Míster llapis 52

2 5 .

Nú m

2016 E R B DESEM

EDITORIAL La volta al món ja ha començat. Fa 66 dies que el viatge està en marxa.

Al llarg d’aquests dies hi ha hagut temps per moltes coses: hem après a orientar-nos en un mapa, hem descobert països grans i petits, hem conegut noves cultures, nous menjars, noves robes, noves cases, noves escultures, noves maneres de dir les paraules més boniques que sabem.... fins i tot ens hem arriscat a organitzar una fira de turisme on poder trobar tot el que hem après!

Ara és moment de descansar una estona i assimilar tot això que ens aporta aquest gran viatge que fem plegats.

Cal fer una parada en el camí per estirar les cames, menjar una miqueta, carregar les bateries, posar benzina i, si cal, fer un pipí.

Cal que aprofitem aquests dies per gaudir de la família i dels amics i per il·lusionar-nos amb la màgia del Nadal.

I ens retrobem el 9 de gener amb les maletes a punt per continuar voltant pel món!

Bones festes!

ESPAI MENJADOR

“QUIN FÀSTIC!” Si no sovint, de tant en tant però de manera habitual, en servir el dinar ens diuen comentaris com ara “no em posis coliflor que és fastigosa”, “no vull pèsols per què fan vomitar”, “el peix és la merda més gran que es pot menjar” i d’altres coses semblants.

Perdoneu la grolleria, però els cometaris són així literalment.

Com a professionals que som, sabem perfectament que el sentit gustatiu de la llengua varia amb el pas dels anys i sabem també que el que entenem popularment per “el paladar” és educatiu. Hi ha aliments que majoritàriament agraden més quan ets un infant que quan ets una persona adulta i que això pot convertir-se a l’inrevés, és a dir, que el que més ens agrada de petits pot arribar a ser el que menys ens agradi de grans. Per altra banda, alguns aliments no ens agraden per la poca coneixença que tenim d’ells o pel poc hàbit en consumir-los, cosa que en augmentar les ocasions de la seva ingesta pot arribar a fer que ens agradin sense cap problema o, inclús, que ens entusiasmin. És evident que no a tothom li agrada el mateix amb la mateixa intensitat, fins i tot hi haurà aliments que no ens agradaran mai. Atès que el més aconsellable és consumir de tot, preferentment amb un nombre més elevat d’ocasions aquells aliments considerats saludables, tant una cosa com l’altra amb variació i quantitat recomanable, insistim sempre en el fet que cal menjar o, si més no, provar de menjar de tot.

Aliments fastigosos? Mai, mai són fastigosos els aliments. Ens poden agradar més o ens poden agradar menys, però “fastigosos” mai ho són. Només ens cal pensar que tenir un plat amb aliments davant nostre cada hora de seure a taula per fer-nos passar la gana ens pot fer considerar ser afortunats.

Aquestes festes de Nadal, on tot ho celebrem a l’engròs, pot ser un bon moment per reflexionar. Recordar-nos de tots aquells que no tenen el plat ple a taula tantes vegades com voldrien i fóra necessari, agrair el poc o molt que tenim sense desitjar aconseguir tantes coses innecessàries que formen part dels nostres absurds anhels materials i, sobretot, tenir present que cap aliment és “fastigós”, senzillament ens agraden més o ens agraden menys.

Per damunt de tot, ser conscients que el Nadal i tot el que representa tant és vàlid amb un àpat ostentós com amb una simple llesca de pa sucat amb oli. El que és simple per uns pot ser tot un luxe per d’altres. De vegades les mancances no les tenim tan llunyanes com ens sembla.

COM JA SABEU AQUEST CURS PORTA PER LEMA “LA VOLTA AL MÓN EN 174 DIES!”.

ELS NENS I NENES D’INFANTIL TENIM EL NOM DE LA CLASSE QUE FA REFERÈNCIA A DIFERENTS ÈTNIES DEL MÓN.

P3 SOM

ELS INUITS

I

ELS MAIES.

P4 SOM

ELS SAMURAIS

I

ELS GUARANÍS.

P5 SOM

ELS MASAIS

I

ELS XERPES.

Hem construït un iglú com els inuits!

EL PROJECTE D’AQUEST TRIMESTRE HA SIGUT PRECISAMENT SABER QUI SÓN O QUI EREN AQUESTS POBLATS I CONÈIXER LA SEVA CULTURA. TOT CERCANT, INVESTIGANT, FENT TREBALLS, MANUALITATS, AMB LA COL LABORACIÓ DELS FAMILIARS,...

HEM APRÈS UN MUNT DE

Ens hem convertit

Hem après qui són els guaranís!

Ens hem fet trenes com els masais!

Hem après coses dels xerpes!

AMB AQUEST PROJECTE NO NOMÉS HEM APRÈS COSES ENTORN DEL NOM DE LA CLASSE, SINÓ DELS DIFERENTS CONTINENTS DEL MÓN. I QUE ENCARA QUE TOTS SOM DIFERENTS, EN EL FONS TOTS SOM

Tots iguals, tots diferents, diferents cultures, diferents comportaments, diferents zones i diferents colors de pell.

