Mesurar per transformar: la petjada de carboni del cinema català

MESURAR PER TRANSFORMAR: LA PETJADA DE CARBONI DEL CINEMA CATALÀ Estudi agregat de 32 llargmetratges de ficció amb suport de l'ICEC entre 2021 i 2025

ÍNDEX Agraïments 4 Resum executiu 5 1. Punt de partida 8 1.1. Context: el Pla_C* i el mandat de l’ICEC 8 1.2. Objectiu de l’estudi 10 1.3. La mostra: 32 produccions, 8 consultores, del 2021 al 2025 10 1.4. Cobertura sobre el total de llargmetratges finançats 11 1.5. Dades de les característiques de les produccions 11 2. Metodologia 12 2.1. El repte de l’homologació 12 2.2. Abast d’aquest estudi 12 2.2.1. Fases del procés productiu 13 2.2.2. Categories d’emissió 13 2.2.3. Altres impactes ambientals 15 2.3. Procés d’agregació de resultats 15 2.4. Criteri d’inclusió a la mostra final: de 36 a 32 produccions 17 2.5. Criteri de selecció de factors d’emissió 18 2.5.1. El Media Carbon Calculator 20 2.6. Incertesa per origen de la dada 20 2.7. Incertesa d’indicadors 22 2.8. Mètode de càlcul estadístic 23 3. Resultats 24 3.1. Perfil de la producció típica 24 3.2. Indicadors globals 25 3.3. Dispersió de la mostra 26 3.4. Desglossament per categories d’impacte 30 3.4.1. Transport 32 3.4.2. Alimentació 33

Elaboració de continguts Bilibin (Versió: 2) 3 d'octubre de 2026

Coordinació ICEC, Institut Català de les Empreses Culturals

3.4.3. Viatges 34 3.4.4. Materials 35 3.4.5. Logística externa 36 3.4.6. Allotjament 37 3.4.7. Generació d’electricitat 37 3.4.8. Consum elèctric 38 3.4.9. Residus 38 3.5. Evolució temporal dels informes 39 4. Interpretació 41 4.1. La localització del rodatge 41 4.1.1. Efecte sobre els indicadors globals 41 4.1.2. Efecte per categoria 42 4.1.3. Concentració geogràfica dins de Catalunya 45 4.2. L’equip desplaçat 46 4.3. L’escala de producció 49 5. Comparació 51 5.1. BAFTA Albert: referència internacional 51 5.2. Ecoprod: referència francesa 54 6. Conclusions 57 6.1. Conclusions principals 57 6.2. Palanques de reducció 59 6.3. Reflexions finals 62 7. Recomanacions metodològiques per a futurs càlculs 7.1. Dades d’activitat recomanades per categoria 7.2. Factors d’emissió recomanats 7.3. Materials 7.4. Logística externa 7.5. Alimentació

64 64 66 69 70 71

Glossari 72 Acrònims i sigles 72 Termes 74

3

Agraïments Aquest estudi ha estat possible gràcies a la col·laboració d’un nombre ampli d’organitzacions que han compartit la feina, les dades i el temps. A l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), per impulsar aquest estudi dins del Pla_C* Cultura pel Clima i pel seu acompanyament al llarg de tot el procés. A les vuit consultores ambientals que han elaborat els càlculs de la petjada de carboni que sustenten aquest estudi, per resoldre dubtes metodològics i facilitar l’accés als informes originals: AEQ Consulting, Bilibin, Creast, Ingertec, K is for Knowledge, La Tribu Verde, Mrs. Greenfilm i The Other Green. A les productores de les 32 pel·lícules analitzades, per aportar les dades de les característiques de les seves produccions i per confiar en un procés d’homologació que exigeix un esforç addicional sobre el ja fet per al seu propi càlcul: Allegra Films, Arlong Productions, Astra Pictures, Coming Soon Films, Distinto Films, Fasten Films, Filmax, Ikiru Films, Inicia Films, Lastor Media, Mr Miyagi Films, Nostromo Pictures, Oberon Media, Sábado Películas, Sumendi Filmak, Uri Films i Vayolet Films.

4

Resum executiu Aquest estudi mesura, per primera vegada de manera agregada, la petjada de carboni del cinema català finançat per l’ICEC. Analitza 32 llargmetratges finançats entre 2021 i 2025, les petjades de carboni dels quals, elaborades per vuit consultores ambientals diferents, s’han homologat per tal de poder-les comparar entre si i amb referències internacionals.

Els resultats Una producció cinematogràfica catalana genera, de mitjana, 26,7 tones de CO2eq per cada milió d’euros de pressupost, o 44,9 tones per cada hora de metratge. Per fer-se una idea del que representa: la petjada mitjana d’una producció (76,9 tones de CO2) equival al que absorbeixen uns 4.000 arbres en un any. La mobilitat és la principal font d’impacte. El combustible dels vehicles de producció representa, per si sol, prop d’un terç de la petjada de carboni i, si s’hi afegeixen els desplaçaments i la logística externa, la mobilitat concentra més de la meitat de les emissions. Dins dels desplaçaments, l’avió és el mitjà de transport amb més pes. L’alimentació de l’equip aporta una mica més d’una cinquena part de la petjada.

Què explica les diferències entre produccions No totes les produccions generen les mateixes emissions, i el factor que més les diferencia és on es roda. Les produccions que roden fora de Catalunya emeten un 57% més per milió d’euros que les que es roden íntegrament al territori. Com més concentrat està geogràficament el rodatge, en menys províncies i països, menor és el seu impacte. El segon factor és el nombre de pernoctacions de l’equip fora del seu domicili durant el rodatge. Aquest factor és diferent de la localització del rodatge: una pel·lícula pot rodar-se en una sola província amb un equip desplaçat des d’altres territoris. A igual localització, les produccions amb més equip allotjat presenten

5

una petjada de carboni per milió d’euros més elevada. Aquest increment s'explica principalment pels desplaçaments associats a l’equip, més que no pas de l’allotjament en si mateix. Contractar professionals de la zona de rodatge és la via més directa per reduir-lo. Les produccions amb pressupostos més elevats generen més emissions en termes absoluts, però presenten una petjada de carboni lleugerament inferior per unitat de pressupost invertit. Tot i això, les diferències entre produccions s’expliquen principalment per les decisions organitzatives i logístiques associades al rodatge, més que no pas pel volum de despesa. En comparació amb les dues referències internacionals considerades, BAFTA Albert (Regne Unit) i Ecoprod (França), el cinema català presenta una petjada de carboni per hora de metratge inferior. Aquesta comparació s’ha d’interpretar amb cautela: cada país compta amb una indústria amb pressupostos, models de finançament i pràctiques de rodatge pròpies, i els estudis de BAFTA Albert i d'Ecoprod inclouen fases que queden fora de l’abast d’aquest treball. La comparació serveix per situar l’ordre de magnitud del cinema català, però no per establir una diferència exacta ni elaborar un rànquing entre sectors.

Què es recomana L’estudi identifica cinc mesures prioritàries, ordenades segons el seu potencial de reducció de la petjada de carboni: 1. Concentrar el rodatge en el menor nombre possible de províncies i països. 2. Reduir el nombre de pernoctacions de l’equip fora del seu domicili habitual. 3. Prioritzar àpats amb una petjada de carboni més baixa. 4. Substituir l’avió pel tren o l’autocar quan la distància ho permeti. 5. Llogar i reutilitzar els materials d’escenografia en lloc d’adquirir-los nous. La decisió amb més incidència sobre la petjada de carboni, la localització del rodatge, es pren durant la fase de desenvolupament, molt abans de l’inici del rodatge. A més, les mesures orientades a reduir els desplaçaments comporten habitualment també una reducció dels costos, de manera que l’estalvi econòmic i la reducció d’emissions avancen en la mateixa direcció.

6

Finalment, l’estudi identifica els àmbits en què cal millorar la qualitat de les dades. "Materials" i "logística externa" són les categories menys ben documentades. En el cas de "materials", els informes expressen la informació en unitats de mesura diferents, fet que dificulta la comparació entre produccions. En "logística externa", la informació manca en més de la meitat dels casos, perquè depèn de dades proporcionades per proveïdors externs. Tot i aquestes limitacions, ambdues categories representen conjuntament més d’una cinquena part de la petjada de carboni total.

7

1. Punt de partida 1.1. Context: el Pla_C* i el mandat de l’ICEC Des del 2022, l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) impulsa la transició ambiental del sector cultural català a través del Pla_C* Cultura pel Clima, un marc estratègic estructurat en tres eixos que parteix de la constatació que el sector cultural té un doble paper davant l’emergència climàtica: reduir els impactes ambientals associats a la seva activitat i contribuir, des de la seva capacitat de prescripció, sensibilització i generació de relats, a la transició ecològica de la societat. En aquest context, l’ICEC ha desplegat diverses actuacions orientades a integrar criteris ambientals en l’activitat de les empreses i entitats culturals del seu àmbit competencial. Entre d’altres, s’han creat línies de subvenció específiques per impulsar la sostenibilitat ambiental del sector, s’han incorporat criteris de sostenibilitat ambiental a les línies d’ajut de l’ICEC i s’han desenvolupat programes de formació, acompanyament i capacitació adreçats als diferents agents culturals. En l'àmbit audiovisual, el Pla_C* i les iniciatives impulsades també per la Catalunya Film Commission han contribuït a normalitzar progressivament la incorporació de pràctiques de producció sostenible, de certificacions ambientals i de metodologies de mesurament dels impactes ambientals associats a l’activitat audiovisual. Aquest procés s'ha traduït també en l'adaptació dels instruments de suport de l’ICEC adreçats al sector audiovisual. En aquest sentit, les bases reguladores de les subvencions de l'àrea d'audiovisual incorporen criteris de sostenibilitat ambiental que valoren tant l'experiència prèvia de les empreses productores en aquest àmbit, acreditada mitjançant certificats o distintius de qualitat ambiental, diagnosis ambientals, plans de sostenibilitat o informes de mesurament de l'impacte ambiental, com ara el càlcul de la petjada de

8

carboni, com les mesures previstes per reduir l'impacte ambiental de les noves produccions. Entre aquestes mesures, es té en compte la presentació d'una memòria de les iniciatives de sostenibilitat ambiental previstes durant el rodatge, d'acord amb els criteris, recomanacions i bones pràctiques recollits tant a l’esmentada guia sectorial elaborada per la Catalunya Film Commission com a la guia La sostenibilitat ambiental en les línies d'ajut de l'ICEC. En aquest context de desplegament de polítiques de sostenibilitat, l’ICEC ha impulsat aquest estudi amb l’objectiu de quantificar i analitzar l’impacte ambiental del sector audiovisual català a partir de l’agregació i comparació de la petjada de carboni d’una mostra de llargmetratges de ficció finançats per l’ICEC durant el període 2021-2025. Es tracta del primer exercici d’aquestes característiques dut a terme a Catalunya i constitueix un punt de referència per al seguiment de la sostenibilitat ambiental de la producció audiovisual. Els resultats obtinguts permeten no només conèixer millor els impactes associats a l’activitat del sector i identificar-ne les principals palanques de reducció, sinó també disposar d’una base objectiva per orientar l’evolució de les polítiques impulsades en el marc del Pla_C*, definir futurs objectius de millora i reforçar els instruments de suport a la transició ambiental de l’audiovisual català. Aquest estudi es publica en paral·lel a la nova edició de la Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat en les filmacions i els rodatges, elaborada per l’ICEC a través de la Catalunya Film Commission. Ambdós documents es complementen: l’estudi quantifica l’impacte del cinema finançat i identifica els àmbits on es concentra, mentre que la guia recull mesures pràctiques per reduir-lo durant les fases de preparació i de rodatge.

9

1.2. Objectiu de l’estudi L’estudi quantifica i analitza la petjada de carboni del cinema finançat per l’ICEC mitjançant ajuts concedits entre el 2021 i el 2025, a partir dels càlculs que les productores han aportat com a part de la justificació dels ajuts rebuts. Persegueix quatre objectius: ◼ Quantificar i analitzar la petjada de carboni del sector. ◼ Identificar les àrees d’impacte principals en una producció. ◼ Establir indicadors comparables entre produccions i reproduïbles en el temps. ◼ Oferir recomanacions orientades a reduir les emissions del sector audiovisual català.

1.3. La mostra: 32 produccions, 8 consultores, del 2021 al 2025 La mostra es compon de 32 llargmetratges de ficció finançats per l’ICEC, els càlculs de la petjada de carboni dels quals han estat elaborats per vuit consultores ambientals: Bilibin, Creast, Mrs. Greenfilm, K is for Knowledge, La Tribu Verde, Ingertec, AEQ Consulting i The Other Green. L’estudi és de naturalesa retrospectiva: no ha calgut cap treball de camp específic, sinó la recopilació i l’homologació de càlculs ja existents, elaborats de manera independent per cada consultora segons els seus propis criteris metodològics. El procés seguit per fer comparables aquests resultats es descriu al capítol 2. Les produccions analitzades corresponen a ajuts concedits entre el 2021 i el 2025, si bé alguns dels seus informes de càlcul ja es van presentar el 2026. Els seus pressupostos van dels 0,6 als 6,3 milions d’euros, amb localitzacions tant dins com fora de Catalunya, cosa que permet fer comparacions per any, pressupost i ubicació, desenvolupades als capítols 3 i 4.

