auna 423 Març 2018
A UNA, PUBLICACIÓ DE LA COMUNITAT EDUCATIVA JESUÏTES SARRIÀ - SANT IGNASI
Sumari 4
6
8
10
L’esport escolar
AMPA
Les famílies amb l’esport i l’educació
INFANTIL
PRIMÀRIA
El desenvolupament motor a Infantil
La natació
12
14
16
18
NEI / ESO
BATXILLERAT
FORMACIÓ PROFESSIONAL
PARAESCOLARS
Intercanvi Yes Sports Gent
L’educació física a Batxillerat
Qui diu que treballar en el món de l’esport és difícil?
L’esport és respecte
22
24
26
28
PASTORAL
CENTRE SANT JAUME
FINESTRA OBERTA
ESCOLA
Pelegrinatge a Montserrat
La lliga Fair Play
La solidaritat és el camí
Marató de l’agraïment. Inaugurem les noves instal·lacions esportives
CONSELL DE REDACCIÓ Antoni Parellada, Isabel Pagonabarraga, Noemí Sánchez, Josep Guàrdia, David Rius i Daniel Bargalló. HEMEROTECA DE L’AUNA
http://auna.santignasi.fje.edu
DISSENY I MAQUETACIÓ
Mireia Barreras. Estudi Disseny Gràfic
4 | REVISTA AUNA
L’ esport escolar
En l’esport escolar, cal que els nens es diverteixin i s’ho passin bé tant en els entrenaments com en les competicions. Javier Puyol Pallás Director Model Educatiu No Formal
És ben cert el fet que l’esport és una oportunitat immillorable per educar els nens, les nenes, els nois i les noies: la disciplina, l’esforç, la solidaritat, el respecte, la generositat ... són aspectes que es treballen constantment. Aquesta oportunitat no ens la podem deixar perdre ni els centres educatius ni les famílies. És una activitat que hauríem d’animar i potenciar. La filosofia de l’esport escolar es podria resumir en una frase:
L’esportista en primer lloc, el resultat en segon terme. Ben diferent a la filosofia de l’esport professional on el resultat és la seva raó de ser. En la pràctica esportiva no solament s’aprenen destresses físiques, tècniques o tàctiques, sinó que l’esport també serveix per adquirir uns comportaments, unes actituds i uns valors determinats. Per això és important en els processos educatius. L’esport escolar hauria d’aconseguir almenys quatre tipus diferents d’objectius: a) Esportius: aprendre, millorar i perfeccionar les aptituds tècniques i les destreses tàctiques que són pròpies de cada esport.
REVISTA AUNA
|5
b) Físics: millorar la forma i la condició física per mitjà de l’exercici i la pràctica esportiva.
amb una frase, resumiré la de la filosofia de competició de forma similar:
c) Psicològics: aprendre a competir amb esportivitat, a respectar els altres i les seves opinions, aprendre a respectar les regles. Els objectius psicològics també permeten desenvolupar la confiança en un mateix, capacitat de superació i saber prendre solucions davant conflictes i dilemes.
Guanyar no és el més important, en canvi sí que ho és esforçar-se per aconseguir-ho.
d) Socials: propiciar les ocasions de trobar-se amb els amics i fer noves amistats. Els objectius socials faciliten el treball en equip, cooperar i compartir, establir objectius, enfrontar-se a nous reptes i superar obstacles. Molts d’aquests guanys personals seran útils en qualsevol aspecte de la vida de la persona. Per tot això adquireix un protagonisme significatiu la figura de l’entrenador-educador, com la persona clau, com el facilitador de l’assoliment d’aquests objectius. I la competició com pot quedar emmarcada dins d’aquesta filosofia? Crec que la competició és necessària entenent-la formativament, quan la finalitat del guanyar queda minimitzada pel fet de competir donant el màxim d’un mateix i del grup, amb respecte , entrega i dedicació. L’esportista s’ha de sentir realitzat i satisfet tant si pert com si guanya, i això no ho dubtem, s’aconsegueix si l’entorn del nen també ho entén així. De la mateixa manera que he intentat resumir la filosofia de l’esport escolar
Per tant l’èxit consisteix en esforçar-se al màxim per fer-ho tan bé com es pugui. Competir no és dolent, el que si que ho és, és fomentar l’agressivitat, els comportaments antiesportius, el no respectar els errors dels companys o dels àrbitres, el considerar a l’adversari com enemic... Un nen competeix com li ensenyem així mateix gestiona les victòries i derrotes en la mesura que les valorem i relativitzem. El paper que juguen les famílies és fonamental, al entendre l’esport escolar com una part fonamental de l’educació integral del fill, però aquest tema donaria per un altre article. M’agradaria acabar amb una màxima de l’esport escolar:
...Pot ser no guanyarem res, però segur que formarem ciutadans.
