Feudalisme i societat

EL FEUDALISME

La visió teocèntrica de l’Europa Medieval

Què és el Feu?  El feu era el conjunt de terres, llogarets i

camperols propietat d’un senyor noble o eclesiàstic, que mantenia llaços de vassallatge i fidelitat al rei o a un altre senyor poderós perquè li hauria lliurat aquestes propietats.

Als seus inicis el feu era el cavall que el rei prestava a aquells que anaven a ajudar-lo a la guerra, i el qual es tornava després.

Després com que la monarquia no tenia un exèrcit ni una administració amb funcionaris, el rei prestava terres als cavallers a canvi d’un pacte que es coneix com feudovassallàtic en el qual els nobles (vassalls) es comprometien a jurar-li al rei (senyor) fidelitat: auxilium i consilium així com pagar uns impostos anuals.

Alguns nobles van fer-se més forts que els reis i van convertirse també en senyors feudals.

La societat dels tres ordres Rei

Papa

Alta Noblesa

Alt Clergat

Baixa Noblesa

Baix Clergat

Soldats Comerciants Artesans Camperols i ramaders

La societat feudal  La societat dels tres ordres té una explicació

teocèntrica això implica que a cada estament es pertany per naixement.  Els no privilegiats mantenien a la resta de la societat amb els sues impostos i treballs gratuïts.  Els privilegiats es comprometien a vetllar per la seguretat dels no privilegiats i a orar per ells.  Aquesta visió teocèntrica de la vida va ser concebuda coma reflex de la perfecció de Déu en la terra.

La societat dels tres ordres

Estaments socials  Rei

 Nobles

 Cavallers

 Camperols

• És el primer entre els seus iguals.

• Tenia caràcter sagrat (era coronat i consagrat per l’església).

• Impartia justícia.

• Cobrava les Regalies.

• Era el cap de l’exèrcit feudal.

• Realitzaven el ritu de l’homenatge.

• Juraven fidelitat al rei.

• Eren investits amb una vara, un guant, un tros de gespa o un bàcul.

• La seua missió era protegir a la resta d’ordres.

• Exercien el Monopoli als seus dominis.

• Tenien dret a pertànyer al Clergat.

• • • • •

Estaven sotmesos al senyor.

Pagaven la Renda feudal.

Pagaven el Delme a l’Església.

La característica principal era la servitud.

Alguns podien ser lliures: alous.

Vassallatge, investidura i feu  El ritu de l’homenatge comença

posant-se de genolls el vassall davant el senyor i responent al senyor si ho vull a la pregunta de si volia ser el seu home.  Després li jurava fidelitat col·locant la seua mà sobre un objecte sagrat.  Després s’investia al vassall, és a dir, se li donaven símbols del poder que el seu senyor li atorgava: vara, guant, gespa o bàcul  A partir del segle XII aquest pacte es fixà en documents escrits.

SĂ­mbols de la investidura

BĂ cul Vara, guant i tros de gespa

Ceptre , corona i mantell

Senyoriu territorial i jurisdiccional  R e s e r v a

s e nyo r i a l : t e r r e s explotades pel senyor directament mitjançant el treball dels seus vassalls.  Tinences: terres cedides als camperols a canvi de rendes.  Ús exclusiu dels monopolis senyorials: molins, forns, almàsseres, pasturatge, llenya, caça...

 La cerimònia creava llaços personals

entre el senyor i el vassall.  El vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell.  El senyor protegiria al vassall i li donava el feu.

 Impartir justícia era el símbol

suprem de l’autoritat feudal.  Justícia alta: pena de mort.  Justícia mitjana: mutilacions.  Justícia baixa: multes.

La cultura en el món feudal  La visió del món durant tota l’Edat Mitjana és teocèntrica.  L’Església, hereva de la cultura romana, conservarà el llatí com a llengua

oficial i de cultura.  No hi existeixen escoles, la cultura es troba als monestirs. Les escoles començaran a aparèixer a partir del segle XII a les ciutats.  En eixe mateix segle comencen a aparèixer les llengües romanços que donaran lloc als idiomes actuals i són evolucions diferents del llatí.  També a eixe segle apareixeran, junt a les llengües romanços, les cançons de gesta (que componien els joglars) i els cants a l’amor cortés (que cantaven els trobadors).  Tots els actes de la vida quotidiana estan units a la religió: bateig, matrimoni, festes, pagaments de censos, ritmes agrícoles...

La cultura en el mรณn feudal

Cultura als monestirs segles IX-XII

Cultura a les ciutats (catedrals i corts) S. XII-XV

La cultura en el món feudal  El monestir o cenobi és el lloc on viuen els monjos.  Els monestirs estan lluny de les ciutats, doncs els monjos han de

viure retirats del món perquè s’han de dedicar a orar i treballar (Ora et labora).  El monestir era un conjunt d’edificacions al voltant d’un claustre que articulava la capella o església, la cuina, el refectori o menjador, la biblioteca o es guardaven els llibres, l’scriptorium on els monjos copiaven llibres i feien miniatures. A més també hi havia, dormitorium, celler, hort i altres dependències menors.  Els monjos van transmetre els sabers clàssics que altres cultures havien introduït a l’Europa medieval.

La cultura en el mรณn feudal