EL FEUDALISME
La visió teocèntrica de l’Europa Medieval
Què és el Feu? El feu era el conjunt de terres, llogarets i
camperols propietat d’un senyor noble o eclesiàstic, que mantenia llaços de vassallatge i fidelitat al rei o a un altre senyor poderós perquè li hauria lliurat aquestes propietats. Als seus inicis el feu era el cavall que el rei prestava a aquells que anaven a ajudar-lo a la guerra, i el qual es tornava després. Després com que la monarquia no tenia un exèrcit ni una administració amb funcionaris, el rei prestava terres als cavallers a canvi d’un pacte que es coneix com feudovassallàtic en el qual els nobles (vassalls) es comprometien a jurar-li al rei (senyor) fidelitat: auxilium i consilium així com pagar uns impostos anuals. Alguns nobles van fer-se més forts que els reis i van convertirse també en senyors feudals.
La societat dels tres ordres Rei
Papa
Alta Noblesa
Alt Clergat
Baixa Noblesa
Baix Clergat
Soldats Comerciants Artesans Camperols i ramaders
La societat feudal La societat dels tres ordres té una explicació
teocèntrica això implica que a cada estament es pertany per naixement. Els no privilegiats mantenien a la resta de la societat amb els sues impostos i treballs gratuïts. Els privilegiats es comprometien a vetllar per la seguretat dels no privilegiats i a orar per ells. Aquesta visió teocèntrica de la vida va ser concebuda coma reflex de la perfecció de Déu en la terra.
La societat dels tres ordres
Estaments socials Rei
Nobles
Cavallers
Camperols
• És el primer entre els seus iguals. • Tenia caràcter sagrat (era coronat i consagrat per l’església). • Impartia justícia. • Cobrava les Regalies. • Era el cap de l’exèrcit feudal. • Realitzaven el ritu de l’homenatge. • Juraven fidelitat al rei. • Eren investits amb una vara, un guant, un tros de gespa o un bàcul. • La seua missió era protegir a la resta d’ordres. • Exercien el Monopoli als seus dominis. • Tenien dret a pertànyer al Clergat. • • • • •
Estaven sotmesos al senyor. Pagaven la Renda feudal. Pagaven el Delme a l’Església. La característica principal era la servitud. Alguns podien ser lliures: alous.
Vassallatge, investidura i feu El ritu de l’homenatge comença
posant-se de genolls el vassall davant el senyor i responent al senyor si ho vull a la pregunta de si volia ser el seu home. Després li jurava fidelitat col·locant la seua mà sobre un objecte sagrat. Després s’investia al vassall, és a dir, se li donaven símbols del poder que el seu senyor li atorgava: vara, guant, gespa o bàcul A partir del segle XII aquest pacte es fixà en documents escrits.
SĂmbols de la investidura
BĂ cul Vara, guant i tros de gespa
Ceptre , corona i mantell
Senyoriu territorial i jurisdiccional R e s e r v a
s e nyo r i a l : t e r r e s explotades pel senyor directament mitjançant el treball dels seus vassalls. Tinences: terres cedides als camperols a canvi de rendes. Ús exclusiu dels monopolis senyorials: molins, forns, almàsseres, pasturatge, llenya, caça...
La cerimònia creava llaços personals
entre el senyor i el vassall. El vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell. El senyor protegiria al vassall i li donava el feu.
Impartir justícia era el símbol
suprem de l’autoritat feudal. Justícia alta: pena de mort. Justícia mitjana: mutilacions. Justícia baixa: multes.
La cultura en el món feudal La visió del món durant tota l’Edat Mitjana és teocèntrica. L’Església, hereva de la cultura romana, conservarà el llatí com a llengua
oficial i de cultura. No hi existeixen escoles, la cultura es troba als monestirs. Les escoles començaran a aparèixer a partir del segle XII a les ciutats. En eixe mateix segle comencen a aparèixer les llengües romanços que donaran lloc als idiomes actuals i són evolucions diferents del llatí. També a eixe segle apareixeran, junt a les llengües romanços, les cançons de gesta (que componien els joglars) i els cants a l’amor cortés (que cantaven els trobadors). Tots els actes de la vida quotidiana estan units a la religió: bateig, matrimoni, festes, pagaments de censos, ritmes agrícoles...
La cultura en el mรณn feudal
Cultura als monestirs segles IX-XII
Cultura a les ciutats (catedrals i corts) S. XII-XV
La cultura en el món feudal El monestir o cenobi és el lloc on viuen els monjos. Els monestirs estan lluny de les ciutats, doncs els monjos han de
viure retirats del món perquè s’han de dedicar a orar i treballar (Ora et labora). El monestir era un conjunt d’edificacions al voltant d’un claustre que articulava la capella o església, la cuina, el refectori o menjador, la biblioteca o es guardaven els llibres, l’scriptorium on els monjos copiaven llibres i feien miniatures. A més també hi havia, dormitorium, celler, hort i altres dependències menors. Els monjos van transmetre els sabers clàssics que altres cultures havien introduït a l’Europa medieval.
La cultura en el mรณn feudal