Les famílies amb l’esport i l’educació David Amorós
Membre de la Junta Directiva de l’AMPA
En aquest col·legi tenim la sort de tenir uns professionals excepcionals al peu del canó, des de la gestió, seguint pel conjunt de coordinadors entrenadors, i fins al personal de manteniment i neteja. Sense ells res no podria fer-se ni seríem el que som actualment en l’àmbit esportiu . Ricardo Castillo
Responsable de la comissió MENOF de l’Ampa
L’esport sempre ha estat en la nostra Escola el complement idoni del projecte educatiu, i les famílies l’entenem com la continuació natural de la formació en valors que volem per a les nostres filles i fills: esforç i superació, respecte, equip, èxit i fracàs són conceptes que en aquesta etapa de creixement i desenvolupament s’aprenen també amb l’activitat esportiva. I és en aquesta competició amb valors on rau l’èxit del model de Jesuïtes Sarrià: actualment uns 1500 esportistes són entrenats per quasi 100 educadors. I aprenen a fixar objectius ambiciosos i, alhora realistes, per tal que la competició sigui motivadora i no un element de frustració, o a ser generosos i humils quan es guanya i a relativitzar les derrotes convertint-les en petites victòries. En definitiva, es busca que comprenguin, en tota aquesta etapa educativa fins ben entrada l’adolescència, com l’esforç individual contribueix a un fi col·lectiu.
REVISTA AUNA
|7
Des de l’AMPA
1
2
3
Donant suport al projecte «L’esport és respecte» del MENOF, en el qual es treballen valors de tolerància i respecte amb si mateixos, amb els companys, els entrenadors, els rivals i els àrbitres.
Promovent beques per a la pràctica esportiva extraescolar a través del Col·legi perquè ningú no deixi de fer esport per motius econòmics familiars.
Promovent des de fa molts anys el premi al mèrit esportiu, un guardó individual o col·lectiu atorgat pels entrenadors a qui millor entén els valors esportius, per sobre de la tècnica o els resultats.
4 Seguint l’agenda d’entrenaments i partits dels 10 esports oferts, mitjançant una Comissió dins l’AMPA i uns enllaços informatius per a cada esport.
8 | REVISTA AUNA
INFANTIL
El desenvolupament motor a Infantil Anahí Trullén Ferrer Mestra d’Educació Infantil
infa
El desenvolupament motor en l’etapa d’educació infantil converteix el moviment en un mitjà de comunicació que serveix per transmetre sentiments i poder aconseguir controlar les seves pròpies emocions. La utilització del propi cos és un aspecte bàsic del descobriment personal que ha de realitzar l’infant. GALERIA DE FOTOS
REVISTA AUNA
Una correcta estimulació i aprenentatge motriu és essencial en els primers anys dels infants. Amb l’activitat motora l’infant explora i descobreix el món; es converteix en el seu canal de comunicació amb els éssers humans; pot tenir coneixement de les coses i d’ell mateix i dels altres; i l’acció li permet donar respostes o expressar necessitats. El joc, en l’etapa de 0 a 6 anys, és de vital importància ja que influeix directament en el seu desenvolupament intel·lectual, afectiu i social. A partir de diferents sessions els infants aconsegueixen: Prendre consciència del seu propi cos parat i en moviment (control tònic: locomotricitat (reptar, arrossegar-se, caminar, córrer, posar-se dret, girar, etc.) i manipulació (agafar, llançar, etc.). omini de l’equilibri (control postural). D Coordinació motora. Control de la respiració (control respiratori i relaxació corporal). Orientació espacial i corporal (estructuració espacial-temporal: localitzacions i ritmes).
|9
Les nostres sessions de desenvolupament motor es componen de 3 fases:
1
Salutació inicial, recordatori
de normes i preparació de material/espais.
2
Escalfament o preparació muscular,
3
Tornada a la calma i tancament de la sessió, recollida de material,
proposta de joc dirigit (modelatge del mestre) i joc lliure (experimentació i descobriment individual-grupal).
relaxació i racó d’intel·ligència emocional.
