Issuu

auna 420 Abril 2017

A UNA, PUBLICACIÓ DE LA COMUNITAT EDUCATIVA JESUÏTES SARRIÀ - SANT IGNASI

Sumari 6

ampa

mopi-infantil

primària

L’opinió de les famílies

La importància del joc en el MOPI

Inaugurem el nou edifici d’Educació Infantil

Aprenem jugant

Primària/ESO

ESO/Batxillerat

formació professional

Concurs Fotografia Matemàtica

El joc com a eina educativa

Competències professionals a través de joc

Els videojocs. La nova professió

paraescolar

pastoral

Xarxa

centre sant jaume

Entreteniment i aprenentatge

Temps de lleure... Pelegrinatge a Montserrat

Actuem. Concert solidàri

Fem-ho jugant!

Consell de redacció Antoni Parellada, Isabel Pagonabarraga, Noemí Sánchez, Josep Guàrdia, David Rius i Daniel Bargalló. HEMEROTECA DE L’AUNA

http://auna.santignasi.fje.edu

disseny i maquetació

Mireia Barreras. Estudi Disseny Gràfic

4 | REVISTA AUNA

Joc Editorial

i aprenentatge

Pere Fons i equip de la Taula de Pedagogia i Innovació Didàctica Jesuïtes Sarrià - Sant Ignasi

El joc a l’aula pot ser una estratègia per potenciar l’aprenentatge dels alumnes? La resposta és sí. Només podem aconseguir aprenentatges significatius recorrent al joc? La resposta és no. Comencem amb aquestes dues preguntes i les seves respostes per situar una mica tot aquest moviment que gira entorn a la paraula gamificació, traducció literal del terme anglès gamification, i que avui en dia està de moda en el nostre vocabulari, tant en l’àmbit de l’educació com, fins i tot, en el món de l’empresa i dels negocis. Considerem que la teoria de la gamificació constitueix una bona aportació a la didàctica d’avui, però pensem que cal entendre-la bé, aplicar-la bé, trobar un sa equilibri amb altres enfocaments docents i, sobretot, no perdre de vista quin és l’objectiu: l’objectiu és l’aprenentatge, no el joc ni la seva narrativa.

REVISTA AUNA

Creiem en la incorporació del joc en les metodologies de l’aula a qualsevol edat, no solament amb els petits, com una eina útil per promoure l’aprenentatge. La dinàmica pròpia del joc, no confondre amb la simple diversió o entreteniment, conté una sèrie d’elements que són molt aprofitables a l’aula. El joc comporta repte, desperta la imaginació, ens atreu, en el joc ens apassionem, jugant som capaços d’assumir riscos, el joc ens convida a trobar solucions creatives, a fer-nos preguntes, a prendre decisions, a dissenyar projectes, el joc ens demana cooperar (treballar en equip) per superar entrebancs i assolir l’objectiu... Adoptar metodologies pròpies del joc en el treball –a l’aula, basar certs aprenentatges en el joc, no vol dir no prendre’s les coses seriosament, no vol dir desvirtuar els objectius acadèmics, és aplicar la dinàmica del joc a situacions que no són de joc, sinó d’aprenentatge per tal d’aconseguir una major implicació dels alumnes. En el joc hi ha un alt component d’emoció. És conegut que la neurociència està avançant i que els experts en neuroeducació afirmen que sense emoció no hi ha aprenentatge. Aquesta tesi, però, no significa que únicament es pugui aprendre jugant; els mestres podem posar emoció en el fet de saber per si mateix, en el descobriment i a aprendre. L’objectiu és que els alumnes vagin descobrint el plaer d’aprendre encara que el camí per arribar-hi requereixi esforç i dedicació. I l’objectiu de l’educació ignasiana va encara més enllà, li afegeix el component de la reflexió, en virtut de la qual s’impulsa els alumnes a considerar el significat i la importància humana del que estan estudiant i a integrar responsablement aquest significat per anar madurant com a persones competents, conscients i sensibles a la compassió.1

El joc per si mateix també és educatiu, en el joc no tot s’hi val, hi ha unes normes, unes regles a seguir, no es pot fer trampa; quan juguem en equip, si volem ser eficaços, ens hi cal col·laborar, no valen els personalismes. Cal aprendre a jugar, cal que el mestre o professor vetlli per educar unes actituds, uns valors, no podem fomentar el joc en la competitivitat sinó en la superació del repte. I una darrera reflexió, no podem abusar del sistema de premis i penalitzacions que inclou el joc. El sistema de premis i càstigs és un recurs però mai no pot ser el fonament de l’educació. Volem educar nois i noies responsables dels seu actes i del seu procés d’aprenentatge responent a uns valors, a una manera de fer, persones lliures capaces de fer opcions decisives en la seva vida que no responen únicament a les possible recompenses. L’objectiu de l’educació jesuïta és formar persones integrals per a una societat diferent. Això implica la llibertat de comprometre’s amb el proïsme i amb la millora del nostre entorn i de la societat en general. Es tracta d’una decisió que les persones prenem des de la nostra autonomia personal.2

En aquest número de la revista A Una us volem mostrar com aquesta reflexió que compartim es fa realitat a les aules de totes les nostres etapes educatives.

Avui la tecnologia ens permet potenciar molt el joc, ens permet unes simulacions molt properes al món real, ens permet desenvolupar habilitats en diferents escenaris sense moure’ns de davant la pantalla. Els videojocs interactius mitjançant l’ordinador, la tauleta o el telèfon mòbil poden ser usats a l’escola per observar, analitzar, avaluar, prendre decisions, en definitiva, aprendre. Tanmateix, cal discriminar bé entre la gran quantitat de productes que trobem al mercat.

1. Pedagogia Ignasiana. Un plantejament pràctic. 1993. Pàgina 15. 2. Horitzó 2020. Pàgina central del diari 2. 2014.

Diari d’informació de l’Horitzó 2020 de Jesuïtes Educació

Joc i aprenentatge

L’opinió de les famílies Si pregunteu a qualsevol dels nostres fills o filles ‘què vols fer ara?’, molt probablement la resposta sigui ‘Jugar!’. És ben senzill: Matí, tarda o nit, és quelcom que els nens volen fer. Sí que a mesura que creixin deixaran les construccions i els puzles pels jocs de taula i els videojocs, però és sens dubte una de les activitats fonamentals que faran en la seva etapa escolar. Plantejar, doncs, formalment el joc com una eina educativa, desenvolupant dinàmiques específiques per a l’aprenentatge, és un recurs d’èxit en la pedagogia moderna. Avui en aquest número de l’A Una, tenim ocasió de conèixer com ho fa el nostre Col·legi, i les famílies també volem opinar de com ho veiem i vivim a casa.

