Un projecte d’Irena Visa
Direcció d’art i disseny
131 (Pau Llop + Esteve Padilla)
Impressió Indugraf
Edita SCAN Tarragona
Plaça de la Font, 1 43003 Tarragona
Direcció artística
Jesús Vilamajó
Coordinació general
Jordi Abelló
Producció
Helena Costa
Comunicació i premsa
Laia Marin
Coordinació del programa
Ana González Chouciño
Dipòsit Legal T 1145-2024
Tots els drets reservats. No està permesa la publicació parcial o total d’aquesta obra per cap mitjà o procediment sense el consentiment del Festival SCAN Tarragona
BLOC. Publicació d’autor del Festival SCAN Tarragona és un projecte coproduït per
Irena Visa (Banyoles, 1985)
Treballa com a artista visual des de fa més de deu anys. La seva pràctica artística s’interessa sovint pels senyals que indiquen fenòmens de caràcter hipotètic en el context museogràfic però també en els entorns natural, urbà i artístic. En els últims anys ha dut a terme un conjunt d’investigacions artístiques centrades en l’arqueologia al voltant del jaciment d’Empúries, els dòlmens de la Serra de l’Albera (Alt Empordà) i el museu arqueològic de Banyoles. També exerceix com a docent.
¡Qué será, será!
Des de l’antigor més remota, l’ésser humà sempre ha volgut anticipar-se al futur, endevinar el que s’esdevindrà i controlar-ho. Si ho penses, es tracta d’un concepte bastant oposat al famosíssim carpe diem. Seguint antigues tradicions, el poble romà va crear un comitè d’experts en endevinació que es fixava en el vol de les aus per desxifrar els designis dels déus i prendre decisions importants per a la comunitat en relació amb aquests signes. Aquestes persones eren els àugurs. En català, un auguri és una intuïció, una sospita, un pressentiment, un coneixement incipient sense una base empírica. En italià i en alguerès, un auguri també és un desig.
Aquest any 2024, dos museus importantíssims per a la ciutat de Tarragona estan a punt de començar una nova fase després de la seva remodelació: el Museu Arqueològic de Tàrraco i la Necròpolis de Tàrraco. He preguntat als treballadors i treballadores del MNAT què desitjarien trobar per poder exhibir en aquests museus del futur. Dit d’una altra manera, els he demanat que facin volar coloms.
Durant la meva estada a Tarragona, he resseguit la presència de les aus en les diferents localitzacions arqueològiques de la ciutat per buscar indicis d’un bon auguri en la reconstrucció d’aquests equipaments, que intueixo que seran testamentaris d’una herència passada però també protagonistes d’una arqueologia futura. Segurament poblada de peces per dins i de coloms per fora.
Desitjo, doncs, que el futur d’aquests museus sigui llarg, i que els ocells hi convisquin com han fet durant tants anys.
Tanti auguri, que dirien els romans d’avui.
JOSEP ANTON REMOLÀ, COL·LECCIONS, RECERCA I ARQUEOLOGIA – ESPERO QUE ALGUN DIA ES TROBI UNA EVIDÈNCIA CONTUNDENT SOBRE LA FUNCIÓ DE CENTCELLES. PODRIA SER UNA EPIGRAFIA,UN FRAGMENT DE MOSAIC O UN GRAFIT QUE HO INDIQUÉS.
AZAHARA PALOMARES, COMUNICACIÓ – L’ESTÀTUA DEL TEMPLE D’AUGUST.
JULI MOLAS, MANTENIMENT – UNA ESTÀTUA AMB LA PINTURA I ELS COLORS ORIGINALS, TAL I COM EREN EN ÈPOCA ROMANA.
CORI RIBÓ, DIFUSIÓ - UN VAIXELL ROMÀ CARREGAT D’ÀMFORES DE VI, OLI, I ALTRES MERCADERIES. QUE CONTINGUÉS TAMBÉ OBJECTES QUE ENS REVELESSIN DETALLS DE L’ACTIVITAT COMERCIAL A TÀRRACO I ELS GUSTOS DE LA SEVA POBLACIÓ.
SONIA NAVARRO, RECURSOS HUMANS – UNA INSULA SENCERA, AMB MOSAICS.
MÒNICA BORRELL, DIRECTORA DEL MNAT – UN TALLER INTACTE. ALGUNA RESTA QUE DONI TESTIMONI DE LA VIDA ROMANA DE LA CLASSE MITJANA O BAIXA, JA QUE NOMÉS HAN SOBREVISCUT LES TROBALLES DE LES CLASSES BENESTANTS.
GEMMA JOVÉ, SERVEIS FOTOGRÀFICS – UNA CASA SENZILLA COMPLETA.
GEMMA FERNÁNDEZ, BECÀRIA DE DIFUSIÓ - UNA BASÍLICA PALEOCRISTIANA AMB LES PARETS I LES PINTURES MURALS CONSERVADES.
ESTER RAMÓN, DIFUSIÓ, EDUCACIÓ I EXPOSICIONS – UNA NOVA PEDRA DE ROSETTA AMB INSCRIPCIONS IBÈRIQUES I LLATINES QUE PERMETÉS PODER TRANSCRIURE LA LLENGUA IBÈRICA.
ESTEL CASAS, GESTIÓ ECONÒMICA - MÉS ESCULTURES COM LES FULCRA EN FORMA DE MULES, QUE SÓN PRECIOSES
