Proves pau física

PREPARACIÓ DE LES PAU DE FÍSICA 2017 organitzat per temes

DESCRIPCIÓN BREVE Recull d’exercicis que han sortit en diferents anys a les PAU de física de Catalunya

Joan A. Faus Curs 2016/17

2

Índex

T1: Camp gravitatori ................................................................................... 3 T2: Camp elèctric ........................................................................................ 10 T3: Camp magnètic ..................................................................................... 17 T4: inducció em .......................................................................................... 26 T5 MHS i ones ............................................................................................. 29 T7 i 8 Relativitat i Física Quàntica ............................................................... 39 T9 Física Nuclear ......................................................................................... 47

Proves PAU

PROVES PAU T1: Camp Gravitatori

1) 2016 setembre sèrie 1 P1 El 6 d’agost de 2012, el robot Curiosity va ser dipositat damunt la superfície de Mart per una càpsula d’entrada atmosfèrica ideada pel Mars Science Laboratory. Aquesta càpsula va iniciar l’entrada a l’atmosfera a 125 km de la superfície de Mart i a una velocitat de 5 845 m·s-1. Les tècniques usades en el descens van fer que el vehicle arribés a la superfície marciana a una velocitat de només 0,60 m·s-1. Tenint en compte que la massa del Curiosity és de 899 kg, calculeu: a) L’increment de l’energia mecànica del vehicle en el descens. b) El mòdul de la intensitat de camp gravitatori que fa Mart en el punt inicial del descens del Curiosity i la força (mòdul, direcció i sentit) que el planeta fa sobre el robot en aquest punt.

Dades: Massa de Mart, MMart = 6,42×1023 kg. Radi de Mart, RMart = 3,39×106 m. G = 6,67 ×10-11 N m2 kg-2.

3

3

4

2) 2015 setembre sèrie 5 P1 El 1877, l’astrònom Asaph Hall va descobrir els satèl¡lits del planeta Mart: Fobos i Deimos. El dia 6 d’agost de 2012, el robot Curiosity va arribar al planeta Mart i des de llavors envia informació a la Terra sobre les característiques d’aquest planeta. A partir de les dades subministrades, calculeu: a) La massa del planeta Mart. b) El radi de l’òrbita de Deimos i la velocitat d’escapament del robot Curiosity des de la superfície del planeta.

Dades: Radi de Mart, RMart = 3 390 km; Acceleració de la gravetat en la superfície de Mart, gMart = 3,71 m¡s–2 ; Període orbital de Deimos, TDeimos = 30,35 h ;Massa de Deimos, mDeimos = 2×1015 kg; G= 6,67×10–11 N m2 kg–2 Solució: a) Fg = mgM ž G¡ b)

!" ¡$ & %"

= � ¡ �! → �! =

& -" ¡%"

.

=

/,12¡(//45¡256 )& .

= 6,39¡1023 kg

Proves PAU

3) 2016 juny sèrie 2 P3 Galatea és el quart satèl·lit de Neptú més allunyat del planeta. Va ser descobert per la sonda espacial Voyager 2 l’any 1989. Suposem que l’òrbita que descriu és circular. a) Calculeu la velocitat lineal orbital de Galatea en el sistema de referència centrat en Neptú i calculeu la massa de Neptú. b) Calculeu el valor de la intensitat de camp gravitatori que Neptú crea a la seva pròpia superfície.

Dades: Període de l’òrbita de Galatea, TGalatea = 0,428 dies Radi de l’òrbita de Galatea, RGalatea = 6,20 × 104 km Radi de Neptú, RNeptú = 2,46 × 104 km G= 6,67 × 10–11 N m2 kg–2 Solució: a)

vG =

89%: ;:

TG = 0,428 dies = 3,7·104 s

vG =

89·<,8·25= /,1·25>

= 1,05·104 m/s

La força d’atracció gravitatòria és igual a la força centrípeta necessària perquè el satèl·lit gire en la seua òrbita.

b)

5

5

6

4) 2015 juny sèrie 4 P3 L’Sputnik 1 va ser el primer satèl·lit artificial de la història. Consistia en una esfera d’alumini de 58 cm de diàmetre, que allotjava dins seu l’instrumental científic i de transmissions i amb quatre antenes longitudinals adossades a la part exterior. Tenia una massa de 83,6 kg i el seu període orbital era de 96,2 minuts. Actualment, hi ha rèpliques del satèŀlit en diversos museus del món, com la que es mostra en la fotografia. a) Expliqueu raonadament si l’Sputnik 1 pot ser considerat un satèŀlit geostacionari. Suposant que l’òrbita hagués estat circular, calculeu-ne l’altura sobre la superfície de la Terra. b) L’Sputnik 1 va ser llançat a prop de Baikonur, ciutat del Kazakhstan que es troba a uns 45,5° de latitud nord. A aquesta latitud, els objectes en repòs sobre la superfí- cie de la Terra van a una velocitat d’uns 325 m/s a causa de la rotació del planeta. Calculeu l’energia que va caldre subministrar a l’Sputnik 1 per a situar-lo en la seva òrbita circular.

Dades: G= 6,67 × 10–11 N m2 kg–2 MTerra = 5,97 × 1024 kg RTerra = 6 370 km Solució: a) Satèl3lit geostacionari període orbital és de 24 h. Per tant l’Sputnik NO és un satèl·lit geostacionari.

b) Per situar-lo a la seua òrbita circular: ΔEM = EM, orbital – EM,superfície

Proves PAU

7

7

8

5) 2014 juny sèrie 3 P1 El Meteosat ĂŠs un satèĹ&#x20AC;lit meteorològic llançat per lâ&#x20AC;&#x2122;Agència Espacial Europea (ESA) que proporciona informaciĂł meteorològica dâ&#x20AC;&#x2122;Ă&#x20AC;frica i Europa. Com que lâ&#x20AC;&#x2122;objectiu del Meteosat ĂŠs oferir imatges dâ&#x20AC;&#x2122;una mateixa zona del planeta, el satèĹ&#x20AC;lit segueix una òrbita geostacionĂ ria: gira en el pla equatorial a la mateixa velocitat angular que la Terra. a) A quina distĂ ncia de la superfĂ­cie terrestre es troba el Meteosat? b) Quina ĂŠs lâ&#x20AC;&#x2122;energia cinètica del Meteosat? Quina energia mĂ­nima caldria proporcionar-li perquè sâ&#x20AC;&#x2122;allunyĂŠs indefinidament de la Terra?

Dades: G= 6,67 Ă&#x2014; 10â&#x20AC;&#x201C;11 N m2 kgâ&#x20AC;&#x201C;2: RTerra = 6 370 km; MTerra = 5,97 Ă&#x2014; 1024 kg ; mMeteosat = 2,00 Ă&#x2014; 103 kg SoluciĂł: a) mw2(RT+d)=

.!? $ (%?

@A)&

â&#x2020;&#x2019; (đ?&#x2018;&#x2026; ; + đ?&#x2018;&#x2018;)/ =

.!? ; & E9&

â&#x2020;&#x2019; đ?&#x2018;&#x2018; =

.!? ; & E9&

â&#x2C6;&#x2019; đ?&#x2018;&#x2026; ; = 3,59 ¡ 10E đ?&#x2018;&#x2DC;đ?&#x2018;&#x161;

Si deixen de restar el radi de la Terra seâ&#x20AC;&#x2122;ls restarĂ 0,2 punts. b)

Proves PAU

1) 2016 juny sèrie 3 P1 Un dels candidats a forat negre mĂŠs pròxims a la Terra ĂŠs A0620-00, que estĂ situat a uns 3 500 anys llum. Es calcula que la massa dâ&#x20AC;&#x2122;aquest forat negre ĂŠs de 2,2 Ă&#x2014; 1031 kg. Encara que A0620-00 no ĂŠs visible, sâ&#x20AC;&#x2122;ha detectat una estrella que descriu cercles amb un perĂ­ode orbital de 0,33 dies al voltant dâ&#x20AC;&#x2122;un lloc on no es detecta cap altre astre. a) DeduĂŻu la fĂłrmula per a obtenir el radi dâ&#x20AC;&#x2122;una òrbita circular a partir de les magnituds proporcionades. Utilitzeu aquesta fĂłrmula per a calcular el radi de lâ&#x20AC;&#x2122;òrbita de lâ&#x20AC;&#x2122;estrella que es mou al voltant dâ&#x20AC;&#x2122;A0620-00. b) Calculeu la velocitat lineal i lâ&#x20AC;&#x2122;acceleraciĂł centrĂ­peta de lâ&#x20AC;&#x2122;estrella i representeu els dos vectors v i ac sobre una figura similar a la dâ&#x20AC;&#x2122;aquest problema.

Dada: G= 6,67 Ă&#x2014; 10â&#x20AC;&#x201C;11 N m2 kgâ&#x20AC;&#x201C;2.

SoluciĂł: a) ÎŁđ??š = đ?&#x2018;&#x161; ¡ đ?&#x2018;&#x17D;

.

9

9

10

PROVES SELECTIVITAT T2: Camp Elèctric

1) 2016 juny sèrie 3 P4 OPCIÓ A

Un canó electrònic que dispara electrons els accelera, mitjançant un camp elèctric uniforme generat per dues plaques metàl·liques (A i B), des del repòs fins a una velocitat de 2,00 × 106 m s–1 (figura 1). Dins del canó, els electrons inicien el recorregut a la placa A i viatgen cap a la placa B, per on surten horitzontalment cap a la dreta per un petit orifici. Les dues plaques són paral·leles i estan separades per 4,00 cm. a) Calculeu la diferència de potencial entre les dues plaques i indiqueu quina placa té el potencial més alt i quina té el potencial més baix. Dibuixeu la figura 1 i representeu-hi les línies de camp elèctric entre les dues plaques.

Solució: L’electró manté la seua energia mecànica quan va d’A fins a B, EA = EB

ó VB – VA = 11,4V à VB > VA Esquema:

Proves PAU b) MĂŠs endavant, els electrons passen entre dues altres plaques, que generen un camp elèctric uniforme de 500 N Câ&#x20AC;&#x201C;1 vertical cap amunt (figura 2). Calculeu lâ&#x20AC;&#x2122;acceleraciĂł dels electrons quan estiguin sota lâ&#x20AC;&#x2122;acciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;aquest camp elèctric i les dues components de la velocitat en sortir del recinte on hi ha el camp elèctric.

Dades: qe = 1,6 Ă&#x2014; 10â&#x20AC;&#x201C;19 C.me = 9,11 Ă&#x2014; 10â&#x20AC;&#x201C;31 kg.

Nota: Considereu negligible el camp gravitatori.

SoluciĂł: đ??šP = đ?&#x2018;&#x17E;P ¡ đ??¸ = m¡đ?&#x2018;&#x17D; â&#x2020;&#x2019; đ?&#x2018;&#x17D; =

ST $T

¡đ??¸ =

ST 4,22¡25U6V

¡ 500đ?&#x161;Ľ = â&#x2C6;&#x2019;8,78 ¡ 102/ đ?&#x161;Ľ đ?&#x2018;&#x161;/đ?&#x2018; 8

TambĂŠ serĂ vĂ lida la soluciĂł de les components de la velocitat sense vectors unitaris.

11

11

12

2) 2016 juny sèrie 3 P3 OPCIĂ&#x201C; B

Un dipol estĂ format per una cĂ rrega positiva +q i una cĂ rrega negativa â&#x20AC;&#x201C;q, del mateix valor, separades per 1,00 cm. En la figura sâ&#x20AC;&#x2122;han representat les superfĂ­cies equipotencials amb la mateixa separaciĂł de potencials entre cada parell de lĂ­nies consecutives. Sabem que en el punt P el potencial ĂŠs de +10 V. a) ReproduĂŻu la figura i indiqueu els valors de potencial elèctric de cada una de les superfĂ­cies equipotencials que hi apareixen. Representeu-hi tambĂŠ, de manera aproximada, les lĂ­nies de camp elèctric dâ&#x20AC;&#x2122;aquesta regiĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;espai.

Solució: La superfície equipotencial que passa per P Ês la de +10V i el pla que equidista de les dues cà rregues ha de ser el de 0 V, de manera que la diferència entre superfícies consecutives ha de ser de 5 V (Indicar correctament els valors de potencial elèctric en la figura) Dibuixar correctament les línies del camp elèctric en la figura

b) Calculeu el valor de les cĂ rregues +q i â&#x20AC;&#x201C;q.

Dada: K=9¡109 Nm2C-2.

SoluciĂł:

đ?&#x2018;Ł] = đ?&#x2018;&#x2DC;đ?&#x2018;&#x17E;@

2 ^_

+ đ?&#x2018;&#x2DC;đ?&#x2018;&#x17E;`

10 = 8,99¡109¡q¡ (

2 5,55a

2 ^U

â&#x2C6;&#x2019;

2 5,55a& @5,52&

q+ = 1,0¡10-11 C; q- = -1,0¡10-11 C

)

Proves PAU

3) 2016 setembre sèrie 1 P4 OPCIÓ A

Un núvol elèctricament carregat està situat a 4,7 km d’altura sobre el terra. La diferència de potencial entre la base del núvol i el terra és de 2,3 × 106V. Suposem que el camp elèctric en aquesta regió́ és uniforme i que la càrrega elèctrica del núvol és positiva.