Una de les formes més habituals des de la nostra escola per treballar la psicomotricitat són els circuits d’acció motriu. Aquesta implementació ens permet treballar des d’una organització d’estacions, en les quals es realitzen activitats (amb material o sense) a partir d’un o diversos moviments. Així doncs, els nostres circuits motrius són una forma de joc col· lectiu. S’estableixen estacions que permeten dissenyar tasques que contribueixen en el desenvolupament motriu (d’una o més habilitats) com, per exemple, llançar, saltar, córrer, esquivar, arrossegar-se, rodolar o fer tombarelles.
antil Discriminació de colors, formes i mides (organització perceptiva: percepció sensorial).
En l’àrea de la descoberta d’un mateix i dels altres, el treball motriu és molt important i, per això, s’utilitza el joc com a eix didàctic dins la nostra metodologia. A partir del joc aconseguim diferents objectius proposats, sense deixar de banda l’infant com a protagonista del seu propi aprenentatge. Mitjançant el joc, els infants descobreixen el seu entorn més proper; resolen conflictes, proven nous reptes i maneres de fer, s’adapten a noves situacions, entre d’altres.
Aquesta especialitat és impartida en llengua anglesa des del MOPI 3 fins a P5, per tant, treballen dos àmbits diferents en el mateix moment. Sempre es treballa tenint en compte la transversalitat.
Un altre aspecte a destacar és l’enllaç que hi ha entre el projecte que s’està treballant en aquell moment a l’aula i les activitats proposades en les sessions de desenvolupament motor. Hem de ser conscients que un nen d’aquesta edat, de 0 a 6 anys, experimenta amb tot allò que té al seu voltant mitjançant el moviment per tal de poder-se comunicar. D’aquesta manera aconseguiran el seu aprenentatge cognitiu en total plenitud.
Dins de les diferents estacions proposem diferents materials, com si fossin petits racons, i deixem que els alumnes experimentin amb aquests instruments de manera autònoma. La mestra fa de guia i acompanya el procés d’ensenyament i aprenentatge tot respectant els diferents ritmes d’assoliment de coneixements dels nens i nenes, partint sempre dels coneixements previs tan individuals com grupals.
Un bon treball psicomotriu en l’etapa d’educació infantil ens assegurarà una evolució adequada per realitzar determinades accions i moviments, així com la seva representació mental i consciència, preparant l’infant amb èxit per a la següent etapa educativa.
10 | REVISTA AUNA
PRIMÀRIA
La natació Carlos Lafuente i David Rins Professors de Natació
Quan parlem de la importància de l’esport a Jesuïtes Sarrià-Sant Ignasi, la natació a la Primària és sense cap mena de dubte una part cabdal d’aquest projecte. Amb una piscina que es va inaugurar l’any 1959 i que va ser remodelada l’any 1992 amb motiu dels JJOO de Barcelona, aquesta instal·lació esportiva ha estat testimoni de gairebé 60 anys d’alumnes que han après a nedar i gaudir de l’aigua.
REVISTA AUNA
Actualment, tots els alumnes de Primària gaudeixen un cop per setmana d’aquesta piscina de 25 metres de llargada. Però, per poder entendre la natació a la Primària, no podem passar per alt els primers anys d’Infantil, en què els alumnes tenen temps de fer una llarga familiarització amb el medi aquàtic i en el qual acabaran assolint les eines necessàries que els permetran, entre d’altres, desplaçar-se per l’aigua sense material de suport. A Jesuïtes Sarrià - Sant Ignasi, la natació a la Primària té tres grans objectius. El primer, reconèixer el mitjà aquàtic com un lloc on gaudir i aprendre mitjançant les activitats i jocs proposats. El segon, proporcionar als alumnes una autonomia total en el medi aquàtic mitjançant el desenvolupament de les habilitats aquàtiques bàsiques i específiques. I el tercer, fer ser-
| 11
vir la natació com a eina educativa per ensenyar i adquirir tot un seguit d’hàbits saludables. Així doncs, al llarg dels anys, els nostres alumnes de Primària s’iniciaran i perfeccionaran el seu estil de crol, esquena i braça. Aprendran també tècniques de respiració, flotació, propulsions, salts i busseig. Però això no acaba aquí, ja que a través de la natació aconseguirem, a més a més, que els nostres alumnes assoleixin uns hàbits higiènics que faran que tinguin cura del seu cos, i uns valors associats com el respecte i tolerància que són molt importants dins la convivència a un espai comú.
La natació a la Primària
és molt més que aprendre a nedar.
