425 Desembre 2018
A UNA, PUBLICACIÓ DE LA COMUNITAT EDUCATIVA JESUÏTES SARRIÀ - SANT IGNASI
Sumari 4
6
8
10
11
ESCOLA
EDITORIAL
AMPA
AMPA
A 4 BANDES
Inclusivitat
Festa de Nadal 2018
Què demanes a una escola inclusiva?
Entrevistem en Josep Maria Ramón
Horitzons inclusius
12
14
16
18
20
MOPI
PRIMÀRIA
NEI ESO
ESO BATX
Tallers i racons. Espais inclusius
Els ambients d’aprenentatge a la PIN
La codocència
Caminant amb el pelegrí
FORMACIÓ PROFESSIONAL
Inclusió als Estudis Professionals
22
24
26
28
30
PARAESCOLARS
FORMACIÓ HUMANA I PASTORAL
CENTRE SANT JAUME
FINESTRA OBERTA
JESUÏTES EDUCACIÓ
Avançant cap a una societat inclusiva
Les línies de força
L’Escola d’iniciació esportiva, una escola per a tots
Voluntariats
CONSELL DE REDACCIÓ Josep Maria Ramón, Isabel Pagonabarraga, Noemí Sánchez, Josep Guàrdia, David Rius i Daniel Bargalló. HEMEROTECA DE L’AUNA
http://auna.santignasi.fje.edu
DISSENY I MAQUETACIÓ
Mireia Barreras. Estudi Disseny Gràfic
Fòrum 2018
4 | REVISTA AUNA
Entrevistem en Josep Maria Ramón N ou Director General de Jesuïtes Sarrià - Sant Ignasi Ja comença a ser tradició que els alumnes de RàdioNet de 1r d’ESO facin cada any alguna entrevista al personal, professors o director de l’escola. Enguany, tenint en compte que tenim nova direcció, aprofitem l’ocasió per fer una entrevista a Josep Maria Ramón Gimeno, el nou director del Sant Ignasi. Josep Maria Ramón arriba a la direcció de l’escola en un moment de molts canvis i amb la NEI a l’ESO a tocar. Tenim moltes ganes de conèixer-lo una mica més i li agraïm el seu temps per fer aquesta entrevista.
Comencem!
REVISTA AUNA
|5
VEURE ENTREVISTA COMPLETA
6 | REVISTA AUNA
Horitzons inclusius Departament d’Orientació Psicopedagògica
Decret de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu. Generalitat de Catalunya
En el marc de transformació de l’Horitzó 2020, Jesuïtes Educació camina cap a una xarxa d’escoles que volen ser diverses, inclusives i solidàries. Treballem per a una formació integral de la persona oferint propostes cada vegada més obertes i flexibles per afavorir el desenvolupament de les capacitats i els talents de tots els nostres alumnes, independentment de les seves característiques. Una proposta educativa que sorgeix de la nostra tradició ignasiana, que ens mou a construir una societat millor, que cerqui el bé comú, més humana i sensible... per tant, més inclusiva.
REVISTA AUNA
Què entenem a Jesuïtes Educació per inclusió
|7
educativa que no és altra que oferir als nostres alumnes una escola per a tots, sense distinció de races, gèneres o capacitats. Una escola en què tothom se senti inclòs, reduint barreres de qualsevol tipus... generant suports ens els contextos ordinaris i mobilitzant i optimitzant els recursos.
En la nostra institució la inclusió és un element identitari i una voluntat compartida. Entenem la pròpia identitat des de la diversitat i la diferència com a elements inherents a la condició humana, valors i eixos fonamentals per aprendre a viure i conviure junts. A les nostres comunitats educatives cerquem el ple desenvolupament, l’aprenentatge i la participació de tots, identificant i eliminant les barreres per evitar l’exclusió i la discriminació, per a promoure la igualtat d’oportunitats i ajudar a fer créixer persones en tot el seu potencial humà (MAGIS). Així doncs, després de sensibilitzar-nos amb el tema i d’entrar en la Cultura i en les pràctiques inclusives, pensem que la inclusió no hauria de ser un objectiu en si mateix, sinó la manera de com una escola vol desenvolupar allò que constitueix la seva missió. Així doncs, a l’ADN de la institució ha d’estar implícita la Inclusió. Des del Departament d’Ensenyament cada vegada s’aposta més per acostar els centres a aquesta filosofia
Ens trobem interpel·lats a donar resposta a noves realitats, amb una administració que legisla demanant nous esforços als centres, amb renovades i legítimes expectatives de les famílies, i el que és més important, amb infants i joves que esperen el nostre acompanyament en el seu itinerari vital i educatiu. L’aprovació del decret d’inclusió és una oportunitat per a la igualtat de tots els ciutadans, siguin quines siguin les seves capacitats, és un dret fonamental i, per tant, irrenunciable. Les noves etapes transformades a nivell de xarxa MOPI, PIN, NEI , FP estan en el procés de passar d’una escola integradora amb espais per a la diversitat a una escola inclusiva com a espai de diversitat. El nostre repte és, doncs, abandonar definitivament la fragmentació i conviure en un mateix escenari. Amb aquest objectiu volem engegar processos de millora i innovació en els centres guiats pels valors inclusius en consonància amb els valors de la Companyia de Jesús. En aquest número de la nostra revista, des de les diferents etapes de l’escola explicarem alguns exemples de diferents pràctiques inclusives que s’estan duent a terme aquest curs i de com es viu la inclusió.
