L’arribada del Carnaval marca la vitalitat dels santcugatencs

La tradició era anar fins al bosquet de can Volpelleres per menjar la truita de bacallà i enterrar la sardina.

Per Josep M. Cabrerizo i Bell

Els anys 60 la celebració del Carnaval a Sant Cugat no tenia comparació amb la festa que es fa avui. Aleshores es pot dir que era un carnaval que es limitava amb un ball de disfresses a la Unió Santcugatenca , i poca cosa més. Res a veure amb les festes que feien altres poblacions com Sitges, o Vilanova i la Geltrú. En general la gent del poble per no tindre no tenia ni tradició més enllà de fer un que altre berenar. El costum era anar fins al bosquet de can Volpalleres per enterrar la sardina .... Millor dit, el que quedava d’una sardina salada i fumada que comprava la meva mare a cala Ramona del carrer Major quan arribava el Carnestoltes.

Remenant en els arxius del setmanari Els 4 Cantons m’he topat amb un article que resumeix molt bé com se celebrava el Carnaval als anys seixanta a Sant Cugat. Està escrit per la Montse Sant. Cronista molt apreciada pels lectors del setmanari avui desaparegut… La Montse deia: Pels volts del mes de febrer arriba com cada any el Carnestoltes i el Dijous Gras i la Quaresma. Carnestoltes és una festa estesa a tot arreu amb arrels fosques i molt antigues . Per a uns és el record de les saturnals romanes. Unes festes que els antics romans celebraven en honor al déu Saturn. Altres troben arrels de les antigues festes de l’Edat Mitjana. Carnaval és una festa d’equivocacions i de

▲ Imatge de la sala de La Unió amb la reproducció de la Torre Eiffel feta per la colla ‘Los 4 americanos’ als anys 50.

FANTASIA . Sí, així amb majúscules: una festa on podem somiar i tornar un xic a la infantesa. Tots podem jugar sense vergonya i ser allò que més ens plau, vivint per un dia les més amagades fantasies amb una disfressa. Sempre, però que sapiguem cercar-ho amb una certa ingenuïtat i tendresa per a no fer mals als altres”.

Recordo com de petita, la Montse feia referència a les seves trapelleries amb la colla d’amics, ens escapolíem al regne màgic i prohibit de les golfes de casa per a poder remenar uns baguls grossos plens de pols i de disfresses. N’hi havia de tota mena. Hi havia casaques, mantells reials, vestits de pallasso, de xinesa i també de domadors i de zíngares. Aquells baguls eren tot un món de viatges i somnis. I és que ben mirat què són les disfresses sinó una clau al regne dels somnis. Hi ha disfresses boniques, originals, clàssiques, noves, costoses, barates. Hi ha disfresses fetes a casa o llogades. També hi ha modes per les disfresses, aquell era l’any del Dràcula. Grans i petits amb l’arribada del Carnaval van descobrir la figura terrorífica i romàntica del comte Dràcula. Que, qui més, qui menys, ha somiat algun cop encarnar l’elegant i encisador vampir xucla-sang. O la dolça i romàntica Mina i l’agosarada Lucy.

A Sant Cugat fins no fa molt encara era una festa que se celebrava sobretot a les escoles, no hi havia costum de fer els balls de gitanes ni rues pels carrers. Era una festa més en blanc i negre que no pas una explosió de color i disbauxa com la coneixem avui. Ens ho deia la Montse Sant en el seu article l’any 1993 “A Sant Cugat el Carnestoltes és més una festa d’infants, i d’escola. Que no pas una festa de grans… Sí que es fan balls i alguna festa, però res a veure amb el que es fa en altres llocs com Sitges o Vilanova i la Geltrú. en deien. Un grup de joves i també de gent més gran, amb ganes de fer sarau, comunicaven per carta als amos d’una casa, una casa normalment gran, que el dia tal i a tal l’hora serien assaltats. El dia i hora assenyalats arribava puntuals a la casa el grup d’amics, tots ben disfressats. Moltes vegades convinguts en un tema o una època i guiats per un dels assaltadors que no es tapava la cara amb cap màscara, i que actuava com a responsable de tot el grup. Aquelles festes, les festes dels assalts solien ser unes festes de senyors. De gent de Barcelona, de gent que solia passar només els estius o caps de setmanes a Sant Cugat. I que per Carnestoltes buscaven la manera de divertir-se. Primer anaven als balls del Liceu de Barcelona... i després continuaven la gresca a la torre.”

