Mister llapis 54

EDITORIAL El temps passa volant…

Ja és ben cert. Aquest curs hem volat per tot el món gràcies a la fira de turisme. Hem pujat al tren dels projectes per viatjar d’una manera més interessant i holística. Hem agafat autobusos per veure les coses d’aprop i poder-les manipular. I tot això en 174 dies! Ara toca desfer les maletes perquè les nostres neurones puguin descansar. Necessitem temps per poder mirar enrere i veure que ens ho hem passat molt bé, hem entès una mica millor què vol dir ser cooperatiu a través de l’experiència de treballar amb els nostres companys en equip. Hem començat a assimilar que sol vaig més ràpid, però que junts anem més lluny.

Les mestres i els mestres hem confirmat que hi ha coses que no es poden avaluar amb un “examen” i també que ens queda molt per fer i per aprendre.

Quan comencem un viatge saber on volem arribar és molt important. Cal tenir objectius clars però alhora flexibles. Això ens dóna força i empenta. Ens il·lusiona. Voler arribar a un lloc és molt interessant. Però ens agrada pensar que hem transmès als nostres nens i nenes que, tot i que l’”0n” importa molt, el que perdurarà és haver gaudit el camí. Sense això el viatge perd intensitat i sentit. De vegades ens marquem un objectiu que no assolim, però si hem aprofitat i gaudit el camí, ens hem enriquit i hem après tant o més que si hi haguéssim arribat. Així doncs, trobar ha de ser sempre el darrer pas d’un camí.

Hem fet un viatge de 174 dies i hem assolit molts destins.

I el millor és que ens hem aturat al camí, hem tret pedres que no ens deixaven passar, hem olorat les flors, ens hem cansat i també hem descansat, hem observat els indrets per on passàvem i n’hem guardat alguns a la memòria, ens hem aturat a mirar els estels… i ara estem contents d’haver arribat al final amb la motxilla plena.

Bon estiu!!!

SORTIDA A CAN RIBAS: INUITS I MAIES!!

El dijous 11 de maig hem anat d’excursió a Can Ribas. El temps no ens va acompanyar massa però som uns grans aventurers i vam decidir marxar. Vam arribar amb l’autocar i plovia, ens vam mullar una mica però vam anar a una gran sala on ens vam presentar amb les nostres monitores, la Judith i l’Anna. Vam esmorzar i també vam fer uns jocs del món. De cop, va sortir el sol…i vam anar pel bosc a veure les diferents cases del món (els tipis dels indis, l’iglú dels inuits i la cabana dels massais). En cada una vam fer una activitat (ens vam pintar la cara d’indis, vam entrar a l’iglú i vam fer el joc de cacera del lleó). I, per acabar el matí vam entrar a un laberint molt xulo que tenen!

Vam tornar a la sala a dinar. Que bons que estaven tots els dinars!!! Quan vam acabar vam sortir a fora a jugar i córrer una mica.

La gespa ja estava seca i vam fer la croqueta per la pendent. Que bé que ens ho vam passar!!! Per acabar el dia vam anar a veure els animals que tenen: un cavall, gallines i cabres. I, just quan ja estàvem apunt d’acabar la nostra excursió…la última aventura, es va tornar a posar a ploure!! Les mestres ens van acompanyar a l’autocar en petits grupets sota grans paraigües.

Va ser un gran dia i ens ho v a m p a s sar d’allò més bé, com podeu veure a les fotos!

Els alumnes de P5 visitem el Centre d’Art Contemporani de Calders (CASiS). Allà realitzem dos tallers: ·Taller pràctic d’observació i recol·lecció de materials, observem i aprenem com alguns animals de la nostra natura propera es construeixen els seus propis habitatges amb elements de l’entorn, per exemple, els nius d'algunes abelles i de diferents tipus d'ocells com la oreneta o la cucut. Tot seguit fem una petita excursió i ens endinsem en el bosc i allà construïm entre tots el nostre niu col·lectiu, amb troncs i branques.

SORTIDA AL CASIS DE CALDERS TALLER DE FER NIUS A LA NATURA · En el segon taller construïm el nostre niu, amb un sedàs filtrem la sorra i afegim palla tallada petita i aigua i cadascú construeix el seu niu que, un cop sec, ens l'emportem a casa.

Cicle Inicial ha visitat el MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona) Obra feta de papers, currículums passats per la destructora de documents.

L’artista vol que pensem si ens agrada que ens trenquin el que fem amb esforç.

«Línia de producció per excedent» Adrian Melis

Abans el van omplir d'aigua, llavors vam veure com l'aigua s'evapora i es fan núvols. El van tancar i va quedar tot mullat, va quedar com la pluja va quedar interessant.

«Cub de condensació» Hans Haacke

És un ventilador gegant fet de fusta. L’artista vol explicar que no totes las obres es poden mirar, que també es poden tocar i entrar, per entrar havies d’agafar un gel dolç i un altre de salat.

«Entrevendo» Cildo Meireles

Aquesta obra són unes televisions que no funcionen. El missatge és perquè no mirem tant la televisió i ens puguem imaginar moltes coses.