10

1.4. Cobertura sobre el total de llargmetratges finançats L’ICEC ha finançat 121 llargmetratges de ficció entre el 2021 i el 2025. Les 32 produccions analitzades en aquest estudi representen, per tant, una cobertura del 26 % sobre aquest total. Aquesta cobertura permet extreure conclusions sòlides sobre el conjunt de la mostra homologada, però no s’ha d’interpretar com una radiografia completa del sector. Les xifres d’aquest informe descriuen les produccions que han mesurat la seva petjada de carboni i amb un càlcul que ha resultat homologable, no necessàriament la totalitat del cinema finançat per l’ICEC.

1.5. Dades de les característiques de les produccions A més dels càlcul de la petjada de carboni, l’estudi es recolza en un segon conjunt de dades de característiques de producció: pressupost, durada final, dies de rodatge, personal tècnic i artístic en el rodatge, figuració i localitzacions. Totes procedeixen de la sol·licitud directa a les productores descrita al capítol 2 i tenen, per tant, un alt grau de certesa en tractar-se de dades declarades per qui coneix de primera mà la producció. L’apartat 2.7 detalla les excepcions aplicables a algunes variables. Aquestes dades compleixen una funció estructural en l’estudi. El pressupost i la durada sostenen els dos indicadors globals presentats al capítol 3 (tCO2-eq/ M€ i tCO2-eq/hora). La resta de variables s’empren al llarg de l’informe com a suport al càlcul i a la interpretació de diferents categories d’impacte.

11

2. Metodologia 2.1. El repte de l’homologació Els 32 càlculs que componen la mostra han estat elaborats de manera independent per vuit consultores diferents, cadascuna amb els seus propis criteris de treball. Abans de poder afegir els seus resultats per sectors, ha calgut verificar si aquests resultats són comparables entre si. Per cada informe s’han revisat quatre dimensions: ◼ Metodologia emprada, comprovant si el càlcul segueix estàndards reconeguts internacionalment, principalment el GHG Protocol i les normes ISO 14064 i ISO 14067. ◼ Abast considerat, identificant les fases del procés productiu incloses (preproducció, rodatge, postproducció) i les categories d’emissió cobertes per cada informe. ◼ Dades d’activitat recollides, verificant quina magnitud s’ha mesurat en cada categoria (litres, quilòmetres, nombre de serveis, pernoctacions, entre d’altres) i si aquesta magnitud és homologable amb la resta de la mostra. ◼ Factors d’emissió utilitzats, registrant la font emprada (OCCC, MITECO, DEFRA o altres) i l’any d’actualització dels factors. Les incompatibilitats detectades han estat, sobretot, de dos tipus: categories d’emissió absents en uns informes i presents en d’altres, i factors d’emissió d’origen i any diferents aplicats a un mateix tipus d’activitat. Cap de les 32 produccions de la mostra final no presenta diferències metodològiques irreconciliables; on ha calgut, s’ha recalculat el resultat amb el factor d’emissió unificat, segons s’explica a l’apartat 2.5.

2.2. Abast d’aquest estudi L’anàlisi dels informes rebuts ha permès definir l’abast d’aquest estudi en dues dimensions: quines fases del procés productiu es comptabilitzen i quines categories d’emissió s’hi inclouen. Totes dues decisions responen al mateix

12

criteri: només entra al còmput allò que la majoria d’informes documenta de manera comparable, perquè una partida present en uns informes i absent en d’altres distorsionaria el resultat agregat.

2.2.1. Fases del procés productiu L’estudi comptabilitza la preproducció i el rodatge i exclou la postproducció (muntatge, edició de so, correcció de color i treballs associats). Alguns informes originals sí que inclouen la postproducció dins del seu càlcul. En aquests casos, el resultat corresponent a aquesta fase s’ha retirat abans de calcular la petjada processada perquè totes les produccions de la mostra cobreixin el mateix tram del procés productiu. Aquesta delimitació convé tenir-la present en comparar els resultats d’aquest estudi amb referències internacionals: tant BAFTA Albert com Ecoprod incorporen la postproducció al seu abast, segons es detalla al capítol 5.

2.2.2. Categories d’emissió L’estudi comptabilitza dotze categories de càlcul, que en els capítols de resultats es presenten agrupades en nou en consolidar els quatre modes de viatges en una sola xifra: Categoria

Què recull

Transport

Combustible dels vehicles de producció durant el rodatge

Viatges: Avió

Desplaçaments aeris de l’equip tècnic i artístic

Viatges: Tren

Desplaçaments ferroviaris de l’equip

Viatges: Autocar

Desplaçaments col·lectius per carretera

Viatges: Taxi

Desplaçaments individuals contractats

Allotjament

Pernoctacions de l’equip desplaçat

Alimentació

Serveis de menjar i beguda oferts a l’equip

13

Categoria

Què recull

Materials

Decorats, vestuari, attrezzo i elements escenogràfics

Logística externa

Transport de material contractat a proveïdors externs

Generació d’electricitat

Combustible dels grups electrògens a la localització

Consum elèctric

Electricitat de xarxa en oficines, estudis i localitzacions

Residus

Residus generats durant el rodatge, per fracció

Del contrast amb el conjunt d’informes s’identifiquen, a més, cinc fonts d’emissió que alguns informes originals comptabilitzaven i que no formen part d’aquestes dotze categories. S’han exclòs de la petjada processada durant l’homologació, no per tractar-se de dades absents, sinó perquè la cobertura desigual hauria compromès la comparabilitat del resultat agregat: Aigües residuals. Emissions associades al tractament d’aigües. Residus industrials. Flux de residus diferent dels residus sòlids urbans domèstics, com ara fusta o altres materials derivats a plantes de gestió especialitzades. Emissions well-to-tank (WTT). Emissions associades a l’extracció, el refinatge i el transport de combustibles abans de la seva combustió, així com a la generació i la distribució de l’electricitat consumida. Serveis de lloguer d’equips i maquinària. Emissions associades a la cadena de subministrament i al temps d’ús del material tècnic llogat (càmera, maquinària, so, il·luminació, generadors). Desplaçaments de figuració. Trajectes dels figurants entre el domicili i el set de rodatge.

14

2.2.3. Altres impactes ambientals Aquest estudi se centra en la petjada de carboni, és a dir, en les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i la seva contribució al canvi climàtic. Alguns informes originals esmenten, sense quantificar-los, altres impactes ambientals de l’activitat audiovisual: ◼ Canvis d’ús del sòl, associats a l’ocupació temporal de terrenys per al rodatge o la construcció de decorats. ◼ Biodiversitat, sobre l’entorn natural de les localitzacions emprades. ◼ Contaminació, més enllà de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (per exemple, abocaments o soroll). ◼ Ús i explotació de recursos naturals, diferent del consum de materials ja comptabilitzat a la categoria “materials”. Aquest estudi no tracta aquestes quatre dimensions, que exigirien una metodologia i uns indicadors propis, aliens al càlcul d’emissions. Es documenten aquí perquè la seva presència recurrent en alguns informes originals suggereix que el sector ja percep la necessitat d’una mirada ambiental més àmplia que la petjada de carboni, i perquè podrien constituir el punt de partida d’un estudi complementari en el futur.

2.3. Procés d’agregació de resultats Els informes originals no són directament sumables entre si: cada consultora mesura amb els seus propis criteris i aplica els seus propis factors d’emissió. Per obtenir un resultat agregat del sector ha calgut processar cada categoria de cada producció, una per una, seguint una seqüència de quatre passos. Cada resultat es resol en el primer pas que li sigui aplicable, i només passa al següent quan l’anterior no és possible. 1. Agregat directe. L’informe aporta una dada d’activitat real i aplica el factor d’emissió recomanat. El resultat s’incorpora tal qual, sense cap modificació. 2. Agregat recalculat. L’informe aporta una dada d’activitat real, però utilitza un factor d’emissió diferent del recomanat. Es conserva la dada d’activitat de

15

la producció i es recalcula el resultat amb el factor unificat, segons el criteri de l’apartat 2.5. És el pas que fa comparables entre si càlculs fets per consultores diferents. 3. Agregat estimat. L’informe no aporta dades d’activitat per a aquesta categoria. El resultat s’estima a partir del comportament observat en les produccions que sí que n’aporten, seguint un d’aquests quatre mètodes: ◼ Mètode 1 (alimentació). S’estima la dada d’activitat a partir de variables físiques de la producció (personal en el rodatge i dies de rodatge), i no del seu pressupost. És l’únic mètode que es recolza en un driver directe de l’activitat mesurada. ◼ Mètode 2 (autocar, taxi, residus). S’estima la dada d’activitat a partir de la ràtio mitjana d’activitat per milió d’euros observada a les produccions amb dada, aplicada al pressupost de la producció sense dada. ◼ Mètode 3 (logística externa). Igual que el mètode 2, però fent servir el percentil 25 d’aquesta ràtio en lloc de la mitjana. ◼ Mètode 4 (materials). S’estima directament el percentil 25 del resultat a tCO2-eq/M€ observat en les produccions amb dada, i no el percentil 25 de la dada d’activitat. L’heterogeneïtat d’unitats d’aquesta categoria, detallada a l’apartat 7.3, fa inviable treballar amb una dada d’activitat comuna entre produccions. Els mètodes 3 i 4 empren el percentil 25 en lloc de la mitjana pel mateix criteri: si una producció no ha mesurat aquesta categoria, cal pressuposar que es va considerar de pes poc rellevant. Produeixen així estimacions deliberadament conservadores, assignant a la producció sense dada un impacte més petit, no més gran, que la mitjana de la mostra. 4. No agregat. No hi ha dada d’activitat ni criteri d’estimació aplicable. La categoria queda fora del còmput per a aquesta producció. La suma de les dotze categories processades així, producció a producció, constitueix la petjada processada: la xifra sobre la qual es calculen tots els indicadors i resultats presentats en aquest informe. És un resultat diferent del que figura a cada informe original, precisament perquè incorpora els recàlculs i les estimacions descrits.

16

Els passos 1 i 2 parteixen d’un càlcul real de la producció; els passos 3 i 4, no. Aquesta distinció defineix la cobertura de cada categoria, que s’empra en el criteri d’inclusió mostral de l’apartat 2.4, i també és la base del càlcul d’incertesa de l’apartat 2.6: a cada pas li correspon un nivell d’incertesa, creixent a mesura que el resultat s’allunya de la dada mesurada.

2.4. Criteri d’inclusió a la mostra final: de 36 a 32 produccions La mostra de partida, formada pels informes de mesura disponibles a l’ICEC, era de 36 produccions. El procés d’homologació ha reduït aquesta xifra a les 32 que componen la mostra final, en dos passos. Primer pas: criteri d’inclusió per cobertura de dada real. S’ha definit un criteri binari per categoria: un informe compleix si aporta una dada d’activitat real o un resultat ja agregable, i no compleix si la dada ha hagut d’estimar-se per absència d’informació. Atès que no totes les categories pesen igual en la petjada total, aquest criteri no s’aplica sobre les dotze categories per igual, sinó sobre les tres de més pes conjunt: “transport”, “avió” i “alimentació”, que concentren prop de dos terços de les emissions del sector. Sobre aquestes tres categories s’exigeix un mínim de compliment: almenys dues de tres han d’aportar una dada real o un resultat agregable. Amb aquest criteri, 3 de les 36 produccions no arriben al mínim i en queden excloses. Segon pas: exclusió per comportament excepcional. De les 33 produccions restants, una presenta valors molt per sobre de la resta en diversos indicadors alhora, amb un efecte desproporcionat sobre el pes del transport aeri en el conjunt del sector. S’exclou de l’anàlisi perquè es tracta d’un cas clarament atípic, sense que hi hagi cap indici d’error en les seves dades: és, simplement, una producció amb un perfil de rodatge molt diferent del de la resta de la mostra. El resultat final és una mostra de 32 produccions, utilitzada en el còmput de tots els indicadors presentats en aquest informe.

17

2.5. Criteri de selecció de factors d’emissió Quan un informe original no utilitza el factor d’emissió recomanat, o quan dos informes fan servir factors diferents per a una mateixa activitat, el resultat es recalcula amb un factor unificat. L’elecció d’aquest factor segueix una jerarquia d’origen geogràfic: OCCC, MITECO, DEFRA i altres fonts, per aquest ordre de prioritat. La lògica és utilitzar sempre la font més propera al context de l’activitat mesurada, i es recorre a fonts d’àmbit més ampli només quan no hi ha cap factor català o espanyol aplicable. Les tres fonts principals. L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) publica la Guia de càlcul d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), amb factors propis per a Catalunya; és la font prioritària sempre que cobreixi l’activitat mesurada. El Ministeri per a la Transició Ecològica (MITECO) publica factors d’emissió d’àmbit estatal, emprats quan no hi ha cap factor català específic. El Department for Environment, Food and Rural Affairs del Regne Unit (DEFRA) publica un conjunt de factors d’emissió de referència internacional, amb una actualització anual i una àmplia cobertura de categories; es recorre a aquesta font quan ni l’OCCC ni el MITECO no cobreixen l’activitat en qüestió. Dues fonts addicionals cobreixen categories que les tres anteriors no resolen. La United Nations Framework Convention on Climate Change (UNFCCC, Convenció Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic) publica factors d’emissió per tipus de servei de menjar, emprats en la categoria “alimentació” davant l’absència d’un factor equivalent a les fonts espanyoles. Greenview és una consultora especialitzada en sostenibilitat hotelera i les seves dades, recollides pel DEFRA, ofereixen factors d’emissió per estada hotelera diferenciats per país i categoria d’establiment; és la font emprada a la categoria “allotjament”. Per a combustibles i electricitat, en concret, l’OCCC i el MITECO comparteixen origen: els factors dels dos organismes deriven de l’Inventari nacional de gasos d’efecte hivernacle d’Espanya i, en el cas de l’electricitat, de la matriu elèctrica publicada per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). No són càlculs independents amb metodologies diferents, sinó dues elaboracions