Una gota d’aigua que es troba entre el núvol i el terra té una massa d’1,3 mg i una càrrega de valor Q. En un moment donat, la gota ascendeix cap al núvol amb una velocitat constant de 2 m/s (sense tenir en compte els corrents d’aire ni el fregament). a) Dibuixeu un esquema de la situació́ descrita pel problema i representeu-hi les càrregues elèctriques implicades i els camps vectorials (gravitatori i elèctric).

Calculeu la intensitat del camp elèctric que hi ha entre el núvol i el terra, i indiqueune el mòdul, la direcció i el sentit.

Solució:

Si en l'esquema no s'han dibuixat els vectors camp elèctric, gravitatori i /o la velocitat es restaran 0.1 punts per cada error. Si no s'han dibuixat les càrregues del núvol, terra i/o la gota, també es restaran 0.1 punts per cada error.

b) Calculeu el valor de la càrrega Q (en nC) i expliqueu raonadament quin signe hauria de tenir.

Dada: g = 9,81 m/s2 Solució:

La càrrega de la gota és negativa (0,2 punts) La gota puja a velocitat constant a=0 ΣF=0; mg = qE

(0,4 punts)

13

13

14

2016 setembre sèrie 1 P4 OPCIÓ B

Dues càrregues elèctriques (Q1 i Q2 estan disposades tal com mostra la figura. Coneixem les dades següents: Q = 2,00µC, Q = –4,00µC, x = 1 2 5,00m i d = 3,00 m. a) Representeu i calculeu el camp elèctric (mòdul, direcció́ i sentit) en el punt P, i calculeu també́ el potencial elèctric en el mateix punt.

Solució:

Proves PAU b) Canviem les dues cĂ rregues Q1 i Q2 per unes altres amb valors diferents, però situades en la mateixa posiciĂł que les originals. Amb aquesta nova configuraciĂł, el camp elèctric creat per les dues cĂ rregues sobre el segment x sâ&#x20AC;&#x2122;anul¡la a 1 m de distĂ ncia de la nova cĂ rrega Q1. Expliqueu raonadament quin serĂ el signe dâ&#x20AC;&#x2122;aquestes cĂ rregues i calculeu la relaciĂł que hi haurĂ entre els seus valors.

SoluciĂł: Les dues cĂ rregues han de tenir el mateix signe ja sigui + o â&#x20AC;&#x201C; Dâ&#x20AC;&#x2122;aquesta manera, els camps E1 i E2 en el punt que indica el problema tindran la mateixa direcciĂł i sentits oposats ,podent-se anular.

E1 = E2

k¡

bV ^V&

=đ?&#x2018;&#x2DC;

b& (c`^V )&

â&#x2020;&#x2019;

b& bV

=

(a`2)& 2&

= 16 â&#x2020;&#x2019; đ?&#x2018;&#x201E;8 = 16đ?&#x2018;&#x201E;2

15

15

16

4) 2015 juny sèrie 2 P2 OPCIÓ A

Per a obtenir un camp elèctric vertical aproximadament uniforme de 5 000 N/C i dirigit cap amunt, disposem de dues plaques metàl·liques paral·leles separades 10,0 mm, a les quals apliquem una diferència de potencial. a) Feu un esquema del muntatge en què indiqueu el signe de la càrrega de cada placa i representeu-hi les línies del camp elèctric. Calculeu la diferència de potencial entre les plaques i justifiqueu el signe del resultat. b) Dues partícules de pols, de 0,50 μg de massa cadascuna, es troben entre les dues plaques. Una de les partícules (A) queda suspesa en equilibri i l’altra (B) es mou amb una acceleració de 14,7 m/s2 cap avall. Determineu la càrrega elèctrica de cada partícula.

Considereu que entre les plaques no hi ha aire.

Dada: g = 9,81 m/s2 .

Solució: a) Esquema

La ddp entre les plaques en valor absolut val ΔV = Ed =5000·10·10-3 = 50 V El vector camp elèctric va cap a potencials decreixents, per tant: V- -V+ = -50 V o bé V+ - V- = 50 V b)

Proves PAU

PROVES SELECTIVITAT T3: CAMP MAGNĂ&#x2C6;TIC 1) 2002 juny sèrie 3 Q4 OPCIĂ&#x201C; A

Un electró i un protó que tenen la mateixa velocitat penetren en una regió on hi ha un camp magnètic perpendicular a la direcció de la seua velocitat. Aleshores la seua trajectòria passa a ser circular. a) Raoneu quina de les dues partícules descriurà una trajectòria de radi mÊs gran. b) Dibuixeu esquemà ticament la trajectòria de cada partícula i indiqueu quin Ês el sentit de gir del seu moviment. Recordeu que me < mp ; qe = -qp

X X X X v

X X X X

SoluciĂł: a) q v B = m v2 / R â&#x2020;&#x2019; R = m v / q B; com, me << mp â&#x2020;&#x2019; Re < Rp b)

2) 1999 setembre sèrie 2 Q4 OPCIĂ&#x201C; A Una partĂ­cula carregada penetra en una regiĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;espai on hi ha un camp magnètic de manera que no experimenta cap força. Expliqueu com pot ser això.

SoluciĂł: Per que lâ&#x20AC;&#x2122;angle que forma el seu vector velocitat amb el vector đ??ľ ĂŠs de 0Âş o 180 Âş (ĂŠs a dir sĂłn vectors paral¡lels o antiparal¡lels)

3) 1998 juny sèrie 3 Q4 OPCIĂ&#x201C; B Una cĂ rrega estĂ en repòs en les proximitats dâ&#x20AC;&#x2122;un fil recte pel qual passa un corrent elèctric dâ&#x20AC;&#x2122;intensitat constant. ExistirĂ camp magnètic en el punt on es troba la cĂ rrega? ActuarĂ una força sobre la cĂ rrega?

SoluciĂł:

A partir de la llei d Biot-Savart es pot demostrar que a prop dâ&#x20AC;&#x2122;un fil per on passa corrent es crea un camp magnètic de mòdul B = ¾¡I/2¡Ď&#x20AC;¡x . Llavors sĂ­ existirĂ camp magnètic. Ara bĂŠ no experimentarĂ cap força atès que no du velocitat i la FLorentz serĂ nul¡la.

I

v q

17

17

18

4) 1999 juny sèrie 1 Q4 OPCIĂ&#x201C; B Per un fil, que suposem indefinidament llarg, hi circula un corrent continu dâ&#x20AC;&#x2122;intensitat I. A prop del fil es mou una partĂ­cula carregada positivament amb velocitat v. Tant el fil com el vector velocitat estan en el pla del paper. a) Indiqueu la direcciĂł i el sentit del camp magnètic creat pel corrent en el punt on es troba la cĂ rrega. b) Feu un dibuix indicant la direcciĂł i el sentit que hauria de tenir un camp elèctric addicional per tal que la resultant sobre la partĂ­cula fĂłra nul¡la. Raoneu la resposta.

SoluciĂł: a) Es pot demostrar a partir de la llei Biot-Savart que el camp magnètic entra al paper en el punt indicat. b) La força de Lorentz que experimenta la partĂ­cula positiva va cap a dalt (sentit positiu de lâ&#x20AC;&#x2122;eix Y) i llavors per compensar hauria dâ&#x20AC;&#x2122;haver un camp elèctric en el sentit negatiu de lâ&#x20AC;&#x2122;eix Y (cap a baix) ja que đ??š el=q¡ đ??¸.

5) 1998 juny sèrie 6 Q4 OPCIĂ&#x201C; B Un neutrĂł i un protĂł entren en una regiĂł on hi ha un camp magnètic constant. Les velocitats dâ&#x20AC;&#x2122;entrada del neutrĂł i el protĂł sĂłn perpendiculars al camp magnètic. Feu un esquema de les trajectòries que seguiran les dues partĂ­cules.

Solució: el neutró no es veurà afectat per què la força de Lorentz dona zero i el protó descriurà una trajectòria circular a dibuixar en funció del camp magnètic.

6) 2001 juny sèrie 2 Q2 Per un fil que suposarem infinitament llarg, hi circula un corrent continu dâ&#x20AC;&#x2122;intensitat I. A prop del fil amb velocitat v paral¡lela a a quest fil es mou una partĂ­cula amb cĂ rrega negativa. a) Quines seran la direcciĂł i sentit del camp magnètic creat per I en el punt on ĂŠs la partĂ­cula? I els de la força que el camp magnètic fa sobre la partĂ­cula? b) Canviarien les respostes de lâ&#x20AC;&#x2122;apartat a) si la cĂ rrega fĂłra positiva? En cas afirmatiu, quin seria el canvi?

SoluciĂł: a) El camp ĂŠs â&#x160;Ľ al paper cap endins i la força en el pla del paper cap a la dreta b) Si q fos positiu el camp seria el mateix i la força d'igual direcciĂł però de sentit contrari

Proves PAU

7) 2003 juny sèrie 2 Q4 OPCIÓ B En una regió de l’espai hi ha un camp elèctric i un camp magnètic constants en la mateixa direcció i sentit. En un determinat instant penetra en aquesta regió un electró amb velocitat paral·lela als camps i de sentit contrari. Descriviu el tipus de moviment que farà l’electró. Justifiqueu la resposta.

Solució: 𝐸 fa sobre l’electró una força –e·𝐸 que l’accelera en el mateix sentit que 𝑣. 𝐵: és paral·lel a 𝑣 i per tant 𝐹=(-e) 𝑣x𝐵: = 0; no fa cap efecte sobre l’electró Conclusió: l’electró segueix un MRUA en el sentit de 𝑣5

1) 2001 juny sèrie 5 Q2 Per un conductor rectilini circula un corrent continu I. Al costat hi ha una espira circular situada de manera que el fil rectilini i l’espira estan en un mateix pla. a) Quines seran la direcció i el sentit del camp magnètic creat pel corrent I a la regió de l’espai on és l’espira?

I

19

19

20

8) 2006 juny sèrie 1 Q4 Un electró es mou en un camp magnètic uniforme i descriu una trajectòria circular continguda en el pla del paper, com la de la figura. Determineu la direcció i el sentit del camp magnètic amb referència al pla del paper.

Raoneu la resposta.

Solució: Com 𝐹h = 𝑞 · 𝑣𝑥𝐵 𝑖 𝑞 < 0, 𝑙𝑙𝑎𝑣𝑜𝑟𝑠 𝐵 i cap a fora

serà perpendicular al paper

9) 2006 setembre sèrie 4 Q3 OPCIÓ A Quatre fils conductors idèntics, A, B, C i D, perpendiculars al pla del paper, tallen el paper en els vèrtexs d’un quadrat tal com indica la figura. Per tots els fils circulen corrents elèctrics iguals i en el mateix sentit. Indiqueu la direcció i el sentit de la força resultant exercida sobre el conductor A per la resta de conductors.

Solució: Totes les forces són atractives. La resultant té la direcció de la diagonal del quadrat i sentit cap al centre

Proves PAU

10) 2016 juny sèrie 3 P5 Una espira magnètica es troba situada en el pla YZ, tĂŠ un radi R=5 cm i transporta un corrent de 10 A. a)Calculeu el mòdul del camp magnètic en el centre de lâ&#x20AC;&#x2122;espira (en ÂľT). b)Quin sentit ha de tenir el corrent elèctric que circula per lâ&#x20AC;&#x2122;espira perquè el camp magnètic en el centre vagi en el sentit positiu de lâ&#x20AC;&#x2122;eix x?

Dada: Âľ0= 4Ď&#x20AC;Ă&#x2014;10â&#x2C6;&#x2019;7 T¡m¡Aâ&#x20AC;&#x201C;1.

