Issuu

VERSIÓ RESUMIDA

MESURAR PER TRANSFORMAR: LA PETJADA DE CARBONI DEL CINEMA CATALÀ Estudi agregat de 32 llargmetratges de ficció amb suport de l'ICEC entre 2021 i 2025

Presentació Des del 2022, l’ICEC impulsa la transformació sostenible de la cultura a Catalunya a través del Pla_C* Cultura pel Clima. Aquest context ha afavorit la creació de línies de subvenció específiques per impulsar la sostenibilitat ambiental i la incorporació de criteris ambientals a les línies d’ajut de l’ICEC, entre altres mesures. En aquest sentit, algunes produccions cinematogràfiques que reben finançament de l’ICEC presenten una memòria d’accions de sostenibilitat que sovint inclou un càlcul de la petjada de carboni fet per una consultora ambiental. Aquest estudi agrega i analitza per primera vegada aquests càlculs per intentar respondre una sèrie de preguntes clau: quin és l’impacte real del cinema finançat per l’ICEC, on es concentra i de quins factors depèn. Aquest document és la versió resumida de l’informe complet. Recull els resultats, la seva interpretació i les conclusions principals, i està pensat per a professionals del sector audiovisual que no es dediquen específicament a la sostenibilitat. El detall metodològic, les dades per categoria i les recomanacions per a futurs càlculs es troben a l’informe tècnic. L’estudi es publica coincidint amb la nova edició de la Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges, de la Catalunya Film Commission. Tots dos documents es complementen: l’estudi assenyala on es genera l’impacte i la guia ofereix eines i criteris per reduir-lo.

1. Introducció “Com de sostenibles hem estat?” és la primera pregunta que es fa qualsevol productora quan rep el càlcul de la petjada de carboni del seu llargmetratge. Fins ara, a Catalunya no hi havia cap resposta: cada càlcul es fa per separat, amb criteris propis, i no hi havia cap referència amb què comparar. Aquest estudi ofereix per primera vegada aquesta referència. Reuneix els càlculs de 32 llargmetratges de ficció finançats amb el suport de l’ICEC entre el 2021 i el 2025, fets per vuit consultores ambientals diferents. Els pressupostos de les pel·lícules de la mostra van dels 0,6 als 6,3 milions d’euros, i s’han rodat tant dins com fora de Catalunya. Les 32 produccions representen una de cada quatre pel·lícules de ficció finançades per l’ICEC en aquest període. És una mostra àmplia per a un primer estudi, encara que no és cap cens: els resultats descriuen les produccions que han mesurat la seva petjada, no necessàriament tot el cinema finançat. El principal repte ha estat fer comparables càlculs de petjada de carboni que no ho eren. Cada consultora treballa amb els seus propis mètodes, categories i factors de càlcul, de manera que dues petjades de carboni podien no mesurar el mateix. Abans de sumar o comparar resultats, ha calgut homologar-los.

2. Com s’ha mesurat Què s’hi inclou L’estudi comptabilitza les emissions de dues fases: preproducció i rodatge. Deixa fora la postproducció, perquè només alguns informes la mesuraven. En els casos en què estava inclosa, s’ha retirat perquè totes les pel·lícules cobreixin el mateix tram del procés. La petjada de cada producció es reparteix en nou categories: ◼ Transport: desplaçaments dels vehicles de producció durant el rodatge. ◼ Viatges: desplaçaments de l’equip amb avió, tren, autocar i taxi. ◼ Allotjament: pernoctacions de l’equip desplaçat. ◼ Alimentació: menjar servit a l’equip. ◼ Materials: decorats, vestuari i attrezzo. ◼ Logística externa: transport de material contractat a proveïdors. ◼ Generació d’electricitat: grups electrògens. ◼ Consum elèctric: electricitat de xarxa. ◼ Residus: residus generats durant el rodatge.