REVISTA AUNA

Opinió

Tot el joc que fan a l’escola, ja sigui a l’aula o als diferents “racons”, els permet aprendre de manera natural moltes coses interessants: des de matemàtiques, passant per aspectes del seu entorn proper, els oficis, les diferents cultures, les relacions amb els seus companys més grans i més petits, la manera de jugar junts i de trobar solucions també junts. També els ajuda a desenvolupar la seva imaginació i creativitat, aspectes que considerem fonamentals en la seva educació i creixement, i que els ajudaran durant tota la seva vida. I tot això gaudint, la qual cosa fa que ho assimilin sense ni adonar-se’n.

La realitat és que la forma d’aprenentatge ha evolucionat d’una manera excepcional des de l’època en què els pares anàvem a escola. D’una etapa en què l’única forma d’aprendre era la memòria, hem passat a una altra en la qual l’experimentació i el joc són eines habituals en aquest procés evolutiu de l’alumne. Avui, per tant, no ens podem limitar que l’única forma que tenen els alumnes per aconseguir els coneixements sigui la repetició i els “colzes”. No tots els alumnes tenen la mateixa facilitat per retenir la matèria que han d’aprendre amb els mètodes tradicionals i segur que hi ha aspectes de l’ensenyament que són assumibles d’una manera més entenedora a través del joc. I és aquesta l’experiència que hem viscut amb els nostres fills. Hem vist que, quan treballen amb el suport d’un joc, han gaudit i han treballat amb més entusiasme.

família d’Infantil

Família García Domenech

família d’ESO

Família Romagosa Peguero

Opinió

Pensem que el joc és un important recurs educatiu per als nens que els permet desenvolupar i aprofundir en els seus coneixements i habilitats i, fins i tot, descobrir-ne de noves, de les quals no era conscient. I no solament això, sinó que també li permet utilitzar la seva imaginació i establir paral·lelismes amb la vida real, ajudant-lo a entendre millor com funciona. El joc també permet al nen moure’s i desenvolupar-se en un ambient més relaxat i distès, afavorint l’aprenentatge i les relacions amb els companys. Per últim, un altre avantatge molt important és que permet al nen aprendre a gestionar i canalitzar tant l’alegria com la frustració que li pot suposar guanyar o perdre, cosa molt important a la vida. El repte és que sigui adient a la seva edat i que incideixin en aquells aspectes educatius que ens interessen potenciar complementant d’aquesta manera l’educació més “tradicional” que es fa a les aules.

Nosaltres estem absolutament a favor d’introduir el joc com a recurs educatiu en totes les etapes escolars i, per tant, també a Batxillerat. El que sí que caldria és escollir bé les activitats lúdiques i les dinàmiques, per tal d’evitar que siguin massa infantils o no adequades a l’edat dels joves. Entre els jocs que proposaríem hi ha dinàmiques de grup, teatre o role playing, que són eines molt potents per afavorir la comunicació, harmonitzar diferències, construir vincles i desenvolupar altres habilitats socioemocionals. O bé també seria genial poder oferir laboratoris de matemàtiques o tecnologia, per aprendre de manera més interactiva i atractiva, aplicant els coneixements a situacions i exemples de la vida quotidiana. Són molts els avantatges que hi veiem: a través del joc aprenem a raonar, argumentar i compartir, a més d’afavorir l’aprenentatge significatiu.

família de Primària

Família Gubert Castells

família de Batxillerat

Família Oteiza Segarra

I doncs, per què en parlem tant avui dia si aquest no és un plantejament nou? I encara més, com és que sembla una tendència creixent arreu de la qual es fan certàmens i es donen premis? La novetat pot ser, d’una banda, saber aprofitar les possibilitats que ens ofereix avui la tecnologia per dissenyar els jocs, però de l’altra i, sobretot, sembla que sigui estendre el joc com a eina d’aprenentatge més enllà de la infantesa. Per això actualment a la universitat trobem assignatures gamificades o que empren mecàniques de joc per potenciar la motivació, la concentració i l’esforç. I també per això no són pocs els departaments de recursos humans o esdeveniments de les empreses que proposen un serious game, o dinàmica d’entreteniment en base a proves, per formar el seu personal o impactar els seus clients. S’està provant de recuperar aquell mètode que ens va donar i segueix donant tan bons resultats per al desenvolupament personal? I és que en una societat en la qual no hem de deixar mai d’aprendre, també els pares ens podríem preguntar si aquesta és una bona eina per fer-ho.

Ens haurem de plantejar tornar a jugar?

8 | REVISTA AUNA

Model pedagògic d’infantil (Mopi)

La importància del joc en el Mònica Bori Directora d’Infantil

En l’editorial de la nostra revista s’ha fet una definició del joc. En aquest article voldríem apropar-nos al joc en les primeres edats, distingint el joc del que és una activitat lúdica. Parlem de joc quan l’infant gaudeix i apareix l’emoció. L’infant és autònom i pot assumir el repte sol o amb altres companys de joc. Pren decisions, pot triar, inventa, crea, investiga i reconeix. L’infant es concentra en allò que fa, no en el resultat. Parlem de joc quan l’educador gaudeix i està atent a l’emoció que desperta en els infants, presenta l’activitat com a repte apassionant, introdueix el factor sorpresa i solucions no imaginades.

És joc quan el mestre respecta el ritme de cada infant, dóna llibertat en el procés i valora les diverses maneres de resoldre el repte. En el joc, l’adult entén l’error com a part del procés d’aprenentatge i no jutja el resultat. En canvi, en l’activitat lúdica, l’infant segueix unes indicacions, no pot assumir el repte sol i necessita de l’adult per aconseguir-lo. El nen pregunta “Ho estic fent bé? És així?” Per tant, és activitat lúdica quan el mestre dóna indicacions que tots han de seguir i posem l’enfoc en el re-

REVISTA AUNA

sultat ja que només hi ha una manera de resoldre el problema que es planteja. En aquest moment el mestre necessita de l’ordre i de les consignes dins l’aula. Al MOPI, hi són presents les activitats lúdiques perquè és també una forma d’aprendre motivadora, visual, que ens posa en contacte amb els altres i que ens és necessària per avaluar conceptes que anem introduint en el dia a dia. Al MOPI, fem incidència en la importància del joc en aquestes edats, com una metodologia d’aprenentatge i de socialització. Ens agrada oferir a l’infant diverses propostes perquè pugui triar. Creiem que el joc, a més de tenir un fort caràcter motivador, fa que el nen estableixi una relació entre ell i el seu entorn. El joc promou i fa realitat les seves fantasies, la seva capacitat creativa i d’expressió i permet desenvolupar el seu llenguatge i estructurar el seu pensament.

10 | REVISTA AUNA

Inaugurem

el nou edifici d’Educació d’Infantil

REVISTA AUNA

| 11

Els alumnes d’infantil, acompanyats de la direcció de l’escola i d’una part important de la comunitat educativa, han inaugurat el nou edifici d’Infantil.

