La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social

La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la passada legislatura en l’àmbit estatal Eva Moraga Guerrero Maig de 2024

Taula de contingut Introducció ....................................................................................................................... 5 Metodologia i abast de l’informe ...................................................................................... 8 I. La contractació dels músics i la seva protecció social. Context i característiques ............. 9 1. La contractació dels músics artistes intèrprets o executants .......................................................... 9 2. La contractació dels músics autors ................................................................................................ 16 3. La protecció social dels músics ...................................................................................................... 17

II. Mesures en matèria de protecció laboral i Seguretat Social, en l’ordre de l’“Informe de l’Estatut de l’artista”, proposades, debatudes, aprovades o pendents d’adoptar ............. 31 1. Representativitat sindical i promoció de la capacitat d’interlocució del teixit associatiu............. 31 A Problema Els requisits per ser sindicat més representatiu i així participar en la negociació col·lectiva, així com les condicions per ser elector i elegible en unes eleccions sindicals, són de compliment difícil en el sector musical, cosa que debilita la capacitat de negociació col·lectiva dels músics..................................................................................................................................... 31 Mesura proposada pel Govern no aprovada  Es va proposar reduir l’antiguitat per ser elector a l’efecte de les eleccions sindicals almenys a vint dies................................................................... 32 B. Problema  Manca de convenis col·lectius específics per al sector musical que s’adeqüin a la seva realitat. ................................................................................................................................... 33 Mesures  No n’hi ha hagut .......................................................................................................... 34 C. Problema  Manca de capacitat de negociació dels honoraris per part de les organitzacions de treballadors autònoms del sector artístic i cultural .................................................................... 35 Mesura aprovada  Les associacions i els sindicats d’autors podran acordar condicions generals per al contracte de producció i publicar llistes d’honoraris i informació no vinculant sobre preus de mercat, però aquesta mesura deixa fora els artistes intèrprets o executants i altres tipus de contracte. ........................................................................................................................................ 35 D. Problema  Manca de legitimació processal de les associacions professionals per actuar en nom dels seus associats ................................................................................................................ 36 Mesura aprovada  Legitimació processal de les associacions de professionals de l’art i la cultura per a la defensa en un procediment judicial dels treballadors autònoms. ......................... 37

2. Treball autònom i lluita contra la proliferació dels anomenats falsos autònoms ......................... 39 A Problema  Ni la regulació del treball autònom ni el sistema de cotització a la Seguretat Social del RETA s’adeqüen a les característiques del treball autònom en el sector artístic i cultural, cosa que afecta l’accés a la protecció social. ......................................................................................... 39 Mesura aprovada  Cotització reduïda per a artistes amb ingressos baixos............................... 40 Mesura negociada no aprovada  Prestació especial per cessament d’activitat per a treballadors autònoms de la cultura. .................................................................................................................. 42 B. Problema  Els músics autònoms es troben amb moltes càrregues burocràtiques complexes a l’hora de contractar altres músics. ................................................................................................. 46

1 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

Proposta del sector que no va prosperar  Creació d’una fórmula jurídica que permeti als músics que són pròpiament treballadors per compte propi contractar fàcilment altres músics com a treballadors. .................................................................................................................................... 47

3. Actualització i millora del Reial decret 1435/1985, d’1 d’agost, pel qual es regula la relació laboral especial dels artistes en espectacles públics ..................................................................................... 49 Problema  La regulació de la relació laboral especial d’artistes en espectacles públics no s’adequa a la realitat dels músics. ................................................................................................. 49 Mesura aprovada  Primera reforma parcial del Reial decret 1435/1985, que no és suficient per als problemes de la contractació dels músics. ............................................................................... 50

4. Prestacions i cotitzacions ............................................................................................................... 53 1. Prestació de jubilació ................................................................................................................. 53 Problema  Diversos requisits exigits per obtenir la prestació de jubilació són de compliment difícil per als músics. ...................................................................................................................... 53 Mesures  No n’hi ha hagut .......................................................................................................... 54 2. Prestació per desocupació ......................................................................................................... 55 Problema  Dificultat dels músics artistes per accedir a la prestació per desocupació ............... 55 Mesura aprovada  Prestació especial per desocupació per a les persones treballadores subjectes a la relació laboral especial dels artistes que desenvolupen la seva activitat en les arts escèniques, audiovisuals i musicals i per a les que dues a terme activitats tècniques o auxiliars. ........................................................................................................................................................ 56 3. Prestació per risc durant l’embaràs............................................................................................ 58 Problema  Dificultats d’accés a les prestacions per naixement i cura de menor i per risc durant l’embaràs i la lactància. .................................................................................................................. 58 Mesura aprovada  Cotització en períodes d’inactivitat per a artistes en espectacles públics que siguin treballadors per compte d’altri que els permeti accedir a prestacions. ............................... 59 4. Modificació del sistema d’afiliació i cotització a la Seguretat Social dels músics en espectacles públics ............................................................................................................................................ 60 A. Problema  Cal actualitzar el sistema de cotització dels artistes a la Seguretat Social. ......... 60 Mesures  No n’hi ha hagut .......................................................................................................... 61 B. Problema  El fet que es produeixi l’alta dels músics artistes únicament durant les actuacions provoca problemes de desprotecció social i d’accés a prestacions. ............................................. 62 Mesura proposada pel sector no acceptada  Alta anual per a músics artistes. ......................... 63 C. Problema  Ni els músics ni les oficines de la Tresoreria General de la Seguretat Social no tenen un coneixement especialitzat sobre l’aplicació de les especificitats de la cotització dels artistes a la Seguretat Social. ........................................................................................................ 64 Mesura aprovada  La Seguretat Social ha publicat una “Guía práctica para artistas” i ha estès les competències sobre aquesta matèria a la Direcció Provincial de la Tresoreria General de Seguretat Social de València. ........................................................................................................ 64

5. Transicions professionals ............................................................................................................... 66 Problema  Cal arbitrar sistemes per a la transició professional dels músics, així com facilitar l’obtenció d’una titulació oficial als músics que són autodidactes i que vulguin prendre una altra via de desenvolupament professional. ........................................................................................... 66 Mesures en vies d’aprovació  Provisions en el projecte de llei per la qual es regulen els ensenyaments artístics superiors i s’estableix l’organització i les equivalències dels ensenyaments artístics professionals actualment en tramitació. ................................................... 67

6. Salut laboral ................................................................................................................................... 69 Problema  Hi ha malalties pròpies de l’activitat musical que no són reconegudes com a malalties professionals. .................................................................................................................. 69 2 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

Mesura proposta no avançada  Revisar la llista de malalties professionals .............................. 70 Problema  La normativa de prevenció de riscos laborals és massa complexa perquè els músics la puguin complir ............................................................................................................................ 72 Mesura  No n’hi ha hagut............................................................................................................ 72