Com s’han fet comparables Per a cada informe s’han revisat quines fases i categories incloïa, quines dades s’havien recollit (litres de combustible, quilòmetres, àpats servits, nits d’hotel) i amb quins factors d’emissió s’havien convertit en CO2-eq. On una consultora havia fet servir un factor diferent del de les altres, el resultat s’ha recalculat amb un factor comú. Així, les 32 petjades mesuren el mateix i de la mateixa manera. No totes les categories estan igual de ben mesurades. Materials i logística externa, que sumen més d’una cinquena part de la petjada, són les menys fiables, perquè cada informe les mesura de manera diferent o perquè falten en bona part dels informes. Els seus resultats han de llegir-se com una aproximació, i millorar-ne el càlcul és la principal tasca pendent per al futur.

3. Resultats La producció mitjana Les 32 pel·lícules analitzades s’assemblen força entre si. La producció mitjana té aquest perfil: ◼ Pressupost: 2,95 milions d’euros. ◼ Durada: 102 minuts. ◼ Rodatge: 31 dies, unes sis setmanes. ◼ Personal tècnic en el rodatge: 61 persones. ◼ Figuració: 307 persones al llarg de tot el rodatge. Una producció d’aquestes característiques genera de mitjana prop de 80 tones de CO2-eq.

Dos indicadors per comparar La petjada total depèn sobretot de la dimensió de la pel·lícula, així que serveix de poc per comparar projectes diferents. Per fer-ho, l’estudi utilitza dos indicadors que posen la petjada en relació amb el pressupost i la durada. ◼ 26,7 tones de CO2-eq per cada milió d’euros de pressupost ◼ 44,9 tones de CO2-eq per cada hora de metratge

Repartiment de petjada per categoria

El primer és el més útil per comparar pel·lícules entre si, perquè el pressupost reflecteix bé els recursos que mou un rodatge: dies, equip, desplaçaments i material. És també el més estable: 27 de les 32 produccions se situen entre les 10 i les 40 tones per milió d’euros. El segon permet comparar-se amb estudis d’altres països, que acostumen a expressar els resultats per hora de contingut. Varia més d’una pel·lícula a l’altra perquè dos llargmetratges de la mateixa durada poden haver exigit rodatges molt diferents. Tots dos són mitjanes del sector, no la xifra que cal esperar d’una pel·lícula concreta. Serveixen perquè una productora situï el resultat respecte al conjunt i, d’ara endavant, per seguir l’evolució del sector.

On es genera la petjada Impacte per milió d'euros de cada categoria 8,2

Transport Alimentació

5,1

Viatges

4,0 3,6

Materials 2,4

Logística externa Allotjament Generació d'electricitat

2,0 1,0

Consum elèctric

0,3

Residus

0,2 tC02eq/M€

Dues categories sumen més de la meitat de la petjada. El combustible dels vehicles de producció (transport) representa el 31 % i el menjar de l’equip (alimentació), el 22 %. Els segueixen viatges i materials, amb un 13 % cadascuna; logística externa, amb un 8 %, i allotjament, amb un 7 %. Llegit d’una altra manera: moure persones i material és més de la meitat de la petjada. Transport, viatges i logística externa sumen el 53 %. Això explica per què el lloc de rodatge pesa tant, com es veu al capítol següent. Dins dels viatges, gairebé tot és avió: concentra el 84 % de les emissions de la categoria i, per si mateix, l’11 % de la petjada total. Les categories menors, electricitat (grups electrògens i xarxa) i residus, amb prou feines sumen un 5 %.

Pressupost i petjada

Petjada de carboni (tC02eq)

Pressupost i petjada de carboni

Pressupost (milions d’euros)

Com més pressupost, més petjada. La relació és clara i es compleix a la major part de la mostra. Però no és una regla exacta. Pel·lícules amb pressupostos equivalents tenen petjades molt diferents, i això indica que el pressupost marca l’escala de l’impacte, però no el decideix.

4. Què explica les diferències L’estudi ha analitzat tres factors: on es roda, quant equip s’allotja fora del seu domicili i quina dimensió té la producció.