Però en el fons tots som persones, tots tenim sentiments.

Sandra Pequerul

El cicle inicial informa El nom de les aules

Aquest curs durant els 174 dies volem

A Cicle Inicial cada classe treballa un

conèixer com és el món.

continent.

1r A treballa Europa.

D’aquest treball ha sortit el nom de la classe # Regne Unit - UK Han decorat la porta de la classe amb la bandera i imatges de coses del país amb la foto dels nens i nenes.

1r B treballa Àfrica.

Han escollit el nom d’Egipte.

La seva porta està decorada amb coses d’Egipte, les lletres jeroglífics i personatges amb les cares dels nens i nenes.

2n A treballa Àsia.

Han escollit el nom de Japó.

Han decorat la porta amb un mapa de Japó, dibuixos de coses típiques i les fotos dels nens i nenes amb el vestit tradicional.

2n B treballa Amèrica.

Ha escollit de nom# Estats UNITS. La porta està decorada amb la bandera i les estrelles amb les fotos dels nens i nenes, també han enganxats imatges.

La sortida s’orienta a conèixer la flora i la fauna del bosc de clima mediterrani, així com les característiques pròpies de les aus rapinyaires.

L’activitat més destacada és l’exhibició de vol d’algunes de les aus que hi viuen.

Autonomia personal Treball en equip Assoliment de continguts Treball competencial

Aquest any hem fet un projecte sobre els climes del món. Ens hem fet preguntes de les coses que ens interessava saber i, després, hem treballat en equip. Per tal de buscar informació, hem observat el cel, llegit llibres, consultat mapes, vist pàgines web, escoltat explicacions i fet exercicis i experiments.

Quan ja hem esbrinat la resposta a la nostra pregunta, i en sabem un munt de coses, hem elaborat un mural per tal de que tots els nostres coneguessin el que havien après. També hem fet una exposició davant tota la classe.

Hem treballat moltíssim, però ha estat una experiència divertida i enriquidora.

EXPERIMENT DEL TERMÒMETRE

Hem volgut conèixer el passat de la nostra escola, per això, hem fet una investigació a fons sobre la història del Jaume Balmes.

L’EDIFICI L’empresa Colomina S.A va edificar l’escola l’any 1974 per 21 milions de pessetes.

L’edifici es va inaugurar l’any 1974, el dia 13 de setembre. A l’esdeveniment, hi van venir persones importants de l’època, a nivell polític i del poble. Van posar el nom de Luis

Invitació a la inauguració de l’escola

Tot i tenir aquest nom, molta gent coneixia l’escola com “els nacionals”.

Aquesta escola va ser dissenyada en la època de Franco. Es va fer un disseny que servia per totes les escoles que es van construir en aquella època.

ELS PRIMERS ANYS El primer director va ser el Sr. Miquel que també era professor de mates, ciències naturals i tutor de 8è. La seva dona, la Sra. Consol, era professora de plàstica i tutora de 5è.

La Montse

Verdaguer recorda també a la Senyoreta Parente i la Senyoreta Cabarcos.

A les classes seien sempre de dos en dos i de cara a la pissarra. Eren aules molt plenes, d’uns 30 o 35 alumnes per classe.

La Montse Verdaguer, mestra d’escola, de petita va venir a aquesta escola i ens explica que en aquella època les classes eren molt diferents. Molts professors explicaven un sol cop i si no entenies l’explicació, no la tornaven a repetir. Els càstigs eren durs i fins i tot ens pegaven.

Però, no tot era dolent, a l’escola tenia una aula de ciències i experiments molt bona. L’escola ja tenia menjador i cuina,

PERÒ D’ON VE EL NOM DE JAUME BALMES? L’any 1968, va començar el primer grup anomenat Jaume Balmes a l’edifici on ara hi ha l’institut. Es va posar aquest nom en homenatge a Jaume Balmes, que era un important filòsof català, que va passar una llarga temporada a Sant Feliu de Codines.

HISTÒRIA DE LA NOSTRA REVISTA De sempre hem llegit la revista del Mister Llapis, però, des de quan es publica la revista?

Doncs, es diu Mister llapis des de l’any 2004.Van fer un concurs per posar nom a la revista de l’escola, van participar els alumnes i va guanyar aquest nom. Des de llavors ja

Ens ha agradat molt descobrir com era l’escola abans i les classes. També hem après moltes coses sobre qui va fundar l’escola quin any es va fundar etc... Per acabar, volem donar les gràcies a la Montse Verdaguer per la informació que ens ha explicat. I gràcies a

l’equip directiu per deixar-nos tafanejar fotografies i un llibre sobre la mostra escola..

Reportatges de llengua catalana de 6è: Eric, Moha, Biel i Iker.

Per als bons moments, Agraïment. Per als dolents, Esperança.. i sempre, sempre, il·lusió i àmplies rialles. Això és el que us desitgem per al 2017.