Barcelona-CongrĂŠs Magazine VI Curs 2014-2015
Carta del director
Jordi Moncosí
LA SALUT MENTAL DE LA COMUNITAT Hi ha alguns dies més crítics que altres en els centres educatius. Aquells que sembla que embogirem. Jo o tu o els altres estem difícils. Les coses no acaben de sortir. Cadascú porta la seva motxilla de problemes. Les situacions es compliquen. Xoquem. Cal un pacte de complicitat perquè tot es resolgui el millor possible. Perquè no restin cicatrius. Fora bullyngs, discriminacions, incomprensions, fer l’olla grossa, orgull malentès, rebequeries, indignacions davant les rebequeries, agressivitats, més agressivitat contra les agressivitats. Aquestes actituds no ens ajuden. Necessitem empatia, intel·ligència emocional, paciència, creativitat, resiliència, stops. De qui parlo?. De l’equip directiu, professors, PAS, alumnes, famílies. També d’algú altre que sortirà retratat al final de l’escrit. De què parlo? de salut mental. Tinc pastilles, tinc tractaments però sobretot ens tenim a nosaltres. Tenim emocions. Tenim art-teràpia. Ull que he dit!. Tenim la cura que podem tenir els uns dels altres. Tenim la responsabilitat del benestar de l’altre que alhora serà el nostre. Necessitem temps, estrès positiu per millorar. No en necessitem del negatiu. De la mena que no ens permet pensar les situacions. Cadascuna ha de ser un èxit de convivència o com a mínim un bon intent. I si no ho és, ens cal perdonar-nos. No podem bloquejar-nos o empitjorar-ho. Depèn en gran part de nosaltres. No abdiquem de la nostra responsabilitat en espera de temps millors. Ara parlaré de la carta tapada. D’algú que està callat molts cops i ens mira de lluny. D’aquell que amb més recursos ens permetria tenir més temps per preveure, reflexionar i encertar encara més. Parlo de l’Administració. Aquests que parlen tan bé però que amaguen tant. D’aquests que se sorprenen quan hi una explosió de violència. Diuen: és un bolet. No fos el cas que el món deixés de ser com una Disneylàndia escolar, que en Yoopi se n’anés o que la foto s’esgarriés. Potser sí que aquest cas malaguanyat és pura loteria, que l’Abel va tenir mala sort. No ho sé. Però si sé que cada dia hi ha patiment que queda sense resoldre tant com voldríem perquè l’administració no ens cuida. Perquè no ens sent. No serà tant, diuen, quan fem arribar als generals una mica del desassossec dels instituts. Defensa siciliana. Si creiem que l’aprenentatge inclou l’intel·lectual i l’emocional, si estem convençuts que el material amb què treballem és molt sensible en un temps sensible, sí que és per tant. Volem i tenim l’oportunitat de crear un ambient benèfic que faci créixer com a persones els adolescents que tenim al nostre càrrec i planti la llavor d’una vida feliç. Ells no poden pagar la crisi. Si es plau, senyors de despatx, feu política de proximitat, no malmeteu l’oportunitat de fer una societat millor. Mireu-nos. Cuideu-nos. Sumari 2. Carta del director 3. Entreteniments. In memoriam 4. Beques. Conte guanyador St Jordi 2015 5. Hem fet...Hem anat... 1r ESO 6. Hem fet...Hem anat... 2n ESO 7. Hem fet...Hem anat... 3r ESO 8. Hem fet...Hem anat... 4t ESO 9. Hem fet...Hem anat... Batxillerat 10. Viatge fi de curs 11. Les festes 12. Projectes. Polir cera 13. Acollida. Socials: Teseo i el minotauro 14. Escoles sostenibles. ILEC. Cristal.lització 15. Ventall. Esports. 16. Entrevisten els profes 17. Els nostres músics 18. Jo recomano 19. Els profes opinen 20. Us trobarem a faltar
Editada per Institut Barcelona-Congrés Baró d’Esponellà, 1-15, 08031 Barcelona Tfn 933585559 Fax 934299419- Mail: a8035167@xtec.cat http://agora.xtec.cat/ies-barcelona-congres/intranet/ Realització Milenio. www.milenio.cat Coordinador César Carrasco Disseny César Carrasco Consell de redacció César Carrasco , Sacra Comorera, Eulàlia Homar, Sònia Llinàs, David Medina, Jordi Moncosí, Carme Moreso, Mercé Sanz, Remei Solé, Laia Torrealba, Lluïsa de Yebra. Agraïments Professorat, alumnat i personal PAS que hi ha participat , i de manera molt especial als alumnes de 2n d’ESO de l’optativa “blog periodístic”.
