MAINHARDT-91

M

AINHARDT ALCALÀ DE XIVERT AGOST - 2018 NÚM. 91

TEMPS DE RECORD La present publicació ha rebut ajut econòmic de l’ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA

José Martorell Ayza, pare de J. Miguel Martorell fent una paella per als amics

)RWRJUD¿D FHGLGD SHU XQD JDVSDW[HUD

Grup de gaspatxers amb el cantant Rosendo. Festes d’Agost de 1993. Foto cedida per J. Miguel Martorell

José Martorell Amela, avi de J. Miguel Martorell fent unes paelles per a una boda. )RWRJUD¿HV FHGLGHV SHU - 0LJXHO 0DUWRUHOO

MAINHARDT - 91 / agost de 2018

MAINHARDT BUTLLETÍ DE L’ASSOCIACIÓ D’AMICS DE MAINHARDT Apartat de correus - 26 12570 - ALCALÀ DE XIVERT PAÍS VALENCIÀ

DIRECTOR Joaquim Arnau i Vallina

Director adjunt i cap de redacció Joan-V. Sanz i Sancho

CONSELL DE REDACCIÓ Angelika Medem Medem Rosa Taus Martínez Mn. Joaquim Iturat Jorge Julve Torres Vicente Guillamón Espallergues Anna Sanz Taus Maria Sanz Taus

PORTADA I CONTRAPORTADA: JOAN SANZ SANCHO

La redacció respecta la llibertat d’expressió.

La responsabilitat de les opinions publicades és de qui signa l’escrit.

La redacció es reserva el dret d’acursar el text per motius de compaginació.

Tots els originals hauran d’anar signats per l’autor/a, encara que puguen aparèixer amb pseudònim.

La redacció haurà de conèixer l’adreça i DNI dels autors o autores del text. · · · · · · · · · Es podran reproduir totalment o parcial els treball publicats a la revista MAINHARDT, sempre que tinguen autorització escrita de la redacció de la revista.

IMPRIMEIX: JORDI DASSOY TIRADA: 1.200 exemplars DIPÒSIT LEGAL: CS-375/88 ISSN: 1132-3353

SUMARI

EDITORIAL. DES DEL NOSTRE CADAFAL .............................4 EL JACIMENT ARQUEOLÒGIC DE SANTA LLÚCIA (ALCALÀ DE XIVERT-ALCOSSEBRE). CAMPANYA D’EXCAVACIONS 2018.

Gustau Aguilella i altres .............................................................5 TROBADA AMB J. MIGUEL MARTORELL. PASSIÓ PER LES MOTOS I LA CUINA Redacció ...................................................................................8 LA TRADICIÓ ORAL A ALCALÀ DE XIVERT. LA NIT DE TOTS SANTS I ELS ESPANTACRIATURES GASPATXERS. ELS ANTECEDENTS DEL HALLOWEEN Francisco Roures Sanz ...........................................................17 LA PRESÓ D’ALCALÀ Francisco Arnau Vilaplana .......................................................20 ESSÈNCIA José Luis Esteller / Claudia Esteller ....................................... 23 LA AVENIDA DE LOS HÉROES DE MARRUECOS José Vicente Moya Julve .........................................................26 GASPATXERS PEL MÓN. BERLÍN TÉ ART, ENS HO CONTA JORGE JULVE Anna Sanz Taus ......................................................................32 RELATS DEL GASPATXER JOSÉ MARTÍ SANCHO COM A ENVIAT ESPECIAL ALS ESTATS UNITS PER L’ASSASSINAT DEL PRESIDENT KENNEDY: II. ANÀLISI DEL MAGNICIDI Joaquim Arnau / Joan Sanz ....................................................35 VIAJEROS HETERODOXOS Lourdes Rubio Vergés ............................................................ 38 LLETRES I APUNTS POÈTICS Josep Manel Loriente ..............................................................40 EL PUEBLO DE LOS ALCALDES, NOVA PUBLICACIÓ DE FLORES EL GADITANO Redacció..................................................................................42 SEGUIM L’ACTIVITAT DELS JOVES DE L’INTERCANVI: MARIAN ALBALAT, PERIODISTA Redacció .................................................................................44 EL PARADIGMA D’UNA INTEL·LIGÈNCIA ÚNICA ESTÀ QUEDANT ENRERE. LA TEORIA DE LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES DE HOWARD GARDNER Anna Sanz Taus ......................................................................46 MARÍA LOREN. CANTANTE Antonio Mir Marqués ...............................................................48 CURS 1981/1982, CAMPIONES ESCOLARS PROVINCIALS D’ATLETISME FEMENÍ (i II) Redacció ..................................................................................51 AMETLA: EVOLUCIÓ DE PREUS Joaquim Arnau Vallina .............................................................54 OLI: EVOLUCIÓ DE PREUS Joaquim Arnau Vallina .............................................................55 NOTÍCIES DE L’ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA Gabinet de Comunicació .........................................................56 EL C.F. ALCALÀ, DE PREFERENT A PRIMERA REGIONAL Comentaris: Gabi Navarro........................................................58 ELS ALEVINS DEL CF ALCALÀ TANQUEN LA TEMPORADA EN LA SETENA POSICIÓ DEL CAMPIONAT PROVINCIAL Redacció ..................................................................................62 ENTREVISTEM MARI CARMEN ARNAU, PRESIDENTA DEL CF ALCALÀ Joaquim Arnau .........................................................................63 ORXATA A FONS: PARLEM DE L’OR LÍQUID VALENCIÀ Anna Barceló Cucala ...............................................................67 GOURMET’S MAINHARDT. L’ESMORZAR O L’ADN DELS VALENCIANS Gourmet’s Mainhardt ...............................................................70 ALCALÀ ACOLLIRÀ EL CONGRÉS INTERNACIONAL D’ART I CULTURA DEL BONSAI Redacció .................................................................................73

3

MAINHARDT - 91 / agost de 2018

L’Europa que volem La Unió Europea no està passant pels seus millors moments. Potser, no Ês cap novetat. Molts han estat els moments complicats que ha hagut de superar des d’aquell març de 1957 quant els Tractats de Roma feren possible el seu embrió. Tot i això, no podem ignorar que a l’Euro-zona portem quatre anys i mig de creixement econòmic, que les dades d’inversió i les del PIB estan per damunt de les existents abans de l’inici de la crisi, que les dades d’ocupació són prou bones i que, amb alguna excepció, els nivells de sentiment europeista, amb Espanya al capdavant, són satisfactoris. Com apuntà vem, però, no WRW VyQ ÀRUV L YLROHV $O GHVD¿DPHQW GHO Brexit cal afegir, d’una banda, la crisi migratòria o de refugiats, que està trasbalsant els fonaments de la Unió, incidint en l’espai Schengen, lliure circulació de persones, i els controls fronterers a Dinamarca, Suècia, Àustria i Alemanya. I, d’una altra, la desigualtat esdevinguda de les polítiques d’austeritat dictades des de Brussel¡les.

3ORX VREUH EDQ\DW /D JHVWLy GH OD FULVL YD JHQHUDU GXEWHV TXH YDQ DIHEOLU OD FRQ¿DQoD QHFHVVjULD HQWUH els estats de la Unió. Els del nord consideraven els països mediterranis una colla d’irresponsables i dropos.

Els del Sud, que se sentien menyspreats, els acusaven d’insolidaris. Tots ells veien els països centrals com HOV TXH VH QœDSUR¿WDYHQ GH OD VLWXDFLy , HOV GH Oœ(VW HV WRUQDUHQ UHLYLQGLFDWLXV (Q OD EURVVD TXH JHQHUDYD aquest context no va trigar a brollar el llenguatge populista i, el que Ês pitjor, el de l’extrema dreta.

Ara, des de Brussel¡les es treballa amb cautela i ajustant-se al que diuen els tractats i les normes UHJXODGRUHV (OV JRYHUQV QDFLRQDOV L OHV UHVSHFWLYHV RSRVLFLRQV VHPSUH DPE OD PLUDGD ¿[D HQ OHV FLWHV electorals, es veuen pressionats per la immediatesa i acaben prenent decisions d’escassa volada. I, els FLXWDGDQV YLYLP LQÀXHQFLDWV SHU OD OzJLFD GH OD SRU L PDVVD VRYLQW IHQW OHFWXUHV PDVVD HPRFLRQDOV GœXQD realitat desproveïda de dades objectives que la sustenten. Mentre, creix el relat retòric contra tot aquell que Ês diferent i el discurs de l’odi. &HUW WDPEp TXH KL KD XQD (XURSD TXH LQWHQWD VXSHUDU HOV FRSV TXH YRO UHFXSHUDU OD FRQ¿DQoD SHUGXGD i que demanda construir un lideratge compartit amb un relat que il¡lusione. Hi ha una Europa que Ês VDEHGRUD TXH FDO FHGLU VRELUDQLD QDFLRQDO SHU DYDQoDU %HQ FRQVFLHQW GH TXH DYDQoDU VLJQL¿FD GHFLGLU HQ democrà cia i en llibertat, per a poder desenvolupar un projecte compartit adobat de valors humanistes i socials.

En això estem.

&RYD GH 3DVWUDQD )RWR &ROÄ OHFFLy 0XVHRJUjÂżFD

4 Colla de gaspatxers a l’ermita de Sant Pau d’Albocà sser. Agost de 1970. Foto cedida per Ivån Ripolles (epd)

MAINHARDT - 91 / agost de 2018

EL JACIMENT ARQUEOLÒGIC DE SANTA LLÚCIA (ALCALÀ DE XIVERT-ALCOSSEBRE).

CAMPANYA D’EXCAVACIONS 2018 GUSTAU AGUILELLA, JUAN MANUEL VILA, RAFAEL RONCHERA i NEUS ARQUER Entre l’11 i el 29 de juny es va realitzar una nova campanya d’excavacions al jaciment arqueològic de Santa Llúcia, sufragada per l’Ajuntament d’Alcalà de Xivert i la Diputació de Castelló, i amb la col·laboració de l’Associació d’Empresaris d’Alcossebre1.

Les excavacions a Santa Llúcia venen efectuantse des de l’any 2012 amb notables resultats, amb OD UHFXSHUDFLy G¶LPSRUWDQW LQIRUPDFLy VREUH HO ¿QDO de la Prehistòria, els inicis de la Protohistòria i el període andalusí d’Alcossebre i Alcalà, resultats que s’han anat presentant en aquesta mateixa revista en diversos articles, i també a través de les diferents exposicions i conferències preparades a OD &ROāOHFFLy 0XVHRJUj¿FD /RFDO GH O¶$MXQWDPHQW HQ el CESAL. A les campanyes d’excavació, a banda de l’equip tècnic i peonatge aportat per Diputació i l’Ajuntament, participen també diversos estudiants i/o llicenciats d’arqueologia en pràctiques que complementen la seua formació mitjançant l’assistència a l’excavació.

Santa Llúcia, un jaciment arqueològic ocupat des de fa 4.000 anys Fent un poc de recapitulació, les excavacions HIHFWXDGHV ¿QV DUD KDQ SHUPqV HVWDEOLU WUHV moments d’habitat anteriors a la construcció de O¶HUPLWD TXH UHFRUGHP pV GH ¿QDOV GHO VHJOH ;9,,

La primera ocupació d’aquest lloc s’inicia a l’Edat del Bronze, entre el 2140 i el 1950 abans de Crist (segons el Carbó 14), moment en què es construeix un poblat amb cabanes de materials peribles, del qual s’han recuperat interessants recipients ceràmics, de vegades decorats delicadament, així

5

MAINHARDT - 91 / agost de 2018 com restes de fauna, llavors, elements de pedra (molins, dents de falç, polidors...), i tambÊ diversos objectes de coure (un punyal, punxons, clauets, etc.) així com indicis d’activitat metal¡lúrgica de coure a xicoteta escala.

El segon moment d’ocupació de Santa Llúcia es produeix desprÊs de mÊs de 1.000 anys d’abandó GHO PRPHQW DQWHULRU FDS D ¿QDOV GHO VHJOH 9,, D& quan es construeix sobre les runes de l’anterior emplaçament un nou poblat amb cases de planta rectangular i murs de pedra i morter. D’aquest assentament, corresponent al període anomenat Ferro Antic, s’han recuperat un bon conjunt de cerà miques, tant fetes a mà com a torn, així com recipients de fang, eines de pedra, objectes d’ornament i una varietat d’objectes metà l¡lics de bronze, plom i ferro que indiquen tambÊ la presència d’un taller metal¡lúrgic.

Les cerà miques d’aquest període són interessants en tant que les elaborades a torn són importades a travÊs del comerç fenici des del sud i sud-est peninsular. Es tracta de contenidors i à mfores per a transportar vi i altres productes, però tambÊ plats (anomenats trípodes) que servien per al consum de vi i d’aliments en cerimònies d’hospitalitat, d’aliança o de carà cter ritual.

Totes aquestes dades ens estan indicant la presència al poblat de Santa Llúcia als segles VIIVI abans de Crist d’un o mÊs personatges d’alta capacitat adquisitiva, i que es troben fortament vinculats amb el comerç fenici i les seues xarxes de navegació marítima que abastaven una escala SHQLQVXODU L H[WUD SHQLQVXODU ¿QV HO 0HGLWHUUDQL Central i Oriental.

L’últim moment d’ocupació correspon a l’ocupació islà mica del cim, de la qual es desconeixia l’existència ¿QV D OœLQLFL GH OHV DFWXDFLRQV DUTXHROzJLTXHV Hem pogut recuperar el traçat de diverses cases, molt arrasades, i alguns elements interessants que demostrarien la presència de personatges de certa importà ncia. Aquest assentament poguÊ estar vinculat a una primitiva fortalesa de la qual en conservaríem l’actual torre i part del llenç de muralla que Ês visible a la part nord de l’ermita.

La campanya de 2018 En aquesta ocasió els objectius havien estat orientats a la documentació dels moments d’ocupació mÊs antics del jaciment per la part oest, corresponents al Ferro Antic, dels segles VII-VI DEDQV GH &ULVW L GHO %URQ]H $QWLF GœHQWUH ¿QDOV GHO III mil¡lenni i principis del II abans de Crist.

En la primera setmana d’excavacions, es va fer una de les troballes mÊs excepcionals del jaciment.

Es tracta d’un conjunt d’objectes d’or corresponents a elements d’ornament molt luxoses, així com dues xicotetes barretes d’or pur preparades per a l’elaboració d’altres objectes. El conjunt està datat cap a mitjans del segle VI abans de Crist.

6

$TXHVWD WUREDOOD FRQ¿UPD OD JUDQ LPSRUWjQFLD de l’assentament en aquesta època, anomenada Ferro Antic, en un moment previ a la formació de la Cultura Ibèrica, demostrant que a Santa Llúcia existí un taller metal¡lúrgic d’elaboració d’objectes de bronze i or, els quals molt possiblement anaven destinats als mercats colonials fenicis d’alt poder adquisitiu del sud-est i sud peninsular.

La troballa del dipòsit d’or s’afegeix a les efectuades en anteriors campanyes on es van localitzar diferents elements d’un taller metal¡lúrgic (fíbules, plaques, agulles, barretes de coure, ploms, etc.) així com altres elements de luxe com per exemple els plats trípodes per al consum ritual de vi, à mfores vinà ries i contenidors d’emmagatzematge, tot de procedència fenícia. Tots aquests conjunts permeten interpretar la importà ncia d’aquest assentament, i la seua forta vinculació comercial a nivell peninsular entre els segles VII i VI abans de Crist.

El tresoret de Santa Llúcia serà enviat pròximament al Institut d’Història del CSIC de Madrid per a efectuar un exhaustiu estudi de la composició L FDUDFWHUtVWLTXHV SHU ¿QDOPHQW WRUQDU DO 0XVHX de Belles Arts de Castelló i poder ser exposat al CESAL d’Alcalà en pròximes exposicions.

Per altra banda, la continuació de l’excavació en aquest any ha permès documentar tambÊ els nivells corresponents a l’Edat del Bronze amb la recuperació d’alguns recipients cerà mics sencers i diferents mostres orgà niques destinades a efectuar analítiques en laboratori.

Finalitzada la campanya els objectius mÊs immediats són els de la consolidació de les estructures cara a la seua posada en valor per tal d’afavorir les visites, abans de plantejar possibles noves intervencions cara al futur.

Per altra banda, des del punt de vista de la investigació arqueològica, les diferents restes recuperades seran estudiades a partir d’ara pels diferents investigadors, especialistes i laboratoris TXH FRQIRUPHQ OœHTXLS FLHQWt¿F GH OHV H[FDYDFLRQV de Santa Llúcia.

1

Agraïm especialment la col¡laboració d’Albert Villas i als restaurants Forn Tonico, El Pinar, Chepi, Mirador, Serra d’Irta i Monmoble (Miguel i Ricardo).

MAINHARDT - 91 / agost de 2018

7

MAINHARDT - 91 / agost de 2018

TROBADA AMB J. MIGUEL MARTORELL. PASSIÓ PER LES MOTOS I LA CUINA JOAN SANZ SANCHO Feia molt de temps que ho teníem en ment però mai trobà vem el moment oportú. Aquest estiu per ¿ KHP SRJXW WUREDU OœRFDVLy SHU SDUODU QH $L[t XQ dia calorós del mes d’agost, vam seure per xarrar tranquil¡lament amb Miguel. Volíem fer un recorregut al llarg de la seva vida professional però tambÊ a WRWHV OHV D¿FLRQV TXH KD FRQUHDW GHV GH OD VHXD DGROHVFqQFLD ¿QV OœDFWXDOLWDW 5HVXOWD VRUSUHQHQW OHV QRPEURVHV D¿FLRQV TXH KD GHVHQYROXSDW DO OODUJ GH la seva vida. De cop i volta podríem dir que Miguel Ês un tastaolletes, però un tastaolletes amb el bon sentit de la paraula. Si bÊ Ês cert que ha tingut molts passatemps i ha canviat molt sovint no deixa de ser cert que gairebÊ tots els pals que ha tocat els ha tocat molt bÊ. I la cosa no acaba ací. La seva ment no para de rondinar. Així, encara no ha acabat un projecte, ja està pensant en noves propostes o com millorar l’anterior. Cal destacar que sempre ho fa d’una manera altruista i pensant en el bÊ del seu poble i de la seva gent. Però, anem per parts.

El treball El primer que li preguntem a Miguel ĂŠs per la seua vida professional. Tot i que ara es dedica al negoci del moble i aixĂ­ ĂŠs com es guanya la vida, ell ens confessa que veritablement se sent mĂŠs cuiner que res.

Miguel ens comenta les seves primeres incursions al món laboral quan es va iniciar en el món de la cuina. Ell va començar a treballar a la cuina del Montemar quan a penes tenia 12 anys i les cuines eren de llenya. En aquell moment el restaurant el portava un home que s’anomenava Otilio Moliner que Ês qui el va gestionar desprÊs d’Espallargues. Va passar tambÊ pel Figón, aleshores, com ja hem referenciat diverses vegades, era un dels millors restaurants d’Alcossebre, amb diferència. Un restaurant que en alguna ocasió va RVWHQWDU ¿QV L WRW DOJXQD HVWUHOOD 0LFKHOLQ 7DPEp va passar per l’Eurostal, va treballar a Benicà ssim ¿QV TXH DUULED XQ PRPHQW TXH YD HQWUDU D Oœ(VFROD d’Hostaleria de Castelló. De fet ell pertany a una de les primeres promocions que va passar per l’escola i possiblement quan l’escola es trobava en un dels seus millors moments. El cap de cuina, en aquells moments, ens comenta Miguel, era un virtuós. Un home qui en vore la seua joventut, les seues habilitats i les seues ganes per aprendre el va pillar en molta estima i li va transmetre moltes de les coses que ell sabia. Això li va permetre aprendre PROW L UjSLG ¿QV L WRW OL YD SHUPHWUH JXDQ\DU HQ GXHV

8

Concerts i exhibicions de Custom Maestrat

ocasions, un certamen regional de cuina que es celebrava en aquella època. L’experiència en els restaurants on havia treballat li donaven un cert avantatge, respecte altres companys de mÊs edat però amb menys experiència. Miguel ja controlava

MAINHARDT - 91 / agost de 2018 molt bÊ els ganivets i altres tècniques bà siques com els saltejats... Sabia moure’s a la perfecció dins una cuina.

3RVWHULRUPHQW HQFDUD YD WUHEDOODU DO 0DULQR ¿QV que se’n va haver d’anar a fer la mili. En tornar es va posar a treballar amb Isidro al restaurant Jeremías.

Amb ell va estar quatre anys com a soci. Les coses els van anar molt bÊ, però va arribar el moment en que cadascun va decidir seguir el seu propi camí.

Aquesta Ês l’hora en la qual Miguel decideix comprar i fer-se cà rrec de l’Arenal, un restaurant que en aquell moment tenia poca tirada, però que amb la seua gestió va començar a funcionar. Això li va permetre dedicar-se plenament al món de la restauració durant un període de 10 anys.

Passat aquest període Ês quan decideix emprendre tambÊ el negoci del moble. Al poc temps es va adonar que compaginar les dues coses era LPSRVVLEOH /œKRVWDOHULD pV XQD IHLQD PROW VDFUL¿FDGD L TXH FRPSRUWD PROWV QHUYLV DL[t pV TXH ¿QDOPHQW va renunciar a una de les seues grans passions, com Ês la cuina, per una feina mÊs relaxada i on el treball queda mÊs repartit al llarg de l’any. Tot i això enyora la cuina i la pressió que li suposa. De vegades pot haver-hi molta gent treballant en una cuina però mai no seran cuiners. La cuina requereix molt de sentiment, passió i sempre comporta molta pressió, ni que siga una simple paella. Els cuiners són vocacionals. Dins d’una cuina hi ha molt d’estrès i els bons cuiners necessiten una gran capacitat d’organització: cal controlar els temps en tot moment, fer els plats, servir-los i arribar sempre a taula a punt. Cal tindre moltes coses al cap, però UHVXOWD XQ R¿FL DSDVVLRQDQW VHJXUDPHQW DFDEDUj OD seua vida venent mobles però considera que morirà essent i sentint-se cuiner.

L’inici amb les motos Com veiem han estat dues faenes que realment li han permÊs desenvolupar al llarg del temps PROWHV D¿FLRQV 0LJXHO HQV FRQIHVVD TXH OHV VHXHV dues grans passions sempre han estat les motos i la cuina, o la cuina i les motos. Crec que l’ordre ni ell mateix el tÊ veritablement clar.

Quan va començar a treballar ja tenia molt clar quin era el seu objectiu. La seua obsessió era comprar-se una moto. Així mentre molts dels seus amics se n’anaven de festa, ell si podia seguia treballant per estalviar i poder-se-la comprar. Quan SHU ¿ VH OD YD FRPSUDU L MD OD WHQLD D FDVD HV YD haver d’alçar del llit, a mitja nit, per comprovar si realment la tenia guardada al garatge o si, per contra, simplement ho havia somniat. Això va passar amb a penes 16 anys acabats de complir.

Ja tenia la seua Puch Cobra.

En aquesta primera etapa va entrar en contacte amb el Motoclub Xivert que, tot i que funcionava, encara no tenia molta activitat. Els va ajudar a dinamitzar les activitats organitzant les primeres

JosĂŠ Miguel Martorell primer pilot en cĂłrrer motocròs d’AlcalĂ

Cursa al circuit de Murs

concentracions de motos, diverses pujades en costa, entre elles la del Castell de Xivert, on participava gent vinguda de tot l’estat. Va ser quan, DPE OœDXJPHQW GH OœD¿FLy HV YDQ SODQWHMDU IHU HO circuit de motocròs de Murs i quan es va celebrar la primera cursa de motocròs al poble. A Miguel li agradava organitzar les coses però tambÊ competir.

9

MAINHARDT - 91 / agost de 2018

Inauguraciรณ del circuit de Murs. 1980

Pujada al castell de Xivert. 1980

10

MAINHARDT - 91 / agost de 2018 Així ho va fer, en diverses ocasions, en les curses al circuit i en les pujades al Castell de Xivert. Era una activitat que arrossegava molta gent i ja donava a conèixer el poble als diaris. Aquesta però va ser XQD HWDSD QR PROW OODUJD TXH YD GXUDU ¿QV TXH VHœQ va anar a la mili.

En tornar de la mili va començar el festeig, el casament, els primers negocis en el món de la restauració i l’inici d’una vida mÊs estable. Va ser un període d’uns deu anys, entre els seus 20 i 30 anys, durant el qual les motos van quedar una mica arraconades. Però les activitats i les iniciatives no es van aturar. Era el moment d’emprendre noves ¿WHV L FRPHQoDU DOWUHV SURMHFWHV (O IURQWy L OD IRWRJUD¿D Va ser una etapa durant la qual es va iniciar en el camp del frontó i durant la qual va conèixer pelotaris i gent del món de la pilota. Miguel va començar jugant al frontó del Club Nà utic d’Alcossebre. Es va iniciar amb Ramonegui un pelotari professional, que havia arribat a Alcossebre de la mà de Manuel Elizalde.

Amb ell jugava, algunes vesprades, quan acabava la feina a la cuina. Practicar amb un pelotari del nivell de Ramonegui li va permetre aconseguir un FHUW QLYHOO L ¿QV L WRW SDUWLFLSDU HQ DOJXQV FDPSLRQDWV 3HUz OHV VHXHV D¿FLRQV QR VœDFDEHQ DFt 9D passar una etapa en la qual es va endinsar en el PyQ GH OD IRWRJUD¿D (VWHP SDUODQW HQFDUD SHUz GH TXDQ OD IRWRJUD¿D HUD HQFDUD DQDOzJLFD DPE rodet. La casualitat va fer que entrÊs en contacte amb una persona que regentava el servei tècnic R¿FLDO GH OD PDUFD &DQRQ /D VHXD UHODFLy GœDPLVWDW amb aquest senyor li va permetre aconseguir un PDWHULDO GH IRWRJUD¿D PROW ER SHU D OœqSRFD D PpV d’iniciar-se, en aquest món de la imatge, de la mà d’un professional. Un món mÊs complex i molt mÊs car que en l’actualitat. Aquells que ens vam iniciar HQ HO PyQ GH OD IRWRJUD¿D DQDOzJLFD UHFRUGHP perfectament el que suposava comprar un rodet i haver d’esforçar-se i posar els cinc sentits per traure XQD ERQD IRWRJUD¿D FDGD YHJDGD TXH SUHPLHV HO botó. No hi havia marxa enrere. Equivocar-te volia GLU PDOEDUDWDU XQD IRWRJUD¿D L IHU XQD GHVSHVD TXH ja no recuperaves.

En aquests moments Miguel, a mÊs de fer IRWRJUD¿HV DUWtVWLTXHV HV YD HQGLQVDU L HVSHFLDOLW]DU HQ IRWRJUD¿HV GH ERXV SULPHU D OHV IHVWHV GHO SREOH i posteriorment recorrent la majoria de pobles de la contornada on feien corregudes. Ací va entrar en contacte amb gent que feia revistes taurines i li van començar a publicar moltes de les fotos que realitzava. Com que li anaven publicant, els D¿FLRQDWV HOV HPERODGRUV TXDQ YHLHQ D 0LJXHO DPE la cà mera a la mà encara arriscaven mÊs per eixir a la foto, aconseguir una bona instantà nia i vorela posteriorment editada. Tot plegat li va permetre SXEOLFDU XQ ERQ JUDSDW GH IRWRJUD¿HV L SRWHQFLDU algunes de les ramaderies locals, ja que sempre

J. Miguel Martorell amb GenovÊs, Mezquita i Antoniet d’Almassora. Any 1993

TXH SRGLD FRODYD IRWRJUDÂżHV GH OHV UDPDGHULHV GHO poble.

7RW L OœD¿FLy TXDQ YD HQWUDU HO PyQ GLJLWDO HV va anar desenganxant, paulatinament, de la IRWRJUD¿D $ SDUWLU GœDTXHVW PRPHQW TXDOVHYRO amb una cà mera normaleta podia fer centenars de IRWRJUD¿HV L SUjFWLFDPHQW D FRVW ]HUR 4XDOVHYRO persona sense massa coneixements podia fer cent IRWRJUD¿HV HQFDUD TXH DO ¿QDO QRPpV QœDSUR¿WDUD tres. Actualment importen mÊs els retocs posteriors, GHOV SURJUDPHV GœHGLFLy TXH QR OD IRWRJUD¿D HQ Vt És a partir d’aquest moment quan, a poc a poc, es va DOOXQ\DQW GH OD IRWRJUD¿D DQDOzJLFD L FRPHQoD XQD nova etapa on l’interès es centra en col¡leccionar IRWRJUD¿HV DQWLJXHV FRVD 8QD D¿FLy TXH OL SHUPHW disposar d’un important arxiu a partir del qual ha anat realitzant alguna de les exposicions que molts de nosaltres hem pogut contemplar.

La dolçaina Un altre dels mons que no li ha passat per alt a Miguel ha estat el món de la música especialment a travÊs de la dolçaina i els bombos. La seua incursió va estar una casualitat i ens recorda com, quan Pepet el Dolçainer es va fer major, hi havia una necessitat per continuar la tradició. A travÊs de les escoles populars va vindre Ximo Albiol, de Benicarló, i unes quantes persones del poble, disposades a que no es perdÊs el so de la dolçaina es van iniciar en aquest món. Com que l’activitat es realitzava a l’hivern i era precisament el moment en que la feina baixava tenia mÊs temps per dedicar-se a aquest tipus d’activitats. Va ser un moment interessant que li va permetre conviure amb gent del poble i el moment precís quan moltes de les cançons que ara toca el grup Lo Xular o balla el Grup de Danses es van començar a recuperar. Fins aquell moment Cirilo, Les voltes, Les quatre cares, La polca, La jota‌ totes eren cançons que es tocaven d’oïda.

Va ser el moment en que, grà cies a Remigio, totes aquestes cançons es van transcriure i es van passar al paper. A base de tocar, transcriure i anar

11

MAINHARDT - 91 / agost de 2018 millorant es van anar confeccionant les partitures de totes les cançons. TambÊ va ser un moment durant el qual va augmentar l’activitat del Grup de Danses i els dolçainers que els va permetre realitzar viatges a la República Txeca i a diverses ciutats de l’Estat espanyol. Van ser prà cticament mÊs de 13 anys tocant la dolçaina, participant en els pregons, realitzant intercanvis‌ (O ¿QDO GœDTXHVWD HWDSD YD FRLQFLGLU DPE OD VHXD segona etapa amb les motos i la repuntada de les motos. Segons ens diu se li feia difícil compaginar les dues activitats, així que un cop mÊs abandona un dels seus hobbies per donar pas a una nova HWDSD WDO YHJDGD OD PpV OODUJD ¿QV HO PRPHQW L la que mÊs èxits li ha comportat. A mesura que el tema de les motos li absorbia mÊs temps i li exigia mÊs dedicació va anar prioritzant.

