’n faràs una aquest any?” i portava dos anys que no estava fi per fer exposicions i va haver-hi un punt que vaig dir “ ara sí”.

La meva intenció era per fer-la dels 49 fins que fes 50 anys. I no podia per temes de salut i vaig girar el tema i, quan van arribar als 50 (L en xifres romanes), sembla que, a més edat, et vas arreglant. No sé què va passar i vaig començar a fer el treball a casa i, paral·lelament, vaig estar treballant al taller com un boig i això em va anar molt bé, em va inspirar. Per mi, l’exposició -a part dels temes en què treballo- ha estat una mica com un regal d’aniversari.

Moltes vegades estava malalt i estava pensant amb l’altre però això és un aprenentatge, a mi m’ha costat molts anys. A mi l’exposició em portarà molta feina…, nervis no crec que me’n porti. M’està portant més nervis ara que estic acabant les peces i tinc clar com jo vull que quedin. L’exposició, que en altres èpoques m’hauria amargat perquè entre altres coses tinc un punt de pànic a l’excés de gent i a les multituds, ara no ho farà.

9: T’has sentit còmode amb totes les tècniques que has tocat o n’ hi ha alguna que t’hagi comportat alguna complicació?

Com a tècniques no, però hi ha un problema a solucionar: el tema aquest de l’arbre em fa anar de cul i encara no ho veig clar. També la logística. El dia que hagi de carregar l’arbre necessito quatre persones amb certa capacitat muscular i per a ximpleries d’aquestes tothom tira dels amics, dels coneguts, dels familiars… El meu cunyat, quan li truco, crec que ja s’amaga i, tot i així, la gent sap veure que allò que fas és per a una causa molt potent.

10: Has treballat molt en contacte amb la natura, has improvisat o ja tenies alguna cosa més clara?

7: Com relacionaries el projecte amb la natura?

Mh… ja ho veus, de fet més en contacte ja no hi puc estar perquè l’he treballat abans i durant. (...)

8: Com creus que li arribarà la idea de la ela (L) a la gent?

17

Hi ha una previsió, una idea que no vol dir que no la modifiquis. Has d’estar obert a això. És molt perillós tirar recte. Tu vols que, sí o sí, et surti allò, llavors sí que tens un problema gran. Si la terra mateixa que estàs treballant no és la que havies previst, no en té cap culpa, pobreta. Has de canviar d’eines, la manera de tractar-la i, si aquella peça se te’n va en orris, doncs se te’n va en orris. Ja en faràs d’altres.

11: Com descriuries el punt en què et trobes professionalment ara i com creus que anirà avançant, en l`àmbit professional, la teva vida ?

L’exposició de la ela tenia un sentit, també.

Per començar, a partir de la forma i el significat, vaig anar pensant en moltes coses i, si et fixes en la forma de la ela, jo ara mateix estic en el vèrtex de la lletra, no per anys ! És un canvi de direcció, jo sempre ho relacionava en girar una cantonada. Què passa si has anat en direcció recta sempre i gires la cantonada? No saps el que hi ha i el que hi haurà més endavant. No ho sé però no vaig recte.

He optat per girar. Jo crec que ja he girat des de fa uns mesos. Ja he girat i ho noto perquè la manera de treballar ja és diferent. (...)

12: Com descriuries la situació artística a Catalunya?

Jo, ara, cada cop que m’he dedicat a les meves coses he anat desconnectant de fora. Ara vaig menys per les sales, abans hi anava més i, tot i així, hi vaig. Jo penso que està molt

18

difícil l’art a Catalunya i aquest país no és el lloc ideal per fer art. Sempre s’ha dit que, potencialment, hi ha molta activitat artística sense que sigui el lloc idoni per a poder-la assolir professionalment. Actualment, hi ha molt poques sales i, en altres èpoques, podies trobar accés a molts altres indrets. A mi em comença a semblar quan tenia quinze anys que havies d’anar a obrir sales. (...)