Foto superior: concentració a la plaça Virrei Amat com a protesta silenciosa per la mort del professor assassinat a l'INS Joan Fuster Foto inferior: gràcies al departament de ciències vam poder observar un eclipsi solar amb unes ulleres especials. 2
Cognoms del nou professorat i altres membres de l'insti
Eulàlia Homar
Horitzontals 1. És de Ciències i comparteix cognom amb el conqueridor de Mèxic. 2. El seu amor per la natura és per treure’s el barret. 3. Ens fa sumar un òrgan vital + el camp d’en Patufet (en castellà). 4. Ens orienta per trobar el tros de tela negra usada com a signe de dol (sense accent a la “o”). 5. Orienta l’alumnat i en els còmics d’en Tintín en castellà fa parella amb en Fernández. 6. ap coordinar un tipus de tela i l’òrgan de l’olfacte. 7. Avui toca dibuixar l’ofici d’aquell que treballa amb el metall que té per símbol Fe. 8. És de Català, però comparteix cognom amb l’autor de les “Coplas por la muerte de su padre”. 9.Té cura de la nostra Biblioteca i desperta el nostre gust per la lectura. Verticals 10. La cap d’estudis diu en andalús que ella ahir no va mesurar res. 11. La nostra gran dinamitzadora sociocultural: des d’un mite fins al pessebre de Nadal. 12. La trobareu darrere la finestreta amb un cognom episcopal castellà de color morat (fem/pl). 13. És informàtic i quasi té cognom de mamífer cetaci que viu al mar (plural i en castellà). 14. Haureu de fer la maqueta d’un vaixell sense oblidar-ne la vorada superior arran de la coberta. 15. És de Castellà i comparteix cognom amb el ratolí més famós entre els infants. 16. És el president de l’AFA i una de les seves filles es diu Irene.
In memoriam El 21 d’abril l’Institut va sortir a la plaça Virrei Amat per reflexionar, en cinc minuts de silenci, les paraules que els companys de batxillerat havien meditat davant d’un succés inaudit: un professor de l’Institut Joan Fuster havia mort assassinat el dia anterior per un alumne. El professor Abel Martínez Oliva, de 35 anys i de Lleida, acabava aquell mateix dia una substitució a l’Institut. La pregunta que es repetia en els cervells era PER QUÈ? I el silenci era per la pau, per un món més racional i per una educació de qualitat. En el fons de les ments el professor inconegut que ha donat la vida en la seva professió. Abel, et recordarem sempre! 3
Jordi Berenguer
Beques El consorci ha donat aquest any dues beques del British Council per alumnes del nostre centre per continuar estudis d'anglès fora del centre. Luana Palacios i l'Aleix Galán van ser proposats per fer l’aprenentatge de llengua anglesa al British Council. Enhorabona!
Conte guanyador Sant Jordi 2015
L'Andrés, la Yomaira i l'Irineo han participat a la 1a regata de sail training, “Catalunya a Través”. Ha estat el primer esdevenimet d’aquest tipus a recórrer el litoral català pràcticament de Nord al Sud i tant l’organització com els participants es van mostrar molt satisfets amb l’experiència, en la qual han participat 39 grumets de tots dos sexes, entre els 15 i els 25 anys. La regata va començar el 30 de març fins al 2 d’abril.
Luxin Wang 1r Batx
UNA MÀ No sé si va ser un somni: ho recordo tan clarament com si hagués passat realment. Quan era petita vaig viure al camp, amb els meus pares, allà lluny de les grans ciutats sorolloses. M’agradaven els verds prats, el mugit de tant en tant de les vaques, les flors silvestres que et sorprenien entre l’herba... M’agradava estar envoltada de la naturalesa. Però, també em trobava sola, sóc filla única i pels volts d’allà hi havia molts pocs nens. Allò va passar quan tenia sis anys. En una nit, després que la mare se n’anés de la meva habitació, jo estava asseguda sobre el llit, vaig notar que alguna cosa es movia sota la manta. Vaig destapar el llit i em vaig trobar amb una mà, una mà soleta. Als meus sis anys no entenia encara ben bé què era la por, sempre havia estat submergida en aquella tranquil·la natura i sense que passés res estrany. Així que només puc dir que estava sorpresa. No vaig cridar la mare. De fet, em semblava simpàtic perquè em va començar a saludar d’una manera molt peculiar, sabia que també ho feia amb molta delicadesa. Després em va donar la mà, i jo també li vaig donar la meva. Notà que era més gran que la meva. Em sentia estrany quan la tocava. Va ser llavors quan ens vam fer amics. Dubtava d’ella, però encara m’agradava més jugar amb ella. Jugàvem a jocs de taula, a nines i m’encantaven les ombres d’animals que feia sobre la paret. En sabia moltes. D’ençà que el vaig trobar, apareixia cada nit per jugar amb mi. Jo li parlava de moltes coses, semblava que estigués parlant sola perquè la mà no em podia respondre, però sabia que m’escoltava i ho entenia. Una nit, vaig fer broma i li vaig dir tot rient, després de la lluita de fer pessigolles, que estaria bé que busqués un cos i que així podríem jugar a més coses. I just el dia següent, va aparèixer amb una altra mà. Em fascinà. Així successivament, una nit li apareixia l’avantbraç d’una mà i una altra nit la de l’altra, una nit li apareixia un peu i una altra l’altre peu, el trencaclosques del cos d’un nen apareixia a poc a poc. I jo em divertia molt intentant d’endevinar amb quina part del cos tornaria la nit que ve. Quan arribà a tenir el cos complet i només li faltava el cap, el joc d’endevinalles es va acabar. Ja no venia amb una cella de més o una orella de més, no tenia cap. Llavors, vaig dir al nen sense cap que m’agradaria molt que m’ensenyés el seu rostre. Aquella nit no semblava que es divertís d’ençà que li vaig dir allò. No sé com ni quan, però de ben segur que més aviat que altres nits, em vaig adormir, i ell, que sempre ha estat molt educat, em tapava amb la manta. Aleshores, amb els ulls només oberts, un fil, borrosament el veié, i el veié amb cap, encara que sense el rostre. Era un cap sense ulls ni nas ni boca. Tenia tantes ganes de tornar-lo a veure amb una part de la cara la nit següent, que vaig estar durant tot el dia tan activa i amb rialles sense perquès, que els meus pares començaren a mirar-me estranyats. Però el cas és que, des de la nit fins que em vaig llevar al matí, no va aparèixer, ni ho va tornar a fer-ho cap altra nit. D’això ja fa uns vint anys, ja ho vaig superar fa temps. Ara, intento pensar que havia estat tan sols un llarg somni, del qual em vaig despertar aquell matí. Tot i així, el que és estrany és que el dia que vaig conèixer el meu promès, em saludava d’aquella manera tan especial com ho feia la mà aquelles vegades. 4
Què hem fet, on hem anat?