“Situació de temps” David Lamelas

Hi havia una senyora que estava ballant molt estrany i els meus companys al segon intent estaven ballant igual que ella.

Trisha Brown “Cossos que fan coses”

Són uns quadres on hi ha fotos de nens i nenes que van creixent des dels 0 fins als 100 anys.

Hans Peter volia que tots veiem com passa la vida, amb fotografies de persones que ell coneixia.

«100 anys» Hans-Peter Feldman

Visita al museu Etnològic Vam fer un recorregut per les diferents cultures d’Àsia i Oceania.

La visita va concloure amb la realització d’un taller de màscares africanes.

Taller d’introducció al món de l’art d’acció o PERFORMANCE A través d’imatges i exercicis pràctics individuals, l’alumnat de tercer ha fet un acostament a la pràctica artística així com a la història d’aquesta disciplina.

La sessió va acabar amb una performance grupal on es va treballar el cos, el color i l’espai.

PROJECTE DEL COS HUMĂ€ ALUMNES DE 4t

Aquest trimestre hem treballat el projecte dissenyant i el.laborant diferents maquetes que representaven els diferents sistemes del cos humĂ .

Ens ha encantat i ens ho hem passat molt bĂŠ a la vegada que apreniem molt.

AquĂ­ en podeu veure algunes!

Durant els mesos de març i abril, els alumnes de l’escola han participat en el concurs literari “Hi havia una vegada” de Sant Feliu.

La Berta Ruiz Grau de la classe dels Huracans (4t A) va quedar la segona de la seva categoria: Narració Infantil 2. Aquí podeu gaudir llegint el seu conte “Un amic molt diferent”:

En Marrc Serrats Permanyer va quedar en primera posició de la categoria Narració Infantil 3 del certamen literari amb aquest relat:

En Joan i Els monstrEs invisiblEs Hi havia una vegada, en un món on tot era màgic, un noi que es deia Joan. El Joan era alt i li agradaven molt els dracs, per això en tenia un com a mascota que es deia Draco. Vivia en un petit poblat amb la seva família.

Però un dia van començar a passar una sèrie de coses estranyes. Primer es va trencar una tanca que rodejava les cabres i es van escapar, un altre dia es va calar foc a una casa del poble sense que ningú fes res, va caure una gran roca d’una gran muntanya i va arrasar el poblat i més coses... però el pitjor va ser que es va trencar la gàbia on hi havia tots els monstres que havien atrapat els del poblat. Aquests es van escapar i va haver-hi una gran destrossa.

En Joan no li agradava gens això i va anar a la biblioteca a veure si podia trobar alguna cosa per solucionar-ho. Quan va arribar-hi, en Joan, va buscar a l’apartat d’informació sobre màgia”. Hi havia molts llibres grans, petits, prims, gruixuts...Però el que li va cridar molt l’atenció va ser un llibre que era gran i gruixut i que tenia molta pols per sobre, com si portés un mil·lenni allà.

El va agafar i en el moment d’estirar-lo, el terra va tremolar. Ell es va apartar i... davant seu, la paret va començar a girar, fins que va quedar al descobert una sala gegantina amb columnes per totes bandes i una petita tauleta al centre, on, a sobre, hi havia un manuscrit. Es va acostar i va llegir el manuscrit: “Si a la cova dels malsons vas, i valor tens, el poder de veure-ho tot obtindràs.”

En Joan va pensar i pensar què volia dir allò, que significava. De cop se li va encendre la bombeta.

-Potser el savi del poblat ho sap!

En Joan va anar a casa d’aquell home i li va preguntar què era aquell escrit. El savi va dir que el que ell havia trobat era el que havia estat buscant sempre, el camí per trobar la “pedra de la invisibilitat”, la qual et donava el poder de poder veure tot allò que era invisible.

En el moment en que el savi li volia dir més coses va saltar una alarma d’incendis perquè el poblat havia rebut un altre atac misteriós. Aquell bon home se’n va haver d’anar i en Joan es va quedar sol i va pensar que si volia saber més hauria d’embarcar-se en aquesta aventura.

Va anar a casa i va agafar el seu equipatge que consistia en: Una energol, que era una poció que feia que no et cansessis durant una estona, unes botes saltimbanqui, que feien que saltessis molt, una espasa i un escut. Quan va estar equipat va fer camí cap a la Cova dels malsons, tal com deia el manuscrit.

En el terra hi havia una làpida on hi havia escrit: “Per la pedra aconseguir les tres proves hauràs de complir” Quan el Joan va llegir allò va seguir amb una mica més de por. De sobte va trepitjar una rajola i es va enfonsar i de dalt del sostre va caure una gran roca. Va córrer i córrer, però sabia que en algun moment es cansaria i, de sobte, se li va encendre la bombeta, va obrir la motxilla i va treure l’energol i se la va prendre i així va escapar de la gran roca.

Després va veure que el terra estava ple de rajoles amb una lletra a sobre de cada una i al costat hi havia una endevinalla. El Joan va veure que la resposta estava en les rajoles i es va ficar les botes saltimbanqui, va saltar de rajola en rajola fins arribar a l’altra banda del passadís.