12 | REVISTA AUNA
port
NEI / ESO
Intercanvi
Yes Sports Gent Willy Alemany i Andrés Barbero Professors d’Educació Física
En l’intercanvi de YES SPORTS GENT participen 36 alumnes de 2n d’ESO de les 3 escoles que participen en el projecte YES (St Barbara de Gent, Lleó XIII de Milà i Jesuïtes Sarrià-Sant Ignasi de Barcelona), a raó de 12 alumnes de cada escola.
Comparteixen activitats fisicoesportives durant 3 dies, activitats que, sobretot, fomenten la interacció amb els altres i l’intercanvi lingüístic (en anglès).
Els alumnes que participen en l’intercanvi poden gaudir d’una experiència, en molts casos primerenca, de convivència amb persones i famílies alienes a la seva, que l’acullen en un entorn cultural i lingüístic diferent. Enguany a GENT vàrem poder practicar activitats com ara l’hoquei sala, el bàdminton, el Touch-ball, el catch-ball, el kin-ball, el trikke, l’escalada, activitats de teambuilding i un City Challenge per Gent, que va ser una manera molt atractiva i juganera de conèixer la ciutat que va agradar molt als participants. Tot plegat ha estat un aprenentatge molt enriquidor en tots els àmbits.
REVISTA AUNA
| 13
Mar Rolduà
Olivia Santomà
Alumna 2n d’ESO
Alumna 2n d’ESO
Ens ha agradat molt. Les famílies ens han acollit molt bé i ens hem sentit a gust. Les activitats han estat superxules. Les millors van ser els partits d’hoquei, l’escalada, el teambuilding i el City Challenge, una gimcana per veure tota la ciutat i conèixer els seus edificis.
He tingut una experiència molt bona, ja que les famílies que acollien eren molt amables amb nosaltres i ens han fet sentir com si fóssim un més de casa seva.
A l’escola ens vam sentir una mica tímids i observats el primer dia, però després ens hi vam acostumar. Ens va fer molt bon temps, el menjar d’allà era molt bo, sobretot la xocolata, i tenen molts edificis antics i grandiosos. La vida allà a Gent és molt saludable, perquè mengen molt sa, fan molt d’esport, ja que el mitjà de transport que més utilitzen són les bicicletes, però també utilitzen molt el tramvia.
En aquest tipus d’intercanvis s’agraeixen:
Les cases estan molt ben equipades, no hi ha gairebé cap edifici. Es podia veure el cel de nit sense cap núvol de contaminació. A la ciutat hi ha moltes zones verdes ben cuidades. Sopen i van a dormir molt aviat. De seguida ens vam fer amics dels Italians i dels belgues, vam ser com una pinya i tots junts vam viure una experiència molt bonica.
•E ls/les alumnes dels altres països, perquè són molt amables, els agafes confiança i després no te’n vols separar. • Els professors per acompanyar-nos, que deixen aquí les seves famílies, i per ajudar-nos quan ho hem necessitat. • L es famílies per acollir-nos. Jo recomano a tothom que, quan pugui, s’apunti a tots els intercanvis i projectes de l’escola, perquè coneixes gent nova i t’ho passes molt bé.
14 | REVISTA AUNA
BATXILLERAT
L’educació física a Batxillerat Virginia Cardona Responsable d’Àrea d’Educació Física
A Batxillerat, en què l’assignatura es concentra en el 1r curs, el programa que els alumnes treballen està basat en: els jocs, els esports i activitats específiques relacionades totes amb la salut integral. A diferència de la secundària, canvien de professor/a en cada avaluació. El primer dia de classe, cada professor/a explica com serà el funcionament de l’assignatura al llarg del curs, quins esports/activitats faran durant l’avaluació i com els avaluaran. Quan comença la següent avaluació, els alumnes passen a fer uns altres esports o activitats, amb un altre professor/a. Totes les seccions fan el mateix al llarg del curs: esports de pista petita (handbol, bàsquet, futbol sala), fitness (ioga, pilates, treball de peses...), voleibol, bàdminton i esports alternatius (tamborí, pales, korfbal). Ara hi vénen les seccions de tres en tres, en diferents dies i horaris, però esperem de cara al curs vinent tenir la possibilitat que les sis seccions vinguin el mateix dia i hora, per poder presentar als alumnes un altre tipus d’oferta. L’objectiu final d’aquest curs, que és l’últim en el qual tindran aquesta assignatura, és que els alumnes tinguin clara la importància de seguir fent exercici físic com a mitjà fonamental del
REVISTA AUNA
manteniment i/o millora de la seva salut física, mental i emocional. Aquest coneixement els permetrà entendre el perquè és fonamental integrar l’exercici físic dins dels hàbits i rutines de vida; encara millor fer-ho en companyia i en contacte amb la natura. Fer-ho o no és un acte de llibertat individual.