1r ESO Sortida per trobar-nos i poder-nos conèixer una miqueta més aquest principi de curs. També era un espai per reconèixer el valor de la natura i aprofitar per aprendre a identificar algunes de les espècies típiques.
Sortida de tutoria per cohesionar els alumnes al començament de curs. També van omplir un dossier amb molta informació sobre els peixos que es troben a l’Aquari de Barcelona.
Els alumnes van gaudir del David, professor d’Edinburgh que va venir a ensenyar-nos les danses, com es toca la gaita, com fer música amb un parell de culleres, de la típica faldilla que porten els homes (kilt). . .I tot en anglès! Els alumnes van mantenir una videoconferència amb Jordi Galbany, investigador català associat a la George Washington University que realitza la seva tasca a Ruanda, investigant els goril·les de les muntanyes de Virunga. 5
2n ESO Al Caixafòrum van poder gaudir de l’exposició Píxar. Van conèixer els orígens, els fundadors de la companyia. També ens van explicar com es fan aquestes pel·lícules on treballen durant molts anys i molta gent.
Els grups de 2n vam anar a l'Espai Jove La Fontana per gaudir del: EL DIA INTERNACIONAL DELS DRETS HUMANS. Vam poder viure a la nostra pell la situació de molts ciutadans que, per problemes de discapacitat, ètnics, etc. no són acceptats d'igual manera a la societat. A partir de dos itineraris diferents, portats pels cicerons Laia Torrealba i Andreu Verdú, vam poder conèixer de primera mà, una part molt important de la nostra història i cultura. La Muralla Romana, la Catedral, la plaça del Rei, carrers d'oficis medievals...Qui pogués ara estar passejant per allà! Els alumnes de 2n van anar al Centre Cívic Can Verdaguer a fer un taller de còmic. Els talleristes van explicar les característiques del còmic americà, europeu i manga. Els alumnes van traballar els tres elements bàsics d’una història: inici, nus i desenllaç. Per finalitzar van aprendre com dibuixar el rostre d’un personatge. 6
3r ESO Des de fa uns anys seguim col·laborant amb Holanda, Canadà i Màlaga. Els nostres alumnes dibuixen la meitat dels edificis de la seva ciutat, i els alumnes de l’altre col·legi acaben de dibuixar l’edifici complert.
Aquest any els alumnes han fet bunyols de Quaresma, crema catalana, la mona i moltes més receptes de les nostres tradicions i festes catalanes. Hem menjat molt i tothom ha gaudit dels nostres dolços.
Els nostres alumnes han participat, com cada any a les proves Cangur organitzades per la Societat Catalana de Matemàtiques. Aquest any hem anat a la facultat de Física. L'alumne Patvakan Asatryan va quedar dins del 5% millors alumnes de nivell 1.
Els alumnes van anar al centre de comandament integrat CCI dels FGC a la ciutat de Rubí. Allà els van donar informació dels FGC i del CCI, des d'on es dirigeix i supervisa tota la circulació ferroviària del país. 7
4t ESO
Entre l’any 15 i 12 BC, en època de l’emperador August, els romans varen fundar al Mons Tàber la Colònia Lúlia Augusta Paterna Favencia Barcino: Barcelona. Els alumnes van fer la visita la Museu d’Història MUHBA.
Van visitar el MareNostrum, superordinador que ocupa la posició 34 en l’àmbit mundial, però segur que és el més fotogènic de tots, està dins d’una antiga capella. També van visitar el Museu dels ordinadors a la UPC. Els alumnes van fer un taller d’experimentació al Parc Científic de Barcelona: analitzar el DNA i descobreix el criminal! Es tractava de fer d’investigador a partir de tècniques de biologia molecular i descobrir qui era el culpable entre diversos sospitosos. A més van fer extracció de DNA propi a partir de les nostres cèl·lules salivals.
Al Cosmocaixa van viure una interessant experiència amb el taller de química. Van poder practicar allò après a classe mitjançant reaccions químiques com sintetitzar “pasta dentrífica per elefants” o fer “cremar” un metall. Entre moltes altres més. 8
Batxillerat Els alumnes d’Hª van anar al CaixaForum a veure l’exposició “Belleza Cautiva”. L’exposició presenta una selecció d’obres mestres de petit format de les col·lecions del Prado des del final del s XIV a Itàlia, França i Països Baixos fins al final del s XIX a Espanya.