On es roda

tCO2eq/M€

Huella por millón de euros según ámbito territorial 35

32,6

3,3

3,4

20,7

3,6

20 15

3,5 2,2

5,7

4,8

5,4

10,2 6,3

És el factor que produeix més diferència. La mostra es reparteix en dues meitats iguals: 16 pel·lícules rodades íntegrament a Catalunya i 16 que han rodat també a la resta d’Espanya o a l’estranger. Les produccions que roden fora de Catalunya emeten un 57 % més per milió d’euros. La diferència no es deu a la dimensió de les pel·lícules: el pressupost mitjà dels dos grups és semblant i la seva durada també. La diferència està en la mobilitat: les quatre categories que hi estan lligades (transport, viatges, allotjament i logística externa) passen de les 10,6 tones per milió d’euros dins de Catalunya a les 22,6 tones fora, més del doble. Alimentació i materials amb prou feines canvien: l’equip menja cada dia i el decorat respon a la pel·lícula, es rodi on es rodi.

El mateix patró apareix dins de Catalunya: les produccions que roden en diverses províncies emeten un 13 % més que les que es concentren a la de Barcelona. El que augmenta la petjada no és sortir tant de Catalunya com repartir el rodatge entre llocs allunyats entre si.

L’equip desplaçat El segon factor és quanta gent de l’equip dorm fora de casa durant el rodatge. No és el mateix que el lloc de rodatge. Una pel·lícula es pot rodar sencera en una sola província i, tot i així, portar de fora tot el seu equip tècnic: no reparteix el rodatge, però ha de desplaçar i allotjar la gent. I al revés: un rodatge llunyà es pot recolzar en professionals de la zona. Les produccions que acumulen més nits d’allotjament emeten un 51 % més per milió d’euros que les que ho fan menys. Aquesta xifra també inclou l’efecte de rodar lluny, perquè les dues coses solen anar juntes. Aquest impacte no ve tant de l’hotel com dels viatges i els trajectes que fa l’equip allotjat.

L’escala Les produccions grans emeten més: les de 3 milions d’euros o més gairebé dupliquen l’impacte per hora de metratge de les més petites.

5. Com se situa el cinema català L’estudi compara els resultats amb les dues referències europees més consolidades: BAFTA Albert, al Regne Unit, i Ecoprod, a França.

Què recull

Tones de CO2eq per hora de metratge

ICEC, Catalunya (2021-2025)

44,9

BAFTA Albert, Regne Unit (2024)

115

66,4

Ecoprod, França (2023-2024)

107

160

Estudi

El cinema català presenta un impacte per hora inferior al de les dues referències. El llargmetratge britànic emet un 48 % més i el francès, més del triple. La comparació s’ha de llegir amb cautela per tres motius: ◼ No mesuren les mateixes fases. Els dos estudis inclouen la postproducció, que aquest deixa fora i que representa el 5 % de la petjada al britànic i el 16 % al francès. ◼ No mesuren les mateixes pel·lícules. La xifra de BAFTA Albert barreja ficció i no-ficció, que acostuma a emetre molt menys. La d’Ecoprod només correspon a ficció. ◼ No són la mateixa indústria. El llargmetratge francès té un pressupost mitjà de 7 milions d’euros, més del doble que el català. La comparació serveix per situar l’ordre de magnitud del cinema català a Europa, no per fixar una diferència exacta ni per establir un rànquing.

petjada de carboni, és a dir, en les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i la seva contribució al canvi climàtic. Alguns informes originals esmenten, sense p6.