No deixeu de fer activitat física, vosaltres heu de cuidar de la vostra salut... és molt valuosa!
| 15
16 | REVISTA AUNA
FORMACIÓ PROFESSIONAL
Qui diu que treballar
en el món de l’esport és difícil? Txema Nocera Tutor del CFGS d’Animació d’Activitats Físiques i Esportives
Jesuïtes Sarrià - Sant Ignasi estrena aquest curs el cicle formatiu de grau superior d’Animació d’Activitats Físiques i Esportives amb l’especialitat en Fitness. Es tracta d’una proposta que es posa en marxa amb el Grup DUET, referent en el sector de l’esport.
REVISTA AUNA
Des dels estudis professionals de Jesuïtes Sarrià Sant Ignasi, concretament en l’àmbit de l’activitat física i l’esport, sempre hem estat amatents a les noves demandes del sector i a les necessitats amb les quals es troba des del punt de vista de professionals formats que puguin donar resposta a un àmbit en constant evolució. És per això, que des del nostre centre vam endegar, enguany, un nou projecte en aquest sentit. La proposta és un nou cicle formatiu de grau superior d’animació d’activitats físiques i esportives amb l’especialitat en Fitness. La nostra voluntat és la de poder atendre l’elevada demanda dels centres de Fitness de professionals formats i amb una titulació que els doni un ampli ventall de competències. Per aconseguir aquest objectiu, ens hem associat amb el Grup Duet, referent a tot Espanya en centres de Fitness i en permanent expansió, per les garanties formatives i competencials que ofereix i per ser referent en el mercat, pels seus valors, pel concepte d’activitat física, amb la salut com a base de treball i per la gran vàlua dels seus formadors, professionals de referència en el sector. L’estructura que hem donat al cicle és adaptada al món del fitness, però sense oblidar el món de l’esport més tradicional, com poden ser els esports col·lectius o d’equip. D’aquesta manera abastem un ventall més ampli de continguts que puguin donar un major bagatge experiencial als nostres alumnes. Així, la distribució formativa que proposem és la de la de tres dies a l’escola i dos dies a Duet, reforçant des de l’escola tot allò que es fa a Duet. La metodologia formativa que portem a terme és la d’aprendre fent. És a dir, que els continguts es treballen de manera eminentment pràctica de forma que els alumnes es troben en la necessitat de
| 17
treballar les competències adquirides de manera molt propera a una situació laboral real. D’altra banda, és un cicle que ofereix places de modalitat DUAL on els estudiants triats tenen l’oportunitat de fer part del segon curs en un centre del grup Duet, amb les posteriors possibilitats de quedar-se en plantilla com a tècnic en un dels 16 centres de què disposen a Barcelona i a l’àrea metropolitana.
18 | REVISTA AUNA
PARAESCOLARS
L’esport
és respecte Javier Puyol Pallás Director Model Educatiu No Formal
L’esport no necessita només disciplina i sacrifici personal sinó també respecte pel proïsme i esperit d’equip. PAPA FRANCESC
REVISTA AUNA
| 19
Els valors no són innats a l’ésser humà, sinó que s’adquireixen mitjançant aprenentatge, i l’esport ens aporta un clima realment favorable per fer-ho. Quan parlem de valors, solem pensar en respecte. Terme amb el qual ens referim a la consideració que alguna cosa o algú és digne i ha de ser tolerat. En l’esport, és un valor fonamental i la seva importància és fàcil de comprendre: tot el que es trobi dins de l’àmbit esportiu ha de complir amb això, esportistes, entrenadors, familiars, àrbitres, etc. El respecte implica que una persona consideri i reconegui els interessos i els sentiments dels altres. El respecte pot donar-se entre dues persones, entre els membres d’un grup o d’una organització i, fins i tot, entre països. El respecte no es queda en la simple consideració cap a l’altre. Implica un interès sincer pels altres que va més enllà de l’obligació i no és egoista. En definitiva, el respecte és una actitud positiva des del reconeixement del valor de les persones pel simple fet de ser-ho, amb independència de la seva raça o el seu pensament. A més, és un valor necessari per poder viure en societat. L’esport és un àmbit fantàstic per demostrar el respecte que sentim pels nostres companys. No obstant això, hi ha un tipus de respecte que ha d’existir abans: el respecte a nosaltres mateixos. Si ens respectem a nosaltres mateixos dins del terreny de joc, respectarem els altres.