Nota: El mòdul del camp magnètic creat per una espira magnètica en un punt de lâ&#x20AC;&#x2122;eix x ĂŠs:

SoluciĂł: a) B(x) =

op ¡q ¡ % &

6 8¡ (c & @ % & )&

o ¡q

p â&#x2020;&#x2019; B(x=0)= 8¡% =1,26¡10-4 T = 126 ÂľT

b) Si el camp magnètic al centre de lâ&#x20AC;&#x2122;espira estĂ dirigit cap al sentit positiu de lâ&#x20AC;&#x2122;eix X (Bđ?&#x161;¤), el sentit del corrent ĂŠs antihorari (justificaciĂł amb la regla de la mĂ dreta)

21

21

22

11) 2016 juny sèrie 5 P5 OPCIÓ B Una partícula a es llança en la direcció de l’eix X a una velocitat presència d’un camp magnètic perpendicular B=1,20k T.

s

= 8,00×105 i m·s–1 i en

a)Determineu la força magnètica que actua sobre la partícula i dibuixeu la trajectòria que seguirà dins del camp magnètic, així com els vectors velocitat, camp magnètic i força magnètica. Indiqueu en quin sentit gira la partícula. b)Calculeu el radi de gir de la partícula i la freqüència del moviment circular en MHz. Dades: ma=6,64×10–27kg; qprotó=1,60×10–19 C Solució: a) La força de Lorentz ve donada per l’expressió:

b) La FL serà la força centrípeta que farà girar la partícula α:

Proves PAU

12) 2016 juny sèrie 5 P4 OPCIĂ&#x201C; A En una zona de lâ&#x20AC;&#x2122;espai hi ha un camp magnètic uniforme de valor

t

=2,00 mT. u

Un electrĂł, un neutrĂł i un protĂł hi entren per lâ&#x20AC;&#x2122;origen de coordenades a la mateixa velocitat =5,00 msâ&#x20AC;&#x201C;1. s

v

a)Determineu el mòdul de la força que actua sobre cada partĂ­cula i indiqueu el tipus de moviment que fa cadascuna. b)A continuaciĂł, situem paral¡lelament a lâ&#x20AC;&#x2122;eix Y, a 3,00 mm de lâ&#x20AC;&#x2122;origen de coordenades, un fil infinit pel qual circula un corrent I. Determineu el valor del corrent del fil que fa que el protĂł segueixi una trajectòria rectilĂ­nia. Considereu que el mòdul del camp magnètic creat per đ?? aquest fil infinit ĂŠs: B= đ?&#x;&#x17D;¡đ?&#x2018;° , en què Âľ0=4Ď&#x20AC;Ă&#x2014;10â&#x2C6;&#x2019;7 N¡Aâ&#x2C6;&#x2019;2 i R ĂŠs la distĂ ncia al fil conductor. đ?&#x;?¡đ??&#x2026;¡đ?&#x2018;š

Dades: CĂ rrega elèctrica del protĂł, qprotĂł=1,60Ă&#x2014;10â&#x2C6;&#x2019;19 C., qelectrĂł=â&#x2C6;&#x2019;qprotĂł SoluciĂł: a) La forca que fa un camp magnètic sobre una partĂ­cula carregada en moviment ĂŠs đ??š = đ?&#x2018;&#x17E; ¡ đ?&#x2018;Łđ?&#x2018;Ľđ??ľ . Com que ara la velocitat i el camp magnètic sĂłn perpendiculars, el mòdul de la força ĂŠs simplement F=q¡v¡B. Lâ&#x20AC;&#x2122;electrĂł i el protĂł tenen la mateixa cĂ rrega en valor absolut de forma que el mòdul de la força que fa el camp ĂŠs el mateix: F= (1,6¡10-19(¡5¡/2¡10-3) = 1,6¡10-21 N Per altra banda , el neutrĂł no tĂŠ cĂ rrega i per tant la força que actua sobre ell ĂŠs F= = N. Atès que la cĂ rrega del protĂł ĂŠs positiva, la força que fa el camp es dirigeix sobre lâ&#x20AC;&#x2122;eix X i en sentit positiu fent que el protĂł descriga un moviment circular en sentit horari vist des del semieix positiu Z. Per altra banda, la q de lâ&#x20AC;&#x2122;electrĂł ĂŠs negativa i llavors realitza tambĂŠ un moviment circular però en sentit contrari al del protĂł. El neutrĂł segueix una trajectòria rectilĂ­nia a velocitat costant segons el sentit positiu de lâ&#x20AC;&#x2122;eix Y. b) El camp magnètic creat per un fil infinit de corrent sobre un punt que es troba a una distanciar de lâ&#x20AC;&#x2122;eix del fil ĂŠs: đ??ľ

=

op ¡q 89^

Per tal que el protĂł descriga un moviment rectilini, cal que el camp magnètic total que actua sobre ell siga 0. En el nostre cas, això vol dir que el fil ha de fer un camp đ??ľ~â&#x20AC;˘â&#x201A;Ź = â&#x2C6;&#x2019;2,00 ¡ 10`/ đ?&#x2018;&#x2DC; đ?&#x2018;&#x2021; Pel que fa al valor de la intensitat de corrent, el trobem imposant la condiciĂł: 2,00 ¡ 10`/ =

op ¡q 89^

i dâ&#x20AC;&#x2122;aquĂ­ obtenim que I = 30,0 A

23

23

24

13) 2015 juny sèrie 2 P4 OPCIÓ A En la figura es mostren tres fils conductors rectilinis i infinitament llargs, perpendiculars al pla del paper, per cadascun dels quals circula una mateixa intensitat de corrent de 0,30 A en el sentit que va cap a dins del paper. Aquests tres conductors estan situats en tres vèrtexs d’un quadrat de 0,20 m de costat. a)Representeu en un esquema els camps magnètics, en el vèrtex C, generats pels conductors A i B, i també el camp total. Calculeu el mòdul del camp magnètic total en aquest punt. b)Representeu la força total sobre el conductor C i calculeu el mòdul de la força que suporten 2,00 m del conductor que passa per C. Nota: El mòdul del camp magnètic a una distància r d’un fil infinit pel qual circula una intensitat I és:

Solució: a) El camp BA(camp magnètic creat pel fil A) és tangent a la circumferència centrada en A i el camp BB (camp magnètic creat pel fil B) és tangent a la circumferència centrada en B. Esquema:

b)

Proves PAU

14) 2015 juny sèrie 4 P4 OPCIĂ&#x201C; A Dues partĂ­cules carregades es mouen en el pla del paper a la mateixa velocitat per una zona en què hi ha un camp magnètic uniforme de valor 4,50Ă&#x2014;10â&#x20AC;&#x201C;1T perpendicular al pla i que surt del paper (vegeu la figura). Part de les trajectòries descrites per les cĂ rregues sĂłn les que es veuen tambĂŠ en la figura. La partĂ­cula Q1 tĂŠ una massa de 5,32Ă&#x2014;10â&#x20AC;&#x201C;26 kg i la partĂ­cula Q2, de 1,73Ă&#x2014;10â&#x20AC;&#x201C;25 kg. La magnitud de cadascuna de les cĂ rregues ĂŠs la mateixa, 3,20Ă&#x2014;10â&#x20AC;&#x201C;19 C, i la força magnètica que actua sobre elles tambĂŠ tĂŠ el mateix mòdul, que ĂŠs 1,01Ă&#x2014;10â&#x20AC;&#x201C;12 N. a)Expliqueu raonadament el signe que tindrĂ cadascuna de les cĂ rregues. Calculeu la velocitat dâ&#x20AC;&#x2122;aquestes cĂ rregues. b)Calculeu els radis de les trajectòries de cada partĂ­cula i la freqßència del moviment de Q 2.

SOLUCIĂ&#x201C;: a) Considerant que la força que accelera les cĂ rregues ĂŠs đ??š = đ?&#x2018;&#x17E; ¡ đ?&#x2018;Łđ?&#x2018;Ľđ??ľ i aplicant el producte vectorial, arriben a la conclusiĂł que Q1 ĂŠs negativa i Q2 ĂŠs positiva.

Esquema:

F=q¡v¡B¡sin 90Âş â&#x2020;&#x2019; v =

Ć&#x2019; St

=

2,52¡25UV& /,8¡25UVâ&#x20AC;&#x17E; ¡E,a¡25UV

b) ÎŁđ??š = đ?&#x2018;&#x161; ¡ đ?&#x2018;&#x17D; â&#x2020;&#x2019; q¡v¡B¡sin90Âş = m¡

s& ^

â&#x2020;&#x2019; r=

=7,01 ¡ 10< đ?&#x2018;&#x161;/đ?&#x2018;

$¡s S¡t

25

25

26

PROVES PAU T4: INDUCCIĂ&#x201C; ELECTROMAGNĂ&#x2C6;TICA 1) 2002 juny sèrie 2 P1 Una espira rectangular estĂ sotmesa a lâ&#x20AC;&#x2122;acciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;un camp magnètic uniforme, com indiquen les fletxes de la figura. Raoneu si lâ&#x20AC;&#x2122;amperĂ­metre A marcarĂ pas de corrent: a) si es fa girar lâ&#x20AC;&#x2122;espira al voltant de la lĂ­nia de punts horitzontal (L1) b) si es fa girar lâ&#x20AC;&#x2122;espira al voltant de la lĂ­nia de punts vertical (L2)

L2 L1

SOLUCIĂ&#x201C;: a) SĂ­ ja que lâ&#x20AC;&#x2122;angle entre el vector đ??ľ i đ?&#x2018;&#x2020; va variant amb el temps, llavors el flux varia amb el temps i per la llei de Faraday-Lenz apareixerĂ una fem induĂŻda. b) No ja que el flux ĂŠs constant perquè els vectors đ??ľ i đ?&#x2018;&#x2020; aixĂ­ com lâ&#x20AC;&#x2122;angle que formen (90Âş) es mantenen constants.

2) 1999 juny sèrie 6 P3 Per què els transformadors poden funcionar amb corrent altern però no amb corrent continu?

SOLUCIĂ&#x201C;: Perquè nomĂŠs variant la intensitat varia el đ??ľ dins la 1ÂŞ bobina i llavors el flux. Si no varia el flux no sâ&#x20AC;&#x2122;indueix fem en la 2ÂŞ bobina, segons la llei de Faraday-Lenz.

3) 2000 setembre sèrie 6 P2 Per un fil vertical indefinit circula un corrent elèctric dâ&#x20AC;&#x2122;intensitat I. Si dues espires es mouen amb les velocitats indicades a la figura, sâ&#x20AC;&#x2122;induirĂ corrent elèctric en alguna dâ&#x20AC;&#x2122;elles? Per quina? Raoneu la resposta. v

I

v 2

1

SOLUCIĂ&#x201C;: NomĂŠs sâ&#x20AC;&#x2122;indueix corrent en el cas de lâ&#x20AC;&#x2122;espira 1 ja que va disminuint el valor de vector đ??ľ amb el temps i per tant el flux magnètic i amb ell apareix per la llei de Faraday-Lenz una fem induĂŻda. En el cas de lâ&#x20AC;&#x2122;espira 2 no varia el flux.

Proves PAU

4) 2001 juny sèrie 5 P5 Per un conductor rectilini circula un corrent continu I. Al costat hi ha una espira circular situada de manera que el fil rectilini i lâ&#x20AC;&#x2122;espira estan en un mateix pla. a) Quines seran la direcciĂł i el sentit del camp magnètic creat pel corrent I a la regiĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;espai on ĂŠs lâ&#x20AC;&#x2122;espira? b) Si disminueix el valor de I, apareixerĂ un corrent elèctric induĂŻt a lâ&#x20AC;&#x2122;espira? Per quĂŠ?

I

SOLUCIĂ&#x201C;: a) El camp magnètic, a partir de la llei de Biot-Savart, tindrĂ la direcciĂł perpendicular al paper i el sentit de sortir del paper. b) Si que apareixerĂ una fem induĂŻda a lâ&#x20AC;&#x2122;espira ja que per la llei de Lenz si disminueix el flux lâ&#x20AC;&#x2122;espira crearĂ una fem que genere un đ??ľ al seu interior que contrarreste la variaciĂł del đ??ľ.

5) 2006 setembre sèrie 4 P7 1. Perquè es generi corrent induït en un circuit indeformable en repòs, cal que: a) Sigui travessat per un camp elèctric variable. b) Sigui travessat per un camp magnètic constant. c) Sigui travessat per un camp magnètic variable.

2. Els transformadors: a) Es fonamenten en la inducció electromagnètica entre circuits. b) Funcionen tant en corrent continu com en corrent altern. c) Canvien la freqßència del corrent altern.

SOLUCIĂ&#x201C;: 1c i 2a

27

27

28

6) 2015 juny sèrie 2 P4 Un grup dâ&#x20AC;&#x2122;alumnes disposa de bobines de 1000 i de 500 espires, nuclis de ferro laminats i connectors, en quantitats suficients. A partir dâ&#x20AC;&#x2122;una tensiĂł eficaç de 220 V i dâ&#x20AC;&#x2122;una intensitat eficaç dâ&#x20AC;&#x2122;1,00 A, volen obtenir una tensiĂł final de 110 V de valor eficaç. a)Feu un esquema i expliqueu raonadament quin muntatge cal fer. Especifiqueu clarament on estarĂ connectat el circuit primari i on estarĂ connectat el circuit secundari. b) Calculeu els valors mĂ xims de la tensiĂł i la intensitat en el circuit primari. Quina intensitat circula a la part del circuit que es troba a 110 V? SOLUCIĂ&#x201C;: a) Cal construir un circuit magnètic tipus transformador on es compleix que la potència aparent es transmet Ă­ntegrament del primari al secundari.

â&#x2C6;&#x2020;â&#x20AC;Ą Ë&#x2020;â&#x20AC;°

es conserva i

Considerant un transformador ideal:

b)

La potència aparent es transmet Ă­ntegrament: P = đ?&#x153;&#x20AC;2 ¡ I1 =đ?&#x153;&#x20AC;8 ¡ I2 i, per tant, la intensitat en el â&#x20AC;š

885

â&#x20AC;š&

225

circuit secundari Ês I2 = V ¡ I1 =

¡ 1,00 = 2,00 A.

