35 minute read

5. CLIMATOLOGÍA

1. INTRODUCIÓN

De las aproximadamente 2.600-2.700 especies de plantas vasculares presentes en la provincia de Huesca, 204 corresponden a plantas alóctonas o xenófitas, es decir entre el 7,5 y el 8 % de la flora total. Dicho porcentaje, bastante alto en términos absolutos, debe interpretarse de manera menos alarmista, ya que prácticamente todas las especies alóctonas son de ecología ruderal y arvense. Si lo referimos a la flora arvense y ruderal de la provincia, que hemos estimado en 1.113 especies, se elevaría al 18,3 %. Este valor puede considerarse normal para una zona continental, aunque desde luego claramente inferior a los niveles alcanzados en ciertas regiones costeras o insulares, tal y como se desprende de la tabla siguiente:

Advertisement

TERRITORIO % FLORA ALÓCTONA FUENTE

Provincia de Huesca (total) Pro. Huesca (arvense y ruderal) Andalucía Provincia de Almería Rieras del Baix Camp (T) La Llacuna (T) Islas Columbretes (CS) Sarroca de Serrià (L) Greixer (GI) Puig Major (PM) Valles de Espot y de Boí (L) Conca de Barberà Prepirineo central catalán (L) Aitona (L/HU) Córcega Cerdeña Italia Francia España Austria Polonia Egipto Estados Unidos Canadá California Nueva Inglaterra Nueva York Maine Illinois Missouri Arizona Manitoba Minnesota Nueva Zelanda 7,5 18,3 8 8 20 2,8 4,3 7,2 1,4 4 1,9 4,2 4,2 6 17,13 9,2 12,2 11 15 10 10 20 12,5 21,2 20 30,4 36 32,6 28,7 23 7 16 19,5 50 Datos propios Datos propios Sobrino & al. (1999) Dana & al. (1999) Sanz-Elorza & Sobrino (1999) Bolòs & Masclans (1990) Calduch (1992) Conesa (1993) Soriano (1994) Sáez & Llorens (1997) Carrillo & Ninot (1992) Masalles (1983) Conesa (1996) Conesa (1999) Natali & Jeanmonod (1996) Viegi (1993) Viegi & al. (1974) Heywood (1989) Heywood (1989) Heywood (1989) Kornas (1971) Kosinova (1974) Foy & al. (1983) Scoggan (1978) Raven & Axelrod (1978) Seymour (1984) Mitchell (1986) Bean & al. (1966) Henry & Scott (1980) Steyermark (1963) Henry & Scott (1980) Henry & Scott (1980) Ownbey & Morley (1991) Weeb & al. (1988)

El estudio de las migraciones antropogénicas de plantas comenzó con las investigaciones realizadas en especies cultivadas y en aquellas que en un proceso de domesticación inversa se volvían salvajes. La obra de Willdenow (1792), ampliamente leída a lo largo de sus numerosas ediciones, ejerció una notable influencia en Biogeografía. El capítulo sobre la Historia de las plantas puede considerarse como fundacional para esta

BIBLIOGRAFÍA

ALBERTO, F.; GUTIÉRREZ, M.; IBÁÑEZ, M.J.; MACHÍN, J.; PEÑA, J.L.; POCOVÍ, A. & RGUEZ., J, 198. El Cuaternario en la Depresión del Ebro en la región aragonesa. Cartografía y síntesis de los conocimientos existentes. 217 p. Universidad de Zaragoza. Estación Experimental de Aula Dei. ALCARAZ, F., 1984. Flora y vegetación del NE de Murcia. Serv. Publ. Universidad de Murcia. 406 p. ALCARAZ, F.; SÁNCHEZ-GÓMEZ, A.; ROBLEDO, A. & DE LA TORRE, A., 1988. Contribución al conocimiento del orden Helichryso-Santolinetalia en el sudeste de España. Acta Bot. Barcinon., 37: 11-15. AMARAL FRANCO, J., 1974. Predominant phytogeographycal zones in continental Portugal. Bol. Soc. Brot. (ser. 2), 47 (supl.): 91-103. ANDERSEN, U.V.,1997. Monitoring invasive weeds at lanscape level in Denmark. In Brock, J.H.; Wade, M.;

Pysek, P. & Green D. (eds.) Plan Invasions. Studies from North America and Europe, 1-18. Backhuys

Publishers. Leiden. Holanda. ANDERSON, J.G., 1952. Plants, Man and Life. Boston. ANDREU, M.; BERNAL, M.; NOVELLÓN, L.; PEDROCCHI, C. & SESÉ, J.A., 1997. Novedades florísticas para la sierra de Lanaja (Huesca). Lucas Mallada, 8: 217-221. ARAMBURU, M.P.; ESCRIBANO, M.M.; ESCRIBANO, R, GALIANA, F. & TORRECILLA I., 1986.

Caracterización ecológica del sabinar de sabina albar (Juniperus thurifera) de los Monegros. Congreso de

Botánica en homenaje a Francisco Loscos Bernal. Alcañiz. ARENAS, J.A. & GARCÍA, F., 1993. Atlas carpológico y corológico de la subfamilia Apioideae Druce (Umbelliferae) en España peninsular y Baleares. 244 p. Ruizia, 12. Madrid. ARNAL, G., 1996. Les plantes protégées d'Ile-de-France. 349 p. Museum National d'Histoire Naturelle.

París. ASCASO, A., 1986. El clima del entorno de la Laguna de Sariñena. In Pedrocchi, C. & al. Estudio multidisciplinar de la Laguna, Sariñena (Huesca). Colección de Estudios Altoaragoneses: 41-70. Huesca. ASCASO, A. & CUADRAT, J.M., 1981. El clima. Geografía de Aragón, I: 185-203. Editorial Guara.

Zaragoza. ASCASO, J. & ORTAS, L., 2001. Heteranthera rotundifolia (Kunth) Griseb. (Pontederiaceae), nueva planta adventicia de los arrozales en España. Anales Jard. Bot. Madrid, 59(1): 161. ASCASO, J. & PEDROL, J., 1991. De plantis vascularibus praesertim ibericis I. Fontqueria, 31: 135-140. ASCASO, J. & PEDROL, J., 1995. De plantis vascularibus praesertim ibericis II. Fontqueria, 42: 83-86. ASCASO, J. & PEDROL, J., 2001. De plantis vascularibus praesertim ibericis III. Acta Bot. Malacitana, 24: 213-216. ASCASO, J. & YERA, J. 1999-2004a. Notas sobre la flora del valle del Ebro oscense (Huesca, España).

Lucas Mallada, 11: 281-285. ASCASO, J. & YERA, J. 1999-2004b. Plantas de la Alberca de Loreto (Huesca, España). Lucas Mallada, 11: 9-23. ASCHERSON, P., 1864. Flora der Provinz Brandenburg, der Altmark und des Herzogthums Magdeburg, 2.

Abt. Specialflora von Berlin. ASSO, C., 1779. Synopsis stirpium indigenarum Aragoniae. Massiliae. ASSO, C., 1781. Mantissa stirpium indigenarum Aragoniae. Amsterodanum. ASSO, C., 1784. Enumeratio stirpium in Aragonia noviter detectarum. Massiliae. BADÍA, D., 1989. Los suelos en Fraga. Cartografía y evaluación. 207 p. Colección de Estudios

Altoaragoneses, 30. Instituto de Estudios Altoaragoneses. Huesca. BADÍA, D. 1995. Els arbres i arbusts del Vedat de Fraga. Institut d'Estudis del Baix Cinca. Fraga. 82 p. BADÍA, D. & MARTÍ, C., 1995. Biología de las estepas. In Bierge, F. (ed.) Huesca natural: 201-215.