13: Quin consell donaries als futurs artistes i com els animaries a sumar-se a iniciatives com les teves?

No defallir és el primer. De fet és una activitat que la pots fer quan vulguis, com vulguis, en la intimitat, inclús la pots fer tancat en una presó. L’art té molta manifestació exte-

Treballs fets pels alumnes de primer de batxillerat artístic de l'institut en la matèria de dibuix, exposats a l'inici de l'exposició.

rior, física, però considero que és molt mental. T’ajuda a treure coses, a superar coses… per tant, per a la vida també et serveix.

Ariadna Jiménez, Miquel Montiel i Sara Aiayouch, 1r Batx

19

Mercè Rodoreda_Viatges i flors Del llibre de prosa poèticaViatges i flors (1980) de Mercè Rodoreda

Flor ballarina És groga i molt escabellada. La tija té quatre circells. Es bada al pic de l’estiu, a l’alba, amb el sol. Els pètals neixen a petites embranzides, prims i rodons. I pengen avall. Escampa un perfum entre boscà –o sigui sec- i d’herba dallada –o sigui humit. Així que ha abocat tota l’esplendor a fora, els circells es despleguen i s’enrotllen a les branques més properes i queden tibants com filferros. Presonera, comença un treball extenuant d’alliberació.

Lentament, gira damunt d’ella mateixa, dóna petites estrebades: a la dreta, a l’esquerra.

Endavant, endarrera. Prova. I quan, després de paciència i pena tot el que ha aconseguit és estar cargolada, cessa tot esforç. I comença a rodar a l’inrevés: es descargola escabellada, pètals estesos. Quan para l’embranzida, torna a cargolar-se amb una voluntat infinita i a descargolar-se de pressa sense saber ben bé per què. Aquest patir dura hores i no s’acaba fins que la tija es trenca ran de circells i la flor penja cap per avall. Si passa una bona ànima i s’adona del mal quan comença –i porta tisores-, talla els circells i la flor pot viure en pau.

Si és una mala ànima la deixa estar i encara s’hi diverteix.

20

Flor morta

Il·lustracions fetes per Sara Ramos, Jan Jankewicz i Ferran Mateos de 1r de batxillerat artístic plàstic.

En un racó de món hi ha la Flor Morta. Coberta d’estrelles de sal, el temps la va assecar, alta i buida, i amb les fulles esteses. Alguna primavera boja li ha deixat una llavor al damunt i la llavor ha fet planta i la planta ha florit amb flors de misèria: la campaneta d’or o la didalera de mel o la gota de sang, que han acabat menjades per les estrelletes de sal.

En l’embolic de les arrels, la terra és grisa, barrejada amb sorra i amb cargolins foradats.

D’una fulla a l’altra, l’aranyó de pluja fa teranyina de fil: teixint i teixint, de nit i de dia, entrebancant-se en els plecs, mitja volta, tres punts a l’esquerra, un pilanet, ara passo per sota i ara surto per dalt, si el vent me l’esbulla començo altra vegada i perquè sigui espès teixeixo i teixeixo, mitja volta, tres punts de cadeneta, a dalt es desfà, a lligar-ho, estiro el llençol... teixeixo el teixit i espero amb aigua a la boca la marminya cega amb ales de bresca que passa de llarg... La Flor Morta, quan l’aranyó treballa o quan els estrelletes cauen o s’ajunten, no ho sap. Ni sap, amortallada amb teranyina, que el mar salvatge la vigila i l’esquitxa de sal.

21

Els científics del Brugulat

Alguns professors del departament de cències de l'institut s'han posat a la pell de científics reconeguts. Endevineu qui són?

22

Sóc anglesa de naixement encara que porto des dels 23 anys fent el que més m'agrada a la selva de Tanzània observant, estudiant i estimant els ximpanzés. Ara ja en tinc 84 i em dedico a ensenyar pel món que cal tenir respecte a aquests animals tan especials i al seu ecosistema. He conegut llocs i gent molt important durant tots aquests anys però no ho canviaria mai pel Parc Nacional de Gombe al costat dels meus ajudants cuidant els ximpanzés malalts o orfes.