7. Compatibilitat de la percepció de prestacions públiques amb ingressos per drets de propietat intel·lectual i per activitats creatives ................................................................................................. 73 Problema  Els artistes autors i els artistes intèrprets i executants necessiten poder compatibilitzar la pensió de jubilació i altres prestacions amb els ingressos derivats de la seva activitat artística, així com dels drets de propietat intel·lectual. ..................................................... 73 Mesures aprovades  La compatibilitat amb les pensions s’ha regulat dues vegades en dues normes diferents, però encara queden qüestions per millorar....................................................... 75

III. Altres mesures amb impacte en la protecció social dels músics................................... 79 1. Mesures en matèria de fiscalitat ................................................................................................... 79 2. Mesures en el camp de la contractació pública i de les subvencions públiques........................... 80 Problema  La manera com s’articula la contractació pública artística i la manca de control sobre aspectes laborals i socials tant en aquesta com en les subvencions públiques té un impacte en la protecció social dels músics artistes. ............................................................................................. 80 Mesura negociada sense finalitzar  Una guia de bones pràctiques en la contractació pública artística. .......................................................................................................................................... 81

3. Mesures relacionades amb la igualtat entre homes i dones en el sector cultural ........................ 82

Conclusions .................................................................................................................... 84 Taula 1 Quadre de l’acció protectora a Espanya................................................................................................... 21 Taula 2 Prestacions, requisits i característiques. Taula d’elaboració pròpia. ....................................................... 22 Taula 3 Proposta de bases a compte diàries ......................................................................................................... 62 Taula 4 Quadre de mesures legislatives i administratives proposades, debatudes, negociades, aprovades o pendents d’aprovació en matèria de protecció laboral i Seguretat Social en l’ordre de l’IdEA i altres d’impacte .............................................................................................................................................................................. 91 Taula 5. Altres mesures no relacionades directament amb la contractació ni la protecció social, però amb un impacte en el futur en la protecció social dels músics.......................................................................................... 96

3 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

Sobre l’autora Eva Moraga Guerrero és advocada, mediadora i directora de Por & Para (www.porypara.es). Assessora i forma professionals i organitzacions de l’art i la cultura, tant públiques com privades, en tots els camps relacionats amb la seva activitat professional. Està especialitzada en política cultural i incidència política per a la reforma de marcs normatius que afecten la cultura i les condicions professionals, laborals, socials i econòmiques dels professionals i les organitzacions del sector artístic i cultural. Va ser ponent com a experta independent davant de la Subcomissió per a l’Elaboració d’un Estatut de l’Artista i va elaborar diversos informes per a diverses organitzacions que van participar en el procés. Actualment, assessora múltiples organitzacions, entre les quals hi ha diferents organitzacions de músics, en les negociacions per a la implementació de l’Estatut de l’artista en tots els seus extrems (fiscalitat, àmbit laboral, seguretat social, protecció social, prestacions, educació, etc.) per a les quals ha elaborat múltiples propostes normatives.

4 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

Introducció L’objecte d’aquest informe és la identificació, la recopilació i l’exposició de les mesures legislatives i administratives proposades, debatudes, negociades, aprovades o pendents d’aprovació la legislatura anterior en l’àmbit estatal destinades a la millora i el foment de la contractació legal dels músics, la seva situació professional i la seva protecció social. La seva finalitat no és altra que conèixer l’estat de la qüestió en aquests moments, ara que s’han reprès els treballs de la Comissió Interministerial per al Desenvolupament de l’Estatut de l’Artista,1 i detectar quins temes i assumptes haurien o podrien debatre’s, negociar-se i traduir-se en mesures normatives en aquest període.

Des dels anys noranta, la qüestió de la contractació dels músics a Espanya ha estat una de les més discutides tant doctrinalment com jurisprudencialment, així com en el context parlamentari, en què hi ha hagut diversos intents, de diferent importància i èxit, dirigits a millorar-la. Aquests debats, reflexions i iniciatives tenen gran part del seu origen en el desajust que hi ha entre les circumstàncies reals en què es desenvolupa la contractació artística en el sector musical i la regulació en l’àmbit normatiu dels diferents tipus de contractació que podrien ser aplicables.

Hi ha diferents normes que poden ser aplicables a una mateixa relació contractual entre un músic i aquell que el contracta segons si es donen certs elements tant de caràcter subjectiu com objectiu, elements que no estan ben definits en cap de les normes aplicables potencialment, fet que ha estat subratllat en nombroses ocasions tant per la doctrina com per les diferents organitzacions que treballen en defensa i representació dels músics. Aquests elements són els que determinen si es tracta d’una relació laboral o d’una prestació de serveis; si el músic ha de ser contractat laboralment i l’ocupador ha de cotitzar per ell en allò que li correspon; o si ha d’estar donat d’alta com a treballador per compte propi i és ell qui ha d’assumir l’abonament de les cotitzacions.

La concurrència de la indefinició d’aquests elements amb l’existència de zones grises subjectes a diferents interpretacions en la normativa aplicable ha generat una greu inseguretat jurídica que ha tingut conseqüències molt rellevants quan ha entrat en conjunció amb altres factors. El fet de no saber del cert quina normativa s’ha d’aplicar en tots els casos, unit a altres qüestions rellevants com la precarietat del sector, la complexitat administrativa del compliment de la normativa i el cost de la Seguretat Social associat a la contractació, i la qüestió de qui ho ha d’assumir han donat lloc al fet que hi hagi molts músics que treballin sense contracte o que hagin sorgit i s’utilitzin entitats intermediàries de facturació l’actuació de les quals podria enquadrar-se en molts casos dins del frau de llei.

La dificultat de determinar quin tipus de contracte és l’aplicable seria potser una mera anècdota per comentar entre assessors i advocats si no fos per les implicacions que la manca de contractació o l’enquadrament incorrecte dels músics en la Seguretat Social tenen en les seves carreres de cotització a la Seguretat Social d’aquests i, per tant, en la seva protecció social. Si treballa sense contracte i no està donat d’alta a la Seguretat Social, no cotitza. Si se’l contracta, però es cotitza malament per ell, cotitza menys. I, si no té prou cotitzacions, molt difícilment podrà accedir a prestacions socials dignes com una pensió contributiva de jubilació, per exemple. Per tant, la millora de la normativa aplicable a la contractació dels músics és essencial per assegurar també que els músics tinguin una protecció social equiparable a la resta dels ciutadans, sens perjudici que també calguin altres mesures de política cultural que facilitin l’increment de contractacions per a actuacions i altres treballs artístics.