En primer lloc, el Sr. Antoni Parellada, director general, ha adreçat unes paraules d’agraïment a totes les persones que han fet possible el creixement de l’educació infantil a Sant Ignasi i, a continuació, en Jaume Cerdà, sj ha donat les gràcies a Déu per aquestes instal·lacions i, mit-

jançant la benedicció de les mateixes, ha encomanat la futura feina i les persones que les ocuparan. Els mestres i la direcció d’infantil han fet d’amfitrions i han explicat els plans immediats de l’ocupació del nou edifici.

12 | REVISTA AUNA

PRIMÀRIA

Aprenem jugant Cicle Inicial. 2n de Primària

Taller de joguines populars Alfons Llobet Taller de joguines l’Obrador

Els nens i nenes de 2n de Primària van realitzar un taller de creació de joguines. Aquest taller, englobat en un dels temes treballats a Coneixement del Medi, va ser una manera ben divertida de descobrir com funciona una màquina simple. Construir una joguina pròpia, singular i única és una experiència fantàstica per a tots els nens i nenes que la fan, habituats com estan, al fet que les joguines vénen donades, fetes i pensades per no se sap massa qui. A ulls seus, la seva joguina esdevé sorprenentment bonica i un xic màgica. Però, alhora, fent-la, han descobert i utilitzat materials, eines i tècniques de treball que no els són habituals. I aquesta és, també, una enriquidora experiència. Els ocells Pica-Pica, els Saltimbanquis i les petites Catapultes ens van deixar embadalits a tots per ser, a més, joguines amb vida pròpia, fruit d’enginyosos i alhora simples mecanismes basats en la utilització de diferents aplicacions de la palanca.

REVISTA AUNA

| 13

Cicles Inicial i Mitjà

Robòtica: ens parem a pensar! Noemí Munt Coordinadora de Cicle Mitjà de Primària

Fer robòtica a l’escola representa treballar en equip, formular hipòtesis i prendre decisions. Els avantatges van més enllà i només cal veure la cara d’emoció dels nens i nenes en aconseguir un dels reptes. El treball de la robòtica a la Primària es presenta de manera gradual.

galeria de fotos

Els Bee-bots a 1r i 2n permeten començar a fer un tastet; se’ls presenta un repte i busquen les estratègies per resoldre’l en petit grup. Comencen a planificar i estructurar el procés per arribar a un objectiu i són conscients que el resultat final depèn de les decisions que prenguin. A 3r i 4t avancem en aquest treball: a 3r amb LegoWeDo i a 4t amb LegoMindstorm. Distribuir-nos els rols d’equip serà essencial per aconseguir els reptes plantejats. Introduïm la programació i el muntatge del robot. A 4t afegim complements articulats i sensors. Veure com un Bee-bot dibuixa sobre un full, un WeDo puja una rampa o un Mindstorm marca un gol provoca un intercanvi d’experiències i emocions que afavoreix la motivació i les ganes d’aprendre dels nens i nenes.

I per a tu, què representa fer robòtica a l’escola? Hands-on is an interactive class that allows the students to work with both their minds and their hands. In the first term we worked with Bee-bots. Bee-bots are colourful robots designed for children to learn the basics of programming. By using the command buttons children learn problem solving, sequencing, estimating and directionality. They are yellow and black, like a bee, which is why they have this name.

Margarita Cuyàs Mestra d’Anglès a Cicle inicial

A Hands On estem aprenent amb els robots que es diuen Bee-bots. Es mouen cap endavant i cap enrere, cap a la dreta i cap a l’esquerra. Ens encanta moure els Bee-bots cap a tots els costats. Ens encanta perquè són abelles i és el nostre animal preferit!

Rita Coromina Gemma Garcia Alumnes de 1r d’EP

Aquest curs els alumnes de tercer tenim una novetat: hem començat a fer robòtica!! Anem al laboratori un cop a la setmana dues hores. El robot que hem construït es diu Milo; aquest robot el programem nosaltres amb l’ordinador per aconseguir diferents reptes. Primer vam construir el Robot amb un sensor que detectava els objectes que trobaven al seu davant, un altre va ser el sensor d’inclinació. Esperem amb moltes ganes els dijous per anar a robòtica!!!

Nens i nenes de 3r d’EP

Aquest any a 4t hem seguit el projecte de robòtica. Les primeres sessions vam muntar el robot, a alguns grups en va costar una mica...! Quan vam acabar el muntatge vam començar els reptes, alguns més difícils que d’altres. El més divertit és el de la pala que consisteix a xutar una pilota i fer gol!”

Clàudia Enfedaque Alumna de 4t d’EP

14 | REVISTA AUNA

Matemàtiques manipulatives

Cicle Superior. 5è de Primària

Geometry: round bodies and polyhedrons Maria Galí Tutora de 5è de Primària

The boys and girls of primary 5th learned what 3D shapes are: round bodies and polyhedrons. One of the ways that we did it was by building 3D shapes from a flat piece of paper with a drawing on it. Each of us had a piece of paper. We cut around the drawing, so we could have a guide line to help us make the shape in 3D. For example: we had a lot of squares, so we knew we were going to make a cube. Once we had the shape cut, we stuck all the sides to where they belonged. For us it was an exciting project to make together.

Cicles Superior. 5è de Primària

Tangram Durant el segon trimestre, a AICLE Geometry hem estat treballant la geometria en 3D i 2D. Un dia la mestra ens va repartir dos fulls que explicaven què és el tangram, com fer-lo i algunes figures de diferents nivells per fer i divertir-se. Havíem de seguir les indicacions i retallar el tangram. Alguns nens van començar a fer figures i, quan van acabar, la Maria va passar i va fer fotos a algunes figures no repetides. Després les va penjar a la net. Alumnes de 5è de Primària

Cicle Superior. 5è de Primària

Treballem l’arrodoniment amb tiquets de compra Els nens i nenes de 5è de Primària hem treballat l’arrodoniment. Una de les maneres com ho vam treballar va ser amb tiquets de compra. Un dia a Matemàtiques cada nen i nena del grup havia de portar un tiquet de compra per arrodonir el preu de cada producte. Ho vam fer amb els companys i companyes del grup de taula. Per exemple, si el preu d’un pa BIMBO era 1’45 €, l’arrodoníem a 1€. Si el preu d’un pal d’escombra era d’1,88€, l’arrodoníem a 2€. Alumnes de 5è de Primària

REVISTA AUNA

Cicle Superior. 6è de Primària

Escultors per un dia! Mercè Tusell Tutora de 6è de Primària

Escultors per un dia! és el títol del miniprojecte de geometria que hem estat treballant aquest trimestre a 6è de Primària. L’ objectiu d’aquest projecte és recordar de manera pràctica i creativa els conceptes treballats en els

| 15

diferents cursos de Primària i millorar la precisió en l’ús del llenguatge matemàtic. El treball l’han elaborat per grups i constava de dues parts: • la creació d’una escultura en què es treballaven les característiques i desplegaments dels diferents cossos geomètrics i la seva explicació tècnica. • la construcció d’un joc de taula en el qual havien d’associar la paraula amb el seu significat amb l’objectiu de repassar el vocabulari matemàtic treballat. Fantàstiques totes les creacions!