ESCOLARITZACIÓ DE TOTS ELS ALUMNES EN CENTRES ORDINARIS
El reconeixement de la diversitat
El sistema inclusiu resposta per a tots
La personalització de l’aprenentatge
Xarxa de suport a la inclusió
Participació i coresponsabilitat
Igualtat d’oportunitats Mesures i suports
8 | REVISTA AUNA
Inclusivitat Mariona Roger Azemar Junta AMPA Sant Ignasi
Inclusivitat és un terme ampli; parla d’identificar les diferències, la diversitat entre els alumnes i les famílies i posar els mitjans necessaris perquè en l’àmbit educatiu, d’aprenentatges i socials, els alumnes tinguin una escolaritat exitosa i, com diríem des de la “Ignasianitat”, cadascú arribi al seu Magis.
El Sant Ignasi és una escola molt gran, amb més de 3000 alumnes, unes 1500 famílies i això comporta que no tots tinguem la mateixa percepció del que representa la inclusivitat a les aules. Però sí que compartirem segurament la idea que volem que els nens amb dificultats escolars, o nens amb altes capacitats, puguin arribar al màxim dins de la nostra escola. Que quan hi hagi dificultats per a la mobilitat, problemes de salut (per ex. diabètics), problemes psicològics, etc., no notin les barreres físiques, les diferències en les sortides o el menyspreu del grup perquè no s’entén el que li passa. Que les famílies que passen per dificultats econòmiques no es vegin excloses quan hi ha sortides familiars i que els facilitem la seva participació en les activitats de l’escola. La nostra escola, dins de la seva magnitud, s’ha anat adaptant a aquestes situacions, però en molts casos, de forma reactiva, quan l’alumne individual ho ha requerit. I som conscients que ha anat posant mitjans per fer, per a aquell alumne, una escola més inclusiva. Però els nous temps, l’Horitzó 2020, són una gran oportunitat perquè la nostra escola sigui INCLUSIVA en majúscules. Ja fa temps que s’està transformant i anem percebent canvis arquitectònics, menys barreres, més
Tenim moltes ganes de conèixer-lo una mica més i li agraïm el seu temps per fer aquesta entrevista. Comencem! REVISTA AUNA
|9
Tots volem formar part d’una escola que sigui inclusiva i les nostres actuacions com a mares i pares, a més a més de les que fa l’escola, també són importants per dur a terme aquest objectiu.
formació dels tutors, monitors en les sortides per a nens diabètics que precisen controls continus, presència del DOP a les aules, augment de ratio professors /alumnes en molts moments dins l’aula, auxiliars de conversa, mestres.... que augmenten la qualitat de la docència i alhora permeten tractar millor les diferències entre els alumnes. Tot i que encara no s’ha desplegat tot el projecte Horitzó 2020, hi confiem. A l’AMPA volem seguir treballant amb l’escola de forma proactiva per assolir-ne el repte. Des dels delegats, que fan un seguiment més estret d’aquestes qüestions, fins a les nostres comissions (com ara les de beques, d’esports, de salut, de reciclatge i altres), que desenvolupen una tasca important i alhora silenciosa perquè sigui així. Tots volem formar part d’una escola que sigui inclusiva i les nostres actuacions com a mares i pares, a més a més de les que fa l’escola, també són importants per dur a terme aquest objectiu.
10 | REVISTA AUNA
4
| 11
bandes
andes
a
REVISTA AUNA
Què demanes a una escola inclusiva?
L’escola inclusiva ha d’estar preparada per atendre les necessitats particulars de cada alumne. Mireia del Pozo Mare i delegada d´etapa MOPI
Que tracti a tots els alumnes per igual i que tothom sigui acceptat dins de l’aula i fora. Paula Figueras Alumna 2n d’ESO B
Que totes les persones, amb les seves similituds i diferències, se senti inclosa i pugui créixer personalment i professional (o personalment i professionalment). Marcel Pérez Alumne d’Animacions en 3D, jocs i entorns interactius
Que dediqui recursos a integrar, fins allà on es pugui, l’alumnat propi d’escoles especials en grups ordinaris. Així, tots els alumnes podran tenir l’oportunitat d’aprendre a conviure i créixer en un entorn divers. Eduard Rovira Cap de convivència de Batxillerat
12 | REVISTA AUNA
MO MOPI
Tallers i racons Espais inclusius Equip de mestres de MOPI4
GALERIA DE FOTOS
A les aules del MOPI trobem un alumnat divers i és per aquest motiu que des de fa molt de temps es veu clara la idea que l’Educació Inclusiva i les seves metodologies són imprescindibles per atendre a tots aquests nens i nenes, sense excepció. La Inclusió va un pas per davant de la integració; consisteix a identificar les capacitats i necessitats de cada infant i a oferir una educació de qualitat adaptada i específica per a cada individu.
