Cançons populars i refranys

Cançons populars i refranys1

Eric Nadal Mira2

La cançó popular la podríem considerar com el fenomen musical que naix d’un individu o una col·lectivitat, de forma anònima, i que pot tindre uns inicis cultes però que posteriorment es popularitza. Aquestes es transmeten i han arribat fins a l’actualitat a través de l’oralitat que pot anar unida al costumisme i la identitat d’un poble o una societat.12

L’origen de la cançó popular la podríem trobar a l’època del Romanticisme segons B. Moll.3 El Romanticisme va ser l’impulsor de la recollida de diferents elements de la tradició popular i això ha propiciat que ens hagen arribat a l’actualitat diferents aspectes de la tradició popular entre ells les cançons.

Algunes de les cançons que s’han cantat al nostre poble i que vaig poder recollir són les següents:

Dones no tingueu perea

«Dones no tingueu perea de pujar ixes escales i abaixar la falda plena de castanyes i avellanes de castanyes i avellanes».

«Perico Melxor4 lo que toquen són els sturmentillos que ha nacido en niño y ha nacido Dios el otro Dios, el otro Dios».5

Segurament la primera estrofa vol dir Y dijo Melchor com es recull en una partitura datada el 1908 que porta per títol Cantos populares de Navidad.

1 Les cançons populars formen part d’un recull fet per al meu Treball Final de Grau. Mentre que els refranys i les frases fetes formen part d’un recull fet amb el pas dels anys i el vaig emprar per al Treball Final de Màster. 2 Llicenciat en Grau de Filologia Catalana. Antic alumne de l’IES PORÇONS. 3 de B. Moll, F.: Cançons populars mallorquines, Ed. Moll, Mallorca, 1934. 4 Perico Melxor: altres versions diuen, Perico Manxon. 5 Algunes de les persones entrevistades van dir: «el mismo Dios, el mismo Dios». L’estudi musicològic d’Elvira Juan recull aquesta última estrofa i la transcriu així: «Perico, Melchor,/ lo que tocan los instrumentillos/ anuncian al mundo/ que ha nacido Dios/ el niño Dios, el niño Dios». Juan llovet,

E.: Música y tradición en Ayelo de Malferit, Universitat Politècnica de València, dins la col·lecció Musica tradicional, 2003.

«Y dijo Melchor, toquen toquen los instrumentillos, y alégrese el mundo que ha nacido Dios, que ha nacido Dios, el mismo Dios».

Més m’estime una llauradoreta

«Més m’estime una llauradoreta que m’ajude anar a collir espinacs a cavall de la meua burreta per València, xiques qui vol naps?

La valenciana me bolca el carro dime rulleta, plega’m el cigarro, a Califòrnia se’n tindrem que anar que mengen i beuen sense treballar.

Si fa fosc encenc un misto me’n vaig a Aielo Malferit a vore festes de Cristo».

Ja vinguem de berenar

«Ja vinguem de berenar s’hem menjat la cassoleta s’hem begut tot el vi i hem jugat a la replaceta».

L’aragonesa o jota d’Aielo

«I a ta mare l’han vista en el port6 de Canals agussant-se la falda i ensenyant els brials.

I a tu que t’ha entrat i a mi que m’ha eixit en esta setmana un nóvio ben ric».7

Música y tradición en Ayelo de Malferit

Aielo de Malferit

no té panxa ni melic li han posat de pasta uno i s’ha florit.

El campanar de l’Aljorf

s’ha obert com una magrana tota la culpa la té el Titiró8 per fer-lo en mala gana.

Ixa cançó que has cantat

ni és cançó ni és res és una xena pelà que es cria pels esbarzers».9

6 Alguna gent entrevistada també va dir: en el pla de Canals. 7 La lletra de l’Aragonesa és la que recorda la gent quan la vaig entrevistar però actualment es canta amb una lletra més extensa. 8 Titiró: era el malnom d’un veí del poble que va construir una porquera i es va quedar tancat dins. 9 Aquesta última la utilitzaven per a contestar-se cançons unes dones a altres quan treballaven.

Refranys10

Un altre aspecte rellevant dins la cultura popular són els refranys i les frases fetes, un recurs, que com en la majoria dels pobles, al nostre utilitzem en molta freqüència. La fraseologia és un recurs que utilitzem en el dia a dia per e expressar ironia, sorpresa, alegria, enuig, entre d’altres. Tot seguit tenim alguns dels que utilitzem en Aielo.

«Aielo de Malferit que no té panxa ni melic»

1. Rematar garbes11 2. Brossa banyà/ de riu12 3. Aguarda la cria que són voladors (… Marina) 4. Entre putes no disputes ni tingues que disputar, perquè això volen les putes, menjar sense treballar13 5. Eres més gos que un trill 6. Tens més cara que un sac de sellos 7. Més clar, aigua 8. Gallina vella, bon caldo 9. Animal que vola, a la cassola 10. Més llarg que un dia sense pa /Més llarg que una quaresma / Més llarg que el rosari de l’Aurora 11. Me n’ha donat pa salar/ Dóna més febra que una brossa dins l’ull. 12. Qui vulga saber mentides en ell 13. Qui no suma se n’ix 14. Menjar més que una revolta de riu 15. Es diu el pecat però no el pecador 16. No ofèn qui vol, sinó qui pot 17. Eixir-li el tir per la culata 18. Qui no et conega que et compre