Cicle Superior. 6è de Primària

La cacera dels descomptes Núria Gibert Coordinadora de Cicle Superior de Primària

Dins l’àrea de coneixement de les Matemàtiques, els nens i nenes de 6è, amb l’objectiu de determinar el descompte i l’increment que representa un percentatge del preu d’un producte, han après a través del joc a calcular el tant per cent i a obtenir el valor que representa un determinat percentatge.

16 | REVISTA AUNA

dra

Why drama? Alba Sicilia Departament d’Anglès

Drama plays a very important part in our English learning at Sant Ignasi. There is a progressive pattern to the performances we have in Primary 1 & 2. The drama class is a dynamic setting and when students enjoy an activity, the shyness and fear of using English is overcome. When the students are submerged in an active fun activity, they relax and stop blocking out the new language. Changing the students’ perception of the language learning from a negative to a positive is a huge plus for the learning process.

galeria de fotos

ama

REVISTA AUNA

| 17

We think that Cinderella and Rockerfella is a wonderful play! We like it a lot because it has a nice ending and everyone has a role. We also like it because it is about a poor girl who wants to go to the ball. But it is not a very easy target for Cinderella because the Ugly sisters and Fairy Nasty boots and her team don’t want her to go to the ball.

Mònica and Aina

I really like my character (helper 1 Fairy Nasty boots) because I’m bad and I really want to kill Cinders although Cinderella is one of my best friends. Mònica Muxi

I really like acting that’s why I like my character (Cinderella). Aina Compte

The same is true of our musical of the modern day Cinderella & Rockerfella musical performance in Primary 6. We took a popular play performed in many UK schools and adapted it to our needs. The results are effective, motivating and capture the attention of the students.The play transforms the artificial world of the classroom into a real language situation where language comes to life. All of a sudden grammar and rules click into place. Drama provides an endless amount of opportunities for student’s personal growth as well as the overall improvement in language skills. Drama has the potential of making the learning experience fun for the students and even memorable because it is interactive and visual.

We like a lot this play because we have learnt a lot and we have had a lot of fun together! We like our characters because they are so different to us. This play also reminds us the plays we performed years ago, when we were in Year 1 and Year 2. We also like that we have the opportunity to show our effort to our parents. WE LOVE CINDERELLA!!!!!!! Maria Moreno, Alejo Condomines and Carla Martínez

We think that the play is so funny because we learn English and we work as a group. The characters are very original and we love that! Claudia Piera and Clara Mañas

18 | REVISTA AUNA

Concurs Fotografia Matemàtica Per què fotografia matemàtica

Agafeu una fotografia qualsevol d’un dels vostres àlbums familiars i mireu-la amb atenció. Esteu davant d’una fotografia matemàtica? Definir què és una fotografia matemàtica pot semblar una tasca senzilla però no ho és en absolut. D’una banda podríem tenir una vocació, diguem “pitagòrica” del món en què “tot és nombre”. En la vostra fotografia familiar pot veure perfectament representat el nombre 2 a través del recompte d’individus, posem el cas la seva tia i la seva sogra. Segons aquesta visió pitagòrica qualsevol fotografia és matemàtica i la seva definició no té sentit. Per contra podem tenir una visió més purista o “platònica” del nostre entorn i pensar que les matemàtiques pertanyen al món de les idees i, per tant, no podem tenir una representació perfecta dels seus conceptes. Pensem en la idea de punt, recta o de circumferència des de la seva més estricta concepció euclidiana. Proveu de fotografiar estrictament aquests conceptes. Ho creieu possible? Podem fotografiar el món de les idees? Entre ambdues definicions extremes (no existeix la fotografia matemàtica i totes les fotografies són matemàtiques) podem establir múltiples definicions intermèdies, totes elles vàlides, respectables i coherents. Per al nostre col·lectiu, els que vetllem per a l’aprenentatge de les matemàtiques, una fotografia matemàtica només es pot concebre com una eina didàctica que faciliti un aprenentatge sistèmic de les matemàtiques, unes matemàtiques integrades en el nostre entorn, generadores de bellesa, font de creativitat i útils per tenir una visió crítica de la societat que ens envolta. La fotografia matemàtica ha de ser una eina poderosa que ajudi a perdre aquella visió hermètica d’unes matemàtiques poc útils, ha de

REVISTA AUNA

ser una font de contextos amb els qual desenvolupar unes matemàtiques properes a les persones. Aquesta contundent definició ens dóna una idea molt clara de quines han de ser les característiques que podem exigir a una fotografia per a considerar-la “matemàtica”. Hi ha d’haver una

| 19

intencionalitat a l’hora de fer-la, aquesta intencionalitat ha de quedar reflectida en un títol (imprescindible) que determini clarament quin concepte matemàtic pretenem captar. Ha de ser útil des d’un punt de vista didàctic, hem de valorar la creativitat i la visió de la matemàtica com a font de bellesa.

Exposició Enguany hem aconseguit fer una exposició conjunta entre Primària i Secundària. L’originalitat, el contingut matemàtic de la imatge, la relació original entre el títol i el contingut matemàtic i la qualitat de la fotografia seran els criteris que valorarà el jurat per tal de decidir la fotografia guanyadora.

La fotografia guanyadora de cada categoria s’enviarà a l’organització per participar en la següent fase del concurs. L’exposició de les fotografies la trobareu al passadís del costat del claustre de Primària.

Si no heu tingut ocasió de visitar-la, ho podeu fer clicant aquí.

JOC 20 | REVISTA AUNA

secundària

El joc com a

eina educativa

A Educació Física

Eina fonamental Ramon Riverola Sabaté Cap del departament d’Educació Física

El joc és l’eina fonamental que tenim els professors d’Educació Física per tal d’assolir totes aquelles capacitats, no tan sols tècniques sinó també actitudinals i emocionals dels nostres alumnes. Per tant, qualsevol moment és bo per posar en pràctica un JOC.

Un joc a la classe d’Educació física representa treball en equip, diversió i també esforç. És una manera que cadascú té per desconnectar dels estudis i a la vegada fer esport. Marco Viladevall Alumne de 2n d’ESO

I aquest, per senzill que sigui, té unes normes. D’aquesta manera, els alumnes aprenen no només a jugar sinó a seguir unes normes, que han de ser respectades, per aconseguir un dels molts objectius del joc com aprendre i assolir uns coneixements acadèmics i actitudinals mentre es juga. Jugar per guanyar o per participar-hi, jugar en equip, individualment o simplement jugar per passar-s’ho bé una estona esdevé un moment ideal per percebre condicions, hàbits i conductes de qui hi participa. Juguem-hi...!