Publicaciones y ediciones del Altoaragón S.A. Huesca. BARKMAN , J.J.; MORAVEC, J. & RAUSCHERT, S., 1976. Code of phytosociological nomenclature.

Vegetatio, 32(3): 131-185. BARRENO, E. & al. eds., 1985. Listado de plantas endémicas, raras o amenazadas de España. Inf. Ambiental.

M.O.P.U., 3: 48-71. BARTOLOMÉ, C.; DE LA CRUZ, M. & ÁLVAREZ, J., 1988. La vegetación nitrófila de la campiña de

Guadalajara. Acta Bot. Barcinon., 37: 17-23. BÁSCONES, J.C., 1978. Contribución al estudio de los suelos y la flora de la Navarra húmeda. Tesis doctoral. Universidad de Navarra. Pamplona. BASTL, M.; KOCAR, P.; PRACH, K. & PYSEK, P., 1997. The effect of successional age and disturbance on the establishment of alien plants in man-made sites. In Brock, J.H.; Wade, M.; Pysek, P. & Green D. (eds.)

Plan Invasions. Studies from North America and Europe, 191-201. Backhuys Publishers. Leiden. Holanda. BAULUZ, B.; ARENAS, C.; PARDO, G. & GLEZ., J.M., 1991. Caracterización mineralógica y geoquímica de los depósitos miocenos con analcima de la Sierra de Alcubierre: sector central de la Depresión del

Ebro. Boletín Sociedad Española Mineralogía, 16(1): 90-91. BEAN, R.C. & al., 1966. Revised checklist of the vascular plants of Maine. Bull. Josselyn Bot. Soc. Maine 8. BECH, J. & HERNÁNDEZ, A.M., 1976. Estudios sobre suelos y vegetación del delta del Llobregat. Collect.

Bot., X: 31-105. BEN ABDALLAH, M.; BERMÚDEZ, F.; CALVILLO, J.; CARRERO, R.; CEBRIÁN, M.; GUTIÉRREZ, L. & HARIZ, L., 1991. Alternativas para un desarrollo integrado de Monegros. Instituto Agronómico

Mediterráneo de Zaragoza (CIHEAM). Zaragoza. BIELZA, V. & ESCOLANO, S., 1983. Los Monegros. Geografía de Aragón, IV:75-121. Zaragoza. BIURRUN, I., 1999. Flora y vegetación de los ríos y humedales de Navarra. Guineana, 5: 1-338. BLANCHÉ, C. & MOLERO, J., 1989. Fragmenta chorologica occidentalia, 2638-2655. Anales Jard. Bot.

Madrid, 42(2): 480-481. BLANCO & al. eds., 1997. Los bosques ibéricos. Una interpretación geobotánica. 572 p. Editorial Planeta.

Barcelona. BOLÒS, A. de, 1962. Nota sobre la flora de los alrededores de Jaca. Actas III Congr. Est. Pirenaicos.

Pirineos, 2: 29-41. BOLÒS, A. de & BOLÒS, O. de, 1950. Vegetación de las comarcas barcelonesas. Inst. Esp. Est. Mediter.

Barcelona. BOLÒS, O. de, 1957a. De vegetatione valentina, I. Collect. Bot., V(II): 527-596. BOLÒS, O. de, 1957b. Les zones de vegetació de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans. Soc. Cat. Geogr.

Barcelona. BOLÒS, O. de, 1957c. Datos sobre la vegetación de la vertiente septentrional de los Pirineos: observaciones acerca de la zonación altitudinal en el valle de Arán. Collect. Bot., V: 465-514. BOLÒS, O. de, 1959. El paisatge vegetal de dues comarques naturals: la Selva i la Plana de Vic. Institut d'Estudis Catalans. Arxius de la Secció de Ciències XXVI. Barcelona. BOLÒS, O. de, 1960. La transición entre la Depresión del Ebro y los Pirineos en el aspecto geobotánico.

Anales Inst. Bot. Cavanilles, 18: 199-254. BOLÒS, O. de, 1962. El paisaje vegetal barcelonés. Cátedra ciudad de Barcelona. Facultad de Filosofía y

Letras. Universidad de Barcelona. BOLÒS, O. de, 1967. Comunidades vegetales de las comarcas próximas al litoral situadas entre los ríos

Llobregat y Segura. Mem R. Acad. Cien. Art. Bar. XXXVIII(1). Barcelona. BOLÒS, O. de, 1970a. A propos de quelques groupements végétaux observés entre Monaco et Gênes.

Vegetatio, XXI: 49-73. BOLÒS, O. de, 1970b. Un groupement herbacé thermophile des Pyrénées centrales. Arch. Natur. Landschaft., 10: 139-143. BOLÒS, O. de, 1973. La vegetación de la Serreta Negra de Fraga. Mem. R. Acad. Ci. Art. Barcelona, ser. 3, 42(6): 289-313. BOLÒS, O. de, 1975a. De vegetatione valentina, II. Anales Inst. Bot. A.J. Cavanilles, XXXII: 477-488. BOLÒS, O. de, 1975b. Contribution à l'étude du Bromo-Oryzopsion miliaceae. Phytocoenologica, 2: 141145. BOLÒS, O. de, 1983. La vegetaciò del Montseny (+ carta 1/50.000). Servei de Parcs Naturals. Diputació de

Barcelona. BOLÓS, O de, ed. 1985. Atlas Corològic de la flora vascular dels Països Catalans. Vol. I. Institut d’Estudis

Catalans. Barcelona. BOLÒS, O. de, 1988. Irradicions tropicals dins la vegetació nitròfila mediterrània. Acta. Bot. Barcinon., 37: 25-31.

BOLÒS, O de; FONT, X. & PONS X., 1994. Atlas Corològic de la flora vascular dels Països Catalans.

ORCA IV. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona. BOLÒS, O de; FONT, X.; PONS X.; ROMO, A. & VIGO, J. 1993. Atlas Corològic de la flora vascular dels

Països Catalans. ORCA III. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona. BOLÒS, O de; FONT, X.; PONS X. & VIGO, J. 1995. Atlas Corològic de la flora vascular dels Països

Catalans. ORCA V. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona. BOLÒS, O de; FONT, X.; PONS X. & VIGO, J. 1997. Atlas Corològic de la flora vascular dels Països

Catalans. ORCA VI. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona. BOLÒS, O. de & MASALLES, R.M., 1983. Mapa de la vegetació de Catalunya, 1/50.000 Banyoles (carta + memòria). Departamento d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Generalitat de Catalunya. Barcelona. BOLÒS, O. & MASCLANS, M., 1990. Plantes vasculars del cuadrat UTM 31TCF79 La Llacuna. Catàlegs florístics locals, 3. Institut d'Estudis Catalans. Secció de Ciències Biològiques. Barcelona. BOLÒS, O. de & MOLINER, R., 1958. Recherches phytosociologiques dans L'îlle de Majorque. Collect.

Bot., V(III): 699-865. BOLÒS, O. de & MONTSERRAT, P., 1960. Guide de la partie espagnole (Pyrénées d'Aragon et de

Navarre). Exc. As. Int. de Phytosociologie, 22-29 mai 1960. Ciclostil. BOLÒS, O de & MONTSERRAT, P., 1984. Datos sobre algunas comunidades vegetales, principalmente de los Pirineos de Aragón y de Navarra. Lazaroa, 5: 89-96. BOLÒS, O de; MONTESERRAT, J.M. & ROMO, A., 1988. Comunitats vegetals higronitròfiles de la

Catalunya pirinenca i de les terres properes. Acta Bot. Barcinon., 37: 33-44. BOLÓS, O de & ROMO, A., 1991. Atlas Corològic de la flora vascular dels Països Catalans. Vol. II. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona. BOLÒS, O. de & VIGO, J., 1984. Flora vascular i vegetació de les illes Medes in Els sistemes nataurals de les illes Medes: 131-208. Institut d'Estudis Catalans. Arxius Secció de Ciències LXXIII. Barcelona. BOLÒS, O. de & VIGO, J., 1984-1996. Flora dels Països Catalans. 3 Vols. Editorial Barcino. Barcelona. BOLÒS, O. de; VIGO, J.; MASALLES, R. & NINOT J.M.1990. Flora manual dels Països Catalans. 1247 p.