Enmig de la conversa de la dolçaina Miguel ens sorprèn amb la contalla que ell tambÊ va estar un dels que va iniciar un grup de bombos al poble i ho va fer grà cies a la coneixença que tenia amb Tomås Gascón, un dels fabricants mÊs importants de bombos que hi havia a la població aragonesa de Calanda. L’amistat que Tomås tenia amb els seus pares i els seus oncles li va permetre entrar en contacte amb ell aconseguir els primers bombos, quan la idea era nomÊs acompanyar les processons de Setmana Santa.

Els inicis de Custom Maestrat Per a Miguel aquesta va ser una etapa molt activa, gairebÊ frenètica, on participava en moltes DFWLYLWDWV ¿QV TXH YD KDYHU GH SULRULW]DU eV D SDUWLU d’aquest moment quan Ricardo Aguilar, aleshores regidor de l’ajuntament, li va proposar realitzar una concentració de motos a la localitat coincidint amb les festes patronals. Una concentració de HarleyDavidson i preparar un esmorzar per a tots els participants. L’única condició que Miguel va posar, per col¡laborar i fer arribar la proposta a la gent que ell podia arrossegar, era fer les coses bÊ. Calia que la gent que vinguera es poguÊs sentir realment satisfeta de la trobada. El seu poder de convocatòria va aconseguir que vingueren a Alcossebre mÊs de 200 motos, entre amics i coneguts. Començava la singladura del que, a poc a poc, s’ha convertit en l’Associació Custom Maestrat i el que simplement va començar com una matinal s’ha convertit en un llarg cap de setmana que comença dijous a la nit i acaba diumenge a la tarda.

Primer entrava dins el programa de les festes d’Alcossebre i es col¡laborava amb les carpes, però la cosa va anar creixent i es va anar fent cada cop mÊs multitudinà ria. La participació anava DXJPHQWDQW ¿QV TXH 0LJXHO YD GHFLGLU HQYROWDU VH GH JHQW GH FRQ¿DQoD IHU XQ ERQ JUXS GœDPLFV i realitzar una veritable reunió de motos Harley Davidson i Custom amb un elaborat programa d’actes que ompliria tot el cap de setmana. Van ser

12

Grup de danses a la RepĂşblica Txeca

tres anys de matinal. L’any segßent ja van comptar amb un grup de música per la nit, a poc a poc, s’ha DQDW PLOORUDQW ¿QV DUULEDU DO IRUPDW GH OHV GDUUHUHV edicions. És una manera d’optimitzar l’esforç de muntar les barres, preparar les neveres, els escenaris... Un cop feta la feina mereixia la pena DSUR¿WDU KR SHU D WRW HO FDS GH VHWPDQD Va haver un moment que, amb l’ajuntament i DPE HO SDWURQDW GH WXULVPH HV YD DFRUGDU DSUR¿WDU el primer cap de setmana de setembre que hi havia entre les festes d’Alcalà i les d’Alcossebre.

Cal remarcar que Custom Maestrat es trobava amb el handicap que, el segon cap de setmana de setembre, es realitza des de fa mÊs de trenta cinc anys la concentració del Grau de Castelló, una de les mÊs famoses d’Europa i amb la qual no es podia fer coincidir nomÊs per respecte.

Es va pensar que com s’havien de muntar les carpes, les preses de llum, els escenaris per D OHV IHVWHV HV SRGLD DSUR¿WDU HL[D PDWHL[D infraestructura i realitzar la concentració. D’aquesta manera es retarden una setmana les festes d’Alcossebre i es pot allargar la temporada turística un poc mÊs.

Primer va ser simplement dissabte i diumenge, posteriorment es va allargar i ja es realitzaven actes en divendres. Ara ja fa tres o quatre edicions que dijous a la nit ja s’ofereix un concert. Bà sicament es tracta de tindre un dia mÊs per poder muntar i preparar-ho. Com que dijous encara Ês un dia

MAINHARDT - 91 / agost de 2018 que no hi ha molta gent permet provar tota la infraestructura, començar a rodar i tindre-ho tot amanit per al cap de setmana.

La llàstima és que, com ha passat aquests dos darrers anys, en retardar-se les festes d’Alcalà, coincideixen els dos esdeveniments. Aquesta circumstància complica una mica les coses. D’una banda no permet a la gent de Custom gaudir de les festes i per altra banda és molta la gent del poble que li agradaria participar als dos llocs però no pot.

També pot haver problema en la falta d’algunes infraestructures com vàters portàtils i alguna carència d’ambulàncies en moments puntuals, si coincideixen les activitats de Custom amb els bous.

L’any que ve segurament ja tornarà a vindre bé però aquest any i l’anterior ha estat un inconvenient.

Cal remarcar que la concentració juntament amb les festes d’Alcossebre està aconseguint una de OHV ¿QDOLWDWV SHU OHV TXDOV V¶KD HVWDW SRWHQFLDQW L que és bàsicament allargar la temporada turística.

De fet les xifres ho estan avalant i, cada cop, és més evident que el mes de setembre, turísticament parlant, és tan bo com el mes de juliol. I remarca Miguel, no només això. Difícilment hi ha un cap de setmana, al llarg de l’any, durant el qual no et trobes diversos grups de motoristes per Alcossebre fent el vermut, prenent el cafè o dinant en algun dels nostres restaurants.

Quan repassem els aspectes positius que la concentració Custom Maestrat aporta a la nostra

Motos a la concentració

Preparant una paella per a 600 persones

Tombet de bou per a 1.800 persones elaborat per Custom Maestrat

13

MAINHARDT - 91 / agost de 2018 localitat, en primer lloc a Miguel li agrada precisar que tots els que venen a Alcossebre i participen de l’esdeveniment, tots paguen per dormir. Li agrada remarcar que Ês de les poques concentracions d’aquestes característiques que no disposen de cap zona d’acampada. Això vol dir que tot el món que ve s’ha de gastar diners en un hotel, un apartament o un cà mping. Això Ês una entrada de diners molt important per a la localitat precisament en un moment, a començament de setembre, quan el turisme comença una lleugera davallada.

De vegades se’ls critica què ofereixen molts menjars als participants. Sí que Ês cert que al llarg dels quatre dies s’ofereixen tres menjades, però no deixa de ser cert que, per exemple, el dissabte a OD QLW TXDQ PpV JHQW KL KD HV SRW SDUODU ¿QV L WRW de 2.000 persones) inscrites a penes en mengen uns 500. Molts dels participants, agrupacions senceres, reserven en restaurants per sopar tots MXQWV (Q DOJXQHV RFDVLRQV ¿QV L WRW IDQ OD UHVHUYD d’un any per a l’altre. La prova Ês molt clara i si ho comentes amb gent que treballa en el sector de la restauració la majoria coincideixen en que aquest Ês, segurament, el cap de setmana que mÊs treballen al llarg de l’any.

Una altra cosa interessant Ês que Custom treballa per a gent que ve de fora i acudeix a passar aquest cap de setmana, no ben bÊ per a la gent que ja està estiuejant a Alcossebre. Pensa que ho fan HO VX¿FLHQWPHQW DWUDFWLX SHU WDO TXH HOV FRPSHQVH l’esforç de vindre. La gent ha de comprendre que Custom no dona berenar ni menjar a l’estiuejant que ja està a Alcossebre. Custom atrau unes 2.000 persones de forà i el que pretenen Ês fer-los l’estada el mÊs agradable possible per aconseguir que tornen en properes ocasions, que se’n vagen contents i parlen bÊ d’Alcossebre i d’Alcalà .

Ens interessem pels motius pels quals es va apostar pel model Custom i Harley Davidson.

Miguel, sense dubtar-ho un moment, ens comenta que la gent d’aquest món Ês gent d’una certa edat, segurament dels 40 cap amunt, amb una vida estable i, la majoria, amb un poder adquisitiu important. Gent que no fa botelló, sinó gent que es pot permetre gastar uns diners al llarg de la seua estada entre nosaltres.

Cal tindre en compte que les activitats que es realitzen i els concerts van clarament adreçats a la gent que es mou dins d’este mĂłn. SĂłn gent WUDQTXLOÄ OD TXH PDL QR RFDVLRQHQ FDS FRQĂ€LFWH L TXH es poden permetre certes despeses.

Fins quin punt la concentraciĂł tĂŠ un efecte multiplicador?

Miguel ens comenta que, en cada ediciĂł, sempre hi ha tres o quatre periodistes especialitzats.

Periodistes que no venen contractats per l’organització sinó per la repercussió medià tica de l’esdeveniment. De fet l’organització mai no

14

posa publicitat. L’interès no Ês atraure encara mÊs gent, ja que de gent ja en ve prou. Segurament, si vinguÊs mÊs gent, els resultaria molt difícil GœDVVXPLU 'H PRPHQW ¿QV OœHGLFLy GH OœDQ\ SDVVDW s’ha anat creixent progressivament. Aquest any no saben que passarà però tenen molt clar que crÊixer molt mÊs segurament vol dir que la cosa se’ls pot escapar de les mans. Aquest any, per exemple, que la concentració cau un poc abans de les dates habituals i molt prop de l’agost alguns participants estan tenint problemes per trobar habitació o lloc on allotjar-se. La majoria refusa allotjar-se als pobles del voltant ja que la festa està ací, la música Ês per la nit i si beus una copa no passa res. Prefereixen allotjar-se el mÊs prop possible d’on està la festa i evitar els desplaçaments Una altra prova clara que la cosa funciona són els nombrosos vídeos penjats a la xarxa i les visites que arriben a tindre en poc de temps.

Com es paguen les despeses que s’ocasionen al llarg de tot el cap de setmana?

Aquest Ês un tema molt important ja que molta gent pensa que tot açò els ho paguen i això no Ês cert. Custom Maestrat està treballant tot l’any per SRGHU KR ¿QDQoDU 3HO TXH ID DO YHVVDQW LQVWLWXFLRQDOV està d’una banda l’Ajuntament d’Alcalà -Alcossebre qui aporta una quantitat al voltant de 1.000₏ com D DMXGD DO ¿QDQoDPHQW SHUz ID XQD JUDQ DSRUWDFLy en el tema logístic amb el muntatge de l’escenari, els preparatius de taules i cadires, l’enllumenat i tasques de suport al grup organitzador. La Diputació, SHU OD VHXD EDQGD ¿QV HO PRPHQW HQFDUD QR KD IHW mai cap tipus d’aportació. La resta tot ix de l’esforç de la gent de l’organització. Uns ingressos molt important Ês quan es fa el tombet de bou per a les festes patronals. Es tracta d’un esdeveniment que aplega unes 1.700-1.800 persones en cada edició.

Això vol dir que Custom Maestrat prepara totes aquestes racions de tombet de bou i ho fa cobrant, a l’Ajuntament, el mateix que va cobrar la darrera empresa privada que ho va realitzar. Tota la gent de Custom Maestrat està treballant al llarg d’eixe dia, sense cobrar ningú ni un duro, per tal que a la nit tot estiga el mÊs perfecte possible. Posteriorment tots HOV EHQH¿FLV GHO WRPEHW YDQ D SDUDU D OD FRQFHQWUDFLy No s’ha de menysprear la col¡laboració i les aportacions dels locals d’Alcossebre i del poble, l’edició d’un callejero on s’insereix publicitat. L’altra IRQW GH ¿QDQoDPHQW LPSRUWDQW pV OD EHJXGD TXH es distribueix a les barres que tenen muntades durant el cap de setmana, durant les exhibicions, els concerts‌ Si les barres funcionen bÊ Ês una LPSRUWDQW IRQW GH ¿QDQoDPHQW Cal pensar que el pressupost total pot girar al voltant dels 30.000₏. Aquest any, per exemple, hi ha cinc bandes contractades, dues exhibicions d’acrobà cies amb moto, cal llogar els equips de so per a cinc dies, mÊs totes les despeses

MAINHARDT - 91 / agost de 2018 que comporta amanir el menjar. Es tracta d’una DVVRFLDFLy DXWRVX¿FLHQW TXH DO ¿QDO GH WHPSRUDGD sempre tÊ un pressupost bastant equilibrat. Hi ha DQ\V TXH VœDFRQVHJXHL[ XQ [LFRWHW EHQH¿FL L DOJXQ que es tanca amb xicotetes pèrdues però que sempre busca tindre un mínim romanent per tal de poder cobrir algunes despeses inesperades.

De tota manera els comptes sempre estan molt FODUV L WRWV HOV DQ\V D ¿QDOV GH VHWHPEUH XQ FRS acabada la concentració, es reuneixen tots els membres de l’organització, fan un sopar passen comptes i fan balanç de totes les despeses i EHQH¿FLV REWLQJXWV DO OODUJ GH OœDQ\ (V ID HO EDODQo real i es decideix si queden forces i à nims per a una nova edició. No hi ha projectes a llarg termini i la SODQL¿FDFLy GHO TXH YLQGUj HV ID FDGD DQ\ 0LJXHO QR s’aventura ni a pronosticar que passarà el proper any. De moment tÊ clar que la 15a edició està a punt per començar. El que passarà el 2019 ho hauran de GHFLGLU HQWUH WRWV D ¿QDOV GœDTXHVW VHWHPEUH Mentre seguisca el recolzament institucional i regne el bon ambient entre els organitzadors i col¡laboradors la cosa pot seguir endavant. El valor mÊs gran que tÊ, a hores d’ara, Custom Maestrat Ês la qualitat humana de la gent que està implicada.

Es tracta d’un grup d’unes 15 persones que anant tots en la mateix direcció poden aconseguir totes OHV ¿WHV TXH VH SURSRVHQ *HQW TXH OL DJUDGD TXH ho viu i es deixa la pell per fer les coses bÊ.

No cal dir que al llarg dels darrers anys estan guanyant molta fama les paelles gegants, els tombets multitudinaris Ês a dir menjars on va tot a l’ample i a lo grande, com habitualment es diu.

Miguel ens explica que el divendres a la nit comencen amb una degustació amb la intenció de donar a conèixer, a tots els que vÊnen, la tomata de penjar, el dissabte a la nit es prepara una caldereta de corder, encara que tenen clar que molts se’n van a sopar per ací i es reparteixen pels bars i restaurants de la localitat. /D ¿ORVR¿D GH OœRUJDQLW]DFLy pV DFRQVHJXLU TXH els motoristes, a mÊs de gaudir, ómpliguen els bars de la localitat. Prefereixen que els sobre menjar a ells i que els bars estiguen plens.

Miguel ens comenta que a les barres podrien fer cafès, vendre sandvitxos o hamburgueses, però ells prefereixen que la gent consumisca als establiments d’Alcossebre i es repartisquen els EHQH¿FLV Respecte el tema de les paelles gegants i tots aquests menjars multitudinaris, Miguel ens vol comentar que, quan va abandonar la feina de cuiner, eren moltes les associacions com les mestresses de casa, el club de futbol, el club ciclista... que, de tant en tant, li demanaven que els donÊs una cop de mà i els fes una paella o un guisat. El fet Ês que quan s’acabava l’any podia haver estat embolicat 17 o 18 caps de setmana fent dinars per a uns o

Paella durant la Fira de Sant Isidre

Nou projecte Alcossebre Yankee

Guisat per a la Fira de la Tomata, acompanyat de Juan Roig

15

MAINHARDT - 91 / agost de 2018 pels altres. D’altra banda assumia un risc que li SRGLD SRUWDU DOJXQ PDOGHFDS $O ¿QDO YD FUHDU XQD empresa, la va donar d’alta en sanitat i d’aquesta manera pot gestionar tots aquests esdeveniments. /D LGHD JHQHUDO pV GLJQL¿FDU DTXHVWV WLSXV GH menjars multitudinaris i fer-ho el millor que es pot.

A hores d’ara el cercle es va ampliant, hi ha molta gent que segueix demanant-li col¡laboració, però hi ha una cosa que per a ell Ês molt important a l’hora de col¡laborar i Ês sentir-se a gust i estimat. Al ¿QDO HO WHPD GH OHV SDHOOHV JUDQV DPE OOHQ\D VœKD FRQYHUWLW HQ XQD D¿FLy L HQ XQD YHULWDEOH SDVVLy /L agrada recordar que el seu avi ja feia paelles per a bodes, el seu pare tambÊ en feia moltes per als amics i ell segueix un poc la tradició.

Què Ês el mÊs destacat per aquesta propera edició?

Segurament serà una edició mÊs, amb alguns detallets commemoratius de la 15a edició i, com que coincideix amb les festes del poble, es farà una SXMDGD HVSHFLDO ¿QV $OFDOj TXH DQLUj DFRPSDQ\DGD d’un espectacle d’acrobà cies extremes sobre motos de gran cilindrada durant el descans dels bous.

Molta burocrĂ cia, molts permisos?

Per a Miguel Ês el mÊs dramà tic que hi ha. De fet seria impossible tindre-ho tot preparat sense ajuda externa. L’Associació treballa per fer les coses bÊ i tindre-ho tot en regla, però sovint els resulta tediós i complicat. Cal fer les altes i baixes de tots els músics a la Seguretat Social, fer un projecte d’activitats, fer les sol¡licituds al consistori i a la policia local, complir nombroses exigències per poder muntar les paradetes del mercadet que es fa al voltant d’objectes relacionats amb el món GH OD PRWR $O ¿QDO XQ PXQW GH WUjPLWV TXH VHPEOHQ inacabables.

Finalment i per anar acabant, què ens pots dir de la teua incursió en el món teatral?

D’açò en fa uns tres anys quan el seu cosí Paco Bruùó, el director de la Passió li va demanar si col¡laboraria amb ells i els ajudaria a tirar endavant, segurament ja tenia clar que no sabria dir-li que no, ja que li agrada col¡laborar amb tot el món. La proposta era interpretar el paper d’Herodes amb tres o quatre frases molt curtetes. El problema, ens diu Miguel, Ês que cada cop s’ha anat complicant una mica mÊs i el paper s’ha anat allargant. Tot i això es troba a gust i li agrada, no tant per la vocació teatral sinó per l’ambient que es respira durant els dos, tres mesos que duren els assajos, on una seixantena de persones del poble, conviuen junts dos o tres dies a la setmana, vivint i gaudint del moment.

Miguel valora molt positivament aquesta iniciativa que ha caigut molt bÊ al poble, però que cal anar millorant any rere any. Tant, el públic com els actors, s’han anat fent cada cop mÊs exigents i cal anar perfeccionant les posades en escena, els vestuaris, els dià legs per seguir anar sorprenent a la gent.

16

Peter Fonda, a la moto de Miguel, durant la inauguraciĂł del Festival de cinema de PenĂ­scola. Juny de 2007

Una de les anècdotes importants que li ha proporcionat el món de les motos Ês conèixer a Peter Fonda, l’actor que va produir i protagonitzar la pel¡lícula Easy Rider, el clà ssic pel qual Ês mÊs conegut i una veritable icona per als amants de les motos. Easy Rider, Ês una història protagonitzada per dos bikers que viatgen a travÊs del sud i sudoest dels Estats Units en un món d’intolerà ncia, a la recerca de la llibertat. Miguel el va conèixer quan el van convidar a participar en el festival de cinema de Peníscola. Des de la direcció del festival van cridar al Club Harley de Castelló per fer-li l’escorta i acompanyar-lo des de l’Hosteria del Mar on VœDOORWMDYD ¿QV HO 3DODX GH &RQJUHVVRV 4XDQ OL YDQ preguntar al manager si Peter voldria anar amb moto al llarg del trajecte. El mà nager va dir que no, però Miguel no es va tallar un pèl per preguntar-li, com va poder, directament a l’actor qui li va respondre si això era possible, Miguel li va dir que clar que era possible, que pugÊs a la seua moto i així va cobrir tot el trajecte, amb Peter Fonda al seient de la seua moto saludant al públic com si es tractÊs d’una fallera major. Però la cosa no va acabar ací. No en va haver prou amb el passeillo TXH ¿QV L WRW HO YD SRUWDU ¿QV HO SDWL GH EXWDTXHV SHU GDPXQW OœHVWRUD roja on estaven totes les autoritats esperant l’actor per saludar-lo i fer-se la foto amb ell. Aquest va ser un dia on els veritables protagonistes de la pel¡lícula van ser Miguel i Peter Fonda. La veritat Ês que el món de les motos li ha permÊs conèixer molta gent, gent famosa i gent que no ho Ês tant però amb una qualitat humana formidable. Gent que deixa marca i qui recordes tota la vida. Així de famosos ha pogut conèixer a Loquillo, el cuiner Sergi Arola, que tambÊ Ês un gran amant de les motos, a Rosendo, Ricardo Tormo, el jugador de pilota GenovÊs...

Podríem estar hores i hores, no Ês per dir, però toca anar acabant. Des de Mainhardt li donem les grà cies a Miguel pel temps que ens ha dedicat i en nom de tots agrair-li tambÊ l’esforç i la dedicació per promocionar i donar a conèixer el nostre poble.

MAINHARDT - 91 / agost de 2018

LA TRADICIO ORAL A ALCALÀ DE XIVERT. LA NIT DE TOTS SANTS I ELS ESPANTACRIATURES GASPATXERS. ELS ANTECEDENTS DEL HALLOWEEN FRANCISCO ROURES SANZ JUGAR AL CARRER La majoria dels educadors coincideixen en el fet que, avui en dia, els xiquets ja no juguen al carrer, cosa que Ês poc enriquidora per al seu desenvolupament social i intel¡lectual. Abans els xiquets i les xiquetes dels pobles es passaven la majoria d’hores jugant fora de casa, al carrer.

Normalment l’hora de tornada a casa era quant començava a enfosquir-se i es feia de nit.

El poble es dividia en barris i els xiquets QRUPDOPHQW FRQWURODYHQ OœHVSDL JHRJUj¿F TXH HOV corresponia dins el seu barri. Endinsar-se en un barri que no era el seu comportava, de manera general, serioses conseqßències, com enfrontaments, pedrades i algun que altre aldarull que podia acabar prou malament per a l´intrús. Tot i això com sol dirse per ací, allargar-se era prou habitual.

Com que jugar al carrer i allargar-se podia tenir les seues conseqßències, les mares, normalment les encarregades de la cura de les criatures, els tenien a tots advertits dels possibles perills. La ignorà ncia i l’atreviment portava els mÊs menuts a arriscar-se a aventures no poc perilloses. Les conseqßències per accions pròpies o per les accions dels altres podien ser nefastes, i amb greu perill per a la salut dels xiquets i les xiquetes.

LA POR La solució mÊs emprada pels pares i mares per tal d’evitar possibles desgrà cies era recórrer a la SRU D WUDYpV GH SHUVRQDWJHV ¿FWLFLV R UHODFLRQDWV amb fets reals per a que les criatures prengueren consciència del perill i no arriscaren mÊs del degut en les seues aventures exteriors.

4XL QR KD GRUPLW WDSDW ¿QV Oœ~OWLP FDEHOO TXDVL sense poder respirar, perquè estava cagat de temor? La foscor, una llum parpellejant, una vivència del dia, alguna contalla, un soroll desconegut a la casa o simplement el silenci... Qualsevol element HUD VX¿FLHQW SHU D WHQLU XQD PDOD QLW Fins a una certa edat, la innocència dels xiquets i la imaginació no tÊ límits i això Ês un avantatge però tambÊ un factor de risc davant els perill de la vida. Quants xiquets o xiquetes han sigut objecte de les maldats de desequilibrats i delinqßents? Eixes històries de xiquets i xiquetes que havien patit tot tipus de malifetes eren contades per iaios, mares i pares amb la intenció que les criatures evitaren el

RepresentaciĂł de l'home del sac. Cicle "Espanta la por" de la Biblioteca del Museu ValenciĂ d'Etnologia

perill. Havien de ser capaços d’ensumar-lo en base a tot allò que les persones majors els havien contat a la llum del fumeral.

COM FER POR Els espantacriatures han sigut un recurs dels majors per a atemorir els mÊs menuts i sobretot com a recurs i ajuda per a que totes les ovelles, Ês a dir les criatures, a un hora determinada, tornaren a la seguretat del corral abans que es fes de nit. Tot sense haver d’anar a buscar-los calia que tornaren tots sols, cadascú a casa d’ell.

3HU QRUPD JHQHUDO WDQW D OD ]RQD JHRJUj¿FD valenciana i catalana, com a la resta de l’Estat compartim certs personatges comuns, Ês a dir, hi ha personatges que són nomenats tant a Alcalà de Xivert com a Castella per espantar les criatures.

17

MAINHARDT - 91 / agost de 2018 He hagut de recórrer a la paraula dels majors per a tenir un inventari dels personatges mÊs populars de l’à mbit local. Al mateix temps mirar d’establir un rà nquing de mÊs a menys capacitat de fer por o causar la sensació de perill. Fins i tot jo mateix m´he quedat sorprès.

Avui dia, que quasi ja no es juga al carrer, nomÊs hi ha temporada de por quan ens apropem a +$//2:((1 pV D GLU D 7RWV 6DQWV $UD MD QR VyQ les à nimes les que volten tota la nit per les cases i per tots els racons del poble atemorint a grans i menuts, ara són exèrcits de xiquets vestits amb disfresses de personatges de terror anglosaxons amb bosses plenes de llepolies. Tot plegat molt WHUURUt¿F Segons m’han contat els majors, en el passat, HO GLD GH 7RWV 6DQWV WHQLD XQ VLJQL¿FDW PROW SURIXQG on s’ajuntava la ignorà ncia de la gent i l’escenari de l’arribada de la tardor i la foscor. Tot plegat era el mÊs tètric que un es podia imaginar. El sol s’amagava vora les 6 de la vesprada i a les 7 era de nit completament, bufava el primer vent de cerç i la llum dels carrers on hi havia il¡luminació era tan dèbil que feia que les siluetes dels Êssers humans foren allargades i tomballejant. A mÊs, com que ja començava a fer fred, la gent anava tapada amb mantes o tapaboques. La nit de Tots Sants el toc de les campanes a morts no parava durant tota la nit. A tot això s’ajuntava la creença que les à nimes del purgatori anaven soltes pel carrer. Amb eixe escenari ningú era capaç de eixir al carrer i qualsevol soroll estrany causava un terror inimaginable.

Els caçadors tenien per costum no anar a caçar eixe dia, perquè podien caçar alguna à nima reencarnada en un animal i segons les històries que m´han contat alguns atrevits que no feien cas de les supersticions eren objecte de macabres bromes amb fantasmes inclosos per tal de ferlos fugir corrent i espaordits de temor. Aquelles històries encara són prou recordades per bona part del veïnat del poble.

ELS ESPANTACRIATURES Tornant als espantacriatures crec recordar que quant jo era menut els mÊs populars eren l´Home del Sac i el Moro Mussa.

L´Home del Sac era un personatge que segrestava els xiquets que anaven perduts i fora la vigilà ncia dels majors. Aquest personatge amb aparença d´home brut i mal vestit portava un sac a O�HVTXHQD RQ ¿FDYD HOV [LTXHWV SHU WDO G�HPSRUWDU se’ls. La variant gaspatxera d’este personatge Ês el Tio del Sarró. He pogut recuperar una cobla relacionada amb el personatge que tot i que me pareixia familiar no he pogut contrastar la seua existència en altres localitats. L´informant me la va introduir de la segßent manera: Es tractava d’un xiquet que volia anar a furtar cireres i la seua mare el va advertir.

18

Cabut que representa el Moro Mussa

- No vages que t’agafarà el Tio del Sarró!, El xiquet no va fer-ne cas i se’n va anar, llavors el YD DJDIDU HO 7LR GHO 6DUUy HO YD ¿FDU GLQV GHO VDF L anava pel carrer amb el sarró al coll. De tant en tant li deia: sarró canta, si no te dono bon bastó Llavors el xiquet des de dins li deia: Cireretes, cireretes, cireretes a muntó, per no creure a mu mare, m´ha agarrat el Tio del sarró!

Llavors al passar per davant de la seua casa, sa mare va conèixer la seua veu, i quan era la vora del mig dia li va dir a l’home: - Home deixa el sarró ací, que jo te’l guardarÊ!

DesprÊs de dinar ja vindràs i l’agafarà s.

L´home li va deixar el sac. La dona va traure el xiquet del sac i el va canviar per un cà nter ple d´aigua. Al cap d’una estona l´home va tornar a pel sarró. El va agafar, se’l va penjar al coll i se’n va anar pel cantó. Llavors va tornar: - Sarró canta, si no te dono bon bastó!

Com que no cantava ningĂş, va repetir: SarrĂł canta!. A la tercera vegada com que no cantava li va donar bastonada, es va trencar el cĂ nter es va EDQ\DU WRW El Moro Mussa, ĂŠs un altre personatge prou utilitzat pels pares per fer temor a les criatures. Tal

MAINHARDT - 91 / agost de 2018 vegada la menció a aquest personatge es deu a l´existència del Castell de Xivert, aleshores habitat pels moros. La seua presència Ês omnipresent, es pot divisar des de quasi tot el poble, cosa que li dóna una veracitat al personatge que en altres llocs tal vegada no tindria. Tots els xiquets pensen que aquest personatge habita en el castell on s’emporta les criatures descuidades.

El Moro Mussa Ês un personatge real que va existir en temps de la conquesta à rab i que encara perdura avui en la memòria. Segons la llegenda, aquest es va enamorar d’una donzella a la qual va segrestar per tal d’estar amb ella.

EL SEGINERO I EL TIO DE LA MALETA Hi ha dos personatges mÊs que podrien ser en realitat la mateixa persona però que en el nostre poble es desdoblen per tal de convertir-se en dos espantacriatures diferents: el Seginero i el Tio de la Maleta, en altres indrets aquests dos personatges són tambÊ coneguts com l´Home del Sac abans esmentat, cosa que dóna una mica de confusió a l’assumpte.

Cal donar una mica de llum al personatge per tal de situar-nos. Era l´any 1920, en la Població de Gador (Almería), un home buscava desesperadament una cura per a la malaltia que patia. Una curandera, a canvi d’una bona quantitat de diners, li va donar la suposada cura que consistia en beure la sang d’un xiquet i fregar-se el seu sagí, encara calent, pel seu pit.

3HU WDO GÂśDFRQVHJXLU HO UHPHL HO ÂżOO GH OD FXUDQGHUD i la seua parella es varen oferir a trobar el xiquet.

6HJUHVWDUHQ XQ [LTXHW GH DQ\V HO YDUHQ ¿FDU GLQV d’un sac i se’l van emportar on vivia la curandera.

Al xiquet li varen fer un tall baix del braç per tal de treure-li la sang. L´home se la va veure mesclada amb sucre. DesprÊs d´este acte varen assassinar al xiquet d´un colp al cap, li varen treure el sagí per fer-li les fregues al pit. Acabat el ritual varen abandonar el cadà ver del xiquet en un lloc sense donar-li sepultura, tapat amb herbes i alguna pedra.

7RWV GRV SHUVRQDWJHV WHQLHQ FRP D ¿QDOLWDW veure’s la sang de les víctimes, però els dos personatges tenien trets diferenciadors. Un anava vestit de qualsevol manera i l´altre era un tipus ben paregut, ben vestit i a mÊs portava una maleta on guardava tots els arreus per tal de traure la sang de les víctimes.