C JOC

REVISTA AUNA

| 21

A Anglès

El Kahoot Puri Garcia

Professora d’Anglès

El Kahoot és una eina d’aprenentatge on line molt útil per aprendre.

El que més m’agrada dels Kahoots és que m’ho passo bé a la vegada que aprenc. És molt divertit competir entre nosaltres i veure qui és el més ràpid a contestar. Ens ajuda a estar més atents!

Mitjançant un joc de preguntes i respostes, els alumnes repassen, amplien o simplement testen quins coneixements previs tenen sobre algun tema.

Aina Ferrer i Inés Piñol

A Anglès, el fem servir en començar i acabar algunes unitats. Als alumnes, els encanta, especialment quan veuen el que han après des de l’inici de la unitat fins al final. És una bona manera de comprovar si s’han assolit els objectius d’aprenentatge establerts. A vegades són ells qui creen els seus propis kahoots i els comparteixen amb els seus companys. Per als alumnes és una manera engrescadora i dinàmica d’aprendre.

Alumnes de 2n d’ESO

A Alemany

Memory, dòmino, jocs de cartes o de daus Lola Peralta Pujol

Professora d’Alemany a 2n de Batxillerat

En un joc introduït en el moment oportú a l’aula, l’alumne activa tots els sentits, intervé activament i aprèn dels altres jugadors. És un bon instrument, també, per aprofundir i assegurar el que ja s’ha après; per fer un break després d’una dinàmica de concentració cognitiva; per practicar sense avorrir-se allò que ja se sap, de manera que estigui més fàcilment disponible quan esdevé necessari per a la comunicació. A les nostres classes busquem que els jocs plantejats tinguin en compte els següents factors: l’aspecte aprendre (continguts d’aprenentatge), l’aspecte de la interacció (els alumnes han de comunicar-se els uns amb els altres) i l’aspecte ludicocreatiu ja que l’activitat ha de contemplar, juntament amb els aspectes cognitius, l’àrea de les emocions –afectivitat, cooperació, empatia, flexibilitat, resolució de conflictes– que adopten un paper tan important a l’escola del segle XXI.

A la classe d’Alemany de 2n de batxillerat, com que som pocs alumnes, és fàcil reunir-nos tots davant d’un tauler i jugar a diferents jocs: el memory, el dòmino, jocs de cartes o de daus… En concret, els dilluns tenim dues hores seguides de classe i abans de dinar! Normalment, entre totes dues hores, o mitja hora abans d’acabar, juguem per afermar la gramàtica o el vocabulari, però també per riure i per aprendre en un entorn més dinàmic i més distès. Alumnes d’Alemany, 2n de Batxillerat

22 | REVISTA AUNA

A Projecte d’Empresa

L’esperit emprenedor Pablo Sitges Vernis i Agnès Pesarrodona Romeu Professors d’Empresa

L’objectiu del Projecte d’Empresa és despertar en els nostres alumnes un esperit emprenedor, a través del treball d’un ventall de competències com la creativitat, l’autonomia i el lideratge. D’aquesta manera, aconseguim transmetre als joves els coneixements i les eines necessàries per poder entendre i comprendre millor els reptes de la nostra economia, i per tant, formar-los per als reptes que es trobaran en un futur.

El projecte d’Empresa ens ha ajudat a conèixer el món empresarial d’una manera més extensa i a conèixer els reptes que les empreses han d’afrontar en el seu dia a dia. Ha estat un projecte molt interessant en què hem après molt sobre els desafiaments que es viuen a la realitat d’una empresa. Xavier Ollé Blanco

Alumne de 1r de Batxillerat

A Anglès

El joc en la conversa Frank de Leeuw Auxiliar de conversa en Anglès

My name is Frank de Leeuw, I am a language assistant from Canada working with students to develop their speaking skills. My speaking activities are often interactive games that involve creativity, communication and fun. In this picture we are working together to invent a story in English using picture dice. It has been my experience that learning through games allows the students to be less intimidated when using a foreign language, and makes it possible to integrate aspects like competition or cooperation into the lesson.

La majoria d’alumnes trobem que les activitats que fem amb el Frank a les hores d’Anglès estan molt bé i són profitoses, ja que a la classe, com que en som tants, no podem practicar tant la conversa. Les activitats que ens presenta són entretingudes i interessants, ja que molts cops estan relacionades amb el temari que estem fent a classe, i fa que l’haguem d’aplicar a l’hora de parlar, cosa que va molt bé per entendre millor la teoria. En general, en fem una molt bona valoració. Àlex Jori

Alumne de 2n de Batxillerat

REVISTA AUNA

| 23

A Robòtica

Fem un robot Josep M. Montes Coll Professor de Robòtica

Ara, a les classes de tecnologia amb els robots, ja no és estudiar i memoritzar, sinó que és posar en pràctica tot allò que havíem après, ser creatiu i, sobretot, gaudir mentre aprenem.

A les classes de robòtica del 2n i 3r trimestre de 3r d’ESO, els alumnes han de treballar totalment en equip. Cada alumne té un rol ben determinat en la superació dels diferents reptes que se’ls planteja i en el registre - per escrit i gràfic - de tot el que realitzen en una pàgina web. Durant el desenvolupament de les sessions, els alumnes han de construir un robot i programar-lo de manera eficaç, perquè pugui aconseguir superar les diferents proves que se’ls proposa.

JOC Pau Masip Saigí i Víctor Piñol Tur Alumnes de 3r d’ESO

A Emprenedoria

Design for change Pau Blanch

Professor de Socials

Des de l’assignatura d’Enterprise a 1r d’ESO, intentem acostar l’emprenedoria als alumnes. Per fer-ho, aprofitem la metodologia del Design for Change, una forma vivencial de crear els propis projectes. Aquest mètode consta de quatre fases -Feel, Imagin, Do i Share- en cada una de les quals, els alumnes han de desenvolupar certes habilitats i capacitats. En el nostre cas, hem enfocat la qüestió cap a la creació d’un projecte de millora per a l’escola. Els alumnes han identificat un problema o àrea de millora i han parlat amb les persones implicades (Feel); després, han pensat solucions (Imagine); han elaborat un pla d’acció per dur a terme el projecte (Do); i han elaborat diferents formes de compartir la idea (Share). D’aquesta manera, poden engegar un projecte propi, treballant en equip i col·laborant amb l’entorn, a partir d’una metodologia divertida. http://www.dfcspain.com/

24 | REVISTA AUNA

A Socials

Projecte dels partits polítics Euseby Fortuny Professor de Socials

Fa més de 4 anys que l’equip de professors de socials de 3r d’ESO vam decidir treballar el tema de l’organització política de les societats -en concret, un mirada a l’activitat política de la nostra societat- a través d’un projecte pràctic, intercompetencial, que englobés, no només l’anàlisi teòrica, sinó una visió més pràctica de la realitat política.