Proves PAU

PROVES PAU T-5: MHS i so

1) 2016 juny sèrie 3 (P3) Els ratpenats emeten uns xiscles en forma dâ&#x20AC;&#x2122;ultrasons i utilitzen els ecos dâ&#x20AC;&#x2122;aquests ultrasons per a orientar-se i per a detectar obstacles i preses. Una espècie de ratpenats emet ultrasons amb una freqßència de 83,0 kHz quan caça mosquits. a) Calculeu la longitud dâ&#x20AC;&#x2122;ona i el perĂ­ode dels ultrasons emesos per aquests ratpenats. Considereu un mosquit situat a 1,5000 m de lâ&#x20AC;&#x2122;orella dreta i a 1,5030 m de lâ&#x20AC;&#x2122;orella esquerra del ratpenat. Calculeu la diferència de fase en lâ&#x20AC;&#x2122;eco percebut per cada orella, provinent del mosquit.

Solucions: Ν = v/f = 340/83¡10-3 = 4,1¡10-3 m (0,2 punts) T= 1/f = 1/83¡10-3 = 1,2¡10-5 s

(0,2 punts)

y(x,t)= Asin (Ď&#x2030;t-kx) è diferència de fase = (kx1-kx2)

(0,3 punts)

Diferència de fase =

89 Ĺ&#x2019;

(đ?&#x2018;Ľ2 â&#x2C6;&#x2019; đ?&#x2018;Ľ8 ) =

89 E,2¡256

¡ (1,503 â&#x2C6;&#x2019; 1,500) = 4,6 rad

(0,3 punts)

TambĂŠ seria vĂ lid 2Ď&#x20AC; â&#x20AC;&#x201C; 4,60 = 1,69 rad. b) Quan el mosquit estĂ mĂŠs a prop, el ratpenat tambĂŠ podria utilitzar la diferència dâ&#x20AC;&#x2122;intensitats dels ecos. Calculeu el quocient dâ&#x20AC;&#x2122;intensitats sonores quan el mosquit estĂ a 33 cm de lâ&#x20AC;&#x2122;orella dreta i a 34 cm de lâ&#x20AC;&#x2122;orella esquerra i expresseu en decibels la diferència de nivells dâ&#x20AC;&#x2122;intensitat sonora. Considereu que lâ&#x20AC;&#x2122;eco es propaga uniformement des del mosquit en totes les direccions de lâ&#x20AC;&#x2122;espai.

đ??ź=

Ĺ˝

E9% &

qâ&#x20AC;˘â&#x20AC;˘Tâ&#x20AC;&#x2DC;â&#x20AC;&#x2122; qTâ&#x20AC;&#x153;â&#x20AC;?â&#x20AC;˘Tâ&#x20AC;˘â&#x20AC;˘â&#x20AC;&#x2122;

10 ¡ đ?&#x2018;&#x2122;đ?&#x2018;&#x153;đ?&#x2018;&#x201D;

=

on W ĂŠs la potència de lâ&#x20AC;&#x2122;ultrasò reemĂŠs pel mosquit. & %Tâ&#x20AC;&#x153;â&#x20AC;?â&#x20AC;˘Tâ&#x20AC;˘â&#x20AC;˘â&#x20AC;&#x2122; & %â&#x20AC;˘â&#x20AC;˘Tâ&#x20AC;&#x2DC;â&#x20AC;&#x2122;

â&#x20AC;&#x201C;â&#x20AC;˘â&#x20AC;˘Tâ&#x20AC;&#x2DC;â&#x20AC;&#x2122; â&#x20AC;&#x201C;p â&#x20AC;&#x201C;Tâ&#x20AC;&#x153;â&#x20AC;?â&#x20AC;˘Tâ&#x20AC;˘â&#x20AC;˘â&#x20AC;&#x2122; â&#x20AC;&#x201C;p

=

/E& /8&

= 10 ¡ đ?&#x2018;&#x2122;đ?&#x2018;&#x153;đ?&#x2018;&#x201D;

= 1,06

qâ&#x20AC;˘â&#x20AC;˘Tâ&#x20AC;&#x2DC;â&#x20AC;&#x2122; qTâ&#x20AC;&#x153;â&#x20AC;?â&#x20AC;˘Tâ&#x20AC;˘â&#x20AC;˘â&#x20AC;&#x2122;

(0,2 punts)

(0,3 punts)

= 10 ¡ log 1,06 = 0,26 đ?&#x2018;&#x2018;đ??ľ

(0,5 punts)

29

29

30

2) 2014 juny sèrie 3 (P3) Dâ&#x20AC;&#x2122;una manera molt simplificada, podem dir que la trompeta ĂŠs un instrument musical de vent en què les diferents notes sĂłn produĂŻdes aplicant aire per un extrem (que es considera tancat a causa de la presència dels llavis del mĂşsic) i que sâ&#x20AC;&#x2122;emeten per lâ&#x20AC;&#x2122;altre, considerat obert.

Les notes produĂŻdes corresponen a determinats harmònics associats a les ones estacionĂ ries que sâ&#x20AC;&#x2122;originen a lâ&#x20AC;&#x2122;instrument. La trompeta consta tambĂŠ de tres pistons que, quan es premen, augmenten de manera efectiva la longitud i canvien les notes emeses. a) Si la longitud total del tub que representa la trompeta ĂŠs l0 = 0,975 m, indiqueu quina ĂŠs la longitud dâ&#x20AC;&#x2122;ona i la freqßència dels tres primers modes de vibraciĂł estacionaris que es poden generar a la trompeta.

Solucions: Com que la trompeta contĂŠ un extrem tancat i un altre obert, la condiciĂł per les possibles ones estacionĂ ries dins de la seua cavitat sĂłn:

Dâ&#x20AC;&#x2122;aquesta relaciĂł obtenim que les possibles ones estacionĂ ries a la trompeta tenen longituds dâ&#x20AC;&#x2122;ona:

đ?&#x153;&#x2020;â&#x20AC;ş =

Eqp

8â&#x20AC;ş@2

Tanmateix, sent Îť= v/f on v ĂŠs la velocitat del so al medi i f la freqßència de lâ&#x20AC;&#x2122;ona resulta:

AixĂ­ doncs, amb n=0,1 i 2 obtenim els valors:

b) Quan el mĂşsic fa sonar lâ&#x20AC;&#x2122;instrument mentre prem el segon pistĂł, produeix la nota si de la tercera octava, de freqßència f = 247 Hz. Sabent que aquesta nota correspon al segon mode de vibraciĂł permès a la cavitat de lâ&#x20AC;&#x2122;instrument, quina ĂŠs ara la longitud efectiva de la cavitat? Quin ĂŠs el recorregut extra Î&#x201D;l que fa lâ&#x20AC;&#x2122;aire dins de la trompeta quan es prem aquest pistĂł?

Lâ&#x20AC;&#x2122;ona ressonant dins la cavitat de la trompeta correspon al 2n mode de vibraciĂł, ĂŠs a dir, al mode n=2 (0,2 punts) de les expressions anteriors. AixĂ­ doncs hauria de ser l=3Îť/4. Com que Îť = v/f resulta:

La variaciĂł en la longitud de la cavitat recorreguda per lâ&#x20AC;&#x2122;aire quan es pren el 2n pistĂł ĂŠs, per tant:

Proves PAU

3) 2000 setembre sèrie 6 Lâ&#x20AC;&#x2122;equaciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;una ona transversal harmònica en una corda ĂŠs (unitats S.I.): y = 0,03 sin (10Ď&#x20AC;x40Ď&#x20AC;t). Quina ĂŠs la velocitat transversal dâ&#x20AC;&#x2122;un punt situat 0,1 m a la dreta de lâ&#x20AC;&#x2122;origen de coordenades en lâ&#x20AC;&#x2122;instant t = 0,025 s?

Solucions: v = -0,03¡40Ď&#x20AC;¡cos Ď&#x20AC;(10x - 40t)

(0,5 punts)

v(x=0,1, t=0,025 s) = -1,2Ď&#x20AC; = -3,8 m/s

(0,5 punts)

4) 2016 setembre sèrie 1 (P3) Les boies marines sâ&#x20AC;&#x2122;utilitzen sovint per a mesurar lâ&#x20AC;&#x2122;alçà ria de lâ&#x20AC;&#x2122;onatge. Una dâ&#x20AC;&#x2122;aquestes boies es mou seguint una oscil¡laciĂł harmònica de 3,00 m dâ&#x20AC;&#x2122;amplitud i 0,10 Hz de freqßència i lâ&#x20AC;&#x2122;ona es propaga a una velocitat de 0,50 m sâ&#x20AC;&#x201C;1. a) Calculeu la longitud dâ&#x20AC;&#x2122;ona i el nombre dâ&#x20AC;&#x2122;ona.

Solucions: Îť= k=

s ~

=

89 Ĺ&#x2019;

5,a5 5,25

= 5,0 đ?&#x2018;&#x161;

= 0,4đ?&#x153;&#x2039; đ?&#x2018;&#x161; `2

(0,5 punts) (0,5 punts)

b) Escriviu lâ&#x20AC;&#x2122;equaciĂł de les ones que fan moure la boia suposant que la fase inicial ĂŠs zero. y(x,t) = 3,0¡ sin (Ď&#x2030;t-kx)

(0,2 punts)

Sabent que Ď&#x2030;=2Ď&#x20AC;f = 2Ď&#x20AC;¡0,10 = 0,2Ď&#x20AC; rad/s: y(x,t) = 3,0¡sin (0,2Ď&#x20AC;¡t - 0,4Ď&#x20AC;¡x)= 3,0¡sin [0,2Ď&#x20AC;¡(t â&#x20AC;&#x201C; 0,2x)

(0,8 punts)

31

31

32

5) 2016 setembre sèrie 5 (P7) El pistĂł dâ&#x20AC;&#x2122;un cilindre del motor dâ&#x20AC;&#x2122;explosiĂł dâ&#x20AC;&#x2122;un vehicle desenvolupa un moviment vibratori harmònic simple. En un règim de funcionament determinat, tĂŠ un recorregut de 20,0 cm (dâ&#x20AC;&#x2122;extrem a extrem) i el motor fa 1,91 Ă&#x2014; 103 rpm (revolucions per minut). En lâ&#x20AC;&#x2122;instant t = 0,00 s, el pistĂł estĂ situat a 10,0 cm de la seva posiciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;equilibri. Determineu: a) Lâ&#x20AC;&#x2122;equaciĂł de moviment i la velocitat mĂ xima del pistĂł. ^Ps 2$â&#x20AC;˘â&#x20AC;ş El pistĂł efectua un MHS de freqßència f= 1,91 ¡ 10/ ¡ = 31,8 đ??ťđ?&#x2018;§ â&#x2020;&#x2019; W=2Ď&#x20AC;f=200 rad/s $â&#x20AC;˘â&#x20AC;ş

<5Ĺž

i lâ&#x20AC;&#x2122;amplitud A= 10 cm=0,1 m. Lâ&#x20AC;&#x2122;eq. que permet calcular lâ&#x20AC;&#x2122;elongaciĂł amb el temps per a un MHS ĂŠs: y=A¡sin(wt+đ?&#x153;&#x192;5 ).

Substituint: y= 0,1¡sin (200¡t + đ?&#x153;&#x192;5 ) i sabent que a t=0 s llavors y = 0,1 m ĂŠs pot deduir que: 0.1=0,1¡ sin(200¡0 + đ?&#x153;&#x192;5 ) â&#x2020;&#x2019; 1 = sin đ?&#x153;&#x192;5 â&#x2020;&#x2019; đ?&#x153;&#x192;5 = Ď&#x20AC;/2 rad â&#x2020;&#x2019; y = 0,1 sin(200t+ Ď&#x20AC;/2) Dâ&#x20AC;&#x2122;altra banda, la velocitat sâ&#x20AC;&#x2122;obtĂŠ a partir de v =

¢£ ¢â&#x20AC;°

= A¡w¡cos(wt+đ?&#x153;&#x192;5 ) =20¡cos(200t+Ď&#x20AC;/2) i

serà mà xima quan el cos valga 1 i llavors vmax = 20 m/s b) El valor de la força mà xima que actua sobre el pistó, si tÊ una massa de 200 g.

Es pot demostrar que la força que genera un MHS com el del problema val â&#x20AC;&#x201C;k¡x on k ĂŠs la constant recuperadora i val m¡w2. Llavors la força que cal fer val F=0,2¡2002 ¡x = 8000x N i valdrĂ en el punt on x ĂŠs mĂ xim: F=8000¡0,1 = 800 N.