6HJRQV HOV WHVWLPRQLV RUDOV HO PpV WHUURUt¿F era, i amb diferència, el Tio de la Maleta. Els PHXV FRQ¿GHQWV TXH DUD WHQHQ YRUD DQ\V HP parlen de testimonis que varen ser perseguits pel Tio de la Maleta. Un d´ells ens assegurà que en la persecució va perdre la cistella que portava mentre fugia del criminal. Segons els mateixos testimonis orals parlen que, quant eren xiquets, varen sentir de boca de les seues mares que tant als pobles veïns de les Coves, com a Santa Magdalena dos

xiquets havien sigut trobats morts i dessagnats a la cuneta vĂ­ctimes tots dos del Tio de la Maleta.

Per una casualitat el Tio de la Maleta tenia certa preferència a atacar les seues víctimes entre els mesos de maig a octubre, tot coincidint en l’època GH OD IUXLWD GH WHPSRUDGD FLUHUHV DOEHUFRFV ¿JXHV etc.). Tot apunta que durant aquesta temporada la sang dels xiquets està en el seu punt mÊs encertat.

Pel que fa referència al Seginero, la seua capacitat per espantar criatures era d’un nivell inferior. Segons els meus testimonis, era un personatge molt poc temut, encara que molt anomenat.

3HU ¿QDOLW]DU WRW L TXH QR HV WUDFWD G�XQ KXPj FDO recordar l’Òbila tira oli. Aquest animal/personatge encarnat en una canonada amb cara d´home, representa un Êsser que tira oli roent al damunt de tots aquells que passen pel carreró de l’esglÊsia, així que les criatures que passaven corrent, espaordits, cridant sense alÊ allò d’Òbila tira oli.

%LEOLRJUDÂżD - Wiquipèdia: El crimen de Gador. https://es.wikipedia.org/wiki/Crimen_ de_G%C3%A1dor - Museu ValenciĂ d’Etnologia. Campanya “Espanta OD SRU ´ - Informants: Manuel EbrĂ­ Lavernia, Francisco Arnau Vilaplana i Amparo Sanz Pauner.

19

MAINHARDT - 91 / agost de 2018

LA PRESÓ D’ALCALÀ FRANCISCO ARNAU VILAPLANA 3HU FRPHQoDU KH GH GLU TXH OD ¿QDOLWDW GœHVWH article no Ês contar la història de la presó del poble.

En veritat, no sabria com fer-ho, per la qual cosa em limito tan sols a relatar alguns records de la meua infantesa, els quals encara mantinc en la memòria.

No molts, però crec que encara queden alguns veïns i veïnes que van conèixer quan la Casa de la Vila (que deien els vells) estava on actualment està l’anomenada Casa de Cultura. D’això en farà una VHWDQWHQD GœDQ\V ¿QV TXH OD &RUSRUDFLy 0XQLFLSDO GHFLGt WUDVOODGDU VH DO 3OD GH %DL[ D XQ HGL¿FL PpV PRGHUQ L HVSDLyV (Q FRQVHT qQFLD HVWH HGL¿FL que des de temps remots allotjava l’Ajuntament va quedar prà cticament obsolet, sense cap tipus de funció, a excepció de la planta baixa. En esta planta van quedar en funcionament els dos compartiments que feien de presó de la vila. La presó sembla que havia tingut, i encara tenia per al poble un cert protagonisme. Es tenia prou en compte, i així ho demostra el nom popular del carrer com el de carrer de la Presó.

I ací comencen els records de la meua infantesa, L HO FRPHQoDPHQW WDPEp GHO TXH YD VHU HO WUDP ¿QDO de la presó del poble, nom que equivocadament s’emprava per a dos simples calabossos.

Com a xiquet veí d’este barri era habitual, a part d’altres llocs de la rodalia, tindre com a punt d’esplai L GH MRF HVWH HGL¿FL L HOV VHXV YROWDQWV Estos records abastien tant al continent com al contingut, igual la presó com als desgraciats allí tancats.

Comencem recordant que Alcalà no tenia una, sinó dos presons. Estaven a l’entrar, una a OœHVTXHUUD DPE XQD ¿QHVWUD TXH PLUDYD DO FDUUHU i la qual li donava una certa claredat. El reixat era de ferros gruixuts i n’hi havia un que estava un poc doblegat. Nosaltres els xiquets, molt imaginatius, ho atribuíem a algun pres que va intentar fugir i amb OD VHXD IRUoD HO YD GREOHJDU /œDOWUD ¿QHVWUD OD GH OD dreta, no tenia llum a l’exterior i mirava cap a dins GH OœHGL¿FL $L[z IHLD TXH HQ DTXHVW UHFLQWH UHJQpV la foscor, i encara mÊs quan es tancava la porta del carrer.

Escrivint açò m’ha vingut al cap com d’exagerats van ser els nostres avantpassats. Tot ho feien gran, i Ês que els agradaven les coses sense mesura.

Com a exemple tenim les dues presons. No ens conformĂ vem en una, sinĂł que dos, i prou grans.

Pel que fa referència al terme, no en parlÊssem.

Com el primer ja estava pillat, pos, el segon mĂŠs gran de la provĂ­ncia. El campanar no cal dir-ho, el mĂŠs gran de tots. Com alguns recorden, les garbes

20

de blat i ordi es feien ben grans, tot el que abastava el vencill, això sí, al bancal ben alineades. I pel fa als sacs per a la rebuda de garrofes i ametles, tambÊ grans, com a mà rfegues que deien. Amb tots estos exemples penso que era una manera de manifestar la força que tenia el llaurador.

Tornant al tema de la presó, al calabós de l’esquerra, nosaltres els xiquets, li dèiem la presó dels gossos. El motiu d’este nom es deu al fet que poques, però algunes vegades, allí tancaren gossos. Tot era degut al fet que, en alguna ocasió, va aparèixer en el poble algun cas de rà bia. Per evitar, de manera preventiva, que algun gos infectat mosseguÊs a un altre, es propaguÊs la malaltia o aquesta arribÊs a ser un perill tambÊ per a les persones. Quan açò passava, amb un llaç a la punta d’un pal llarg, s’agafaven els gossos que anaven solts pel carrer, per posar-los en quarantena tancats a la presó.

Passant a la de la dreta, era just que aquesta tambĂŠ tinguĂŠs un nom, i si una s’anomenava “la SUHVy GHOV JRVVRV´ OÂśDOWUD VÂśKDXULD GÂśKDYHU GLW ÂłOD SUHVy GHOV SREUHV´ Com he assenyalat abans, a un parell de metres GH OD ÂżQHVWUD FDS D GLQV QR HV YHLD TXDVL UHV $ OD SDUHW GH OD GUHWD DO FRVWDW GH OD ÂżQHVWUD KL KDYLD una espècie de pedrĂ­s ample que servia tant per seure’s com per a dormir. Dormir, això sĂ­, si podien.

Allí no hi havia cap tipus de mà rfega ni res per l’estil.

S’havien d’embolicar el millor que podien amb la seva manta, la que sempre portaven a sobre. La humitat, la foscor i l’olor de recinte tancat era l’única

MAINHARDT - 91 / agost de 2018 companyia que tenien. Els presos tambÊ havien de fer les seues necessitats, i allí no hi havia cap tipus de comú ni res paregut. Dites necessitats les realitzaven, al fons del tot, el mÊs allunyat possible d’on acostumaven a estar per passar les hores.

Seria una quimera pensar que a tota la gent que tancaven els subministraven paper per netejar-se.

Pel que fa referència a la seva manutenció, anava a cà rrec de l’Ajuntament. Aquest es valia d’un acord que tenia amb dos veïnes. A una li deien la Roja, i vivia unes cases mÊs enllà a la part de baix, i l’altra dona una tal Tet, que no tenia família i que vivia a la part de dalt del carrer. Estes els subministraven un plat de calent, pa i aigua. Lògicament, l’Ajuntament assumia el cost i els pagava una remuneració.

Malgrat el grapat d’anys que fa d’açò, hauria GH VHU FDS D ¿QDOV GHOV DQ\V R SULPHULHV GHOV 50, encara retinc en la memòria alguna de les persones que van estar empresonades. Per als xiquets d’aquells carrers resultava un veritable esdeveniment quan ens assabentà vem que hi havia una persona tancada a la presó. Era tanta la curiositat que deixà vem aturats els jocs i corríem rectes cap a la presó. T’aturaves a la porta del carrer per tal d’escodrinyar el que hi havia dins i Ês que, este lloc, sabent que dins hi havia un pres, estar per allí et causava un poc de temor.

A poc a poc i amb molta precaució, t’apropaves cap a la reixa. Si no veies a ningú darrere, miraves cap a dins, i allò tot era foscor. Continuaves mirant, i DOOt DO IRQV DO ¿QDO GHO SHGUtV HQFHUWDYHV OœHPEDOXP d’una persona suposadament gitada. Pareixia

que no se n’adonava, o no volia adonar-se’n de la presència, a l’altra part de la reixa, d’un estol de curiosos. Podia donar-se el cas que es sentís avergonyit de la situació en què es trobava. Altres, en canvi, pareixia que passar per estes situacions no els afectava. Ens deia que ens arrimà ssem per preguntar-nos coses. Recordo a un que cantava ÀDPHQF FDQWDYD Ep L WHQLD XQD YHX SRWHQW TXH es sentia des del carrer. Nosaltres, igual que d’un espectacle es tractÊs, li aplaudíem, cosa que feia que es cresquÊs encara mÊs. Un dia va entrar el municipal i ens va enviar tots al carrer, amenaçant al pres que si no callava, entraria i provaria el fuet.

(QFDUD QR HVWDYD HO PXQLFLSDO DO ÂżQDO GHO FDUUHU HO pres ja tornava a cantar.

Hi havia de tot. Recordo un altre que tenia molt mal geni. Sempre feia cara d’enfadat. Un dia va passar, entre els barrots, una botella buida perquè anÊssem a casa i l’omplíssem de vi. Al no agafarla ningú es va enfadar. Ens atemorírem i fugírem corrents.

Es donava el cas que quasi tots ells parlaven en castellà , el qual ens feia pensar que eren de lluny, o de València capital. Este tipus de presons en aquells temps estaven reservades únicament per a una determinada classe social, la dels mÊs pobres. Estos tenien sempre barra lliure per entrar i la barrera sempre la tenien alçada. Les classes altes i mitjanes tenien un pas molt restringit, no recordo mai haver vist a cap d’estos allí tancat. La veritat Ês que feia llà stima veure’ls. Ells sí que eren ³SREUHV GH VROHPQLWDW´ 3URYHwWV GœXQ VDF RQ GXLHQ

-RYHV JDVSDW[HUV GHOV DQ\V )RWRJUDÂżD FHGLGD SHU XQD FDSLFRUSHUR

21

MAINHARDT - 91 / agost de 2018 les seues poques pertinències, juntament amb un tros de manta a l’esquena. Una manta bruta per l’ús continu que se li donava i a la qual, sovint, no li cabien mÊs pedaços. Sense afaitar deambulaven de poble en poble demanant almoina. Este penós aspecte feia que aparentessin doble edat de la que en realitat tenien.

Els motius que induĂŻen les autoritats a la seua detenciĂł i el posterior empresonament no variaven molt. El primer dels motius era el de ser pobres, i no tindre domicili. DesprĂŠs venien les casuals circumstĂ ncies, com haver-se produĂŻt algun robatori en el poble del qual venien o en el que estaven.

Sempre resultava la mar de fà cil detenir-los. La sospita des d’un primer moment sempre queia sobre les seues espatlles. La falta de documentació tambÊ motivava el seu tancament. La Guà rdia Civil, en els seus controls per carretera, era la que efectuava moltes de les detencions.

Dins del poble este treball anava a cà rrec dels municipals. El motiu quasi sempre era el mateix, que els pocs diners que arreplegaven de les almoines se’ls gastaven en vi, s’emborratxaven, i allí asseguts o gitats a la vorera no podien agafar volada. Dos puntades de peu, algunes vegades l’ús de la porra i cap a la presó. A l’endemà , quan ja s’havia corregut la veu, nosaltres els xiquets, cap a la presó a veure’ls.

Quan estaven allí a la vorera gitats la gent passava i els recriminava dient-los viciosos, perquè es gastaven les almoines en vi. És veritat, tenien raó, però cal posar-se dins la seua pell. En la seua defensa hem de dir que el vi era el seu refugi. No tenien amics, ni companys, ni diners, ni casa, ni possiblement família. El vi, era segurament, l’única cosa que els alegrava una estona la vida, si Ês que d’això se’n podia dir vida.

Com a fet excepcional, fora dels fets habituals, tan sols recordo un cas. Devia ser a principis dels anys 50 quan la Guà rdia Civil va tancar a dos parelles joves, dos xics i dos xiques. Contar ara allò que va ocórrer allargaria massa l’article, a mÊs d’haver versions diferents. Sintetitzant un poc dirÊ que estes dos parelles tenien aspecte de quinquis. Tenien una ERQD ¿JXUD WDQW HOOV FRP HOOHV 5HVXOWD TXH XQD nit, primer elles i desprÊs ells es presentaren a una

22

casa del terme, prop l’apeadero d’Alcossebre, on vivia un pastor que provenia del Baix Aragó qui en una baralla molt desigual fou fortament apallissat per estos personatges.

Al cap d’uns dies foren apressats per la Guà rdia Civil i traslladats ací a la presó del poble. La novetat d’estar tancats quatre joves dels quals dos eren dones, tots de molt bon veure, tinguÊ, i mÊs en aquella època, un gran ressò entre la gent d’Alcalà .

A part de l’excepcionalitat del fet, calia afegir el cert morbo que s’anava creant. Allí de seguida acudiren molts curiosos i curioses, rotllanes de persones contant cadascú la seua versió dels fets. Volíem vore’ls, però era poc el que es podia veure, ja que OD SROLFLD QR HW GHL[DYD DUULPDU PROW D OD ¿QHVWUD (V correguÊ la veu, principalment entre els homes, de què elles eren ben templades i guapes, cosa que encara va fer crÊixer mÊs la curiositat per veure’ls.

Va ser especial el dia del seu trasllat a l’estació del tren per portar-los a la presó de Castelló.

Esta era l’ocasió per poder-los veure íntegrament, i van ser moltes les persones que no s’ho van perdre. TambÊ vaig ser un xiquet curiós, que recorda aquell carrer de l’Alcalde Puig, ple de gent a les dos voreres esperant el seu pas. Van eixir de la presó els quatre, esposats i custodiats per la Guà rdia Civil, fusell en mà , cap a l’estació. Elles no vestien falda, sinó pantalons, cosa gens habitual entre les dones del poble. Este fet va causar una sorpresa per a molts, mentre uns altres es van escandalitzar.

Recordo el comentari que, al passar estes dues xiques, van fer dos dones del poble que, en veu alta van dir, dirigint-se a elles: poques vergonyes, no us dĂłna vergonya anar en pantalons! O sigui, que per a elles tenia mĂŠs delicte portar pantalons que la malifeta que havien fet.

Hem de tindre en compte que en aquells temps, qualsevol esdeveniment o fet que avui en dia passaria inadvertit en un poble, tenia una gran repercussió. Com a mostra tenim les comèdies que feien a la Plaça del Mercat, una cosa tan simple i la gent que arribava a acudir.

Bo, açò Ês tot el que recordo de quan funcionava OD QRVWUD OD SUHVy eV SHU GHVFRPSWDW XQD tQ¿PD part de la seua història. No cal dir que si les pedres parlessen, donaria gust escoltar-les.

MAINHARDT - 91 / agost de 2018

ESSĂˆNCIA JOSÉ LUIS ESTELLER ALBERT CLAUDIA ESTELLER EBRĂ?

El títol d’aquest article no tÊ res veure amb cap marca de colònia o alguna cosa per l’estil, tÊ relació amb la música. Essència Ês el nom d’un nou grup musical format amb músics de diversos pobles de la zona: Alcalà de Xivert, Benicarló i Torreblanca, que s’han unit perquè creuen que poden aportar coses noves al panorama musical, al mateix temps que divertir-se ja que són tots uns apassionats de la música.

La idea de formar aquest grup va ser de Joan Ortega Segarra. Tot va sorgir desprÊs de presentar dues cançons pròpies a un concurs de cantautors de Benicarló. Vist la bona acollida que va tindre, quan va acabar el concurs, va començar a contactar amb companys del conservatori, de la banda, de la xaranga.. per a reunir a qui serien els futurs membres del grup.

Una volta format el grup van començar a reunirse per assajar. Uns assajos que s’anaven alternant entre Alcalà , Capicorb i Benicarló. Quan ja estaven EHQ SUHSDUDWV SHU ¿ YD DUULEDU HO VHX SULPHU FRQFHUW Aquest debut va ser el 27 de juliol a Capicorb en l’XI festival Cap i Rock on van actuar juntament amb grups com Bigrockexperience i L’èpoka.

Aquest últim Ês un conjunt de folkmetal de Castelló, consolidat a escala estatal amb actuacions per WRWD OD JHRJUD¿D HVSDQ\ROD /D VHXD VHJRQD actuació va ser el 18 d’agost a Torreblanca dins el certamen Fesfolk junt amb els grups Vadebó i Hereus. Actualment ja estan concretant per fer mÊs actuacions.

Els components del grup són: Joan Ortega Segarra (Alcalà de Xivert,1997), cantant i guitarra acústica. Joan en aquest moment està estudiant el grau de Mestre en Educació Primà ria a l’UJI (Universitat Jaume I). Tanmateix ha estudiat percussió en el conservatori de música 0HVWUH )HOLX GH %HQLFDUOy /HV VHXHV D¿FLRQV VyQ la banda, la xaranga i la pesca entre altres. A mÊs Ês un gran compositor, ja que ha composat la major part de les cançons del grup.

Vicent Obiol Pons (Torreblanca, 1998) Ês el bateria del grup. A l’igual que Joan està cursant el grau de Mestre en Educació Primà ria a l’UJI. Ha estudiat percussió al conservatori professional de música Mestre Feliu de Benicarló. Els estudis de magisteri els compagina amb els de percussió al conservatori superior de música Salvador Seguí de &DVWHOOy 3HU DFDEDU DQRPHQDU TXH FRP D¿FLRQV Wp la xaranga, el futbol, les motos i els videojocs.

Jordan Bruùó Suùol (Alcalà de Xivert, 1978) toca la guitarra elèctrica. És tècnic en gestió

administrativa i tÊ el Grau superior en administració L ¿QDQFHV -RUGDQ pV HO PpV YHWHUj GHO JUXS 9D estudiar quatre anys de llenguatge musical i un any en l’escola de música moderna de Benicarló. A mÊs Wp FRP D¿FLRQV HO FLUF HOV HVSRUWV OD P~VLFD L OœVNDWH i com a projectes de futur avançar musicalment i professional.

23

MAINHARDT - 91 / agost de 2018

24

MAINHARDT - 91 / agost de 2018 Edgar Rodríguez Fernández (Benicarló, 1997) toca la trompa. Com Joan i Vicent està estudiant el grau de Mestres en Educació Primària a l’UJI. A més a més ha estudiat trompa en el conservatori professional de música Mestre Feliu de Benicarló i actualment compagina els estudis de magisteri amb els de trompa en el conservatori superior de música Salvador Seguí de Castelló. La seua aspiració és treballar com a mestre de música.

Pau Llopis Tejedor (Benicarlò,1999) és el baix del grup. Ha estudiat contrabaix al conservatori professional Mestre Feliu de Benicarló i actualment està estudiant contrabaix a l’Escola Superior de 0~VLFD GH &DWDOXQ\D D %DUFHORQD 7p FRP D D¿FLRQV la música i la tecnologia.

Nuria Esteller Ebrí (Alcalà de Xivert, 1999) toca la trompeta i és la representant femenina del grup. Ha estudiat trompeta en el conservatori professional de música Mestre Feliu de Benicarló i actualment està estudiant Musicologia a l’UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) a Cerdanyola GH 9DOOpV %DUFHORQD &RP D D¿FLRQV Wp OD EDQGD L els esports, especialment el running.

Gerard Ávila Bellver (Benicarló, 2000) és el pianista. Gerard ha estudiat piano en el conservatori de música Mestre Feliu de Benicarló i aquest any començarà a estudiar el grau de composicions de música contemporània en la TAI de Madrid (Centro 8QLYHUVLWDULR GH $UWHV /HV VHXHV D¿FLRQV VyQ OD composició i la improvisació. A causa de diversos compromisos professionals en el món musical (Ha tocat amb una orquestra durant la campanya d’estiu) li ha estat impossible acompanyar el grup. Així, per a aquest període, el grup ha comptat amb un altre pianista. Ha estat Quico Avila Forès (Benicarló, 2000). Quico està estudiant piano al conservatori de música Mestre Feliu de Benicarló, al mateix temps que ha estat cursant un Cicle formatiu de grau mitjà de manteniment electromecànic. Aquest any començarà el Cicle superior d’electrònica industrial.

El seu temps lliure el dedica a la música i a jugar a l’handbol.

Com ja hem dit la major part dels temes del grup han estat composats per Joan Ortega qui ha utilitzat tant el castellà com el valencià per a les lletres. Així algunes de les cançons més conegudes del grup: Nits Fosques i Amistat són en valencià, mentre que

en castellà tenen altres com Mi pequeña Nerea, Sin ti, La canción del refugiado, Multinacionales, etc. Les seues lletres tracten sobre l’amor, l’amistat, els records... Tanmateix aborden temes d’actualitat com són els refugiats, el problema de les multinacionals...

Per completar les actuacions fan ús d’algunes cançons de grups com Obrint pas, Txarango i Auxili, D PpV WHQHQ XQ PL[ ¿QDO GH FDQoRQV SRSXODUV valencianes.

El seu so difereix del que podria ser una banda de rock clàssica amb bateria, baix i guitarres elèctriques. El piano li dóna un aire més melòdic i sobretot la trompeta i la trompa fan que la música sone com la música tradicional d’ací, cosa que els confereix el seu propi senyal d’identitat. Esperem veure’ls triomfar en un futur encara que, per a ells, el fet d’actuar ja és una bona recompensa.

En cas d’interessar-vos la seua contractació podeu contactar amb Joan (696 644 571) o Vicent (633 696 579).

WEB: www.amicsdemainhardt.eu 25

MAINHARDT - 91 / agost de 2018

LA AVENIDA DE LOS HÉROES DE MARRUECOS JOSÉ VICENTE MOYA JULVE En la población de Alcalà de Xivert una de las principales arterias de la villa lleva por nombre, Avenida de los HÊroes de Marruecos. Pero, ¿quiÊnes fueron estos hÊroes a los cuales la población de Alcalå quiso rendir un homenaje, poniendo su nombre a una de sus calles? Pasados ya cien aùos de aquellos acontecimientos, rescatemos del olvido una de las mayores derrotas sufridas por el ejÊrcito espaùol y sintåmonos orgullosos de tener una calle dedicada a todos aquellos vecinos de la población que fueron a combatir en lo que se llamó la Segunda Guerra de Marruecos o Guerra del Rif, que abarcó desde 1911 a 1927 y fue una verdadera sangría para los jóvenes de Espaùa.

ANTECEDENTES Tras la pĂŠrdida de las colonias espaĂąolas de ultramar, en lo que pasĂł a denominarse como el Desastre de 1898, EspaĂąa pone sus ojos en conservar las Ăşltimas colonias del norte de Ă frica, OR TXH OH OOHYD D ÂżUPDU YDULRV WUDWDGRV FRQ )UDQFLD para la reparticiĂłn del territorio de Marruecos, ocupando EspaĂąa la franja norte del territorio.

AsĂ­ el 9 de julio de 1909 se produce un ataque rifeĂąo a un grupo de obreros espaĂąoles que estaban construyendo un puente de ferrocarril, para la explotaciĂłn de unas minas de hierro cerca de la poblaciĂłn de Melilla. Dicho ataque causĂł seis muertos espaĂąoles y provocĂł una gran indignaciĂłn en la penĂ­nsula. El Gobierno espaĂąol respondiĂł movilizando tres Brigadas de cazadores, formadas mayormente por reservistas. Esto provocĂł grandes disturbios entre la poblaciĂłn obrera de las grandes ciudades, sobre todo en Barcelona, donde se produce lo que vino a denominarse como la Semana TrĂĄgica.

Durante todo el mes de julio se producen pequeùas escaramuzas, desalojando las tropas espaùolas a la mayoría de los rifeùos de sus posiciones. El 26 de julio una columna espaùola avanza por las barrancadas del monte Gurugú, en las cercanías de Melilla, y es sorprendida en el barranco del Lobo. Esta, sin protección en ORV ÀDQFRV \ VLQ DSR\R GH OD DUWLOOHUtD VH UHWLUD sufriendo cuantiosas bajas: mås de cien muertos y 599 heridos. Entre ellos el vecino de Alcalà , Juan Galarza Cherta que es herido en una pierna.

Ante la gravedad de los acontecimientos y el aumento del descontento popular el gobierno suspende todas las operaciones militares y decide reforzar el contingente espaĂąol en Melilla a 35.000 hombres. La chispa de la guerra habĂ­a prendido en Marruecos.

26

Bandera de mochila del regimiento Serrallo 69

Monte Iberiguen, todavĂ­a se hallan restos de los proyectiles de artillerĂ­a espaĂąoles 97 aĂąos despuĂŠs.

FotografĂ­a cortesĂ­a de Francisco Castro

El cancionero popular recordara esta desgracia con una canciĂłn que durante muchos aĂąos cantaran los soldados que tuvieron que ir a cumplir con el servicio militar en Ă frica.

En el barranco del Lobo, hay una fuente que mana, sangre de los espaĂąoles, que murieron por la patria.

EL DESASTRE DE ANNUAL (Q (VSDxD \ )UDQFLD ÂżUPDQ HO WUDWDGR de Fez, en el cual Francia cede a EspaĂąa la administraciĂłn colonial de la parte norte de Marruecos conocido como el Rif. Durante los aĂąos convulsos de la I Guerra Mundial (1914-1918) la zona del Rif permanece estable aunque se incrementa la presencia espaĂąola. Pero es en 1920 cuando la polĂ­tica expansionista de Alfonso XIII toma mĂĄs presencia en la zona. El 12 de febrero de 1920, el general Manuel FernĂĄndez Silvestre toma posesiĂłn del cargo de Comandante General de Melilla, con la intenciĂłn de que su ejĂŠrcito desarrolle un avance progresivo desde Melilla hasta la bahĂ­a de Alhucemas para someter a las cabilas mĂĄs

MAINHARDT - 91 / agost de 2018 belicosas al dominio de la administraciĂłn espaĂąola.

Silvestre era un general de los que podíamos GHQRPLQDU FRPR ³XQ HFKDGR SDODQWH´ XQ DXWpQWLFR guerrero, el cual había destacado en la guerra de Cuba de 1898, recibiendo mås de treinta heridas HQ GLFKR FRQÀLFWR (QWUH PD\R GH \ MXQLR de 1921, Silvestre protagoniza un espectacular avance, råpido e incruento: avanzó 130 km sobre el territorio del Rif desde Melilla a Annual, sin apenas sufrir bajas y obtuvo la sumisión de las cabilas de Beni Ulixek, Beni Said y Tensaman llegando a acuerdos con sus cabecillas, ofreciendo dinero por su amistad. Pero analicemos por un momento la situación del ejÊrcito espaùol en esos tiempos.

El ejĂŠrcito espaĂąol de 1920 estaba compuesto en una gran mayorĂ­a con reclutas forzosos. Era un ejĂŠrcito enorme, culpado moralmente de los desastres del 98, y con una gran cantidad de jefes \ RÂżFLDOHV 3DUD HMHPSOR )UDQFLD \ 3RUWXJDO WHQtDQ solo 3 tenientes Generales, Gran BretaĂąa 20 y EspaĂąa 30. Los mandos estaban multiplicados por tres. AdemĂĄs la mayorĂ­a de los soldados de leva eran de clase humilde pues los ricos podĂ­an librarse pagando una cuota de 2.000 pesetas. HabĂ­a un RÂżFLDO SRU FDGD FXDWUR VROGDGRV (VSDxD JDVWDED OD mitad de su presupuesto en sueldos para militares, el 76% en la penĂ­nsula y el 24% en Ă frica. De las 16 Divisiones que habĂ­a en la penĂ­nsula en 1921 no habĂ­a ni una sola preparada para actuar en caso de un hipotĂŠtico ataque de otra potencia. La moral de los soldados era bajĂ­sima no recibĂ­an prĂĄcticamente instrucciĂłn, habĂ­a un elevado nĂşmero de deserciones, cerca del 22%, y la corrupciĂłn se habĂ­a generalizado. Los soldados estaban pĂŠsimamente armados y peor alimentados, iban calzados con albarcas y alpargatas, se llegĂł a un estado tal de FRUUXSFLyQ TXH DOJXQRV RÂżFLDOHV YHQGtDQ ODV DUPDV de los soldados a los rifeĂąos (300 pesetas por fusil y 20 pesetas por cada paquete de 50 cartuchos).

Un soldado escribirå. Nos daban una muda cada semana y cada vez que te cambiabas mås piojos tenias, hacíamos un hedor nauseabundo que no se podía estar en las tiendas‌ La situación política en Espaùa era caótica; en 1921 era asesinado Eduardo Dato, había huelgas manifestaciones y miseria. El refranero popular llegó a decir: Hijo quinto y sorteado, hijo muerto y no enterrado. Otra de las circunstancias que hay que tener en cuenta es el estado de hambruna por la que pasaba en esos momentos la zona del Rif. Una serie de aùos de sequia habían llevado a la población nativa a considerar el aceite de oliva, las almendras o los higos como autÊnticas delicias, la gente materialmente se moría de hambre. Y el Estado espaùol a pesar de desempeùar su función como guardiån del protectorado apenas ayudó a paliar esta hambruna. La red de comunicaciones por la zona era pråcticamente inexistente, para

Mapa desastre Annual

hacerse una idea, una baterĂ­a artillera necesitaba cinco dĂ­as para recorrer 20 km de territorio.

El servicio de inteligencia del ejĂŠrcito espaĂąol advirtiĂł al Ministro de la Guerra que la situaciĂłn en el Rif podĂ­a convertirse en un polvorĂ­n si no se actuaba con cautela, pero este ignorĂł sus advertencias. El Teniente Coronel Tamarit tambiĂŠn advirtiĂł a Silvestre de la situaciĂłn caĂłtica que se estaba generando con su avance hacia Alhucemas, ademĂĄs de recriminarle que estaba avanzando demasiado sin proteger su retaguardia.