REVISTA AUNA
| 13
OPI Els racons i tallers en el nostre MOPI són un eix metodològic inclusiu que ofereix treballar activitats científiques, manipulatives, artístiques i de rol simbòlic.
En un mateix racó oferim diferents propostes d’activitats i l’alumne les realitza de forma autònoma i voluntària. Dins d’aquests espais es respecten els diferents ritmes d’aprenentatge i el mestre dinamitza i guia tot encoratjant a participar de la proposta de les activitats plantejades.
En els racons i tallers del MOPI els grups són reduïts i ens permet atendre a tot l’alumnat. Aquests no són homogenis ja que hi participen els infants de 3, 4 i 5 anys i es propicia el treball tot jugant entre iguals. Com a mestres és molt ric observar aquesta interacció entre ells, l’ajuda
que s’ofereixen els uns als altres, com resolen els conflictes i com creen noves propostes a partir del que nosaltres oferim i comencen a desenvolupar les seves competències i capacitats al ritme que necessiten.
Els racons en què els alumnes trien l’activitat a realitzar lliurement són: investigadors, mercat, llar, artistes i jocs del món; d’altra banda, els tallers en els quals oferim unes activitats més dirigides i es crea un objectiu comú són: robòtica-constructors, música, atelier i teatre.
Aquesta metodologia afavoreix l’aprenentatge cooperatiu entre infants, i és aquest el que esdevé un element que facilitarà la inclusió, la participació i la cohesió del grup.
AMBI 14 | REVISTA AUNA
PRIMÀRIA
Els ambients
Alba Sicilia
Cap Pedagògic Primària Inicial
d’aprenentatge a la PIN
Des de la Primària Inicial (PIN) també estem entrant en la cultura inclusiva i per això proposem algunes pràctiques que fomenten la presència, la participació i l’èxit de tots els nostres alumnes. Els ambients són una d’aquestes pràctiques en què oferim espais, amb propostes i materials variats, dissenyats perquè els nens/es puguin construir els seus propis aprenentatges a partir del joc, l’exploració, l’experimentació, la interpretació, el treball cooperatiu i l’aprenentatge des de l’interès i el plaer. A partir d’aquestes propostes, els infants investiguen, els sorgeixen dubtes, fan hipòtesis, busquen diferents formes de solució i arriben a conclusions.
A partir d’aquesta metodologia, pretenem que l’alumne mostri autonomia en planificar el seu treball i aprengui a autogestionar el propi temps per iniciar i acabar una tasca; mostri interès i curiositat per descobrir, faci i experimenti amb els diferents materials i les propostes de cadascun dels ambients; porti les seves idees a la pràctica amb solucions creatives i sigui capaç de comunicar allò que ha realitzat.
L’organització dels ambients la realitzem en diferents llocs com l’aula, el pati o les diferents zones de pas. Els alumnes disposen de dues estones a la setmana per poder anar a l’ambient que triïn lliurement tenint en compte que, durant 8 setmanes, hauran d’haver passat per tots els ambients,
tot i poder repetir un dels que més els hagi agradat.
En cada sessió podem diferenciar tres moments: la presentació de l’ambient, la realització de les activitats pròpies de cadascun i el tancament, en el qual cada alumne explica la seva experiència. Al llarg de tota la sessió, els alumnes duen la seva llibreta d’ambients, per anotar, no solament quin ambient han escollit, sinó també per enganxar-hi, de tant en tant, alguna evidència d’aprenentatge d’allò que hi han realitzat. Tots els ambients també disposen d’un espai de biblioteca amb material de consulta.
Els ambients de la nostra PIN són, doncs, una estratègia pedagògica i inclusiva que respon a les necessitats d’integrar les activitats d’aprenentatge a les necessitats bàsiques de l’alumnat com: escoltar-los i deixar que hi participin, que puguin dir la seva, que puguin decidir l’ambient que volen, que es puguin expressar dient el que més els agrada...en aquesta pràctica el docent ha de fer de facilitador de l’aprenentatge, parlant poc, escoltant molt els alumnes tot plantejant-los i obrint-los interrogants, adaptats a la diversitat d’estils i ritmes d’aprenentatges.
IENTS REVISTA AUNA
La nostra
proposta 7 ambients diferenciats
1
2
AMBIENT
artístic
Aquest ambient està dividit en 5 espais en què treballem color, volum, elements naturals i forma. En cada espai es pot experimentar, plasmar, crear treballs relacionats amb diferents tècniques...
4
AMBIENT
científic
En l’ambient científic treballarem 5 aspectes diferents: Plantes - Fongs, Cos humà, Animals i hàbitats, i Materials. En cada un dels espais es troben diverses propostes, la majoria centrades en activitats d’experimentació. Els resultats de les seves recerques i treballs els hauran d’anar anotant en la llibreta d’ambients.
