Records de per amunt

RECORDS DE PER AMUNT Ja fa molts anys, quan anàvem a recollir el gra al Comellar, deixàvem l’aigua que portàvem a la volta que hi teníem i que des de sempre m’havia cridat l’atenció. És (perquè crec que encara hi és) una construcció senzilla, d’uns 15 m 2 i sense res a dins, si bé normalment solien tenir una menjadora i algun nínxol a les parets per deixar-hi el tupí o qualsevol altra cosa a resguard dels animals.

Amb el calor de l’estiu, s’agraïa poder-se encabir en un lloc ombrívol i relativament fresc. Si, a més, teníem la sort de que a les Piles hi hagués aigua, la situació és feia molt més suportable.

Recordo que anar per amunt no em feia gaire gràcia, ja que suposava passar de la verdor i la vida a un terreny aspre i poc generós, però tot tenia el seu encant. Quan arribaves a dalt de tot de la serra de la Gessa i veies la magnifica vista que t’oferia el terme se t’omplia el pit d’orgull de ser d’Albelda i poder disfrutar d’un paisatge així gràcies a l’esforç de tants i tants que, pas a pas, havien esmicolat, trencat, llimpiat i treballat cada tros de terra per donar-li l’aspecte que ara té.

Sempre m’havia xocat que hi hagués una partida que es diu les Vinyes, perquè allí no en queda ni rastre. Com és possible?. Segurament per la fil·loxera que a finals del segle XIX va afectar tota Espanya i acabà amb els ceps vells, i, indirectament, tornant al tema del principi, amb la construcció de voltes. Per què?. Perquè la majoria estaven pensades com aixopluc dels pagesos en els termes més allunyats del lloc, d’aquí que la majoria les trobem a per amunt i no en quedi cap al rec (que jo sàpiga).

Seguim a Joan Rovira per explicar com es construïa una volta: Les voltes, mig soterrades, recolzades en els marges dels camps o en els desnivells del terreny, es mimetitzen amb el paisatge i moltes vegades no les veiem fins que som ben bé al seu davant, més encara pel fet que es recobrien amb terra per impermeabilitzarles de l’aigua de pluja.1

1

ROVIRA, J. Albelda, la vida de la vila. IEI, Ajuntament d’Albelda. 1999. Pàg. 183

1

Moltes vegades, les voltes estaven ben poblades d’espart, margall i lliris, si, lliris, ja que amb les seves profundes i llargues arrels feien com una espècie de coixí vegetal que estabilitzava la terra i donava força a la pròpia volta.

Tornem a seguir a Rovira: Les feien els paletes o els propis agricultors, aixecant en primer lloc els dos laterals fins un metre d’alt i omplint l’interior amb terra, donant-li la forma de volta a tall de motlle. Seguidament es feia aquesta posant-hi filades de pedres rejuntades amb argamassa fins completar l’arc de tancament. Un cop acabada (...) es treia la terra de dins (...) i es rematava l’obra fent les parets del davant i, si calia, la del darrere (...) La porta sempre la troben a resguard dels vents dominants i buscant la màxima insolació possible, vers el sud o est.2 A diferència d eles voltes de les Garrigues o de les comarques de Tarragona, les de la Llitera i sobretot les d’Albelda no són de pedra seca, sinó fetes amb pedra de guix o d’arena, poc dures i que feien necessari l’ús de guix o argamassa per unir-les. Tampoc són tan acabades o treballades, però són una mostra de la tenacitat de la nostra gent.

Si voleu fer un recorregut per totes les voltes de la Llitera us recomano la pàgina web http://cabanesdevoltalalitera.blogspot.com/ i si les voleu trobar totes al mapa, amb coordenades i tot, mireu http://picasaweb.google.com/lh/albumMap? uname=Oroners&aid=5382500316530547697#map i veureu, amb alegria, que la majoria són al terme d’Albelda. Us animo a què, com han fet a Lleida, Mont-roig del Camp i altres indrets, feu una ruta de les voltes que complementi la de les sies i aljubs. Seria un bon homenatge a la nostra arquitectura popular.

Tornarem un altre dia José A. Molet

2

ROVIRA,J. Opus cit. Pàg. 184.

2