La Recomanació de la UNESCO de 1980 relativa a la condició de l’artista2 va convidar tots els estats membres a buscar “els mitjans per estendre als artistes la protecció jurídica relativa a les condicions de treball i ocupació tal com han definit les normes de l’Organització Internacional del Treball”; a prendre les mesures adequades per facilitar i respectar la llibertat sindical, el dret a sindicar-se i a la negociació col·lectiva, i la creació d’organitzacions sindicals, i a esforçar-se “per dispensar als artistes assalariats o independents la mateixa protecció social que habitualment es concedeix a altres categories de treballadors assalariats o independents”, i els va 1“Los grupos de trabajo para el desarrollo del Estatuto del artista reanudan su actividad en materia laboral, educación,

seguridad social y fisca”, nota de premsa del Ministeri de Cultura, 12 de març de 2024, https://www.cultura.gob.es/actualidad/2024/03/240313-comision-interministerial-ea.html. Les primeres reunions de cada grup de treball van tenir lloc els dies 24, 25 i 29 de maig de 2024.

2 Aprovada a la Conferència General de la UNESCO, reunida a Belgrad, el 27 d’octubre de 1980.

5 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

comminar perquè els seus sistemes de seguretat social tinguessin en compte “l’especificitat de l’activitat artística, caracteritzada per la intermitència de l’ocupació i les variacions brusques dels ingressos de molts artistes”.

Després d’anys de reivindicacions del sector cultural sobre la necessitat d’implementar la recomanació de la UNESCO a Espanya, finalment el 2018 es va aprovar per unanimitat al Congrés dels Diputats l’“Informe de la Subcomissió per a l’Elaboració d’un Estatut de l’Artista” (d’ara endavant, “Informe de l’Estatut de l’artista” o IdEA), creada en el si de la Comissió de Cultura. L’objecte dels treballs de la subcomissió era, entre d’altres, “garantir els drets de protecció social del sector, la seva estacionalitat i la seva representativitat sindical” i, per ferho, va presentar diferents propostes i recomanacions en l’àmbit de la protecció laboral i la Seguretat Social, entre les quals va incloure l’actualització i la millora del Reial decret 1435/1985, d’1 d’agost, pel qual es regulava la relació laboral especial dels artistes en espectacles públics; la lluita contra la proliferació de falsos autònoms i la millora de la situació dels treballadors autònoms de la cultura; la modificació del sistema de cotització a la Seguretat Social dels treballadors culturals; la millora de la normativa reguladora de l’accés a diferents prestacions socials, i mesures per facilitar la representativitat sindical i la capacitat d’interlocució del sector, entre d’altres. És per això que aquest informe l’hem articulat seguint l’ordre de les propostes i les recomanacions de l’“Informe de l’Estatut de l’artista”. D’aquesta manera, facilitem que aquest document pugui ser utilitzat com a mapa orientatiu de situació sobre el que hi ha i el que manca quant a la contractació i la protecció social dels músics seguint l’ordre de l’“Informe de l’Estatut de l’artista”, que és el document de referència per als treballs de la Comissió Interministerial per al Desenvolupament de l’Estatut de l’Artista.

En primer lloc, al primer apartat, expliquem els antecedents i les circumstàncies més rellevants relatius a la contractació dels músics i la seva protecció social, per detallar, descriure i analitzar, a partir d’aquí, en els apartats següents, quines eren les circumstàncies fins llavors pel que fa als músics; els problemes que es pretenien resoldre i les qüestions jurídiques i de context rellevants; quines mesures es van proposar a l’“Informe de l’Estatut de l’artista”, i quines s’han debatut, negociat i aprovat, si escau, des de la seva aprovació; el context de les negociacions per tal d’entendre millor els principals factors coadjuvants; quins reptes encara quedarien per abordar, i quins passos podrien fer-se a partir d’ara.

De la lectura d’aquest informe es dedueix que encara resten moltes qüestions per solucionar i tractar perquè es produeixi una millora substancial en la contractació dels músics i perquè els seus drets de protecció social arribin a un nivell similar al de la resta de ciutadans. És per això que esperem que aquest document serveixi per valorar l’anàlisi feta pel Ministeri de Cultura el 2023 sobre el grau d’implementació de l’“Informe de l’Estatut de l’artista”3 i pugui ajudar com a full de ruta per continuar progressant en la reforma del marc normatiu i de la pràctica administrativa perquè es tradueixi en un avenç social real per als músics.

També esperem que pugui servir d’orientació tant per al sector musical com per a l’Administració en els propers anys durant els treballs que es duran a terme per convertir en realitat les recomanacions que recull la Resolució del Parlament Europeu, de 21 de novembre de 2023, amb recomanacions destinades a la Comissió sobre un marc de la Unió relatiu a la situació social i professional dels artistes i els treballadors dels sectors cultural i creatiu.4 Aquesta resolució ha rebut recentment una resposta de la Comissió Europea 5en què, encara que no especifica que s’hagi d’adoptar una directiva específica en aquesta matèria, ha manifestat la seva intenció d’identificar les llacunes normatives i reforçar aquelles normes ja existents en aquest camp en el context europeu i nacional treballant conjuntament amb els comitès de diàleg social i grups d’experts en la matèria. Ho considera un tema prioritari; per això, aquest document aspira a convertir-se en una guia orientativa per a l’actuació de tots aquells que, tant des de l’Administració de tots els àmbits competencials com des de les organitzacions representatives del sector, s’involucrin en aquest procés en el futur.

3 Ministeri de Cultura i Esport, “Seguimiento de las medidas de la Subcomisión del Estatuto del Artista”, 30 de març de 2023,

https://www.cultura.gob.es/dam/jcr:20db197e-47af-4a8c-8e3c-4ae4a813b75f/seguimiento-medidas-30-03-2023-pdf.pdf.

4 Resolució del Parlament Europeu, de 21 de novembre de 2023, amb recomanacions destinades a la Comissió sobre un marc de la Unió relatiu a la situació social i professional dels artistes i els treballadors dels sectors cultural i creatiu (2023/2051(INL)).

5 Carta de la Comissió Europea al Parlament de data 21 de febrer del 2024.

6 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

7 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

Metodologia i abast de l’informe Atès el propòsit d’aquest informe, s’ha utilitzat una metodologia descriptiva analítica amb fonament en l’anàlisi legal, doctrinal i jurisprudencial del marc normatiu que ha estat regulant la contractació dels músics a Espanya i la seva protecció social i en la descripció de l’impacte que hi ha tingut. Així mateix, s’ha dut a terme l’anàlisi fàctica dels fets transcorreguts en els darrers anys i de les accions fetes pel sector per a la millora de la seva situació laboral, professional i de protecció social. S’han recopilat, analitzat i descrit les normes existents i les mesures proposades, debatudes, negociades, aprovades i pendents d’aprovació seguint l’ordre establert a l’“Informe de l’Estatut de l’artista” per facilitar-ne l’anàlisi, així com la utilització com a mapa per als propers treballs i accions.

L’informe s’enfoca a la contractació remunerada dels músics autors i artistes intèrprets o executants residents a Espanya per a la realització de la seva activitat de creació, interpretació o execució artístiques en el context artístic a l’Estat espanyol. No es tracten, per tant, la contractació en l’àmbit docent o altres àmbits aliens al cultural o artístic com el turístic o l’hostaler, ni tampoc les prestacions artístiques fetes a títol d’amistat, benevolència o bon veïnatge. Tampoc no s’hi inclouen els problemes relacionats amb la contractació dels artistes estrangers o no residents a Espanya o els problemes derivats de la contractació artística dels músics espanyols a l’estranger i el seu impacte en la protecció social.