Els alumnes de Batxillerat van visitar el MNAC, fent un recorregut pel nostre patrimoni tot i repassant les principals obres de pintura, d'escultura, de mobiliari per a les PAU.
Els alumnes de 2n de Batxillerat van fer pràctiques a la Facultat de Física de la UB. Hi van fer experiments d'òptica amb làsers, van aprendre sobre meteorologia i astrofísica i moltes més coses.
Els alumnes de Batxillerat van anar al Caixafòrum a veure dues exposicions: The most important thing, relacionada amb les guerres i Gènesis de Sebastiao Salgado, gran fotògraf, amb fotografies en blanc i negre. 9
Viatge fi de curs: Roma i Pompeia
“Me'n vaig. Ens n'anirem. A travessar el Mediterrani. A conèixer el món. A aprendre cultureta. A no dormir a la nit. A caminar o passejar. A madurar i fer-nos grans. A celebrar el final d’una etapa de la nostra vida. A posar en pràctica el “carpe diem”. A intentar parlar l'italià. A gaudir i que se’ns posi la pell de gallina. Me'n vaig. A riure. A visitar ciutats. ” Laila Boudount “Em van agradar les nits a l'hotel i el que em va impactar va ser Pompeia”. Marina “La convivència amb els companys de classe va ser una gran experiència”. Mireia “Vaig parlar molt amb la gent del viatge i vaig fer una nova amiga”. Núria G. “M'ha agradat tot, els museus, el centre, els gelats, la pasta, les visites... I el vaixell.“ Eva “Ha sigut una experiència inoblidable i penso que s'hauria de repetir”. Jesús “El menjar era molt bo i les construccions romanes eren impressionants, sobretot el Coliseu i Pompeia”. Zaira “Vaig poder descobrir una nova ciutat, de la qual me n'he enamorat”. Núria M. 10
Les festes Els alumnes de 4t d'ESO van fer passar molta por a tots als alumnes del centre mitjançant els seus personatges macabres. Els alumnes de 1r cicle ho van viure molt molt intensament i amb molta por. Al pati van gaudir de les cas tanyes i dels tallers que va proposar el consell d'estudiants.
Aquestes festes de Nadal han estat molt més lluïdes que les anteriors. Els alumnes han decorat els passadissos i les aules amb material reciclat i, amb l'ajuda de la Laia Torrealba van construir un gran pessebre vivent. Els alumnes de primària de les escoles adscrites van gaudir de fer cagar el tió i dels Reis Mags. Enguany el professorat del Centre i el PAS van decidir disfressar-se de Hawaianes. D’altra banda, molts dels alumnes es van transformar en Batman, Wally, Sherezade, prínceps i princeses...van gaudir de les actuacions, balls i del concurs de comparses. Aprofitem per donar l'enhorabona a Batxillerat que en van ser guanyadors.
Per celebrar aquest dia tan especial, aquest any hem realitzar diferents actes a Torre Llobeta. Vam començar amb l’acte d’entrega de guardons literaris, i també vam gaudir d’actuacions musicals a càrrec dels propis alumnes. 11
Projectes
"Posar cera, polir cera" (Filosofia i gamificació), David Medina
Clash of Clans és un videojoc d'estratègia per a dispositius mòbils creat en 2012 per Supercell, una petita empresa lúdica amb seu a Hèlsinki. Clash of Clans té un marcat aire de fantasia medieval i, com tants jocs d'estratègia, està vagament inspirat en l'univers de la Terra Mitjana creat J.R.R. Tolkien. És, de fet, una variant dels jocs de torres, en els quals el jugador ha de defensar certa instal·lació o pas, diguem un portal, o alguna cosa per l'estil. S'han de construir defenses, les torres, que solen ser de diferents tipus, més o menys potents, per evitar que les tropes enemigues, controlades per la Intel·ligència Artificial del joc, aconsegueixin conquerir l'objectiu que es protegeix. Clash of clans és el resultat de desenvolupar aquesta idea i convertir el tradicional joc de torres en un joc multijugador en línia. Durant dos cursos he fet servir aquest joc com una eina en la preparació de l'examen de Selectivitat de Filosofia, quelcom que de bones a primeres no sembla evident, és clar. Quan he hagut d’explicar als meus alumnes el meu propòsit, m'ha vingut molt bé una famosa seqüència de Karate Kid (de John G. Avildsen, 1984). Com es recordarà, el jove Daniel viu una situació d’assetjament i decideix aprendre karate. Demana ajut al senyor Miyagi, el conserge dels apartaments en els quals viu Daniel i també un expert en arts marcials. Miyagi promet entrenar Daniel, però abans de començar li fa prometre que realitzarà totes les tasques que li imposi. Daniel accepta i queda ben sorprès de la petició del seu mestre. Miyagi li encarrega que s’esforci tant com pugui a donar brillantor a tot una sèrie d’automòbils antics que ell col·lecciona. Li diu que el més important és fer amb molta cura els moviments de la feina que li ha encarregat: "Posar cera, polir cera". Finalment, aquest peculiar tipus d'entrenament porta a Daniel a vèncer en el torneig de karate, on s’enfronta a la final amb Johny Lawrence, el cap dels assetjadors. Aquesta coneguda seqüència de Karate Kid serveix perfectament perquè els alumnes entenguin que es poden aprendre certes habilitats en un determinat àmbit –rentar cotxes- i que després aquestes habilitats poden traslladar-se a una altra activitat molt diferent –practicar karate-. I d'aquí la proposta de formar un equip en Clash of Clans (el Barna Empire). Aprendre les diferents estratègies d'atac i defensa del joc és un magnífic entrenament que permet assolir esquemes de construcció i seqüenciació que són justament els principis bàsics de la retòrica, tal com aquesta disciplina es va definir entre els antics grecs i tal com es segueix entenent en els tractats contemporanis. Aquests esquemes inclourien, entre d’altres, el principi de simetria, la necessitat de treballar amb unitats ben delimitades i ordenades internament (els paràgrafs) o l'ordre nestorià de l'argumentació (anomenat així perquè Néstor a la Ilíada posa al centre de les seves tropes als més febles, de manera que, en el discurs, per analogia, el millor és començar i acabar pels arguments més forts).