Todos en EspaĂąa creĂ­an que se alcanzarĂ­a HQ EUHYH OD EDKtD GH $OKXFHPDV SDFLÂżFiQGRVH GHÂżQLWLYDPHQWH HO WHUULWRULR 3HUR WDO LOXVLyQ SURQWR se derrumbĂł de manera cruenta. Las fuerzas de la comandancia militar de Melilla se distribuyeron entre nada menos que 144 puestos y pequeĂąos fuertes o blocaos, a lo largo de 130 kilĂłmetros de zona ocupada. Los blocaos se situaban siempre aprovechando los lugares mĂĄs altos, pero a pesar que desde estas posiciones se podĂ­an dominar amplias zonas, normalmente no habĂ­a agua, lo que obligaba a ir por ella con reatas de mulas. La distancia entre estos emplazamientos era variable entre 20 y 30 km. Y con fuerzas tan repartidas,

CadĂĄveres de soldados espaĂąoles muertos en Annual

27

MAINHARDT - 91 / agost de 2018 HUD LPSRVLEOH KDFHU IUHQWH GH PDQHUD H¿FD] D XQ ataque enemigo. Las condiciones de los soldados, ya de por si malas, eran pésimas en estos blocaos.

Cuando un blocao era atacado los soldados no tenían más remedio que refugiarse en el interior de la caseta con troneras, la falta de agua les hacia enloquecer, pues si intentaban salir eran víctimas de los disparos rifeños, y de no recibir refuerzos su muerte era segura. Manuel Leguineche en su obra Annual 1921 ORV GH¿QH FRPR la Línea Maginot de los Chumberales.

En mayo de 1921 el grueso de las fuerzas del ejército español estaban acampadas en la localidad de Annual. Desde allí Silvestre esperaba realizar HO DYDQFH ¿QDO KDFLD $OKXFHPDV (QWUH 0HOLOOD \ este acuartelamiento había tres plazas fuertes separadas unos 30 km entre ellas y en torno a Annual un anillo formado por varios fortines con una guarnición que oscilaba entre 100 y 200 hombres.

En la costa se habían ocupado las localidades de Sidi Dris, cercana a la desembocadura del río Amekran y Afrau.

Abd el Krim, líder de la revuelta rifeña contra los españoles y antiguo funcionario de la administración española, amenaza a Silvestre advirtiéndole, que si cruza el río Amekran iniciará la guerra. Silvestre haciendo oídos sordos ordena la ocupación del monte Abarrán en la orilla occidental del río Amekran.

El 1 de junio de 1921 un destacamento, al mando del comandante Villar, compuesto por HIHFWLYRV HVWDEOHFH XQD EDVH IRUWL¿FDGD HQ el monte Abarran. La posición queda al mando del capitán Juan Salafranca, cuya fuerza consistía en 200 policías indígenas, 50 soldados españoles y 28 artilleros, con tres piezas de artillería. El resto de la columna de Villar se retira hacia Annual. Pero Abarrán presenta varios inconvenientes, no está abastecida de agua y además cuando empiezan a construir el parapeto se dan cuenta que la mayoría de los sacos terreros están podridos y no se puede FRQVWUXLU XQ SHUtPHWUR GHIHQVLYR H¿FD] Las tropas rifeñas de Abd el Krim inician el ataque a las 18,00 horas, lo cual hace que muchos policías indígenas se amotinen y al cabo de varias horas de combate la posición española cae en su poder. El teniente de artillería Diego Flomesta Moya morirá de hambre y a consecuencia de sus heridas al negarse a enseñar a los rifeños el manejo de los cañones. El resto de la columna de Villar llega a Annual prácticamente a la desbandada pues por el trayecto de regreso ya son hostilizados continuamente por las harkas rifeñas. Abd el Krim enseñará los cañones capturados en Abarrán por las diferentes cabilas del lugar consiguiendo gran número de adeptos. Sus fuerzas se multiplican tras esta acción militar.

Decidido por el éxito obtenido en Abarrán, Abd el Krim dirige sus tropas hacia la posición española

28

Restos de soldados españoles pudriéndose al sol en DOJXQD IRUWL¿FDFLyQ DOUHGHGRU GH $QQXDO

de Sidi Dris, la cual resiste tres días de asedio, SHUR DO ¿QDO HV SUiFWLFDPHQWH DQLTXLODGD 6LOYHVWUH creyendo que se trata de operaciones aisladas, no adopta ninguna medida especial y ordena ocupar el monte Igueriben, con la idea de defender el campamento de Annual por el lado sur. Después se marcha a Melilla para entrevistarse con el Alto Comisario Dámaso Berenguer, para pedir refuerzos, PXQLFLRQHV \ YtYHUHV SDUD VX RIHQVLYD ¿QDO VREUH Alhucemas. Tras todas estas advertencias, aún no es consciente del desastre que se le avecina.

Con una retaguardia defendida con 150 pequeños blocaos, con una alimentación de los soldados a base de latas de sardinas, en un clima sin agua y a 40º de temperatura. Casi podríamos acusar al general Silvestre de poca disposición y nula SODQL¿FDFLyQ HQ HVWD DYHQWXUD PLOLWDU IGUERIBEN: EMPIEZA EL DESASTRE Igueriben está defendida por 350 hombres al mando del comandante Benítez. Esta posición es prácticamente indefendible, pues se halla dominada por otro monte de más altura y además a 4 km de la aguada más próxima. El 17 de junio las tropas rifeñas empiezan el asalto de la posición española.

Silvestre empieza a vaciar su retaguardia enviando tropas para defender Annual. Estos refuerzos ya se ven hostilizados por diversas cabilas que se han sublevado contra los españoles, llegando a Annual bastante desmoralizados. El día 2 de julio los defensores de Igueriben se quedan sin agua y el 16 sin comida ni municiones. Todas las columnas

Soldados españoles defendiendo un blocao

MAINHARDT - 91 / agost de 2018 que son mandadas desde Annual para abastecer la posiciĂłn son atacadas y no consiguen llevar agua. El dĂ­a 19 dos aviones intentan arrojar sobre la posiciĂłn barras de hielo, pero son fuertemente hostigados por los rifeĂąos. El dĂ­a 20 el comandante BenĂ­tez comunica por heliĂłgrafo que los hombres enloquecen por la falta de agua, se han bebido la tinta e incluso sus propios orines mezclados con azĂşcar y si no se refuerza la posiciĂłn esta sucumbirĂĄ en breve. El dĂ­a 21 se comunica a los defensores de Igueriben que no pueden ser apoyados por la artillerĂ­a de Annual por carecer ĂŠsta de municiĂłn, pero se intentara mandar otra columna con agua y municiones. Ese mismo dĂ­a llega Silvestre a Annual con refuerzos al mando del general Navarro y ordena al regimiento de AlcĂĄntara que salga de Melilla en direcciĂłn a Annual para reforzarlo.

El día 22 de julio el comandante Benítez emite un mensaje por heliógrafo desde la posición sitiada: me quedan doce disparos de caùón, cuÊntenlos y luego hagan fuego sobre mi posición, pues moros y espaùoles estaremos revueltos. Los de Igueriben mueren pero no se rinden. /RV R¿FLDOHV GH¿HQGHQ sus puestos y ordenan a la tropa que se retiren como puedan hacia Annual. Solo once hombres llegaran a Annual de los cuales solo sobrevivirån dos.

Tras la caĂ­da de Igueriben, se concentran alrededor de Annual cerca de 18.000 rifeĂąos dispuestos a atacar. Annual estaba pĂŠsimamente elegido estratĂŠgicamente y la aguada estaba fuera de la posiciĂłn, por lo que una vez rodeados el agua empezĂł a escasear rĂĄpidamente. En pocas palabras la posiciĂłn espaĂąola era una autĂŠntica ratonera. El dĂ­a 22 de julio en Annual solo quedaban vĂ­veres para cuatro dĂ­as y municiĂłn para un dĂ­a de combate, la moral de la tropa estĂĄ por los suelos.

(VD QRFKH KD\ XQD UHXQLyQ GH R¿FLDOHV \ 6LOYHVWUH opta por un repliegue por sorpresa, como única opción de intentar salvar al mayor numero de WURSD +D\ PXFKD GLVFUHSDQFLD HQWUH ORV R¿FLDOHV \ algunos optan por resistir en la posición y esperar al regimiento de Alcåntara. Al rayar el alba Silvestre ordena la retirada de la posición, anunciando su intención de replegarse hacia los fuertes de Ben Tieb y Dar-Drius. Los 5.000 soldados de Annual abandonan la posición en una columna donde irån primero los heridos en mulos con artolas y luego la WURSD SURWHJLHQGR ORV ÀDQFRV OD FDEDOOHUtD LA MASACRE A las 11 comenzó la evacuación, con una tropa sin orden ni concierto, en la que pronto cundió el SiQLFR HQWUH ORV R¿FLDOHV 3DUD PiV GHVJUDFLD sin orden previa se retiran las tropas que debían SURWHJHU HO GHV¿ODGHUR GH ,]]XPDU \ FX\DV DOWXUDV son pronto ocupadas por los rifeùos. Silvestre se TXHGD HQ $QQXDO FRQ DOJXQRV R¿FLDOHV \ VROGDGRV que se niegan a abandonar la posición. En estos momentos parece ser que el General había perdido

Soldados espaĂąoles asesinados en monte Arruit

conciencia de la situaciĂłn, pues segĂşn cuentan recorrĂ­a el campamento gritando a los rezagados: corred, corred, soldaditos que viene el Coco. Todos HOORV PRULUiQ HQ $QQXDO (O GHVÂżODGHUR GH ,]]XPDU se convierte en un matadero, cuando las columnas en retirada empiezan a ser tiroteadas desde las alturas. Estas se descomponen y entran en pĂĄnico. /RV RÂżFLDOHV SLHUGHQ HO FRQWURO GH OD VLWXDFLyQ 6LQ que nadie cubra la retirada, los hombres trataron de ponerse a cubierto corriendo hacia adelante. Los carros, el material y los heridos comienzan a ser DEDQGRQDGRV PXFKRV RÂżFLDOHV DMHQRV D VX GHEHU se arrancan las divisas y huyen en los vehĂ­culos, la retirada se convierte en una desbandada. Por los barrancos se despeĂąan hombres mulos y vehĂ­culos.

La salida de Izzumar se convierte en una ratonera donde se amontonan los muertos y los soldados se convierten en bestias para salir del matadero.

La gran masa de hombres se dirigen hacia Bien Tieb, por ser la base de la LegiĂłn de Extranjeros, recientemente creada, pero ĂŠsta no se encuentra allĂ­. La descomposiciĂłn de la columna en retirada es tal que los soldados indĂ­genas, que forman parte del ejĂŠrcito, van recogiendo los mulos y las armas abandonadas, ademĂĄs de robar y rematar a los KHULGRV 3RU VXHUWH DOJXQRV RÂżFLDOHV TXH SURWHJtDQ OD VDOLGD VXU GHO GHVÂżODGHUR PDQWXYLHURQ OD FDOPD y lograron replegarse con un nĂşmero relativamente pequeĂąo de bajas. Pero en su inmensa mayorĂ­a los soldados salieron a la carrera y en completo desorden. El desastre hubiera sido mayor si los regulares al mando del comandante Llamas no

CaballerĂ­a rifeĂąa

29

MAINHARDT - 91 / agost de 2018 hubiesen resistido en las alturas al sur de Izzumar HYLWDQGR DVt HO FLHUUH FRPSOHWR GHO GHVÂżODGHUR /RV regulares se retiraron en escalones, retrocediendo campo a travĂŠs y en paralelo a la carretera del GHVÂżODGHUR $ OD VDOLGD GH ,]]XPDU OD SREODFLyQ civil se uniĂł a la masacre, las mujeres y los niĂąos rifeĂąos perseguĂ­an a los heridos rezagados, les cortaban los testĂ­culos introduciĂŠndoselos luego en la boca o los mataban a golpes de piedra o garrotazos, despojĂĄndoles de la ropa y de todas sus pertenencias. Fue un autĂŠntico baĂąo de sangre.

3HUR QR WRGRV ORV R¿FLDOHV GLHURQ PXHVWUDV de pånico y deshonor tambiÊn hubo actos de verdadero heroísmo, así: el capitån Escribano salió de su posición para negociar la rendición con los rifeùos y al ver que estos no cumplirían su palabra ordenó a sus hombres que dispararan sobre Êl y los rifeùos. O la del capitån Amador, al mando de la 6ª compaùía, que defendía un pozo de agua y ordenó cargar a la bayoneta al verse completamente rodeado, muriendo todos los soldados en el intento de defender la posición. /D FROXPQD OOHJD GH %LHQ 7LHE \ DOJXQRV R¿FLDOHV tratan de organizar a la tropa, pues allí había agua y municiones. Corre el rumor de que llegan refuerzos a Dar-Drius y la columna sin atender a ORV R¿FLDOHV VH GLULJH KDFLD DOOt &XDQGR OOHJDQ D OD SRVLFLyQ ORV R¿FLDOHV WDUGDQ KRUDV HQ GHWHQHU la columna, pues esta se halla completamente desmoralizada y no atiende a las órdenes de sus superiores. El general Navarro, que estå al mando de la columna, ordena replegar todos los blocaos que dependen de Dar-Drius y encarga esta misión al regimiento de Alcåntara, única unidad que aún conserva toda su cohesión militar. El resto de la columna se dirigirå hacia El Batel donde hay una línea ferroviaria. A la salida de Dar-Drius la columna de Navarro es atacada por la caballería rifeùa y aunque Êsta, es defendida por el regimiento de Alcåntara entrarå nuevamente en pånico. Este ataque resulta demoledor para la moral espaùola SXHV ORV VROGDGRV FDSWXUDGRV VHUiQ FUXFL¿FDGRV HQ las puertas del Fuerte Dar-Drius o atados desnudos al sol. En este momento las tropas espaùolas acumulan ya mås de 4.000 muertos.

El Batel, es una posiciĂłn pequeĂąa y no cabe toda la columna, pues no hay municiĂłn ni agua. Se opta por que una parte de la columna se quede allĂ­ y la otra se dirija hacia Tistuin, pero se reciben Ăłrdenes de Melilla que la columna debe dirigirse hacia Monte Arruit. El 29 de julio sale la columna al mando del general Navarro con los heridos en el centro y el general Arenas cubriendo la retaguardia. Al medio dĂ­a la columna pierde cohesiĂłn con la retaguardia donde se lucha cuerpo a cuerpo pues ya casi no hay municiĂłn, la policĂ­a indĂ­gena se rebela y empieza a asesinar a los heridos y a robarles por lo que la columna avanza mĂĄs rĂĄpidamente. Los soldados entran en pĂĄnico se rebelan contra los

30

CadĂĄveres de soldados espaĂąoles asesinados alrededor del fuerte de monte Arruit

R¿FLDOHV \ HFKDQ D FRUUHU KDFLD 0RQWH $UUXLW (Q la retaguardia se sigue luchando al arma blanca hasta que el general Arenas es muerto de un disparo en la cabeza. Para llegar a Monte Arruit la columna debe cruzar el cauce seco del rio Igan, allí se detiene en seco pues un número considerable de rifeùos les impiden el paso. El teniente coronel Fernando Primo de Rivera, al mando del regimiento de caballería Alcåntara nº 14 arenga a sus hombres: la situación como ustedes ven es crítica, KD OOHJDGR HO PRPHQWR GH VDFUL¿FDUVH SRU OD SDWULD cumpliendo con el sagrado deber de nuestra arma, que cada uno ocupe su puesto y cumpla con su deber, que no digan madres ni esposas que somos unos cobardes. El regimiento de Alcåntara contaba en esos momentos con unos 600 jinetes y a la cabeza de su comandante realizan siete cargas de FDEDOOHUtD FRQWUD ORV ULIHxRV SURWHJLHQGR HO ÀDQFR izquierdo de la columna hasta que lograron cruzar el cauce todos los hombres y buena parte de los heridos. La última carga de caballería, la octava, se tuvo que realizar al paso, pues hombres y monturas estaban totalmente agotados. Tras las sucesivas cargas el regimiento de Alcåntara había dejado de existir como unidad, apenas quedaban 80 hombres.

(O VDFULÂżFLR GHO $OFiQWDUD IXH WDO TXH DSDUWH GH KRPEUHV \ RÂżFLDOHV FDUJDURQ WDPELpQ YHWHULQDULRV el cornetĂ­n de Ăłrdenes y los 14 niĂąos de la banda de mĂşsica, de apenas 16 aĂąos, ninguno sobreviviĂł.

EL FINAL DE LA MASACRE Tras una agotadora marcha las tropas del general Navarro alcanzan el Monte Arruit con tan solo 800 supervivientes. AllĂ­ habĂ­a una guarniciĂłn de 2.100 hombres, pero no habĂ­a vĂ­veres ni municiones, ademĂĄs el pozo de agua se hallaba situado D FXDWURFLHQWRV PHWURV GH OD IRUWLÂżFDFLyQ XQD eternidad para los hombres, que llevaban varios dĂ­as sin beber. La falta de agua hacia enloquecer a los soldados, que eran incitados por los rifeĂąos a desertar, los pocos que lo hacĂ­an eran abatidos por estos, tan pronto abandonaban la posiciĂłn.

Monte Arruit es cercada por los rifeĂąos y el general Navarro desiste de intentar una huida desesperada hacia Melilla. El 3 de agosto se rinde Zeluan con 500 hombres que estaban de guarniciĂłn en la alcazaba. Estos, tras agotar sus municiones, pactan

MAINHARDT - 91 / agost de 2018 con los rifeĂąos su rendiciĂłn a condiciĂłn de respetar sus vidas. Tan pronto son desarmados los rifeĂąos degĂźellan a los heridos y los demĂĄs son quemados vivos. Nador tambiĂŠn se rinde y su guarniciĂłn es la Ăşnica que es respetada tras la entrega de las armas. El 5 de agosto muere a causa de la gangrena Fernando Primo de Rivera y el 9 de agosto el Alto Comisario de EspaĂąa, el general Berenguer, autoriza al general Navarro a efectuar una rendiciĂłn formal de la plaza. Se entablan conversaciones con los rifeĂąos y tras acordar respetar su vida a cambio de la entrega de las armas, los espaĂąoles abandonan Monte Arruit. Tan pronto como estos se alejan del fuerte son atacados por los rifeĂąos y empieza una verdadera masacre. Los heridos son degollados a cuchillo y los demĂĄs son perseguidos como conejos y asesinados, solo el general Navarro y 60 de sus hombres son cogidos prisioneros, los 2.500 restantes son salvajemente asesinados.

En Melilla empiezan a llegar pequeĂąos grupos de supervivientes de otras posiciones que, campo a travĂŠs, han podido huir hacia la poblaciĂłn. La guarniciĂłn de Melilla se apresta a su defensa en la ciudad vieja, pero Abd el Krim no se atreve a atacar la ciudad. Aunque se combate en los alrededores, la noche del 30 de agosto de 1921, muere en los alrededores de Melilla, el sargento del regimiento de Almansa, Ricardo MaĂąes Roig, natural de AlcalĂ de Xivert. Otro vecino de AlcalĂĄ que se encuentra cumpliendo su servicio militar en el regimiento del Serrallo 69, estacionado en Ceuta, Vicente CĂşcala Balaguer, serĂĄ trasladado en dĂ­as posteriores a combatir en los alrededores del monte GurugĂş. Por suerte logrĂł sobrevivir. El regimiento del Serrallo recibirĂĄ la medalla militar colectiva por la defensa de una posiciĂłn en Ceuta. Poco a poco van llegando refuerzos desde la penĂ­nsula y se va estabilizando la situaciĂłn. Pero aun asĂ­ el camino de Annual a Melilla ha quedado plagado de cadĂĄveres de soldados espaĂąoles que se podrirĂĄn al Sol. El desastre de Annual provocĂł una terrible crisis polĂ­tica. El gobierno de Allendesalazar se vio obligado a dimitir, y en agosto, el rey Alfonso XIII encarga a Antonio Maura formar un gobierno de concentraciĂłn nacional, del que formaron parte todos los grupos polĂ­ticos. En cambio entre la poblaciĂłn civil surgiĂł un ferviente amor patriĂłtico, en las grandes ciudades surgieron colectas populares para comprar armamento, numerosos empresarios pagaron de su bolsillo tanques y aviones para mandarlos a la guerra de Ă frica y limpiar la afrenta que habĂ­an sufrido las tropas espaĂąolas. La mayorĂ­a de prisioneros de guerra serĂĄn liberados tras el pago de fuertes cantidades de dinero abonadas por empresarios espaĂąoles.

El ministro de la guerra ordenĂł al general Juan Picasso elaborar un informe conocido como el Expediente Picasso, en el que, a pesar de diversas acciones obstructivas, se seĂąalaban multitud

GH HUURUHV PLOLWDUHV FDOLÂżFDQGR GH QHJOLJHQWH OD actuaciĂłn de los generales Berenguer y Navarro y de temeraria la del general Silvestre. Al parecer, a polĂ­ticos y militares se les debiĂł de indigestar la lectura de dicho expediente. El desastre de Annual es una de las mayores derrotas sufridas por el ejĂŠrcito espaĂąol y el nĂşmero de vĂ­ctimas asciende, segĂşn los investigadores, a una cifra que gira entorno las 8.000 y las 10.000 personas.

Rindamos pues este pequeĂąo homenaje a aquellos valientes soldados que fueron a servir a su paĂ­s, (no he podido averiguar cuĂĄntos vecinos de AlcalĂ murieron o lucharon en la guerra del Riff), y que por culpa de polĂ­ticos corruptos y militares ambiciosos terminaron con sus cuerpos pudriĂŠndose al Sol. Por suerte AlcalĂ de Xivert les recuerda con el nombre de una de sus calles.

No quisiera terminar este artĂ­culo sin citar unas palabras de Arturo PĂŠrez Reverte en el momento de la concesiĂłn de la Laureada de San Fernando al Regimiento AlcĂĄntara nÂş 14, noventa y un aĂąos despuĂŠs.

A veces se hace justicia, aunque sea tardĂ­a.

Aunque sĂłlo sirva para conmover las entraĂąas de los pocos que aĂşn recuerdan. Es cierto que el ondear de banderas tiene algo de sospechoso, pues entre los pliegues de ĂŠstas, sin distinciĂłn de colores, suele esconderse mucho hijo de puta.

Tampoco quienes conceden o reciben medallas son siempre de limpia ejecutoria. Pero a veces hay excepciones; momentos en los que las cosas se hacen como es debido. Y ĂŠste es uno de esos momentos. Noventa y un aĂąos despuĂŠs del desastre de Annual de 1921, donde 8.000 soldados espaĂąoles fueron exterminados por la estupidez de un rey, la venalidad de los polĂ­ticos -nada hay nuevo bajo el sol-, la incompetencia de los generales y la desvergĂźenza de numerosos MHIHV \ RÂżFLDOHV HO JRELHUQR HVSDxRO KD FRQFHGLGR la Laureada de San Fernando, con carĂĄcter colectivo, al regimiento de caballerĂ­a AlcĂĄntara, TXH VH VDFULÂżFy FDVL HQ VX WRWDOLGDG SDUD SURWHJHU la retirada de sus compaĂąeros. La Laureada es la mĂĄxima condecoraciĂłn militar espaĂąola, y se obtiene por acciones extraordinarias en combate.

Por aquella jornada, el jefe del regimiento recibiĂł a tĂ­tulo pĂłstumo la Laureada individual; pero la tropa, como de costumbre, fue olvidada. Ninguno de los intentos posteriores por honrar su memoria tuvo ĂŠxito. PolĂ­ticos y espadones de diversa ideologĂ­a, desde el general Franco a la ministra ChacĂłn, coincidieron en no querer remover aquello. Pero al ÂżQ SDUD VDWLVIDFFLyQ GH ORV QLHWRV \ ELVQLHWRV GH esos hombres, se repara la vergĂźenza.

31

MAINHARDT - 91 / agost de 2018

GASPATXERS PEL MÓN BERL�N TÉ ART, ENS HO CONTA JORGE JULVE ANNA SANZ TAUS El sentit de la vida Ês creuar fronteres.

5\V]DUG .DSXĞFLĔVNL

32

A Jorge Julve sempre li ha agradat pintar i dibuixar, i Ês per això que els seus estudis sempre s’han encaminat cap a les Arts Plà stiques. Va estudiar %HOOHV $UWV D 9DOqQFLD L ¿QV OœDFWXDOLWDW KD VHJXLW formant-se i participant en projectes ben diversos.

Ara, ens relata com ha estat la seva experiència de viure durant uns mesos a Berlín per dur a terme el SURMHFWH ³'HVFRQWH[WR )LOWUDGR´ En què et vas formar en acabar la carrera?

En acabar Belles Arts vaig cursar un Mà ster en Producció Artística en l’especialitat d’Art Públic i Prà ctica Artística. Es tracta d’un mà ster on es cursen tant assignatures teòriques relacionades amb el pensament contemporani i les claus de l’art actual, com assignatures prà ctiques on es porten a terme els coneixements que es van adquirint a partir dels estudis i debats teòrics. En tot cas, la pintura tenia un paper important en les assignatures prà ctiques i el Treball Final de Mà ster, i en els projectes que he realitzat en els darrers anys.

Per què vas triar aquesta branca?

En Belles Arts vaig fer l’especialitat de dibuix, tot i que una gran part de les assignatures optatives eren de pintura. Sempre havia dibuixat des de xicotet, de fet vaig començar a pintar a la facultat.

El pas a la pintura em va atrapar des del principi. El procĂŠs es fa mĂŠs complex i van apareixent una gran quantitat de possibilitats plĂ stiques i expressives que evolucionen i que vas desenvolupant amb el temps.

Com va sorgir la beca o com et vas assabentar que podies demanar-la?

Es tracta d’un programa de Beques a concurs de l’Ajuntament de Castelló que ja fa anys que es realitzen però aquest era el primer any que podíem optar a la Beca de Berlín tots els nascuts a la província de Castelló. Intento estar al dia de tots els concursos i beques, i presentar projectes en aquelles que m’interessen. Tenia moltes ganes d’aconseguir esta beca. Feia temps que volia viure una temporada a l’estranger per a poder ampliar coneixements i veure com es treballa en altres països. Aquesta beca era una oportunitat molt bona.

En què ha consistit el projecte?

Es tracta d’un projecte titulat “Descontexto )LOWUDGR´ TXH KDYLD GH UHDOLW]DU GXUDQW WUHV PHVRV en una residència a BerlĂ­n. En els darrers anys he anat creant arxius d’imatges d’Internet. Es tracta d’imatges comuns de la xarxa, que per algun motiu

Residents GlogauAir

Vista de la Residència GlogauAir

MAINHARDT - 91 / agost de 2018

Obra en procĂŠs

33

MAINHARDT - 91 / agost de 2018 em cridaven l’atenció i decidia guardar-les. En el projecte manipulava digitalment algunes d’aquestes imatges, canviant alguns colors, transformant espais L IRUPHV ¿QV TXH DGTXLULHQ XQD QRYD SHUVRQDOLWDW Posteriorment imprimia algunes d’aquestes imatges i intervenia damunt amb pintura i tinta xinesa.

L’últim pas era la pintura sobre tela, portar aquestes imatges al més essencial, tant en forma, com espai i color. La idea principal del projecte era transformar imatges comuns de la xarxa en imatges i pintures que tenien una autonomia visual i poc que veure amb les imatges originals. El títol fa referència a l’acció de traure de context aquestes imatges (en el moment en què les mostres en un espai artístic) mitjançant la pràctica artística que es convertia en XQD HVSqFLH GH ¿OWUH YLVXDO Què t’ha aportat viure fora? És una experiència molt enriquidora. Sobretot perquè coneixes a moltes persones que vénen d’altres cultures, amb una educació diferent.

Comences a valorar tot el que tens des d’un altre punt de vista. El fet d’haver estat solament tres mesos va fer que ho visquera amb moltes ganes, sobretot d’aprendre el màxim possible. Vaig tenir la sort d’estar en una residència on convivia amb persones de molts països (Estats Units, Canadà, Argentina, Xile, França, Brasil…). Es creava una relació especial perquè tots estàvem lluny de les nostres cases, i passàvem moltes estones parlant dels costums i la vida en els nostres països. Supose que el que més m’ha aportat ha estat poder veure les coses d’una forma més oberta.

Repetiries l’experiència?

Si es donen les condicions necessàries, sí.

Encara que és una bona experiència personal, cal tindre en compte la part professional. Si sorgira algun projecte en bones condicions professionals, segur que repetiria.

Què és el que t’ha agradat més de Berlín?

La diversitat de la ciutat. El barri on vivia, Kreuzberg, és un barri amb molta gent jove, molt

34

Maybachufer. Canal al costat de casa

de moviment cultural, persones d’arreu del món treballant en molts àmbits diferents. A la ciutat hi ha un circuit artístic molt interessant, galeries d’art, museus, centres d’art o espais alternatius.

T’ha canviat la manera de veure la faena o les perspectives laborals?

Segurament. He conegut molta gent, he vist diferents maneres de treballar, discursos artístics diferents dels que coneixia, i tot això d’alguna PDQHUD LQÀXw[ HQ HO WUHEDOO Quins trets dels alemanys t’han agradat més o menys i per què?

Durant els tres mesos vaig tenir poca relació amb gent alemanya, ja que la majoria dels meus companys eren d’altres països, però una cosa que em va cridar l’atenció va ser la puntualitat. Són bastant estrictes amb els horaris.

Danke schön per compartir la teva experiència amb nosaltres!

Et desitgem molta sort en els teus propers projectes!

MAINHARDT - 91 / agost de 2018

RELATS DEL GASPATXER JOSÉ MART�

SANCHO COM A ENVIAT ESPECIAL ALS ESTATS UNITS PER L’ASSASSINAT DEL PRESIDENT KENNEDY*: II. ANÀLISI DEL MAGNICIDI JOAQUIM ARNAU I VALLINA JOAN V. SANZ I SANCHO Martí Sancho inicia l’anà lisi del magnicidi apuntant que, possiblement, el lloc triat per a dur-lo a terme era el menys indicat. Ho argumenta dient que, des de feia algun temps, era ben coneguda la composició de la caravana presidencial i el seu itinerari.

Un primer cotxe, duia Kennedy en el seient posterior; en un seient mÊs endavant, el governador Connally; els seients a l’esquerra d’ambdós personatges anaven ocupats per les respectives esposes. Els dos seients anteriors (conductor i acompanyant) duien dos agents del Servei de Seguretat. El segon cotxe era el del vicepresident Johnson, ranxer de Texas, acompanyat de la seua esposa, i, en els seients davanters, dos agents dels servei de seguretat nord-americà .

TambÊ se sabia amb seguretat l’itinerari. El President, que venia de l’aeroport internacional XQ GHOV VLV TXH Wp 'DOODV HQ¿ODULD JUDQ SDUW GH Main Street o carrer Major, que acaba al Palau de Justícia, que ocupa el xamfrà de la seua esquerra i HQ XQHV R¿FLQHV GH Oœ(VWDW WH[j PROW SLQWRUHVTXHV pedra roja i forma de castell.

Quan Main Street conclou s’obren tres direccions cap els tres passos superiors construïts sobre Main.