L’autora d’aquest informe vol fer constar, així mateix, que per economia de mitjans i per facilitar la lectura de l’informe s’ha pres la decisió d’utilitzar els termes músic, compositor, director i d’altres en masculí, però cal entendre-ho sempre que estem incloent-hi les dones compositores, músiques instrumentistes, cantants i directores, i que no es pretén en cap cas, restar-los visibilitat. També vol indicar que en el títol s’utilitza el concepte músic per englobar tant els que es dediquen a tasques de creació (composició o arranjaments) com a activitats d’interpretació o execució (instrumentistes, cantants i directors).

8 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

I. La contractació dels músics i la seva protecció social.

Context i caracterís ques 1. La contractació dels músics ar stes intèrprets o executants Segons l’informe La situación profesional y laboral de los músicos y músicas en España. Año 2022,6 el 56 % de les persones que es dediquen a l’activitat artística musical viuen d’una altra activitat diferent, bé al sector musical (habitualment l’ensenyament), bé en un altre camp completament diferent. A més, el 62 % té dues ocupacions o més, percentatge que encara és més gran en el cas de les dones, que s’eleva al 72 %.

Les causes d’aquesta situació són diverses en el cas dels músics intèrprets o executants (músics instrumentistes, cantants i directors d’orquestra, que, d’ara endavant, anomenarem músics artistes enfront dels compositors, arranjadors i adaptadors musicals, que anomenarem músics autors), com es va posar de manifest a l’estudi.

La majoria dels músics artistes fan 40 actuacions o menys a l’any (un 67 % el 2022, un 76 % el 2021), cosa que respon a la manera habitual en què es desenvolupa la professió. Les contractacions tenen un caràcter intermitent i puntual, molt sovint només per a actuacions singulars d’un sol dia. A més, normalment es toca només els caps de setmana (a partir de dijous). Les dades esmentades de l’informe, per tant, acrediten aquestes circumstàncies i el fet que l’habitual no és ni tan sols aconseguir una actuació per cap de setmana.

A això s’hi uneix que les remuneracions habituals per actuació són escasses i es troben majoritàriament entre els 50,00 i els 200,00 euros (el 58 % dels enquestats). Això es tradueix en el fet que el 69 % dels enquestats tenen uns ingressos anuals derivats de la seva activitat musical inferiors a 7.000,00 euros.

Donat aquest nivell de contractacions i d’ingressos, no sorprèn, doncs, que la majoria dels músics artistes hagi de fer altres activitats per guanyar-se la vida i que els que decideixin apostar per la seva activitat musical ho faci en condicions molt precàries.

Tanmateix, aquest estat de coses no està alineat amb la càrrega de les obligacions legals i econòmiques que es deriven de l’exercici de la seva professió, que són especialment complexes a causa de les múltiples formes en què solen desenvolupar la seva activitat. Així, de vegades actuen ells sols; altres vegades s’ajunten amb altres col·legues de professió per a una determinada actuació com a grup o conjunt ad hoc en què tots es troben en igualtat de condicions; altres són contractats per altres músics, que són els que tenen la iniciativa de posar en marxa un projecte musical; altres són ells mateixos els que llancen el projecte, contracten altres músics per a l’actuació i ho ofereixen a entitats públiques i privades. En cada cas, i d’acord amb el nostre marc normatiu, la forma jurídica en què s’ha d’articular la relació amb aquell que el contracta per actuar és o pot ser diferent segons la manera com es dugui a terme. En uns casos el músic haurà de ser contractat laboralment i en altres haurà d’estar donat d’alta com a treballador autònom per compte propi. Els casos són molt diversos i una mateixa persona es pot trobar en tots aquests casos al llarg d’un mateix any. A això s’hi suma que molts músics artistes també exerceixen com a músics autors. Tot això afegeix una complexitat més gran a la qüestió des d’un punt de vista laboral, fiscal i administratiu.

Aquestes circumstàncies i la manera d’operar dificulten i fan més ardu el compliment de la normativa i l’acompliment de tots els tràmits laborals i administratius necessaris, sobretot quan estem parlant de persones amb uns interessos i uns coneixements artístics i no necessàriament legals. Les tortuositats burocràtiques i el compliment de les obligacions legals es converteixen en una càrrega tant per les dificultats pràctiques com pel cost econòmic, ja que la seva complexitat acaba requerint, a més d’assumir el cost de la cotització, la contractació de gestors i assessors en molts casos.

La manera com es produeix la contractació dels artistes, en general, i dels músics, en particular, a Espanya i els problemes existents en la seva regulació han estat objecte, per tant, de moltes publicacions i informes.7 No obstant 6 Eva Moraga Guerrero, La situación profesional y laboral de los músicos y músicas en España. Año 2022, Madrid, Unión de

Músicos, SGAE, maig de 2022, https://www.uniondemusicos.es/wpcontent/uploads/2022/05/UDM_Informe_anual_2022.pdf.

7 Destaquem les nombroses publicacions d’Icíar Alzaga Ruiz, Luis Hurtado, Elena Desdentado, Juan Antonio Altés Tárrega, Elena García Testal, Federico Durán López, Remedios Roqueta Buj, Soledad Ruiz de la Cuesta Fernández i molts altres autors que, atès el seu nombre, no detallem aquí, i a tots els que treballem en aquest camp els agraïm la seva tasca en aquesta

9 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

això, malgrat que hagi estat tractat reiteradament per la doctrina i la jurisprudència i que hi hagi hagut una reforma recent de la regulació de la relació laboral especial dels artistes, es continua sense donar una solució satisfactòria com veurem.

La complexitat de la contractació dels músics artistes parteix principalment de les dificultats per determinar de quin tipus de relació contractual es tracta en cada cas, així com de les obligacions legals i econòmiques que per al contractant i el contractat es deriven del tipus de relació que sigui, obligacions que moltes vegades no es volen assumir.

Si es considera una relació laboral per compte d’altri, l’ocupador no només haurà de respectar la normativa laboral aplicable en qüestió de salaris, jornades, acomiadaments, indemnitzacions, etc., sinó que haurà de cotitzar pel músic, cosa que encareix el cost de la contractació.

Si es tracta, per contra, d’un contracte civil d’arrendament de serveis prestats per compte propi pel músic, és aquest qui haurà d’assumir el pagament de la cotització a la Seguretat Social i no s’aplicarà la legislació laboral a la relació entre contractant i contractat.