18

pròpies sobre la mateixa base de dades, amb ajustaments mínims entre ells (de l’ordre de l’1-2 % en combustibles). Són, per tant, conceptualment equivalents: emprar el factor del MITECO en lloc del de l’OCCC, com ha passat a la majoria dels informes originals de la mostra, no introdueix una distorsió rellevant sobre el resultat. Quatre categories han requerit una decisió metodològica que va més enllà de l’aplicació directa de la jerarquia, perquè no hi ha un factor únic i evident per a l’activitat mesurada: ◼ Avió. S’aplica el factor del DEFRA amb forçament radiatiu, que incorpora l’efecte climàtic addicional de les emissions en alçada. Davant l’absència de rutes detallades en la majoria d’informes, s’estableixen tres trams de distància: domèstic (fins a 500 km), curta distància (500-3.700 km) i llarga distància (més de 3.700 km). ◼ Allotjament. S’empra el valor específic per a Espanya de les dades de Greenview, recollides pel DEFRA, corresponent a hotel de tres estrelles. El càlcul assumeix una ocupació d’una persona per habitació, cosa que fa equivalents la dada d’activitat en nits per persona registrada als informes i la unitat d’habitació per nit del factor. ◼ Tren. Davant la manca de detall per mode a la majoria dels informes, s’aplica un factor ponderat de l’OCCC que combina AVE, Avant, Llarga Distància i Mitjana Distància / Regionals. Els quatre valors d’origen són propers, cosa que fa d’aquesta ponderació una aproximació raonable. ◼ Logística externa. S’hi aplica un factor ponderat del MITECO que combina furgonetes i camions dièsel en una proporció del 80 % i el 20 %, aproximant la composició habitual del transport de material en una producció audiovisual. L’any del factor aplicat segueix també un criteri específic: “Electricitat” i “avió” empren el factor corresponent a l’any de producció, atès que tots dos varien de manera apreciable d’un any a l’altre, mentre que la resta de categories empra el factor més recent disponible. El detall complet dels factors aplicats a cada categoria, amb la font i el valor, es recull a l’apartat 7.2.

19

2.5.1. El Media Carbon Calculator Hi ha una eina emergent que no s’ha incorporat a aquesta jerarquia: el Media Carbon Calculator, impulsat per la Comissió Europea com a referent de metodologia i factors d’emissió a escala de la Unió Europea per al sector audiovisual. Cap de les vuit consultores de la mostra no l’ha fet servir, i aquest estudi no ha tingut accés a documentació pública sobre els factors d’emissió, per la qual cosa no ha estat possible avaluar-la ni incorporar-la. L’apartat 7.2 recull aquesta qüestió com a línia de treball per a possibles futures edicions de l'estudi.

2.6. Incertesa per origen de la dada Cada resultat incorporat a l’estudi porta associat un nivell d’incertesa, determinat pel pas del procés d’agregació en què es va resoldre. Els nivells aplicats són: Nivell

Incertesa assignada

Agregat directe

0%

Agregat recalculat

0%

Agregat estimat, mètode 1 (dada d’activitat a partir de la mitjana)

50 %

Agregat estimat, mètodes 2 i 3

75 %

No agregat

100 %

La incertesa d’una categoria és la mitjana de la incertesa assignada a cadascuna de les 32 produccions en aquesta categoria. Per exemple, en “alimentació”: 22 produccions amb dada real (0 %) i 10 d’estimades pel mètode 1 (50 %) donen (22 × 0 + 10 × 50) ÷ 32 = 15,6 %.

20

“Materials” aplica una excepció. Els seus 21 resultats amb dada d’activitat real reben una incertesa del 50 % en lloc del 0 % habitual, perquè ni les unitats de la dada d’activitat ni els factors d’emissió estan unificats entre consultores: hi ha un càlcul darrere, però no compleix el requisit d’agregabilitat directa que sí que compleixen les altres categories. El seu càlcul és, per tant: (21 × 50 + 11 × 75) ÷ 32 = 58,6 %. Aplicant aquest criteri a la mostra de 32 produccions, el resultat per categoria és el següent:

Categoria

Directe

Recalculat

Estimat

Incertesa per origen de la dada

No agregat

Transport

29

3

0

0

0,0 %

Generació d’electricitat

29

3

0

0

0,0 %

Consum elèctric

30

2

0

0

0,0 %

Viatges: Avió

17

15

0

0

0,0 %

Viatges: Tren

5

27

0

0

0,0 %

Viatges: Autocar

30

1

1

0

2,3 %

Viatges: Taxi

24

6

2

0

4,7 %

Allotjament

0

30

0

2

6,2 %

Alimentació

16

6

10

0

15,6 %

Residus

0

21

11

0

25,8 %

15

0

17

0

39,8 %

21

0

11

0

58,6 %

Logística externa Materials

21

La incertesa global de l’estudi es pot calcular de dues maneres: com a mitjana simple entre les dotze categories (12,8 %) o com a mitjana ponderada pel pes de cada categoria a la petjada total (15,0 %). Aquesta segona és l’indicador de referència emprat en l’informe, perquè les categories amb més incertesa, “materials” i “logística externa”, representen també una part rellevant de la petjada total, de manera que el seu pes en el resultat agregat és més gran que el que suggereix la mitjana simple entre categories. “Materials”, “logística externa”, “residus” i “alimentació” són, per aquest ordre, les categories que contribueixen més a la incertesa de l’estudi. Les tres primeres s’aborden detalladament a l’apartat 7.3, dedicat a les categories de càlcul més complex. L’indicador s’anomena incertesa per origen de la dada per precisar què mesura: quanta part de cada resultat procedeix d’un càlcul real de la producció i quanta d’una estimació feta en aquest estudi. No és, per tant, la incertesa total del càlcul. Tota petjada de carboni arrossega altres fonts d’error que aquest indicador no recull: la incertesa pròpia dels factors d’emissió aplicats, la de les dades que les productores reporten a les consultores i l’associada als criteris de càlcul de cada informe original. Alguns dels informes analitzats quantifiquen aquestes fonts pel seu compte, amb criteris que difereixen entre consultores i que no són agregables entre si, raó per la qual no s’han incorporat aquí. Una categoria amb un 0,0 % en aquesta taula no és, doncs, una categoria sense marge d’error: és una categoria amb un resultat que descansa íntegrament en dades d’activitat reals, sense estimacions introduïdes per aquest estudi.

2.7. Incertesa d’indicadors Les dades de característiques de producció presentades a l’apartat 1.5 tenen un origen diferent del de les categories d’emissió, i la seva incertesa s’ha de valorar per separat.

22

“Pressupost” i “Durada” corresponen a dades objectives i verificables de les 32 produccions analitzades, reportades de manera consistent per les productores participants. Per aquest motiu, la seva incertesa es pot considerar negligible. “Dies de rodatge” també es basa en una dada declarada en la pràctica totalitat dels casos. El personal tècnic i artístic presenta un grau d’incertesa més gran, ja que no s’ha reportat sempre amb la mateixa definició entre productores. S’ha emprat per estimar la dada d’activitat d’“alimentació” quan ha calgut, de manera que el seu efecte queda recollit dins la incertesa d’aquesta categoria, ja descrita a l’apartat 2.6. Els dos indicadors globals de l’estudi depenen de “pressupost” i “durada”, totes dues variables sòlides, i queden al marge d’aquesta font d’incertesa.

2.8. Mètode de càlcul estadístic Els indicadors globals d’aquest informe es presenten com a mitjana (mitjana aritmètica) de la mostra, i no com a mediana. És una decisió metodològica que respon a dues raons. La primera és la comparabilitat: els estudis de referència emprats al capítol 5, BAFTA Albert i Ecoprod, presenten els seus resultats com a mitjana aritmètica, i emprar el mateix estadístic permet una comparació directa. La segona és la simplicitat de comunicació d’un indicador únic davant de les mesures de dispersió que exigiria justificar l’ús de la mediana a cada apartat. Aquesta elecció té una limitació coneguda: la mitjana és sensible als valors extrems, i la mostra conté alguna producció amb una petjada molt superior a la resta. Per això, en alguns apartats les mitjanes es complementen amb intervals interquartílics, que permeten al lector situar cada xifra en el seu context. Un interval interquartílic recull els valors compresos entre el percentil 25 (P25) i el percentil 75 (P75), és a dir, la meitat central de la mostra una vegada descartats el 25 % dels valors més baixos i el 25 % dels més alts. Totes les xifres es presenten arrodonides a un decimal. Un nombre més gran de decimals transmetria una precisió que l’heterogeneïtat de les fonts originals, amb metodologies i nivells d’incertesa diferents entre categories, no permet sostenir.

23

3. Resultats Aquest capítol presenta els resultats agregats de l’estudi: quines característiques tenen les produccions analitzades, quanta petjada de carboni generen, com es distribueix aquest impacte entre elles, de quines categories es compon i com ha evolucionat al llarg del període estudiat. Totes les dades procedeixen de la mostra homologada de 32 produccions, elaborada segons els criteris descrits al capítol 2.

3.1. Perfil de la producció típica Les produccions analitzades comparteixen un perfil força homogeni: llargmetratges de ficció amb pressupostos d’entre 1 i 6 milions d’euros, durada propera a l’hora i quaranta minuts i rodatges al voltant de sis setmanes. Aquest perfil comú facilita la comparació entre elles i dona sentit als indicadors agregats que es presenten als apartats següents.

Variable

Mitjana

P25

P75

Pressupost

2.950.000 €

1.850.000 €

4.000.000 €

Durada final

102 min

98 min

104 min

Dies de rodatge

31

26

36

Personal tècnic en el rodatge

61

57

66

307

136

350

Figuració total

P25 i P75 delimiten la meitat central de la mostra: una quarta part de les produccions queda per sota del primer valor i una quarta part per sobre del segon. Valors calculats sobre les 32 produccions de la mostra.

24

Pressupost. El rang va dels 0,6 als 6,3 milions d’euros. Durada. És la variable més homogènia de totes: cap producció no baixa dels 84 minuts ni supera els 117. És un format estandarditzat. Dies de rodatge. El rodatge s’estén de mitjana durant 31 jornades, unes sis setmanes de treball, amb valors extrems de 20 i 45 dies. Equip en el rodatge. L’equip tècnic present en el rodatge ronda les 61 persones de mitjana. A aquesta xifra s’hi suma l’equip artístic i la figuració, aquesta última amb una mitjana de 307 persones al llarg de tot el rodatge, magnitud de naturalesa diferent de les anteriors, ja que no es tracta d’una presència diària sostinguda.

3.2. Indicadors globals La petjada de carboni absoluta d’una producció depèn en bona mesura del seu volum, per la qual cosa és poc útil per comparar projectes entre si. Els indicadors relatius permeten aquesta comparació en posar l’impacte en relació amb una magnitud de referència. Aquest estudi n’empra dos: la petjada per milió d’euros de pressupost i la petjada per hora de metratge. Indicador

Mitjana

P25

P75

tCO2eq/M€

26,7

15,9

35,6

tCO2-eq/hora

44,9

23,8

56,4

25

Petjada per milió d’euros de pressupost Una producció cinematogràfica finançada per l’ICEC genera de mitjana 26,7 tones de CO2 equivalent per cada milió d’euros de pressupost. És l’indicador més estable dels dos i el més adequat per comparar produccions entre si, perquè el pressupost guarda una relació directa amb el volum de recursos mobilitzats: dies de rodatge, volum de l’equip, desplaçaments i material.

Petjada per hora de metratge Cada hora de contingut produït comporta de mitjana 44,9 tones de CO2 equivalent. Aquest indicador facilita la comparació amb estudis i estàndards internacionals, que acostumen a expressar els resultats en aquests termes. Presenta, en canvi, una dispersió més gran que l’anterior, ja que la durada final del llargmetratge té menys relació amb els recursos emprats durant el rodatge que el pressupost mateix: dues pel·lícules de durada equivalent poden haver requerit esforços de producció molt diferents.

Com interpretar aquestes xifres Tots dos indicadors són mitjanes sectorials, no valors esperables per a qualsevol producció concreta. Com es detalla a l’apartat següent, la dispersió de la mostra és apreciable, i el capítol 4 mostra que bona part d’aquesta variació respon a factors identificables, principalment la localització del rodatge. La seva utilitat és servir de referència: permeten a una producció situar el seu propi resultat respecte al conjunt del sector i, en el futur, mesurar-ne l’evolució.

3.3. Dispersió de la mostra La petjada de carboni del sector audiovisual català no es reparteix de manera homogènia entre produccions. Les mitjanes presentades a l’apartat anterior resumeixen el conjunt, però convé entendre com es distribueixen les dades dins

26

de la mostra: quin rang de valors és habitual, quina relació guarda la petjada amb el pressupost de cada producció i si hi ha casos que convé interpretar amb cautela.

Pressupost i petjada de carboni

Petjada de carboni (tCO2eq)

Pressupost i petjada de carboni

Pressupost (milions d’euros) Com més pressupost, més petjada de carboni. La relació és clara i es compleix a la major part de la mostra. Tanmateix, no es tracta d’una relació estricta. Produccions amb pressupostos equivalents presenten empremtes molt diferents entre si, cosa que indica que el pressupost condiciona l’escala de l’impacte, però no el determina del tot. Aquesta variació és precisament l’objecte del capítol 4, on s’analitzen els factors que expliquen les diferències entre produccions de volum similar. La meitat central de la mostra se situa entre les 38,9 i les 97,9 tCO2-eq. Els valors extrems van de les 12,1 a les 255,3 tCO2-eq: una producció se situa molt per sobre de la resta tant en pressupost com en petjada, i arrossega la mitjana del conjunt fins a unes 80 tCO2-eq. de mitjana. Aquesta petjada mitjana equival, de manera orientativa, al CO2 que absorbeixen 4.000 arbres en un any.