D’ací que el lloc s’anomene Triplebridge o Els Tres Ponts. Kennedy podia seguir directament des de Main Street o girar cap a l’esquerra, arribar a Elm Street (60 metres) i baixar per ell cap Els Tres Ponts.

Un bon lloc per a l’atemptat era, sense dubtes, Main Street i no el carrer Elm. Arribat a este punt, el periodista, ens aclareix el perquè de l’elecció: L’assassí treballava en una distribuïdora de llibres de text ubicada en el carrer Elm i va decidir situar-se i esperar-lo en el cinquè pis. Hi havia, aparentment, dues raons a tenir en compte per a no elegir un emplaçament mÊs lògic. D’una banda, duia un mes per Dallas i li resultaria molt difícil trobar

un bon observatori per Main Street sense despertar sospites; mentre que al carrer Elm tenia el lloc de WUHEDOO , GœXQD DOWUD OœHGL¿FL WULDW WHQLD XQD SRUWD GH fugida en la part posterior, que donava a varis molls de ferrocarril on podia fer dues coses: dissimular un cotxe per a fugir o amagar-se. Martí Sancho D¿UPD HVWDU SHU OD SULPHUD SRVVLELOLWDW L GHL[D SHU D mÊs endavant l’explicació del perquè.

Sobre l’arma emprada, un fusell italià , el periodista diu que tampoc no cal especular perquè no hi ha cap misteri. Perquè d’alguna marca havia de ser: podia haver estat belga, francesa, brità nica, nordamericana... No havia que donar mÊs importà ncia, atès que amb un model com el fusell emprat, en bon estat i manejant-lo amb regular celeritat, es podien fer els tres trets encertadament.

Continuava dient que Oswald va poder comprar la mira telescòpica de caça major en qualsevol DUPHULD RQ WDPEp YHQHQ ULÀHV ³FROWV´ PXQLFLy L explosius, sense mÊs problema que el del pagament en mà . Afegeix que els texans van armats contra

35

MAINHARDT - 91 / agost de 2018 les bèsties salvatges que encara queden, contra les serps cascavell, per a la defensa de les seues granges, per a la caça o, simplement, per ser el seu desig. No se’ls exigeix ni guies, ni permís, res.

Tampoc no hi ha, per tant, que buscar cinc peus al gat sobre l’alça del fusell, ni del “coltâ€? 35 amb el que Oswald va matar el policia Tippit, ni dels nombrosos cartutxos que tenia en el seu poder.

TambÊ calia rebutjar tota hipòtesi de misteri pel que feia als exercicis de tir que necessà riament Oswald va realitzar per ajustar el visor telemà tic al fusell. Allí, veus un xiquet que dispara un revòlver en el jardí de la seua casa i no t’atures. L’assassí va poder assajar tot quant va voler i com va voler, sense que ningú no se n’adonÊs de les seues intencions.

Arribats a aquest punt, el periodista diu que Ês el moment de descriure l’assassinat i d’aclarir si els trets van ser dos o tres. Assegura que foren tres i que tampoc no hi ha cap dubte.

El crim El cotxe presidencial dobla el cantó de Main Street i es dirigeix directament cap el lloc on Oswald espera amb el fusell descansant sobre una pila de FDL[RQV SHU D ¿[DU Ep OD SXQWHULD VHQVH TXH HO FDQy HL[LUj SHU OD ¿QHVWUD L IRV YLVLEOH GHV GHO FDUUHU Entre els carrers Main i Elm -ens ho recorda- hi ha uns seixanta metres. Oswald es troba a divuit metres d’altura. Veia de front la seua víctima i no l’enlluernava el sol, que entrava per la seua esquerra. El cotxe va anar avançant i va acabar situant-se en el mateix encreuament, a un tir de vint a vint-i-cinc metres. Oswald, però, tampoc no va prÊmer el disparador. Va tenir que allunyar-se HO FRW[H XQV VHWDQWD PHWUHV ¿QV HO SULPHU GHOV WUHV ponts, per a que el criminal es decidira. No s’explica fà cilment aquella pèrdua de possibilitats òptimes per a triar quasi la pitjor, a menys que no haguÊs estat sempre tot sol. El seu company de treball, però, D¿UPj TXH TXDQ HOO YD EDL[DU D YHXUH HO SUHVLGHQW el vehicle donava la volta al carrer Main. Aleshores, Oswald es va quedar tot sol. Així, pot haver-hi una H[SOLFDFLy OœDVVDVVt WLQGULD HO IXVHOO RFXOW L ¿QV TXH no el van deixar tot sol, no el va poder treure de OœDPDJDWDOO FyUUHU ¿QV OD ¿QHVWUD DSXQWDU L GLVSDUDU Aquest còmput de temps i el que va trigar el cotxe en la seua marxa encaixen perfectament. És una de les raons que van fer pensar a la policia que Oswald havia actuat sense còmplices. ¿Quin tret va impactar Kennedy?

Martí Sancho mantÊ que, en aquesta qßestió, tampoc no s’ha de parlar de misteris, sinó de versions contradictòries. I passa a referir-se a una d’elles, que considera mereix plena atenció: la de l’agent William E. Barnett, encarregat de vigilar la porta principal de la llibreria. Aquest va oir el primer

36

tret i va veure com el president girava el cap per veure què passava. Llavors va sonar una segona detonació i Kennedy va acusar l’impacte de manera fulminant. El tercer tret va ser contra Connally, qui va salvar la vida perquè es va girar cap al president assassinat a l’hora que arribava la bala. Johnson, que anava al cotxe de darrere, no va poder veure les coses clares, perquè un dels seus guardians en oir el primer tret es va llençar sobre el seu cos per a cobrir-lo de les bales, un gest heroic pel que ha estat felicitat públicament.

I queda el dubte sobre si la primera bala del primer tret es va perdre o no. Segons Barnett, va errar-lo. En el terra del cotxe es va trobar incrustada una bala. El projectil que va matar Kennedy se li va quedar incrustat en el cos, desprĂŠs de produir-li grans destrosses. El rebut per Connally va anar a parar al seient davanter.

Una bala “dun-dun�

A bon segur -continua el periodista- Kennedy fou assassinat per una de les bales que s’empren contra les grans feres. El projectil, amb un angle d’incidència de 70 graus, li va entrar per darrere del pavelló auricular dret, quasi per la nuca, va tocar el cervell, va travessar la base del crani, va destrossar vasos i músculs en el centre del coll, va abocarse per baix del garganxó, va tornar a penetrar al cos vora de la clavícula i va quedar allotjada al pit. La ferida era per suposat mortal de necessitat.

Connally tambĂŠ va patir grans destrosses.

Un altre afer que no havia estat aclarit, tot i considerar que no es pot titllar de misteriĂłs, estava vinculat a si Âżeren o no eren bales “dun-dunâ€?? Ben aviat ens diu que devien ser-ho, si es tĂŠ en compte el relat sobre les destrosses produĂŻdes realitzat pel cap del Parkland Hospital. Alhora ho complementa aportant la seua experiència: Jo he vist durant la guerra ferits per esta classe de projectil criminal.

La bala “dun-dunâ€? ĂŠs, en realitat, una bala corrent, farcida de plom i coberta de metall. En la punta d’aquest revestiment s’obrin dues ranures

MAINHARDT - 91 / agost de 2018

creuades. Quan es produeix l’impacte, les ranures cedeixen i acaben obrint-se en forma d’estel que, en el seu pas per l’organisme, esquinça tot el que WURED L IRUPD HO TXH SRGUtHP GLU XQD ³SLORWD GH FDUQ´ que cada volta fa gran i mÊs gran el portell.

En Dallas tots creuen açò. El cadà ver del president no fou mostrat a ningú i ho atribueixen a la necessitat de guardar la discreció policial indispensable. És ben lògic i no es veu en això UHV LQFRQYHQLHQW VLQy HO ¿GHO FRPSOLPHQW GœXQD obligació.

Oswald ix indemne Martí Sancho relata que William E. Barnett, en haver vist que el president queia ferit pels trets, va pujar corrent cap els pisos mÊs alts de la llibreria, però l’assassí ja no hi era. Va veure tres cartutxos pel terra i immediatament va impedir l’accÊs a segones persones. Ho va fer a consciència, va voler conservar intacta la petjada del criminal. Quan mÊs tard va arribar el capità Fritz, d’Homicidis, el va felicitar perquè allí es podria investigar a fons.

Barnett creia que el criminal hauria estat detingut en eixir per l’escala del darrere. Creia que algú havia dit el segßent: Fuig per allí. Però Lee Oswald

havia fugit de la manera mÊs inexplicable. En la porta del darrere, la que ell havia emprat per a fugir, havia un agent que li va eixir al pas: -On va vostè?, li va preguntar.

-Treballo en la casa.

(Q DTXHOO PRPHQW HL[LD HO JHUHQW GH OD ¿UPD TXL va tranquil¡litzar el policia.

-Deixe’l anar. És un bon xic i treballa amb nosaltres.

I el policia, així, sense mÊs requisits, el va deixar marxar i es va quedar esperant que eixirà el vertader culpable... i que li’l assenyalÊs el gerent.

El periodista conclou el text de la segßent manera: poques vegades en la meua vida he escoltat parlar d’una incapacitat professional mÊs patent.

Les sospites sobre Oswald van arribar en minuts.

L’agent exasperat per la seua feixuguesa va anar a buscar-lo. Oswald se’ls havia escorregut entre els vagons i mercaderies que hi havia als molls del ferrocarril. *Del diari El Alcåzar de 30 de Novembre de 1963, de l’Hemeroteca de la Biblioteca Nacional.

@ DE L’ASSOCIACIÓ: main.mainhardt@gmail.com 37

MAINHARDT - 91 / agost de 2018

VIAJEROS HETERODOXOS LOURDES RUBIO VERGÉS Primavera de la esperanza. Ciencia, viajeros y política en tiempos de la revolución.

Juan BarcelĂł Ediciones del viento, CoruĂąa, 2017 Juan BarcelĂł cuenta con una dilatada vida profesional en el mundo del libro y las letras; periodista y editor ha sido tambiĂŠn librero e impresor, un hombre de intensa actividad cultural desarrollada en FXUVRV PRQRJUiÂżFRV FRQIHUHQFLDV \ SDUWLFLSDFLyQ en congresos histĂłricos. Nacido en Madrid, vive desde hace muchos aĂąos en Alcossebre, en dĂłnde ademĂĄs de haberse implicado activamente como ciudadano, sobre todo en la denuncia de muchos de los abusos urbanĂ­sticos practicados en la zona, y en la publicaciĂłn de un periĂłdico muy peculiar llamado Anem Anant sigue dedicando tiempo a sus HVWXGLRV \ DÂżFLRQHV )UXWR GH HOOR HV HO OLEUR TXH ahora comentamos, Primavera de la esperanza, un texto de gran interĂŠs, en el que recoge la biografĂ­a \ DSRUWDFLRQHV FLHQWtÂżFDV FDUWRJUiÂżFDV SROtWLFDV \ OLWHUDULDV GH PDULQRV SROtWLFRV \ FLHQWtÂżFRV TXH en el Siglo de las Luces, llevaron a cabo diferentes empresas al servicio de la Corona espaĂąola.

Primavera de la esperanza es una libro entretenido y revelador por lo que nos muestra de los personajes a los que Juan BarcelĂł dedica estas pĂĄginas. Jorge Juan y Antonio de Ulloa, AgustĂ­n de Betancourt, Ali Bey, Luis Antoine de Bouganville, CapitĂĄn Cook, Humboldt, Chateaubriand o Alejandro Malaspina. Dichos personajes fueron avanzados para su ĂŠpoca, ilustrados y crĂ­ticos con lo que veĂ­an en el Nuevo Mundo, sus informes a algunos de ellos les valieron duras represalias. El recorrido de Juan BarcelĂł por este siglo tan crucial para la vida y el conocimiento es todo un alegato en pro de los valores liberales y humanistas. AdemĂĄs de estos personajes mĂĄs conocidos el autor nos descubre algĂşn otro como el fraile Jaime Villanueva de XĂĄtiva, que realiza un Viaje literario a las iglesias de EspaĂąa. En veintidĂłs libros, publicados en su dĂ­a, el fraile recoge numerosa documentaciĂłn y cartas que envĂ­a a su hermano. Los dos frailes recalcitrantes jansenistas, dice BarcelĂł “defendĂ­an en aquellos tiempos nada menos que la independencia del poder civil frente a la propia Iglesia CatĂłlica en paĂ­ses como Francia o EspaĂąa... tambiĂŠn tenĂ­an la fea costumbre de criticar duramente las prĂĄcticas religiosas tradicionales cargadas de fanatismo y VXSHUVWLFLyQ $ÂżUPDEDQ TXH OD SULPLWLYD OLWXUJLD HUD ajena a ese tipo de prĂĄcticas que no eran mĂĄs que KXHURV \ FRVWRVRV DxDGLGRV SRVWHULRUHV´

38

Hay momentos en los que leyendo Primavera de la esperanza y las hazaĂąas de los personajes que describe el autor, nos viene a la memoria, aunque es un libro de distinto cariz, el estupendo texto del escritor austriaco Stefan Zweig, Momentos estelares de la humanidad. Verdaderamente, algunos de los hechos que nos cuenta BarcelĂł, sobre todo las largas travesĂ­as por mar hacia el Nuevo Mundo y los Mares del Sur, fueron empresas de gran importancia que el autor nos ilustra con detalle y visiĂłn crĂ­tica. Cabe destacar por ejemplo, la corrupciĂłn, la dejadez y la extorsiĂłn existente en la AmĂŠrica Hispana, que observaron Jorge Juan y Antonio de Ulloa, las observaciones de Malaspina en TahitĂ­ o ODV DFWLYLGDGHV GH HVSLRQDMH GH $OL %H\ ÂżQDQFLDGDV en parte por Godoy. Es magistral el retrato que, a travĂŠs de todos estos singulares personajes, BarcelĂł nos ofrece de EspaĂąa en aquella ĂŠpoca y como muchos de sus males lejos de haberse superado han llegado hasta nuestros dĂ­as. En este sentido, BarcelĂł se situarĂ­a tambiĂŠn en la heterodoxia radical y la bĂşsqueda de un hilo ilustrado al igual que

MAINHARDT - 91 / agost de 2018 KLFLHUD -XDQ *R\WLVROR D WUDYpV GH ¿JXUDV FRPR OD de Blanco White y el Abate Marchena.

Termina el libro con una recopilación de viajeros románticos, franceses e ingleses que aportaron una visión de España llena de tipismo y bastante estereotipada. De alguna manera, tal y como señala el autor fueron los pioneros del turismo por España, lamentablemente ofrecieron una visión que tampoco dista mucho de la que hoy en día tienen las ingentes hordas de turistas que llegan hasta nuestro país. Comenta Barceló que aquellos pioneros del turismo “no tenían tiempo para conocer nada en detalle e incluso tampoco tenían ganas. No buscaban el país que visitaban, sino sólo los ocasionales apuntes circunstanciales que enseñar a la vuelta a sus sorprendidos compatriotas y amigos. No tenían

necesidad de preguntar, ya habían sentenciado. No salían en realidad de su propio país, sólo contemSODEDQ XQD GHVRUGHQDGD SHOtFXOD \D LPDJLQDGD´ Diríamos que el turismo de sol y playa que tanto vende en la actualidad, sobre todo en nuestra Comunidad, no se aleja mucho de aquella visión.

Primavera de la esperanza es una lectura poco común, interesante y entretenida con las que disfrutarán tanto los amantes de la historia, como de la literatura de viajes o las biografías. Un libro escrito con dinamismo y bien documentado, un trabajo de un estudioso certero y revelador que nos descubre innumerable detalles sobre la Europa ilustrada y convulsa. Un análisis sutil de una época que, sin duda alguna, constituyó un avance importante para la humanidad.

39

MAINHARDT - 91 / agost de 2018

LLETRES I APUNTS POĂˆTICS JOSEP MANEL LORIENTE No puc 9XOO GLEXL[DU XQD ÂżQHVWUD per a poder eixir, estimar, respirar. +H GÂśREULU OD ÂżQHVWUD per a poder gaudir, i acariciar la rosada del matĂ­.

Per a poder entrar, en el meu mĂłn...

I volar !!!

No tinc llapissera, però...

Sóc el guardià Sóc el guardià de l’alba.

Sóc el guardià dels estels i la resta de l’univers.

Sóc el guardià dels sentiments, guardià de l’amor perdut...

Sóc el guardià del sofriment, però no puc amb ell.

Sóc el guardià de l’avarícia, però no puc amb ella, Sóc el guardià de les injustícies, però no puc amb elles.

Sóc el guardià de la igualtat, però no hi ha dignitat.

Sóc el guardià de la natura, l’amo dels trons, la pluja i els llamps.

Sóc l’amo de la llibertat.

I en acabar el dia, nomÊs sóc l’amo de l’ocà s.

A mi M’havia deixat muntar per un cavall i, totalment, em va atrapar.

Em feia sentir lliure com la brisa, però, tot era un somni de la meua ment.

Quan li vaig dir que se n’anara, no se’n volia anar, em tenia en una gà bia, com a un ocell.

Jo, volent deixar-lo ell, volent evitar-ho.

MAINHARDT, sempre amb la cultura 40

La lluita va durar anys, però, vaig poder abandonar-lo, com alguns amics.

Mai no Ês tard per a deixar-ho, però, millor Ês, no provar-ho !!!

MAINHARDT - 91 / agost de 2018

41

MAINHARDT - 91 / agost de 2018

EL PUEBLO DE LOS ALCALDES, NOVA PUBLICACIÓ DE FLORES EL GADITANO REDACCIÓ Florencio Ruiz Lara, Flores el Gaditano, és un vertader activista de les lletres i de les arts. Mai no deixa de sorprendre’ns. Ara ho ha fet publicant El pueblo de los Alcaldes. Es tracta d’una novel·la curta, però ben adobada de simbologia. Alhora, una mostra d’alt nivell literari. Ens presenta un seguit de situacions sorprenents complementades amb YDOXRVHV UHÀH[LRQV eV XQ WH[W TXH KD HVWDW UHVFDWDW d’un calaix on, pacientment, esperava el seu torn, el moment de veure la llum. Aquest ha arribat. Així, ara, tenim una nova oportunitat per a tramar noves FRPSOLFLWDWV DPE DTXHVW SUROt¿F DUWLVWD És un text que sorprèn. Ja havíem apuntat que era per motiu de les situacions que planteja. I cal afegir que, tot i haver estat redactada ja fa alguns anys, té abundants pinzellades estilístiques pròpies del nostre temps. Per tant, posem l’èmfasi en la seua tècnica narrativa, perquè sembla ben actual.

En la ben acurada estructura d’esta novel·la, Flores habilita dos plànols en el relat. D’una banda trobem dos personatges: Josefo, darrere del qual s’oculta l’autor, i, els segon, el seu amic Lorenzo.

Ambdós dialoguen sobre la mateixa novel·la i van interrelacionant i contrastant els seus parers al respecte i, particularment, les opinions del segon sobre el que està llegint. Les converses i discussions entre ells transcorren a l’estil de Patronio i el comte Lucanor, cèlebre obra en la narrativa castellana medieval.

I, d’una altra, un tercer personatge, Juan, el vertader protagonista de la història, un capellà que arriba al Pueblo de los Alcaldes, una vila famosa, amb l’exclusiu propòsit d’observar els prodigis que allí ocorren.

Flores el Gaditano ha fet palès al llarg de la seua dilatada carrera artística l’altíssim nivell en les seues capacitats creatives i innovadores, ben adobades d’humanisme. I, alhora, mostrant sempre

42

en les relacions personals ser una meravellosa i H[FHOāOHQW SHUVRQD (Q HO PyQ GHO ÀDPHQF KD HVWDW un dels millors cantants al llarg de la història, a banda d’haver recuperat peces i cants populars que eren a punt de passar al bagul de l’oblit.

Extensa i intensa ha estat la seua aportació al camp de les lletres. Si esbrinem en el gènere de la poesia, comprovem que es va iniciar de ben jovenet: als catorze anys va publicar un valuós poemari, Versos y ráfagas. Si ho fem en el de la novel·la, es

MAINHARDT - 91 / agost de 2018 SRW FRPSURYDU OD VHXD ¿QD GHVLPEROWXUD L KDELOLWDW narrativa: des de la temà tica de l’oest (Otro Willy); passant per la social, on sempre es fa palesa la seua sensibilitat moral, com ocorre en el cas de Un afeminado singular, on tracta, des d’un vessant ben original i transgressor, l’homosexualitat; o, per la religiosa i pel que fa a l’à mbit de la fe, en el cas de El enviado de Jesucristo, on analitza en quina mesura encaixa la paraula de Jesús en una societat com la QRVWUD WDQ LQÀXHQFLDGD SHU OHV QRYHV WHFQRORJLHV L la modernitat; o, per les de caire humorístic, com Ês El medio queso, ben farcida de situacions amables i còmiques que acostumen a concloure amb apunts morals molt acurats i adequats als temps que vivim.

I, ara, El pueblo de los alcaldes, una proposta molt interessant per aquest estiu.

Flores el Gaditano ĂŠs un bon amic, lector i col¡laborador de Mainhardt. Ens acompanya, FROÄ ODERUD L OOHJHL[ GH PDQHUD ÂżGHO GHV GH ID XQ bon grapat d’anys. Des d’aquestes ratlles volem fer palès, una vegada mĂŠs, el nostre testimoni del nostre respecte, gratitud i admiraciĂł.

TEMPS DE RECORD

)RWRIUDÂżD FHGLGD SHU 'RORUHV 3LWDUFK 6RVSHGUD

43

MAINHARDT - 91 / agost de 2018

SEGUIM L’ACTIVITAT DELS JOVES DE L’INTERCANVI: MARIAN ALBALAT, PERIODISTA REDACCIĂ“ Periodista de vocaciĂł, reportera apassionada, viatgera empedreĂŻda i sempre crĂ­tica amb els que PRXHQ HOV ÂżOV GHO PyQ Marian Albalat tenia nomĂŠs set anys quan, un dia mirant la tele, li va preguntar a la seua iaia què havia de fer per ser com aquella xica que presentava les notĂ­cies. “Periodista, però tens que estudiar una carrera, aixĂ­ que millor no ho digues per si es riuen de tuâ€?. “Iaia, jo serĂŠ periodistaâ€?. “Clar que sĂ­â€?. Sempre havia sabut que seria periodista.

Polifacètica dins del món del periodisme, ha treballat en premsa escrita, rà dio, televisió, en gabinets de premsa o en la docència. Recent llicenciada va estrenar-se a Diario 16 de Madrid, però de seguida va tenir clar que volia tornar al seu Mediterrani. Les ones radiofòniques l’acompanyaren durant bastant de temps com a directora d’informatius a Cope Marina Alta. Desprès es convertiria en reportera i presentadora d’un programa nà utic a Teledeporte i Eurosport, reportera GH *HQWH GH 79( L D OD ¿ OœDQKHODW 9DOHQFLDQV SHO món de Canal 9 li va donar tot allò que esperava de la professió.

44

S’ha convertit en una amant del gènere informatiu, però sobretot de l’entrevista i el reporterisme. La seua trajectòria li ha donat l’oportunitat d’entrevistar UHOOHYDQWV ¿JXUHV QDFLRQDOV L LQWHUQDFLRQDOV GH WRWV els à mbits i, sobretot, el que mÊs li agrada, viatjar per tot arreu.

Juliol 1985. Marian, dempeus la primera per la dreta

MAINHARDT - 91 / agost de 2018 Amb l’arribada de nou de la televisió valenciana, han tocat a la seua porta, però, l’amor per la família Ês ara un gran projecte al que dedicar-se en cor i à nima, encara que el seu esperit mai no pot abandonar la ploma.

Marian, en la seua etapa escolar al Col¡legi Públic d’Alcalà , va tenir l’oportunitat de participar D OœLQWHUFDQYL HVFRODU DPE 0DLQKDUGW (UD HO ¿QDO del curs escolar 1985-86. I així ho recorda i ens ho conta: Creuar la frontera Passa el temps, sí, el temps passa... Si em pose a contar, em falten dits; ja fa mÊs de trenta anys d’aquell meu viatge a Mainhardt, Alemanya. Un viatge-intercanvi organitzat pel col¡legi d’Alcalà de Xivert, Ês a dir, anava a ser acollida per una família durant quinze dies i a l’any vinent seria la meua família qui faria el mateix amb una altra xiqueta que vindria des d’Alemanya a la meua casa. El nostre professor d’Història, Joaquim Arnau, ens acompanyava en este recorregut cap a terres llunyanes.

Tenia tan sols dotze anys. Prà cticament, mai havia eixit del meu poble i anava a creuar la frontera, com abans es deia. He de confessar que, en un principi, no tenia les idees massa clares al voltant de si anar o no anar, i, si anar, era una bona idea. Recorde perfectament que quan vaig dir-li al meu estimat iaio Miquel que me n’anava a $OHPDQ\D PH YD GLU TXH ³TXq DQDYD D IHU DOOt"´ i com qualsevol iaio d’aquella època, de seguida va fer referència a algunes dades històriques i polítiques que ell, d’alguna forma, va patir. Però, ¿QDOPHQW YDLJ SHQVDU TXH VHULD XQD H[SHULqQFLD que segur sempre recordaria, i tan que sí.

Passaport en mĂ , tal i com requerien els temps, em vaig preparar la maleta amb els nervis propis de no saber com transcorreria aquella aventura.

Era de bon matí, l’autocar estava a punt de partir i jo aplegava amb aquella maleta beix. Tots ens acomiadà vem dels nostres pares i ací començava un llarg viatge de un poc mÊs de 1.500 kilòmetres amb parada a Lió, França, per fer nit i provar un dels millors croissants que mai havia desdejunat.

I al dia segßent ja ens portarien cap el país de les salsitxes. Sí, mira que hi ha coses realment boniques que caracteritzen als bà vars, però resulta que el menjar no m’agradava molt i quan vaig vore que cuinaven aquells entrepans amb salsitxes, em va semblar un dels millors moments.

El fet de conèixer poc de món i de sobte aterrar a un lloc on parlaven una altra llengua, tenien uns altres costums i una gastronomia diferent, evidentment em va resultar curiós. Però el fet de matinar mÊs del compte i menjar ous per desdejunar no era massa divertit. He de dir que, si en algun moment se me va quedar cara de boja, això va ser quan esperava l´hora de dinar i no arribava. Hores desprès vaig comprendre que aquell sandvitx de

mitjan matí equivalia al nostre dinarot. Ací si que me’n vaig recordar de la meua mare, sí.

Bo, deixant a banda estos detalls merament anecdòtics, dirÊ que aquelles vacances van ser el punt de partida d’uns dies de convivència especials que portarien moltes mÊs coses per compartir durant la resta de l’any. I Ês que, abans, quan la tecnologia no formava part de les nostres vides, ens abocaven a escriure meravelloses i llargues cartes que ens envià vem per contar-nos com ens anava la vida, i la veritat, comportaven molts valors.

Sempre recordarÊ que en una de les cartes que esperava, va aplegar un paquet no massa gran amb un regal per a mi. Allò era fantà stic, sí, era per D PL 8Q SDTXHW GHV Gœ$OHPDQ\D +XL HQ GLD WDPEp s’ha perdut eixa capacitat d’impressionar-se per un regal, sí‌ tot forma part d’un temps diferent i a voltes enyorat.

El viatge a Mainhardt va ser el meu primer a l’estranger, i per això tambÊ el recordarÊ. Va ser una estança carregada de companyonia, d’amistats noves, de descobrir paisatges impressionants i boscs de pel¡lícula, d’anar a una escola que no era la meua... Tantes històries per contar.

Desprès de compartir uns dies amb la família DOHPDQ\D TXH WHQLD XQD ¿OOD GH OD PHXD HGDW D l’estiu vinent era el torn de rebre nosaltres a una GœDTXHOOHV [LTXHWHV D FDVD $UD HUD OœDP¿WULRQD L potser encara em va agradar mÊs. Explicar-li què eren les gambes de la paella que havia fet la meua mare era una de eixes converses, amb un anglÊs molt precari, que recorde amb un somriure.

Amb el pas de la meua vida, he pensat que poques coses hi ha com viatjar i, a mÊs a mÊs, ferho d’esta forma per poder endinsar-se en la manera de viure de la gent d’una altra cultura.

Tots vivim de records, i sens dubte, els viatges sĂłn uns dels millors.

A Ginebra, Marian en companyia d’Enriqueta Roda (Juliol 1985).

45

MAINHARDT - 91 / agost de 2018

EL PARADIGMA D’UNA INTEL·LIGÈNCIA ÚNICA ESTÀ QUEDANT ENRERE. LA TEORIA DE LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES DE HOWARD GARDNER ANNA SANZ TAUS (O PyQ HVWj FDQYLDQW GH PDQHUD PROW VLJQL¿FDWLYD les noves tecnologies ja formen part de la vida quotidiana i les relacions internacionals són cada vegada més estretes en àmbits com l’educació, la ciència o els negocis. I aquesta evolució és un dels motius que legitimen noves pràctiques educatives, com la Teoria de les Intel·ligències Múltiples.

Durant molts anys, s’ha considerat que les aptituds matemàtiques, lingüístiques i lògiques eren les úniques valorables en l’alumnat i aquells que les posseïen eren els més intel·ligents. Al mateix temps, no s’han valorat de la mateixa manera els talents musicals o les dots per relacionar-se amb altres persones. En l’actualitat, però, caminem en una direcció ben diferent: la Teoria de les Intel·ligències Múltiples, desenvolupada pel psicòleg Howard Gardner, ha sorgit en contraposició al paradigma d’una intel·ligència única i està canviant la nostra manera d’enfocar la pràctica docent a l’aula.

Per a Gardner, una intel·ligència suposa una habilitat per resoldre problemes, un talent i una capacitat mental, i cadascú de nosaltres té, de manera innata, majors destreses en un parell d’aquestes vuit intel·ligències que proposa: La intel·ligència lingüística: l’habilitat amb les paraules. L’alumnat amb aquest tipus d’intel·ligència sol escriure molt bé i mostra interès pels jocs de paraules, per les particularitats lingüístiques i DFRVWXPD WHQLU XQD ERQD RUWRJUD¿D La intel·ligència logicomatemàtica: la capacitat amb la lògica i els números. Les persones amb aquest talent pensen de manera abstracta i analítica, tenen facilitat per al càlcul mental i els agrada comptar i jugar amb els números.

La intel·ligència intrapersonal: el coneixement dels aspectes interns d’un mateix. L’alumnat amb aquest tipus d’intel·ligència sovint és independent, li agrada treballar sol i gestiona molt bé els seus sentiments.

La intel·ligència interpersonal: les habilitats socials. A l’aula podem trobar alumnes als quals els agrada ajudar als companys, solen ser populars i tenen facilitat per actuar com a mediadors en FRQÀLFWHV VRFLDOV La intel·ligència naturalista: les destreses amb el medi natural. Aquesta intel·ligència engloba les capacitats d’entendre els sistemes que regeixen el món i d’assimilar el tracte respectuós amb la natura.