12
L’aula d’acollida, espai de trobada i cooperació, Carme Moreso L’aula d’acollida és una aula que varia cada any, per aquest motiu els tutors de l’aula ens plantegem cada curs reptes diferents. Els objectius de l’aula són molt clars: que els nois i noies que arriben a l’institut aprenguin català i es sentin integrats a la comunitat educativa del Barcelona Congrés. La claredat dels objectius, però, no implica que la meta sigui senzilla, fàcil d’aconseguir, o que s’hi arribi d’una única forma. El procés d’aprenentatge que fa cada noi i noia que ens arriba és individual i únic, cal acompanyar-los en el procés, tot i sabent que és un procés llarg i divers. Hi ha molts factors que influeixen en el camí que ha de fer l’alumne nouvingut: uns, formen part del seu bagatge escolar, familiar,cultural…, altres, són els que troba al país d’arribada. Els companys de l’aula, la seva tutora d’aula ordinària, tot el professorat i PAS, la cultura del centre, el barri… A l’aula d’acollida s’ajunten nois i noies d’orígens i característiques molt diverses. El repte és aconseguir treballar des de les igualtats ( tots són adolescents, tots són immigrants-emigrants, tots tenen amics…) i no des de les diferències. L’aula funciona quan l’objectiu al qual pretenem arribar és compartit per tots els alumnes. L’objectiu pot ser crear la carpeta d’aprenentage, fer un voki, llegir un text, entendre l’edat mitjana... Es tracta de trobar la manera de sumar, d’afegir, de cooperar de manera que tots puguem aportar alguna cosa al nostre grup. Es tracta de descobrir entre tots que ”el qingming,el samhain, el día de los muertos, la castanyada, el halloween..són diferents maneres d’anomenar una festa ritual semblant… Enguany els alumnes d’acollida s’han engrescat a inventar noves paraules: hallonyada, castanween… si li canviem el nom ens el fem més nostre. Fa un parell d’anys els alumnes deien que aprenien catallida ( català d’acollida) i cada any insistieixen en què plujar com a verb (ploure) hauria de ser correcte. Malgrat el temps que porto com a tutora d’acollida, no em deixa de meravellar veure com es preocupen els alumnes quan arriba un alumne nou. Si l’han posat al grup A de seguida surt el company del grup A disposat a ajudar-lo de manera altruista... Sovint escolto com intenten explicar-se entre ells el que he dit, malgrat que la seva llengua materna sigui tan diferent com l’urdú i el xinès. Quan enviem un alumne nou a buscar guix o una fotocòpia a consergeria, i s’apunta o memoritza el que ha de dir perquè la Rita o la Raquel l’entenguin ens adonem que l’aprenentage ha començat a funcionar. Teseu i el laberint del minotauro, Laia Torrealba
Aquest curs, 2014-2015, els alumnes de 3r d’ESO que han cursat l’assignatura de l’optativa de Cultura clàssica han realitzat un curtmetratge simulant el mite de Teseu i el laberint del minotaure. Els alumnes, guiats per la seva professora Laia Torrealba i Gas, han fet totes les tasques relacionades amb la realització i la producció. Han creat el guió i els decorats. Han pensat el vestuari i l’atrezzo. És a dir, han treballat col·laborativament durant tres mesos en un projecte on el grup decidia què s’havia de fer. 13
Escoles + Sostenibles, Lluïsa de Yebra La utilització d’envasos i embalatges d’un sol ús ha experimentat un fort increment en les últimes dècades degut als canvis d’hàbits de consum i a l’oferta de productes en el mercat. Aquesta nova situació ha comportat un increment de la quantitat de residus d’envasos i embolcalls amb els conseqüents impactes ambientals, econòmics i socials. Per aquest motiu, durant aquest curs 2014-15, hem iniciat la participació en un projecte que porta per nom “E+S: Embolcalls més Sostenibles, Esmorzars més Saludables” el qual tracta de fomentar la reducció de residus a partir de la introducció d’embalatges reutilitzables per a l’esmorzar. Gràcies a l’esmentat projecte, l’Ajuntament de Barcelona ens ha regalat 100 embolcalls reutilitzables per a l’esmorzar dels alumnes de 1r i 2n d’ESO. Paral·lelament al seguiment de la seva utilització, hem treballat -des de diferents matèries- les repercussions ambientals positives de l’ús d’aquests nous embalatges. Tot plegat ha ajudat a continuar conscienciant els alumnes envers la prevenció de residus i la importància d’esmorzar cada dia durant el temps d’esbarjo. Projecte ILEC, Sònia Llinàs
Aquest projecte se centra en la millora de la comprensió lectora del nostre alumnat, a partir d'unes dades que extraiem d'unes proves de comprensió lectora que situem a 1r d'ESO a inici de curs, i les proves diagnòstiques de 3r d’ESO. A partir d'aquí, el grup impulsor del projecte determina quines són les estratègies lectores que hem de potenciar entre l'alumnat de cada nivell de l'ESO per tal d'obtenir-ne millores i les fa extensibles a tot el professorat de cada equip docent, per tal de treballar aquestes estratègies lectores de forma transversal en totes les assignatures. A final de curs tornem a avaluar a través de les mateixes proves i així podem observar si les mesures han fet millorar la comprensió lectora i què cal implementar.