27

Petjada de carboni per milió d’euros de pressupost L’indicador d’impacte per milió d’euros de pressupost presenta una distribució raonablement concentrada.

Distribució de la petjada per milió d’euros

Nombre de produccions

14

27 de 32 produccions

12

12 10

8

8

7

6 4 2 0

2 1

1 <10

10-20

20-30

30-40

40-50

1 50-60

>60

tC02eq/M€

El 84 % de les produccions (27 de 32) se situa entre les 10 i les 40 tCO2-eq/M€, al voltant de la mitjana sectorial de 26,7 tCO2-eq/M€. Només una producció queda per sota de les 10 tCO2-eq/M€ i quatre superen les 40, amb un valor màxim de 63,4. Aquesta concentració confirma que l’indicador és consistent en la major part del sector i n’admet l’ús com a referència.

28

Petjada de carboni per hora de durada L’impacte per hora de metratge presenta una dispersió més gran.

Distribució de la petjada per hora de durada

Nombre de produccions

26 de 32 produccions

11

12

9

10 8 6 6 4

2

2

2

60-80

80-100

>100

2 0

<20

20-40

40-60

tC02eq/hora

El 81 % de les produccions (26 de 32) se situen per sota de les 60 tCO2-eq/hora, al voltant de la mitjana sectorial de 44,9 tCO2-eq/hora, però els valors extrems arriben fins a les 134,4. Dues produccions superen les 100 tCO2-eq/hora. La dispersió més gran d’aquest indicador respecte a l’anterior respon al fet que la durada final del llargmetratge té menys relació amb els recursos mobilitzats durant el rodatge que el pressupost mateix.

Lectura de conjunt Els indicadors analitzats presenten una apreciable dispersió, però sense comportaments anòmals que comprometin l’agregació sectorial. Les produccions que se situen als extrems ho fan per característiques reals de producció, sobretot per la localització del rodatge, i no per incidències en el càlcul.

29

Aquesta dispersió aconsella, en tot cas, interpretar les mitjanes sectorials com a valors de referència orientatius i no com una expectativa aplicable a qualsevol producció concreta.

3.4. Desglossament per categories d’impacte La petjada de carboni d’una producció es reparteix entre nou categories d’emissió que cobreixen des del combustible dels vehicles fins a la gestió dels residus generats en el rodatge. Conèixer aquest repartiment és el que permet identificar on es concentra l’impacte i, per tant, on té sentit actuar.

Categoria

Percentatge de la petjada

tCO2-eq/M€

Transport

31,2 %

8,2

Alimentació

21,7 %

5,1

Viatges

13,4 %

4,0

Materials

13,2 %

3,6

Logística externa

8,2 %

2,4

Allotjament

6,9 %

2,0

Generació d’electricitat

3,5 %

1,0

Consum elèctric

1,2 %

0,3

Residus

0,7 %

0,2

Valors mitjans sobre les 32 produccions de la mostra. La categoria “viatges” agrupa avió, tren, autocar i taxi.

30

Repartiment de petjada per categoria

Impacte per milió d'euros de cada categoria 8,2

Transport Alimentació

5,1

Viatges

4,0 3,6

Materials 2,4

Logística externa Allotjament Generació d'electricitat

2,0 1,0

Consum elèctric

0,3

Residus

0,2 tC02eq/M€

31

Lectura de conjunt Dos trets destaquen aquest repartiment. El primer és la concentració: “transport” i “alimentació” sumen per si soles el 52,9 % de la petjada del sector. Qualsevol estratègia de reducció amb un efecte apreciable ha d’actuar sobre aquestes. El segon és el pes de la mobilitat. Sumant “transport”, “viatges” i “logística externa”, el desplaçament de persones i material representa el 52,8 % de la petjada sectorial. És el tret més característic de la producció cinematogràfica davant d’altres activitats, i el que explica que la localització del rodatge sigui determinant, com s’analitza al capítol 4. A continuació es detalla cada categoria: en què consisteix, la seva dada d’activitat i factor d’emissió de referència, i el nivell d’incertesa. El comportament de cadascuna davant dels factors explicatius de l’estudi (localització, pernoctacions, pressupost) s’analitza al capítol 4.

3.4.1. Transport “Transport” recull el combustible consumit pels vehicles de producció durant el rodatge: desplaçaments d’equip i material entre localitzacions. És la categoria de més pes en la petjada del sector, amb el 31,2 % del total i una ràtio de 8,2 tCO2-eq/M€. Resultats i dada d’activitat ◼ Pes sobre la petjada total: 31,2 % ◼ Ràtio: 8,2 tCO2-eq/M€ ◼ Dada d’activitat: litres de combustible consumit ◼ Mitjana de la mostra: 9.441 litres per producció (mediana: 6.172) ◼ Factor d’emissió unificat: OCCC Aquests 9.441 litres equivalen, de forma orientativa, a fer la volta al món amb cotxe unes quatre vegades.

32

Repartiment per tipus de combustible Tipus

Percentatge del volum total

Sense especificar (barreja)

47,3 %

Dièsel

36,0 %

Gasolina

16,7 %

Combustible de "transport" per tipus

% del volum total

50

47,3%

40

36,0%

30 20

16,7%

10 0

Sin especificar (mezcla)

Dièsel

Gasolina

Gairebé la meitat del combustible de la mostra correspon a un consum reportat sense diferenciar entre dièsel i gasolina. Alguns informes no estan desagregats per tipus de combustible, però el resultat es dona per bo perquè s’hi aplica igualment el factor adequat (l’OCCC o el MITECO, segons la consultora). Incertesa per origen de la dada. El 0,0 % segons l’apartat 2.6.

3.4.2. Alimentació “Alimentació” recull les emissions associades als serveis de menjar i beguda oferts a l’equip durant el rodatge. És una categoria d’impacte previsible: l’equip menja cada jornada, amb independència del lloc on es roda i com es roda. És la segona categoria en pes, amb el 21,7 % de la petjada i una ràtio de 5,1 tCO2-eq/M€.

33

Resultats i dada d’activitat ◼ Pes sobre la petjada total: 21,7 % ◼ Ràtio: 5,1 tCO2-eq/M€ ◼ Dada d’activitat: nombre de serveis prestats (àpats principals, esmorzars i altres) ◼ Mitjana de la mostra: 2.169 serveis de menjars principals i 2.970 esmorzars, entrepans i altres ◼ Factor d’emissió unificat: UNFCCC Incertesa per origen de la dada. El 15,6 %, segons l’apartat 2.6 (10 de les 32 produccions són agregats estimats).

3.4.3. Viatges “Viatges” recull els desplaçaments de llarga distància de l’equip tècnic i artístic, i agrupa quatre mitjans: avió, tren, autocar i taxi. És la tercera categoria en pes, amb el 13,4 % de la petjada i una ràtio de 4,0 tCO2-eq/M€. Resultats i dada d’activitat ◼ Pes sobre la petjada total: 13,4 % ◼ Ràtio: 4,0 tCO2-eq/M€ ◼ Dada d’activitat: quilòmetres recorreguts per mitjà ◼ Mitjana de la mostra: 83.006 km en avió, 31.662 km en tren, 2.697 km en taxi i 683 km en autocar, per producció ◼ Factor d’emissió unificat: DEFRA (avió, autocar, taxi), OCCC (tren)

34

Impacte mitjà per mitjà de transport (viatges)

4.0

(83,5%)

3,48

3.5

tCO2eq/M€

3.0 2.5 2.0 1.5 1.0 (9,8%)

0.5 0.0

(6,2%)

0,27

Avió

Tren

0,19

(0,5%)

Taxi

Autocar

0,02

L’avió concentra la major part de l’impacte de la categoria: representa el 83,5 % de les emissions de “viatges” i l’11,2 % de la petjada total del sector, davant del 2,2 % del conjunt de tren, taxi i autocar. El seu comportament segons la localització del rodatge s’analitza a l’apartat 4.1. Aquests 83.006 km equivalen, de forma orientativa, a fer la volta al món amb avió dues vegades. Incertesa per origen de la dada. Avió i tren, el 0,0 %; autocar, el 2,3 % (1 de les 32 produccions és agregat estimat); taxi, el 4,7 % (2 de les 32 són agregats estimats), segons l’apartat 2.6.

3.4.4. Materials “Materials” recull la construcció de decorats, vestuari, attrezzo i la resta d’elements escenogràfics d’una producció. És la quarta categoria en pes, amb el 13,2 % de la petjada i una ràtio de 3,6 tCO2-eq/M€. Resultats i dada d’activitat ◼ Pes sobre la petjada total: 13,2 % ◼ Ràtio: 3,6 tCO2-eq/M€ 35

◼ Dada d’activitat: quilograms de material, allà on es reporta en aquesta unitat. ◼ Mitjana de la mostra: 6.875 kg per producció (13 produccions amb dada en quilograms); tres produccions addicionals ho reporten en despesa econòmica (29.830 euros de mitjana) en lloc de quilograms. ◼ Factor d’emissió unificat: DEFRA (dada en quilograms) o EXIOBASE 3 (dada en euros) És la categoria amb més heterogeneïtat de dada d’activitat de l’estudi: unes produccions mesuren en quilograms i d’altres en euros, magnituds no agregables entre si. L’apartat 7.3 desenvolupa detalladament les dificultats de càlcul d’aquesta categoria i les recomanacions per a futurs mesuraments. Incertesa per origen de la dada. El 58,6 %, la més alta de l’estudi, segons l’apartat 2.6 (11 de les 32 produccions són agregats estimats).

3.4.5. Logística externa “Logística externa” recull el transport de material contractat a proveïdors externs a la producció. És la cinquena categoria en pes, amb el 8,2 % de la petjada i una ràtio de 2,4 tCO2-eq/M€. Resultats i dada d’activitat ◼ Pes sobre la petjada total: 8,2 % ◼ Ràtio: 2,4 tCO2-eq/M€ ◼ Dada d’activitat: quilòmetres recorreguts ◼ Mitjana de la mostra: 17.337 km per producció (mediana: 9.276) ◼ Factor d’emissió unificat: MITECO És una de les categories amb menys cobertura de dada real de l’estudi, present en només 15 dels 32 informes. En dependre de proveïdors externs que no sempre reporten el detall dels seus trajectes a la producció, la dada queda fora del control directe de qui elabora el càlcul. L’apartat 7.4 desenvolupa aquesta dificultat i les recomanacions per a futurs mesuraments. Incertesa per origen de la dada. El 39,8 %, la segona més alta de l’estudi segons l’apartat 2.6 (17 de les 32 produccions són agregats estimats). 36

3.4.6. Allotjament “Allotjament” recull les pernoctacions de l’equip desplaçat durant el rodatge. És la sisena categoria en pes, amb el 6,9 % de la petjada i una ràtio de 2,0 tCO2-eq/M€. Resultats i dada d’activitat ◼ Pes sobre la petjada total: 6,9 % ◼ Ràtio: 2,0 tCO2-eq/M€ ◼ Dada d’activitat: nits d’hotel ◼ Mitjana de la mostra: 675 nits per producció (mediana: 397) sobre trenta produccions amb dada ◼ Factor d’emissió unificat: DEFRA, basat en dades de Greenview És la categoria de càlcul més directe de l’estudi: el resultat depèn d’una sola operació, nits pel factor d’emissió, sense necessitat d’estimacions intermèdies. El seu comportament segons la localització del rodatge i el volum de l’equip desplaçat s’analitza als apartats 4.1 i 4.2. Incertesa per origen de la dada. El 6,2 %, segons l’apartat 2.6. 2 de les 32 produccions no aporten dades de pernoctacions i queden fora del còmput d’aquesta categoria.

3.4.7. Generació d’electricitat “Generació d’electricitat” recull el combustible consumit pels grups electrògens emprats en localitzacions sense accés a la xarxa elèctrica. És la setena categoria en pes, amb el 3,5 % de la petjada i una ràtio d’1,0 tCO2-eq/M€. Resultats i dada d’activitat ◼ Pes sobre la petjada total: 3,5 % ◼ Ràtio: 1,0 tCO2-eq/M€ ◼ Dada d’activitat: litres de combustible del generador ◼ Mitjana de la mostra: 894 litres per producció (mediana: 717) ◼ Factor d’emissió unificat: OCCC (gasoil) Incertesa per origen de la dada. El 0,0 % segons l’apartat 2.6. 37

3.4.8. Consum elèctric “Consum elèctric” recull l’electricitat presa de la xarxa en oficines de producció, estudis i localitzacions amb accés a subministrament. És la vuitena categoria en pes, amb l’1,2 % de la petjada i una ràtio de 0,3 tCO2-eq/M€. Resultats i dada d’activitat ◼ Pes sobre la petjada total: 1,2 % ◼ Ràtio: 0,3 tCO2-eq/M€ ◼ Dada d’activitat: quilowatts hora consumits ◼ Mitjana de la mostra: 3.148 kWh per producció (mediana: 2.366) sobre 28 produccions amb dada de consum convencional ◼ Factor d’emissió unificat: MITECO, específic de l’any de producció La dada d’activitat s’extreu de les factures elèctriques de la producció. De vegades, el subministrament no es factura per separat o va inclòs sense desglossar dins del lloguer de l’espai de rodatge, cosa que pot deixar part del consum real fora d’aquesta categoria en algunes produccions. Tres produccions addicionals declaren el consum íntegrament d’origen renovable. Incertesa per origen de la dada. El 0,0 % segons l’apartat 2.6.