46

La intel·ligència musical: la capacitat d’entendre la música. Les persones que tenen dots musicals solen cantar i ballar bé, poden portar el ritme amb facilitat i els agrada escoltar música.

La intel·ligència espaciovisual: l’habilitat amb les imatges. Els elements visuals ajuden a aprendre a l’alumnat amb aquesta intel·ligència, que sol tenir un bon sentit de l’orientació, dibuixar molt bé i interessar-se per les pel·lícules, fotos i altres representacions visuals.

La intel·ligència cinesicocorporal: les destreses amb el cos. Aquest tipus d’intel·ligència es caracteritza per la capacitat d’aprendre per mitjà del tacte i el moviment, i de recordar per allò que s’ha fet i no per allò que s’ha vist o observat.

De quina manera suposa aquesta teoria un avanç per al món docent?

El model proposat per Gardner pot ajudar-nos a entendre les diferents personalitats, preferències i fortaleses de les persones i utilitzar aquesta informació per al disseny de currículums, la selecció d’activitats i d’estratègies entre altres. Si bé aquesta teoria no proposa directrius concretes ni un model d’actuació pròpiament dit, sí que ofereix perspectives que cal tenir en compte per garantir que funcione el procés d’ensenyament-aprenentatge, tot adequant-nos a la realitat social actual. A més, conèixer les capacitats i intel·ligències del nostre alumnat ens permet acompanyar-los i orientar-los al llarg del seu procés educatiu, és a dir, potenciar les competències més desenvolupades i reforçar aquelles en les quals es tenen més mancances.

En paraules de Gardner: “La principal missió dels professors [...] ha de ser la d’assistir als estudiants a reconèixer quins són els seus tipus principals d’intel·ligència i ajudar-los a utilitzar-les

MAINHARDT - 91 / agost de 2018 per accedir mĂŠs fĂ cilment al coneixement. Tot això, per descomptat, sense oblidar estimular la resta GÂśKDELOLWDWV´ Juntament amb la Teoria de les Intel¡ligències MĂşltiples, Howard Gardner recalca la importĂ ncia d’introduir les Tecnologies de la InformaciĂł i la ComunicaciĂł (TIC) a l’aula, per tal d’encaminar-nos a una educaciĂł mĂŠs personalitzada. Un mateix tema pot abordar-se des de diferents perspectives, que es projecten, parlant a grans trets, sobre les mĂşltiples LQWHOÄ OLJqQFLHV $L[z QR VLJQLÂżFD QR REVWDQW TXH totes les perspectives siguen igualment factibles o fĂ cils, per aquest motiu cal recalcar la necessitat de fer nous plantejaments educatius individualitzats.

Com Ês relacionen les intel¡ligències múltiples amb el currículum competencial?

Si bÊ les competències s’entenen com la capacitat d’utilitzar coneixements i habilitats de manera transversal en diferents contextos, el currículum per competències permet a l’individu adaptar-se a les necessitats socials, Ês a dir, a utilitzar els seus coneixements i eines per solucionar problemes de la vida real d’una manera crítica i activa. Per tant, igual que les competències busquen desenvolupar en els alumnes una sèrie de destreses, la Teoria de les Intel¡ligències tambÊ vincula l’aprenentatge amb la capacitat de l’alumnat de resoldre uns problemes determinats.

Amb tot, si en un futur analitzem i descobrim quin ĂŠs el talent de cada alumne, coneixerem la millor manera que tĂŠ per aprendre un contingut concret.

Això podria ser, llavors, la clau de l’èxit educatiu.

Alumnes del Col¡legi Públic Comarcal d’Alcalà de Xivert amb Doùa Consuelo Roig. Curs 1985-86

47

MAINHARDT - 91 / agost de 2018

MARĂ?A LOREN Cantante

ANTONIO MIR MARQUÉS

La inspiraciĂłn es caprichosa y viene de visita cuando le place

48

Esta cantante mallorquina nos desvela a travÊs de algunas de sus composiciones su biografía PXVLFDO HQ HVWH SULPHU GLVFR WLWXODGR ³9ROYHU´ Empezó a estudiar guitarra a los ocho aùos con su padre, Juan Bautista JimÊnez, reconocido LQWpUSUHWH GHO DUWH ÀDPHQFR pO IXH VX SULPHU profesor y orientador. Posteriormente, estudiaría piano en el Conservatorio Profesional de Música y Danza de Mallorca.

Ha actuado en diversos eventos y programas de radio en los que ha demostrado tener una gran personalidad y una gesticulaciĂłn elegante, ademĂĄs de dotes escĂŠnicas. AsĂ­ mismo, ha compuesto, segĂşn sus propias palabras, varias obras que guardaba en un cajĂłn y que, algunas de ellas, quisieron salir un dĂ­a para proyectar autĂŠnticos poemas extraĂ­dos desde su corazĂłn, poemas que KR\ KDQ TXHGDGR UHĂ€HMDGRV \ KDQ GDGR IRUPD D VX primer CD. Con una perfecta dicciĂłn en varios registros y dotada de una voz suave, a la vez que grave y contundente, MarĂ­a Loren nos ofrece en este trabajo versiones de Lucia de Joan Manuel Serrat, el tango Volver (1935) con mĂşsica de Carlos Gardel, o AĂşn no te has ido de Vanesa MartĂ­n.

AsĂ­ mismo, ha incluido, en este primer disco, nueve canciones compuestas por ella misma en mĂşsica y letra. Como Los niĂąos no vienen de ParĂ­s, un tema que con ritmo de swing y a golpe de metĂĄfora, naciĂł, segĂşn ella misma nos comenta, con la intenciĂłn de captar la atenciĂłn de sus hijos para enviarles un mensaje. Un mensaje que hoy se hace extensivo a todos nosotros. TambiĂŠn encontraremos varios boleros, de entre los que destacarĂ­a el tema Aunque nunca vuelvas.

Esperamos y deseamos que este primer CD, pueda ser el relanzamiento de una voz que nunca ha dejado de deleitarnos. Para todos los que siempre hemos admirado sus grandes cualidades, es un autĂŠntico lujo poder contemplar alguna de sus actuaciones.

A decir verdad la primera vez que tuve ocasiĂłn de poder escuchar una actuaciĂłn suya, me quedĂŠ verdaderamente impresionado, primero por la calidad de su voz y segundo por la forma de FRPSRQHU FDQFLRQHV WDQWR HQ OR TXH VH UHÂżHUH D la mĂşsica como a la letra, en la cuales se denota la gran sensibilidad de todo gran artista hacia estas dos facetas, en las cuales puede llegar a donde se proponga.

Por todos estos motivos he creĂ­do conveniente, mantener una entrevista con ella y asĂ­ poder dar a conocer a travĂŠs de nuestros lectores a esta mujer como autora e intĂŠrprete de muchas de las canciones que incluye en su amplio repertorio. $ TXp HGDG HPSH]DVWH D VHQWLU DÂżFLyQ SRU OD mĂşsica y cuĂĄles fueron tus primeros pasos dentro de ella?

Siempre digo que canto desde que hablo, YD XQLGR SXHV DVt OR WHVWLÂżFDQ PLV SDGUHV \ ODV grabaciones que me hacĂ­an cantando con apenas 3-4 aĂąos... despuĂŠs con 8 aĂąos empecĂŠ a estudiar guitarra con mi padre y varios profesores en diferentes escuelas de mĂşsica, posteriormente ingresĂŠ en el conservatorio a estudiar piano.

MAINHARDT - 91 / agost de 2018 Pensaste alguna vez en que podrĂ­as llegar a actuar ante un pĂşblico, y si esto te impresiona?

Realmente nunca lo pensĂŠ porque crecĂ­ con ello. Desde niĂąa estoy acostumbrada a actuar en todo tipo de eventos: festivales y audiciones escolares, teatros, radios locales...y ya de jovencita pase buena parte de mi vida haciendo actuaciones diarias; ademĂĄs mi casa es un hogar muy musical, lleno de instrumentos por todas partes, por la gran DÂżFLyQ TXH PL SDGUH WLHQH SRU OD JXLWDUUD SDVLyQ TXH me transmitiĂł desde niĂąa, y mi hija SofĂ­a tambiĂŠn canta, con lo cual siempre se respira mĂşsica. QuizĂĄ ahora con los aĂąos, aunque haya una experiencia detrĂĄs, me impresione mĂĄs salir a actuar ante un pĂşblico, porque uno es mĂĄs consciente y la responsabilidad es mayor, ante aquellas personas que se han desplazado hasta un teatro para verte, regalĂĄndote parte de su tiempo libre, algo que valoro y agradezco mucho, y por ello debo intentar estar a la altura, conseguir que cuando se vayan, tengan la sensaciĂłn de que mereciĂł la pena...

SĂŠ que compones la mĂşsica y escribes la letra de la mayorĂ­a de tus canciones. ÂżTe cuesta mucho trabajo o por el contrario te resulta bastante fĂĄcil?

Pues hay un poco de todo; algunas canciones parece que siempre hubieran estado ahí en mi cabeza y solo hubiera que rascar un poquito, EURWDQ VRODV \ RWUDV HQ RFDVLRQHV ÀX\H PiV OD melodía que la letra o viceversa. Yo siempre digo que la inspiración es caprichosa, y viene de visita cuando le place, pero tambiÊn creo que, si la invitas a menudo y propicias el clima en forma de trabajo, se facilita mucho el proceso creativo. TambiÊn es importante ser observador y tener vivencias, para traducirlo y poder canalizarlo a travÊs de canciones, sabiendo aislarse musicalmente para no plagiar inconscientemente letras ni melodías.

Aproximadamente, de cuĂĄntas canciones se compone tu repertorio?

En realidad no sabrĂ­a contestar, pues tambiĂŠn versiono muchos temas y a lo largo de mi vida he ido variando muchas veces repertorio, ampliando...

QXQFD OR KH SHQVDGR \ D SHVDU GH WHQHU FODVLÂżFDGRV muchos temas por estilos, nunca los he contado. &RQ TXp FODVH GH P~VLFD WH LGHQWLÂżFDV PiV" Es difĂ­cil responder esta pregunta, porque me gustan muchos estilos de mĂşsica diferentes, desde la mĂşsica Latinoamericana - Sudamericana, el Jazz, el Blues, el Soul, el Pop, por supuesto el Flamenco y la mĂşsica ClĂĄsica. Yo siempre digo que me enamoro de las canciones, de las obras, y de los artistas... independientemente del estilo, ahĂ­ tiene mucho que ver el arreglo musical y el intĂŠrprete, por eso el mismo tema me puede llegar o no dependiendo de quien lo interprete y como lo desarrolle, es cuestiĂłn de piel, de transmisiĂłn.

Disfrutas mĂĄs componiendo o interpretando tus propias obras?

Sin duda interpretando mis propias canciones y versionando joyas musicales como yo las llamo. De hecho me considero mĂĄs intĂŠrprete que compositora.

Tu mĂşsica va dirigida en especial a un pĂşblico determinado o por el contrario tus canciones pueden llegar a cualquier persona y a todas las edades?

Honestamente me encantarĂ­a que llegara a todo tipo de pĂşblico, pero soy consciente de que es una mĂşsica intima; aunque tengo que decir que me he sorprendido bastante cuando temas como el swing Âł0L WRUSH]D´ JXVWD WDQWR D QLxRV FRPR DGXOWRV HV PX\ JUDWLÂżFDQWH SRQHUORV GH DFXHUGR D WRGRV El bolero titulado “Aunque nunca vuelvasâ€?, por su gran calidad, me gustarĂ­a me explicaras el motivo por el cual pudiste crear esta obra?

Es una canciĂłn unida a una fecha fatal en el calendario de mi vida. La compuse cuando tenĂ­a 15 aĂąos, a la hora del recreo, en el patio del instituto donde cursaba bachiller, por encargo de un profesor de literatura con el cual colaboraba siempre musicando poemas de Alberti, Lorca, Miguel HernĂĄndez...

Para rendir nuestro pequeĂąo homenaje a un compaĂąero de clase que por aquellos dĂ­as habĂ­a fallecido; pero las paradojas del destino quisieron que en realidad se la compusiera sin yo saberlo a mi mejor amiga, que falleciĂł poco antes de que mi disco “Volver “ viera la luz, hace poco mĂĄs de un aĂąo; fue cuando comprendĂ­ que aquella canciĂłn que ella siempre me pedĂ­a que le cantara, en realidad era para ella. No la llegĂł a oĂ­r grabada, por eso se la regalĂŠ, dedicĂĄndosela en el disco, y cada vez que la canto. Ya no me pertenece...

CuĂĄles son tus intĂŠrpretes y compositores preferidos?

Admiro a muchos artistas y compositores tanto coetĂĄneos como de otras ĂŠpocas de muy diversos estilos, por lo que me resulta muy difĂ­cil contestar esta pregunta...

49

MAINHARDT - 91 / agost de 2018 Crees que al salir a actuar, te pones nerviosa o por el contrario sientes un placer haciendo algo que verdaderamente te gusta?

Por contradictorio que parezca, ambas cosas.

Dime alguna composiciĂłn tuya, por la que sientas algo especial, ya sea por su letra o por su mĂşsica?

Alguna de mis favoritas es inÊdita, pero del disco ³9ROYHU´ HO EROHUR´ 1XQFD WH PDUFKHV´ HV PX\ especial para mí. 'yQGH SUH¿HUHV DFWXDU HQ ORFDOHV FHUUDGRV y mås bien pequeùos, sin tener que usar DPSOL¿FDGRUHV R HQ SOD]DV JUDQGHV \ FRQ XQ buen equipo?

Cada lugar tiene su encanto y va en funciĂłn del tipo de concierto que vayas a ofrecer y de la formaciĂłn musical que lleves. Pero yo habitualmente DFW~R FRQ DPSOLÂżFDFLyQ FUHR TXH OD P~VLFD GHEH tener cuerpo, y la debe escuchar perfectamente el

S~EOLFR GH OD ~OWLPD ÂżOD GH PDQHUD FyPRGD \ VLQ tener que esforzarse.

SĂŠ que no te gusta mucho prodigarte en actuaciones. ÂżCrees que los que amamos la buena mĂşsica tendremos pronto el placer de poder acudir a alguno de tus conciertos?

Pues espero y confío en que sí. Cuando decidí ³9ROYHU´ GHVSXpV GH R[LJHQDUPH PXVLFDOPHQWH durante un tiempo, diseùÊ este retorno para disfrutar haciendo cosas bonitas...

PodrĂ­amos estar charlando con Mari Loren muchas horas, y seguro que nos seguirĂ­a contagiando esa actitud positiva que desprende como ha hecho durante el tiempo que hemos compartido esta entrevista. Desde estas pĂĄginas agradecerle este tiempo y desearle toda clase de ĂŠxitos en su trabajo y que al mismo tiempo pueda seguir creando esta mĂşsica para el deleite de todos los que nos consideramos sus seguidores.

TEMPS DE RECORD

Foto cedida per Enrique MartĂ­ (epd). Setembre de 1940

50

MAINHARDT - 91 / agost de 2018

CURS 1981/1982, CAMPIONES ESCOLARS PROVINCIALS D’ATLETISME FEMENI (i II) REDACCIÓ L’agenda esportiva desenvolupada al llarg del curs 1981/1982 pels atletes del Col¡legi Públic d’Alcalà de Xivert fou molt intensa. Va tenir, però, dos moments competitius d’especial interès i exigència: el Campionat Provincial de Cros Federat (I Trofeu Ciutat de Benicarló) i el d’Atletisme Escolar. En el primer, Soledad Bellver es proclamava campiona provincial de Cros en la categoria juvenil i, en el segon, ho feia el seu equip femení.

Era a punt de concloure el curs escolar 1981/82 quan l’equip d’atletisme del Col¡legi Públic d’Alcalà de Xivert va competir pel Campionat provincial escolar. Fou els dies vint-i-vuit de maig i cinc de juny; respectivament, divendres i dissabte. Les proves van tenir lloc a les instal¡lacions de l’estadi Castalia de Castelló. Durant la primera jornada la competició es va desenvolupar amb algun que altre contratemps atmosfèric; en la segona, amb molt bon temps. Foren dos dies de nervis i fatiga.

DesprÊs de mesos d’entrenament i de treball sota la direcció del seu professor en Manuel Conca Pavia rebien de manera brillant el guardó de campiones provincials, amb gran diferència de punts respecte la resta d’equips. ³0DLQKDUGW´ SXEOLFDYD HQ GHVHPEUH GH (pà gina 30, del número 59) els resultats i marques enregistrades per les atletes gaspatxeres. Entre elles, van destacar per ocupar llocs de pòdium: En salt d’alçada, Pepita Salguero, qui, en haver assolit la millor marca (1,30 metres), es proclamava campiona provincial, i Eugenia GutiÊrrez ocupava la tercera posició (1,25 metres).

En pentatlĂł, MarilĂł SorigĂł es proclamava campiona de la provĂ­ncia i aconseguia, alhora, el

record provincial (2.150 punts).

En relleus 4x300, l’equip xivertí (Silvia Moya, Mª Carmen Bruùó, Mariló Sorigó i Rocío Gonzålez) HV YD SURFODPDU FDPSLy SURYLQFLDO œ ´

En 3.000 metres marxa, Concepción Vela es SURFODPDYD VXEFDPSLRQD SURYLQFLDO œ ´ L Gema Martí HV IHLD DPE HO WHUFHU OORF œ ´

En 250 metres tanques, Rocío Gonzålez es SURFODPDYD VXEFDPSLRQD SURYLQFLDO ´

En llançament de disc, Ana Puig es proclamava subcampiona provincial (23 metres).

En 2.000 metres llisos, Rocío Gonzålez DFRQVHJXLD OD WHUFHUD SODoD SURYLQFLDO œ ´

En 80 metres llisos, Mª Dolores Lavernia es feia DPE OD WHUFHUD SRVLFLy SURYLQFLDO ´

En 4x80 metres relleus, el Col¡legi d’Alcalà (Mª Dolores Lavernia, Pepita Salguero, Teresa Casanova, Pili Martí) es feia amb la tercera plaça SURYLQFLDO ´

En llançament de javelina, Lola Mari Cucala aconseguia la tercera posició en la prova provincial (23 metres).

D’una banda, cal recordar que, en la seua qualitat de campiones provincials, van competir a Xest (València) amb els equips guanyadors dels campionats provincials d’atletisme escolar de València i Alacant, aconseguint un brillant segon lloc per darrere del Col¡legi Mare de DÊu del Carme de la ciutat de València. I, d’una altra, que algunes de les atletes foren seleccionades per a participar en proves atlètiques a la ciutat de València (Soledad Bellver, en juvenils), Alacant (Mariló Sorigó i Conxín Vela, en cadets) i Castelló (Rocío Gonzålez i Eugenia GutiÊrrez, en infantils).

51

MAINHARDT - 91 / agost de 2018 La cloenda esportiva d’aquell curs escolar d’èxit va tenir lloc el dia sis de juny al camp de futbol d’Alcalà , on es va celebrar una matinal atlètica.

Malgrat la fatiga acumulada del dia anterior a Castelló, les atletes agrupades en dos equips (Grazy i Llavors) feren paleses, amb la seua il¡lusió i el suport del nombrós públic, les seues qualitats i WqFQLTXHV *DPXVLQR QRP DPE HO TXH VœLGHQWL¿FDYD el club d’atletisme del Col¡legi Públic d’Alcalà , va ser l’encarregat d’organitzar la matinal oberta als atletes en edat escolar. La matinal va comptar amb la col¡laboració de setanta-vuit empreses i l’Ajuntament de la vila.

Una matinal que va oferir els segßents registres (es presenten juntament als obtinguts a Castelló en el campionat provincial d’atletisme), a partir de OHV GDGHV SXEOLFDGHV D OœDUWLFOH ³$WOHWLVPR´ Gœ$QD (EUt SXEOLFDW HQ ;( UHYLVWD HVFRODU D FLFORVWLO GHO Col¡legi Públic d’Alcalà (núm. 4, juny 1982): 80 metres tanques Castelló 5- Pilar Martí, 16’ 4 6- Mª Carmen Bruùó, 16’ 4

Alcalà 1- Rocío Gonzålez, 15’ 05 2- Pili Martí, 15’ 20 3- Mª Carmen Bruùó, 16’ 04

Llançament de pes* Castelló 9- Maite Marzal 7,33 m.

AlcalĂ 1- Maite Marzal 6,30 m.

12- Lola MÂŞ Cucala 7,00 m.

2- Enriqueta Roda 6,25 m.

3- Tere Casanova 5,20 m.

*S’ha de dir que la bola amb la que es van realitzar els llançaments a Castelló tenia un pes de 3 quilos, mentre que el de l’emprada en Alcalà era de sis quilos i mig; Ês a dir, tres quilos i mig mÊs.

2.000 metres llisos Castelló 3- Rocío Gonzålez 7’ 34’’ 8 7- Lali Loriente 8’ 9’’ 5

Alcalà 1- Soledad Bellver 7’ 56’’ 2- Rocío Gonzålez 8’ 21’’ 3- Conchín Vela 8’ 26’’

3.000 metres marxa Castelló 2- Conchín Vela 20’12’’9 3- Gema Ebrí 20’48’’7

Alcalà 1- Conchín Vela 22’ 22’’ 2- Gema Ebrí 23’8’’ 3- Pili Martí 14’22’’

Salt d’altura Castelló 1- Pepita Salguero 1,30 m.

3- Eugenia GutiĂŠrrez 1,25 m.

AlcalĂ 1- MarilĂł SorigĂł 1,40 m.

2- Eugenia GutiĂŠrrez 1,35 m.

3- Pepita Salguero 1,30 m.

4 x 80 relleus Castelló 3- Col¡legi Alcalà 50’’

Alcalà 1- Grazy 52’’ 2- Llavor 53’’

Col¡legi Alcalà : Mª Dolores Lavernia, Pepita Salguero, Teresa Casanova, Pili Martí.

Grazy: Maite Marzal, Maribel Moya, Tere Casanova, ConchĂ­n Vela.

Llavor: Lali Loriente, Pepita Salgado, Lola MÂŞ Cucala, Eugenia GutiĂŠrrez.

300 metres llisos Castelló 6- Silvia Moya 49’’ 6 7- Cristina Sanz 49’’ 7

Alcalà 1- Mariló Sorigó 59’’ 2- Silvia Moya 1’ 3- Cristina Sanz 1’ 1’’

4 x 300 metres Es va convertir en la prova mÊs emocionant de la matinal atlètica.

Llançament de javelina* Castelló Alcalà 3- Lola Mª Cucala 15,10 m.

1- Lola MÂŞ Cucala 9,10 m.

6- MÂŞ Dolores Loriente 8,68 m. 2- MÂŞ Dolores Loriente 8,10 3- BelĂŠn Albert 6,35 m

*La javelina emprada en Alcalà tenia un pes de 900 gr., mentre que l’emprada en Castelló, 300 gr.

Llançament de disc Castelló 2- Ana Puig 23 m.

5- Enriqueta Roda 19,24 m.

AlcalĂ 1- Ana Puig 21 m.

2- Enriqueta Roda 17,05 m.

3- Maite Marzal 15,90 m.

80 metres llisos Castelló 'RORUHV /DYHUQLD ´ 0� &DUPHQ %UXxy ´

52

Alcalà 1- Soledad Bellver 15’’ 5’ 2- Mª Carmen Bruùó 3- Cristina Sanz

Castelló* 1- Col¡legi Alcalà * 3’ 20’’ 6

AlcalĂ 1- Grazy 2- Llavor

*Silvia Moya, Mª Carmen Bruùó, Mariló Sorigó, Rocío Gonzålez.

600 metres llisos (Prova organitzada expressament per a les mÊs joves del grup): 1ª- Mª à ngeles Rovira 2’ 11’’ 2ª- Consuelín Beltrån 2’ 22’’ 3ª- Conchita Aùó 2’ 24’’

MAINHARDT - 91 / agost de 2018

6 de Juny de 1982 ( de dreta a esquerra): Mercedes Correa, Elizabeth Pedrero, Manuel Conca, Joaquín Arnau, Eugenia Gutiérrez, Ana Ebrí, Edurne Monreal, Vicente Miralles.

Febrer de 1982 (D'esquerra a dreta): Escolars: Manuel Barceló, Agustín Barceló, Manuel Bruño, Ángel D.Traver, Matías Martínez, Francisco Roures, Conchin Vela, Gema Ebrí, Rocío González, Soledad Bellver, Lali Loriente. Mestres: Manuel Conca, Josep Martínez i Joaquín Arnau

53

MAINHARDT - 91 / agost de 2018

AMETLA: EVOLUCIÓ DE PREUS JOAQUIM ARNAU I VALLINA Les previsions dels sectors professionals apunten per al País Valencià un descens en la seua producció d’ametla d’unes cinc-centes tones en gra respecte de l’última campanya, que va superar lleugerament les set mil tones en gra. I, cotitzacions a la baixa. En aquest diagnòstic es tenen en compte afers com les plagues de la Xylella fastigosa o de l’avispilla de l’ametla, l’absència de pluges i les gelades de febrer i març, en alguns dels seus territoris. Naturalment són dades que poden anar variant per motius sobrevinguts.

En Castelló s’espera aconseguir aproximadament un vint-i-vuit per cent de la previsió total del país; Ês D GLU PLO YXLW FHQWHV WRQHV GH JUD TXH VLJQL¿FD XQ descens de la producció respecte l’any anterior, que en el cas de la comarca del Maestrat es pot situar en el vint-i-set per cent, la comarca que representa prà cticament el noranta per cent de la producció total de la província. I, cal fer l’apunt dels augments en el número de bancals amb noves plantacions a la Plana Baixa.

Les dades de l’última campanya ens diuen d’una mitjana en el preu a nivell d’Espanya de 4,8 ₏/kg en gra, molt mÊs baix que el de l’anterior 7,3 ₏/ NJ XQD GDGD TXH VLJQL¿FD XQ GHVFHQV GHO WUHQWD cinc per cent. En setembre de 2017 es registraven els segßents: 4₏/kg gra de comuna i 7 ₏/kg gra de marcona. I, el mateix mes de 2016: 6 ₏/kg gra de comuna i 8,5 ₏ gra de marcona.

Enguany, pel mes de maig, els preus per kg en gra van tenir un repunt de deu cèntims per kg en algunes varietats, coincidint amb la informació que apuntava increments en la producció de la pròxima campanya. Però, en general, l’evolució del preu ha estat notablement inferior a campanyes anteriors.

2018 Gener Agost Comuna 3,95-4,25 â‚Ź/kg 4,80 â‚Ź/kg Marcona 4,8-4,95 â‚Ź/kg 5 â‚Ź/kg

54

Llotja Reus 2018 Comuna Marcona

Gener

Agost

4,01 â‚Ź/kg 4,68 â‚Ź/kg

4,5 â‚Ź/kg 4,76

Com dÊiem al principi, el diagnòstic pot tenir variacions. Així, en una recent estimació, la segona (feta el mes de juliol), de la Mesa Nacional i Fruits Secs, es venia a esmenar la realitzada en maig.

En ella s’apunta que la producció 2018/2019 serà un 15% superior a la passada i un 35% superior a la mitja dels últims cinc anys. Respecte al que van DSXQWDU HQ PDLJ KL KD XQ LQFUHPHQW GHO ¿QV les 61.160 tones d’ametla en gra. La de maig fou de 60.398 tones, un tretze per cent mÊs que l’última campanya.

Així, temps al temps. I, per a concloure, recordar que estem davant d’un sector tradicionalment especulador, amb oscil¡lacions i volatilitat mÊs sensibles que l’IBEX 35 en la Borsa.

MAINHARDT - 91 / agost de 2018

OLI: EVOLUCIÓ DE PREUS JOAQUIM ARNAU I VALLINA Érem a l’última setmana del maig passat quan el Sistema d’Informació de Preus en OrigenPOOLred- apuntava per a Espanya una millora en la comercialització de l’oli d’oliva. Es registraven lleugers augments de cotització en origen: el preu mitjà per quilo era de 2,43 ₏, que oscil¡lava entre els 2,15 ₏/kg del llampant i els 2,59 ₏/kg del verge extra, passant pels 2,29 dels verges. Així, es produïa un canvi en la tendència dels últims mesos que havia JHQHUDW XQD GDYDOODGD LQWHUDQXDO ¿QV HO 6L prenem com a referència la Llotja de Tortosa per a l’oli verge extra, la devaluació era del 33%.

Si contrastem aquests preus amb els que paguem els consumidors, no trobem explicació de la devaluació registrada; perquè, mentre no s’aturava la minva del preu en origen, es produïa en encariment en el del consumidor. Un desajust que ningú no entÊn, sense una explicació convincent del que Ês el funcionament del mercat i que cal TXDOL¿FDU FRP XQD GLVEDX[D GHO PDWHL[ 8Q GHVDMXVW que tÊ uns actors al seu rerefons: les prà ctiques i pressió exercida des de les grans distribuïdores.

El sector, que venia d’un temps de nervis per raó de pluges i de grans importacions realitzades per l’abril d’enguany o les de principis de temporada des dels països del Nord d’Àfrica, apunta que aquest canvi de tendència es veu reforçat per alguns altres indicadors: descartar que haja superproducció, tot i que es preveu que la pròxima campanya siga superior a la passada, la qual cosa suposarà una major disponibilitat del producte, mentre en països competidors anirà a la baixa.

Els primers dies de juliol passat, però, sabíem que, segons dades del Ministeri d’Agricultura, el SUHX GH OœROL YHUJH H[WUD D ¿QDOV GHO PHV GH MXQ\ IRX de 2,47 ₏/kg, mÊs d’un terç per davall de l’enregistrat l’any anterior per les mateixes dates (3,83 ₏/kg.).

Tot i aquesta pèrdua de cotització, seguia sense EHQH¿FLDU VH HO FRQVXPLGRU 7DQPDWHL[ VHJRQV GDGHV R¿FLDOV HO SUHX DO FRQVXP KDYLD PLQYDW HQ nou cèntims (5,13 ₏/litre, en juny de 2017; 5,04 ₏/ litre, en juny de 2018).

Tot i que diuen que les comparacions són odioses, per a tenir una idea en quina mesura els preus d’origen compensen o no la despesa o inversió de l’agricultor, ens pot servir com a referent un estudi de la Junta d’Andalusia de la campanya 2016/17, que vincula despesa i sistema de producció: a.- Collita sense maquinà ria d’olivera en secà , al voltant dels 2,95 ₏/kg. b.- Collita amb maquinà ria d’olivera en secà , al voltant dels 2,16 ₏/kg.

c.- Collita de cultiu extensiu d’olivera de regadiu, al voltant dels 2,13 ₏/kg. d.- Collita de cultiu intensiu d’olivera de regadiu, al voltant dels 1,88 ₏/kg.