A tot això s’hi suma el caràcter intermitent i puntual de les contractacions, que és el fonament principal, a parer nostre, de l’especialitat de les relacions contractuals artístiques, ja que aquesta manera de contractar no respon a les característiques habituals de les contractacions que es produeixen en altres sectors on el caràcter indefinit i habitual de la relació és el més freqüent. Això n’ha dificultat encara més la consideració de relació laboral atesa la redacció de la norma que la regula, com explicarem a les pàgines següents.

La primera vegada que es va recollir en un text legal a Espanya el caràcter especial de la relació laboral dels artistes en espectacles públics, i per tant la dels músics, va ser a la Llei 16/1976, de 8 d’abril, de relacions laborals.8 Aquesta llei tenia com a àmbit d’aplicació “totes les activitats laborals retribuïdes que es facin per compte i dependència d’altri” i reconeixia com a relació laboral especial “la feina dels artistes d’espectacles públics”.

Posteriorment, en l’àmbit de la música, per l’Ordre de 2 de maig de 1977 es va derogar l’Ordenança laboral de 1963, en què es recollia la reglamentació nacional de treball de professionals de la música,9 vigent fins llavors, i es va aprovar una nova regulació.

En totes dues ordenances era clar que hi havia relació laboral quan:    

Els empresaris i els organitzadors d’espectacles públics, ja fossin persones individuals o jurídiques, nacionals o estrangeres, amb ànim de lucre o sense, necessitaven el concurs dels professionals de la música.

L’Estat, les corporacions, els cabildos, els ajuntaments i els organismes autònoms contractessin agrupacions musicals per a celebracions i actuacions.

Els organitzadors de festes i les comissions de festes, fossin dependents o no de corporacions o entitats oficials, contractessin actuacions musicals.

Els empresaris, les cases musicals i les entitats que fan activitats musicals, com ara enregistraments de tota mena o edicions d’obres musicals, contractessin músics.

A més, de manera expressa, es consideraven empresaris tots els que hem indicat.10

matèria. A continuació, indiquem també diversos dels informes i documents publicats sobre la matèria, fora de l’àmbit acadèmic, en el context català que posen en relleu l’interès i la preocupació que hi ha en el sector des de fa dècades: Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, Codi de bones pràctiques a l’àmbit de la creació i de la interpretació musical, febrer, 2010; E. Arderiu i O. Àbalos, Estudi sobre la normativa de contractació dels músics en espectacles en viu, Institut de Cultura de Barcelona, febrer, 2019; Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, La contractació d’artistes en espectacles públics. Proposta de modificacions legislatives en matèria laboral, de Seguretat Social i fiscalitat per a l’actualització de la normativa, Barcelona, juliol, 2021.

8 Per conèixer els antecedents legislatius de la contractació dels artistes vegeu: Icíar Alzaga Ruiz, La relación laboral de los artistas, Consejo Económico y Social, Madrid, 2001.

9 Ordre de 25 de juny de 1963 per la qual s’aprova la reglamentació nacional de treball de professionals de la música i text de la dita ordenança laboral.

10 El Reial decret 1435/1985-1 va mantenir en vigor l’Ordenança laboral per a l’activitat de professionals de la música, aprovada per l’Ordre de 2 de maig de 1977, mentre no fos reemplaçada per un conveni col·lectiu, però només en allò que no s’oposés al que estableix el Reial decret 1435/1985-1. Per tant, la definició de la relació laboral especial del Reial decret 1435/1985 va ser la que ha prevalgut a partir d’aquell moment. D’altra banda, l’Ordre de 1977, a la qual es continua al·ludint

10 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

Posteriorment, el 1980, a l’Estatut dels treballadors11 es va introduir la relació laboral d’artistes en espectacles públics entre les relacions laborals de caràcter especial que recull l’article 2.u.e), i a la disposició addicional segona es va donar un termini de divuit mesos al Govern perquè regulés el règim jurídic de les relacions laborals de caràcter especial.

No va ser fins al 1985 que es va aprovar el Reial decret 1435/1985, d’1 d’agost, pel qual es regula la relació laboral especial dels artistes en espectacles públics (d’ara endavant, Reial decret 1435/1985-1).12 És llavors quan es van introduir certs elements en la seva redacció, hereus de la regulació de caràcter general que s’havia recollit a l’Estatut dels treballadors, que, a parer nostre, van influir de manera substancial en el fet que canviés la manera en què es contractava els músics artistes fins llavors.

A l’Estatut dels treballadors del 1980 es passava de l’expressió “per compte i dependència d’altri” de l’anterior Llei de relacions laborals a “per compte d’altri i dins de l’àmbit d’organització i direcció d’una altra persona, física o jurídica, anomenada ocupador o empresari”13. Aquesta definició de la relació individual de treball, és a dir, de tota relació laboral per compte d’altri, s’ha mantingut en el temps fins avui.

Al Reial decret 1435/1985-1, en definir la relació especial de treball dels artistes en espectacles públics, es va acollir, per tant, aquesta redacció i es va delimitar com “la que s’estableix entre un organitzador d’espectacles públics o empresari i els qui es dediquin voluntàriament a la prestació d’una activitat artística per compte, i dins l’àmbit d’organització i direcció d’aquells, a canvi d’una retribució”.

No obstant això, aquesta redacció incloïa diversos elements que s’han revelat com a problemàtics en el sector musical.

D’una banda, es creava una dicotomia entre empresari i organitzador d’espectacles públics a l’hora de definir la part ocupadora, sense concretar qui seria l’empresari ocupador, com sí que feia, però, l’Ordenança de 1977, que detallava qui es considerava empresari davant del músic, com hem vist abans. A això s’hi va sumar més tard, en l’àmbit de la Seguretat Social, que en la regulació a l’efecte d’afiliació i altes no hi havia aquesta dicotomia i s’establia expressament que, respecte dels artistes, sigui quin sigui el caràcter laboral, ordinari o especial, “és empresari l’organitzador d’espectacles públics”,14 cosa que va afegir encara més confusió.15 16 Això va tenir com a conseqüència que es produïssin diferents interrogants sobre qui era el que estava obligat a contractar laboralment el músic: ha de ser el que produeix l’espectacle, com ara una productora o un grup musical, o el que l’organitza, com ara un festival o un ajuntament? I, com és habitual, davant del dubte, el més comú és que ningú no vulgui assumir aquesta obligació, amb el perjudici consegüent per al treballador, en aquest cas, el músic, i aquest acabi havent-se de donar d’alta com a treballador per compte propi.

Tampoc no s’explicava al Reial decret 1435/1985-1 què significava en l’àmbit artístic fer una activitat per compte i dins l’àmbit organitzatiu i de direcció d’un altre. S’assumia la redacció donada a l’Estatut dels treballadors, sense que l’especialitat de la relació laboral artística pel que fa a les notes de dependència i alienitat es reflectís de cap manera. De fet, fins i tot la presumpció de laboralitat que recull l’Estatut dels treballadors es redacta en els mateixos termes.17

al text actual del Reial decret 1435/1985-2, malgrat la seva reforma el 2023, va ser derogada per la Llei 11/1994, de 19 de maig.10 11 Llei 8/1980, de 10 de març, de l’Estatut dels treballadors.