Proves PAU

6) 2016 juny sèrie 3 (P2) Tenim dues molles idèntiques. Un objecte A de 100 g que penja dâ&#x20AC;&#x2122;una de les molles oscil¡la amb un perĂ­ode dâ&#x20AC;&#x2122;1,00 s i amb una amplitud de 5,00 cm. a) Volem que lâ&#x20AC;&#x2122;altra molla oscil¡li amb la mateixa amplitud, però amb una freqßència doble que la de la molla de què penja lâ&#x20AC;&#x2122;objecte A. Quina massa hem de penjar a la segona molla?

SoluciĂł:

TambÊ Ês và lid: & ¤¼

& ¤Œ

=

$ÂŚ $ÂĽ

=> đ?&#x2018;&#x161;t = đ?&#x2018;&#x161;¨ ¡

& ¤¼

& ¤Œ

= 0,1 ¡

(89)& (E9)& )

= 0,025 đ?&#x2018;&#x2DC;đ?&#x2018;&#x201D;

(0,8 punts)

b) Els dos objectes es deixen anar des de lâ&#x20AC;&#x2122;extrem inferior de lâ&#x20AC;&#x2122;oscil¡laciĂł. Representeu en una grĂ fica velocitat-temps la velocitat de cadascun dels objectes quan oscil¡len durant 2 s en les condicions descrites. En la grĂ fica heu dâ&#x20AC;&#x2122;indicar clarament les escales dels eixos, les magnituds i les unitats. Durant els 2 s representats en la grĂ fica, en quins moments la diferència de fase entre els dos objectes ĂŠs de Ď&#x20AC; radians? vA,max = A¡Ď&#x2030;A = 0,05¡2Ď&#x20AC; = 0,31 m/s

(0,2 punts)

vB,max = A¡Ď&#x2030;B = 0,05¡4Ď&#x20AC; = 0,63 m/s Si fB = 2fA è TB = 0,5 s i TA = 1 s

(0,2 punts)

El grĂ fic es construeix atenent els valors mĂ xims de la velocitat i als perĂ­odes de 1s i 0,5 s, respectivament. La diferència de fase ĂŠs de Ď&#x20AC; radiants quan estan en oposiciĂł de fase (Ď&#x20AC; i 3Ď&#x20AC; i 5Ď&#x20AC;...). Això passa a 0,5 s i a 1,5 s (en aquests moments cada objecte estĂ a un extrem diferent, amb v=0).

33

33

34

7) 2014 juny sèrie 4 (P5) La corda d’un violí fa 32 cm de llargària i vibra amb una freqüència fonamental de 196 Hz. a) Expliqueu raonadament quina és la longitud d’ona del mode fonamental i digueu en quins punts de la corda hi ha els nodes i els ventres. Calculeu la velocitat de propagació de les ones que, per superposició, han generat l’ona estacionària de la corda.

La relació entre la longitud d’ona dels harmònics d’una corda i la longitud d’aquesta ve donada per l’expressió:

El node fonamental el tindrem per n = 1, per tant: λ = 2L = 64cm (0.2 punts) . Els ventres estaran just al mig i els nodes un a cada extrem (0.2 punts) La velocitat de propagació serà: vp = λ· ν (0.2 punts) = 0, 64·196 = 125m/s (0.2 punts)

b) Dibuixeu, de manera esquemàtica, el perfil de l’ona estacionària del tercer i del cinquè modes de vibració i calculeu-ne les freqüències.

Tercer harmònic

Cinquè harmònic

Proves PAU

8) 2016 setembre sèrie 1 (P3) Un tub dâ&#x20AC;&#x2122;un orgue de la basĂ­lica de la Sagrada FamĂ­lia estĂ obert pels dos extrems i fa 1,0 m de longitud.

a) Calculeu les freqßències i les longituds dâ&#x20AC;&#x2122;ona de les ones estacionĂ ries que es poden propagar per aquest tub. l = Îť/2 (0,2 punts)

Ν0=2¡ l = 2,0 m

(0,2 punts)

đ?&#x153;?5 = đ?&#x153;&#x2020; ¡ đ?&#x2018;&#x201C;5 â&#x2020;&#x2019; đ?&#x2018;&#x201C;5 =

ÂŤp Ĺ&#x2019;p

=

/E/,5 8,5

= 171,5 Hz

(0,2 punts)

Les freqßències permeses són: fn(Hz)= nf0 = n¡171,5 on n=1,2,3,..

(0,2 punts) Les longituds dâ&#x20AC;&#x2122;ona permeses sĂłn Îť0(m)

=

(0,2 punts)

8â&#x201A;Ź â&#x20AC;ş

=

8,5 â&#x20AC;ş

on n=1,2,3,..

b) Si el tub estiguĂŠs ple dâ&#x20AC;&#x2122;heli, el so sâ&#x20AC;&#x2122;hi propagaria a una velocitat de 975,0 m sâ&#x20AC;&#x201C;1. En aquest cas, quines serien les freqßències?

Les freqßències permeses sĂłn: đ?&#x2018;&#x201C;â&#x20AC;şÂŹ

đ?&#x2018;&#x201C;â&#x20AC;şÂŹ (đ??ťđ?&#x2018;§) = đ?&#x2018;&#x203A;

41a,5 8

= n¡ 487,5

= đ?&#x2018;&#x203A;đ?&#x2018;&#x201C;5ÂŹ = đ?&#x2018;&#x203A;

on n=1,2,3...

ÂŤÂŽT Ĺ&#x2019;p

(0,5 punts) (0,5 punts)

35

35

36

9) 2014 juny sèrie 3 (P5) El timbre que sona en una escola a l’hora del pati perquè els alumnes tornin a classe és molt fort. Per tal de saber fins on el sentiran, en cas de no haver-hi edificis ni cap mena de pèrdua d’energia, mesurem amb el telèfon intel·ligent (smartphone) el nivell d’intensitat sonora a 7,0 m de distància del timbre i obtenim un valor de 50 dB. Calculeu: a) La intensitat del so en el lloc on fem la mesura.

El nivell d'intensitat β mesurat en dB es defineix com:

b) La potència del timbre. A partir de quina distància del timbre els alumnes deixaran de sentir el so?

Dada: Les persones no poden percebre els sons que tenen una intensitat inferior a I0 = 1,0 × 10–12 W m–2. Suposeu que el timbre és un emissor de so puntual que emet en totes les direccions.

La intensitat en funció de la potència ve donada per l’expressió:

Deixarem de percebre el so quan la seua intensitat siga igual a la del llindar:

Per tant deixarem de percebre’l a partir d’una distància de 2,2·103 m (0,2 punts)

Proves PAU

10) 2014 juny sèrie 4 (P5) L’agulla d’una màquina de cosir oscil·la verticalment entre dos punts separats per una distància de 20 mm. En les especificacions del fabricant s’indica que l’agulla pot fer 1 800 puntades per minut. Si sabem que l’agulla descriu un moviment harmònic simple: a) Determineu la freqüència en Hz i escriviu l’equació del moviment suposant que en el moment inicial l’agulla es troba en la posició de màxima altura.

Per fer cada punt la màquina de cosir ha de fer una oscil·lació completa, per tant tindrem:

Dues vegades l’amplitud del moviment serà igual a 20 mm è A = 10 mm = 0,01 m (0.3 punts).

L’eq. del moviment serà: y(t) =A cos(2πft) (0.2 punts) = 0.01 cos(1, 88 · 102 t) m (0.2 punts) En el cas de que fessin servir la funció sinus enlloc del cosinus haurien de posar-hi una fase addicional de π/2. b) Calculeu la velocitat i l’acceleració màximes de l’agulla.

11) 2001 juny sèrie 5 (Q3) L’amplitud en un MHS originat per una molla de constant recuperadora k = 500 N/m és de 40 cm. Quina serà l’energia total del mòbil? Quant val la seua Ec a l’instant en qué l’elongació és de 30 cm?

Sabent que l’energia mecànica total d’un oscil·lador harmònic simple és E= 1/2·k·A2 on k és la constant recuperadora i A l’amplitud: E= ½·500·0,42= 40 J. Suposant que no actuen Fnc E = Ec+Ep = Ec + ½ K·x2 =Ec + ½ ·500·0,32 → Ec=17,5 J

37

37

38

12) 2006 juny sèrie 1 (P2) Un objecte de massa 3 kg penja dâ&#x20AC;&#x2122;una molla. Des de la seva posiciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;equilibri lâ&#x20AC;&#x2122;estirem cap avall una distĂ ncia de 25 cm i, des dâ&#x20AC;&#x2122;aquest punt i trobant-se inicialment en repòs, el deixem oscil¡lar lliurement. El perĂ­ode dâ&#x20AC;&#x2122;oscil¡laciĂł ĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;1 s. Determineu: a) Les constants A, Ď&#x2030;, Ď&#x2022;, en unitats de lâ&#x20AC;&#x2122;SI, de lâ&#x20AC;&#x2122;equaciĂł y = A cos (Ď&#x2030;t + Ď&#x2022;) que descriu el moviment de lâ&#x20AC;&#x2122;objecte.

A= 0,25 m (0,3 punts) T=0, y=-A èđ?&#x153;&#x2018; = Ď&#x20AC; o tambĂŠ đ?&#x153;&#x2018; =0

(0,3 punts)

T=1s è w=2Ď&#x20AC;/T= 2Ď&#x20AC; rad/s

(0,4 punts)

b) El valor mĂ xim de lâ&#x20AC;&#x2122;acceleraciĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;objecte, la seva direcciĂł i sentit, i els punts de la trajectòria en què sâ&#x20AC;&#x2122;assoleix. a y=

¢&ÂŁ ¢â&#x20AC;° &

= â&#x2C6;&#x2019;đ??´ ¡ đ?&#x153;&#x201D;8 ¡ cos(đ?&#x2018;¤đ?&#x2018;Ą + đ?&#x153;&#x192;)

valor mĂ xim: ay mĂ x = đ??´ trajectòria:

¡ đ?&#x153;&#x201D;8

(0,2 punts)

(0,4 punts) â&#x2020;&#x2019; ay mĂ x = đ?&#x153;&#x2039; 8 m/s2 i sâ&#x20AC;&#x2122;assoleix als 2 extrems de la

c) La constant recuperadora de la molla.

è k= 120 N/m (0,2 punts)

Proves PAU

PROVES SELECTIVITAT T-7 i 8: Relativitat i fĂ­sica QuĂ ntica 3) 2016 juny sèrie 3 (P5) Al laboratori es mesura lâ&#x20AC;&#x2122;energia cinètica mĂ xima dels electrons emesos quan es fa incidir llum de freqßències diferents sobre una superfĂ­cie metĂ l¡lica. Els resultats obtinguts es mostren en la grĂ fica adjunta. a) Determineu el valor de la constant de Planck a partir de la grĂ fica. b) Calculeu lâ&#x20AC;&#x2122;energia mĂ­nima dâ&#x20AC;&#x2122;extracciĂł dels electrons (en eV).

Dada: 1 eV = 1,60 Ă&#x2014; 10â&#x20AC;&#x201C;19 J.

SOLUCIĂ&#x201C;: a) 0.3p

Â&#x; A partir del pendent de la recta es calcula la constant de Planck.

Triem per exemple, els punts: (1.5¡1015, 2,07) i (1.0¡1015, 0) 0.7 p

đ?&#x2018;&#x192;đ?&#x2018;&#x2019;đ?&#x2018;&#x203A;đ?&#x2018;&#x2018;đ?&#x2018;&#x2019;đ?&#x2018;&#x203A;đ?&#x2018;Ą â&#x2030;&#x2C6;

(8,51¡2,<¡25UVâ&#x20AC;&#x17E; )`5 2,a¡25Vš `25Vš

= 6,62¡10-34 J¡s

Es poden acceptar valors aproximats ja que estem llegint una grĂ fica. b) 0.4 p La freqßència llindar f , ĂŠs, segons la grĂ fica: 1015Hz. La energia mĂ­nima dâ&#x20AC;&#x2122;extracciĂłĚ dels electrons ĂŠs: -34

0.6 p WextracciĂł = hf0 = 6,62Ă&#x2014;10

Ă&#x2014;1015= 6,62Ă&#x2014;10-19 J = 4,14 eV

39

39

40

2) 2016 juny sèrie 5 (P5) Il¡luminem el cĂ tode dâ&#x20AC;&#x2122;una cèl¡lula fotoelèctrica amb un feix de llum verda de 560 nm de longitud dâ&#x20AC;&#x2122;ona i observem que sâ&#x20AC;&#x2122;origina un corrent elèctric. Comprovem que el corrent desapareix quan apliquem una tensiĂł de 0,950 V (potencial de frenada). a) Calculeu el treball dâ&#x20AC;&#x2122;extracciĂł (funciĂł de treball) i el llindar de freqßència del metall del cĂ tode. b) Expliqueu raonadament si es produirĂ efecte fotoelèctric quan un feix de llum de longitud dâ&#x20AC;&#x2122;ona mĂŠs gran que el llindar de longitud dâ&#x20AC;&#x2122;ona incideixi sobre el metall. I si la freqßència del feix incident ĂŠs mĂŠs gran que el llindar de freqßència del metall?