Cal recordar que, per a la campanya 2017/2018, es preveia al País Valencià una producció superior a l’anterior (+20%), aproximadament dinou mil tones, de les quals quelcom mÊs de sis mil correspondrien a Castelló, on l’increment el taxaven aproximadament en un quaranta per cent. Si fem memòria, aquella collita (2016/17) va ser prou baixa a causa de la sequera, tot i que amb un millors preus; que, en cap FDV FRPSHQVDYHQ HO Gq¿FLW GH OD SURGXFFLy De la balança de l’any 2017, tenim les dades del Ministeri d’Agricultura, que, en termes de facturació apuntava que era positiva (+1,3%), malgrat haver minvat el consum domèstic del total d’olis (3,8%).

I sobre l’evolució d’enguany i amb dades mÊs actuals, podem fer els segßent apunts: 1- A Castelló, la setmana del 14 al 20 d’Agost, s’han registrat els segßent preus: - Oli d’oliva llampant>2º: 2,25/2,35 ₏/kg.

- Oli d’oliva verge 0’8º-2º: 2,60/2,65 ₏/kg.

- Oli d’oliva verge extra: 2,80 ₏/kg.

2- I, els preus mitjans a Espanya corresponents a l’última setmana de juliol: - Oli d’oliva llampant>2º: 2,35 ₏/kg.

- Oli d’oliva verge 0’8º-2º: 2,50 ₏/kg.

- Oli d’oliva verge extra: 2,81 ₏/kg.

En qualsevol cas, toca esperar. Encara queda estiu i, molt especialment, la tardor, que serĂ decisiva, si plou o no plou, per als secans.

55

MAINHARDT - 91 / agost de 2018

NOTĂ?CIES DE L’ACADĂˆMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA GABINET DE COMUNICACIĂ“ Acord nĂşm. 31/2018 pel qual s’aprova l’acord normatiu sobre algunes FRQYHQFLRQV RUWRJUjÂżTXHV En la sessiĂł celebrada el 23 d’abril, la Junta de Govern va estudiar la proposta presentada SHU OD 6HFFLy GH /H[LFRJUDÂżD L *UDPjWLFD L YD prendre l’Acord nĂşm. 66/2018, pel qual s’iniciava el procediment per a tramitar la proposta d’acord QRUPDWLX VREUH DOJXQHV FRQYHQFLRQV RUWRJUjÂżTXHV d’acord amb el que preveu l’art. 3 i segĂźents de les Normes internes de procediment de l’AVL. 3RVWHULRUPHQW OD 6HFFLy GH /H[LFRJUDÂżD L GramĂ tica, constituĂŻda en ponència, va informar les esmenes presentades per diversos acadèmics i va emetre el seu dictamen el 14 de maig del 2018.

8QD YROWD QRWL¿FDW HO GLFWDPHQ HOV DFDGqPLFV esmenants van expressar l’acceptació de les propostes transaccionals oferides per la ponència.

Realitzades les intervencions de defensa del dictamen i de les emenes mantingudes, el Ple ha adoptat l’acord segßent: ACORD NORMATIU SOBRE ALGUNES CONVENCIONS ORTOGRÀFIQUES És un fet que durant dècades s’ha pogut FRQVWDWDU OHV GL¿FXOWDWV TXH FRPSRUWD OœDSUHQHQWDWJH i l’assimilació de determinades convencions JUj¿TXHV Actualment hi ha consens entre els ensenyants i els usuaris en general que una reducció dels DFFHQWV GLDFUtWLFV DL[t FRP XQD VLPSOL¿FDFLy GH OHV convencions sobre l’ús de la dièresi i del guionet, i XQV FULWHULV ÀH[LEOHV VREUH OD UHSUHVHQWDFLy JUj¿FD del so vibrant [r] quan apareix entre vocals precedit GœXQ SUH¿[ R GœXQ UDGLFDO IDFLOLWDULD OœHVFULSWXUD L permetria evitar memoritzacions innecessà ries.

Així, el gramà tic valencià Josep Giner ja va fer una proposta de reducció substancial dels diacrítics, similar a la propugnada posteriorment per Joan Solà . És per això que, atenent a una preocupació à mpliament expressada per molts lingßistes, escriptors, docents, tècnics i usuaris de la llengua, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua considera convenient adoptar unes determinades PRGL¿FDFLRQV JUj¿TXHV DPE OœREMHFWLX GH IDFLOLWDU HOV usos escrits normatius de la llengua. I ho fa d’acord amb el principi de convergència amb les solucions ja adoptades normativament en la resta del nostre à mbit lingßístic, que Ês un dels principis bà sics de la Gramà tica normativa valenciana, inspirat en la idea del policentrisme convergent propugnada per Manuel Sanchis Guarner i en la doctrina gramatical

56

dels mestres Josep Giner, Carles Salvador i Enric Valor.

Per tant, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua acorda: 3ULPHU 4XH DO FRVWDW GH OHV VROXFLRQV RUWRJUj¿TXHV vigents en les seues obres gramaticals i OH[LFRJUj¿TXHV L GH FRQIRUPLWDW DPE OD FURQRORJLD HVSHFL¿FDGD HQ HO SXQW GHO SUHVHQW DFRUG WDPEp seran normatives: 1. La reducció de l’accent diacrític als quinze casos segßents: VEURE QUADRE PÀGINA 59 2. L’ús sense dièresi dels derivats cultes acabats en -al, en casos com laical, helicoidal, ovoidal, romboidal, trapezoidal, xifoidal.

3. La supressió de l’ús del guionet en casos com a correcuita, cuitacorrents, a matadegolla, corimori, ratbuf, sucamulla.

4. L’ús del guionet: - En els derivats dels compostos en què el primer element Ês un punt cardinal: nord-estejar, sudamericanització.

4XDQ HO SUHÂż[ SUHFHGL[ XQD ORFXFLy XQ VLQWDJPD lexicalitzat o una paraula que ja porta guionet: pro-drets humans, ex-director general, anti-nordamericĂ .

- De manera discrecional, en casos en què la FRPELQDFLy GH FHUWV SUHÂż[RV DPE DOJXQHV SDUDXOHV puga donar com a resultat formes homònimes susceptibles d’induir a confusiĂł: ex-pres, ex-exiliat, preocupaciĂł [en el sentit de ‘ocupaciĂł anterior’].

- És admissible quan els termes que formen un compost no responen a un concepte unitari: un tractat hispano-portuguĂŠs, ‘d’Espanya i de Portugal, bilateralment’.

5. La duplicaciĂł de la r (rr) per a representar JUjÂżFDPHQW HO VR YLEUDQW >U@ TXDQ DSDUHL[ HQWUH YRFDOV SUHFHGLW GÂśXQ SUHÂż[ R GÂśXQ UDGLFDO /HV SDUDXOHV IRUPDGHV DPE HOV SUHÂż[RV D DPE YDORU SULYDWLX R FRU YDULDQW GH FRQ DUUDÂżGL arrĂ­tmia; correferent, corresponsable.

- La paraula erradicar, aixĂ­ com els seus derivats erradicaciĂł, erradicatiu.

MAINHARDT - 91 / agost de 2018 - Els compostos formats amb els radicals d’origen grec raqui(o)-, reo-, rin(o), rinco, riz(o)- i rodo: cefalorraquidi, batirreòmetre, otorrinolaringòleg, catarrí, ornitorrinc, micorriza, cinorròdon.

- Els compostos formats amb la WHUPLQDFLy Uj¿D QHXURUUj¿D 6HJRQ $ ¿ GH SHUPHWUH OD GLIXVLy L l’adaptació dels usuaris a les novetats en la regulació dels diacrítics, hi haurà un període de tres anys durant el qual seran vigents tant la norma tradicional com la nova. Una vegada acabat el termini, s’adoptarà com a solució única la norma nova de reducció dels diacrítics. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua començarà a aplicar la norma de reducció dels diacrítics en els seus usos de manera prioritària a partir de l’aprovació del present acord.

En la resta dels punts (dièresi, guionet, duplicació de la r), en un període de tres anys, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua revisarà i consensuarà les decisions normatives amb la resta de les institucions de la nostra llengua que actuen com a referents normatius, amb OD ¿QDOLWDW G¶DFRQVHJXLU XQHV UHJOHV comprensibles i aplicables.

València, 1 de juny del 2018

57

MAINHARDT - 91 / agost de 2018

El C.F. ALCALÀ, DE PREFERENT A PRIMERA REGIONAL REDACCIÓ COMENTARIS: GABI NAVARRO $O ¿QDO QR YD SRGHU VHU $ SHVDU GH OD QRWDEOH PLOORULD GH MRF L UHVXOWDWV HQ OD WHUFHUD HWDSD GH OD OOLJD HOV Gq¿FLWV QXPqULFV GHO VHJRQ WHUo GHO FDPSLRQDW YDQ SHVDU FRP XQD OORVD HQ OD FODVVL¿FDFLy ¿QDO -D VDEHP TXH D ERX SDVVDW pV IjFLO WUREDU FXOSDEOHV 2 YDORUDU VL GHWHUPLQDGHV GHFLVLRQV V¶KDYLHQ G¶KDYHU SUHV DEDQV , D ERQ VHJXU WDPEp SRGUtHP SHQVDU TXH DPE DOJXQ SXQW PpV GHOV TXH OD VRUW HQV YD QHJDU O¶HVFHQDUL VHULD XQ DOWUH 7RW L DL[z FRQYp QR LJQRUDU OHV GL¿FXOWDWV L H[LJqQFLHV GH OD SUHIHUHQW $UD HO TXH WRFD pV WUHEDOODU SHU FRQVWUXLU XQ SURMHFWH TXH DFRQVHJXLVFD PRWLYDU LQFRUSRUDU L GRQDU RSRUWXQLWDWV D MXJDGRUV GHO SREOH HQ HO FRQWH[W GHOV QHFHVVDULV HTXLOLEULV HQWUH TXDOLWDW H[SHULqQFLD L MRYHQWXW $L[t GHVLWMDU VRUW FRPSURPtV L q[LW D WRWD OD JHQW TXH ID SRVVLEOH HO IXWERO D $OFDOj (18/02/18) Alcalà, 2 – Alcora, 6 Alcalà: ,DJR 0DULR $UJ HOOR -XDQ 3DEOR 'DYLG 9DOHQFLD -RVHSK &KDOKL -RSR +DVVDQ $OJXDFLO

6DQWL 5RJHU 3XQLVLF Gols: &KDOKL L -RSR Els alcorins marcaren la diferència a la segona part

58

/¶$OFDOj YD HL[LU PLOORU SODQWDW VREUH OD JHVSD +R YD DSUR¿WDU L HV YD DYDQoDU DO PDUFDGRU GHVSUpV G¶XQD ERQD MXJDGD WUHQDGD SHU OD EDQGD TXH YD ¿QDOLW]DU DPE XQ FHQWUH GH 9DOHQFLD L UHPDW GH FDS GH &KDOKL TXL YD VXSHUDU HO SRUWHU DOFRUt

(OV YLVLWDQWV SHUz DPE HO JRO HQ FRQWUD QR HV YDQ HQIRQVDU L DFRQVHJXLUHQ O¶HPSDW )RX HQ XQ VHUYHL GH EDQGD OOHQoDQW HO EDOy GLUHFWDPHQW D O¶jUHD SHU D TXH 0DLNHO UHPDWpV GH FDS DO SULPHU SDO $PE DTXHVW UHVXOWDW ¿QDOLW]DYD OD SULPHUD SDUW $ OD VHJRQD PHLWDW HOV DOFRULQV IRUHQ VXSHULRUV 0pV TXDQ %UXQR PLQXW DSUR¿WDYD XQD HL[LGD HQ IDOV GHO SRUWHU ORFDO L OL SLFDYD HO EDOy SHO VHX GDPXQW

$TXHVW JRO HV YD FRQYHUWLU HQ XQD OORVD SHU DOV [LYHUWLQV 6L QR KL KDYLD SURX HQ HOV FLQF PLQXWV VHJ HQWV YDQ HQFDL[DU QH GRV PpV REUD G¶¬OH[ $OEDODW L GH %UXQR , OD FRVD QR YD TXHGDU DFt (Q HO PLQXW DUULEDYD HO FLQTXq JRO GHOV YLVLWDQWV -DYLWR FRQFORHQW XQD JUDQ MXJDGD FROāOHFWLYD $PE HO WHPSV TXDVL FRQFOzV DUULEDYD HO VLVq REUD GH 'DYLG , MD HQ O¶~OWLPD MXJDGD GHO SDUWLW DUULEDYD HO VHJRQ JRO GH O¶$OFDOj REUD GH -RSR HQ VHUYHL GH FyUQHU TXH YHQLD D PDTXLOODU HO UHVXOWDW

MAINHARDT - 91 / agost de 2018 (24/02/18) Xirivella, 2 – Alcalà , 2 Alcalà : Dani, Mario, Argßello, David, Valencia, Jopo (Cristian), Joseph (Chemeka), Roger, Santi (Juliån), Leandro (Hassan), Punisic.

Gols: Punisic i Roger. /œHPSDW ¿QDO IHLD MXVWtFLD SHU WRWKRP En un partit important en la lluita per la salvació i davant d’un rival directe, els xivertins no van passar de l’empat.

La primera part fou molt igualada i ambdĂłs equips mostraren molt de respecte mutu degut a la importĂ ncia del partit.

A la segona part el joc fou mÊs obert i amb ocasions per ambdós equips. S’avançaria l’Alcalà mitjançant Punisic (0-1), desprÊs d’un gran centre de Mario. Seguidament empataria el Xirivella (1-1), en treure molt rà pidament una falta, que va agafar desprevinguda la defensa xivertina. I, de nou, en XQD PDJQt¿FD FRQWUD HV SRVDUHQ SHU HQGDYDQW 1). Els gaspatxers, però, no van defallir i en el minut 85 Roger va posar les taules (2-2), desprÊs d’un penal comÊs sobre el debutant Leandro.

(04/03/18) Alcalà , 2 – Puçol, 3 Alcalà : Dani, Mario, Argßello, David, Valencia, Chemeka (Japo), Juliån (Punisic), Roger, Santi (Joseph), Leandro, Cristian (Hassan).

Gols: Leandro i Mario.

Partit emocionant i, els de Puçol, a per totes Partit emocionant en el que s’avançaren els visitants amb gol d’à lvaro (0-1). Remuntaren els xivertins abans del descans (2-1), amb gols de Leandro i Mario. Juan Carlos i JosuÊ, però, posaren de nou el Puçol per endavant en la segona meitat per a endur-se els tres punts del San Fernando.

El Puçol va eixir a per totes des del primer segon.

Així, al minut un ja anava guanyant. Els xivertins eixiren un poc adormits i, desprÊs d’un servei de falta i alguns rebuigs dins de la seua à rea, van veure com els visitants eren mÊs vius i feien arribar el baló al fons de la porteria. Amb el marcador a favor els visitants continuaren dominant els primer minuts del partit. Per la seua banda, els gaspatxers van tenir la primera oportunitat en el minut 12, quan Leandro DSUR¿WDQW XQD GLVWUDFFLy GH OD GHIHQVD YLVLWDQW PDUFDYD HQ XQD ERQD GH¿QLFLy 'RV PLQXWV mÊs tard i desprÊs d’un servei de falta propera a l’à rea forastera, Mario li guanyava la posició al seu marcador i posava el seu equip per endavant en el marcador (2-1).

La segona meitat fou una còpia de la primera.

Els de Puçol a penes van trigar un minut a empatar el partit. Els xivertins ho intentaven una i una altra vegada amb l’excel¡lent joc de Leandro en la davantera i, especialment, Mario per la banda esquerra, tots dos els mÊs perillosos davant la porteria visitant. Els que tornaren a posar-se per endavant, però, foren els rivals. En el minut 77 SRVDYHQ HO SXQW L ¿QDO DPE HO VHX WHUFHU JRO

(11/03/18) Alcalà , 2 – Albuixec, 0 Alcalà : Iago, Mario, Argßello, David, Chemeka, Joseph, Juliån (Juan Pablo), Roger (Santi), Cristian (V. Reina), Leandro, Punisic.

Gols: Chemeka i ArgĂźello.

Victòria balsà mica Els gols de Chemeka, a la primera part, i d’Argßello, a la segona, donaren una important victòria a l’Alcalà davant l’Albuixec.

Era un duel clau per a un Alcalà que se trobava a cinc punts de la permanència i que, novament MXJDQW GDYDQW OD VHXD D¿FLy WHQLD OœREOLJDFLy GH treure el partit endavant, si no volia cremar un dels seus últims cartutxos per aconseguir mantenir la categoria. Davant estava l’Albuixec, un conjunt amb una trajectòria positiva.

Els xivertins es van trobar un rival ben posicionat que oferí poques concessions, tanmateix Chemeka va obrir el marcador al minut 18 desprÊs d’un llançament de córner. L’Albuixec, amb el pas dels minuts anava arribant a la porteria local; lluny d’empatar, però, va ser l’Alcalà qui va marcar a la segona part grà cies a un remat d’Argßello.

(25/03/18) Sant Jordi, 2 – Alcalà , 1 Alcalà : Iago, Mario, Argßello, David (Juan Pablo), Valencia, Chemeka, Joseph (V. Reina), Juliån (Hassan), Roger, Leandro, Cristian (Santi).

Gol: Mario.

L’Alcalà va perdonar El Sant Jordi se va endur el derbi davant d’un bon Alcalà , que no va poder trobar el gol en els primers instants del partit.

DesprÊs d’una primera part jugada de poder a poder, on l’Alcalà va perdonar và ries ocasions de gol, els locals s’avançaren a la segona meitat, concretament en el minut 73. Lyvann fou l’autor de la primera diana. Quatre minuts desprÊs arribava el segon gol, obra de Felipe. Quan semblava que el partit estava vist per a sentència, Mario Alvarado va acurçar distà ncies i va posar emoció als minuts ¿QDOV (07/04/18) Alcalà , 2 – BÊtera, 0 Alcalà : Dani, Mario, Argßello, David, Valencia, Chemeka, Hassan (Joseph), Roger, Santi (Juliån), Leandro (V. Reina), Cristian (Punisic).

Gols: Mario (2).

Incidències: Targeta roja al delegat de l’Alcalà (Gabriel Navarro) per protestar.

Tres punts vitals Partit vital en la lluita per la permanència entre dos equips rivals directes.

Inici de partit prou igualat, respectant-se ambdĂłs per la seua importĂ ncia. DesprĂŠs de dues ocasions HQ OHV TXH HO %pWHUD YD SHUGRQDU OÂś$OFDOj YD DSURÂżWDU un servei de banda per que Mario, entrant des del darrere, anotĂŠs el primer gol (1-0). La reacciĂł del rival no es va fer esperar i va estar a punt de

59

MAINHARDT - 91 / agost de 2018 sorprendre el porter Dani amb un durĂ­ssim tret des del centre del camp.

A la segona part, els visitants anaren a pel partit.

L’Alcalà , però, continuava mostrant-se molt sòlid en defensa i, quan era desbordada, apareixia un magistral Dani. Per la seua banda, els xivertins DQDYHQ DSUR¿WDQW HOV HVSDLV TXH DQDYHQ GHL[DQW els visitants. Així, un centre de Valencia a la línia GH OœjUHD IRX DSUR¿WDW SHU 0DULR TXL YHLHQW XQ EXLW llençà un tret ajustat al pal (2-0).

(15/04/18) Almenara, 0 – Alcalà , 4 Alcalà : Dani, Mario, Chemeka, David, Valencia, Juliån (V. Reina), Santi, Roger, Cristian (Joseph), Leandro (Moha), Punisic (Villa).

Gols: Leandro, Santi, Roger i un jugador de l’Almenara en pròpia porteria (Llorens).

Victòria contundent i treballada Era una visita complicada. L’Almenara esperava mostrar el seu bon saber fer davant d’un equip que es jugava la permanència en la Preferent. Els blaugrana eren a cinc punts de la salvació.

I va saltar la sorpresa. Als nou minuts i fruit d’una acció desgraciada, Llorens marcava en pròpia porteria. Els locals van intentar refer-se, però ja a l’equador de la primera part va arribar el gol de Leandro. Ja en la segona part, l’Alcalà va sentenciar, tot i que s’havia d’esperar a la recta ¿QDO TXDQ 6DQWL L 5RJHU UHPDWDULHQ OD IHLQD SHU DOV blaugrana.

Amb aquest triomf l’equip de Paco Saiz ix de la zona de descens.

(22/04/18) Alcalà , 0 – Onda, 2 Alcalà : Dani, Mario, Chemeka, David, Valencia, Juliån (Villa), Joseph, Roger, Santi (Sebas), Leandro, Punisic (V. Reina).

60

No trobaren el camí del gol L’Alcalà es jugava la permanència. I era el PRPHQW GH FRQ¿UPDU HO ERQ HVWDW GH MRF DPE XQD tercera victòria consecutiva i, en aquesta ocasió, davant d’un dels grans, l’Onda. El rival no arribava en el seu millor moment: havien perdut a casa davant del Puçol i estaven a quatre punts de la promoció, es a dir, no tenien marge d’error.

Als dotze minuts els visitants (Sergi JosÊ) obrien el marcador en la primera ocasió clara de gol. I quatre minuts mÊs tard feien el segon (Andoni). A la segona part els xivertins van estirar les línies, però no van trobar el camí del gol, en un duel on les ocasions brillaren per la seua absència.

(29/04/18) Benicarló, 1 – Alcalà , 0 Alcalà : Iago, Mario, Chemeka, David, Valencia, Juliån (Sebas), Joseph, Roger, Santi (V. Reina), Leandro, Villa (Moha).

Premi excessiu per als locals (OV ORFDOV FDSÂżFDWV HQ FHUWLÂżFDU OD SHUPDQqQFLD matemĂ tica, tenien avantatge de set punts sobre els xivertins. Aquests havien de guanyar per a seguir lluitant per la salvaciĂł.

Poc de futbol, però premi per als locals. La SULPHUD RFDVLy GH JRO QR YD DUULEDU ¿QV HO PLQXW 20 en un tret de Monti que va rebutjar Iago. Per la seua banda, Mario va tenir l’oportunitat mÊs clara per als gaspatxers just abans del descans. A la segona meitat Santi es trobava amb la fusta. I, en la UHFWD ¿QDO IRX 0RQWL TXL YD PDUFDU HO JRO GHOV ORFDOV prèvia assistència de Jairo. $PE OD YLFWzULD HO %HQLFDUOy FRQ¿UPj OD VHXD continuïtat en la categoria. L’Alcalà , per la seua banda, encara havia de guanyar-se-la, atès que en DTXHVW PRPHQW HUD HO TXLQ]p FODVVL¿FDW GH WRWV HOV JUXSV GH OD FDWHJRULD DPE HO SLWMRU FRH¿FLHQW

(TXLS GH ÂżQDO GH WHPSRUDGD GHO &) $OFDOj 'ÂśHVTXHUUD D GUHWD 'H SHX 6HUJLR SUHSDUDGRU ItVLF

Mario, Iago, Leo, David, Roger, Villa, Neus (quiromassatgista) i Dani. Ajupits: Joseph, Chemeka, Julian, Cristian, Santi i Punisic.

MAINHARDT - 91 / agost de 2018 (06/05/18) Alcalà , 4 – San Pedro, 0 Alcalà : Dani, Mario, Chemeka (Sebas), David, Valencia, Juliån, Joseph, Roger, Santi (Villa), Leandro (Hassan), Cristian (Punisic).

Gols: Santi (2), Leandro, JuliĂĄn.

Gols que marquen la diferència i generen esperances Els xivertins se la jugaven. A tres punts de la permanència, estaven obligats a guanyar sí o sí.

I no van fallar. Van plantejar un partit molt seriós i van aconseguir endur-se el premi del triomf. Als 26 minuts, una bona acció de l’equip era culminada per Santi per a inaugurar el marcador (1-0). I ja en la segona part, el propi Santi, Leandro i Juliån GH¿QLUHQ HQ UjSLGHV WUDQVLFLRQV TXH QR YDQ SRGHU ser contrarestades pels grauers (4-0). S’ha de dir que aquests van donar l’alternativa a tres jugadors del seu equip juvenil.

A pesar de la victòria, els blaugrana continuaven en zona de descens, a un punt de la permanència.

locals no van aconseguir obrir bretxa al marcador durant la primera part.

La segona meitat començava millor per als gaspatxers; a penes havien passat quatre minuts, quan, en una jugada a baló aturat, Chemeka es va avançar a tots i rematava al fons de la sà rcia (10). Llavors els visitants feren una passa endavant en busca de l’empat. Amb el pas dels minuts, els de BenagÊber anaren sumant efectius en atac, un plantejament que va permetre a l’Alcalà poder DUPDU XQD FRQWUD TXH ¿QDOLW]DYD DPE JRO GH 6DQWL (2-0).

DesprÊs d’aquest partit, el CF Alcalà , malgrat sumar els tres punts, no evitava el seu descens a Primera Regional, en haver estat amb 34 punts el SLWMRU FODVVL¿FDW HQ HO OORF TXLQ]p GH OD 3UHIHUHQW

(12/05/18) Castelló B, 2 – Alcalà , 0 Alcalà : Iago, Mario, Chemeka, David, Valencia, Juliån (Villa), Joseph (Punisic), Roger, Santi (Sebas), Leandro, Cristian (Hassan).

Es complica la permanència L’Alcalà estava obligat a guanyar, si volia apurar les opcions de seguir en Preferent. Tot el que no fos sumar els tres punts els podia posar contra les cordes. $L[t XQ SDUWLW FDUUHJDW GœLQWHQVLWDW ¿QV L WRW PpV dels locals, en especial durant la primera part, que dels visitants. Els gols van arribar, però, a la segona. Al minut dos, Sergi Montoliu inaugurava el marcador (1-0). Els xivertins, amb la permanència en joc, cercaren el gol, però feren paleses les PDQFDQFHV HQ OœDSDUWDW GH GH¿QLFLy , D OD FRQWUD els locals remataren la feina amb una diana del juvenil Pol (2-0).

Els blaugrana havien de guanyar a l’última jornada i esperar.

(20/05/18) Alcalà , 2 – Rayo SAB, 0 Alcalà : Dani, Mario, Chemeka, David, Valencia, Juliån (Iago), Joseph, Roger, Santi, Villa (Punisic), Cristian.

Gols: Chemeka i Santi.

La victòria no evita perdre la categoria (O &) $OFDOj ¿QDOLW]DYD OD FRPSHWLFLy GH OD regularitat superant un rival que havia de jugar els ³SOD\ RIIV´ GœDVFHQV D OD WHUFHUD GLYLVLy , FDO GLU que, malgrat la victòria, no va poder evitar ser el SLWMRU FODVVL¿FDW HQ HO OORF TXLQ]q GH WRWD OD 5HJLRQDO Preferent.

Els xivertins, millors plantats sobre la gespa, començaren a governar el partit amb un joc directe amb la pretensió de doblegar el rival, que es mantenia replegat i intentant mantenir-se el millor organitzar possible. A pesar de la superioritat, els

61

MAINHARDT - 91 / agost de 2018

ELS ALEVINS DEL CF ALCALÀ TANQUEN LA TEMPORADA EN LA SETENA POSICIÓ DEL CAMPIONAT PROVINCIAL REDACCIÓ El grup on participava l’aleví del CF Alcalà estava format per 15 equips: - 5 equips de Castelló - 2 equips de Vinaròs - 2 equips de Benicàssim - 1 equip de Vila-real, Benicarló, Torreblanca, Traiguera, Atzeneta i Alcalà L’equip aleví del CF Alcalà el componien els següents jugadors: - A la porteria: Jesús i Marc Taus.

- A la defensa: Marc Bosch, Carlos, Alfred, Jaime, Ánder i Iker Rubio.

- Al centre del camp: Unai, Joel, Jonathan, Taha i Andriy.

- A la davantera: Lluis, Iker García i Miquel.

L’equip estava entrenat per Chemeka i Roger, jugadors, tots dos, de l’equip del CF Alcalà de Regional Preferent.

El nivell dels equips participants en aquesta competició ha sigut molt alt, el que fa que el lloc 7é DFRQVHJXLW HQ OD FODVVL¿FDFLy ¿QDO SHU O¶DOHYt GHO &) Alcalà siga molt positiu. Dels 28 partits jugats, n’han guanyat 14; empatat 1 i perdut 13. Han aconseguit un total de 105 gols i n’han encaixat 91 en contra.

La major golejada aconseguida fou el 17 de febrer i fora de casa:

62

Olímpic de Castelló-0, Alcalà-8 Per contra, la major golejada rebuda fou el 27 de gener: Roda de Villarreal-7, Alcalà-1 Els golejadors de l’equip han sigut: Unai - 20 gols Joel - 17 gols Taha - 15 Iker García - 15 Jonathan -13 Lluís - 8 Carlos - 5 Andriy - 5 Jaime - 3 Marc Bosch - 1 Alfred -1 Iker Rubio - 1 Desitgem i esperem que el proper any, aquest grup de companys i amics, al mateix temps, seguisquen fent disfrutar a tots els familiars i D¿FLRQDWV TXH DFXGHL[HQ DO FDPS GH IXWERO 6DQ Fernando i als camps on els es desplacen per passar una bona estona jugant de manera noble i esportiva. )HOLFLWDWV

Aleví del CF Alcalà. D’esquerra a dreta. De peu: Chemeka (entrenador), Jesús, Lluis, Íker Rubio, Jaime, Jonathan, Miquel, Ánder, Íker García, Carlos i Roger (2n entrenador). Ajupits: Unai, Marc Taus, Andriy, Joel, Marc Bosch, Taha i Alfred.

MAINHARDT - 91 / agost de 2018

ENTREVISTEM MARI CARMEN ARNAU, PRESIDENTA DEL CF ALCALĂ€ JOAQUIM ARNAU Mari Carmen Arnau Albalat ĂŠs la primera dona que exerceix el cĂ rrec de Presidenta del CF AlcalĂ .

Com tota la seua família, sempre ha estat residint al nostre poble. Com la major part de la gent de la seua edat, va realitzar estudis primaris al seu Col¡legi públic i, secundaris i de batxillerat, a l’IES Serra d’Irta. A la Universitat Jaume I de Castelló va obtenir la Diplomatura en Gestió i Administració Pública. I, des de novembre de 2005, treballa a l’Ajuntament d’Alcalà de Xivert com a AODL –Agent d’Ocupació i Desenvolupament Local.

Des de sempre li ha agradat el futbol. Tampoc no amaga els seus sentiments pel Reial Madrid.

Sentiments que duu amb un valor afegit, perquè el VHX ¿OO 0DUF VHJXLGRU GHO 9DOqQFLD TXDVL VHPSUH desitja la derrota de l’equip blanc. Marc, que la pròxima temporada seguirà jugant en el CF Alcalà en qualitat d’aleví de segon any, Ês una de la raons que la va animar a participar i implicar-se en les tasques directives del club.

Finalitzada la temporada 2017/18 i ja iniciat OœLWLQHUDUL GH OD SUz[LPD OœKHP HQWUHYLVWDGD D OD ¿ de saber-ne de la seua experiència en el cà rrec, la visió i l’anà lisi del moment pel que travessa el club HQ HO VHX FRQMXQW L VREUH FRP HQ¿ODU HO IXWXU Què et va moure a ser Presidenta del CF Alcalà ?