6. Recomanacions L’estudi proposa cinc mesures ordenades per la capacitat de reducció. Assenyalen una direcció més que una xifra de reducció d’emissions. 1. Concentrar el rodatge a menys províncies i països És la mesura amb més efecte demostrat. Actua sobre les quatre categories que sumen el 60 % de la petjada: transport, viatges, logística externa i allotjament. El seu límit és evident: les localitzacions responen sovint al guió i no sempre estan en mans de la producció. 2. Reduir l’equip allotjat fora del seu domicili Menys equip allotjat comporta un impacte més petit. Contractar a la zona de rodatge, quan el perfil professional ho permet, és la via més directa. Depèn que hi hagi professionals disponibles a la zona. 3. Servir menjar de menys impacte Alimentació és la segona categoria en pes i l’única de les grans que no depèn d’on es roda: tot el seu marge de millora és al servei. Més plats vegetals, menys carn vermella i menys malbaratament. Un àpat amb carn vermella emet més del doble que un de vegetarià. 4. Substituir l’avió pel tren o l’autocar L’avió concentra el 84 % de les emissions dels viatges. Cal prioritzar el tren i l’autocar quan la distància ho permeti, i planificar els desplaçaments amb antelació per evitar viatges imprevistos. 5. Llogar i reutilitzar el material Cal llogar i reutilitzar decorats, vestuari i attrezzo en lloc de comprar material nou per ser usat i rebutjat.

7. Aprenentatges Bona part de l’impacte es decideix en la fase de desenvolupament Transport, viatges i allotjament sumen una mica més de la meitat de la petjada, i totes tres categories depenen d’on es roda. Al voltant de la meitat de l’impacte d’una pel·lícula queda decidit, per tant, abans que comenci el rodatge: quan es tria on rodar i entre quantes localitzacions.

Catalunya com a territori per produir cinema Les dues primeres recomanacions, concentrar el rodatge i reduir l’equip desplaçat, porten a la mateixa conclusió: Catalunya, i en particular Barcelona, reuneix bones condicions per produir amb menys impacte. Té un teixit audiovisual consolidat que facilita contractar equip tècnic qualificat sense desplaçar-lo, i una xarxa ferroviària que permet cobrir amb tren bona part dels trajectes llargs. A la mostra, les produccions concentrades a la província de Barcelona són el grup amb menys impacte per milió d’euros.

Reduir costos pot reduir impacte Les partides que més creixen quan un rodatge es dispersa o desplaça molt equip són transport, viatges, allotjament i logística. Són també partides amb un cost directe que qualsevol productora coneix bé. No cal triar entre eficiència econòmica i reducció d’emissions: les mesures que estalvien en desplaçaments i allotjament redueixen alhora la petjada de carboni.

Crèdits Estudi impulsat per l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) en el marc del Pla_C* Cultura pel Clima, i elaborat per Bilibin. Aquest document resumeix l’informe Mesurar per transformar: la petjada de carboni del cinema català. Estudi agregat de 32 llargmetratges finançats per l’ICEC entre 2021 i 2025, en què es detallen la metodologia, els resultats per categoria i les recomanacions per a futurs càlculs. Aquest estudi ha estat possible gràcies a la col·laboració d’un nombre ampli d’organitzacions que han compartit la seva feina, les seves dades i el seu temps. Les vuit consultores ambientals que van fer els càlculs van resoldre dubtes metodològics i van facilitar l’accés als seus informes originals: AEQ Consulting, Bilibin, Creast, Ingertec, K is for Knowledge, La Tribu Verde, Mrs. Greenfilm i The Other Green. Les productores de les 32 pel·lícules analitzades van aportar les dades de les seves produccions i van confiar en el procés d’homologació: Allegra Films, Arlong Productions, Astra Pictures, Coming Soon Films, Distinto Films, Fasten Films, Filmax, Ikiru Films, Inicia Films, Lastor Media, Mr Miyagi Films, Nostromo Pictures, Oberon Media, Sábado Películas, Sumendi Filmak, Uri Films i Vayolet Films.

Versió completa en català: icec.cat/MesurarTransformar

Versió en castellà: icec.cat/MedirTransformar_cast

Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) Passatge de la Banca, 1-3 08002 Barcelona 93 316 27 07

icec.gencat.cat/pla_c sostenibilitatambiental.icec@gencat.cat