Vaig néixer a Barcelona el 1935. He estat la primera dona catalana i espanyola que s’ha dedicat a l’oceanografia, ha rebut nombrosos premis en reconeixement a la seva tasca investigadora. La investigació a l’Antàrtida m’ha proporcionat coneixements i emocions alhora, perquè ha estat una experiència professional i emocional. Tota la meva vida laboral he compaginat investigació, divulgació i escriptura de llibres.

Vaig néixer a Pisa, el 15 de febrer de 1564. Vaig ser físic, matemàtic i filòsof i els meus treballs varen ser tan importants que soc conegut com el pare de la ciència moderna. Vaig millorar el telescopi i vaig donar suport a la teoria heliocèntrica de Copèrnic, segons la qual és la Terra la que gira al voltant del Sol. Per aquesta raó vaig ser condemnat per l’església catòlica. Un cop escoltat el veredicte, no vaig poder deixar de dir: “eppur si muove”.

Hola, soc l'Albert. Vaig néixer a Ulm, Alemanya, el 1879. Més tard em vaig nacionalitzar suís i nord-americà. Quan era petit el meu pare em va regalar una brúixola i des d'aquell moment em vaig interessar per la ciència. Soc l'autor de la Teoria de la Relativitat i vaig guanyar el Nobel de Física. Gràcies també a la meva personalitat he esdevingut un símbol més enllà de l'àmbit científic.

Vaig néixer a Lincolnshire, Anglaterra, el 4 de gener de 1643. Sóc el de la ”pometa“, però no perquè tingués cap “iphone“ sinó perquè mentre estava fent la migdiada sota un pomer, em va caure una poma i se’m va il·luminar la ment . Acabava de descobrir la llei de la Gravitació Universal. La veritat és que sempre he estat molt interessat per tot allò que és la ciència i les matemàtiques.

Vaig néixer a Londres el 1920. Una de les meves contribucions més importants a la ciència va ser obtenir imatges del DNA amb cristal·lografia de raig X. Un company meu però, Wilkins, va mostrar sense permís els meus resultats als investigadors Watson i Crick a qui van inspirar per publicar l’estructura de doble hèlix del DNA el 1953. Tots tres van obtenir el premi Nobel de Medicina i Fisiologia el 1962. Jo vaig morir de càncer d’ovari el 1958 sense reconeixement, i amb tota probabilitat, per efecte de les exposicions a les radiacions en les meves investigacions.

Vaig néixer a Polònia el 1867.

Soc la dona física més famosa de la història. Soc l' única persona que ha aconseguit el premi Nobel dues vegades, en Física el 1903 i en Química el 1911. Els meus treballs més importants van ser en el camp de la radioactivitat i descobrir els elements químics radi i poloni.

23

1.Marta Castanyer-Jane Goodall 2. Consol Duran-Josefine Castellvi 3. Rafel Juanola-Galileo Galilei 4. Roger-Albert Einstein 5. Isidre Colomer-Isaac Newton 6.Helena Riuró-Rosalind Franklin 7. Nuri Carandell-Marie Curie

Enginys medioambientals Hola, L'equip RoboTerri el formen en Marc Reixach (4t de Primària), en Dani Figueres i en Max Jou (6é primària), en Bernard Figueres, l’Andreu Vila, en Guerau i la Jana Miravete (1r d’ESO) i en Sergi Cullell i en Benet Ramió (3r ESO). Quedem dos dies a la setmana, el dimarts i el dissabte a la tarda, de les 4:00 a les 6:00, a casa d’en Benet, per pensar i treballar amb la robòtica. Aquest s el tercer any que participem a l'FLL (First Lego League). L' FLL té tres parts : - Construir el robot, creat amb Lego Mindstorms i programat per a superar unes proves definides per l’organització.