Barcelona. BORJA, J., 1953. Las “mielgas” y “carretones” españoles. Inst. Nac. de Invest. Agronómicas. 59 p. Madrid. BRAUN-BLANQUET, J. & BOLÒS, O de, 1954. Datos sobre las comunidades terofíticas de las llanuras del

Ebro medio. Collect. Bot., 4(2):235-242. Barcelona. BRAUN-BLANQUET, J. & BOLÒS, O de, 1957. Les groupements végétaux du bassin moyen de l’Ebre et leur dynamisme. Anales Aula Dei, 5(1-14): 1-266. BRAUN-BLANQUET, J., 1964. Pflanzensoziologie. Gundzüge der vegetationskunde. Wien. BUBANI, P. 1897-1901. Flora Pyrenaea per Ordines Naturales gradatim digesta. Vols. I-IV. Editorial

Ulricus Hoeplius. Milán. BUJÁN, M.; CASTELAO, A.M. & SAINZ, M.J., 1995. Malas hierbas en un cultivo ecológico de espárrago (Asparagus officinalis L.) en Galicia. Primeros resultados. Actas Congreso 1995 Sociedad Española de

Malherbología: 83-86. Huesca. CADEVALL, J., 1913-1937. Flora de Catalunya, 6 vols. Institut d'Estudis Catalans. Secció de Ciències.

Barcelona. CALDUCH, M., 1992. Plantes vasculars del cuadrat UTM 31SCE01 Els Columbrets. Catàlegs florístics locals, 4. Institut d'Estudis Catalans. Secció de Ciències Biològiques. Barcelona. CALVET, V. & RECASENS, J., 1995. Importancia y distribución de Abutilon teophrasti Medicus (Malvaceae) en campos de maíz de la provincia de Lleida. Actas Congreso de la SEMh, 97-101. Huesca. CAMARASA, J.M.; FOLCH, R.; MASALLES, R.M. & VELASCO, E., 1977. El paisatge vegetal del delta de l'Ebre. Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., 8: 47-67. CANDOLLE, A. de, 1855. Géographie botanique raisonnée. Paris. CARRERAS, J., 1985. Estudis sobre la flora i la vegetació de Sant Joan de l'Erm i de la vall de Santa

Magdalena (Pirineus Catalans). Tesis doctoral. Universidad de Barcelona. CARRERAS, J.; CARRILLO, E. & VIGO, J. 1988. L’Aliança Polygonion avicularis Br.-Bl. ex Dich 1933 als

Pirineus Catalans. Acta Bot. Barcinon., 37: 69-77. CARRERAS, J.; CARRILLO, E.; MASALLES, R.; NINOT, J.M. & VIGO, J., 1993. El poblament vegetal de les valls de Barravés i de Castanesa. I Flora i vegetació. Acta Bot. Barcinon., 42. 392 p.

CARRERAS, J.; NINOT, J.M.; SORIANO, I. & VIGO, J., 1988. L’Aliança Agropyro-Rumicion a la meitat oriental dels Pirineus Catalans. Acta Bot. Barcinon., 37: 59-68. CARRETERO, J.L., 1972. Estudio descriptivo y fitosociológico de la vegetación fanerógama de la zona arrocera de la Albufera de Valencia. Tesis doctoral. Escuela Técnica Superior de Ingenieros Agrónomos.

Univeridad de Valencia. CARRETERO, J.L., 1979. El género Amaranthus L. en España. Collect. Bot., 11: 105-142. Barcelona. CARRETERO, J.L., 1981. El género Echinochloa Beauv. en el suroeste de Europa. Anales Jard. Bot. Madrid, 38(1): 91-108. CARRETERO, J.L., 1985. Consideraciones sobre las amarantáceas ibéricas. Anales Jard. Bot. Madrid, 41(2): 271-286. CARRETERO, J.L., 1994. Las comunidades vegetales de Conyza bonariensis, Conyza canadensis, Conyza sumatrensis y Aster squamatus en España. Ecología, 8: 193-202. CARRILLO, E. & NINOT, J.M., 1992a. Flora i vegetació de les valls d’Espot i de Boí. Institut d’Estudis

Catalans. Arx. Secc. Cièn., XCIC/1, 467 p. Barcelona. CARRILLO, E. & NINOT, J.M., 1992b. Flora i vegetació de les valls d’Espot i de Boí. Institut d’Estudis

Catalans. Arx. Secc. Cièn., XCIC/2, 350 p. Barcelona. CARRILLO, E. & VIGO, J., 1984. Notes sobre la vegetació nitròfila pirinenca. Collect. Bot., 15: 145-152. CASASAYAS, T., 1989. La flora al.lòctona de Catalunya. Tesis doctoral. Facultad de Biología. Universidad de Barcelona. 880 p. CASTELLÓ, A., 1993. Geografía. In Agero, J. (ed.) Aragón. Huesca: 57-88. Editorial Mediterráneo. Madrid. CASTROVIEJO, S., 1975. Algunos datos sobre las comunidades nitrófilas vivaces (Artemisietea vulgaris) de

Galicia. Anales Inst. Bot. A.J. Cavanilles 32(2): 489-502. CASTROVIEJO, S. & al. eds., 1986-1999. Flora iberica I-II-III-IV-V-VI-VII(1) y VIII. Real Jardín Botánico de Madrid. C.S.I.C. CATALÁN, B.; AIBAR, J. & ZARAGOZA, C., 1997. Diseminación de las semillas de malas hierbas a través de los canales de riego. Actas Congreso 1997 de la SEMh: 187-193. Valencia. CEBALLOS, L.; LÓPEZ, M.; PARDOS, J.A. & ÚBEDA, J., 1966. Mapa forestal de España, escala 1:400.000. Ministerio de Agricultura. Dirección General de Montes, Caza y Pesca Fluvial. Madrid. CELESTI, L., 1995. Atlante della flora di Roma. 222 p. Argos Edizioni. Roma. CIRUJANO, S., 1981. Estudio florístico, ecológico y sintaxonómico de la vegetación higrófila de la

Submeseta Sur. Tesis doctoral. Facultad de Biología. Universidad Complutense de Madrid. CONESA, J.A., 1990a. Notes i addicions sobre la vegetació del territori sicòric, I. Fol. Bot. Misc., 7: 87-97. CONESA, J.A., 1990b. Comunitats vetatals del curs inferior del riu Segre. Ilerda (Ciéncies), 48. 9-38. CONESA, J.A., 1991. Flora i vegetació de les serres marginals pre-pirinenques compreses entre els rius

Segre i Noguera Ribagorçana. Tesis doctoral. Facultat de Biología. Universitat de Barcelona. CONESA, J.A., 1993. Plantes vasculars del cuadrat UTM 31TBF99 Sarroca de Segrià. Catàlegs florístics locals, 5. Institut d'Estudis Catalans. Secció de Ciències Biològiques. Barcelona. CONESA, J.A., 1996. Elementos florísticos de las sierras marginales de los Prepirineos centrales catalanes.

Anales Jard. Bot. Madrid, 54(1): 462-471. CONESA, J.A., 1997. Tipologia de la vegetació: análisi i caracterització. 407 p. Universitat de Lleida. CONESA, J.A., 1999. Plantes vasculars del cuadrat UTM 31TBF89 Aitona. Catàlegs florístics locals, 9.