El projecte té com a objectiu indagar sobre els partits polítics i el seu funcionament, sobre les ideologies polítiques i sobre l’objectiu bàsic de la política que busca millorar la societat.

A classe es fa un simulacre de campanya i d’eleccions: “penjada” de cartells electorals i de visionat dels espots electorals, en una primera fase; debat i presentació oral dels programes electorals de cada partit, en una segona fase.

Cada grup ha de crear un partit polític, nou, sense copiar-ne un de ja existent. Amb la creació, cal que exposin l’ideari polític i crear un programa electoral. Un cop feta la part teòrica, han de crear un logotip, un cartell i un espot de propaganda electoral.

Després, la mesa fa el recompte de vots i el professor fa l’anàlisi dels resultats mentre explica el funcionament real de tot el que es va produint.

Finalment, dediquem una sessió a fer unes eleccions. Tres persones configuren una mesa electoral, i la resta de la classe voten el partit que més els interessa. Per fer-ho, caldrà sortir al cens (llista de classe) i presentar un document acreditatiu.

Els resultats són molt bons, l’activitat es desenvolupa sempre des del respecte per les diferents ideologies i amb molt interès dels alumnes.”

REVISTA AUNA

| 25

A Matemàtiques

Qüestionari online Víctor Domínguez Cap de Departament de Matemàtiques

A partir d’uns qüestionaris online, relacionats amb el tema matemàtic que estem treballant a l’aula, els alumnes s’endinsen al joc amb el seu mòbil, per competir amb els companys de classe sobre el coneixement adquirit.

JOC

Abans de començar la partida, els alumnes es registren amb un nickname, de manera que després de cada resposta poden veure en quina posició es troben respecte als altres alumnes.

A més, el sistema de puntuació considera la resposta correcta i la velocitat del jugador, cosa que fa que l’activitat els engresqui molt, generi molt interès i un alt nivell d’atenció dels alumnes. D’aquests qüestionaris, n’hi ha molts d’elaborats i de temàtiques diverses. A més, també se’n poden crear de nous fàcilment.

A Espai Magis

Activitats vivencials Carme Bartomeu Consiliària de 1r d’ESO

A l’Espai Magis, els alumnes de 1r d’ESO duen a terme activitats vivencials per tal que augmentin el seu nivell de consciència. L’objectiu és que s’adonin de coses que no veuen; de les inèrcies que estan en transparència; que coneguin quines habilitats tenen a mà, les que tenen i no coneixen, i quines poden aprendre. La finalitat és que els alumnes puguin arribar a ser la millor versió d’ells mateixos com a persones, per millorar l’autoestima i l’autoconfiança, perquè siguin més feliços i actuïn com a agents transformadors per fer possible un món millor.

26 | REVISTA AUNA

JOC campanya

Mobilitza’t

Jornades

Esport inclusiu

formació professional

Competències professionals a través de joc Oriol Parera Portillo

Cap dels Serveis d’Esports Coordinador de l’Àrea d’Empresa, Social i Esportiva - Estudis Professionals

REVISTA AUNA

Jornada

Màrqueting SI

| 27

Taller

Artteràpia

Els aprenentatges dels cicles formatius estan molt estretament lligats amb la definició de joc. L’emoció en el joc és possiblement el tret diferencial que més busquem a l’hora de plantejar els aprenentatges als nostres alumnes. És veritat que el joc té uns objectius a assolir, uns reptes a superar i demana als seus participants imaginació, creativitat, col·laboració i cooperació entre ells, però és l’emoció que hi ha en la forma jugada la que fa del joc una excel·lent eina educativa.

Així, des dels cicles formatius, es promou l’aprenentatge en situacions i entorns reals. Els alumnes han de veure la finalitat dels seus aprenentatges, han d’emocionar-se, tot esforçant-se i treballant el sacrifici, perquè allò que fan té un resultat real, un resultat palpable. I tot això fomenta la seva capacitat de creació, col·laboració, treball en equip, respecte cap a l’altre, temporalitzar, programar-se i executar de forma autònoma. El joc, transformat en els cicles formatius com a entorns reals d’aprenentatge, permet, doncs, arribar millor als objectius i continguts a treballar amb els alumnes, a fer més propera la formació als seus interessos com a estudiants.

28 | REVISTA AUNA

formació professional

Els videojocs La nova professió Brian Silva

Pau Font

Alumne del CFGS d’Animacions 3D, jocs i entorns interactius

Professor de videojocs

REVISTA AUNA

| 29

El fenomen mundial dels eSports ha arribat amb força al nostre país i ve per quedar-s’hi. Els anomenats esports electrònics són competicions organitzades de videojocs multijugador, amb equips de jugadors professionals competint en directe, sovint en pavellons o sales plenes de gent animant els seus equips i centenars de milers d’espectadors online. Els eSports tenen una audiència de 150 milions a tot el món, dels quals 11 milions a Espanya i anirà creixent molt.

Ja fa temps que existeix la LVP (Liga de videojuegos profesional), que organitza competicions presencials i online de diversos jocs multijugador. Fins ara era una activitat menor seguida per un públic molt específic. Però fa mig any aproximadament el grup Mediapro comprava una part majoritària de les accions de l’empresa que gestionava tot aquest món. Era el primer indici clar que la cosa anava de debò. Posteriorment Orange va firmar un acord per patrocinar la divisió d’honor de la LVP fins al 2018. Paral·lelament fa pocs dies Movistar acaba de publicar el seu canal Movistar eSports específic per a aquest tipus de continguts. No hi ha dubte que això va de debò. Pel que hem pogut saber entrevistant dos comentaristes d’aquests canals, Ernesto Folch (BarbeQ) i Guillem (Hamburgueso/Zelaz), coincideixen que això que està passant és l’inici d’un fenomen massiu que creixerà molt en els propers anys i que pretén fer arribar a públics més adults aquests continguts i que en un futur proper els esports cibernètics seran acceptats completament per la nostra societat. De fet, ben aviat podrem gaudir de la Champions d’eSports que està organitzant Mediapro. Hem de tenir present que el perfil actual dels jugadors de videojocs no es limita a gent de menys de 20 anys; la generació de gent d’entre 35 i 45 anys són els principals compradors de videojocs per a consoles. Són una generació que ja ha crescut i viscut amb normalitat els videojocs i formen part del seu temps d’oci sense prejudicis. Els videojocs estan en transformació. Els nous públics no

només volen jugar, sinó que volen veure gent jugant. Un clar exemple és www.twitch.tv una plataforma d’emissió contínua de partides online arreu del món. Té milions d’espectadors i va creixent. Si podem veure una pel·lícula sense poder canviar la història i ens agrada, també podem mirar un videojoc. Malauradament encara hi ha l’estigma social que els videojocs són dolents, però per sort això està canviant. Els videojocs, com moltes altres coses com la televisió o internet, poden ser font de cultura i aprenentatge o no en funció de la utilització que en fem. Xerrant amb el psicòleg clínic Josep Parera, ens deia que sempre que li parlen dels problemes dels videojocs diu: “juguin amb els seus fills”, i encara que sembli una ximpleria o una cosa molt òbvia, és el primer que els pares obliden. L’educació dels pares en aquest àmbit és igual d’important que la que fan amb els fills en el món presencial. Com es diu en altres casos, més que intentar lluitar sense èxit contra un enemic d’aquestes dimensions, el millor és aprofitar el gran interès que ja tenen els nostres infants i joves sobre aquest món i utilitzar-lo com un canal més per ajudar-los a créixer. Podria ser que en un futur algun dels nois i noies que coneixem es guanyessin molt bé la vida jugant a videojocs. Ja n’hi ha que ho estant fent i lluny de semblar joves sense ànima, són professionals sans que dediquen moltes hores a aquest tipus d’esports per tal de ser els millors físicament i mentalment.