"IV Concurs de cristal·lització a l'escola", Natanael Pitetti i Bryan Chamorro L'alumnat de 1r de Batxillerat de Ciències de la Terra i el Medi Ambient, junt amb el nostre professor, Jesús Pedrós, vam participar en un concurs anual de cristal·lització on participen instituts de tot Catalunya. Els cristalls són d'ADP, (un compost químic que sembla sal) i jugant amb la temperatura i colorants vam fer cristalls meravellosos. Va ser una experiència molt diferent i encara que no vam guanyar vam aprendre concursant i ens va agradar molt. Les fotos són de la final del Concurs, que tingué lloc al Cosmocaixa el 8 de maig. Allí poguérem mostrar els nostres treball i defensar el nostre pòster científic davant d'un comitè d'experts. 14
Projecte Ventall 2014-2015, Montse Moreno Amb motiu de la regata al voltant del món que s’ha celebrat entre els mesos de desembre i maig d’aquest curs, els alumnes del Projecte Ventall han treballat el programa educatiu de Barcelona World Race. L’horari setmanal dels alumnes que integren el grup ha continuat aquest curs sent diferent del dels altres alumnes de l’institut. Dos dies a la setmana han realitzat estades laborals dins àmbits que engloben el sector sanitari, estètica, educatiu, comerç, mercats, centres cívics, mecànica de cotxes i esport. Aquí els nostres alumnes han pogut aprendre com és el món del treball, han madurat i els ha ajudat a prendre la decisió de quin grau de formació professional s’adequa més a les seves preferències i habilitats. El tres dies restants han realitzat activitats a l’aula i han fet diversos tallers. Els tallers que han seguit durant aquest curs han estat: “programa èxit Grumet” que els ha permès aprendre molts temes relacionats amb del mar i la navegació i també una eina imprescindible en el món que vivim, el treball en equip, “Cuines del Món” , on han après moltes receptes de cuina dels diferents països per on ha transcorregut la BWR i “impressió digital en 3D” on el consorci d’educació de Barcelona els ha fet l’encàrrec d’elaborar unes plaques de record per tots els instituts que han participat en el taller grumet, la qual cosa els ha responsabilitzat i implicat encara més en el tema. L’alumnat del projecte ventall continuarà el curs vinent la seva formació en diferents centres de formació professional. Els desitgem molt èxit! El pla català de l'esport a l’Institut, Mercé Sanz Ja fa uns anys que l’Institut forma part del projecte el Pla català de l’esport a l’escola, que té com a objectiu fomentar la pràctica esportiva a les escoles i instituts fora de l’horari lectiu. Enguany hem participat en els tornejos de Futbol i bàsquet intercentres, organitzats pel CEEB al CEM de la Mar Bella, on hem participat amb un equip els alumnes de 3r i 2n respectivament. Hem participat també en el torneig intercentres de Korfball “Kins Barcelona”, un total de 78 alumnes de 1r a 4t. Com a novetat aquest curs hem realitzat samarretes per anar equipats i representar al nostre centre. Dins el marc del propi centre, hem fet dos tornejos: el primer de futbol d’hivern interclasses, i el segon de Korfball. La classificació del futbol ha estat: 1r. Cicle: Los Arrasadores ( 1r D ) 2n Cicle: Doraemons ( 4r D ) Com activitats extraescolars s’ha ofert com a novetat d’aquest curs el Hip-Hop, el Bollywood i el Futbol Sala. Amb l’objectiu de continuar impulsant la nostra activitat extraescolar i amb la intenció que arribi al màxim d’alumnat possible, aquest estiu tres companys vostres es formaran com a dinamitzadors esportius per tal d’oferir al curs vinent un major nomre d’activitats conduïdes per ells. Us convidem a fer propostes d’activitats extraescolars que us agradaria que s’organitzessin a l’institut i a participar-hi! 15
Entrevisten els profes Entrevista a Eulàlia Homar per Emmanuel Agüero de 2D Quina és la teva professió? Professora de Religió. Quants anys vas estudiar per a la teva professió? 5 anys per ser professora i 3 més per ser de religió. Quants anys portes a la professió? 22 anys i mig. T´ha agrada el teu treball? Moltíssim. La teva família et va recolzar? Sí, molt. Algú a la teva família té el mateix ofici? Sí, són professors els meus germans. Has tingut algun problema en la teva professió? Cap problema, els normals, amb els alumnes i cap amb els professors. Quina és la teva pel·lícula preferida? N´hi ha moltes, la Vida de Joan XXIII, Un viatge de deu metres, L'impossible i Ocells de paper. Quina és la teva novel·la preferida? Mirall trencat de Mercè Rodoreda, Jo confesso de Jaume Cabré, Quan érem feliços de Rafael Nadal. Estàs casada? Sí. Tens fills? Sí, dos, una filla de 20 anys i un fill de 17.