12 Hi afegim l’1 perquè ha estat modificat en la legislatura passada i s’hi ha posat un altre títol, com veurem més endavant.

13 Article 1.

14 Vegeu l’article 10 del Reial decret 84/1996, de 26 de gener, pel qual s’aprova el Reglament general sobre inscripció d’empreses i afiliació, altes, baixes i variacions de dades de treballadors a la Seguretat Social. També eren empresari “les cases musicals i entitats que facin activitats d’enregistrament o edició en què intervinguin aquests treballadors”.

15 De fet, al Reial decret 2621/1986, de 24 de desembre, pel qual s’integren diferents règims especials en el règim general de la Seguretat Social, mentre que per als toreros es definia qui era empresari, en el cas dels artistes en espectacles públics no es va dir res fins que es va indicar el 1996 al Reial decret 84/1996.

16 Sobre això vegeu: E. Desdentado Daroca, La protección social de los artistas y profesionales taurinos, Editorial Bomarzo, 2013.

17 Article 8.1 de l’Estatut dels treballadors: “Es presumeix que existeix entre tot el qui presta un servei per compte i dins l’àmbit d’organització i direcció d’un altre i el qui el rep a canvi d’una retribució a aquell.”

11 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

Això va provocar, i continua causant avui dia, debats i interrogants a l’hora d’interpretar la norma, fins i tot després de la reforma recent que tractarem després.18 Es pot defensar que un artista treballa en l’àmbit d’organització i direcció d’un empresari quan se’l contracta únicament per a una actuació d’un dia, moltes vegades sense ni tan sols assajos previs? Es pot argumentar que hi ha poder disciplinari de l’empresari, tret propi de la nota de dependència, quan la brevetat de la contractació del músic fa impensable per no dir impossible que s’exerceixi? Si no es pot defensar ni argumentar cap d’aquests extrems, això té com a conseqüència que es pugui entendre que no hi ha relació laboral i, per tant, que es tracti d’una relació civil o mercantil i que el músic s’ha de donar d’alta com a treballador autònom.19 Així, hi ha hagut autors que defensaven llavors que va ser voluntat del legislador entendre que tota contractació d’artistes en espectacles públics és laboral i que s’ha d’articular a través del que recull el Reial decret 1435/198520, i n’hi ha hagut d’altres que no han estat conformes amb aquesta interpretació i han argumentat que cal atenir-se a les circumstàncies concretes de la relació,21 tal com ho entenen els tribunals quan cal determinar la naturalesa laboral, civil o mercantil de la relació contractual.

Després de l’aprovació del Reial decret 1435/85-1, la pràctica habitual en l’àmbit municipal, que era i és el context principal de contractació dels músics, va canviar. Com que no es van delimitar d’una manera matisada i específica les notes de dependència i d’alienitat en aquesta relació laboral especial d’artistes, aquestes dues característiques les han hagut d’interpretar els tribunals en consonància amb el que n’han anat concretant pel que fa a les relacions laborals ordinàries. Això ha tingut com a conseqüència, a parer nostre, que, tal com està redactada la norma i d’acord amb la interpretació que en fan els tribunals, sigui difícil defensar l’existència d’una relació laboral en el sector musical en una gran part dels casos, ja que no s’ha creat una definició pròpia de les notes de dependència i alienitat en el context artístic que n’atengui l’especialitat. Això fa que en gran part dels casos la relació entre qui contracta el músic i aquest acabi configurant-se com una relació civil o mercantil. Es va produir, així, a conseqüència d’això, una interpretació de la norma que ha portat a una fugida de l’àmbit laboral cap a l’àmbit civil o mercantil. És possible que en aquest canvi en la forma de contractació, a més, hi tingués alguna cosa a veure el fet que el 1986 Espanya entrés a la Comunitat Econòmica Europea, i això va comportar que la legislació relativa a la contractació pública s’hagués d’adaptar a la normativa comunitària des d’aquell mateix any.22 La veritat és que, a finals de la dècada dels vuitanta i principis dels noranta, tant els ajuntaments com els organitzadors de festes i comissions de festes van començar a demanar als músics que emetessin una factura per les seves actuacions en comptes de contractar-los laboralment, cosa que comportava que s’havien de donar d’alta com a treballadors autònoms i cotitzar a la Seguretat Social. És probable també que hi influís el fet que el 1990 es van aprovar les tarifes i la instrucció de l’impost sobre activitats econòmiques23, en què es va introduir com a activitats econòmiques que es poden exercir per compte propi i, per tant, amb el seu corresponent grup/epígraf les dutes a terme per mestres i directors de música (grup 031), intèrprets d’instruments musicals (grup 032) i cantants (grup 033). Això va afegir més confusió a la situació que hi havia, perquè semblava donar carta de naturalesa al fet que els músics no haguessin de ser contractats laboralment, sinó per la via civil o mercantil, ja que podien donar-se d’alta com a treballadors per compte propi en aquests epígrafs.

Posem, per exemple, un cas repetit per tota la geografia espanyola d’un músic solista. L’Ordenança de 1977 considerava que, quan un ajuntament contractava un músic per a una actuació, aquesta relació era laboral sense cap dubte. No es feia cap referència al fet que aquesta persona hagués d’estar dins l’àmbit d’organització i de direcció de l’ajuntament i s’entenia que eren actuacions puntuals. Tot i això, amb la redacció del Reial decret 1435/1985-1, les entitats locals han estat entenent que el músic, en ser contractat per a una actuació d’un dia, estaria actuant com a productor del seu propi espectacle, que no es troba dins de l’àmbit d’organització i direcció de l’Administració i que, per tant, no és una relació laboral. Ben al contrari, combinat això amb la normativa de 18 Així, per exemple, I. Alzaga, La relación laboral de artistas, Consejo Económico y Social, 2001.

19 De fet, hi ha pronunciaments judicials en aquesta direcció. Vegeu, per exemple, les sentències de la Sala Social del Tribunal

Superior de Justícia de Madrid de 24 de febrer de 1992 i de 25 de gener de 1994, citades a G. M. Hidalgo Rúa, “Actividad en espectáculos públicos y régimen jurídico laboral”, Universitat de Saragossa, 2008 (tesi doctoral).

20 Així, J. I. Tejerina Alonso, “La racionalización de la estructura de la Seguridad Social: la integración de los regímenes especiales de trabajadores ferroviarios, de artistas, de toreros, de representantes de comercio, de escritores de libros y de futbolistas”, Revista de Seguridad Social, núm. 31, 1986, p. 59-65, citat a E. Desdentado Daroca, op. cit., p. 61.

21 E. Desdentado Daroca, op. cit., p. 61 i seg.

22 Es van aprovar el Reial decret 2528/1986, de 28 de novembre, pel qual es modifica el Reglament general de contractació de l’Estat per adaptar-lo al Reial decret legislatiu 931/1986, de 2 de maig, i a les directives de la Comunitat Econòmica Europea, així com molta altra normativa.