3.4.9. Residus “Residus” recull els residus generats durant el rodatge, desglossats en cinc fraccions: envasos lleugers, paper i cartó, orgànic, vidre i resta. És la novena i última categoria en pes, amb el 0,7 % de la petjada i una ràtio de 0,2 tCO2-eq/M€. Resultats i dada d’activitat ◼ Pes sobre la petjada total: 0,7 % ◼ Ràtio: 0,2 tCO2-eq/M€ ◼ Dada d’activitat: quilograms per fracció de residu ◼ Mitjana total de la mostra: 1.279 kg per producció (mediana: 963)

38

◼ Mitjana per fracció: orgànic, 496 kg; resta, 392 kg; envasos, 241 kg; vidre, 138 kg; paper i cartó, 131 kg. ◼ Factor d’emissió unificat: OCCC, específic per a cadascuna de les cinc fraccions

Quilograms per producció (mitjana)

Residus generats per fracció

500

496 392

400 300

241

200

138

100 0

Orgànic

Resta

Envasos

Vidre

131

Paper i cartró

Una producció de la mostra genera, de mitjana, prop d’1,3 tones de residus al llarg del rodatge. És l’única categoria en què el factor d’emissió no és homogeni dins de si mateixa, sinó que varia segons la fracció, tal com es detalla a l’apartat 7.2. Incertesa per origen de la dada. el 25,8 %, segons l’apartat 2.6 (11 de les 32 produccions són agregats estimats).

3.5. Evolució temporal dels informes La mostra inclou informes elaborats entre el 2021 i el 2026, període que coincideix amb el desenvolupament del Pla_C* Cultura pel Clima. Per tant, és pertinent preguntar-se si l’impacte del sector ha variat al llarg d’aquests anys. El nombre de produccions per any és desigual i en els primers, exercicis molt reduït, de manera que una sèrie any rere any no permetria distingir una tendència real de la simple variabilitat entre produccions. Les dades s’agrupen en dos blocs de volum comparable.

39

2021-2024 (n = 15)

2025-2026 (n = 17)

Variació

33,9

20,4

-39,9 %

tCO2eq/M€

VEls blocs agrupen les produccions per any d’elaboració de l’informe de càlcul, no per any de concessió de l’ajut. Dues produccions finançades el mateix any poden, per tant, quedar en blocs diferents si van presentar el seu informe en dates diferents.

Evolució de l'impacte per milió d'euros 35

33,9

tCO2eq/M€

30 25 20,4 20 15 10 5 0

2021-2024 (n=15)

2025-2026 (n=17)

L’impacte per milió d’euros es redueix un 40 % entre els dos períodes. És una variació de magnitud considerable, que apunta a la direcció esperada després d’uns quants anys d’incorporació de criteris ambientals a la producció audiovisual catalana. Convé, en tot cas, interpretar-la amb cautela. El volum dels blocs és modest per sostenir una afirmació sobre tot un sector, la proporció de produccions rodades fora de Catalunya (factor determinant segons el capítol 4) no és idèntica en tots dos períodes, i la coincidència temporal amb el desplegament del Pla_C* no demostra per si sola una relació causal. El resultat s’ha de llegir, per tant, com un senyal favorable i no com una tendència consolidada, que possibles futures edicions de l’estudi podran confirmar amb mostres més grans.

40

4. Interpretació Els resultats presentats al capítol anterior descriuen la petjada de carboni del sector, però no expliquen per què unes produccions generen molt més impacte que altres. Aquest capítol aborda aquesta pregunta a partir de tres factors: on es roda, amb quina proporció d’equip local es treballa i quin volum econòmic té la producció.

4.1. La localització del rodatge De tots els factors analitzats, la localització del rodatge és la que explica de manera més consistent les diferències d’impacte entre produccions. No només determina quanta petjada genera una producció, sinó de què està feta aquesta petjada: quines categories la componen i en quina proporció. Per a aquesta anàlisi, la mostra es divideix en dos grups segons l’àmbit territorial del rodatge: dins de Catalunya, quan totes les localitzacions se situen en territori català (16 produccions), i fora de Catalunya, quan el rodatge ha inclòs localitzacions a la resta d’Espanya o a l’estranger (16 produccions). Un tercer àmbit, dins de Barcelona, s’empra a l’apartat 4.1.3 per a les produccions amb localitzacions que es concentren en aquesta província.

4.1.1. Efecte sobre els indicadors globals Les produccions que roden fora de Catalunya presenten un impacte sensiblement més gran per milió d’euros de pressupost.

Pressupost mitjà tCO2eq/M€

Dins de Catalunya (n = 16)

Fora de Catalunya (n = 16)

Variació

2.800.000 €

3.100.000 €

+9,9 %

20,7

32,6

+57,2 %

41

La diferència en l’indicador d’impacte (57,2 %) és d’un ordre molt superior a la diferència de pressupost entre ambdós grups (9,9 %), la qual cosa descarta que l’efecte observat respongui a l’escala econòmica de les produccions. La distribució entre trams de pressupost està, a més, repartida de manera similar als dos grups, i la durada final del llargmetratge no difereix entre ells. L’única característica de producció que varia de manera apreciable són els dies de rodatge (29,2 de mitjana a Catalunya davant de 32,5 fora), diferència insuficient per explicar per si sola una bretxa propera al 60 %.

Impacte per milió d'euros segons l'àmbit territorial 35

32,6

30

tCO2eq/M€

Mitjana del sector: 26,7

25 20,7 20 15 10 5 0

Dins de Catalunya (n=16)

Fora de Catalunya (n=16)

4.1.2. Efecte per categoria L’efecte de la localització no es reparteix de la mateixa manera entre categories. Les quatre lligades al desplaçament responen amb claredat a aquest factor, mentre que “alimentació” i “materials” resten estables.

42

Categoria

Dins Catalunya

Fora de Catalunya

Variació

Transport

6,3

10,2

+63 %

Viatges

2,2

5,7

+156 %

Allotjament

0,7

3,3

+391 %

Logística externa

1,4

3,4

+136 %

Alimentació

5,4

4,8

-10 %

Materials

3,5

3,6

+4 %

Altres

1,3

1,6

+24 %

Total

20,7

32,6

+57,2 %

Valors en tCO2-eq/M€ (mitjana). La categoria “altres” agrupa generació elèctrica, consum elèctric i residus.

“Transport” passa de les 6,3 a les 10,2 tCO2-eq/M€. És la categoria de més pes en la petjada del sector, per la qual cosa el seu comportament arrossega bona part del resultat global. L’augment respon a desplaçaments més llargs de vehicles de producció i a la necessitat de moure equip i material entre localitzacions distants. “Viatges” multiplica la seva ràtio per més de dos i mig, de les 2,2 a les 5,7 tCO2eq/M€. L’avió domina aquesta categoria en tots dos àmbits: concentra el 68,5 % de les emissions de “viatges” en les produccions que roden dins de Catalunya, i el 90,3 % en les que roden fora. “Allotjament” presenta el salt proporcionalment més gran, de les 0,7 a les 3,3 tCO2-eq/M€. El resultat d’aquesta categoria depèn directament del nombre de pernoctacions. “Logística externa” es duplica llargament, d’1,4 a les 3,4 tCO2-eq/M€, per la mateixa lògica de distàncies més grans en el transport de material.

43

Davant d’aquestes, “alimentació” i “materials” es mantenen estables. “Alimentació” fins i tot baixa lleugerament, de les 5,4 a les 4,8 tCO2 -eq/M€, una variació dins del marge de dispersió de la categoria. És un resultat coherent: l’equip menja cada dia de rodatge i el material escenogràfic respon a les necessitats artístiques del projecte, independentment d’on es rodi. La diferència entre tots dos àmbits s’explica, per tant, en la pràctica totalitat pel desplaçament. “Transport”, “viatges”, “allotjament” i “logística externa” sumen 10,6 tCO2-eq/M€ dins de Catalunya i 22,6 fora, mentre que “alimentació” i “materials” amb prou feines varien. Aquest comportament modifica també la composició de la petjada. “Alimentació” representa el 27,9 % del total en les produccions que roden dins de Catalunya i el 15,6 % en les que roden fora; “materials” passa del 16,5 % al 9,9 %. Aquest descens no obeeix a una reducció real del seu impacte, sinó al creixement de les categories lligades al desplaçament, que amplien el total i desplacen proporcionalment la resta. En sentit invers, “viatges” passa del 8,4 % al 18,5 % i “allotjament” del 3,4 % al 10,5 %.

tCO2eq/M€

Petjada per milió d'euros segons l'àmbit territorial 35

32,6

30

3,3

25

Altres

3,4

20,7

3,6

20 15

3,5

5,7

4,8

5,4

5

10,2 6,3

0

Logística externa Materials Viatges Alimentació

2,2

10

Allotjament

Dins de Catalunya (n=16)

Fora de Catalunya (n=16)

44

Transport

4.1.3. Concentració geogràfica dins de Catalunya L’efecte de la localització no es limita a creuar els límits del territori català. Dins la mateixa Catalunya, el grau de concentració geogràfica del rodatge també condiciona l’impacte. A la mostra analitzada, onze produccions han rodat exclusivament a la província de Barcelona. No hi ha cap producció rodada només a Girona, Lleida o Tarragona, de manera que l’anàlisi de rodatge uniprovincial coincideix a la pràctica amb la de rodatge a Barcelona. Les cinc produccions restants de l’àmbit dins de Catalunya reparteixen les localitzacions entre diverses províncies catalanes. Dins de Barcelona (n = 11)

Diverses províncies catalanes (n = 5)

Variació

tCO2-eq/M€ (total)

19,9

22,5

+13,0 %

Transport

4,8

9,5

+99,8 %

Viatges

2,3

2,0

-14,0 %

Allotjament

0,5

1,0

+109,3 %

Valors de categoria en tCO2-eq/M€ (mitjana). La variació expressa el canvi del segon grup respecte al primer, com a la resta del capítol.

Les produccions que reparteixen el rodatge entre diverses províncies catalanes presenten un impacte per milió d’euros un 13,0 % superior al de les que roden dins de Barcelona. La diferència es concentra en “transport”, que pràcticament es duplica en dispersar el rodatge pel territori (de les 4,8 a les 9,5 tCO2-eq/M€) i passa de representar el 24,7 % de la petjada al 44,6 %. “Allotjament” segueix la mateixa direcció, encara que amb valors molt més baixos en tots dos casos. “Viatges”, en canvi, es manté estable i fins i tot resulta lleugerament superior en les produccions que roden dins de Barcelona, un resultat esperable si es considera que els desplaçaments entre províncies catalanes es resolen per carretera i no per via aèria.

45

El subgrup de produccions multiprovincials és reduït, per la qual cosa aquest resultat s’ha de llegir com un senyal exploratori i no com una diferència consolidada. Tot i així, apunta en una direcció coherent amb la resta de l’anàlisi: allò que penalitza no és tant sortir de Catalunya com dispersar el rodatge entre localitzacions allunyades entre si, amb independència d’on se situï la frontera administrativa. Possibles futures edicions de l’estudi, amb més produccions rodades fora de l’àrea de Barcelona, podran abordar aquesta qüestió amb solidesa.

Concentració geogràfica dins de Catalunya 25

tCO2eq/M€

20

22,5

Dins de Barcelona (n=11)

19,9

Diverses provincies catalanes (n=5)

15 9,5

10 4,8

5 0

2,3

Total

Transport

2,0

Viatges

0,5

1,0

Allotjament

4.2. L’equip desplaçat El segon factor és la quantitat d’equip que pernocta fora de casa durant el rodatge. Es mesura en pernoctacions, és a dir, en el nombre de nits que l’equip s’allotja fora del seu domicili. Aquest indicador no és el mateix que la localització del rodatge. Una pel·lícula pot rodar-se íntegrament en una sola província i desplaçar-hi tot l’equip tècnic des d’altres indrets: en aquest cas, el rodatge no està geogràficament dispers, però sí que comporta desplaçaments i allotjaments. A la inversa, una producció que roda fora de Catalunya pot recolzar-se en professionals de la zona. Per tant, l’indicador mesura l’equip allotjat fora del seu domicili, no pas l’origen dels professionals contractats: fins i tot un equip íntegrament català genera pernoctacions si roda lluny del lloc de residència dels seus membres.

46

Per a l’anàlisi, les 30 produccions que aporten aquesta dada s’han dividit en dos grups de la mateixa mida segons el nombre de pernoctacions registrades. Meitat amb menys pernoctacions (n = 15)

Meitat amb més pernoctacions (n = 15)

Pernoctacions (mediana)

114

883

tCO2-eq/M€ (total)

21,7

32,8

Transport

7,3

9,8

Viatges

3,2

5,1

Allotjament

0,6

3,6

Variació

+51,1 %

Valors de categoria en tCO2-eq/M€ (mitjana).

Les produccions amb un nombre més elevat de pernoctacions presenten un impacte per milió d’euros un 51,1% superior. Aquesta diferència no reflecteix únicament l’efecte de l’allotjament de l’equip, sinó també el de rodar lluny del domicili habitual dels seus membres, ja que ambdues circumstàncies acostumen a donar-se simultàniament. L’apartat següent n’analitza els efectes per separat. La taula sí que permet identificar l’origen d’aquesta diferència. Prop del 40% correspon a la categoria de "Transports" i "viatges", mentre que una mica més d’una quarta part s’explica pel mateix "allotjament". Això indica que l’impacte associat a allotjar l’equip és inferior al dels desplaçaments que habitualment comporta.