Entrevista a l'Andreu Verdú per Eric Fernández 1-Per què vas escollir ser professor? M'agrada la història i l'únic que pots fer relacionat amb això és fer classe. 2-Què es el que més t'agrada actualment? Parlar amb els meus alumnes del 2n D. 3-Consideres que en l'educació els pares juguen un paper important? Per què? Sí, és la part domèstica de la formació dels nois/noies. 4-Quines problemàtiques són les més comuns a l'hora de treballar amb adolescents? Fascinació pel portàtil. 5-Penses que fas bé la teva professió? Puc sobreviure. 6-Quins aspectes de la docència consideres més rellevants? Aconseguir que els alumnes tinguin valors. 7-De l'assignatura que ensenyes quins temes consideres més importants per al futur de l'alumnat? La geografia perquè és més pràctica. 8-Estàs d'acord amb els plans de l'assignatura? No, descoordinació entre departaments. 9-Estas d'acord amb els que diuen que la docència s’exerceix amb cos i ànima? Sí. 10-Quin missatge donaries als teus alumnes? Que siguin bones persones. 16
Els nostres músics Entrevista a Irene Cano, per Èric F. 1-Per què vas decidir tocar el violoncel i no un altre instrument? Al principi, el violoncel no era un instrument que em cridava l'atenció especialment, m'agradaven més el violí o la flauta travessera. Vaig decidir-me a tocar el violoncel en l'últim moment d'escollir instrument. 2-Quan vas començar a tocar? Fa 6 anys, però des dels 3 anys m'agradava la idea de fer música. Els primers anys tenia molta alegria a l'hora d'anar a classe i tocar el violoncel. Poc a poc vaig anar perdent les ganes i no estudiava massa les partitures a casa. Ara mateix, estic molt il·lusionada de poder fer música. 3-Quina va ser la primera cançó que vas aprendre? La primera cançó va ser una de bressol, per fer dormir els nadons. Era una melodia tranquil·la i fàcil de memoritzar. 4-On va ser el primer concert amb públic? A l'escola de música Municipal de Nou Barris. 5-Canviaràs d'instrument algun dia, en un altre? Quin? No ho sé, però m'agradaria tocar un nou instrument. Violí, piano o flauta travessera. 6-Has pensat alguna vegada en deixar de tocar? No, però, el que sí que tinc clar és que els estudis van primer i si he de deixar d'aprendre música per estudiar, no diria que no. 7-Què és per a tu la música? La música per a mi és una manera de distreure’m i d’expressarme. 8-Qui decideix les cançons que has d'estudiar? Les partitures no les escullo jo, les decideix la professora veient el nivell de cada alumne. Ens fa comprar dos o tres llibres a l'any. 9-T'has plantejat un futur relacionat amb la música? A mi m'agrada moltíssim la música, la veritat. Però el que voldria fer seria donar classes als infants discretament (sense ser famosa). 10-Creus que la música juga un paper important a les nostres vides? Podries viure sense ella? Sí, com he dit anteriorment, és una manera de deixar la ment en blanc i oblidar-me de tot. Pensar en mi mateixa i expressar-me d'una manera diferent. Me'n recordo d'una professora meva que em va dir: "El millor de fer música és que quan ho fem, no pensem en res. " Jo no podria viure sense música, tot té música!
17
Entrevista a Guillermo Romeo, per Víctor E. 1-La guitarra és l'únic instrument que toques? -Sí. 2-Quan vas començar a tocar un instrument ? -Als 5 anys. 3-Quina va ser la primera cançó que vas tocar? -Sol solet. 5-De gran t'agradaria ser músic professional? -Sí. 6-Com et vas començar a interessar per la música ? -Doncs perquè m'agradaria dedicar-m'hi de gran. 7-Quan temps li dediques a practicar la guitarra? -4 dies, mitja hora al dia. 8-Quin es el teu grup preferit de musica? -ACDC. 9-Quin és el guitarrista que més t'agrada? -Bob Marley. 10-Toques algun altre instrument a part de la guitarra clàssica? -La guitarra acústica i la guitarra elèctrica.
Jo recomano
Sacra Comorera Aquest curs, l’alumnat de 2n ESO i de 3r ESO ha participat activament en la realització d’una activitat anomenada Jo recomano. La feina ha consistit en fer un resum de les seves pel·lícules i/o dels seus llibres preferits i exposar els seus escrits en un dels taulells que es troba al passadís de 1r ESO/2n ESO, amb l’objectiu de donar a conèixer, d’una banda, noves lectures i/o llargmetratges principalment als alumnes de 1rESO- i, de l’altra, intercanviar-se llibres i/o films. Ha estat una experiència força enriquidora i dinàmica, entre d’altres perquè l’alumnat podia opinar sobre els exercicis exposats, tot enganxant-hi un postit.
