Issuu on Google+

m ar ç 2011

c a m p a n y a p a r la ' m c a t a lĂ 

pas a nivell


s o r p r e n e n t c a m p a n y a p e l f o m e n t d e l c a t a là Els primers dies de gener ens vam quedar sorpresos quan vam veure penjades a les parets dels passadissos del centre fotografies de nois i noies, alumnes del centre, adreçantse al professorat i al personal PAS, vestits amb la camiseta negra amb el logo de l'institut i amb l'eslògan PARLA'M CATALÀ. Són fotografies molt ben fetes. Els nois i noies que han fet de model tenen una expressió simpàtica i mostren una postura natural. La imatge destaca sobre un fons sempre diferent i molt encertat.

p pa arrllo oc ca atta allà à a l ' i n s t i t u t ? a l' in s t it u t ?

e m p a r le n c a t a là a l' in s t it u t ?

La campanya engresca l'alumnat a parlar en català al professorat, no per expressar continguts acadèmics, sinó per fer un ús de la llengua en un context de tipus quotidià, amb frases per demanar si li podem obrir la porta o li podem donar fulls blancs. I la campanya demana al professorat que parli en català a l'alumnat. El català ha de ser una eina d'integració per als nouvinguts De què serveix tot l'esforç que es fa des de l'aula d'acollida, si ni tan sols en el centre d'ensenyament poden practicar el català ni amb companys ni amb professors? Quan dues persones parlen per primera vegada, la llengua que utilitzen en aquell moment és la que perdura al llarg de la relació. Amb quina llengua els rebem?

pas a nivell 2

Però no solament la campanya afecta els nouvinguts, sinó que la majoria dels alumnes que tenim en el centre són de família castellanoparlant i no tenen ocasió de practicar en llengua catalana ¿En el centre els oferim un entorn que els animi a poder practicar? ¿O estem discriminant els nostres alumnes i no permetem que acabin els seus estudis amb un domini similar de les dues llengües i estem posant pals a les rodes a la seva incorporació al món del treball?

De tots i cadascú de nosaltres depèn que els diners que ha costat la campanya i els esforços que s'hi han esmerçat no siguin en devades. No podem calcular si les vendes d'un producte han pujat gràcies a la publicitat, però sí que sabem que des de l'inici estem treballant per a la igualtat d'oportunitats, perquè ningú se senti en inferioritat de condicions i perquè tothom se senti ben acollit en la nostra societat.

Redacció: Anthony Reyes, Carlos Núñez, Daniel Martínez, Daniel Ramiro, Jose Luis Sánchez, Royal Siñoco, Sandra Cosculluela, Yun Yun Xu, Fazila Farooq, Sania Karwal Impressió: Àngels i Isabel

pas a nivell a tot color: http://revistapasanivell.blogspot.com/


El dijous 9 de desembre entre les 9 i les 11 del matí ha tingut lloc a la biblioteca de l'Institut, una interessant xerrada-col.loqui, el protagonista de la qual ha estat un jove periodista i fotògraf palestí de nom Majed Abusalam. L'activitat ha estat preparada pel departament de Ciències Socials i en contacte amb l'ONG Nexes interculturals, Joves per Europa. Davide, un dels responsables de l'esmentada organització -amb la col·laboració d'en Biel- s'ha encarregat de presentar en Majed i les seves circumstàncies. Ell és un jove palestí que procedeix de la zona de Gaza on juntament amb milions de persones més sofreix la pressió del poder israelià que no cedeix en el seu intent de controlar el màxim de territori, malgrat les resolucions de Nacions Unides i els intents negociadors. Ell ha tingut la sort de poder formar-se professionalment i aquests darrers dos anys ha viatjat a diferents països europeus per intentar explicar la dramàtica situació dels palestins i aconseguir suports per pressionar el govern israelià i així aconseguir uns acords de pau mínimament justos. Els alumnes havien rebut informació prèvia sobre l'enquistat conflicte i la sessió s'ha plantejat amb molta interactivitat, ja que s'ha posat als alumnes per petits grups i se'ls han formulat un grapat de qüestions, de manera que a partir de les seves respostes en Majed aprofundia en diferents conceptes i aportava el seu testimoni personal. Posteriorment s'han passat un parell de videos prou frapants sobre l'estat actual dels camps de refugiats i l'esperança que malgrat tot tenen molts dels joves palestins que hi viuen. Jordi Riera

au m ar ch é

Le vendredi 3 décembre, le garçon et les filles de la matière optative de français de 3m de l'ESO nous sommes partis au marché de la Boqueria au centre de la ville de Barcelone.