23 Reial decret legislatiu 1175/1990, de 28 de setembre, pel qual s’aproven les tarifes i la instrucció de l’impost sobre activitats econòmiques. Va ser aprovat en el desplegament de l’article 86 de la Llei 39/1988, de 28 de desembre.

12 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

contractació del sector públic i la de l’impost sobre activitats econòmiques, se’l considera un proveïdor més de l’Administració pública, ha de ser contractat pel que regula la normativa de contractes del sector públic i, en conseqüència, estar donat d’alta com a treballador autònom i emetre factura a l’entitat local.

Com dèiem, aquest canvi en la interpretació de les característiques de la relació contractual entre les entitats locals i els músics es va produir a finals dels anys vuitanta i principis dels noranta.24 En aquell moment els ajuntaments van considerar que no havien de contractar laboralment els músics, sinó que havia de ser una contractació emmarcada en la normativa de contractació pública, i van començar a requerir una factura als músics per les seves actuacions. Això tenia com a conseqüència que s’haguessin de donar d’alta com a treballadors autònoms i, per tant, cotitzar cada mes una quantitat fixa que era molt superior, en molts casos, al que rebien com a remuneració de les seves actuacions. D’altra banda, donar-se d’alta com a treballador per compte propi comportava que el músic havia d’elaborar els seus llibres comptables i presentar les seves declaracions fiscals trimestrals i anuals, cosa que implicava, si no se’n té coneixements, com passa a la majoria, que es veiessin obligats a contractar un assessor, amb l’increment de costos consegüent.

Els costos conjunts de la cotització i de l’assessoria, superiors al que s’ingressa per les seves actuacions, units a la complexitat dels tràmits legals i fiscals, van donar lloc al fet que es busquessin solucions alternatives que permetessin als músics que poguessin continuar sent contractats laboralment, que no s’haguessin d’encarregar ells de cap tràmit administratiu i que no haguessin de cotitzar com a autònoms. Aquestes solucions van sorgir dels mateixos músics, que, com a resposta a aquesta situació, van crear les conegudes cooperatives de músics. Així, el 1996 es va crear la cooperativa Músics de Girona, SCCL, primera entitat component del grup de gestió MUSICAT per articular la contractació dels músics en aquest territori, grup que posteriorment es va convertir en model per a altres entitats creades posteriorment per músics a Madrid o a Galícia.25 La fórmula de les cooperatives de músics facilitava que els músics poguessin ser contractats laboralment per la cooperativa en comptes del seu ocupador real, estar d’alta durant les seves actuacions i cotitzar adequadament de manera que poguessin aconseguir prou carreres de cotització per tenir accés a una pensió digna de jubilació en el futur. El músic acorda l’actuació amb el seu client, que li demana factura, bé perquè com a ocupador vol evitar la normativa laboral, bé perquè, en casos concrets, el músic exerceixi realment aquesta activitat artística per compte propi. Per emetre la factura, el músic recorre a la cooperativa de la qual es fa soci. La cooperativa el dona d’alta al règim d’artistes, el músic actua, la cooperativa emet la factura al client i, una vegada cobrada la factura, la cooperativa abona al músic la quantitat que resulti de restar al preu acordat amb el client per l’actuació l’import de les despeses vinculades a l’actuació, la cotització a la Seguretat Social (tant la part empresarial com la del treballador), les retencions d’IRPF, la comissió per la gestió que cobra la cooperativa, així com la quota d’inscripció i la quota anual, si escau.

Aquest model, encara que benintencionat, se sustentava, per tant, en un seguit de mecanismes amb una articulació legal dubtosa amb què s’intentava respondre a la situació.26 Tot i això, la seva utilitat s’hi va imposar. El model convenia tant als músics, que aconseguien ser contractats laboralment i no haver-se de donar d’alta com a autònoms, com a les administracions públiques i les entitats privades, que evitaven l’obligació de contractar laboralment.

Després de l’èxit d’aquest model, van sorgir nombroses entitats de facturació, amb altres formes jurídiques (principalment, societats limitades) amb un ànim de lucre clar i que seguien el mateix funcionament. Així i tot, oferien als músics rebre una quantitat neta més elevada per les seves actuacions a costa de les seves cotitzacions a la Seguretat Social o, fins i tot, els contractaven (i els contracten), no d’acord amb la relació laboral especial d’artistes, sinó segons el règim ordinari, amb el consegüent perjudici per a ells en les cotitzacions. Ja no eren entitats creades per músics i per a músics, en què almenys es cotitzava el que era correcte, sinó meres entitats constituïdes per a aquest fi, atretes per l’oportunitat de negoci i no per millorar la situació social i professional dels

24 La qüestió de la contractació laboral per part de les administracions públiques ha estat objecte de debat jurisprudencial

per la seva complexitat no només en l’àmbit artístic i cultural. Per a un estudi detallat sobre això vegeu: J. Quintans García, “La contratación laboral en las administraciones públicas”, QDL, núm. 24, Fundación Democracia y Gobierno Local, octubre, 2010.

25 A Madrid, grup de gestió Mus 21 i, a Galícia, Músicas ao Vivo.

26 Si el músic era un autèntic treballador autònom, s’havia de donar d’alta com a tal a l’efecte fiscal i de Seguretat Social. Tot i això, es creava una entitat intermèdia, la cooperativa, que el contractava laboralment sota la relació laboral especial d’artistes sense que la cooperativa fos ni organitzador de l’espectacle ni empresari dedicat a activitats artístiques. Així, la seva actuació plantejava i planteja molts interrogants relatius al compliment per part seva de la normativa laboral i de Seguretat Social, com la relativa al règim especial de treballadors autònoms (RETA), a les cooperatives, a la cessió legal de treballadors o a la relació laboral especial d’artistes.

13 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

músics. Tanmateix, molts músics artistes les prefereixen atès que els queda una quantitat neta més elevada com a resultat de la seva actuació.

L’instrument de les entitats intermediàries de facturació va resultar tan pràctic que, en molts casos, i malgrat el que hem indicat sobre la seva manera d’operar, han estat les mateixes administracions les que adreçaven els músics a aquestes entitats quan volien contractar-los i aquests no estaven donats d’alta com a autònoms, si no és que les han promogut entre els artistes. D’altra banda, també és habitual que les mateixes entitats del sector públic recorrin a altres entitats intermèdies interposades, encara que no siguin entitats de facturació, per a la contractació d’artistes.27 La popularitat d’aquest model, que es va proposar com a alternativa a l’articulació civil o mercantil de la relació contractual dels músics artistes, es va traslladar igualment al sector privat, on també els músics s’han vist obligats a donar-se d’alta com a treballadors autònoms en un gran nombre de casos.