5
AMBIENT
social i cultural Aquest ambient està dividit en 5 espais en els quals treballem la història i les cultures del món i la geografia. Trobem mapes, monuments, llibres... i ho relacionem amb el nostre context.
| 15
3
AMBIENT
tecnològic
Aquest ambient està dividit en 5 espais en els quals trobem la zona amb activitats de programació (Scratch JR, App Beebots, App Lightbot, Bluebots, Beebots...)
6
AMBIENT
motriu
En aquest espai l’alumne juga, coneix i experimenta amb el seu propi cos. Hi ha diferents espais en què l’alumne troba tres tipus de propostes: habilitats motrius, expressió corporal relacionada amb l’àmbit musical i jocs. La tornada a la calma és dirigida amb exercicis de relaxació.
AMBIENT
de construcció
Aquest ambient està dividit en 5 espais en què trobem la zona de construcció amb activitats per treballar la motricitat fina, destresa, imaginació, copiar models… Està dotat d’activitats amb LEGO, KAPLA, JENGA, TANGRAM… Cadascun dels jocs/propostes té les seves petites normes i objectius.
7
AMBIENT
Pitàgores
En aquest espai l’alumne troba 5 espais diferents en els quals desenvolupa habilitats matemàtiques a través de diferents materials que permeten la construcció del raonament i pensament matemàtic.
GALERIA DE FOTOS
16 | REVISTA AUNA
NEI ESO
La codocència
Montse Llop
Cap de convivència de 5è i 6è NEI
A la nostra Nova Etapa Intermèdia (NEI) entenem que aquesta inclusió és tot el conjunt d’elements que conformen i configuren l’espai de treball, la manera de construir l’aprenentatge i la disposició dels docents a l’aula.
1 2 3 Espai de treball
En el moment de creuar la porta que obre la NEI entrem en un espai que està al servei del creixement, en el sentit més ampli de la paraula, de les persones que convivim en aquesta etapa. Aquest esdevé una zona d’aprenentatge entre iguals, una zona de lectura relaxada, un espai de conversa amb un tutor o tutora...un espai sense barreres, flexible i modulable en funció de les necessitats dels nostres alumnes.
Manera de construir l’aprenentatge
Disposició dels docents a l’aula
Les persones aprenem millor si estem acompanyades que si estem soles. És per aquest motiu que treballem molt des de l’aprenentatge cooperatiu. Fem grups de treball variats, d’experts, grups canviants... que permeten que les persones tinguem l’oportunitat d’aprendre amb els altres i poder anar elaborant la nostra manera d’aprendre a aprendre.
La clau de la nostra etapa és la codocència. Una codocència que va molt més enllà del tutor d’aula. Els mestres esdevenim un guia per a qualsevol alumne de l’etapa al marge de si som o no el seu tutor de referència. Som l’equip de professionals d’una etapa, de manera que els alumnes aprenen al costat d’un grup de docents variat i poden adreçarse a aquell qui necessitin en un moment donat, permetent així, fer vinculació amb els alumnes des de la zona del desenvolupament proper.
Tanmateix, en una educació tan canviant com la que ens ha tocat viure, constantment estem generant, modelant i modificant aquests espais i models d’aprenentatge per tal d’atendre les persones, menuts i grans, essent fidels als essencials de l’educació ignasiana..
18 | REVISTA AUNA
ESO BATX
Caminant amb el pelegrí Els recessos de 4t d’ESO, descobrint nous camins
Beatriz Galán i Eusebi Fortuny Consiliaris de 3r i 4t d’ESO
L’objectiu de la pastoral de l’etapa és oferir espais de trobada, possibilitar l’experiència personal d’encontre amb Déu, a través del silenci, la pregària, la dinàmica compartida en grup i l’acció social. Partint de l’espiritualitat ignasiana, la Pastoral de 3r i 4t vol ajudar els nostres alumnes a fer aquest camí de descoberta (o més ben dit, de redescoberta) de la fe i com aquesta fe en el Déu de Jesús, els porta al compromís i a l’acció per a la construcció d’un món millor.
Som conscients que nosaltres només donem eines, pistes, guies o mapes; són els nostres alumnes els qui recorren aquest camí des de la seva pròpia realitat i llibertat personal. Aquestes eines són l’examen ignasià i la revisió de vida als Grups Arrupe (dinàmica setmanal), l’acompanyament espiritual i personal, les celebracions litúrgiques, l’acció social al Voluntariat de Joves Loiola, la Pasqua Jove i altres activitats extraescolars. Però una de les eines més importants és el recés de curs. Seguint amb la terminologia ignasiana, la recerca interior de l’alumne el porta a trobar la seva vocació personal, però cal també descobrir primer des d’on parteix, on s’agafa, quin és el seu Principi i Fonament que el portarà a llençar-se vers aquesta vocació amb totes les seves forces (capacitats) i tots els seus dubtes. Ignasi de Loiola ens parla del magis personal, d’aquell més al qual tots som cridats i que no és una buida superació personal, sinó un prendre consciència de qui sóc, de quines són les meves realitats, veritats, vivències... que em constitueixen com a persona individual, diferent i excepcional. És per això que no totes les eines serveixen a tothom. A tots els alumnes no els serveix el mateix itinerari o camí. Cadascú ha d’anar trobant-ne el seu. I és per això que des de la Pastoral de 3r i 4t hem buscat com anar treballant aquesta diversitat humana present en els nostres alumnes que es concreta en l’opció i tria de l’itinerari del recés de 4t.