No sempre ha estat així. Fa anys al poble hi havia el gran ball de màscares, i el ball de mosqueres i mascarons. Amb la particularitat que al ball de màscares només hi anaven disfressades les dones joves… Una pràctica aquesta molt divertida i estesa era també la dels assalts, que

A casa nostra la tradició, poca, però era la que hi havia, també manava anar a ca l’Alegret a comprar els bunyols de Quaresma amb força sucre i anís, i ben farcits per prendre per a postres. No podia faltar el vi que aquells anys ja era elaborat per la Cooperativa de pagesos del poble. Amb una mica de vi dolç el dijous gras es feia més gresca. Només que a un nivell molt tranquil. Solíem anar al camp a menjar la truita, o les truites, ja que podien ser de botifarra, d’ou, o de llardons. La meva família tenia costum fer el pícnic en uns terrenys de Valldoreix propers de l’estació del ferrocarril . Recordo que el punt final a la diada sempre el posàvem fent un partidet de futbol entre casats i solters. Mentre les dones perdien el temps buscant espàrrecs pels marges. El dia de la truita, doncs, era una data assenyalada al calendari, no com avui que podem menjar truites tantes com ganes tinguem i cada dia. S’ha perdut en el pas del temps també una menja que és possible que algun dia, algun il·lusionat de la cuina moderna torni a posar de moda. Em refereixo a les borraines o borratges arrebossades amb mel i acompanyades de bunyols de vent … Un any més ens ha arribat el Carnaval, és temps de gaudir-lo.

16 iLECTORS

LA FOTO DELS LECTORS lectors@santcugatmagazine.cat

Envia’ns les teves cartes:

Per correu postal: Av. Cerdanyola, 98 08173 Sant Cugat

Per correu electrònic: lectors@ santcugatmagazine.cat

Per whatsapp: 666 72 42 65

Sant Cugat Magazine es reserva el dret a reduir i a editar totes aquelles cartes que ho requereixin.

Quan tornarem a veure i a gaudir la Creu de Terme???

WHATSAPP: 666724265

És indignant que encara hi hagi carrers, per dir-li d’alguna manera, així d’estrets.

CARTES DELS LECTORS lectors@santcugatmagazine.cat

Entre Rub Y Sant Cugat

Por fin el paso debajo de la autopista entre Sant Cugat y Rubí se va a arreglar. Quiero felicitar a los responsables, paso diariament y ya era hora de arreglar esa conexión entre Sant Cugat y Rubí, lo agradecerán seguramente más los usuarios del Centro Comercial de Rubí que no de Sant Cugat, pero al final esa encrucijada arreglada y tal como pude ver por televisión hará las delicias de muchos ciudadanos.

P. NIETO MONTEESQUIROL

Suciedad Vestidores

Aprofito l’ocasió per demanar que es publiquin les fotos que envio de la situació de la neteja general als PAVs de la rambla del Celler. Des de fa temps demanen les entitats i els pares la urgència de la millora d’aquests espais esportius, espais que fa molts anys que estan en funcionament al servei de la ciutat, l’antiguitat de les instal·lacions, el pas del temps, fa necessària una millora important d’aquestes. Ja és urgent la reforma dels vestuaris. Sant Cugat compte amb equips que juguen a les competicions al màxim nivell, equips que visiten la nostra ciutat i que se sorprenen de les instal·lacions en les quals han de canviar-se i dutxar-se. Aquests vestuaris no donen la millor imatge de la nostra ciutat, cal d’una vegada i per totes posar fil a l’agulla i reformar els vestuaris.

LUCIA ALONSO

Replantar Y Replantar

Parece ser que cada final de legislatura toca reformar parques y jardines, la movida organizada en la zona del Scalextric con rambla del Celler es importante, empezaron cortándolo toda, después movimiento de tierras y espero que antes de elecciones esté acabado, bien, pero ¿no pueden hacer acciones de planta de árboles que duren más en el tiempo? Seguro que todo el trabajo debe tener un importante desembolso del ayuntamiento, es decir todos nosotros, pero si siempre estamos gastando en plantar y replantar la rambla del Celler poco quedará para mejorar otros espacios.

MÓNICA ORTIZ