Caçadors d’ombres L’obra, escrita per la Cassandra Clare, tracta sobre la Clary Fray (Clarissa Adele Fray) una noia de 15 anys que un dia va a la discoteca de moda de la ciutat, el Pandemònium, amb el seu millor amic Simon. Allà s’interessa per un noi de cabells blaus que es va topar amb ella mentre feia cua per poder entrar. Dins la discoteca veu que el noi és perseguit per tres persones amb estranys tatuatges sobre el cos dins una habitació de neteja. La Clary, sense dubtar-ho ni un moment, també els persegueix. Llavors, dins la sala de la neteja veu una cosa horrible: el noi dels cabells blaus és assassinat allà mateix per un xicot ros amb ulls de guepard. Després de tot el que ha passat al Pandemònium, la noia marxa cap a casa però a partir d’aquí li passaran tota mena de coses: des de la desaparició de la seva mare, fins a la descoberta del seu passat. A mi, sincerament, m’ha agradat molt llegir aquesta obra perquè té una història que atrapa. També perquè hi apareixen diferents éssers fantàstics. Memona Mujahid
No està escrit a les estrelles L’obra, escrita per John Green, tracta de dos adolescents. L’Hazel Grace és forçada pels seus pares a assistir a un grup d’ajuda degut al seu càncer tiroïdal diagnosticat als tretze anys. Allà coneix l’Augustus Waters, un ex-jugador de bàsquet que va perdre la seva cama degut a un osteosarcoma. Els nostres protagonistes no deixen que aquesta malaltia sigui la seva vida. Junts decideixen arriscar-ho tot per viatjar fins a Amsterdam i conèixer el seu escriptor preferit, en Peter Van Houten. S’encarreguen d’aprofitar el que tenen en aquell moment, per molt insignificant que sigui, i aprenen que el més important no és el destí, sinó el recorregut i les persones amb qui el comparteixes. Aquest llibre és fascinant, sobretot per la quantitat de coses que s’aprenen al llarg de la història i pel seu realisme. Inés Mora
La mecànica del cor Aquesta novel·la de Mathias Malzieu tracta d'un noi anomenat Jack que va néixer la nit més freda del segle XIX a Edimburg. El nadó neix amb un cor molt dèbil i per salvar-lo li fiquen un rellotge de fusta al qual li haurà de donar corda tota la seva vida. La pròtesi funciona i Jack sobreviu, però ha de respectar tres regles molt importants: primer, no tocar mai les agulles del seu cor, segon, controlar la seva còlera i, tercer i més important, no enamorar-se mai a la vida. Però Jack coneix una petita cantant d’ulls grans, Miss Acàcia, una jove andalusa que ficarà a prova el seu cor. Per l’amor que sent cap a la jove, Jack es llançarà a una aventura quixotesca que el portarà des d’Edimburg a París i d’allà als carrers de Granada. Espero que si decidiu llegir aquest llibre us agradi tant com a mi. Jesús Griñán 18
aquest any volem saber on t'agradaria viatjar, i quines activitats físiques practiques Andrea Hernández Brasil Natació i ioga
Sofía Alonso Nova Zelanda Natació
Eva Crespo Estats Units Cap activitat
Antonia Borda Egipte Natació i ioga
Cristina Muncusí Canadà Caminar
Emilia Peregrina Arreu del món Bici, gimnàs
Raquel Crisol Egipte Bici, muntanya
Montse Moreno Illa amb molta calor Córrer i nedar
Eulàlia Homar India, Escòcia Nedar, bici 19
Òscar García Jamaica Córrer
Remei Solé Alaska i estret de Bering Senderisme i natació Sacra Comorera Islàndia Natació
Rosa Palomar Machu Pichu Hípica
Susanna Griell Florència Esquí
M. Dolors Cardenas Seychelles Caminar, passejar gossos
M. José Guzmán Japó Aquagym
Carme Moreso Xina Córrer
Jesús Padrós Cap a l’est 20’ abans de la sortida del sol Córrer Sergi Gascón Roma Aixecar bigues i sacs
Emma Solà Brasil Natació i batuca
Manel Monge Marroc i Xile Caminar i gimnàstica
Josep Font Mart Quebec
Sònia Llinàs Thailàndia Babysitting
Rosa M. Escardó Sudàfrica Pilates
Elisenda Parera Grelàndia Sofing
Gemma Casadesus India Caminar
Julia Pérez Argentina Caminar i ioga
I us trobarem a faltar…
1r Batx
2n Batx
1r ESO
2n ESO
3r ESO
4t ESO
Magda, la profe de socials, la tutora incansable, la companya amb qui sempre xerràvem dels alumnes, de política, de la vida, de com havia anat la classe o la tutoria, de com es podia fer perquè les coses canviessin… Coneixedora de les noves tecnologies va mirar d'innovar la pràctica docent a les seves classes, preparant i actualitzant els continguts i les estratègies amb la dedicació i la rigurositat que el seu caràcter, perfeccionista, li imposava. El seu aspecte fràgil amagava una persona tenaç i amb un extraordinari sentit de l'humor. Els alumnes recorden tot el que van arribar a aprendre d'ella, més enllà de la pròpia assignatura: a parlar en públic -la seva veu era inconfusible i la seva dicció perfecta-, a argumentar idees, a raonar-les, a formular-les correctament...a créixer com persones, en definitiva. No vam aconseguir fer el taller de risoteràpia per profes, ni el de teatre, però el teu somriure ens acompanyarà per sempre més. Magdalena va morir el passat dia 22 de maig de 2015. 20