Institut d'Estudis Catalans. Secció de Ciències Biològiques. Barcelona. CONESA, J.A.; MAYORAL, A.; PEDROL, J. & RECASENS, J., 1994. El paisatge vegetal dels espais d'interès naturals de lleida (1): àrea meridional. Institut d'Estudis Ilerdencs. 194 p. Lleida. CONESA, J.A. & RECASENS, J., 1998. Zonació de brolles de l'aliança Rosmarino-Ericion en funció de paràmetres climàtics a l'Aragó i Catalunya. Acta Bot. Barcinon., 45: 455-472. CONESA, J.A. & SANZ-ELORZA, M., 1998. Azolla filiculoides Lam. y Heteranthera limosa (Sw.) Willd., dos nuevas malas hierbas de los arrozales altoaragoneses. ITEA 94V (3): 177-184. COSTA, M., 1997. Biogeografía. In Izco, J. & al. (eds.) Botánica: 683-742. Mc. Graw-Hill-Interamericana de

España. Aravaca (Madrid). COSTE, H., 1910. Catalogue des Plantes des Pyrénées. 445 p. Manuscrito inédito. CRESPI, A.L; RIGUEIRO, A. & RIBEIRO, J.A., 1992. Bibliografía de comunidades antropógenas de la

Península Ibérica y Baleares. Comunidades ruderales, I. Actas Congreso 1992 Sociedad Española de

Malherbología: 109-113. Lugo. CRESPO, M.B. & MATEO, G., 1988. Datos sobre algunas comunidades nitrófilas de la comarca de L'Horta (València). Acta Bot. Barcinon., 37: 95-104. CREUS. J., 1983. El clima del Alto Aragón occidental.233 p. Monografías del Instituto de Estudios

Pirenaicos, 109. Jaca. CREUS, J., 1998. El clima de Los Monegros. In Pedrocchi & al. Ecología de Los Monegros: 55-66. Instituto de Estudios Altoaragoneses. Huesca. CREUS, J.; FDEZ., A. & MANRIQUE, E., 1996. Evolución de la temperatura y precipitación anuales desde el año 1400 en el sector central de la Depresión del Ebro. Lucas Mallada, 8: 9-27. Huesca. CREUS, J. & FERRANZ, J., 1995. Irregularidad pluviométrica y continentalidad térmica en el valle medio del Ebro. Lucas Mallada, 7: 147-164. Huesca. CUATRECASAS, J., 1931. De Flora Pyrenaea. Ojeada a la cliserie del valle de Ordesa. Cavanillesia, 4: 113127. CUCHÍ, J.A., 1995. Paisaje y Geología in Bierge, F. ed. Huesca Natural, 137-150. Publicaciones y Ediciones del Altoaragón, S.A. Huesca. CUENCA, G.; LAGO, M.; CANUDO, I. & ARRANZ, E., 1993. Geología, petrología y geoquímica de los materiales volcano-clásticos, Mioceno Medio, en el sector Lanaja-Peñalba (Zaragoza). Boletín Sociedad

Española Mineralogía, 16(1): 31. CHAUVELIER, F., 1990. La repoblación forestal en la provincia de Huesca y sus impactos geográficos. 164 p. Colección de Estudios Altorargoneses 34. Instituto de Estudios Altoaragoneses. Huesca. CHOUARD, P., 1928. Excursions botaniques dans les Pyrénées Centrales espagnoles entre la Cinquette et le río Ara. Bull. Soc. bot. France, 75: 957-966. DANA, E.; CABELLO, J.; MOTA, J.; CUETO, M. & PEÑAS, J., 1999. Flora urbanícola de la ciudad de

Almería: estudio florístico, fitocenológico y autoecológico. Monogr. Fl. Veg. Béticas, 11: 133-149. DANA, E.; GARCÍA-OCAÑA, S.; LÓPEZ, M.I.; VIVAS, S. & MOTA, J.F., 1999. Aproximación al conocimiento de la flora alóctona de Almería: datos para la elaboración de estrategias de prevención.

Actas Congreso 1999 de la Sociedad Española de Malherbología: 89-93. Logroño. DANTÍN CERECEDA, J., 1942. Ensayo acerca de las regiones naturales de España. 2ª edición. 396 pp.

Madrid. DE LEÓN, A.; FORTEZA, M.; FORTEZA, V.; LATORRE, S & MAZA, E., 1976. Caracterización agroclimática de la provincia de Huesca. Ministerio de Agricultura. Madrid. DEL VALLE, J., 1995. El clima. In Biarge, F. (ed.) Huesca Natural: 73-88. Publicaciones y Ediciones del

Altoaragón, S.A. Huesca. DEVESA, J.A., 1995. Vegetación y flora de Extremadura. Universitas Editorial. Badajoz. 773 p. DEVESA, J.A. & TALAVERA, S., 1981. Revisión del género Carduus (Compositae) en la Península Ibérica e Islas Baleares. Universidad de Sevilla. 118 p. DÍAZ, T.E.; ANDRÉS, J.; LLAMAS, F.; HERRERO, L. & FDEZ., M.D., 1986. Datos sobre la vegetación de las olmedas y alisedas de la provincia de León (NW de España). Secr. Publ. Univ. La Laguna. Ser. Informes, 22: 177-198. DÍAZ, T.E. & PENAS, A., 1984a. Bases para el mapa fitogegráfico de la provincia de León. Excma. Dip.

Prov. de León. 101 p. DÍAZ, T.E. & PENAS, A., 1984b. Datos sobre la vegetación terofítica y nitrófila leonesa. Acta Bot.

Malacitana, 9: 233-254. DÍAZ, T.E.; PENAS, A.; HERRERO, L.; PÉREZ, C.; LLAMAS, F. & TERRÓN, A., 1988. Estudio de los herbazales nitrófilos vivaces y comunidades ruderales viarias de la provincia de León (NW de España).

Acta Bot. Barcinon., 37: 113-131. DÍAZ, T.E.; PENAS, A.; PUENTE, E.; HERRERO, L.; GARCÍA, M.E.; LÓPEZ, M.J. & LLAMAS, F., 1988. Síntesis de la vegetación nitrófila de la provincia de León (NW de España). Acta Bot. Barcinon., 37: 133-148. DOYLE, U.; FISAHN, A.; GINZKY, H. & WINTER, G., 1998. Current legal status regardings release of non-native plants and animals in Germany. In Starfinger, U.; Edwards, K.; Kowarik, I. & Williamson, M. (eds.) Plant Invasions. Ecological mechanisms and human responses, 71-83. Backhuys Publishers.

Leiden. Holanda.

DUNN, G. & EVERITT, B.S., 1982. An introduction to mathematical taxonomy. 152 pp. Cambridge. New

York. DURRIEU, G., 1967. Flore et vegetation des Monegros (Espagne, Aragón). Botanica Rhedonica, serie A, 3: 229-240. DURRIEU, G. & VASSAL, J., 1973. Compte rendu sommaire de la 100éme Sess. extraordinaire de la Société en Espagne. Bull. Soc. Bot. France, 120: 49-62. EDWARDS, K.R., 1998. A critique of the general approach to invasive plant species. In Starfinger, U.;

Edwards, K.; Kowarik, I. & Williamson, M. (eds.) Plant Invasions. Ecological mechanisms and human responses, 85-94. Backhuys Publishers. Leiden. Holanda. ELÍAS, F. & RUIZ, L., 1978. Agroclimatología de España. Cuadernos INIA, 7. Ministerio de Agricultura.