Tot va començar la temporada 2013-2014, quan la directiva que hi havia necessitava gent per ajudar-los, ja que ells eren pocs. Com que el meu ¿OO DO TXHUXEt HQFDUD PH TXHGDYHQ PROWV DQ\V SHU

a estar al Club i poder ajudar la directiva. Així que vaig decidir acceptar el repte. Aquella temporada va entrar mÊs gent nova com jo, alguns perquè tenien HOV ¿OOV MXJDQW DOWUHV SHUTXq MXJDYHQ HOOV El que em feia mÊs front era que no coneixia bÊ la gent, Sí que eren tots d’Alcalà , però mai havia tingut cap tracte amb ells. Vam començar la temporada amb molta il¡lusió a fer una feina nova. Jo, per la meua part, mai haguera pensat que podria formar part de la directiva del Club de Futbol Alcalà , però ens va agradar l’experiència i vam continuar. Vaig començar com a vocal, desprÊs vicepresidenta i ‌ Va ser la temporada 2016-2017 quan Jaime Pegueroles, President del CF Alcalà , va deixar el seu cà rrec. Així que desprÊs de parlar-ho molt i pensar el que es podia fer, và rem decidir que, com que jo era la vicepresidenta, ocupÊs el seu lloc.

I ací estic esta temporada tambÊ, continuant al capdavant del CF ALCALA. Ets la primera Presidenta en la història del Club.

Quines foren les primeres sensacions?

Quan Jaime ens va comunicar que dimitia tots vam pensar que havíem de continuar la feina que portà vem fent durant els anys de directius, per tant els mateixos que està vem a la directiva havíem d’assumir el cà rrec. Com he dit abans, al ser jo la vicepresidenta, es va decidir que fóra jo. Les SULPHUHV VHQVDFLRQV" 4XLQD UHVSRQVDELOLWDW 7HPRU i preocupació per que tot isquera bÊ.

63

MAINHARDT - 91 / agost de 2018 Però, tenia molta il¡lusió. A mÊs estaven els meus companys, com sempre, treballant tots pel Club, així que sabia que ells m’ajudarien. Tenia un nou cà rrec, però nosaltres sempre ho fèiem tot entre WRWV OODYRUV VHJXLULD LJXDO FRP ¿QV DUD 4XDQ YD DUULEDU HO ¿QDO GH OD WHPSRUDGD 2017 els meus companys van decidir, quasi tots, deixar la directiva del Club, ja que portaven molts anys. Els que ens vam quedar vam buscar gent nova per a continuar, ja que hi ha molta feina per fer i en som molt pocs. Així que començà rem la temporada 2017-2018 amb una directiva molt renovada, amb ganes de treballar i de lluitar pel CF Alcalà .

Veient amb una certa perspectiva el temps que dus com a Presidenta del Club, quina seria la teua valoració global? /D WHPSRUDGD TXH KD ¿QDOLW]DW KD VLJXW GLItFLO KDQ hagut molts canvis, una directiva diferent, canvis en la federació a l’hora d’inscriure els equips de futbol base que ens va fer prou costosa la seua inscripció, la falta de jugadors per a fer equips en totes les categories, buscar jugadors per al primer equip, trobar entrenadors per a tots els equips del club, patrocinadors i publicitat.

Tot costa molt, un gran esforç per part de tota la directiva. Ací no es descansa, s’acaba una WHPSRUDGD D PDLJ L D MXQ\ MD KHP GH ¿FDU QRV D WUHEDOODU SHU D OD SURSHUD , WRWV WUHEDOOHP WHQLP ¿OOV i es fa complicat moltes vegades aplegar a tot.

I desprĂŠs, quan la temporada ja estĂ en marxa, veus que les coses no ixen com tots volĂ­em: problemes als equips de futbol base, els resultats no sĂłn els esperats, queixes dels pares, entrenadors...

Suposem que són coses que deuen passar en tots els clubs; però, clar, nosaltres sabem el que ocorre ací.

64

A mÊs, mals resultats del primer equip que va començar molt bÊ, però, de moment, vam començar a perdre partits, a no guanyar: canvi d’entrenadors, EXVFDU MXJDGRUV , DO ¿QDO QR YDQ DFRQVHJXLU l’objectiu, que no era un altre que la permanència.

La veritat que en aquest moment m’ho vaig passar prou mal. Però hem de seguir lluitant i, la pròxima temporada, donar-ho tot i aconseguir estar el mÊs DPXQW SRVVLEOH HQ OD FODVVL¿FDFLy

MAINHARDT - 91 / agost de 2018 (OV QRVWUHV SUHEHQMDPLQV ³$´ KDQ JXDQ\DW XQD lliga. És la segona temporada que la guanyen; per tant, molt contenta per tots els xiquets que lluiten per aconseguir el seu objectiu, són un gran equip i uns grans xiquets.

La valoraciĂł global a pesar de tot? AcĂ­ continuem, aixĂ­ que ja estĂ tot dit. Intentarem fer-ho el millor que podrem, canviarem el que esta temporada ens ha eixit mal i lluitarem per aconseguir els millors resultats possibles en tots els equips del CF AlcalĂ .

Segur que no us han faltat les paraules d’à nim i de recolzament i, a bon segur, no n’hauran faltat criticant-vos. Com ho has viscut? És molt difícil contestar. Hi haurien molts sentiments tocats, així que intentarÊ ser suau i no estendre’m molt.

Poca gent t’anima o recolza en moments que no són bons o, simplement, durant la temporada.

I molta, molta, molta gent critica. Hi ha molta gent que s’alegra que enguany les coses no hagen anat tot el bÊ que ens haguÊs agradat. Gent molt contenta que l’equip baixe de categoria i que les coses al futbol base no hagen eixit bÊ del tot.

Molta gent critica sense saber bÊ de què parla, nomÊs per coses que ha sentit o que li han dit, però tots aquests comentaris fan mal, sempre critiquen a la directiva i, desprÊs, quan els dius que entren ells L YHXUDQ WRW HO TXH HV ID GLXHQ TXH QRRR La directiva, tant els meus companys en les diferents juntes en les que he estat com jo, estem al Club de manera desinteressada. Estem principalment pels nostres xiquets, per a que puguen fer el que els agrada i clar està que, si a nosaltres no ens agradÊs, no estaríem. Encara que la gent no ho creu, porta molta feina gestionar el Club, són moltes hores treballant per a que tot vaja bÊ. No es descansa d’una temporada i ja arriba la segßent, enseguida s’ha de treballar en fer els equips, la roba, entrenadors i a començar les LQVFULSFLRQV L OHV ¿W[HV Moltes crítiques han vingut perquè a l’equip amateur no hi havia jugadors del poble. Per aquest motiu ens han criticat moltíssim i no pots contestar FDGD FRVD TXH HW GLXHQ VLQy DO ¿QDO HQV EDUDOODUtHP la meitat de dies. Cal dir que per a la propera

temporada ja tenim alguns jugadors del poble per al primer equip i estem treballant en que ne vinguen mĂŠs.

En quant als à nims i recolzaments sempre s’agraeix algú que entÊn i aprecia el treball que fem dia a dia i, quant el Club travessa per un mal moment, encara són mÊs d’agrair.

BĂŠ, com apunta la dita popular “mai plou a gust GH WRWV´ 1RVDOWUHV VHJXLUHP WUHEDOODQW SHU D IHU les coses el millor que podem o que sabem. Per a qualsevol suggeriment, les portes de la seu sempre estan obertes per a escoltar i rebre a qui vulga HQWUDU , SHU VXSRVDW PROWHV JUjFLHV D OHV SHUVRQHV que ens han recolzat durant la temporada.

A nivell personal, quines són les vivències mÊs valuoses en les relacions amb jugadors, HQWUHQDGRUV VRFLV D¿FLRQDWV L JHQW YLQFXODGD amb el futbol d’Alcalà ?

Quasi podríem escriure un llibre. Porto cinc temporades i ara comencem la sisena temporada al Club. Han passat molts entrenadors, jugadors, JUDQV L [LFRWHWV GLUHFWLXV D¿FLRQDWV Gœ$OFDOj L GH IRUD TXH WDPEp DO ¿QDO FRQHL[HV La relació mÊs estreta Ês amb els companys directius, tots gent d’Alcalà , que sinó haguera sigut pel futbol no ens haguÊssem conegut. En aquests casos crec que queda una bona amistat amb la majoria de directius amb els que he estat.

Jugadors? Tindria molt per contar ací. Em quedo en que molts xiquets del poble me coneixen i sempre, quan et veuen, saluden. Xiquets que, quan vaig començar, eren xicotets i ara ja són cadets o juvenils i que els he vist crÊixer al voltant del futbol.

En quant als jugadors del primer equip, enguany que he tingut mÊs relació amb ells i tambÊ t’agraeixen que estigues amb ells. Esta temporada quasi tots estaven vivint al poble, ells sols sense ningú. Llavors intentes ajudar-los en tot el que pots, al ser un club menut, Ês com una família. Moltes voltes pensem que les relacions en clubs mÊs grans han de ser molt diferents, ací estem als entrenaments sempre, anem amb els nostres cotxes als partits i portem HOV MXJDGRUV $O ¿QDO SDVVHP OD WHPSRUDGD WRWV MXQWV i s’estableixen unes relacions prou afectuoses en molts casos.

65

MAINHARDT - 91 / agost de 2018 Es bonic tambÊ veure un jugador que ha passat per l’Alcalà fa algunes temporades i que, a pesar del pas dels anys, et saluda i et pregunta com va tot. Sabem que hem fet coses que no estarien bÊ però tambÊ altres bones, que ells t’agraeixen.

TambÊ he conegut uns quants entrenadors entre els del futbol base, normalment xics del poble que juguen a futbol, jugadors del primer equip, directius, R DOJXQ SDUH D¿FLRQDW eV PROW GœDJUDLU MD TXH sense ells no podríem tindre futbol base. En el cas del primer equip, la relació amb ells Ês diferent: mÊs professional, cada un tÊ un carà cter i unes manies a l’hora de treballar, amb alguns no tenia cap tipus de relació i amb altres l’he tinguda molt bona. Enguany, a principi de temporada teníem un entrenador i delegat que per les circumstà ncies que estava travessant l’equip, entre tots es va decidir que es necessitava un canvi. Llavors van assumir aquesta tasca un altre entrenador i un altre delegat.

Tots ells han sigut quatre fantà stiques persones, a les que des d’ací desitjo que els vaja tot molt bÊ. De tots ells sempre tindrÊ un bon record.

Coneixes gent, entre ells els nostres socis i D¿FLRQDWV TXH YpQHQ DO FDPS WRWV HOV GLXPHQJHV gent major que col¡labora amb el CF Alcalà i grà cies a ells podem seguir estant ací. O la que pel carrer et pregunta com va el futbol, si hem guanyat o hem SHUGXW 2 D¿FLRQDWV GœDOWUHV FOXEV TXH DPE HO SDV de les temporades ja vas coneixent. O els pares del jugadors des dels querubins al primer equip, tambÊ YpQHQ DO FDPS D YHXUH HOV ¿OOV &RQHL[HV PROWD JHQW i estableixes unes relacions amb ells que, de no estar pel futbol, mai haguesses pogut tindre.

Globalment, quins creus que sĂłn els punts forts del club que cal potenciar per a crĂŠixer?

No crec que hi haja un punt fort, un Club Ês com una roda, hem de potenciar el futbol base per a que en un futur el primer equip estiga format per jugadors de la cantera del Club; però, a la vegada, hem de potenciar el Primer equip per a que siga un UHÀH[ RQ HOV [LTXHWV YXOJXHQ DSOHJDU Ha d’haver una connexió entre tots els equips del Club i potenciar-los tots a una, està clar que no Ês el mateix un juvenil que un prebenjamí i que hem de treballar de manera diferent en cada equip.

Independentment de la categoria en la que se participe, quines són les principals preocupacions de la Presidenta del Club pel que ID DO IXWXU GHO IXWERO D¿FLRQDW" Una de les preocupacions era mantenir la categoria en la que estava l’equip, fa tres WHPSRUDGHV 5HJLRQDO 3UHIHUHQW $O ¿QDO FRP sabeu, no ha pogut ser i el CF Alcalà tornarà a Primera Regional.

El que volem aconseguir Ês que els joves futbolistes d’Alcalà es queden al CF Alcalà , i que el primer equip siga majorità riament de jugadors locals. Hi ha bona cantera i esperem que en un

66

IXWXU HO IXWERO D¿FLRQDW GHO QRVWUH SREOH VLJD FRP fa anys, amb molts jugadors de la pedrera. Si a un equip hi ha jugant jugadors locals, això comporta mÊs gent al camp, pares, amics i familiars.

I en les categories inferiors?

Ens preocupa no tindre jugadors per a fer equips GH IXWERO EDVH $UD MD HVWHP FRPHQoDQW D SODQL¿FDU la temporada que ve i hem d’intentar tindre equips en totes les categories. Hi ha algunes que per la quinta no hi ha molts xiquets, no som un poble molt gran i costa trobar jugadors, hem de buscar pels pobles del voltant per a poder tancar plantilles i que els xiquets puguen tenir equip on jugar.

Altre problema Ês trobar entrenadors per a aquests equips, a mÊs ja demanen tenir el curs de monitor o el d’entrenador i Ês difícil aconseguir-ne.

De cara al futur mÊs pròxim, quin missatge vols adreçar a tota la gent que integra la família del futbol local?

Primer que res els donaria les grà cies, ja que sense ells no existiria el Club. Tots són importants: jugadors, imprescindibles; familiars, fonamentals, VREUHWRW DO IXWERO EDVH D¿FLRQDWV VRFLV col¡laboradors i patrocinadors, tota la seva ajuda Ês la que ens permet tirar endavant el Club.

He d’agrair, com no, la col¡laboració de l’Ajuntament en tot el que necessitem, tant a nivell econòmic, com d’instal¡lacions, material que poguÊssem necessitar per als tornejos de futbol que fem, trofeus, etc. Sempre estan per a ajudarnos en el que ens faça falta.

El missatge seria que, des de la directiva, s’intenta tot el possible per a que cap xiquet del poble que vulga jugar a futbol no es quede sense poder-ho fer i que de vegades Ês molt difícil. Es busquen xiquets tambÊ de pobles del voltant i s’està parlant en equips per a poder ajuntar alguna categoria, si no tenim prou jugadors al nostre Club. , TXH WUHEDOODUHP ¿QV HO ¿QDO SHO QRVWUH IXWERO +HP d’aconseguir la unió entre el futbol base i el primer equip, per a que, en el futur, siga on puguen jugar tots els nostres xiquets.

I que per suposat el termini està obert per a poder inscriure qualsevol xiquet al Club, sempre que l’equip on haja de jugar no estiga ja complet.

MAINHARDT - 91 / agost de 2018

ORXATA A FONS: PARLEM DE L’OR L�QUID VALENCIÀ ANNA BARCELÓ CUCALA El 14 de juliol Mochila de Sabor impartia al Cesal d’Alcossebre un taller d’elaboració d’orxata i gelats artesanals.

Compta la llegenda que un dia de sol abrasador i desprÊs d’una cruenta batalla, una camperola li va oferir un got d’orxata al rei Jaume I. El monarca, exhaust, va provar la beguda que li oferia la bona dona i, sorprès per la dolçor i el bon gust d’aquell VXF OL YD GLU H[DOWDW ³Doz pV RU [DWD ´ La realitat Ês que l’orxata, sola o amb fartons, JUDQLVVDGD R OtTXLGD L ¿QV L WRW FRPELQDGD DPE FDIp o granissat de llima, Ês sens dubte, un dels refrescos mÊs apreciats de l’estiu. Una beguda energètica i dolça amb grans propietats per la salut que forma part de la identitat gastronòmica valenciana, quasi al mateix nivell que la paella.

Moguts per l’interès de conèixer les particularitats d’aquest producte tan nostre, des del bloc Mochila de Sabor, ens và rem desplaçar a la comarca Horta Nord de València, on ens van transmetre tot el que cal saber de la beguda mÊs popular de la costa llevantina. Per exemple, sabíeu que la xufa Ês un dels tubercles mÊs antics que existeixen?

Els orígens de la xufa es remunten a l’antic Egipte, on les xufes es dipositaven als sarcòfags i a les tombes com a ofrena als difunts. Es creu que els egipcis utilitzaven les xufes com els mediterranis utilitzem les ametlles. Amb elles elaboraven pastissos, llet (orxata) i tambÊ galetes (les mÊs conegudes son les galetes Shayt). Des d’Egipte, el tubercle, de la mateixa família que la pataca o el boniato, es va expandir al Nord d’Àfrica. Va ser des d’aquest punt que, amb la invasió musulmana, va arribar per a quedar-se a la Península Ibèrica i, concretament, a la regió valenciana.

Cultiu: Tota la xufa que es cultiva al territori espanyol, es cultiva a la comarca Horta Nord de València, degut D OHV VHYHV FRQGLFLRQV FOLPjWLTXHV L RURJUj¿TXHV - Plantació: la xufa es planta entre els mesos d’abril i maig, cada tres anys, ja que segueix un cultiu rotatori entre la pataca i altres vegetals (excepte la carxofa – que segons ens van comentar- amarga la terra).

- Collita: el tubercle es recol¡lecta entre els mesos de novembre a gener. Per a facilitar la seva collita i el pas de les mà quines, els camps de xufa es

67

MAINHARDT - 91 / agost de 2018 cremen. A partir d’aquell moment, es neteja la terra i passen les mà quines que, cuidadosament, desenterren i recullen els petits tubercles.

- Rentat i secat: les xufes es netegen amb abundant aigua per eliminar la resta de terra i substrats. Un cop netes, s’expandeixen sobre una superfície seca i fresca i es deixen eixugar-se entre 3 mesos L DQ\ ¿QV TXH SHUGHQ WRWD OD KXPLWDW 'XUDQW HOV primers mesos de secat i, amb l’objectiu d’evitar la proliferació de bactèries, les xufes es remenen dues vegades al dia. Un cop seques, estan llestes per al consum i l’elaboració d’orxata.

Propietats de l’orxata: A mÊs de ser un refresc dels mÊs apreciats de l’estiu, l’orxata (fresca i sense sucres afegits) Ês una EHJXGD DPE JUDQV EHQH¿FLV SHU D OD VDOXW VHJRQV diversos estudis de la Universitat de València.

Aquests estudis revelen que: - L’orxata Ês baixa en sodi i no contÊ fosfats ni glucosa.

- És rica en vitamines C i E, font de minerals i contÊ antioxidants.

- És una alternativa per a les persones intolerants a la lactosa i el seu contingut en à cid oleic es útil per a controlar els nivells de colesterol (similar a l’oli d’oliva i al dels fruits secs).

- L’orxata facilita la digestió i, grà cies a la quantitat de midó que contÊ resulta ideal per a evitar gasos i descomposicions.

Taller d’elaboració d’orxata artesanal i gelats: MÊs de vint persones van assistir el 14 de juliol al taller d’elaboració d’orxata artesanal que impartia Mochila de Sabor. L’esdeveniment, organitzat per l’Ajuntament d’Alcalà i Alcossebre, no podia ser mÊs oportú, ja que les altes temperatures de l’estiu FRQYLGDYHQ D FRQVXPLU RU[DWD D WRWHV KRUHV El curset, es va dividir en dues fases. En la primera, els assistents varen aprendre a elaborar (i degustar) gelats de sabors variats. NomÊs començar, es va diferenciar entre sorbet i gelat. La diferència principal Ês que mentre que el primer es prepara amb una base d’aigua, el gelat s’elabora amb llet. Els sabors que es va preparar i degustar durant el matí del taller van ser: gelat de galeta Maria, gelat de xocolata, sorbet de maduixa i sorbet de pinya i llima.

El públic de l’esdeveniment va ser variat, cosa que va permetre que el curset fos dinà mic i participatiu.

Mentre que els mÊs petits van adoptar el rol de cuiners i cambrers, els adults s’encarregaven de prendre nota i fer les preguntes pertinents.

La segona part del taller va ser la dedicada a l’elaboració d’orxata de manera 100% artesanal* per al que nomÊs cal disposar de: - 250 grams de xufa natural - 1 litre d’aigua - 100 grams de sucre - Una batedora i un colador

68

*L’orxata artesanal sense conservants requereix un consum rà pid. De no ser així, es fa malbÊ amb molta celeritat.

RECEPTA SORBET DE MADUIXA: Ingredients: - 1 litre de suc de maduixa (o maduixa liquada) - 1 litre d’aigua - 200 grams de sucre - 250 grams de procrema (estabilitzant) - 20 grams de glicerina (estabilitzant) Elaboració: 7ULWXUDU WRWV HOV HOHPHQWV MXQWV ¿QV TXH TXHGHQ ben integrats Introduir-los a la geladora Reservar al congelador.

Si us agrada la proposta i us animeu a preparar els vostres gelats a casa, podeu consultar les receptes al complet a la web: www.mochiladesabor.com

MAINHARDT - 91 / agost de 2018 TEMPS DE RECORD

Netejant el preciat raïm de taula d’Alcalà

Les xiquetes ja van a l’escola

69

MAINHARDT - 91 / agost de 2018

GOURMET’S MAINHARDT. L’ESMORZAR O L’ADN DELS VALENCIANS GOURMET’S MAINHARDT Esmorzar és un costum que va més enllà del que entenem per tradició. Té quasi un caràcter institucional i va adobat d’una barreja de ritual i GHOLUL $PE O¶DIHJLW TXH VLJQL¿FD FRQYHUVD HQWUH amics sobre qualsevol afer. En tot cas, forma part de l’ADN dels valencians. I, com tots els costums té diferents formats i durada, segons es celebre en dies laborals, en cap de setmana, vacacions...

En el món del treball acostuma a ser la parada o descans obligat, tot i que no és aliè a la precarietat que envaeix els diferents sectors professionals. Pel general, però, acostuma a desenvolupar-se entre les nou i les onze del matí. És un llegat dels homes de la terra, dels llauradors. Depenent del temps, el feien a l’ombra d’un arbre o a la caseta del terme. En dies de mal temps, al bar del poble on pagaven la picadeta i la beguda. L’entrepà o la rua de pa la duien llesta ja de casa. Avui és diferent i tothom s’apunta a alguna de les variades ofertes que, en bona part, es poden veure a la barra o mostrador d’un bar o d’una tasca.

Així, triem entrepà o torradeta i la mescla, si cal allioli, l’escalivada o una amanida de tomata i ceba.

O, un plat combinat. Ens serveixen les olives, els cacauets o els tramussos, i la beguda: cervesa o el clàssic vi amb gasosa.

70

Sito Arnau

MAINHARDT - 91 / agost de 2018 Seríem injustos, però, si no fÊrem un especial esment a uns productes amb una tradició mil¡lenà ria al nostre país: els salaons de peix. Una activitat de conservació d’aliments que hem heretat de fenicis, cartaginesos, grecs i romans. En esta cultura alimentà ria cal recordar uns productes que van ser durant molts anys bà sics en l’alimentació: d’una banda, l’abadejo i la sardina de casco, de pipeta o de bota, com vulguem dir, en les famílies amb menys recursos econòmics; d’una altra, la moixama, per a gent amb mÊs poder adquisitiu. Productes que, a poc a poc, van anar perdent protagonisme en la dieta dels valencians. En part per la creixent millora econòmica i, per la difusió dels efectes del seu consum sobre la tensió sanguínia i el ronyó.

Ja sabem, però, que tots els excessos són dolents.

I, des la moderaciĂł, ben sovint tornen a ser-hi presents.

El cert Ês que, en dies de pluja o de fred, amb una sardina de pipeta, un parell d’ous i pimentó fregits i allioli, aconseguíem una vertadera cà rrega de dinamita. Naturalment, prèviament hi havia la cerimònia de la descamació de la sardina. Era mitjançant una tècnica ben popular: embolicar-la en paper d’estrassa i xafar-la en la frontissa de la porta.

No acaba tot ací. Ens falta l’apòzema per excel¡lència dels valencians, el cremat: cafè curt, DPE URP R FRQ\DF ÀDPHMDW FURVWD GH OOLPy L XQV JUDQV GH FDIp , VHJXUDPHQW PDL QR VHUj HO ¿QDO SHUTXq KD GœDUULEDU OD WUDFD ¿QDO DOOz TXH GLXHQ xupitos, de qualsevol licor: orujo, cassalla, d’arròs, mistela... I camí. Naturalment, desprÊs de pagar: les ofertes actuals estan al voltant del sis euros.

En aquest context, un any mÊs, Gourmet’s Mainhardt s’han anat trobant al voltant de la taula per a complir amb aquesta cerimònia gastronòmica, el conegut i popular esmorzar. I, alhora, valorar algunes de les ofertes existents a la comarca, sempre en la mesura que mantenen una regularitat de qualitat en el temps.

Gourmet’s Mainhart, valora molt positivament, un any mÊs, i ne van ja uns quants, l’oferta dels germans Marco, Vicent i Agustí (Nou Bar), a Vinaròs. Innovació i tradició són eines ben presents en el servei i en l’atenció, en els fons i en les formes. I aplicades amb cura a diferents continguts que presenten en la seua oferta culinà ria: bacallà , tonyina, sèpia, calamar, carns... Enguany ens ha sorprÊs amb un plat exquisit, l’allipebre d’anguila. I com no, el seus vins: ací no està de mÊs seguir el consell de Vicent sobre les diferents possibilitat de combinar els vins. N’Ês un vertader mestre. I, ben ¿GHOV D OHV WUDGLFLRQV SHU D FRQFORXUHœO FDO DVVDERULU HO VHX FUHPDW XQ ³6DQW $QWRQL´ TXH VHPEOD KDYHU arribat des del mateix paradís i de la mà dels dÊus.

Continua, amb força i marcant territori Sito Arnau, ara gestionant el bar de l’ermita de

Benicarló. Ja veníem destacant seu treball en anys passats. És una realitat a l’à mbit de la qualitat i de la innovació. Cal anar-hi i deixar-se dur per les diferents degustacions, sempre ben arrelades als productes de la terra i del mar. Així, el llobarro o el ¿OHW PDULQDWV LEqULFV DPE IRLH FURTXHWHV DOOLSHEUH de sèpia o de rap, salaons... i per a tancar la sèrie amb una ¿GHXj de gamba roja. Una experiència que cal viure. I repetir.

I, a l’à mbit de l’esmorzar tradicional, cal destacar l’oferta de la Solivella d’Alcalà , on Gourmet’s Mainhardt posa especial èmfasi en la seua torraeta d’anxoves o de sobrassada. És un vertader plaer.

Una interessantĂ­ssima oferta que tambĂŠ pot anar molt ben acompanyada per alguna de les diferents tapes de la seua carta.

Cal recordar que Gourmet’s Mainhardt naix vinculat amb l’intercanvi amb Mainhardt. Els pares dels participants es reunien al voltant de la taula per a organitzar la visita dels xiquets alemanys i, molt especialment, la jornada del comiat al voltant d’una paella realitzada sota la direcció de Lluís Soro i assistit pels cosins Arnau.

71

MAINHARDT - 91 / agost de 2018

72

MAINHARDT - 91 / agost de 2018

ALCALÀ ACOLLIRÀ EL CONGRÉS INTERNACIONAL D’ART I CULTURA DEL BONSAI REDACCIÓ Alcalà de Xivert serà , aquest proper mes de novembre, l’escenari d’un dels mÊs importants esdeveniments a nivell internacional dins del món dels bonsais. Es tracta del congrÊs internacional Sakka Ten, Ês a dir el CongrÊs Internacional d’Art i Cultura del Bonsai. Els actes tindran lloc al llarg d’un intens cap de setmana en l’Espai d’Oci de la nostra localitat. Del 2 al 4 de novembre, tindran lloc demostracions tècniques sobre la cura dels bonsais a cà rrec de prestigiosos mestres japonesos, conferències i masterclass. A mÊs, durant tots els dies que durarà el congrÊs, se celebrarà una mostra amb l’exposició d’exemplars de bonsai, exhibicions d’art, cultura i jocs.

El congrÊs, que se celebra de forma rotativa a diversos països, està organitzat per la Nippon Bonsai Sakka Kyookal Espanya, amb la participació de l’entitat local Lo Bonsai Gaspatxer. L’associació Nippom Bonsai va ser creada a començament de l’any 2000, davant la demanda que es va generar a Europa per conèixer les antigues arts i formes tradicionals japoneses de treballar els bonsais. Les seues activitats es centren en donar a conèixer i difondre l’estudi de l’estètica i les tècniques de conreu dels arbres.

El congrĂŠs que es celebrarĂ a AlcalĂ pretĂŠn ser un esdeveniment cultural on els membres de les associacions relacionades amb el mĂłn del bonsai puguen reunir-se, intercanviar opinions aixĂ­ com presentar una exposiciĂł dels millors bonsai i suiseki.

Bonsai, Ês una paraula japonesa composta pels VLJQHV JUj¿FV %21 WHVW VDIDWD ERO L 6$, SODQWD o arbre). És una de les expressions mÊs elevades d’art ja que en ell es pot plasmar la bellesa dels arbres i les característiques de l’entorn en què aquests es desenvolupen.

Els suiseki sĂłn pedres de mesura menuda formades per la natura sense cap tipus de manipulaciĂł humana. La seua bellesa i les seues formes capricioses suggereixen un escenari natural Ă­ntimament relacionat amb els bonsai i el seu mĂłn.

(OV RUJDQLW]DGRUV FRQ¿HQ TXH DTXHVW FRQJUpV com en darreres edicions, estiga capaç d’atraure XQ ERQ QRPEUH GH S~EOLF L SHUVRQHV D¿FLRQDGHV D l’art del bonsai, no nomÊs de l’Estat espanyol sinó TXH ¿QV L WRW GH OœHVWUDQJHU 8QD ERQD RSRUWXQLWDW per donar a conèixer el nostre municipi, la nostra cultura i el nostre patrimoni.

LLIBRES DE L’ASSOCIACIÓ D’AMICS DE MAINHARDT

73

MAINHARDT - 91 / agost de 2018 COL·LABORA FENT-TE SOCI/A DE MAINHARDT

LLIBRES DE L’ASSOCIACIÓ D’AMICS DE MAINHARDT

74

TEMPS DE RECORD La present publicació ha rebut ajut econòmic de l’ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA

José Martorell Ayza, pare de J. Miguel Martorell fent una paella per als amics

)RWRJUD¿D FHGLGD SHU XQD JDVSDW[HUD

Grup de gaspatxers amb el cantant Rosendo. Festes d’Agost de 1993. Foto cedida per J. Miguel Martorell

José Martorell Amela, avi de J. Miguel Martorell fent unes paelles per a una boda. )RWRJUD¿HV FHGLGHV SHU - 0LJXHO 0DUWRUHOO

M

AINHARDT ALCALÀ DE XIVERT AGOST - 2018 NÚM. 91