REVISTA AUNA
«Caminant amb el Pelegrí» és el nom que rep el projecte de recés de 4t d’ESO. Seguint els passos d’Ignasi de Loiola, el Pelegrí, volem oferir un temps d’aturada, de silenci, de pregària i de descoberta d’un mateix i de Déu. Però el camí es pot fer de diverses maneres, i és aquí on volem adaptar-nos a la diversitat dels nostres alumnes: Oferim tres camins, que tenen a Ignasi i el Monestir de Montserrat com a fils conductors i nexes d’unió.
«Caminant en comunitat» és l’experiència de recés que compagina el temps personal amb el compartir en grup, vol apropar-se a aquelles persones que busquen més dinàmiques en grup, diàleg, treball compartit, etc. «Caminant en el silenci» vol ser una experiència més individual, una aproximació als Exercicis Espirituals adaptada a l’edat, en què el treball personal, el silenci i la pregària tenen el protagonisme. Finalment, «Caminant a la intempèrie» vol ser una experiència de recés en pelegrinatge, no solament interior sinó també exterior. És un recés que es fa resseguint el Camí Ignasià que uneix Montserrat amb Manresa. Contemplació, camí, aire lliure, esforç, companyonia... Ingredients que ens apropen de forma diferent al mateix objectiu: apropar-se, seguint l’exemple d’Ignasi de Loiola, a l’experiència d’un Déu que vol trobar-se amb nosaltres. L’alumne, doncs, tria quin itinerari li escau millor: una opció més grupal, una més individual o una de més
| 19
física. S’ofereixen els tres camins a principi de curs en dues tandes cada un i l’alumne en tria el model i la data. A partir d’aquí, l’equip pastoral distribueix i reorganitza segons els interessos dels alumnes. Així doncs, busquem que cada alumne pugui experimentar i apropar-se al seu propi Magis, entenent que no tot serveix per a tothom. Creiem que la possibilitat d’oferir eines que busquin la inclusió de la diversitat
personal, madurativa, vivencial i espiritual dels nostres alumnes ens permet ajudar-los a anar trobant i anarse deixant trobar per un Déu que crida individualment, específicament, que ens crida pel nom a cada un de nosaltres.
Som conscients que nosaltres només donem eines, pistes, guies o mapes; són els nostres alumnes els qui recorren aquest camí des de la seva pròpia realitat i llibertat personal.
20 | REVISTA AUNA
INCLU FORMACIÓ PROFESSIONAL
Inclusió
a Estudis Professionals
Anna Sarrias
Cap Pedagògica d’Estudis Professionals
La inclusió ha de ser una manera de viure i voler fer la complexitat senzilla. Com és el nostre procés cap a la cultura de la inclusió? És un camí de confiança i de sensibilització.
REVISTA AUNA
| 21
USIÓ Què és l’aula
La inclusió
A la Formació Professional estem connectats a la realitat de l’entorn; hi participem activament i la portem a l’aula, entenent com a aula qualsevol espai d’aprenentatge dins i fora de l’escola.
La inclusió és la normalització de la diversitat en tota situació i així ho volem a l’escola, per aprendre de tothom. Tothom és igual d’important.
Som diferents col·lectius que aprenem junts: alumnes, professors, empreses, entitats, famílies.
Com ens sentim
Tots creixem, no solament els alumnes, i tant uns com altres tenim gran responsabilitat en el que fem, en el que no fem, en el que diem, com ho diem...
Ens preguntem i posem en pràctica com ens podem fer sentir bé els uns als altres... Solament en equip i col·laborant perquè la manera com ens relacionem pot canviar les persones, les situacions, els pensaments.
Davant d’una tasca o activitat l’educador aprèn a esperar resultats diferents... Com ho mirem, com ho avaluem i si ens fa créixer, és el termòmetre per saber si la nostra inclusió és més forta o més feble. Si és forta, tothom aprèn; si vol, i a màxims, perquè no hi haurà límits. La nostra intenció és crear un bon entorn d’aprenentatge, en el qual hi hagi treball dels ressorts clau que són les emocions i les motivacions.
Quan parlem de necessitats educatives, volem parlar de les de tots els nostres alumnes. Poden haver mesures i suports universals, d’altres addicionals i d’altres intensives. La inclusió no acaba mai, és un procés; com més aprofundeixes més gran es fa la tasca.