Madrid. ELLIOT, J.G., 1972. Wild oats, where next? Proc. 11th Br. Weed Control Conference: 965-976. ENOMOTO, T., 1999. Naturalized weeds from foreign countries into Japan. In Yano, E. & al. Biological

Invasions of Ecosystem by pests and Beneficial Organism. National Institute of Agro-Environmental

Sciencies. Tsukuba. Japón. ESCUER IBARZ, J.L., 1998. L'Aiguabarreig dels rius Cinca i Segre. Cartografia del paisatge vegetal.

Institut d'Estudis del Baix Cinca. Fraga (Huesca). FABREGAT, C.; FERRÁNDEZ, J.V.; LÓPEZ-UDIAS, S.; MATEO, G.; MOLERO BRIONES, J; SÁEZ Ll.;

SESÉ, J.A. & VILLAR, L., 1995. Nuevas aportaciones a la flora de Aragón. Lucas Mallada, 7: 165-192.

Huesca. FALINSKI, J.B., 1966. Antropogeniczna roslinnosc Puszceny Bialowieskiej. Rozpr. Uniw. Warsawskiego 13: 1-256. FALINSKI, J.B., 1968. Stages of neophytism and the relation of neophytes to other components of the community. Mater. Zakladu Fitosojl. Stosowanej Uniw.Warsawskiego. 25: 15-31. FALINSKI, J.B., 1986. Vegetation dynamics in temperate lowland primaveral forest. Geobotany 8: 537.

Dordrecht. FANLO, R., 1980. Estudio fitotopográfico de las crestas del Pirineo oscense. Tesis doctoral. Universidad complutense de Madrid. FANLO, R., 1981a. El género Valerianella Miller en la Península Ibérica, III. Anales Jard. Bot. Madrid 38(1): 61-66. FANLO, R., 1981b. Valerianella (Valerianaceae) en la Península Ibérica. Lazaroa 3: 131-135. FANLO, R., 1988. Kickxio-Nigelletum gallicae, nueva asociación arvense para la Depresión Media altoaragonesa. Acta Bot. Barcinon., 37. 165-171. FDEZ., F.; MOLINA, A. & LOIDI, J., 1990. Los tarayales de la Depresión del Ebro. Acta Botánica

Malacitana, 15: 311-322. FDEZ. CASAS, J., 1983-1996. Asientos para un atlas corológico de la flora occidental. Fontqueria, nº 4-44. FDEZ.-GALIANO, E., 1974. Données disponibles et lacunes de la connaissance floristique de l'Espagne.

Flore du Bassin meditérranéen. Colloques Internationaux du CNRS, 235: 29-39. París. FERRÁNDEZ, J.V., 1988. Una excursión montañera y botánica por el valle de Benasque (5-12 de agosto de 1987). “Homenaje a Pedro Montserrat”. Monografías del Instituto Pirenaico de Ecología, 4.: 181-185. FERRÁNDEZ, J.V., 1990. Aproximación a la flora del Castillo Mayor de Puértolas (Sobrarbe, Prepirineo central aragonés). Lucas Mallada, 2: 103-144. Huesca. FERRÁNDEZ, J.V., 1998. Fragmenta chorologica occidentalia, 6637-6640. Anales Jard. Bot. Madrid, 56(1): 144. FERRÁNDEZ, J.V., 2000. Flora de interés en Valcheladas y el Pueyo de Barbastro (provincia de Huesca).

Lucas Mallada, 10: 207-210. Huesca. FERRÁNDEZ, J.V., 2001. Nota florística de Monzón y sus alrededores. Lucas Mallada, 11: 289-294. FERRÁNDEZ, J.V., 2004. Catálogo florístico de la comarca del Cinca Medio (Provincia de Huesca). Centro de Estudios de Monzón y Cinca Medio. Monzón (Huesca).469 pp. FERRÁNDEZ, J.V.; MONTSERRAT MARTÍ, G. & SESÉ, J.A., 1988. Notas sobre la flora del Prepirineo central. “Homenaje a Pedro Montserrat”. Monografías del Instituto Pirenaico de Ecología, 4.: 187-197. FERRÁNDEZ, J.V. & SESÉ, J.A., 1989. Notas sobre la flora de la Ribagorza, la Litera y el Cinca Medio (Alto Aragón oriental). Lucas Mallada, 1: 37-50. Huesca.

FERRÁNDEZ, J.V. & SANZ, J.M., 1993. Las plantas en la medicina popular de la comarca de Monzón.351 p. Colección de Estudios Altoaragoneses, 37. Instituto de Estudios Altoaragoneses. Huesca. FERRÁNDEZ, J.V. & SANZ-ELORZA, M., 2002. Algunos neófitos interesantes y varias especies ruderales raras o nuevaspara la provincia de Huesca. Ecología, 16: 221-237. FERREIRA, M.T. & MOREIRA, I.S., 1995. The invasive component of a river flora under the influence of mediterranean agricultural systems. In Pysek, P.; Prach, K.; Rejmánek, M. & Wade, M. (eds.) Plant

Invasions. General aspects and special problems: 117-127. Backhuys Publishers. Leiden. Holanda. FILLAT, F., 1983. Estacionalidad de las precipitaciones en España. Clasificación de zonas homogéneas.

Avances sobre la investigación en Bioclimatología. Est. Exp. Aula Dei: 77-88. Zaragoza. FILLAT, F., 1986. Mapa de estacionalidad de precipitaciones de España peninsular y Baleares. In

Estacionalidad de las precipitaciones en España. Clasificación de zonas homogéneas. VII Reunión de

Bioclimatología. Zaragoza. FOLCH, R., 1979a. La vegetació del migjorn litoral català: de la riera d'Alforja al riu Ebre. But. Inst. Cat.

Hist. Nat., 44: 17-51. FOLCH, R., 1979. Les comunitats arvenses amb Galinsoga parviflora a Catalunya. But. Inst. Cat. Hist. Nat., 44: 91-93. FOLCH, R., 1981. La vegetació dels Països Catalans. Ketres Editora S.A. 541 p. Barcelona (2ª edición 1986). FOLCH, R. & FRANQUESA, T., 1984. Història Natural dels Països Catalans, 7: vegetaciò. Enciclopèdia

Catalana, S.A. Barcelona. FONT, X.; NINOT, J.M.; PERGIGÓ, M.T. & VIGO, J., 1988. L’Ordre Gallio-Alliarietalia a Catalunya. Acta

Bot. Barcinon., 37: 201-222. FONT-QUER, P., 1954. La vegetación. In Terán, M. & Solé Sabaris (eds.) Geografía de España y Portugal, 2: 143-271. Barcelona. FRANCESCHI, E.A., 1996. The ruderal vegetation of Rosario city, Argentina. Landscape and urban planning, 34: 11-18. GARCÍA CACHÁN, R. & GARCÍA GLEZ., M.E., 1987. Datos sobre las praderas juncales leonesas.

Lazaroa, 7: 411-421. GRACÍA FLORIA, M.C., LEÓN, M., AIBAR, J., DEL MONTE, J.P. & ZARAGOZA, C. 2004. Presencia de

Saggitaria como infestante en los arrozales de Huesca. Boletín de la Sociedad Española de

Malherbología, 43: 1-2. GARCÍA-MIJANGOS, I., 1997. Flora y vegetación de los montes Obarenes (Burgos). Guineana, 3. 1-458. GARCÍA-RUIZ, J.M.; PUIGDEFÁBREGAS, J. & CREUS, J., 1986. Los recursos hídricos superficiales del

Alto Aragón. Colección de estudios Altoaragoneses, 2. Instituto de Estudios Altoaragoneses. Huesca. GAUSSEN, H., 1953-1982. Catalogue Flore des Pyrénées. Le Monde des Plantes, 293-410. GÓMEZ, D., 1986. Flora y vegetación de Peña Montañesa, Sierra Ferrera y valle de La Fueva (Alto

Sobrarbe, Huesca). 452 p. Tesis doctoral en microficha. Servicio de Publicaciones. Universidad de

Barcelona. GÓMEZ CAMPO, C. (ed.), 1987. Libro rojo de especies vegetales amenazadas de España peninsular e islas

Baleares. 676 p. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. ICONA Serie Técnica. Madrid. GÓMEZ CAMPO, C. (ed.), 1996. Libro rojo de especies vegetales amenazadas de las Islas Canarias. 663 p.