Dades: melectrĂł = 9,11 Ă&#x2014; 10â&#x20AC;&#x201C;31 kg. qelectrĂł = â&#x20AC;&#x201C;1,60 Ă&#x2014; 10â&#x20AC;&#x201C;19 C. 1 eV = 1,60 Ă&#x2014; 10â&#x20AC;&#x201C;19 J. Constant de Planck, h = 6,63 Ă&#x2014; 10â&#x20AC;&#x201C;34 J s. Velocitat de la llum, c = 3,00 Ă&#x2014; 108 m sâ&#x20AC;&#x201C;1.

SOLUCIĂ&#x201C; a) Efotons=W0+EcmĂ xima) Ă W0=

º Ĺ&#x2019;

- EcmĂĄxima

0.2 punts

El potencial de frenada Ês una manera de determinar l'energia cinètica mà xima: Ec mà xima= q¡Vpotencial de frenada à W0=

=

<,</¡25U6> /¡25Âź a<5¡25Uâ&#x20AC;&#x17E;

º Ĺ&#x2019;

â&#x20AC;&#x201C; q¡Vpotencial de frenada

0.2 punts

- 1,6¡10-19 ¡ 0,95 = 2,03¡10-19 J

0.2 punts

On W0 ĂŠs la funciĂł de treball.

La freqßència llindar per produir efecte fotoelèctric ĂŠs: đ?&#x153;?5 =

b) Si

2

2

Ĺ&#x2019;

Ĺ&#x2019;p

đ?&#x153;&#x2020; > đ?&#x153;&#x2020;5 â&#x2020;&#x2019; <

â&#x2020;&#x2019;đ??¸ đ?&#x153;&#x2020; =

½ž Ĺ&#x2019;

<

½ž Ĺ&#x2019;p

Žp ½

= 3,06¡1014 Hz

0,4 punts

= đ?&#x2018;&#x160;5 â&#x2020;&#x2019;

No es pot produir efecte fotoelèctric

0.5 punts

Si đ?&#x153;&#x2C6; > đ?&#x153;&#x2C6;5 â&#x2020;&#x2019; đ??¸ đ?&#x153;&#x2C6; = â&#x201E;&#x17D;đ?&#x153;&#x2C6; > â&#x201E;&#x17D;đ?&#x153;&#x2C6;5 = đ?&#x2018;¤5 â&#x2020;&#x2019; En aquest cas sĂ­ que es produirĂ efecte fotoelèctric

0,5 punts

Proves PAU

3) 2014 juny sèrie 3 (P3) A lâ&#x20AC;&#x2122;espectroscòpia de fotoemissiĂł ultraviolada (UV), il¡luminem les mostres amb un feix de radiaciĂł UV i analitzem lâ&#x20AC;&#x2122;energia dels electrons emesos. a) Hem il¡luminat una mostra amb radiaciĂł de longitud dâ&#x20AC;&#x2122;ona Îť = 23,7 nm i els fotoelectrons analitzats tenen una energia cinètica mĂ xima de 47,7 eV. Calculeu la funciĂł de treball del material analitzat en J i en eV. b) Determineu el llindar de longitud dâ&#x20AC;&#x2122;ona per a aquest material. Com canviaria aquest llindar de longitud dâ&#x20AC;&#x2122;ona si es dupliquĂŠs la potència del feix de radiaciĂł UV? Dades: h = 6,63 Ă&#x2014; 10â&#x20AC;&#x201C;34 J s 1 eV = 1,60 Ă&#x2014; 10â&#x20AC;&#x201C;19 Jc = 3,00 Ă&#x2014; 108 m sâ&#x20AC;&#x201C;1

SOLUCIĂ&#x201C;

a) En el balanç energètic de l'efecte fotoelèctric tenim: ž

ž

/¡25Ÿ

Ĺ&#x2019;

Ĺ&#x2019;

8/,1¡25Uâ&#x20AC;&#x17E;

h â&#x20AC;&#x201C; W = Ec Ă W= h â&#x20AC;&#x201C; Ec = 6,6310-34 ¡

â&#x20AC;&#x201C; 47,7 eđ?&#x2018;&#x2030;

â&#x2C6;&#x2019;19

1,6¡10 1 đ?&#x2018;&#x2019;đ?&#x2018;&#x2030;

= 7,60¡10-19 J = 4,75 eV

b) La longitud d'ona llindar la obtindrem fent que l'energia cinètica dels electrons emesos sigui zero:

Îť 0= h

ž

Ĺ˝

= 2,62¡10-7 m

La longitud d'ona llindar no depèn de la potència de la radiació incident, per tant si dupliquem aquesta potència la longitud d'ona llindar no variarà .

4) 2014 juny sèrie 4 (P3) Una porta sâ&#x20AC;&#x2122;obre i es tanca mitjançant un dispositiu fotoelèctric. La longitud dâ&#x20AC;&#x2122;ona de la radiaciĂł electromagnètica utilitzada ĂŠs de 850 nm i lâ&#x20AC;&#x2122;energia mĂ­nima dâ&#x20AC;&#x2122;extracciĂł del material fotodetector ĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;1,20 eV. Calculeu: a) Lâ&#x20AC;&#x2122;energia cinètica dels fotoelectrons emesos i la longitud dâ&#x20AC;&#x2122;ona de De Broglie associada a aquests electrons. b) La longitud dâ&#x20AC;&#x2122;ona que hauria de tenir una radiaciĂł electromagnètica incident per a duplicar lâ&#x20AC;&#x2122;energia cinètica dels fotoelectrons emesos de lâ&#x20AC;&#x2122;apartat a.

Dades: melectrĂł = 9,11 Ă&#x2014; 10â&#x20AC;&#x201C;31 kg QelectrĂł = â&#x20AC;&#x201C;1,60 Ă&#x2014; 10â&#x20AC;&#x201C;19 C h = 6,63 Ă&#x2014; 10â&#x20AC;&#x201C;34 J sc = 3,00 Ă&#x2014; 108 m sâ&#x20AC;&#x201C;1 SOLUCIĂ&#x201C; a) đ??¸Âž =

b) đ?&#x153;&#x2020;

=

½ž Ĺ&#x2019;

â&#x2C6;&#x2019;đ?&#x2018;&#x160; =

½ž Ă&#x2020;Ă&#x2021; @Ĺ˝

=

<,</¡25U6> ¡/¡25Âź Ă&#x192;a5¡25Uâ&#x20AC;&#x17E;

â&#x2C6;&#x2019; 1,2đ?&#x2018;&#x2019;đ?&#x2018;&#x2030;

2,<¡25UVâ&#x20AC;&#x17E; Ă&#x201E;

<,</¡25U6> ¡/¡25Âź V,Ă&#x2C6;¡VpUVâ&#x20AC;&#x17E; 8¡E,8¡25U&p @2,8PĂ&#x2026; VTĂ&#x2030;

2PĂ&#x2026;

= 4,23¡10-20 J

= 7,21¡10-7 m 41

41

42

Proves PAU

5) 2011 setembre sèrie 2 (P4) En una experiència de laboratori, es mesura lâ&#x20AC;&#x2122;energia cinètica mĂ xima dels electrons que salten quan es fan incidir radiacions de freqßència diferent sobre una placa dâ&#x20AC;&#x2122;un material.

Els resultats obtinguts es mostren en la taula segĂźent, en què Ec representa lâ&#x20AC;&#x2122;energia cinètica, i đ?&#x153;?, la freqßència: Ec (eV)

0

0

2,07

4,14

đ?&#x153;?(đ?&#x2018;&#x192;đ??ťđ?&#x2018;§)

0,500

1,00

1,50

2,00

La representaciĂł grĂ fica dels resultats ĂŠs la segĂźent:

Determineu: a)El valor de la constant de Planck a partir de les dades dâ&#x20AC;&#x2122;aquest experiment. b)La funciĂł de treball; ĂŠs a dir, lâ&#x20AC;&#x2122;energia mĂ­nima dâ&#x20AC;&#x2122;extracciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;electrons.

Expresseu els resultats en unitats del sistema internacional (SI).

DADES: 1 eV = 1,60Ă&#x2014;10â&#x20AC;&#x201C;19J; 1 PHz = 1015Hz.

SOLUCIĂ&#x201C; a) A partir de la grĂ fica es pot veure que la freqßència llindar per que es produeixi efecte fotoelèctric ĂŠs: ν0= 1015Hz [0,2]

h=

Ă&#x2020;ž Ă&#x160;`Ă&#x160;p

= 0,2 =

E=W+Ecâ&#x2021;&#x2019;hν=hν0+Ec

8,51 PĂ&#x2026; 2,a¡25Vš `25Vš Ĺž UV

= 4,14¡10-15 eV = 6,62Ă&#x2014;10â&#x2C6;&#x2019;34 J s

[0,2]â&#x2021;&#x2019;

[0,4]

b) A partir de la grĂ fica podem veure que lâ&#x20AC;&#x2122;energia mĂ­nima per extreure un electrĂł ĂŠs: W=hν0 = 6,62Ă&#x2014;10â&#x2C6;&#x2019;19J

[0,5] [0, 5

43

43

44

Proves PAU

6) 2009 setembre sèrie 1 (P4) Una font lluminosa emet llum monocromà tica de 550 nm amb una potència de 2 mW. Aquesta llum es fa incidir sobre un metall i es produeix efecte fotoelèctric.

Lâ&#x20AC;&#x2122;energia dâ&#x20AC;&#x2122;extracciĂł mĂ­nima dels electrons del metall ĂŠs 2,10 eV. Calculeu: a)Lâ&#x20AC;&#x2122;energia cinètica mĂ xima dels electrons extrets. b)El nombre de fotons que emet la font lluminosa en un minut.

DADES: c= 3,00 ¡ 108m/s;h= 6,626 ¡ 10â&#x20AC;&#x201C;34J ¡ s; 1 eV = 1,60 ¡ 10â&#x20AC;&#x201C;19J; 1 nm = 10â&#x20AC;&#x201C;9m.

SOLUCIĂ&#x201C;

a) W=2,1 eV

â&#x2C6;&#x2019;19

1,60¡10 1 eV

J

= 3,36¡10-19 J 

/¡25Ÿ

Ă&#x17D;

aa5¡25Uâ&#x20AC;&#x17E;

E = W + Ec â&#x2020;&#x2019; Ec = E-W = hν - W =h â&#x20AC;&#x201C; W =6,626¡10-34 ¡

â&#x20AC;&#x201C; 3,36¡10-19 =2,54¡10-20 J

On c=Ν¡ν Âť b) E(1 fotĂł) = hν = h =3,61¡10-19 J Ă&#x17D;

E(font) = P¡Î&#x201D;t = 2¡10-3¡60 = 0,12 J E(font)=E(1 fotĂł)¡ Nfotons => Nfotons=

Ă&#x2020;(~Ă?â&#x20AC;şâ&#x20AC;°) Ă&#x2020;(2 ~Ă?â&#x20AC;°Ăł)

=3,32¡1017 fotons

7) 2005 juny sèrie 1 (Q2) Entre dos punts A i B sâ&#x20AC;&#x2122;estableix una diferència de potencial VAâ&#x20AC;&#x201C; VB = 120 V. Un electrĂł estĂ situat al punt B, inicialment en repòs. Determineu: a) La velocitat amb què arriba al punt A. b) La longitud dâ&#x20AC;&#x2122;ona de de Broglie de lâ&#x20AC;&#x2122;electrĂł, corresponent a la velocitat anterior.

Dades: h= 6,62 ¡ 10â&#x20AC;&#x201C;34J¡s, qe= â&#x20AC;&#x201C; 1,6 ¡ 10â&#x20AC;&#x201C;19C, me= 9,11 ¡ 10â&#x20AC;&#x201C;31 kg

SOLUCIĂ&#x201C; a) W=qe¡Î&#x201D;V=1,92¡10-17 J W=Î&#x201D;Ec=1/2¡me¡đ?&#x2018;ŁÂ¨8 â&#x20AC;&#x201C; 0 â&#x2020;&#x2019; vA=6,5¡106 m/s Îť=h/p=

½

$T ¡Ă&#x2026;ÂĽ

â&#x2020;&#x2019; Îť=1,1¡10-10 m

45

45

46

8) 2008 juny sèrie 2 (Q4) Una radiació de llum ultraviolada, d’una freqüència d’1,5 · 1015 Hz, incideix sobre una làmina de coure de manera que es produeix efecte fotoelèctric. La freqüència mínima perquè es produeixi efecte fotoelèctric en aquest metall és 1,1 · 1015 Hz. a)Calculeu l’energia cinètica màxima dels fotoelectrons emesos. b)Expliqueu què passaria si la llum incident tingués una longitud d’ona de 3,0 · 10–7 m.

DADES: h= 6,62 · 10–34J·s; c= 3·108m/s.