47

L'equip desplaçat 35

32,8 Meitat amb menys pernoctacions (n = 15)

30

Meitat amb més pernoctacions (n = 15)

tCO2eq/M€

25 21,7

20 15 10

7,3

9,8 5,1

5

3,6

3,2 0,6

0

Total

Transport

Viatges

Allotjament

Separar l’efecte de les pernoctacions del de la localització del rodatge Els dos grups comparats a l’apartat anterior també difereixen pel que fa a la localització dels rodatges: en la meitat amb més pernoctacions, 12 de les 15 produccions roden fora de Catalunya, mentre que en la meitat amb menys pernoctacions, 11 de les 15 ho fan dins del territori. Per tal d’aïllar l’efecte de cadascun d’aquests factors, la taula següent creua les dues variables. tCO2-eq/M€ (mitjana)

Poques pernoctacions

Moltes pernoctacions

Dins Catalunya

19,9 (n = 11)

26,1 (n = 3)

Fora de Catalunya

26,9 (n = 4)

34,5 (n = 12)

48

Localització i pernoctacions encreuades

35

n=12

34,5

Poques pernoctacions Moltes pernoctacions

30

n=4

n=3

26,9

tCO2eq/M€

26,1 25 n=11

20

19,9

15 10 5 0

Dins de Catalunya

Fora de Catalunya

A igual localització del rodatge (lectura per files), un nombre més elevat de pernoctacions comporta un impacte aproximadament un 30% superior. A igual nombre de pernoctacions (lectura per columnes), rodar fora de Catalunya suposa un impacte aproximadament un 35% més elevat. Cada factor té, per tant, un efecte propi, i tots dos s'acumulen. Les produccions que roden fora de Catalunya i amb moltes pernoctacions són les de major impacte (34,5 tCO₂-eq/ M€), mentre que les que roden dins del territori i amb poques pernoctacions presenten el menor impacte (19,9 tCO2-eq/M€).

4.3. L’escala de producció Més pressupost significa més impacte. Les produccions més grans mobilitzen més recursos, més equip i més mitjans tècnics, i aquesta magnitud es tradueix en una petjada de carboni més gran. La pregunta rellevant per a aquest estudi és si aquesta relació és proporcional o si el volum de la producció en condiciona també l’eficiència, és a dir, l’impacte que genera per cada milió d’euros invertit.

49

Trams de pressupost La mostra es divideix en dos trams, per sota i per sobre dels 3 milions d’euros, llindar que reparteix les 32 produccions en dos grups de volum similar. Menys de 3 M€ (n = 17)

3 M€ o més (n = 15)

Variació

1.900.000 €

4.100.000 €

+114,2 %

tCO2-eq/hora

31,9

59,7

+86,8 %

tCO2eq/M€

28,8

24,2

-16,0 %

Pressupost mitjà

L’impacte per hora de metratge confirma el que s’esperava: les produccions de més pressupost gairebé dupliquen el de les petites. Per a una durada de contingut equivalent, una producció gran genera sensiblement més emissions. Aquest increment, però, no arriba a ser proporcional al del pressupost. Mentre que el pressupost mitjà es multiplica per una mica més de dos entre tots dos trams, l’impacte per hora creix un 86,8 %. El resultat és un impacte per milió d’euros un 16,0 % inferior a les produccions grans: com més pressupost, una mica més d’eficiència. Comparat amb l’efecte de la localització del rodatge, analitzat a l’apartat 4.1, el del pressupost és clarament més baix: un 16 % davant d’un 57 %. L’escala econòmica d’una producció condiciona molt menys la seva eficiència que el lloc on decideix rodar.

50

5. Comparació Els resultats presentats als capítols anteriors es contextualitzen aquí enfront de dues referències externes: BAFTA Albert, l’estàndard internacional de més implantació, i Ecoprod, la referència del sector audiovisual francès. Totes dues comparacions es limiten als indicadors i les categories en què l’abast i la metodologia de cada estudi permeten una lectura raonablement sòlida. Convé tenir present una excepció que afecta de la mateixa manera les dues comparacions. Els sectors audiovisuals britànic i francès són indústries diferents entre si i diferents també de la catalana i l’espanyola, amb volums de producció, estructures de finançament i pràctiques de rodatge pròpies. Tots dos estudis publiquen, a més, indicadors per a altres gèneres i formats (documental, televisió, publicitat i entreteniment). De cadascun d’aquests estàndards s’ha utilitzat la dada més comparable a la del llargmetratge de ficció: en el cas d’Ecoprod, la seva categoria específica de llargmetratge de ficció; i en el de BAFTA Albert, la categoria de llargmetratge, que agrupa tant produccions de ficció com de no-ficció. Les comparacions que segueixen serveixen per situar l’ordre de magnitud del cinema català en el context europeu, no per establir un rànquing entre sectors.

5.1. BAFTA Albert: referència internacional BAFTA Albert és la iniciativa de referència internacional en càlcul de la petjada de carboni del sector audiovisual. Desenvolupada al Regne Unit, publica cada any un informe agregat amb els resultats de les produccions que utilitzen la seva calculadora. L’edició d’Accelerate 2025 recull les dades del 2024 i analitza el llargmetratge com a categoria diferenciada, sobre una mostra de 115 produccions. Aquesta categoria no es limita a les produccions de ficció: el 66% dels llargmetratges de la mostra són de ficció i la resta de no-ficció, i també inclou un petit percentatge de curtmetratges (3%). BAFTA Albert no publica aquest indicador desagregat per tipologia d’obra. Les produccions de no-ficció acostumen a presentar un impacte per hora significativament inferior al de les de ficció (segons les dades d’Ecoprod, el documental emet 10,3 tCO2-eq per 51

hora, davant les 160 tCO2-eq del llargmetratge de ficció). Per aquest motiu, és raonable pensar que el valor específic dels llargmetratges de ficció britànics seria superior al que es presenta aquí. Els dos estudis fan servir categoritzacions diferents. BAFTA Albert organitza les emissions en set partides (“travel & transport”, “filming space”, “materials”, “accommodation”, “non-filming spaces”, “post-production” i “disposal”), mentre que aquest estudi treballa amb nou. Les delimitacions no sempre coincideixen, de manera que les equivalències entre tots dos són aproximades. Les seves categories de més pes són “desplaçament” (34 %), “espais de rodatge” (21 %) i “materials” (21 %). L’abast tampoc no és idèntic: BAFTA Albert incorpora la postproducció, fase que queda fora d’aquest estudi i que en el desglossament representa el 5 % de la petjada.

Impacte per hora de contingut ICEC 2026 (n = 32)

BAFTA Albert 2024 (n = 115)

44,9

66,4

tCO2-eq/hora

Dades de BAFTA Albert corresponents al conjunt de llargmetratges (ficció i no-ficció).

El llargmetratge britànic presenta un impacte per hora un 48 % superior al cinema català. Com que la mostra inclou produccions de no-ficció, és probable que la diferència observada sigui menor que la que es produiria si es comparés exclusivament amb llargmetratges de ficció britànics.

Comparació per categories La comparació es restringeix a les tres categories amb correspondència raonable entre tots dos estudis, expressades en valors absoluts per hora de contingut per evitar que el diferent abast de cadascun distorsioni els percentatges.

52

BAFTA Albert tCO2d/hora

ICEC tCO2d/hora

Diferència

22,6

25,2

+12 %

Allotjament

7,3

3,5

-52 %

Materials i alimentació

13,9

14,0

+1 %

Categoria Desplaçament de persones i material

Valors en tCO2-eq/hora. “Desplaçament” correspon a la partida “travel & transport” en el cas britànic i a la suma de “transport”, “viatges” i “logística externa” en el català.

L’impacte per desplaçament és un 12 % superior en el cinema català. El d’allotjament és la meitat del britànic. L’última fila agrupa dues categories d’aquest estudi, “materials” i “alimentació”, que BAFTA Albert reuneix en una sola partida (“materials”), la qual inclou tant els materials de decorat com el menjar de l’equip. Aquí els dos sectors se situen en valors propers. Queda fora de la taula la comparació de les partides relatives a espais de rodatge. BAFTA Albert dedica a “filming spaces” i “non-filming spaces” un 27 % de la petjada, (21% i 6%) molt per sobre del 4,7 % que sumen en aquest estudi “generació d’electricitat” i “consum elèctric”. La diferència és massa gran per atribuir-la només al model de producció, i apunta més aviat que les dues partides no recullen el mateix: les britàniques semblen incorporar conceptes associats a l’ús d’espais que aquí queden repartits entre altres categories. Sense accés a la delimitació exacta d’aquestes partides, la comparació no és fiable.

53

Comparació amb BAFTA Albert 70

66,4

tCO2eq/hora

60 50

44,9

40 30 20 10 0

ICEC 2026 (n=32)

BAFTA Albert 2024 (n=115)

5.2. Ecoprod: referència francesa Ecoprod és l’associació de referència del sector audiovisual francès en matèria de transició ecològica. Desenvolupa la calculadora de la petjada de carboni Carbon’Clap, homologada pel CNC, i el segell Ecoprod amb certificació d’AFNOR. El seu informe de gener de 2025 recull els balanços definitius de Carbon’Clap, elaborats al tancament de la producció a partir de dades reals, corresponents al període comprès entre el març de 2023 i el novembre de 2024. La mostra inclou prop de 2.500 projectes, dels quals 107 són llargmetratges de ficció.

54

Comparació d’indicadors ICEC 2026 Ecoprod 2025 Produccions

Diferència

32

107

2021 a 2025

2023 a 2024

2,95 M€

7,0 M€

-58%

tCO2eq/M€

26,7

38,7

-31%

tCO2-eq/hora

44,9

160

-72%

Període de les dades Pressupost mitjà

Dades d’Ecoprod corresponents a la categoria “llargmetratge de ficció”. Els seus indicadors s’obtenen a partir de totals o mitjanes del conjunt de produccions (el valor per milió d’euros, que Ecoprod no publica, s’ha calculat dividint la petjada de carboni mitjana pel pressupost mitjà).

Comparació amb Ecoprod Per milió d'euros

Per hora de metratge

45

180 160,0

38.7

40

160

30

140 26,7

tCO2eq/hora

tCO2eq/M€

35

25 20

120 100 80

15

60

10

40

5

20

0

ICEC 2026

0

Ecoprod 2025

55

44,9

ICEC 2026

Ecoprod 2025

El cinema català treballa amb pressupostos un 58% inferiors als dels llargmetratges francesos, però la seva petjada de carboni mitjana i el seu impacte per hora de metratge són un 72% inferiors. L’impacte per milió d’euros també és menor, concretament un 31%. L’abast de l’anàlisi no és el mateix: Ecoprod incorpora la postproducció, una fase que queda fora d’aquest estudi i que, segons el desglossament del llargmetratge de ficció d’Ecoprod, representa el 15,8% de la petjada de carboni. Fins i tot descomptant aquest percentatge, l’impacte per hora dels llargmetratges francesos es manté al voltant del triple del dels llargmetratges catalans. La comparació per categories no resulta prou robusta: Ecoprod només proporciona un valor numèric per a tres de les catorze partides que conformen el desglossament del llargmetratge de ficció, i la delimitació d’aquestes categories no coincideix amb la utilitzada en aquest estudi.

56

6. Conclusions Aquest capítol sintetitza les troballes desenvolupades als capítols 3 i 4, les tradueix en àrees prioritàries d’actuació i tanca amb tres reflexions de caràcter més general sobre el paper de Catalunya com a territori de producció.

6.1. Conclusions principals L’anàlisi desenvolupada als capítols 3 i 4 permet extreure cinc conclusions sobre l’impacte ambiental del cinema català. Es presenten ordenades per la solidesa de l’evidència que les sosté: les tres primeres es basen en diferències observades entre grups de la mostra; la quarta, en un resultat negatiu, i la cinquena descriu una limitació de les dades disponibles.

1. El lloc on es roda és el factor que més diferència produeix Cap altra variable analitzada no té un efecte comparable. Les produccions que roden fora de Catalunya emeten un 57,2 % més per milió d’euros que les que roden íntegrament en el territori, i aquesta diferència no s’explica per pressupost, durada ni volum de l’equip. Aïllat de l’efecte de l’equip desplaçat, amb què se superposa parcialment, el diferencial se situa al voltant del 35 %. El que incrementa la petjada de carboni no és tant rodar fora de Catalunya com distribuir el rodatge entre un nombre més elevat de territoris. Aquest mateix patró s’observa dins de Catalunya: les produccions que roden en més d’una província emeten un 13,0% més que les que concentren el rodatge a la província de Barcelona. La diferència s’explica principalment per la categoria de "transport", l’impacte de la qual pràcticament es duplica. Cal tenir en compte, però, que aquest resultat es basa en només cinc produccions, de manera que s’ha d’interpretar com un indici i no pas com una diferència consolidada.

57

2. Moure persones i material és la meitat de la petjada “Transport”, “viatges” i “logística externa” sumen el 52,8 % de la petjada del sector; afegint-hi “allotjament”, les quatre categories lligades al desplaçament arriben al 59,7 %. És el tret més característic de la producció cinematogràfica davant d’altres activitats, i és també el bloc que respon a la localització del rodatge: entre àmbits territorials, aquestes quatre categories passen de les 10,6 a les 22,6 tCO2-eq/M€, mentre que “alimentació” i “materials” amb prou feines varien. Dins el bloc, l’avió és el punt més agut: concentra el 83,5 % de les emissions de “viatges” i l’11,2 % de la petjada total, una proporció que puja al 90,3 % en les produccions que roden fora de Catalunya. Un sol mitjà de transport explica així gairebé tota una categoria.