Gobierno de Canarias. Tenerife. GÓMEZ CAMPO, C. (ed.), 1999. Biology of Brassica coenospecies. Elsevier. 489 p. Amsterdam. GREEN, D.M. & BAKER, M.G., 1997. Species conposition along a gradient of urbanization in the lower

Sonoran desert, Arizona, USA. In Brock, J.H.; Wade, M.; Pysek, P. & Green D. (eds.) Plan Invasions.

Studies from North America and Europe, 37-44. Backhuys Publishers. Leiden. Holanda. GRUBER, M., 1978. La végétation del Pyrénées ariégeoises et catales occidentales. Université d'Aix-

Marseille, III. Faculté del Sciences et Techniques St. Jerôme. Marseille. GÜELMES, J.; AZCÁRRAGA, J.M. & CUESTA, F., 1988. Espectros biológicos y diversidad en asociaciones de carácter nitrófilo de la ciudad de Valencia. Acta Bot. Barc., 37: 245-251. GUERRERO, J., 1998. Respuestas de la vegetación y de la morfología de las plantas a la erosión del suelo. 257 p. Consejo de Protección de la Naturaleza de Aragón. Zaragoza. GUZMÁN, D.; GARCÍA, M.B. & GOÑI, D., 2000. La flora pirenaica más amenazada, objeto de un plan de

conservación. Quercus, 173: 6-7. Madrid. HERNÁNDEZ, M.L., 1990. Las variaciones de temperatura en el periodo 1957-1986 en el sector central de la

Depresión del Ebro. ITEA, 86(2): 115-125. Zaragoza. HERNÁNDEZ BERMEJO, J.E. & SAINZ, H., 1984. El análisis de semejanza aplicado al estudio de las barreras y fronteras biogeográficas: su aplicación a la corología y endemoflora ibéricas. Anales Jard. Bot.

Madrid, 40(2): 421-432. HENKE, H. & SUKOPP, H., 1986. A natural approach in cities. In Bradshaw, A.D.; Goode, D.A. & Thorp,

E.H.P. (eds.) Ecology and design in landscape. Blackwell Scientific Publications. Oxford. HENRY, R.D. & SCOTT, A.R., 1980. Some aspects of the alien components of the spontaneous Illinois vascular flora. Trans. Illinois State Acad. Sci. 73(4). HEYWOOD, V.H., 1989. Patterns, Extents and Modes of Invasions by Terrestrial Plants. In Drake, J.A. &

Mooney, H.A. (eds.) SCOPE 37: Biological Invasions, a Global Perspective. John Wiley & Sons. HOLUB, J., 1971. Notes on the terminology and classification of the synanthropic plants, with examples from

Czechoslovakflora. Saussurea 2: 5-18. HOLUB, J. & JIRÁSEK, V., 1967. Zur Vereinheitlichung der Therminologie in der Phytogeographie. Folia

Geobot. Phytotax. Bohem. 2: 69-113. HUGUET DEL VILLAR, E., 1925. Avance geobotánico sobre la pretendida estepa central de España. Ibérica (Tortosa), 13(576): 281-283, 13(557): 297-302, 13(579): 328-333, 13(580): 344-350. IBÁÑEZ, M.J., 1981. La Depresión del Ebro. Geografía de Aragón, 1: 15-42. Editorial Guara. Zaragoza. IBÁÑEZ, M.J., 1986. Rasgos geomorfológicos de La Laguna de Sariñena. In Pedrocchi & al. Estudio multidisciplinar de La Laguna, Sariñena (Huesca): 25-40. Colección de Estudios Altoaragoneses. Huesca. IBÁÑEZ, M.J.; PELLICER, F. & ECHEVERRÍA, M.T., 1984. Notas geomorfológicas sobre La Laguna de

Sariñena. Geographicalia, 21-24: 25-41. IZCO, J., 1975. Las comunidades del Diplotaxion erucoides del centro de España. Doc. Phytosoc., 9-14: 139144. IZCO, J.; GUITIÁN, P. & SÁNCHEZ, J.M., 1993. La marisma superior cántabro atlántica meridional: estudio de las comunidades de Juncus maritimus y de Elymus pycnanthus. Lazaroa 13: 149-169. JALAS, J. & SUOMINEN, J. (eds.), 1972-1994. Atlas florae europaeae. Vols. I-X. Helsinki. JAUZEIN, P., 1995. Flore des champs cultivés. 898 p. INRA. París. JULIVERT, M. & FONTBOTÉ, J.M., 1980. Mapa de Unidades Estructurales de la Península in Mapa

Tectónico de la Península Ibérica y Baleares. Instituto Tecnológico Geominero de España. Madrid. KAMYCHEV, N.S., 1959. A contribution to the classification of anthropochores. [Russ.] Bot. Zurn. 44: 16431616. KLOTZ, S., 1990. Species/area and species/inhabitants relations in european cities. In Sukopp, H. & al. (eds.)

Urban Ecology: 99-103. SPB Academy Publishers. The Hague. Holanda. KORNAS, J., 1971. Changements récents de la flore polonaise. Biological Conservation 4(1): 43-47. KORNAS, J., 1978. Remarks on the analysis of a synanthropic flora. Acta Bot. Slov. Acad. Sci. Slov. Ser. 3: 385-393. KOSINOVA, J., 1974. Studies on the weed flora of cultivated lands in Egypt 4. Mediterranean and tropical elements. Candollea 29: 281-295. KOWARIK, I., 1992. Das Besondere des Städtischen flora und vegetation. Deutscher Rat für Landespflege 61

Natur in des stadt: 33-47. KOWARIK, I., 1995. On the role of alien species in urban flora and vegetation. In Pysek, P.; Prach, K.;

Rejmánek, M. & Wade, M. (eds.) Plant Invasions. General aspects and special problems: 85-103.

Backhuys Publishers. Leiden. Holanda. KOWARIK, I., 1998. Neophytes in Germany: Quantitative overview, introduction and dispersal pathways, ecological consequences, and open questions. Documentation of the conference on alien organism in

Germany: 12-36. Berlín. KOWARIK, I. & SCHEPKER, H., 1998. Plant invasions in northern Germany: human perception and response. In Starfinger, U.; Edwards, K.; Kowarik, I. & Williamson, M. (eds.) Plant Invasions. Ecological mechanisms and human responses, 109-120. Backhuys Publishers. Leiden. Holanda. KUNICK, W., 1974. Veränderungen von flora und vegetation einer Grobstadt, dargestllt am Beispiel von

Berlis (west). Diss. Techn. Univ. Berlín.

KUNKEL, G., 1988. Flórula del desierto almeriense. Instituto de Estudios Almerienses. Colección investigación, 5. 252 p. Almería. LADERO, M.; SOCORRO, O.; MOLERO MESA, J.; LÓPEZ GUADALUPE, J.; HURTADO, J. & PÉREZ

RAYA, F., 1981. Algunas consideraciones sobre las comunidades nitrófilas de Granada (España). Anales

Jard. Bot. Madrid, 37(2): 737-763. LAUTENSACH, H., 1967. Die Iberische Halbinsel (trad. castellana: Geografía de España y Portugal. 814 pp.). Keiserche Vlg. Munchen, (1964) Vicens-Vives. Barcelona. LÁZARO-IBIZA, B., 1895. Regiones botánicas de la Península Ibérica. Anales Soc. Esp. Hist. Nat. (ser. 2), 4: 161-208. LEGENDRE, L. & LEGENDRE, P., 1983. Numerical Ecology: Developments in Environmental Modelling.