30 | REVISTA AUNA

paraescolars

Entreteniment i aprenentatge Oriol Parera Portillo Cap dels Serveis d’Esports Coordinador de l’Àrea d’Empresa, Social i Esportiva - Estudis Professionals

«El joc és una activitat física o mental que té com a principal fi la diversió o l’entreteniment de qui l’executa, proveeix entreteniment per a un exercici recreatiu, sotmès a regles, en el qual entren en competència l’habilitat i la sort dels participants. Les parts clau d’un joc són els objectius, les regles, els reptes i la interactivitat. Els jocs normalment generen estimulació física o mental i, sovint, ambdues; ajuden a adquirir habilitats pràctiques, serveixen com a exercici, tenen un rol educatiu i contribueixen al desenvolupament i l’equilibri psicològics. Les convencions que regeixen un joc només compten fins que s’acaba l’activitat. El joc evoluciona segons l’edat dels jugadors i té unes característiques diferents en funció de la cultura en què s’estudiï».

El joc està definit per uns objectius, té reptes a superar i demana als seus participants imaginació, creativitat, interacció entre ells i, sobretot, emoció per a la seva pràctica. El joc, doncs, és per definició el que fem en el dia a dia de les activitats paraescolars. Així, el joc són les Paraescolars i les Paraescolars són el joc. No podem entendre l’un sense l’altre, ni d’una altra manera, ja que és la forma essencial d’aprenentatge que es realitza en aquest tipus d’activitats. Des del món de l’activitat física i l’esport, i també de moltes de les activitats del món del lleure i de les activitats paraescolars culturals, el joc és sempre el nostre recurs pedagògic per fer que els nens i nenes, nois i noies aprenguin els continguts i valors que volem ensenyar-los.

REVISTA AUNA

| 31

El tercer temps Inspirat en el rugbi britànic, els nois, entrenadors i pares del Sant Ignasi Cadet B han posat en marxa aquest trimestre una nova iniciativa que fomenta els valors del l’esport: el Tercer Temps. Després de cada partit jugat a casa -que aquest any es juguen de 15:00h a 16:45h- els jugadors conviden a entrepans i begudes l’equip rival, amb l’objectiu de comentar les jugades i posar en evidència que el futbol és un esport per divertir-se, competir i construir amistat. Aquestes fotografies corresponen a la primera convocatòria del Tercer Temps que es va celebrar el passat 16 de març. Tant de bo aquesta iniciativa es consolidi i sigui un nou puntal del model esportiu i educatiu de l’escola Jesuïtes Sarrià Sant Ignasi.

El joc esportiu, i de forma més àmplia el joc en un entorn de lleure (aprenentatge no formal), és educatiu en ell mateix. Comporta unes normes, un codi, unes regles a complir i comunes a tots els participants. Molts dels jocs que oferim des de les activitats paraescolars obliguen els nens i nens, nois i noies a col·laborar-hi, cooperar entre ells, a fomentar el respecte amb l’altre (contrari) i a buscar un objectiu comú per sobre del propi personal. Tots aquests aspectes cal educar-los, cal acompanyar-los i fer-los visibles als ulls dels alumnes. Aquesta és la tasca dels entrenadors-educadors. El joc esportiu i de lleure també ofereix la possibilitat de treballar la competició. De treballar-ne els aspectes positius, tot desmarcant-ne els prejudicis. No utilitzem la competició com un element final, com una meta, sinó com una eina més d’aprenentatge al servei d’aquests educadors-entrenadors per treballar els valors, els continguts i fomentar l’aprenentatge dels participants.

32 | REVISTA AUNA

pastoral

Temps de lleure…

Pelegrinatge a Montserrat Montse Puiggròs Directora de Pastoral

Un any més, ens mantenim fidels al tradicional pelegrinatge des de Barcelona a Montserrat. L’aventura comença el capvespre del divendres amb una pregària al voltant del bust de Sant Ignasi que hi ha a les escales principals del col·legi. Sant Ignasi ens envia a baixar les escales, tocar terra i pelegrinar pel món amb la missió de ser agents transformadors en favor de la justícia i la pau. La caminada, que té dues aturades a Martorell i Collbató, culmina al bell mig de Montserrat on donem gràcies de l’experiència viscuda i compartida amb la celebració de l’Eucaristia.

REVISTA AUNA

| 33

actuem!

Concert solidari A favor de les persones migrants i refugiades

El passat 18 de febrer, les escoles de la xarxa de Jesuïtes Educació vam celebrar un concert a l’Auditori del Fòrum de Barcelona a favor de les persones migrants i refugiades. Van actuar, juntament amb el cor de veus Singfònics, una representació d’alumnes de 5è i/o 6è de Primària/NEI de totes les escoles jesuïtes de Catalunya i de les escoles de música dels col·legis Casp, Kostka i Sant Ignasi. La diversitat de persones i de colors que vam veure a l’escenari, representava la diversitat de realitats des de les que treballem la sensibilització a favor dels refugiats a Jesuïtes Educació.

Servir i ajudar Els refugiats

www.hospitalitat.cat

Lluis Ylla Equip de la Direcció General de Jesuïtes Educació

Durant una hora el grup Singfònics, una actriu en el paper de persona refugiada i els alumnes de la nostra xarxa d’escoles ens van fer viure de primera mà el dur viatge que estan patint les persones migrants i refugiades. Des de la guerra, passant per a la fugida de casa seva, creuant el mar en situacions perilloses i l’arribada a altres països a on, massa cops, lluny de ser acollits, es troben amb un mur infranquejable. “Què podem fer? Podem mirar, conèixer la situació de les persones migrants. Ens podem apropar a la seva situació... Obrim el cor, obrim els ulls, obrim les mans...Siguem terra d’acollida!”, va compartir amb nosaltres en Llorenç Puig sj. President de Jesuïtes Educació. Ens podem informar, commoure, potser podem trobar formes de comprometre’ns, de voluntariat, de servei... Enric Masllorens, Director General de Jesuïtes Educació ens encoratjava per a passar a l’acció: “Gosadia i audàcia. Ara per ara, l’acollida és una obligació en una societat solidària. Volem actuar per a que tinguin refugi. Actuem! La sorpresa de la nit va ser l’estrena de la cançó Refugis, composada per en Josep Barcons i l’Albert Balasch, de l’escola Jesuïtes Casp, que van cantar el cor de veus Singfonics conjuntament amb tots els alumnes de Jesuïtes Educació i la cantant Lucrecia i que va emocionar als 2000 assistents que van omplir el recinte.. Vam celebrar aquest concert dins del marc de la Campanya d’Hospitalitat. Els diners recollits s’adreçaran a 3 projectes de la campanya d’Hospitalitat (Educació per a la població refugiada a Maban a Sudan, Ajuda als migrants de la frontera de Melilla i l‘Acolliment a Catalunya).