Es tracta entre d’altres coses d’aconseguir que persones diferents, d’iguals a iguals, cooperant, aprenguin experteses adaptables per poder aplicar coneixements a diferents situacions amb creativitat. Tenir a prop el divers et fa ser millor i treballar de forma més divertida.
Que funcioni aquest univers com a entorn d’aprenentatge i laboratori de convivència és un repte, però, sobretot, no perdem de vista que el món real és fora i hem de voler sortir corrents a replicar aquesta mirada, aquest tracte i aquesta inclusió.
Si voleu entendre com ens sentim, veniu a compartir estones amb nosaltres.
22 | REVISTA AUNA
PARAESCOLARS
L’Escola d’iniciació esportiva, una escola per a tots Àlex Giménez Coordinador de les activitats paraescolars de l’Escola d’Iniciació Esportiva
Quan ens proposem idear les activitats no formals del centre, cerquem crear un projecte que impregni de personalitat la nostra escola, que esdevingui un valor afegit a les activitats educatives formals que s’hi realitzen.
Des del nostre sector, entenem com a esport inclusiu aquell que permet que les persones que el practiquen, presentin una discapacitat física o psíquica o no, puguin participar-hi conjuntament. Es tracta, doncs, de dissenyar activitats obertes a tothom, no solament per a aquells alumnes amb alguna diversitat funcional. Amb la intenció de donar una resposta dins les possibilitats del nostre àmbit paraescolar, fent petites passes, però fermes, caminem dia a dia cap a una escola més inclusiva a partir de diferents accions, que s’emmarquen dins la idea d’esport inclusiu i no d’esport adaptat o integrador.
REVISTA AUNA
Exemples d’aquesta voluntat es activitats no específiques que l’escola ofereix L en les primeres edats (de 4 a 7 anys). na d’aquestes activitats és el Rotatori d’Esports, U activitat en què l’alumnat té la possibilitat de fer un tast al llarg de tot el curs de diferents modalitats esportives. D’aquesta manera oferim a tots els nens i nenes la possibilitat de decidir en quin esport o activitat esportiva se senten més identificats. Obrint el cercle als seus propis interessos i possibilitats, s’intenta evitar acabar en una disciplina esportiva empesos per la pressió social i mediàtica, o emmarcada per prejudicis o tòpics socials. l nostre nou decàleg L’Esport és Respecte, que en E la seva essència treballa uns valors universals per a la convivència, afavoreix la pràctica esportiva, dotant d’una eina transversal a infants, educadors, famílies i escola, i que ajuda i facilita de manera intrínseca que tothom tingui la possibilitat de trobar el seu lloc en el món esportiu, on se l’acollirà des del respecte i la tolerància. ins de la nostra reflexió i sensibilització cap a un D MENOF inclusiu i per continuar obrint l’escola i les nostres paraescolars cap a aquest Horitzó, s’estan dissenyant formacions per al monitoratge i entrenadors, amb l’objectiu d’apropar aquests educadors a un perfil compromès, amb el desenvolupament de valors positius i canvis socials. Amb capacitat de lideratge i empatia, que fomentin el treball en equip, el compromís amb l’individu i, alhora, amb la societat, sent exemple per als seus alumnes. Adquirir aquestes eines serà fonamental per gestio nar correctament aquesta diversitat i propiciar el desenvolupament de tots els nois i joves a partir de la pràctica esportiva, podent influir positivament per anar cap a la cultura i les pràctiques inclusives en el MENOF.
| 23
Amb aquesta voluntat esmentada i reiterada al llarg de l’article d’anar cap a una societat inclusiva, estem convençuts fermament que l’activitat física i l’esport són eines privilegiades per afavorir la inclusió en l’edat escolar. Per tant, des del paraescolar esportiu continuarem treballant per aconseguir una pràctica d’activitat física a la nostra escola, en què tothom tingui cabuda, entenent l’activitat física com a dret fonamental de les persones (Carta Internacional de l’Educació Física i L’Esport de la unesco. 1978).
24 | REVISTA AUNA
FORMACIÓ HUMANA I PASTORAL
Voluntariats
per a 3r i 4t d’ESO a Joves Loiola Montse Puiggròs Directora de Formació Humana i Pastoral
El servicio a la reconciliación comienza con la comprensión del mundo en el que vivimos y que tenemos como hogar. Igualmente, la labor del educador, y en particular de nuestras instituciones educativas, es la de ayudar a las jóvenes generaciones a situarse ante el mundo y ante Dios para que puedan proyectar su desarrollo personal y social, contribuyendo a la construcción de un mundo mejor.