Les vendeurs et vendeuses ont été très gentils avec nous. Après nous sommes partis à "La Maison de la France" ou une stagiare française nous a donné des informations sur la France. On s'est tous très bien amusé.

p a s a n iv e ll 3

xerrada de l' activista palestí Majed Abusalam a l'institut


e l m is t e r io d e l p a ñ u e lo Los dias 11 y 12 de noviembre, el alumnado de 2º de batchillerato realizó una , con el objetivo de ofrecer un recital poético en memoria de

p a s a n iv e ll 4

Podríamos explicar diferentes aspectos de la escapada como la belleza arquitectónica o paisajística de Colliure, la agradable visita al Castillo Real, el singular y esotérico monumento en memonia de Walter Benjamin en Portbou, la larga y festiva noche en el ''acogedor'' hostal Joventus e incluso nuestro airbus-380 de los deseos. Pero sucedió un acontecimiento paranormal que dejó nuestras vidas marcadas para siempre: . En el viaje desaparecieron la bufanda de David Rodríguez y los dos pañuelos de las profesoras acompañantes. Los propietarios de dichas prendas se dieron cuenta en diferentes momentos. Primero fue David, el cual se llevó la reprimenta de las profesoras. Aunque a los cinco minutos MªCarmen, ante su estupcción, se dio cuenta de que también había perdido su preciada prenda. Sara, una vez en Colliure, encontró su pañuelo preferido ante la incredulidad de los asistentes. Al revisar los documentos gráficos -el vídeo y las fotografías-, se pudo constatar que las tres pérdidas se dieron en el tren BCN-Cérvere. El misterio continua por resolver y las hipótesis son múltiples y variadas: M. Carmen Alcolea

Cabe la posibilidad de que en uno de los cruces entre trenes en dirección contraria, se podia haver producido cierto movimiento en el tren, sumado a la agitacion de los escolares y el radiante sol a la entrada de Francia, todo esto debió provocar una extraña agitación entre las particulas que suposo una nueva recombinacion de las moléculas constituyentes de tales pañuelos. Estos por un momento se volvieron inestables y sus moléculas debieron separarse, desintegrándose en si como pañuelos y formando parte del aire, flotando en él.

Núria Sarret


¿Qué sucedió realmente con los pañuelos? Yo fui el culpable. Desde el día 22 de

El gnomo no era mucho más grande que

Todo esto se debe a que en el subsuelo del

febrero de hace 71 años he permanecido

una goma Milan, pero ni aunque se fijaran

Castillo Real del pueblo se aloja una gran

solo, alejado de los demás, sin que nadie

lo podían ver. En una parada, al abrirse

farmacéutica, la principal productora de

supiera ni dónde estoy, ni cómo

las puertas, el gnomo aprovechó para

medicamentos destinados a enfermedades

encontrarme y yo solito me encargaba de

acceder al interior del vagón. El jefe de

respiratorias. El elevado precio de estas

hacer lo que fuese para que, si tenía que

los gnomos le había mandado como

prendas ayuda ha que los turistas que las

salir a la calle, nadie me reconociera.

misión de alto riesgo robar tres pañuelos

“pierden” como Mª Carmen, David o Sara

Aquella mañana me enteré de que unos

a los humanos.

Porta no se compren otras y de esta

chicos venían a mi pueblo a visitar la

Silvia García

manera cojan frio.

tumba de Antonio Machado, así que no

Rubén López

me lo pensé dos veces, entré en el tren disfrazado de revisor y, al enterarme que dos chicas al parecer eran profesoras de ese grupo de estudiantes, eran las culpables de dicha visita, aproveché un momento de despiste para quitarles el pañuelo que les rodeaba el cuello. ¿Cómo es que no se dieron cuenta? Desde aquel 22 de febrero, tengo la capacidad de detener el tiempo… si, parece magia, pero más magia es que no envejezca, ¿no? Hice lo mismo con un alumno que no paraba de contar historias de dinosaurios y de Pressing Catch…¡¡qué disparate!! ¡¡Llega a vivir en mis tiempos y le cortan la cabeza!! Pues bien, así fue como ocurrió todo, la verdadera historia del suceso que nadie logró resolver.

Los rumores van y vienen, la gente habla

Hay algunos que afirman que los

Y hoy he decidido revelarme, revelar mi

con miedo, transforma la verdad y los

pañuelos de las profesoras, los robó el

nombre y que todos sepáis quien soy,

sucesos… Sucesos del ladrón de

revisor del tren cuando ellas intentaron

porque aunque os lo diga, nunca sabéis

pañuelos, o más conocido como ¡Van de

ligar con él. Hay otras teorías que afirman

cómo verme ni dónde encontrarme. Y

Obturé¡ Esa no era la primera vez que

que se olvidaron los pañuelos por estar

bien, mi nombre es Antonio Machado

robaba. Milán, Japón, Italia y Nueva York

más pendientes de observar cómo se

Ruiz, nacido en Sevilla y “muerto” en

eran los escenarios preferidos de este

comportaba el alumnado para luego

Colliure.

misterioso personaje que actuaba por

comentarlo en el instituto. Pero lo que

Sara Gómez

despecho. Lo que nadie se pendasa era

está claro es que los viajes siempre son

que pasaría por Francia.

especiales.