Elsevier. 419 pp. Amsterdam. LISO, M. & ASCASO, A., 1969. Introducción al estudio climático de la Depresión del Ebro. Anales Est. Exp.

Aula Dei, 10: 12. Edición XXV Aniversario. LISO, M. & ASCASO, A., 1969. Introducción al estudio de la evapotranspiración y clasificación climática de la cuenca del Ebro. Anales Est. Exp. Aula Dei, 10(1-2). LOIDI, J. & NAVARRO, C., 1988. Datos sobre las alianzas Dauco-Melilotion Görs 1966 y Convolvulion sepium R. Tx. 1947 en el País Vasco. Acta Bot. Barcinon., 37: 257-264. LÓPEZ GLEZ., G., 1978. Contribución al conocimiento fitosociológico de la Serranía de Cuenca, II: comunidades herbáceas; vegetación de rocas y pedreras, comunidades acuáticas, prados húmedos y juncales; praderas y pastizales; malezas ruderales y arvenses. Anales Inst. Bot. A.J. Cavanilles, 34: 597702. LÓPEZ, M.C. & ZARAGOZA, C., 1995. Comparación de la flora arvense del maíz en Aragón en 1977 y 1991-1992. Actas Congreso de la SEMh, 115-117. Huesca. LÓPEZ, M.L., 1970. Flora y paisaje vegetal de Urbasa, Andía, Santiago de Lóquiz y Perdón. Tesis doctoral.

Universidad de Navarra. Pamplona. LOSA, M.T., 1948. Notas sobre la flora y vegetación de la Sierra de Guara. Collect. Bot., 2: 65-98. LOSA, M.T. & MONTSERRAT, P., 1947. Aportaciones para el conocimiento de la flora del valle de Ordesa.

Collect. Bot., 1(2): 127-195. LOSCOS, F., 1876-1877. Tratado de plantas de Aragón. 625 p. Instituto de Estudios Turolenses. Teruel. (Reedición en 1986). LOSCOS, F. & PARDO, J., 1866-1867. Serie imperfecta de las plantas aragonesas espontáneas. 513 p.

Alcañiz. LUCEÑO, M., 1994. Monografía del género Carex en la Península Ibérica e islas Baleares. 139 p. Ruizia, 14.

Madrid. MALAGARRIGA, T., 1971. Flora de la provincia de Tarragona. Instituto de Estudios Tarraconenses Ramón

Berenguer IV. Tarragona. MASALLES, R.M., SANS, F.X. & PINO, J., 1996. Flora alóctona de origen americano en los cultivos de

Cataluña. Anales Jard. Bot. Madrid, 54(1): 436-442. MATEO, G., 1990. Catálogo florístico de la provincia de Teruel. Instituto de Estudios Turolenses. Teruel. Mc NEILL, J., 1976. The Taxonomy and evolution of weeds. Weed Research, 16: 399-413. MENSUA, S., 1981. El Pirineo. In: Geografía de Aragón, 15-42. Guara Editorial. Zaragoza. MIHULKA, S., 1998. The effect of altitude on the pattern of plant invasions: a field test. In Starfinger, U.;

Edwards, K.; Kowarik, I. & Williamson, M. (eds.) Plant Invasions. Ecological mechanisms and human responses, 85-94. Backhuys Publishers. Leiden. Holanda. MITCHELL, R.S., 1986. A checklist of New York state plants. Bull. New York State Mus. Sci. Serv. 458. MOLERO, J., 1978. Aportaciones al conocimiento de la flora aragonesa. Lagascalia, 7(2): 179-188. MOLERO, J., 1981. Aportaciones al conocimiento de la flora aragonesa, II. Fol. Bot. Misc., 2: 41-48. MOLERO, J. & BLANCHÉ, C., 1990. Stellario pallidae-Chenopodietum exsucci Molero et Blanché, nueva asociación de la comarca de los Monegros (valle del Ebro). Collect. Bot, 18: 160-162. MOLERO, J. & BLANCHÉ, C., 1998. La flora vascular y el paisaje vegetal de Los Monegros. In Pedrocchi,

C. & al. Ecología de Los Monegros: 167-203. Instituto de Estudios Altoaragoneses. Huesca. MOLERO, J. & BLANCHÉ, C., 1998. Excerpta fitosociológica de las comunidades reconocidas en Los

Monegros. In Pedrocchi, C. & al. Ecología de Los Monegros: 367-371. Instituto de Estudios

Altoaragoneses. Huesca. MOLERO, J. & BLANCHÉ, C., 1998. Lista florística. In Pedrocchi, C. & al. Ecología de Los Monegros: 373-385. Instituto de Estudios Altoaragoneses. Huesca. MOLERO, J. & MONTSERRAT MARTÍ, J.M., 1982. Sternbergia colchicifolia Waldst. & kit. en el valle del

Ebro. Anales Jard. Bot. Madrid, 39(2): 544. MOLERO, J. & ROMO, A., 1988. Vegetación higronitrófila de los embalse del curso superior del Segre y de la Noguera Pallaresa (Prepirineos centrales). Acta Bot. Barcinon., 37: 289-296. MOLERO, J.; SÁEZ, Ll. & VILLAR, L., 1998. Interés florístico y geobotánico de la Sierra de Alcubierre.

Acta Bot. Barcinon., 45: 369-390. MOLERO, J. & VIGO, J., 1981. Aportació al coneixement florístic i geobotànic de la Serra d'Aubenç. Treb. Inst. Bot. Barc., 6. Barcelona. MOLINA, A.; LOIDI, J. & FDEZ. GLEZ., F., 1993. Sobre las comunidades de matorral de la Depresión del

Ebro. Bot. Complutensis, 18: 11-50. MONTE, J.P. del, 1982. Estudio de los diferentes ecotopos y fitocenosis del bosque mediterráneo en el Monte de El Pardo. Tesis doctoral. Escuela Técnica Superior de Ingenieros Agrónomos. Universidad Politécnica de Madrid. 553 p. MONTE, J.P. del & SOBRINO, E., 1992. Revisión nomenclatural de las especies arvenses del complejo

Solanum nigrum presentes en España. ITEA 88V nº 2: 67-76. MONTE, J.P. del & SOBRINO, E., 1993. Solanum sarrachoides and Physalis philadelphica (Solanaceae) in

Spain: two largely neglected weeds. Willdenowia, 23: 91-96. MONTEGUT, J., 1974. Mauvasies herbes des cereals mediterranéennes. Aspects geographiques et ecologiques en France et en Espagne. IVémes Journées Circunmediterranéennes: 392-400. MONTSERRAT, P., 1953. El Turbón y su flora. Pirineos, 29. 169-228. MONTSERRAT, P., 1960. Pastos para el secano aragonés. Publ. Inst. Biol. Aplicada, XXXII: 1-62. MONTSERRAT, P., 1962. Pastos para el secano aragonés II. Publ. Inst. Biol. Aplicada, XXXIII: 63-96. MONTSERRAT, P., 1964. Ecología del pasto (Ecología de los agrobiosistemas pastorales. 68 p. Publ. Cent.

Pir. Biol. Esp. Jaca. MONTERRAT, P., 1966. Vegetación de la cuenca del Ebro. Publ. Cent. Pir. Biol. Exp., 1(5): 1-22. MONTSERRAT, P., 1971. La Jacetania y su vida vegetal. 109 p. + mapa a 1:200.000. Editorial Caja de

Ahorros de Zaragoza, Aragón y Rioja. Zaragoza. MONTSERRAT, P., 1973. Estudios florísticos en el Pirineo occidental. Pirineos, 108: 49-64. MONTERRAT, P., 1975a. Enclaves florísticos mediterráneos en el Pirineo. In Primer Centenario de la R.