El respecte és el pilar bàsic de l’esport, d’un joc net:
respectar les regles de l’esport, respectar els altres (companys, rivals, entrenadors, àrbitres, públic ...) i no fer trampes per voler guanyar.
Punt important és la idea de respectar el mateix esport. Respectar l’esport és respectar les seves normes i acceptar-les. Aquest acord o acceptació de les normes està per sobre de la victòria, ja que aconseguir una victòria sortint dels límits que permeten les regles, significa haver guanyat a alguna cosa que no és esport, perquè el que diferencia una activitat lliure de l’esport són precisament les regles. No obstant això, no hem d’oblidar que l’esport és un joc i que el joc es va iniciar com una forma d’entreteniment i de diversió. És extremadament important que els esportistes (nens i joves) entenguin que l’esport és valuós en si mateix, que recordin que van començar a practicar-lo pel simple fet de gaudir jugant, independentment de les recompenses externes.
Finalment un altre aspecte important quant al respecte és aprendre a reconèixer i gaudir de la diferència i la pròpia excel·lència. Des que un nen comença a practicar esport, comença a ser conscient que hi ha nens que són millors i uns altres que ho són menys. Encara que un dels objectius com a entrenadors ha de ser que s’esforcin per tractar de ser millors cada dia i que aquesta millora faciliti la millora de l’equip, també és important ensenyar-los a reconèixer quan un altre jugador ho pot fer millor, ensenyar-los a aplaudir les bones jugades dels rivals o ensenyar-los el fet que gaudeixin de veure els grans esportistes. Respectar l’esport també és respectar i reconèixer l’excel·lència. Un esportista d’elit, David Villa, ens diu: «... quan era nen, jugar al futbol em va servir per aprendre de moltes persones, dels meus companys, dels meus entrenadors… no sols futbol, l’esport ensenya valors com la companyonia, el respecte, el treball i l’esforç que són necessaris per aconseguir-ne els objectius». Des de la secció d’esports de Jesuïtes Sarrià - Sant Ignasi ens hem proposat treballar el concepte de l’esport vinculat al respecte, mitjançant la campanya «l’esport és respecte». El primer pas d’aquest treball ha estat la creació de quatre decàlegs, cada un d’ells vinculat als principals «actors» que participen de l’activitat educativa de l’esport: esportistes, entrenadors-educadors, famílies i la pròpia escola. El següent pas serà aprofundir en aquests decàlegs amb el conjunt dels entrenadors-educadors, amb la idea de crear activitats concretes que finalment puguin arribar als veritables protagonistes de la nostra activitat com són els nostres esportistes.
decàl 20 | REVISTA AUNA
els nostres
Jo com a esportista em comprometo a:
Jo com a entrenador/educador em comprometo a:
1 2
R espectar-me a mi mateix.
1
E sforçar-me per intentar donar el millor de mi mateix i que faciliti la millora de l’equip.
R espectar els diferents ritmes d’aprenentatge dels esportistes i oferir-los personalització i motivació.
2
3
R espectar els companys i les seves diferències.
A conseguir ser el referent per als jugadors durant l’activitat esportiva i un bon exemple a seguir.
3
4 5
R espectar els adversaris.
P ortar preparats i planificats els entrenaments diaris, per tal de treure’n el màxim profit.
4
T enir el compromís, puntualitat i treball com el camí per ser un bon model.
6
R espectar l’entrenador i les seves decisions i a tots els educadors auxiliars que fan possible la pràctica esportiva.
5 6
E ducar dins de l’àmbit esportiu.
7
D esprés d’una competició, treure conclusions del que hem fet bé i malament i pensar en què podem fer per millorar-ho.
7
R espectar a tots els alumnes i adversaris per igual, sigui quin sigui el seu nivell de pràctica esportiva.
8
M antenir el compromís adquirit a principis de temporada referents a: esforç, entrega, assistència...
8
R espectar les decisions arbitrals encara que les consideri errònies. També és una eina educativa per als nostres esportistes.
9
R espectar i tenir cura del material i de les instal·lacions.
9 J
R espectar l’adversari i el públic contrari.
J
R espectar els àrbitres, es poden equivocar igual que nosaltres.
espectar i acceptar els èxits i fracassos R individuals i col·lectius (victòries i derrotes).
T enir la màxima sinceritat i transparència amb els actes i les explicacions pertinents a les famílies per tal de poder anar tots en el mateix camí educatiu.