Lorena Luque

Miguel Elallali

Dos días antes de ir a la excursión, MªCarmen nos comentó que la crisis había afectado a su casa y que necesitaba encontrar muchos regalos para sus sobrinos sin gastarse mucho dinero. Nada más llegar a la estación de Montcada estaba muy nerviosa y nos buscara algo. Luego en el tren volvió a dar otro vuelta con la excusa de asegurarse de que estuviéramos todos, pero ni siquiera nos miraba a la cara, solo nos miraba el cuello.

Manuel Guillem

p a s a n iv e ll 5

miraba a todos detenidamente, como si


i t u de qu è vas ?

El passat mes de gener els alumnes de 2n i 3r d'ESO vam anar al Kursaal a fer un taller sobre drogaaddicció. Vam contestar unes preguntes per saber si els amics fumen i per saber decidir si has de fumar o no fumar. Jose Luis 3 ESO

Després d'omplir un qüestionari sobre les drogues, vam visitar una exposició sobre aquest tema amb un muntatge de miralls, uns monitors de televisió, música, plafons amb explicacions... Si et situaves davant de quatre pantalles de TV col·locades una damunt de l'altra, a la primera es veia la teva cara però a les altres sortien els cossos d'altres persones. Després ens vam posar uns anuncis que sortien coses per comprar, coses per menjar i coses per beure. També hi havien portes i en cada porta havia respostes, havien d'agafar la millor fins que arribavem a uns ordinadors, on havíem de contestar unes preguntes. Alba Sánchez 3 ESO

sa

s u e p r c a n l i l t a b p er

u de m a na vu l l l l ip r r e c o d ta m ub pr ar ! pas a nivell març 6

a c o b ar c n ti c a n t p er


e ls a lu m n e s d e p r im à r ia e n s v is it e n

(de 1r de batxillerat) i després de fer una volta per les nostres instal·lacions han fet un taller de matemàtiques, de plàstica, de reciclatge o de tecnologia. Fins el curs que ve!

p a s a n iv e ll 7

Els dies 10, 11, 13 i 19 de gener ens han visitat els alumnes de 6è de primària de les escoles El Viver, El Turó, Fontfreda i el Reixac. Han estat rebuts a la biblioteca per professors i alumnes


la Ir a m i l' A n t o n io ( 4 t E S O ) v a lo r e n la c a m p a n y a p a r l a ' m c a t a l à

Al gener es van penjar al passadís unes imatges de companys vostres parlant en català i amb una camiseta on diu ''parla'm català.'' Què us ha semblat? Iram: Molt bé perquè així el nois i les noies s'animaran a parlar català. Antonio: No crec que els companys s'animin. Jo parlo en català perquè el professor m'ho demana, per la nota. Teniu ocasió de practicar català al barri o a l'institut? Iram: A casa, alguna vegada practico amb la meva germana, però molt poc; al carrer i a les botigues parlo en castellà. Antonio: Aquí, a l´institut entre els companys parlem en castellà. A les classes, els llibres són en català però tant els alumnes com els professors gairebé sempre parlem en castellà, perquè hi ha alumnes que no l´entenen i el professor es posa a parlar en castellà. Aquesta companya publicitària es caracteritza p e r q u è é s 1 0 0 % n o st r a : E l s n o i s i l e s n o i e s só n companys, allò que diuen són frases quotidianes, parlen amb personal del centre, la camiseta és la de l'institut amb el logo. Quin impacte ha causat e n t re l ' a l u mn a t ? Iram: He vist companys que s'aturen a llegir-los.

Antonio: Alguns companys fan comentaris per riure-se'n. No s'ho prenen seriosament. Creieu que al final de l'ESO teniu la mateixa facilitat per parlar les dues llengües? Iram: Jo acabaré parlant igual el català i el castellà. Puc contestar tant en català com en castellà. Antonio: Jo tinc des de sempre la mateixa facilitat per expressar-me en català i en castellà, encara que reconec que en català em costa arrencar perquè em passo la vida parlant en castellà. Mirant aquests cartells quin creieu que és l'objectiu d'aquesta campanya? Iram: Que la gent parli català a l'institut i que a fora pugui parlar en català o en castellà quan faci falta. Si parles les llengües que es parlen en una societat et sents més integrada, perquè la gent veu que tu has fet un esforç i ets la primera que et vols integrar. Antonio: Que es parli tant en català com en castellà, sense cap dificultat perquè si una empresa necessita algú que sàpiga català i castellà per fer una feina de cara al públic que tu hi puguis optar. Per això necessitem practicar per no tallar-nos. Necessitem que ens animem a parlar català i que els professors ens parlin en català.


revista pas a nivell març 2011