P. Arturo Sosa
General de la Companyia de Jesús. JESEDU, Río de Janeiro, 2017
REVISTA AUNA
| 25
Dins del context del projecte de Formació Humana i Pastoral del Sant Ignasi, i cercant sempre donar resposta a allò que ens demana la Companyia de Jesús, oferim la proposta Voluntariats per a 3r i 4t d’ESO des de Joves Loiola (Casal Loiola). El Casal Loiola (c/ Balmes, 138) és un projecte impulsat per la CVX i la Companyia de Jesús, com un espai al servei del creixement humà i espiritual de les persones de cara a contribuir a fer una societat millor. Dintre del Casal, i amb el suport de les escoles de JE, hi ha el projecte Joves Loiola. Joves Loiola és un espai de vivència de la fe per a adolescents i joves. Una comunitat cristiana juvenil en què joves de la nostra ciutat i, per tant, també del
a la seva edat mitjançant l’acció, la reflexió, el silenci per poder escoltar, la crítica i el diàleg, l’autoavaluació i el respecte envers altres maneres i punts de vista. Es tracta d’una proposta que oferim a tots i cadascun dels alumnes dels dos cursos i que cerca oferir un espai d’inclusivitat en el qual tots els joves poden trobar el seu lloc i hi poden descobrir un sentit, sigui a través de l’acció social que desenvolupen o de les relacions d’amistat que es generen o del creixement
nostre Col·legi, puguin viure i formar la seva espiritualitat durant una etapa de la seva vida, seguint la inspiració de la tradició ignasiana. Es tracta, per tant, del conjunt d’iniciatives dirigides als joves d’entre 14 a 18 anys per tal d’ajudar-los a créixer tot oferint-los experiències de servei, formació, vincles i celebració de la fe. Els Voluntariats per a 3r i 4t d’ESO cerquen oferir un espai educatiu que afavoreixi el creixement integral dels participants, en un marc extraescolar, a través de la interacció grupal. Desitgem desvetllar i desenvolupar el sentit de justícia i de servei, tot provocant respostes concretes a través d’experiències de voluntariat en realitats desafavorides i d’atenció abastable per
espiritual en el sentit més ampli que es viu. En definitiva, un lloc en què tots els alumnes poden experimentar l’acollida i la invitació a seguir dibuixant el seu projecte vital vocacional. Molts joves del nostre col·legi hi participen activament i van creant vincles i sinèrgies amb d’altres joves d’indrets diversos amb els qui poden compartir experiència i anar creixent en una dimensió compassiva que ens impulsa en el compromís d’atendre, acollir i estimar aquells que pateixen la soledat o l’exclusió social. Des d’aquestes línies, volem agrair sincerament el suport de tantes famílies que esteu animant els vostres fills i filles a participar-hi. Estem convençuts que aquesta llavor donarà grans fruits!
26 | REVISTA AUNA
INCLU CENTRE SANT JAUME
Avançant cap a una societat inclusiva Canviant i ampliant la mirada trobarem respostes que potser no ens esperàvem
Marta Monterde i Soledad Garcia
Equip d’atenció especialitzada del Centre Sant Jaume
Des del Centre Sant Jaume entenem el concepte d’inclusió des d’una perspectiva que posa en valor la diferència. En aquest sentit, concebem la diversitat com un aspecte positiu i enriquidor que permet fomentar el respecte i la convivència en una societat cada vegada més plural. Així doncs, és aquesta visió positiva de la diversitat la que ens permet trencar les barreres de l’exclusió i la discriminació, garantint la igualtat de drets i oportunitats per a totes les persones. Aprofundint una mica més en el concepte d’inclusió, el podem entendre també com aquell procés que permet i assegura la presència, la participació i l’èxit de les persones, ja sigui en l’àmbit educatiu, social o laboral.
REVISTA AUNA
| 27
USIÓ En una societat cada vegada més diversa, amb persones que tenen necessitats i capacitats diferents, pren més rellevància el concepte d’inclusió. Però, si fem una reflexió més profunda sobre la necessitat d’inclusió, podem pensar que encara existeixen moltes persones que estan en risc d’exclusió social i que, per tant, no exerceixen tots els seus drets pel fet de no coincidir amb els paràmetres de societat que hi ha marcats. Per tant, creiem molt important oferir una educació que posi en valor la diferència amb l’objectiu de poder veure-la com una riquesa.
Com a educadors i educadores, i des de la tasca de l’acompanyament, ens endinsem en la necessitat de considerar aquesta diversitat com un aspecte positiu i necessari a transmetre, aconseguint així que cada persona pugui oferir la seva millor versió i aportar el seu bagatge emocional, cultural i personal per tal de crear una societat, la qual es pugui complementar en tots els sentits. En relació a això, a partir d’aquesta diversitat social podem obtenir molts aprenentatges i valors de persones de diferents cultures, religions, indrets del món, costums, capacitats i habilitats, entre d’altres. És en aquesta diferència on es troba el veritable aprenentatge, un aprenentatge que ens ajudarà a ser millors persones, més tolerants i respectuoses. Així doncs, la diversitat és una excel·lent oportunitat per aprendre i créixer com a persones.
En definitiva, pensem que la inclusió no hauria de ser un objectiu en si mateix, sinó la manera en la qual des del sector social es vol desenvolupar allò que constitueix la seva missió. És per això que per facilitar i promoure aquesta filosofia, els nostres projectes són la base educativa que ens ajuden a obtenir espais i realitats transformadores.