3. L’equip desplaçat hi afegeix un efecte propi A més d’on es roda, també és rellevant quina part de l’equip pernocta fora del seu domicili habitual. Es tracta de factors diferents: un rodatge concentrat en una sola província pot treballar amb un equip desplaçat des d’altres territoris. Les produccions de la meitat amb més pernoctacions emeten un 51,1 % més per milió d’euros que les de la meitat amb menys. Aquesta xifra també incorpora l’efecte de la localització del rodatge (conclusió 1), ja que rodar fora de Catalunya i allotjar una part important de l’equip acostumen a ser factors que es donen conjuntament. L’impacte associat a aquest factor prové principalment dels desplaçaments, més que no pas de l’allotjament en si mateix: les categories de "Transport" i "viatges" expliquen prop del 40% de la diferència observada, per sobre de la contribució de la categoria d’"allotjament".

4. El pressupost augmenta l’impacte, però no explica les diferències Les produccions de més pressupost emeten més en termes absoluts: l’impacte per hora de metratge es duplica gairebé entre les de menys de 3 M€ i les de 3 M€ o més. Mesurat per milió d’euros invertit, en canvi, s’inverteix l’efecte i les grans resulten un 16,0 % més eficients que les petites.

58

És un resultat rellevant sobretot pel que descarta. El seu efecte sobre l’eficiència (16 %) és menys de la meitat del de la localització (el 35 % aïllat de l’equip desplaçat), de manera que l’escala econòmica no és allò que separa unes produccions de les altres: dos rodatges de pressupost equivalent poden diferir molt més entre ells per on i com s’organitzen que per quant gasten. També és l’única de les cinc conclusions que no es tradueix en una palanca de reducció, ja que el pressupost d’una producció respon a decisions alienes al seu impacte ambiental. El marge de millora és com es produeix, no quant es gasta.

5. “Materials” i “logística externa” no estan suficientment mesurades Totes dues concentren juntes el 21,4 % de la petjada del sector i són, alhora, les dues categories amb més incertesa de tot l’estudi. El motiu no és el mateix en cadascuna. En “logística externa”, el problema és l’absència de dades: només 15 de les 32 produccions aporten una dada d’activitat real, perquè el quilometratge depèn de proveïdors externs que no sempre el reporten. En “materials”, la dada existeix en 21 de les 32, però no és agregable: unes produccions mesuren en quilograms i d’altres en despesa econòmica, sense factors unificats entre consultores. Aquesta conclusió no descriu un tret del sector, com les quatre anteriors, sinó una limitació de les dades disponibles. Condiciona la fiabilitat dels resultats en dues categories de pes apreciable i marca la principal línia de millora per a possibles futures edicions, desenvolupada al capítol 7.

6.2. Palanques de reducció Aquest apartat tradueix les conclusions anteriors en cinc mesures concretes, ordenades per la capacitat de reducció. Són mesures assentades en el sector i de pes apreciable, però assenyalen més una direcció que una magnitud. L’aplicació pràctica d’aquestes mesures en les diferents fases de la producció es recull a la Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat en les filmacions i els rodatges de la Catalunya Film Commission.

59

Concentrar el rodatge a menys províncies i països Minimitzar el nombre d’àmbits territorials que intervenen en el rodatge és la mesura individual amb més efecte demostrat de l’estudi. Actua sobre les quatre categories de desplaçament, que sumen el 59,7 % de la petjada, i l’efecte s’aprecia tant entre Catalunya i l’exterior com entre províncies catalanes: no depèn d’on se situï la frontera administrativa, sinó de la distància entre localitzacions. El seu límit és evident: el nombre de localitzacions respon sovint a necessitats del guió i no sempre és una variable disponible per a la producció. Per això, les palanques següents es dirigeixen a reduir l’impacte dels desplaçaments i els recursos que siguin inevitables.

Reduir l’equip allotjat fora del seu domicili Un volum de l’equip allotjat més baix s’associa a un impacte per milió d’euros al voltant d’un 30 % inferior, un cop aïllat l’efecte de la localització. L’estalvi no procedeix principalment de l’allotjament, sinó dels desplaçaments que s’eviten. Contractar a la zona de rodatge, quan el perfil professional ho permet, és la via més directa per aconseguir-ho, i és la palanca més accessible de les dues primeres perquè no exigeix renunciar a cap localització. El seu límit rau en la disponibilitat de perfils tècnics qualificats a la zona de destinació, i en el fet que part de les pernoctacions respon a la distància al domicili i no a la procedència de l’equip.

Servir menjar de menys impacte “Alimentació” és la segona categoria en pes (el 21,7 % de la petjada) i l’única de les grans que no varia ni amb la localització ni amb l’escala. El marge de millora està, per tant, íntegrament en la gestió del servei, amb independència d’on i com s’organitzi la resta del rodatge: més plats vegetals, menys carn vermella i menys malbaratament. Aquest estudi no quantifica la reducció d’emissions associada a aquesta mesura, ja que els informes no desagreguen els serveis d’àpats segons el

60

tipus de dieta. Sí que en permet, però, delimitar el potencial de reducció. En comparació amb l’àpat genèric, factor que s’aplica quan no es disposa d’informació sobre la dieta (4,70 kg CO2-eq per servei), un àpat vegetarià emet un 39% menys (2,85 kg CO2-eq), mentre que un àpat amb carn vermella emet un 47% més (6,93 kg CO2-eq). En conseqüència, un àpat amb carn vermella genera més del doble d’emissions que un àpat vegetarià.

Substituir l’avió pel tren i l’autocar L’avió concentra el 83,5 % de les emissions de “viatges” i l’11,2 % de la petjada total del sector, de manera que actuar sobre un sol mitjà de transport cobreix gairebé tota la categoria. Prioritzar el tren i l’autocar quan la distància ho permeti i evitar viatges imprevistos mitjançant una planificació anticipada de desplaçaments i enviaments és la línia d’actuació més directa.

Llogar i reutilitzar material “Materials” representa el 13,2 % de la petjada i és, de les categories de pes, la més independent de la localització, cosa que situa el seu marge de millora en les decisions de construcció. Prioritzar el lloguer i la reutilització d’elements escenogràfics davant de la compra de material nou és l’actuació més directa sobre aquesta categoria. És també la palanca amb la base de dades més feble: cap informe de la mostra no declara quina proporció del material és de nova adquisició i quina procedeix de la reutilització o el lloguer, de manera que l’estudi no pot mesurar ni la pràctica actual ni l’efecte de millorar-la. L’apartat 7.3 proposa el desglossament que ho faria possible.

61

Àrees prioritàries de reducció

Reduir el nombre de províncies i països de rodatge

1 Contractar equip local

2 Alimentació de baix impacte

3 Viatges de llarga distància en tren

4 5

Lloguer i reutilització de materials

6.3. Reflexions finals Bona part de l’impacte es decideix en la fase de desenvolupament “Transport”, “viatges” i “allotjament”, tres de les categories que responen a la localització del rodatge segons el capítol 4, sumen conjuntament el 51,5 % de la petjada del sector. Al voltant de la meitat de l’impacte d’una producció queda determinat, per tant, en la fase de desenvolupament del projecte, abans que comenci el rodatge, quan es decideix on es vol rodar i quantes localitzacions implicarà.

Catalunya com a territori per produir cinema Les dues primeres prioritats de l’apartat anterior, concentrar el rodatge en el nombre mínim de localitzacions possible i reduir l’equip desplaçat, convergeixen en una mateixa conclusió: Catalunya, i en particular Barcelona, aplega condicions favorables per reduir l’impacte d’una producció. Disposa d’un teixit audiovisual consolidat que facilita la contractació d’un equip tècnic qualificat, i amb una xarxa ferroviària que permet cobrir amb tren bona part

62

dels trajectes de llarga distància dins del territori. Dins de la mostra analitzada, les produccions concentrades en la província de Barcelona són el grup amb un impacte més baix per milió d’euros, tot i que aquest grup coincideix en bona part amb el de menys volum de l’equip desplaçat, de manera que tots dos factors actuen junts.

Reduir costos pot reduir impacte “Transport”, “viatges” i “allotjament” són, juntament amb “logística externa”, les categories que més creixen quan una producció es dispersa geogràficament o recorre a equip desplaçat. També són partides amb un cost econòmic directe i ben conegut per qualsevol productora. Reduir el nombre de localitzacions i el volum de l’equip desplaçat no exigeix, per tant, triar entre eficiència econòmica i reducció d’emissions: tots dos objectius apunten en la mateixa direcció, i les mesures que redueixen costos de desplaçament i allotjament redueixen alhora la petjada de carboni de la producció.

63

7. Recomanacions metodològiques per a futurs càlculs El procés d’homologació descrit al capítol 2 ha estat possible gràcies al fet que la majoria d’informes documenten quina dada d’activitat fan servir i quin factor d’emissió apliquen a cada categoria. On aquesta informació falta o queda incompleta, la incertesa del resultat agregat augmenta de manera notable, com mostren les categories analitzades a l’apartat 2.6. Per tant, la idea central d’aquest capítol és senzilla: tot informe de mesura hauria de declarar sempre, per cada categoria, la dada d’activitat recollida i el factor d’emissió emprat, amb la font i l’edició. Sense aquesta doble declaració no és possible verificar cap resultat, comparar-lo amb el d’una altra producció, ni recalcular-lo quan el factor deixa d’estar actualitzat. Aquest capítol recull, categoria per categoria, quina dada d’activitat i quin factor d’emissió convindria exigir en futurs càlculs per avançar en aquesta direcció, i dedica un apartat a les tres categories en què millorar el càlcul té més recorregut: “materials” i “logística externa”, per la seva elevada incertesa, i “alimentació”, per combinar una incertesa moderada amb un pes considerable en la petjada total.

7.1. Dades d’activitat recomanades per categoria Categoria

Dada d'activitat recomanada

Nivell de desagregació mínim

Transport: dièsel Litres de i gasolina combustible Transport: altres energies

Dièsel i benzina per separat

Litres o quilograms GLP, gas natural i biocombustibles de combustible; (HVO i biodièsel), reportats per separat. kWh de recàrrega En el cas dels vehicles elèctrics, s’han en vehicles elèctrics d’indicar els kWh recarregats i si la recàrrega disposa de garantia d’origen renovable. Els vehicles híbrids s’han de reportar segons el combustible que consumeixen.

64

Categoria

Dada d'activitat recomanada

Nivell de desagregació mínim

Viatges: Avió

Quilòmetres recorreguts

Per tram: domèstic (fins a 500 km), curta distància (de 500 a 3.700 km) i llarga distància (més de 3.700 km)

Viatges: Tren

Quilòmetres recorreguts

Per mode (AVE, Avant, Llarga Distància, Mitjana Distància / Regionals)

Viatges: Autocar Quilòmetres recorreguts

Sense desagregació addicional

Viatges: Taxi

Quilòmetres recorreguts

Vehicle estàndard o elèctric (aquest estudi ha emprat únicament el factor de taxi convencional)

Alimentació

Nombre de serveis

Segons el tipus: àpat genèric, àpat amb carn vermella, àpat vegetarià i entrepà.

Materials

Quilograms per tipologia de material

Vegeu l’apartat 7.3.

Logística externa Quilòmetres recorreguts

Tipus de vehicle si es coneix

Allotjament

Nits d’hotel

Persona i nit, amb categoria de l’allotjament: 3 estrelles o menys, 4 estrelles o més, o pis compartit

Generació d’electricitat

Litres de combustible del generador

Sense desagregació addicional

Consum elèctric

Quilowatts hora consumits

Amb garantia d’origen renovable o sense

Residus

Quilograms per tipologia

Envasos, paper i cartó, orgànic, vidre i resta, per separat

65

El cas de “materials” mereix una menció específica, que es desenvolupa en un apartat propi (7.3) atesa la complexitat d’aquesta categoria. Al costat de la dada d’activitat de cada categoria, aquest estudi ha fet servir un conjunt de dades de característiques de producció que avui es reporten de manera desigual entre consultores i productores. Es recomana exigir de forma sistemàtica, amb una definició precisa de cada variable: ◼ Pressupost ◼ Durada (en minuts) ◼ Dies de rodatge ◼ Personal tècnic mitjà en el rodatge ◼ Personal artístic mitjà en el rodatge ◼ Figuració total en el rodatge ◼ Localitzacions (províncies i països) La seva fiabilitat actual es detalla a l’apartat 2.7. Exigir aquestes dades de manera homogènia permetria en el futur construir indicadors addicionals als dos emprats en aquest informe, i automatitzar bona part de l’anàlisi de localització desenvolupada al capítol 4.

7.2. Factors d’emissió recomanats La jerarquia de factors d’emissió descrita a l’apartat 2.5 (l’OCCC en primer lloc, el MITECO en segon i el DEFRA en tercer, recorrent a altres fonts només quan cap de les tres no cobreix l’activitat mesurada) és la recomanació general per a qualsevol categoria d’aquest estudi. El seu fonament és senzill: la font més propera al context geogràfic de l’activitat ofereix, per definició, el factor més representatiu.