SOLUCIÓ

a) hνincident = hνllindar + Ec à Ec= hνincident - hνllindar = h·( νincident - νllindar)= 6,626·10-34 ·(1,5·10151,1·1015)= 2,65·10-19 J »

/·25¼

Î

/·25U=

b) Energia de la radiació incident: E = hν= h· h = h

= 6,626·10-19 J

Energia llindar: E = hνllindar = 6,626·10-34· 1,1·1015=7,28·10-19 J No es produirà efecte fotoelèctric ja que l’energia dels fotons de la llum incident és menor que l’energia llindar (que és l’energia mínima perquè es produeixi l’efecte fotoelèctric).

Resposta alternativa: f =

» Î

=

/·25¼ /·25U=

= 1,1·1015 Hz

Com que f < fllindar => Eincident < Ellindar, no es produirà efecte fotoelèctric.

Proves PAU

PROVES SELECTIVITAT T-9 : FĂ­sica Nuclear 4) 2016 juny sèrie 3 (P4) T-9 Dâ&#x20AC;&#x2122;una manera molt El potassi 40 (40K) ĂŠs un isòtop inestable. Es pot transformar en calci (Ca) mitjançant una desintegraciĂł βâ&#x20AC;&#x201C; o en argĂł (Ar) mitjançant una desintegraciĂł β+. El nombre atòmic del calci ĂŠs 20. a) Escriviu les equacions nuclears que corresponen a aquests processos, incloent-hi els neutrins i els antineutrins. b) TambĂŠ ĂŠs possible que el potassi 40 capturi un electrĂł de la seva escorça i emeti un fotĂł gamma de 1 460 MeV. Calculeu la longitud dâ&#x20AC;&#x2122;ona i la freqßència dâ&#x20AC;&#x2122;aquests raigs gamma. Calculeu tambĂŠ la disminuciĂł de la massa de lâ&#x20AC;&#x2122;Ă tom de potassi 40 deguda a lâ&#x20AC;&#x2122;energia que sâ&#x20AC;&#x2122;endĂş el fotĂł.

Dades: Constant de Planck, h = 6,63 Ă&#x2014; 10â&#x20AC;&#x201C;34 J s.|e| = 1,6 Ă&#x2014; 10â&#x20AC;&#x201C;19 C. Velocitat de la llum, c = 3,00 Ă&#x2014; 108 m sâ&#x20AC;&#x201C;1.1 eV = 1,60 Ă&#x2014; 10â&#x20AC;&#x201C;19 J. SOLUCIĂ&#x201C;: a) DesintegraciĂł β- :

E5 24đ??ž

5 ` â&#x2020;&#x2019; E5 85đ??śđ?&#x2018;&#x17D; + đ?&#x203A;˝ + 5đ?&#x153;?P

Si no es posa lâ&#x20AC;&#x2122;antineutrĂ­ descompta 0,2 punts E5 5 @ DesintegraciĂł β+: E5 24đ??ž â&#x2020;&#x2019; 2Ă&#x192;đ??´đ?&#x2018;&#x; + đ?&#x203A;˝ + 5đ?&#x153;&#x2C6;P

Si no es posa lâ&#x20AC;&#x2122;antineutrĂ­ descompta 0,2 punts.

b) E =1460MeV =1460â&#x2039;&#x2026;106 eV â&#x2039;&#x2026; Ă&#x2020;

8,//<¡25UVp

½

<,</¡25U6>

E=h¡ν à ν= =

Îť=

ž Ă&#x160;

=

Î&#x201D;m =

/¡25Ÿ /,a8¡25&6

Ë&#x2020;Ă&#x2020; ž&

=

2,<¡25UVâ&#x20AC;&#x17E; 2PĂ&#x2026;

đ?&#x203A;˝ ` = `25đ?&#x2018;&#x2019; đ?&#x203A;˝ @ =

5 @2đ?&#x2018;&#x2019;

= 2.336â&#x2039;&#x2026;10 10 J â&#x2C6;&#x2019;

= 3,52¡1023¡s-1

= 8,51¡10-16 m

8,//<¡25UVp (/,55¡25Ÿ )&

= 2,60¡10-27 kg

47

47

48

5) 2016 juny sèrie 5 (P4) Una substĂ ncia radioactiva es desintegra segons lâ&#x20AC;&#x2122;equaciĂł segĂźent (en el sistema internacional, SI): N = N0 eâ&#x20AC;&#x201C;0,0050t a) Expliqueu el significat de les magnituds que intervenen en aquesta equaciĂł i indiqueu el perĂ­ode de semidesintegraciĂł de la substĂ ncia. Justifiqueu la resposta. b) Si en un moment determinat la mostra contĂŠ 1,0 Ă&#x2014; 1028 nuclis dâ&#x20AC;&#x2122;aquesta substĂ ncia, calculeu lâ&#x20AC;&#x2122;activitat que tindrĂ al cap de 4,0 hores.

SOLUCIĂ&#x201C;: a) N(t) ĂŠs el nombre de nuclis que queden de la substĂ ncia radioactiva, desprĂŠs que hagi passat un temps t, si en tenim un nombre N0 a lâ&#x20AC;&#x2122;instant inicial.

Lâ&#x20AC;&#x2122;exponent 0.005 s-1 es la constant de desintegraciĂł radioactiva â&#x2021;&#x2019; Îť = 0, 005 s-1 El perĂ­ode de semidesintegraciĂłĚ ĂŠs el temps que ha de passar perquèĚ&#x20AC; es redueixi a la meitat la quantitat dâ&#x20AC;&#x2122;una substĂ ncia radioactiva.

b) L'activitat dâ&#x20AC;&#x2122;una substĂ ncia radioactiva es defineix com: A(t) = -

AĂ&#x201D;(â&#x20AC;°) Aâ&#x20AC;°

= (-Îť)¡(-N0)¡đ?&#x2018;&#x2019; `Ĺ&#x2019;¡â&#x20AC;°

A (t= 4 h = 14.400 s) = 0,005 s-1 ¡1028 nuclis e-(0,005 s-1 ¡ 14400 s) = 2,7¡10-6 nuclis /s

3) 2015 setembre sèrie 5 (P3) El radĂł 222, de sĂ­mbol Rn, ĂŠs un gas noble responsable de bona part de lâ&#x20AC;&#x2122;exposiciĂł de les persones a les radiacions ionitzants. El 222Rn es forma al subsòl a partir del radi (Ra) i a causa del seu estat gasĂłs es difon cap a lâ&#x20AC;&#x2122;atmosfera. a) Quan el 222Rn es desintegra emet partĂ­cules Îą. Escriviu lâ&#x20AC;&#x2122;equaciĂł nuclear dâ&#x20AC;&#x2122;aquest procĂŠs de desintegraciĂł. b) A mĂŠs de la radiaciĂł Îą, durant el procĂŠs de desintegraciĂł tambĂŠ sâ&#x20AC;&#x2122;emeten raigs Îł (no cal que els inclogueu en lâ&#x20AC;&#x2122;equaciĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;apartat anterior). Calculeu la freqßència i la longitud dâ&#x20AC;&#x2122;ona dâ&#x20AC;&#x2122;un fotĂł Îł dâ&#x20AC;&#x2122;energia 5,50 MeV. Dades: Nombres atòmics: Bi, 83; Po, 84; At, 85; Rn, 86; Fr, 87; Ra, 88; Ac, 89.1 eV = 1,60 Ă&#x2014; 10â&#x20AC;&#x201C;19 J Constant de Planck, h = 6,63 Ă&#x2014; 10â&#x20AC;&#x201C;34 J s Velocitat de la llum, c = 3,00 Ă&#x2014; 108 m sâ&#x20AC;&#x201C;1.

SOLUCIĂ&#x201C;: a)

888 Ă&#x192;<đ?&#x2018;&#x2026;đ?&#x2018;&#x203A;

E â&#x2020;&#x2019; 82Ă&#x192; Ă&#x192;Eđ?&#x2018;&#x192;đ?&#x2018;&#x153; + 8đ??ťđ?&#x2018;&#x2019; (o tambĂŠ Îą)

b) E=5,50¡106 eV

2,<¡25UVâ&#x20AC;&#x17E; 2PĂ&#x2026;

= 8,80¡10-13 J

E=h¡f Ă f=E/h = 1,33¡1021 s-1 â&#x2020;&#x2019; Îť = c/f = 2,26¡10-13 m

Proves PAU

4) 2015 setembre sèrie 3 (P3) El copernici 811 228đ??śđ?&#x2018;&#x203A; va ser sintetitzat al laboratori del Centre per a la Recerca dâ&#x20AC;&#x2122;Ions Pesants (GSI) de Darmstadt (Alemanya) el 9 de febrer del 1999. El nom oficial data del febrer del 2010, en honor de Nicolau Copèrnic. Per a obtenir-lo, es bombardeja una diana de plom amb projectils dâ&#x20AC;&#x2122;Ă toms de zinc. La reacciĂł es pot escriure aixĂ­:

El 811 228đ??śđ?&#x2018;&#x203A; es desintegra segons la seqßència segĂźent:

El 811 228đ??śđ?&#x2018;&#x203A; tĂŠ un perĂ­ode de semidesintegraciĂł de 0,17 ms. a) Completeu la reacciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;obtenciĂł del 811 228đ??śđ?&#x2018;&#x203A; a partir de plom i de zinc. Quin tant per cent

de 811 228đ??śđ?&#x2018;&#x203A; roman sense desintegrar-se al cap dâ&#x20AC;&#x2122;un minut dâ&#x20AC;&#x2122;haver-se produĂŻt la reacciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;obtenciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;aquest isòtop? b) Escriviu la seqßència o sèrie radioactiva (amb tots els sĂ­mbols dels elements) fins a arribar al fermi.

DADES: Ă&#x192;8đ?&#x2018;&#x192;đ?&#x2018;?

plom

225đ??ˇđ?&#x2018;

25Ă&#x192;đ??ťđ?&#x2018;

darmstadti hassi

25<đ?&#x2018;&#x2020;đ?&#x2018;&#x201D;

25Eđ?&#x2018;&#x2026;đ?&#x2018;&#x201C;

seaborgi

rutherfordi

258đ?&#x2018; đ?&#x2018;&#x153;

255đ??šđ?&#x2018;&#x161;

nobeli fermi

/5đ?&#x2018;?đ?&#x2018;&#x203A;

zinc

SOLUCIĂ&#x201C;: a) Les reaccions nuclears conserven la massa i la cĂ rrega.

49

49

50

El perĂ­ode de semidesintegraciĂł, T1/2, ĂŠs el temps que ha de passar per reduir-se a la meitat la quantitat d'una substĂ ncia radioactiva, en aquest cas T1/2 = 0.17 ms â&#x2021;&#x2019; En t = 1 minut no hi haurĂ res â&#x2020;&#x2019; 0 % de copernici. b)

Es produeix una desintegraciĂł alfa repetida.

Per cada desintegraciĂł incompleta o incorrecta es penalitzarĂ amb 0,2 p. Si totes les reaccions sĂłn incorrectes, la puntuaciĂł serĂ de zero.

5) 2012 juny sèrie 1 (P3) Lâ&#x20AC;&#x2122;urani 235 tĂŠ uns quaranta modes possibles de desintegraciĂł per absorciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;un neutrĂł. a)Completeu la reacciĂł nuclear segĂźent, que sâ&#x20AC;&#x2122;esdevĂŠ quan un nucli dâ&#x20AC;&#x2122;urani 235 absorbeix un neutrĂł:

Indiqueu tambĂŠ quants neutrons i protons tĂŠ aquest nucli dâ&#x20AC;&#x2122;urani. b)Calculeu lâ&#x20AC;&#x2122;energia produĂŻda en la fissiĂł dâ&#x20AC;&#x2122;un nucli dâ&#x20AC;&#x2122;urani 235, dâ&#x20AC;&#x2122;acord amb la reacciĂł anterior.

DADES: mneutrĂł= 1,008 66 u; m(235U) = 235,124 u;m(95Sr) = 94,9194 u; m(139Xe) = 138,919 u; c= 2,99792Ă&#x2014;108msâ&#x20AC;&#x201C;1; 1 u = 1,660 54Ă&#x2014;10â&#x20AC;&#x201C;27kg SOLUCIĂ&#x201C;: Ă&#x153; a) Ă&#x203A; đ?&#x2018;&#x203A;

ž 4a Ă&#x153; + 8/a 48đ?&#x2018;&#x2C6; â&#x;š /Ă&#x192;đ?&#x2018;&#x2020;đ?&#x2018;&#x; + A đ?&#x2018;&#x2039;đ?&#x2018;&#x2019; + 2 Ă&#x203A; đ?&#x2018;&#x203A;

Aquest nucli dâ&#x20AC;&#x2122;urani tĂŠ 92 protons i 235-92=143 neutrons. b)

Î&#x201D;đ?&#x2018;&#x161; = đ?&#x2018;&#x161;8/a Ă&#x; â&#x2C6;&#x2019; đ?&#x2018;&#x161;4a Ă ^ + đ?&#x2018;&#x161;â&#x20AC;şPĂĄâ&#x20AC;°^Ăł + đ?&#x2018;&#x161;2/4âT = 0,27694 u;

0,27694u¡

2,<<5aE¡25U&= u2å

=4,59870¡10-28 Kg

E=Î&#x201D;m¡c2 = 4,13309¡10-11 J

Proves PAU

6) 2014 juny sèrie 3 (P3) En un jaciment arqueològic es troben unes restes òssies antigues dâ&#x20AC;&#x2122;animals. Un gram dâ&#x20AC;&#x2122;aquestes restes contĂŠ 9,5 Ă&#x2014; 108 Ă toms de carboni 14. Lâ&#x20AC;&#x2122;anĂ lisi dâ&#x20AC;&#x2122;una mostra actual, de la mateixa massa i de caracterĂ­stiques similars, revela que, en el moment de la mort dels animals, els ossos tenien 6,9 Ă&#x2014; 109 Ă toms de 2E<đ??ś /gram. a) Determineu lâ&#x20AC;&#x2122;antiguitat de les restes si sabem que el perĂ­ode de semidesintegraciĂł del 2E <đ??ś ĂŠs de 5 760 anys. b) Escriviu lâ&#x20AC;&#x2122;equaciĂł nuclear de la desintegraciĂł (amb emissiĂł de βâ&#x20AC;&#x201C;) del antineutrins. Calculeu el defecte de massa per nucleĂł de 2E<đ??ś .