Per últim va veure una porta, va entrar a dins i de sobte li va saltar un gran monstre que era enorme i vermell, amb un cos musculós i un cap més aviat arrodonit, on hi tenia una banya i un sol ull. Ell va recordar que tenia l’espasa i l’escut i amb aquestes armes va començar a lluitar. Per sort el va guanyar i va veure que al darrera del monstre hi havia una petita pedra similar a una perla. Va pensar que allò devia ser la pedra que buscava i la va agafar.

Quan en Joan va tornar al poblat el van rebre tots amb crits i aplaudiments i ara, amb la pedra a les seves mans, va començar a veure monstres que ell mai havia vist i va pensar que aquells éssers eren els que feien els atacs. Ho va explicar i tots van combatre l’amenaça i així mai més van ser atacats.

CARTA A UN REFUGIAT Divendres, 21 de febrer de 2017 Estimat amic refugiat.

Sant Feliu de Codines

T’estic escrivint perquè he visitat les zones on van viure altres refugiats fa 80 anys: el camp d’Argeles, La Maternitat d’Elna... I m’ha fet reflexionar sobre com viviu els refugiats, en uns camps tancats dins d’unes tendes per tota una família, que no hi cabeu.

I vull que aquest país, Catalunya, sàpiga que és viure a la teva situació.

Que tots ens ajudem i a veure si podem resoldre aquest gran problema.

I que els metges, professors treballin.

Ara mateix m’estic imaginant com estaria si estigués al teu costat.

M’imagino que tu vius en una tenda sense lavabos, ni dutxa, ni menjador. Que la major part del dia te la passes avorrit a dins la tenda amb els teus pares, o fins i tot jugues amb coses de les escombraries o amb pedres o una pilota compartida.

M’imagino que dormiu amb un sac de dormir a terra.

I el pitjor, sense anar a l’escola.

I també quan et poses malalt i no tens medicines...

O a la mínima que plovisqueja, cauen goteres i se us deu mullar tot.

Segur que a la tenda no teniu calefacció, a l’hivern deveu tenir molt fred i crec que us agradaria tenir alguna consola o algu per passar més el temps. Fred, ganes de tenir coses, trobar a faltar gent...

M’agradaria fer-te unes preguntes: Com et sents un cop has fugit de la guerra?I de casa teva? Com és el teu dia a dia?La teva família està bé? On et trobes? Estàs amb els teus amics? Què estàs pensant en aquests moments? Com t’imagines que serà el teu futur? Em sap greu, perquè com està el món en aquests instants, veig que del passat... no se’n aprèn. Espero que tot vagi bé, per la teva família, per els altres refugiats i els teus amics. I també que tornis anar a viure al teu país, el teu país nat. I puguis tornar a fer tot el que feies abans i estar a casa teva tranquil·lament.

Nosaltres seguirem lluitant i sempre pensarem que casa nostra és casa vostra.

L’autor d’aquest text és el Manel Viñals de 6è, va guanyar el tercer premi del Certamen Literari.

Fa pocs dies, el Manel ens va llegir el seu escrit i ens va tocar el cor a tot sisè.

Volíem conèixer més coses sobre els refugiats i vam decidir investigar una mica sobre el tema.

Per acabar, vam decidir fer un dibuix per il·lustrar el text. Aquests dibuixos publicats són de la Júlia Pascual, Indara, Sara C., Cristina, Jaume, Quim, Catalina Miguel Ángel, Biel C. i Naia.

QUI SÓN ELS REFUGIATS? Són persones que han hagut de fugir de casa seva i del seu país per escapar de la guerra.

QUANTS REFUGIATS HI HA?

Més de 11 milions de persones han fugit dels seus països per culpa de la guerra, això és més que a tota Catalunya.

ON VAN? Els centenars de milers de refugiats venen a Europa perquè, un cop més, han estat expulsats de casa seva. Són persones molt valentes que han invertit tots els seus estalvis o bé han contret un gran deute, amb l’esperança d’aspirar a una vida segura per a ells i per a les seves famílies. Un dret que avui dia sembla més aviat un privilegi.

Kids in 4th Grade are working on describing and creating TOWNS, here you can see two examples of the work they’ve done.

Let’s Work I These are some of our students English works. They have been working hard during the course and here we got EXCELLENT WORKS !!

In English !!!!

And one more time as it is usually in the last few years our students have received the letters from the finnish students....

“El viatge no s’acaba mai. Només els viatgers s’acaben. I fins i tot ells poden perdurar en forma de memòria, de record, de relat. Quan el viatger s’ha assegut a la sorra de la platja i ha dit: “No hi ha res més a veure”, sabia que no era així. El final d’un viatge no és més que el començament d’un altre. S’ha de veure el que no s’ha vist, veure una altra vegada el que ja es va veure, veure a la primavera el que s’havia vist a l’estiu, veure de dia el que es va veure de nit, amb sol el lloc on l’altra vegada plovia, veure el camp de blat tendre, el fruit granat, la pedra que ha canviat de lloc, l’ombra que no hi era.” José Saramago