Què volem aconseguir?
Aconseguir un desenvolupament holístic i integral de
la persona en tots els seus àmbits (físic, cognitiu i psicosocial).
I dentificar les fortaleses de les persones i desenvolupar les seves capacitats a través de l’aprenentatge inclusiu i rebutjant etiquetes. Eliminar qualsevol tipus de barreres (culturals, de gènere, religiosa…).
Educar en valors com a eix transversal de les activitats que es duen a terme. Acompanyar, guiar i orientar els infants, joves i famílies en diferents processos vitals.
Proporcionar igualtat d’oportunitats a les persones. V etllar perquè es respectin els drets fonamentals de les persones.
Treballar per aconseguir persones autònomes, participatives i compromeses amb la societat.
Afavorir processos de normalització per incloure la persona en una societat canviant.
Hi ha moltes maneres d’ajudar-nos!!
28 | REVISTA AUNA
FINESTRA OBERTA
Les línies de força Les Línies de Força d’aquest curs porten com a lema: «És per a tu». Aquesta crida és personal i comporta tres elements més, sense els quals perd el seu veritable sentit. Aquesta crida demana una resposta ja que no tan sols consisteix en somnis i en desitjos bonics, sinó que demana aterrar: responent, actuant, concretant. A la vegada, la resposta no és un pur activisme que mira d’atendre tots els camps de batalla, sinó solament aquells en els quals sent la crida. No es tracta de fer molt, sinó de respondre generosament allà on som cridats. Aquesta crida-resposta busca el Magis. No s’acontenta amb la mediocritat, Magis és sempre ‘més’. Aquesta crida busca abastar grans horitzons, alberga grans desitjos, ens llança a «l’audàcia d’allò impossible». Però aquestes grans ‘alçades’ es concreten en el quotidià del dia a dia; només estem cridats a assenyalar-nos en ‘allò més alt’ incidint en allò més petit, en allò ínfim, en el que sembla que no compta. Així s’arrela la grandesa del Magis i adquireix tota la seva profunditat d’allò petit. Aprofitem la nostra vocació educativa, la nostra tasca quotidiana, per transmetre als nostres alumnes que la nostra excel·lència (Magis) no és tan sols acadèmica, sinó que busca formar homes i dones conscients, compassius, competents i compromesos. Despertem-los el desig, ajudem-los a sentir la crida d’un Déu que compta amb cadascun de nosaltres. No ens fem els sords a la seva crida.
REVISTA AUNA
| 29
30 | REVISTA AUNA
Al finalitzar el curs, els docents de la xarxa de Jesuïtes Educació es troben durant una setmana per a rebre formació en diferents àmbits. Aquí un petit resum amb dades de l’últim Fòrum de Docents!
novetat
S’ha fet un avenç molt important, la implementació a les escoles de JE del «Portal de L’educador»: eina de gestió que integra informació relativa a cada persona i facilita la gestió del propi itinerari formatiu que es gestiona a través del mòdul de «Formació i Aprenentatge».
les dades
39
65
formacions
723
formadors
780
participants
hores totals per formacions
563.940 hores totals per persones
VALORACIÓ
38
internes
1
externa
8,88
40 25 interns
externs
descentralitzat Clot
8
Cursos
Casp
10
Cursos
Infant Jesús
9
Cursos
Claver Raimat
5
Cursos
Joan XXIII
3
Cursos
Les Avellanes
La Cova Manresa
Capella de Llúria, 13
1
2
1
Curs
Cursos
Curs
REVISTA AUNA
| 31
ràtios 3.576 Esmorzars
261 Dinars
gestió
3
Pernoctació de Lleida
6.107 Aigües
5
50
Servei autocars
Capses material oficina
Direcció de persones
223 hores
Portal de l’educador
200
hores
514
Servei SIC
36
Hores d’organització
resum 8,88 Avaluació global
hores
Inversió 91.540,43 €
9,40
Organització
8,58
Continguts
8,99 Durada
Nombre de cursos Avaluació
40
Hores de manteniment
Bonificació 66.995,05 €
consideracions Participants
15
9,35
Formadors
Hores de cuina
#JEForum18
72
9,04 Mitjans
(tweets, retweets i likes)
8,50
Instal·lacions
Evolució inscripcions
2014
2015
2016
2017
2018
654
707
763
703
723
36
34
43
36
39
9,25
9,00
8,54
8,77
8,88
BON NADAL AQUEST NADAL ÉS PER A TU! Jo et vull sentir viva i lluent, estrella de Nadal, esgarrinxant el blau del firmament! És per això que us donc la bona nit, perquè entre tots cerquem l’alegria, i l’estrella en l’infinit, i el perfum de misteri d’aquest dia. JOSEP M.SAGARRA Poema de Nadal; fragment Cant I
Dibuixos: Arbres de Nadal, Paula Mollá (4t d’EP D) / Estel, Nico Castelló (4t d’EP D)