Soc. Española Hist. Nat., 2: 363-376. MONTSERRAT, P., 1975b. Comunidades relícticas geomorfológicas. Anales Inst. Bot. Cavanilles, 32(2): 397-404. MONTSERRAT, P., 1976. Clima y paisaje. Publ. Cent. Pir. Biol. Exp., 7(1): 149-171. MONTESERRAT, P., 1980. Continentalidades climáticas pirenaicas. Publ. Cent. Pir. Biol. Exp., 12: 63-83. MONTSERRAT, P., 1986. El sisallar, su pasado, presente y futuro. Escorrentías salobres en las vales aragonesas y uso ganadero de las tierras marginales. Congreso de Botánica en homenaje a Francisco

Loscos Bernal. Alcañiz. MONTSERRAT, P., 1990. Vegetación. In Ruiz de la Torre & al. Memoria del mapa forestal de España escala 1:200.000 hoja 8-2 Viella. MONTSERRAT, P., 1990a. Los viajes de P. Bubani por el Pirineo español. Actas de II Coloquio

Internacional de Botánica Pirenaico-Cantábrica: 169-174. Instituto Pirenaico de Ecología e Instituto de

Estudios Altoaragoneses. Jaca y Huesca. MONTSERRAT, P., 1992. Vegetación. In Ruiz de la Torre & al. Memoria del mapa forestal de España escala 1:200.000 hoja 8-3 Huesca. MONTSERRAT, P., 1994. Vegetación. In Ruiz de la Torre & al. Memoria del mapa forestal de España escala 1:200.000 hoja 6-4 Lleida. MONTERRAT, P., 2000. La flora de Aragón. 94 p. Caja de Ahorros de la Inmaculada. Zaragoza. MONTSERRAT, P.; GASTÓN, R.; GÓMEZ, D.; MONTSERRAT MARTÍ, G. & VILLAR, L., 1988.

Enciclopedia Temática de Aragón. Tomo 6: Flora. Editorial Moncayo. Zaragoza.

MONTSERRAT, P. & VILLAR, L., 1973. El endemismo ibérico. Aspectos ecológicos y fitotográficos. Bol.

Soc. Brot., 46 (2ª serie): 503-537. MONTERRAT, P. & VILLAR, L., 1976. Novedades florísticas pirenaicas. Collect. Bot., 10: 345-350. MONTSERRAT, P. & VILLAR, L. 1981. Flora ibérica. Exsiccata ex Herbario Jaca. Centuria I. Centro

Pirenaico Biología Experimental. Jaca. MONTSERRAT MARTÍ, G., 1987. Catálogo florístico del macizo del Cotiella y la Sierra de Chía. (Pirineo aragonés). Colección de Estudios altoaragoneses, 19. 390 p. Huesca. MONTSERRAT MARTÍ, G., 1989. Las comunidades vegetales rupícolas (clase Asplenietea rupestria) en el

Cotiella y la sierra de Chía (Prepirineo central de Huesca). Lucas Mallada, 1: 103-117. Huesca. MONTSERRAT MARTÍ, J.M., 1986. Flora y vegetación de la Sierra de Guara (Prepirineo aragonés).

Naturaleza de Aragón, 1. 334 p. Diputación General de Aragón. Zaragoza. MONTSERRAT MARTÍ, G. & GÓMEZ, D., 1986. Observaciones sobre la flora y vegetación en la cuenca de la Laguna de Sariñena. In Pedrocchi & al. Estudio multidisciplinar de La Laguna, Sariñena: 79-100.

Colección de Estudios Altoaragoneses. Huesca. MORENO, J.C., 1990. Análisis fitogeográfico del endemismo Ibérico-Balear en monocotiledóneas. Tesis doctoral. Facultad de Ciencias. Universidad Autónoma de Madrid. MORENO, J.C. & GÓMEZ, F., 1986. Significación fitogeográfica del género Stipa en el valle del Ebro.

Congreso de Botánica en homenaje a Francisco Loscos Bernal. Alcañiz. MORENO, J.C. & SAINZ, H., 1992. Atlas corológico de la monocotiledóneas endémicas de la Península

Ibérica e Islas Baleares. Colección Técnica. ICONA. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. MORIN, N.R. (ed.), 1993. Flora of North America and north of Mexico. Volume I. NATALI, A. & JEANMONOD, D., 1996. Flore analytique des plantes introduites en Corse. Compléments au prodome de la flore corse. 211 p. Conservatoire et Jardin Botaniques de le Ville de Genève. NAVA, H., 1988. Flora y vegetación orófila de los Picos de Europa. 243 p. Ruizia, 6. Madrid. NIETO FELINER, G., 1985. Estudio crítico de la flora orófila del suroeste de León: Montes Aquilianos,

Sierra del Teleno y Sierra de la Cabrera. 239 p. Ruizia, 2. Madrid. NINOT, J.M.; ROMO, A. & SESÉ, J.A., 1993. Macizo del Turbón y Sierra de Sis: flora, paisaje vegetal e itinerarios. Naturaleza de Aragón, 6. 500 p. Diputación General de Aragón. Zaragoza. OBERDORFER, E., 1953. Der europäische Auenwald. Beitr. z. naturk. Forshung in Südwestdeutschland,

XII. OCHOA, M.J., 1982. Relaciones entre el medio y comunidades vegetales del sabinar continental árido en el valle del Ebro. Comunicaciones INIA. Serie Recursos Naturales, 14: 52 p. Ministerio de Agricultura,

Pesca y Alimentación. OCHOA, M.J., ZARAGOZA, C., SOPEÑA, J. & AIBAR, J., 1986. Nuevas especies infestantes en los cultivos del valle del Ebro. Congreso de Botánica en homenaje a Francisco Loscos Bernal. Alcañiz. ONAINDICA, M.; OLEA, I.; MARTÍNEZ, E. & BENITO I., 1988. Comunidades nitrófilas de los ríos de la provincia de Vizcaya. Acta Bot. Barcinon., 37: 297-305. ORTAS, L. & ASCASO, J. (2000). Nuevas localidades de Heteranthera limosa (Sw.) Willd. y H. reniformis

Ruiz & Pavón en la provincia de Huesca (España). Lucas Mallada, 10: 211-212. Huesca ORTEGA, A. & DEVESA, J.A., 1993. Revisión del género Scrophularia L. (Scrophulariaceae) en la

Península Ibérica e islas Baleares. 157 p. Ruizia, 11. Madrid. OWNBEY, G.B. & MORLEY, T., 1991. Vascular plants of Minnesota: a checklist and atlas. Minneapolis. PASCUAL, H., 1986. Altramuces de la Península Ibérica e Islas Baleares. Comunicaciones INIA serie

Producción Vegetal. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Madrid. 90 p. PASTOR, J. & VALDÉS, B., 1983. Revisión del género Allium (Liliaceae) en la Península Ibérica e Islas

Baleares. Publ. Universidad de Sevilla. PAU, C., 1905. Plantas de la provincia de Huesca. Bol. Soc. Arag. Ci. Nat., 4: 180-187; 288-296; 355-356. PAU, C., 1906. Plantas de la provincia de Huesca. Bol. Soc. Arag. Ci. Nat., 5: 73-181. PAU, C., 1908. Plantas de la provincia de Huesca. Bol. Soc. Arag. Ci. Nat., 7: 106-119. PAU, C., 1910. Plantas de Huesca y Guara. Bol. Soc. Arag. Ci. Nat., 9: 54-57. PEDROCCHI, C. & al., 1986. Estudio multidisciplinar de La Laguna, Sariñena (Huesca). Colección de

Estudios Altoaragoneses. Huesca.