C ontinuar formant-me per tal d’augmentar els meus coneixements i créixer com a entrenador.
legs
REVISTA AUNA
| 21
Jo com a pare/mare em comprometo a:
Jo com a escola em comprometo a:
1
R espectar la decisió del nostre fill-filla a fer l´esport que prefereixi.
1
onsiderar la pràctica esportiva com un element C important en la formació integral dels nostres alumnes.
2
companyar el nostre fill a seguir gaudint i A creixent en l’esport que estima.
2
3
R espectar que el meu fill pugui tenir un dia dolent i a no pressionar-lo.
R espectar la diversitat de ritmes d’aprenentatge esportiu dels nostres alumnes i treballar per poder oferir activitat al major nombre d’alumnes possible.
3
4 5
A nimar el meu fill/a i els seus companys.
A companyar els nostres entrenadors perquè aquests facin palesos els valors de l’esport en les nostres activitats.
4
A propar i fomentar la pràctica esportiva entre tots els nostres alumnes.
6
N o donar lliçons al meu fill després dels partits, jo no sóc l’entrenador i el meu fill no és professional.
5
D onar a conèixer i treballar amb els entrenadors l’Ideari i els valors que inspiren el sentit educatiu de la institució.
6
T enir/buscar entrenadors motivats i qualificats humanament, tècnicament i tàcticament, per acompanyar amb garanties la pràctica esportiva dels alumnes de l’escola.
R espectar la línia de treball fixada per l’escola, les decisions dels entrenadors i dels àrbitres.
7
M ostrar una actitud positiva i comprensiva davant d’actituds poc apropiades per part d’altres pares, rivals...
8
R espectar les diferències dels companys d’equip.
7 8
F acilitar una formació integral als nostres entrenadors.
9
I nsistir en aquells valors positius que té la pràctica esportiva davant situacions injustes.
9
J
F acilitar la convivència entre el grup de pares/ mares en què juga el nostre fill.
F acilitar unes instal·lacions adequades per a la pràctica esportiva.
J
R espectar el sentiment de pertànyer a una institució educativoesportiva amb història.
P roporcionar activitats que vinculin els lligams entre família - escola.
22 | REVISTA AUNA
FORMACIÓ HUMANA I PASTORAL
Pelegrinatge
a Montserrat Montse Puiggròs Directora de Formació Humana i Pastoral
Aquest curs celebrarem el 35è Pelegrinatge a Montserrat. Es tracta d’un pelegrinatge al Monestir de Montserrat anant a peu des de Barcelona, pel Camí de Sant Jaume, tot recordant la vetlla de Sant Ignasi a Montserrat la nit del 24 al 25 de març de 1522.
REVISTA AUNA
L’any 1984 el P. Jóse Montobbio, s.j, va iniciar aquesta tradició que volem continuar i potenciar. Es tracta d’una nova experiència per a molts joves en què es posa a prova la seva resistència i l’esforç. Com a pelegrinatge, podem posar el nostre esforç als peus de la Moreneta, tot oferint-lo per a alguna bona causa (alguna persona que pateix...). Al mateix temps és una bona experiència que ens permet caminar
| 23
junts tot xerrant en un ambient diferent, sense presses i amb un objectiu comú compartit. Es tracta d’una experiència en la qual, més enllà de l’esforç físic, també entra en joc la capacitat de generar sinergies entre l’equip, ajudant-nos els uns als altres, donant-nos ànims i remuntant les forces per tal d’assolir l’objectiu d’arribar a Montserrat.
24 | REVISTA AUNA
GALERIA DE FOTOS
CENTRE SANT JAUME
La lliga Fair Play
Futbol educatiu per a joves en risc d’exclusió social Dani Navarro Educador de joves del Centre Sant Jaume
Us imagineu una competició de futbol en què jugar net sumi punts en el resultat final? Així és la lliga Fair Play. Des del curs passat hi juguen els joves del Centre Obert i del projecte Activa’t del Centre Sant Jaume. Es tracta d’una lliga de futbol sala en la qual participen juntament amb d’altres entitats sense ànim de lucre arrelades a Badalona –com la Fundació Ateneu de Sant Roc, Casal dels Infants La Betsaida o Serveis Socials de La Salut– i també de Sant Adrià de Besòs –Aldees Infantils. L’objectiu és oferir una alternativa d’oci saludable a nois i noies en situació de risc social del territori. L’esport els fa treballar valors positius com el respecte i la companyonia, i escurça les distàncies entre barris.