-Explicar els valors de l’equip, és a dir, com ens organitzem i funcionem.

-Resoldre un projectes científic inventant una solució sobre un problema que es planteja a l’inici.

Aquest any l'FLL ha presentat el projecte de Hydrodynamics, relacionat amb l’aigua i ha calgut fer un projecte relacionat amb aquest tema. El tema que hem triat nosaltres és el de la despesa excessiva d’aigua. La solució que vàrem presentar és el disseny d’un dispositiu que es posa en una sortida d’aigua (per exemple, de qualsevol aixeta). El dispositiu calcula el % d’aigua que es gasta i el compara amb la mitjana de consum d’aigua a Catalunya. Si aquest consum està entre 0% i 80%, els llums verds s’il·luminen, cosa que vol dir que estàs fent un ús moderat. Si el tant per cent es troba entre el 80% i 100% s’il. lumina un llum taronja, que vol dir que estàs a punt de passar de la mitjana i si superes el 100% el llum serà vermell, cosa que vol dir que ja t’has passat.

24

TENDALS

especialistes en protecció solar

www.cobertex.com

Tendals Pèrgoles de fusta, alumini Para-sols Cortines Mosquiteres Veles Proteccions esportives

Tel.

972 596 840 972 172 940

Av. de frança 69 17481 Sant Julià de Ramis

Amb la col.laboració de: Família Padrés Família Oló 25

www.linies-dt.com

26

info@linies-dt.com

972.58.18.73

www.autocarssola.com - info@autocarssola.com.

Tel.972 594 363 / 972 576 475 Mòbil: 609 729 551 Sant Andreu del Terri Ronda Canaleta / Bassa del Cànem – Banyoles

C/Jacint Verdaguer 14, Banyoles Tel. 972 57 44 73 · kirikumoda@gmail.com

27

lanovelec gent jove!

Novelec amb

Apostem per la formació i la integració dels joves en el món laboral

ACIÓ

Novelec Pla de l’Estany

Bassa del Cànem, 72 17820 Banyoles - Girona Tel: 972 582 166 www.gruponovelec.com

28

Des de fa més de 70 anys a Mullor treballem per la tranquil·litat i eficàcia dels nostres clients, d´una manera flexible, pro-activa i professional.

www.mullor.com · Tel. 902 504 405 Anunci quart.indd 1

21/4/15 16:03

29

䄀䐀嘀伀䌀䄀吀匀 椀 䔀䌀伀一伀䴀䤀匀吀䔀匀

眀眀眀⸀愀猀猀攀猀猀漀爀椀愀瀀愀最攀猀⸀挀愀琀

䈀䄀一夀伀䰀䔀匀 ☀ 䈀䄀刀䌀䔀䰀伀一䄀 倀氀⸀ 䐀漀挀琀漀爀 刀漀瘀椀爀愀Ⰰ 㐀Ⰰ ㄀爀 瀀椀猀 ㄀㜀㠀㈀ 䈀愀渀礀漀氀攀猀 吀爀愀瘀⸀ 搀攀 䜀爀挀椀愀Ⰰ ㌀ Ⰰ 㐀琀 瀀椀猀 㠀 ㈀㄀ 䈀愀爀挀攀氀漀渀愀 吀攀氀昀猀⸀ 㤀㜀㈀㔀㜀㈀㐀㘀㘀 ⴀ 㤀㜀㈀㔀㜀㔀㄀㄀㄀ 椀渀昀漀䀀愀猀猀攀猀猀漀爀椀愀瀀愀最攀猀⸀挀漀洀

倀愀琀爀漀挀椀渀愀搀漀爀 漀昀椀挀椀愀氀 搀攀氀 䌀氀甀戀 䔀猀瀀漀爀琀椀甀 䈀愀渀礀漀氀攀猀

30

31

El clip 15

Institut Josep Brugulat Banyoles Pla de l'Estany www.insbrugulat.cat Marรง 2018