2E <đ??ś i

incloeu-hi els

Dades: c = 3,00 Ă&#x2014; 108 m sâ&#x20AC;&#x201C;1Nombres atòmics: Be, 4; B, 5; C, 6; N, 7; O, 8; F, 9 Masses:

PartĂ­cula

Massa (kg)

PartĂ­cula

Massa (kg)

protĂł

1,6726¡10-27

electrĂł

9,1093¡10-31

neutrĂł

1,6749¡10-27

Ă tom de

2E <đ??ś

2,3253¡10-26

SOLUCIĂ&#x201C;: a) N(t)=N0¡ đ?&#x2018;&#x2019; b) 2E<đ??ś

`

â&#x20AC;&#x2DC;¡ãä& ?V/&

â&#x2020;&#x2019; đ?&#x2018;Ą = â&#x2C6;&#x2019;

;V &

â&#x201A;Źâ&#x20AC;ş8

¡ đ?&#x2018;&#x2122;đ?&#x2018;&#x203A;

Ă&#x201D; â&#x20AC;° Ă&#x201D;p

= â&#x2C6;&#x2019;

a1<5 â&#x201A;Źâ&#x20AC;ş8

¡ đ?&#x2018;&#x2122;đ?&#x2018;&#x203A;

4,a¡25Âź <,4¡25â&#x20AC;&#x17E;

= 1,65¡104 anys

â&#x2020;&#x2019; đ?&#x203A;˝ ` + 2EĂ&#x203A;đ?&#x2018;&#x2039; + 55đ?&#x153;? â&#x2020;&#x2019; a=7

Per tant 2E Ă&#x203A;đ?&#x2018;&#x2039;

=

2E 1đ?&#x2018;

. Si ĂŠs deixen lâ&#x20AC;&#x2122;antineutrĂ­ i/o el posen malament restarem 0,1 punts.

Î&#x201D;m = đ?&#x2018;&#x161;( 2E<đ??ś) â&#x2C6;&#x2019; 8 ¡ đ?&#x2018;&#x161;( 25đ?&#x2018;&#x203A;) â&#x2C6;&#x2019; 6 ¡ đ?&#x2018;&#x161;( 22)đ?&#x2018;? â&#x2C6;&#x2019; 6 ¡ đ?&#x2018;&#x161;( `25đ?&#x2018;&#x2019;) = 1,873¡10-28 kg Defecte de massa del 2E<đ??ś

=

Ë&#x2020;$ 2E

= 1,338¡10-29 kg

7) 2014 juny sèrie 4 (P3) Lâ&#x20AC;&#x2122;any 2006, lâ&#x20AC;&#x2122;exespia rus del KGB Aleksandr Litvinenko va ser vĂ­ctima dâ&#x20AC;&#x2122;un enverinament amb poloni 210 i es va convertir en la primera vĂ­ctima confirmada que moria per la sĂ­ndrome de radiaciĂł aguda. El poloni 210 ĂŠs un emissor de partĂ­cules Îą que es troba a la natura i que tambĂŠ es pot obtenir en laboratoris nuclears. a) Escriviu la reacciĂł de desintegraciĂł del poloni 210, si sabem que en desintegrar-se produeix un isòtop del plom. b) El perĂ­ode de semidesintegraciĂł efectiu en el cos humĂ del poloni 210 ĂŠs de 37 dies. Si suposem que la dosi que van subministrar a Litvinenko va ser de 5 mg, quina quantitat de poloni 210 hi havia en el seu organisme quan va morir, vint dies desprĂŠs de lâ&#x20AC;&#x2122;enverinament?

Dada: Símbols químics i nombres atòmics del poloni Z(Po) = 84 i del plom Z(Pb) = 82.

SOLUCIĂ&#x201C;: a) Plantegem lâ&#x20AC;&#x2122;equaciĂł de la desintegraciĂł del poloni-210 com: 825 Ă&#x192;Eđ?&#x2018;&#x192;đ?&#x2018;&#x153;

â&#x2020;&#x2019; E8đ?&#x203A;ź + Ă&#x192;8cđ?&#x2018;&#x192;đ?&#x2018;?

a) m=m0¡ đ?&#x2018;&#x2019;

`

ãä&¡â&#x20AC;&#x2DC; ?V/&

x+4 = 210 Ă x = 206

Ă m= 5mg¡đ?&#x2018;&#x2019;

`

ãä& ¡&pâ&#x20AC;˘Ă¨Tâ&#x20AC;&#x153; 6= â&#x20AC;˘Ă¨Tâ&#x20AC;&#x153; =

3,4 mg

51

51

52

8) 2011 setembre sèrie 2 (P5) El poloni 210 tĂŠ un perĂ­ode de semidesintegraciĂł de 138,4 dies i es desintegra, per emissiĂł de partĂ­cules alfa, en un isòtop estable del plom. El procĂŠs ĂŠs el segĂźent: 825 Ă&#x192;Eđ?&#x2018;&#x192;đ?&#x2018;&#x153;

Ă ÂŁcđ?&#x2018;&#x192;đ?&#x2018;? + E8đ??ťđ?&#x2018;&#x2019;

a)Determineu els Ă­ndexs x i y i el temps necessari perquè la massa del poloni es redueixi al 30 % de la massa inicial. b) Calculeu lâ&#x20AC;&#x2122;energia que es desprèn en la desintegraciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;un nucli de poloni, expressada en J i en MeV. E c â&#x20AC;&#x201C;27kg; 1eV = 1,6Ă&#x2014;10â&#x20AC;&#x201C;19J; DADES: m( 825 Ă&#x192;Eđ?&#x2018;&#x192;đ?&#x2018;&#x153; )=209,983 u; m( ÂŁđ?&#x2018;&#x192;đ?&#x2018;? )=205,974 u; m( 8đ??ťđ?&#x2018;&#x2019; )=4,003 u;1 u = 1,66Ă&#x2014;10 c=3Ă&#x2014;108 m/s.

SOLUCIĂ&#x201C;: a) La conservaciĂł del nombre mĂ ssic ens imposa: 210 =x + 4 â&#x2021;&#x2019; x = 206; la conservaciĂł del nombre de protons ens dĂłna: 84 = y + 2 â&#x2021;&#x2019;y = 82

La llei de desintegraciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;un radionucli es: ln(0,3) = -

â&#x20AC;°Âˇâ&#x201A;Źâ&#x20AC;ş8 ;V/&

â&#x2020;&#x2019; t=-

â&#x201A;Źâ&#x20AC;ş5,/¡;V/& â&#x201A;Źâ&#x20AC;ş8

N = N 0¡ đ?&#x2018;&#x2019;

Uâ&#x20AC;&#x2DC;¡ãä& ?V/&

= 240,4 dies

b) Lâ&#x20AC;&#x2122;energia produida en la reacciĂł es deguda a la transformaciĂł de massa en energia a partir de lâ&#x20AC;&#x2122;equaciĂł: â&#x2C6;&#x2020;E= â&#x2C6;&#x2020;m¡c2, on â&#x2C6;&#x2020;m ĂŠs la diferència de massa entre el radinucli inicial i els productes finals de la desintegraciĂł, per tant: â&#x2C6;&#x2020;m = (209,983â&#x2C6;&#x2019;205,974â&#x2C6;&#x2019;4,003) u = 6¡10-3 u = 9,96¡10-30 kg â&#x2020;&#x2019; â&#x2C6;&#x2020;E= â&#x2C6;&#x2020;mc2=8,964¡10-13 J I en eV: 5.6¡106 eV = 5,6 MeV

Proves PAU

9) 2012 juny sèrie 3 (P2) Hem observat una mostra dâ&#x20AC;&#x2122;un isòtop radioactiu. El grĂ fic mostra lâ&#x20AC;&#x2122;evoluciĂł del nombre dâ&#x20AC;&#x2122;Ă toms de lâ&#x20AC;&#x2122;isòtop durant 200 dies.

a)Determineu el perĂ­ode de semidesintegraciĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;isòtop. Quants Ă toms quedaran al cap de tres perĂ­odes de semidesintegraciĂł? b) Sospitem que es tracta de poloni 210 (Z= 84), un element emissor de radiaciĂł alfa. Escriviu la reacciĂł nuclear de lâ&#x20AC;&#x2122;emissiĂł alfa dâ&#x20AC;&#x2122;aquest isòtop.

SOLUCIĂ&#x201C;: a) A partir de lâ&#x20AC;&#x2122;observaciĂł de la grĂ fica veiem que als 140 dies el nombre dâ&#x20AC;&#x2122;Ă toms radioactius sâ&#x20AC;&#x2122;ha reduĂŻt a la meitat. Per tant el per Ě Äąode de semidesintegraciĂł serĂ : T1/2= 140 dies.

N = N 0¡ đ?&#x2018;&#x2019;

Uâ&#x20AC;&#x2DC;¡ãä& ?V/&

Per tant per t= 3¡T1/2 tindrem: N(t= 3T1/2) =N0¡ eâ&#x2C6;&#x2019;3ln2 = 1.25Ă&#x2014;1015 Ă toms b) La reacciĂł nuclear serĂ : 825 Ă&#x192;Eđ?&#x2018;&#x192;đ?&#x2018;&#x153;

â&#x2020;&#x2019; E8đ?&#x203A;ź + 85< Ă&#x192;8đ?&#x2018;&#x192;đ?&#x2018;?

TambĂŠ considerem vĂ lida la resposta on enlloc de Îą sâ&#x20AC;&#x2122;escriu He.

53

53

54

10) 2012 juny sèrie 1 (P4) Un dels problemes principals de la producciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;energia elèctrica en les centrals nuclears ĂŠs lâ&#x20AC;&#x2122;emmagatzematge dels residus radioactius. El plutoni ĂŠs un dâ&#x20AC;&#x2122;aquests residus: tĂŠ un perĂ­ode de semidesintegraciĂł de 6,58Ă&#x2014;103 anys i ĂŠs un potent emissor de partĂ­cules Îą. a)Si avui sâ&#x20AC;&#x2122;emmagatzema una quantitat determinada dâ&#x20AC;&#x2122;aquest plutoni, quin percentatge dâ&#x20AC;&#x2122;aquest isòtop quedarĂ sense desintegrar-se dâ&#x20AC;&#x2122;aquĂ­ a un segle? b)Sabent que les partĂ­cules Îą sâ&#x20AC;&#x2122;emeten amb una energia cinètica dâ&#x20AC;&#x2122;1,00Ă&#x2014;10â&#x20AC;&#x201C;13J, calculeune la longitud dâ&#x20AC;&#x2122;ona de De Broglie associada.

DADES: h= 6,62Ă&#x2014;10â&#x20AC;&#x201C;34Js; m = 6,68Ă&#x2014;10â&#x20AC;&#x201C;27kg Îą

SOLUCIĂ&#x201C;: a) N(t) =N0eâ&#x2C6;&#x2019;Îť t ; Îť=

â&#x201A;Źâ&#x20AC;ş8 ;V/&

â&#x2020;&#x2019; N(t=100 anys) =N0¡đ?&#x2018;&#x2019; `

ãä&¡Vpp Ă&#x2C6;šŸp =

N0¡0,99

Per tant quedarĂ un 99% de plutoni sense desintegrar. b) Îť= 2

½ ]

Ec= ¡ đ?&#x2018;&#x161;ĂŞ ¡ đ?&#x2018;ŁĂŞ8 â&#x2020;&#x2019; đ?&#x2018;ŁĂŞ 8

=

8¡Ă&#x2020;ž $ĂŤ

â&#x2020;&#x2019; Îť=

½ $Í¡ sÍ

=

½ $Í ¡

= &¡ÏĂ&#x2021; Ă­ĂŤ

½ $ĂŤ ¡8¡Ă&#x2020;ž

= 1,81¡10-14 m