Aquest concert és una activitat més, d’entre les moltes altres que fem a les escoles per aquesta causa. I hi seguirem compromesos. Està previst gravar la cançó Refugis per a seguir treballant en la campanya d’Hospitalitat des de les escoles de la xarxa. “No miris més enrere, que tu ets l’última frontera”, acaba la cançó, invitant-nos a canviar i a actuar.

34 | REVISTA AUNA

centre sant Jaume

Fem-ho jugant! Grau Ussetti Director Centre Sant Jaume

Juguem gairebé des del mateix moment en què naixem. I des d’aquell moment, i de forma natural, espontània i lliure, el joc ens acompanya al llarg de la nostra vida, fomentant de forma integral el nostre desenvolupament. L’etapa infantil ve definida en gran part per aquesta activitat lúdica, de manera que el joc representa un instrument privilegiat per al desenvolupament de les nostres capacitats, pel grau d’activitat que comporta, pel seu caràcter motivador i per les situacions en què es desenvolupa. El joc, reconegut com un dret fonamental en la Declaració Universal del Drets dels Infants, esdevé font d’aprenentatge, estimula l’acció, la reflexió i l’expressió. És l’activitat que permet als infants investigar i descobrir el món que els envolta, els objectes, les persones, els animals, les plantes... i, fins i tot, les seves pròpies possibilitats i limitacions. El joc estimula les seves relacions i també els facilita expressar i entendre les seves emocions. A més a més, el joc evolucionarà amb ells, i així, a mesura que adquireixen noves capacitats, nous jocs proposaran nous reptes a superar.

La vinculació estreta entre joc i desenvolupament, el seu poder motivador i els formats amplis que ofereix són elements clau en la seva utilització intencionada com a eina didàctica o d’aprenentatge. El joc ens permet fer una integració intrínseca de coneixements i habilitats, en què aquestes esdevenen el mitjà per superar el repte que planteja el joc i no la seva finalitat. Des d’aquesta perspectiva, joc i aprenentatge infantil són termes que es complementen. Els infants i joves juguen per gaudir i poc els preocupa l’aprenentatge que es faci amb un joc en concret, però esdevé innegable que jugant aprenem, creem, construïm coneixement, ens relacionem, desenvolupem els nostres valors i assimilem actituds. No juguem per aprendre sinó que aprenem jugant. I és aquí on els educadors busquem l’equilibri entre el joc espontani, irreflexiu i motivador que afavoreix el desenvolupament dels infants i un joc més dirigit, pautat i planificat que ens permet l’exercitació intencionada de coneixements, habilitats i actituds.

REVISTA AUNA

| 35

Com ho treballem al centre En el Centre Sant Jaume som conscients de la importància del joc i de la seva potencialitat com a eina educativa, raó per la qual es va crear i desenvolupar des dels seus inicis una ludoteca pròpia utilitzada de forma transversal pels diversos projectes educatius del centre. La paraula «ludoteca» ve del llatí ludos, que vol dir joc i que va ser unit al mot theca que significa caixa o local per guardar-hi alguna cosa. La Ludoteca del Centre Sant Jaume (que ha anat creixent a partir de les moltes

col·laboracions que rebem) esdevé un espai que va més enllà d’on es tenen jocs i joguines, sinó que és un espai estable amb un fons lúdic significatiu i específicament seleccionat i preparat per promoure el desenvolupament integral dels infants, facilitant a través dels seus jocs i joguines una intervenció educativa, social, participativa i cultural. Per a la tria i organització del material lúdic de la ludoteca del Sant Jaume ens inspirem en el model de classificació de jocs i joguines ESAR (sistema inspirat en les etapes evolutives de Piaget que defineix el valor cognitiu, funcional, social, comunicatiu i afectiu de cada joc i joguina). Aquest sistema ens ha permès classificar els jocs de taula que tenim segons la seva tipologia en jocs d’estratègia, d’habilitat, d’associació, de societat, de construcció i de rols o simulació. Cada tipologia de

joc disposa d’una etiqueta específica que els infants troben en cada exemplar juntament amb informació sobre l’edat recomanada, el nombre de jugadors i el temps que dura una partida. Els diversos jocs que formen part de la nostra ludoteca també ens faciliten la realització d’activitats dirigides, en què utilitzem el poder motivador i actiu del joc com a mitjà per treballar un objectiu educatiu concret o per reforçar el desenvolupament d’alguna capacitat o competència bàsica.

Recordem, però, que més enllà de l’etapa infantil, cada persona, cada moment, té el seu joc. I ja que som conscients que mai no deixem de créixer, fem-ho amb un somriure i de la millor manera possible: fem-ho jugant!

Hi ha moltes maneres d’ajudar-nos!!

Estiu i

Anglès

2017

Per viure una experiència extraordinària

Per a alumnes

de 3r i 4t d’ESO, Batxillerat i CFGM

campament d’estiu

estades a anglaterra i canadà

Programa de Multiactivitats i específics de Moda, Cuina, Hípica, Robòtica, Tennis...

Del 25 de juny al 9 de juliol

vilar rural de cardona dates Del 25 de juny al 22 de juliol (incripcions per setmanes) lloc Vilar Rural de Cardona (Barcelona)

de 6è d’EP a 2n d’ESO estades a irlanda

22a

Edició

dates del 25 de juny al 15 de juliol (tres setmanes) lloc Moate (Co. Westmeath. República d’Irlanda) Casp - Sagrat Cor de Jesús • Centre d’Estudis Joan XXIII Col·legi Claver-Raimat • Col·legi Kostka Col·legi Sant Pere Claver • Escola del Clot Escola Infant Jesús • Sant Ignasi

organitzats conjuntament amb

Per a alumnes

de 2n a 6è de Primària

Per a alumnes

inscripció oberta

2016

estada a brighton estada a torbay

Del 25 de juny al 16 de juliol

work & learn a totnes

Del 25 de juny al 15 de juliol

estada a montreal (canadà) De l’1 al 22 de juliol

Novetat