10 Posem en cursiva les paraules que no són normatives 11 Quan hem d’acabar alguna feina. 12 Alguna cosa que no té utilitat alguna. 13 Quan no paga la pena discutir amb algú, amb intenció d’ofendre. 19. De veres, com si menjares peres, i les cagares senceres 20. Clavar-te en camisa d’onze vares 21. Parle jo o passa un burro? 22. Qui guarda quan té menja quan vol 23. No es pot anar a missa i repicar campanes 24. Li diu el mort al degollat, qui t’ha fet eixe forat? 25. Bona nit, cresol, que la llum s’apaga 26. Ser més sec que la moixama 27. Toca-li la trompa al xic 28. Tota pedra fa paret 29. Fa més qui vol que qui pot 30. Lo que hi ha juga 21. Si un no vol dos no es barallen 32. Ho paguen justos per pecadors 33. A la taula i al llit, al primer crit 34. Gos que lladra no mossega. 35. Cel a borreguets, aigua a canterets 36. Això és barat a agarrar 37. Déu!; Deu i no paga 38. A la fira no vages si no tens diners, que voràs moltes coses i no et compraràs res 39. Faena feta no porta estorb 40. Lo que cou cura 41. Els diners i els collons, pa les ocasions 42. Diners i pecats ens en sobraran 43. Estira més un pèl de figa que una maroma de barco 44. Passar més fam que un mestre d’escola 45. Pagar bo per roín 46. No tindre ofici ni benefici 47. Portar/anar cagalló per séquia 48. Dorm més que l’algeps

49. De nit tots els gats són pardos. 50. Nadar de panxeta 51. En un tir mates dos pardals 52. Qui no vulga pols que no vaja a l’era 53. Tirar la pedra i amagar la mà 54. Fallar més que una escopeta de fira 55. No deixar fulla verda 56. Xarrar pels colzes 57. Pagar i plorar 58. Pensava que plouia i era aigua que cauia 59. Faena fuig, menjar acostat 60. La vergonya cria ronya 61. Qui no té faena Déu li’n dona 62. Per on parles passes 63. Ja t’agafaré Mari Fina 64. Més tranquil que un perol d’arròs 65. Com una bassa d’oli 66. A cagar a una olivera 67. Que poca traça/xitxa/xitxarra que tens 68. Passar el dia en un pasto 69. Passar el dia volant 70. Ser més bast que un forrellat de porquera/ que un fregall d’espart 71. Mecaguen la mar salà 72. Mecaguen la mare que va i el pare que torna 73. Disparar a tort i a dret 74. Agafar la pallola 75. Passar com el burro Victòria, sense pena ni glòria 76. Sempre parla qui ha de callar 77. Bon panot, bon farinot 78. A qui li pique que es rasque 79. Per les juntes se n’ix l’aigua 80. Ser-ne cent i la mare 81. Anar davant de les tronades 82. No tindre ni xitxa ni llimonà 83. No tindre garra 84. A mi me la bufa/ sua 85. Caure de tos 86. Deixar amb la boca oberta 87. Per una m’entra i per l’altra m’ix 88. Parle jo o passa un carro? 89. Tindre botifarra amb algú 90. Ser carn i ungla 91. Més marejat que un allioli 92. Tallar per lo sa 93. Ser més antic que la picor 94. Qui es burla el dimoni li furga 95. Més val caure en gràcia que ser graciós 96. De fora vindran i de casa ens tiraran 97. Cagar per mig cul 98. Bufar en caldo gelat 99. Eixir per la porta gran 100. Anar xafant ous 101. Tindre els peus en terra 102. Les manies no les curen els metges 103. Feta la llei, feta la trampa 104. En boca tancada no entren mosques 105. Un punt en boca 106. On caben/ mengen dos caben/ mengen tres 107. Cantar-li les quaranta 108. Cria fama i gita’t a dormir 109. Pa donar i vendre 110. Parar el pàmpol 111. Ser quatre gats 112. Ser cent i la mare 113. Estar al mig com el dijous/ com les sogres 114. En diners, torrons 115. Pensar en la mona de Pasqua 116. Fer com fan no és pecat 117. Qui no està no s’encontra 118. El que no està no s’encontra 119. Ja parlarem del govern

120. Eres més tonto que els pèls del cul 121. Ací cadaú va pa ell com en Beniparrell 122. Tot s’ho mereix14 123. Ni pensar-ho ni ensomiar-ho 124. Qui no plora no mama 125. No ho furta, ho hereta 126. En un cau de conills lo que fan els pares fan els fills 127. El que vol parlar darrere, parla en el porc 128. Qui estiga bé que no es menege 129. Anar en peus de plom 130. Anar en tot el cuidao del món 131. No parar en torreta 132. Anar en un pam de llengua fora 133. Ser de l’ou rotllat 134. No veure l’arruga 135. Uns tenen la fama i altres carden la llana 136. Faltar el canto d’un duro 137. Qui cuina dolç cuina pa tots, qui cuina salat cuina pal gat 138. No valdre la raça d’ell 139. No valdre el que ha costat de parir 140. Tin padrins i gitat a dormir 141. Ser més valent que les pessetes 142. Ser més lleig que pegar-li a un pare 143. Hi ha ulls que s’enamoren de lleganyes 144. Estar més negre que el follí 145. No fer pols ni remolí 146. Qui vulga saber, mentides en ell 147. Estar més gelat que un poll 148. La boca és bona per a alabar a Déu 149. Caure l’ou del cul 150. Regar per l’ull 151. Una mare és per a 100 fills, però 100 fills no són per a una mare 152. No estar bé ni al sol ni a l’ombra 153. No voler cagar-se en l’església i cagar-se en l’altar major 154. Al que ven no li donen l’enhorabona 155. Fer en una mentida un sopar agre 156. Déu dona torrons a qui no té dents 157. Estar a un tir de pedra 158. Ser més pesat que la llenya de figuera 159. Tindre/ estar com una pera en un tabac 160. La mosca s’agafa amb la mel, no amb la fel

14 To irònic