Categoria

Font

Factor

Valor

Transport

OCCC

Dièsel

2,51575 kg CO2-eq/l

Transport

OCCC

Gasolina

2,2494 kg CO2-eq/l

66

Categoria

Font

Factor

Valor

Transport

OCCC

Gasoil

2,87958 kg CO2-eq/l

Generació d’electricitat

OCCC

Gasoil

2,87958 kg CO2-eq/l

Consum elèctric

MITECO

Matriu elèctrica 0,258 kg CO2-eq/kWh 2025

Viatges: Avió

DEFRA

Domèstic (2025-2026)

0,22928 kg CO2eq/pkm

Viatges: Avió

DEFRA

Curta distància (2025-2026)

0,12786 kg CO2eq/pkm

Viatges: Avió

DEFRA

Llarga distància 0,14253 kg CO2eq/pkm (2025-2026)

Allotjament

DEFRA/ Greenview

Hotel de 3 estrelles, Espanya

9,3611 kg CO2-eq/ habitació/nit

Alimentació

UNFCCC

Menjar genèric

4,70 kg CO2-eq/servei

Alimentació

UNFCCC

Entrepà

1,27 kg CO2-eq/servei

Alimentació

UNFCCC

Menjar amb carn vermella

6,93 kg CO2-eq/servei

Alimentació

UNFCCC

Menjar vegetarià

2,85 kg CO2-eq/servei

Logística externa

MITECO

Furgonetes dièsel

0,243 kg CO2eq/km

Logística externa

MITECO

Camions dièsel

0,772 kg CO2eq/km

Residus

OCCC

Envasos lleugers

0,12009 kg CO2eq/kg

Residus

OCCC

Paper i cartó

0,05641 kg CO2eq/kg

Residus

OCCC

Orgànica

0,36102 kg CO2-eq/kg

Residus

OCCC

Vidre

0,0305 kg CO2-eq/kg

Residus

OCCC

Resta

0,71647 kg CO2-eq/kg

67

Categoria

Font

Factor

Valor

Viatges: Tren

OCCC

Ponderat (AVE, Avant, Llarga Distància, Mitjana Distància / Regionals)

0,02732 kg CO2-eq/pkm

Viatges: Tren

OCCC

AVE

0,02514 kg CO2-eq/pkm

Viatges: Tren

OCCC

Avant

0,02994 kg CO2-eq/pkm

Viatges: Tren

OCCC

Llarga Distància

0,02634 kg CO2-eq/pkm

Viatges: Tren

OCCC

Mitjana Distància / Regionals

Viatges: Autocar

DEFRA

Autocar/ autobús

0,03948 kg CO2-eq/pkm

Viatges: Taxi

DEFRA

Taxi convencional

0,14861 kg CO2-eq/km

Materials

DEFRA (kg) / EXIOBASE 3 (€)

Segons la tipologia

Vegeu l’apartat 7.3

0,02786 kg CO2-eq/pkm

“Consum elèctric” i “avió” fan servir el factor de l’any de producció; aquí es mostra el més recent disponible. “Generació d’electricitat” empra el factor de gasoil de l’OCCC, corresponent al combustible dels grups electrògens, diferent del factor de consum elèctric.

Amb independència de la font concreta, cada informe de mesura hauria de declarar sempre la font i l’edició del factor d’emissió emprat en cada categoria. Sense aquesta declaració no és possible saber si dos resultats d’una mateixa categoria són comparables, ni recalcular-los quan deixen d’estar actualitzats. Una referència emergent que cal vigilar. La Comissió Europea impulsa el Media Carbon Calculator, plantejat com a estàndard de metodologia i factors d’emissió per al sector audiovisual a escala de la Unió Europea. Cap de les vuit consultores

68

d’aquest estudi encara no l’ha fet servir, i no s’ha disposat de documentació pública sobre els seus factors per poder-lo avaluar. Es recomana revisar-ne el desenvolupament en possibles futures edicions de l’estudi: si consolida una base de factors homogènia per al conjunt de la Unió Europea, es podria situar davant de l’OCCC, el MITECO i el DEFRA en la jerarquia de l’apartat 2.5, o incorporar-se com a quarta font de referència, segons el grau de cobertura que assoleixi.

7.3. Materials “Materials” és la categoria amb més incertesa de tot l’estudi (58,6 %). Reuneix tres problemes de naturalesa diferent: l’absència d’inventaris (la dada es reconstrueix a partir de factures, no d’un registre portat durant el rodatge), l’heterogeneïtat d’unitats (tretze produccions reporten en quilograms i tres en despesa econòmica, magnituds no agregables entre si) i la barreja de conceptes dins d’una mateixa unitat (dues de les tretze en quilograms descriuen residus industrials retirats, no material adquirit). A això se suma al fet que cap informe no descriu quina proporció del material és de nova adquisició i quina procedeix de la reutilització o el lloguer.

Recomanació de dada d’activitat Es recomana recollir dues dades d’activitat independents en comptes d’una única xifra agregada: ◼ Quilograms de materials adquirits, desglossats per tipologia i limitantne el registre a les categories més habituals en la construcció de decorats: tauler de fibres de densitat mitjana (MDF), paviment de PVC, pintura de dispersió per a paret, escuma rígida de poliestirè expandit (EPS), aglomerat, cartó guix i fusta de construcció. ◼ Quilograms de residus industrials retirats, amb la gestora de residus específica que els recull, com a dada independent de l’anterior i no com a substitut seu. Separar les dues dades permet, a més, una comprovació de coherència interna que avui no és possible: comparar el material adquirit amb el material retirat com a residu aporta una primera aproximació, encara que imperfecta, al grau de reutilització d’una producció.

69

Aquesta recomanació assumeix una producció amb construcció de decorats. Quan aquest no sigui el cas i l’impacte previsible de la categoria es limiti a l’attrezzo sense construcció pròpiament dita, cal optar per un enfocament simplificat i menys exhaustiu que el descrit aquí, proporcional al pes reduït que la categoria tindrà en la petjada d’aquesta producció concreta.

Factors d’emissió El DEFRA ofereix, per a materials de construcció, factors diferenciats segons l’origen del material adquirit (producció primària o verge, de segona mà o procedent d’un circuit de reciclatge) i factors separats per a la gestió dels residus generats. Aquesta distinció encaixa bé amb les dues dades d’activitat recomanades: la primera permetria distingir material nou de material reutilitzat, i la segona es recolzaria en els factors de residus corresponents a la gestora emprada.

7.4. Logística externa “Logística externa” és la segona categoria amb més incertesa de l’estudi (39,8 %) i només aporta dada d’activitat real en 15 de les 32 produccions de la mostra, malgrat que representa el 8,2 % de la petjada sectorial. És, amb “materials”, l’altra categoria amb una fiabilitat que condiciona de manera apreciable la del resultat agregat. Bona part de la dificultat té un origen estructural: a diferència de “transport”, gestionat directament per la producció, “logística externa” depèn de proveïdors contractats per al transport de material, que no sempre reporten a la producció el detall dels seus trajectes. La dada queda així fora del control directe de qui elabora el càlcul.

Recomanació de dada d’activitat Es recomana exigir el quilometratge recorregut pels vehicles de transport extern contractat, distingint quan sigui possible entre furgonetes i camions, atès que tots dos tipus de vehicle tenen un factor d’emissió molt diferent entre si. La mitjana de la mostra actual, allà on es disposa de dades, és de 17.337 quilòmetres per producció. Aquesta dada s’hauria de sol·licitar directament al

70

proveïdor de transport en el moment de la contractació, i no reconstruir-se a posteriori, que és l’origen més probable de la baixa cobertura actual.

Factors d’emissió El MITECO ofereix factors diferenciats per tipus de vehicle, recollits a l’apartat 7.2. Disposar de la dada desagregada per tipus de vehicle permetria aplicar el factor corresponent de forma directa, en lloc de recórrer a la ponderació emprada en aquest estudi davant de la manca d’aquest detall en la majoria d’informes.

7.5. Alimentació “Alimentació” combina una incertesa moderada (el 15,6 %, amb 10 de les 32 produccions estimades per falta de dada) amb el pes més gran de totes les categories després de “transport” (el 21,7 % de la petjada sectorial). Aquesta combinació la converteix en una de les categories en què millorar la qualitat de la dada té més recorregut: una incertesa relativament continguda, aplicada sobre una categoria de gran pes, es tradueix en un marge d’error absolut considerable sobre el resultat agregat.

Recomanació de dada d’activitat Es recomana mantenir el nombre de serveis com a dada d’activitat, tal com s’ha emprat en aquest estudi, però ampliant-ne la desagregació per tipus de dieta: menjar amb carn vermella, menjar vegetarià, a més dels tipus ja registrats (menjar genèric i entrepà). El factor d’emissió varia considerablement entre aquestes categories, així que la desagregació aporta precisió real i no només detall addicional.

Factors d’emissió La UNFCCC ofereix factors diferenciats per tipus de servei i de dieta, dels quals aquest estudi ha emprat els corresponents a menjar genèric, entrepà, menjar amb carn vermella i menjar vegetarià, recollits a la taula de l’apartat 7.2. Disposar de la dada d’activitat desagregada per dieta, tal com es recomana a l’apartat anterior, permetria aplicar directament el factor específic de cada tipus de servei, en lloc de recórrer al factor genèric en les produccions que no distingeixen el tipus de menjar servit. 71

Glossari Acrònims i sigles AFNOR. Organisme francès de normalització i certificació. Certifica el segell Ecoprod. BAFTA Albert. Iniciativa britànica de referència internacional en el càlcul de la petjada de carboni del sector audiovisual. Carbon’Clap. Calculadora de petjada de carboni desenvolupada per Ecoprod per al sector audiovisual francès. CNC. Centre National du Cinéma et l’Image Animée. Organisme públic francès de finançament i regulació del sector audiovisual. CNMC. Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. Publica la matriu elèctrica espanyola emprada en els factors d’emissió. CO2-eq. Equivalent de diòxid de carboni. Unitat que expressa l’efecte de tots els gasos d’efecte hivernacle en termes de CO2. DEFRA. Department for Environment, Food and Rural Affairs del Regne Unit. Publica factors d’emissió de referència internacional, amb una actualització anual. Ecoprod. Associació de referència del sector audiovisual francès en matèria de transició ecològica. EXIOBASE. Base de dades internacional de factors d’emissió associats a la despesa econòmica, emprada quan la dada d’activitat és monetària. GEH. Gasos d’efecte hivernacle.

72

GHG Protocol. Estàndard internacional de referència per a la comptabilitat i el report d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. Greenview. Consultora especialitzada en sostenibilitat hotelera. Les seves dades, recollides pel DEFRA, aporten els factors d’emissió d’allotjament. ICAA. Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals, dependent del Ministeri de Cultura. Finança i regula el sector audiovisual estatal. ICEC. Institut Català de les Empreses Culturals. Organisme de la Generalitat de Catalunya que finança i promou el sector cultural català. ISO 14064 / ISO 14067. Normes internacionals que estableixen els requisits per quantificar i reportar emissions de gasos d’efecte hivernacle. kWh. Quilowatt hora. Unitat d’energia emprada per mesurar el consum elèctric. Media Carbon Calculator. Eina impulsada per la Comissió Europea com a referent de metodologia i factors d’emissió per al sector audiovisual europeu. MITECO. Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Publica factors d’emissió d’àmbit estatal. OCCC. Oficina Catalana del Canvi Climàtic. Publica la guia de referència amb factors propis d’emissió per a Catalunya.

73

pkm. Passatger per quilòmetre. Unitat que expressa el desplaçament d’una persona al llarg d’un quilòmetre. P25/P75. Percentil 25 i percentil 75. Valors que delimiten la meitat central duna mostra. tCO2-eq. Tona d’equivalent de diòxid de carboni. TTW. Tank-to-wheel. Emissions produïdes durant la combustió del carburant, sense comptar-ne la producció prèvia. UNFCCC. United Nations Framework Convention on Climate Change. Aporta els factors d’emissió emprats a la categoria “alimentació”. WTT. Well-to-tank. Emissions associades a l’extracció, el refinatge i el transport d’un combustible abans de la seva combustió.

Termes Abast. Delimitació de quines fases del procés productiu i de quines categories d’emissió s’inclouen en el càlcul. Agregació. Procés de combinar els resultats de produccions diferents en una xifra conjunta representativa del sector. Cobertura. Percentatge de la mostra el resultat de la qual en una categoria es basa en una dada d’activitat real, sense recórrer a estimacions. Dada d’activitat. Magnitud física que es mesura a cada categoria: litres de combustible, quilòmetres recorreguts, nombre de serveis, quilograms de residu. Factor d’emissió. Quantitat de gasos d’efecte hivernacle que genera una unitat d’activitat. Multiplicada per la dada d’activitat, en dona l’emissió.

74

Forçament radiatiu. Efecte climàtic addicional de les emissions produïdes en altura, aplicable al transport aeri. Garantia d’origen. Certificat que acredita que l’electricitat consumida procedeix de fonts renovables. Homologació. Procés de fer comparables entre si càlculs elaborats amb criteris metodològics diferents. Incertesa per origen de la dada. Grau en què un resultat procedeix d’un càlcul real davant d’una estimació. No inclou la incertesa pròpia dels factors d’emissió ni la dels informes originals. Interval interquartílic. Rang de valors comprès entre el percentil 25 i el percentil 75, és a dir, la meitat central de la mostra. Mediana. Valor que ocupa la posició central d’una mostra ordenada, deixant la meitat dels casos per sobre i la meitat per sota. Mitjana aritmètica. Suma de tots els valors dividida entre el seu nombre. Estadístic de referència emprat en els indicadors globals d’aquest estudi. Percentil. Valor per sota del qual hi ha un percentatge determinat dels casos d’una mostra. Petjada de carboni. Quantitat total de gasos d’efecte hivernacle associada a una activitat, expressada en CO2 equivalent. Petjada processada. Resultat obtingut després d’aplicar a cada informe original els recàlculs i les estimacions descrits en la metodologia d’aquest estudi. Valor atípic. Cas amb un valor que s’allunya molt de la resta de la mostra i pot distorsionar les mitjanes del conjunt.

75

Versió resum en català: icec.cat/MesurarTransformar_resum

Versió en castellà: icec.cat/MedirTransformar_cast

Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) Passatge de la Banca, 1-3 08002 Barcelona 93 316 27 07

icec.gencat.cat/pla_c sostenibilitatambiental.icec@gencat.cat