REVISTA AUNA
| 25
Jugar net dona punts Sí, aquest és un dels punts forts de l’activitat en l’àmbit educatiu. Un partit guanyat puntua 3 punts; un empatat, 2 punts; i un de perdut, 1 punt. Si l’equip no s’hipresenta, no puntua. En acabar el partit, cada equip tria el millor jugador i el jugador més esportiu del rival; i els entrenadors valoren conjuntament quin equip mereix un punt extra per comportament esportiu. El punt del fair play. La lliga la conformen un total de sis equips mixtos, amb jugadors d’entre 12 i 19 anys. Són cinc jugadors al camp, més banqueta. L’equip del Centre Sant Jaume té una forta presència de noies i això ajuda que d’altres joves segueixin el seu exemple: demostren que el futbol no és només un esport masculí. Els partits duren 40 minuts i no hi ha límit de canvis. Tampoc hi ha àrbitre: els mateixos jugadors i jugadores gestionen el partit, reconeixen quan han fet falta o si la pilota ha sortit fora del camp. Cada jornada consta de tres partits i també hi ha tornejos i entrenaments. La lliga finalitza amb un gran torneig, amb lliurament de premis inclòs. Es reconeix l’equip guanyador de la lliga, l’equip més esportiu, el millor jugador de cada equip i el jugador més esportiu de cada equip.
L’origen de la lliga La iniciativa neix del Casal dels Infants i la Fundació Ateneu de Sant Roc. I s’ha anat gestant amb les aportacions de les entitats que s’hi han sumat. Els partits es juguen a l’institut SI Badalona, a l’IES Eugeni d’Ors i a l’Escola Rafael Alberti. El Centre Sant Jaume s’incorpora a la lliga el curs 2016-17. Té la seva pròpia samarreta i cada jugador o jugadora en tria el número. L’experiència és realment bona. Els joves gaudeixen de l’esport, es relacionen amb altres joves i fan noves amistats. Que sigui una activitat voluntària i tingui una gran participació és significatiu, oi?
Vols ser
voluntari?
Pots donar-nos un cop de mà durant els partits de la lliga Fair play? Els fem cada dimarts, de 18:30 h a 19:30 h. Escriu-nos a info@fundaciocarlesblanch.org i ens posarem en contacte amb tu.
26 | REVISTA AUNA
FINESTRA OBERTA
La solidaritat és el camí Jesuïtes Sarrià a la Milla de Sarrià, la Magicline i la Trailwalker Montse Puiggròs Directora de Formació Humana i Pastoral
La nostra comunitat educativa es fa present de manera activa en diverses convocatòries que tenen una base comuna: posar el propi esforç i la complicitat de l’equip a favor de la solidaritat per a aquells que més ho necessiten.
REVISTA AUNA
| 27
La Milla de Sarrià - Correm junts Esdeveniment esportiu de transformació social a través de la promoció de valors com la solidaritat conscient i responsable; la inclusió i la recaptació de fons a favor de col·lectius que necessiten suport.
La Magic Line Caminada, és un compromís amb els qui més ho necessiten. És una mobilització ciutadana a favor de les persones que es troben en situació vulnerable que organitza Sant Joan de Déu. L’esdeveniment central d’aquesta mobilització és una caminada solidària.
La Trailwalker Cursa organitzada per Intermón-Oxfam amb un dels reptes més grans: 100 quilòmetres, una causa. La falta d’accés a l’aigua potable fa que milions de persones visquin en la pobresa i milers de dones i nenes hagin de caminar cada dia molts quilòmetres per aconseguir aigua potable. Amb la Trailwalker s’aconsegueixen donatius per millorar aquestes condicions de vida.
Correm junts per un món més just El 15 d’abril correrem per la defensa del dret a l’educació a Sudan del Sud. Una iniciativa de Entreculturas per promoure l’accés a l’educació bàsica (infantil i primària) de 1.000 nens i nenes, així com facilitar i dinamitzar espais recreatius i esportius per a 3.000 joves, refugiats i desplaçats interns, a Maban, Sudan del Sud.
28 | REVISTA AUNA
122 Marató de l’agraïment
Inaugurem les noves instal·lacions esportives En el marc de la celebració del dia de Sant Ignasi hem inaugurat de les noves instal·lacions esportives de la nostra escola amb la «Marató de l’agraïment». En aquesta marató hem estat convidats a córrer entre tots 122 voltes (aproximadament 48 km, la distància d’una marató) al voltant del nou camp de gespa: una volta per cada any de vida educativa del Sant Ignasi. Una marató d’agraïment pels 122 anys d’història de la nostra escola.
2
REVISTA AUNA
GALERIA DE FOTOS
| 29