A l’informe esmentat28 es detalla que, en preguntar als músics artistes enquestats per a qui treballen, són altres músics o grups musicals (63 %), les sales de concerts i els clubs privats (39 %) i els auditoris públics i les administracions públiques (65,52 % sumats en conjunt). Quan se’ls va consultar qui els contractava principalment, el grup majoritari (un 44 %) va ser el que va indicar que eren altres músics. I, quan se’ls va preguntar com els contractaven tots aquests clients, un percentatge majoritari (64 %) va indicar que se’ls contractava a través d’entitats de facturació (un 47 % va assenyalar les cooperatives de músics i un 17 %, altres entitats de facturació), tot això seguit d’un 30 % que va indicar que se’ls contractava com a treballadors autònoms; la contractació laboral com a artista per part de l’ocupador (24 %) era la forma minoritària. En preguntar als músics autònoms enquestats com contractaven altres músics, la via més assenyalada va ser la contractació civil o mercantil del músic artista com a treballador autònom (63 %). La contractació a través de cooperativa que els emet la factura per l’actuació del músic la van indicar un 35 % dels enquestats i la contractació al règim especial d’artistes, un 38 %.

De totes aquestes dades es dedueix que la figura principal per a la contractació dels músics artistes, tant en l’àmbit públic com en el privat, i fins i tot per part dels mateixos músics que necessiten contractar altres músics, és el contracte civil o mercantil de prestació de serveis, cosa que requereix l’alta d’aquests darrers com a treballadors autònoms i, quan això no és possible, es vehicula molt sovint a través de les cooperatives de músics i les entitats de facturació. De fet, entre les raons que els músics enquestats (artistes i autors) van donar a l’estudi per a l’ús d’aquestes entitats destaca molt la relativa al fet que qui els contracta els demana una factura i no guanyen prou per poder-se donar d’alta com a treballador autònom (el 83 % dels que van contestar aquesta pregunta).29 Això ha fet que els mateixos músics hagin plantejat la necessitat que hi hagi fórmules jurídiques alternatives per contractar altres músics que els permeti actuar dins de la legalitat i, alhora, siguin barates i els facilitin els tràmits administratius com veurem més endavant a l’informe.

El 2017 i els anys posteriors es va dur a terme una campanya d’inspeccions contra les cooperatives de facturació, entre les quals també van ser objecte d’inspecció algunes cooperatives de músics. Va coincidir en el temps amb la tramitació de l’Estatut de l’artista. De fet, una de les qüestions que la Subcomissió per a l’Elaboració d’un Estatut de l’Artista havia d’analitzar i estudiar era la manera de “6. Impulsar el foment de l’activitat artística sense ànim de lucre que es desenvolupa en els sectors independents a l’efecte de permetre la creació de cooperatives de treball associat amb un funcionament intern que es correspongui amb les particularitats de l’activitat cultural, alhora que es vinculi al sector amb les pràctiques pròpies de l’economia col·laborativa, social i solidària”. Tot i això, posteriorment es va decidir eliminar aquest aspecte dels treballs de la Subcomissió.

Per aquelles mateixes dates, davant de les actuacions de l’Administració i l’equiparació que semblava que feia la Seguretat Social entre les cooperatives de músics i aquestes meres entitats de facturació, MUSICAT, Mus XXI i Música Gestión van elaborar el document Las auténticas cooperativas de músicos amb la finalitat d’“aclarir les múltiples i evidents diferències existents [entre les unes i les altres] i oferir-se a facilitar qualsevol informació addicional”. En aquest document es recalcava que les cooperatives de músics eren entitats creades pels mateixos músics, que eren regides i administrades sota el control dels mateixos músics, que facturaven únicament actuacions artístiques d’aquests i no altres activitats, que donaven d’alta els músics i cotitzaven per ells segons les especificitats per a artistes i que els oferien altres serveis com ara assessoria laboral, fiscal i jurídica, assegurança de responsabilitat civil, assegurança individual d’accidents i d’altres. Se subratllava, alhora, el contrast amb les cooperatives de facturació i altres entitats de facturació que cometien diferents irregularitats com ara actuar com a

27 Vegeu, per exemple, la sentència recent del Tribunal Superior de Justícia de Madrid de data 18 d’abril de 2023 en relació

amb la Fundació Teatro Real i l’Asociación Intermezzo Programaciones Musicales.

28 Op. cit., p. 70 i seg.

29 Op. cit., p. 75.

14 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

empreses de treball temporal sense llicència o donar d’alta els artistes al règim general com a treballadors a temps parcial i cotitzant únicament per ells per hores.

Les inspeccions van portar a tancar algunes cooperatives de facturació. Tanmateix, no va tenir cap impacte en altres entitats de facturació, que, atesa la seva forma jurídica (com a societat limitada o associació), no van ser objecte d’inspecció, encara que seguissin el mateix modus operandi. De fet, no només no van desaparèixer, sinó que el seu nombre va continuar incrementant, fins i tot amb el naixement d’altres cooperatives artístiques emparades en una determinada legislació autonòmica com l’andalusa.30 Moltes d’aquestes entitats de facturació els músics continuen utilitzant-les, encara que això representi un perjudici per a la seva protecció social futura, atesa la seva infracotització, i fins i tot encara que això impliqui també incórrer en frau de llei en els casos en què s’haurien de donar d’alta com a treballadors autònoms.

A la primera dècada del segle XXI hi va haver diferents iniciatives en l’àmbit parlamentari destinades a reconèixer la tasca de les cooperatives de músics per afavorir la regularització de la situació dels músics i la seva protecció social. El 2007 dos grups parlamentaris catalans van presentar esmenes vinculades amb les cooperatives de músics per31 al Projecte de llei de Seguretat Social que s’estava tramitant al Congrés. Estaven destinades a l’estudi de la viabilitat d’aquestes entitats de mediació en la contractació o bé al seu reconeixement, però van ser rebutjades i al màxim que es va arribar va ser que s’inclogués en la llei32 una disposició addicional quinzena en què s’establia que el Govern, en el termini d’un any, procediria a l’actualització de les normes que regulen la relació laboral de caràcter especial dels artistes en espectacles públics i del seu règim de Seguretat Social “per tal de facilitar la generació de carreres de cotització amb la mínima intermitència possible i adequar les normes esmentades a les noves modalitats de prestació de serveis”. El 2009 es va aprovar una proposició no de llei a la Comissió de Cultura del Congrés en què s’apel·lava el Govern al compliment d’aquesta disposició, ja que ja havia transcorregut el termini sense que s’hagués produït la reforma.33 I fins i tot el 2010 el Ministeri de Treball i Immigració va posar en marxa la modificació del Reial decret 1435/1985-1, del Reial decret 2621/1986 i de la Llei general de la Seguretat Social (LGSS) perquè s’admetés la figura d’entitats a què pertanyessin artistes perquè fossin reconegudes per la Tresoreria General de la Seguretat Social i que assumissin les obligacions de l’ocupador d’afiliació, cotització i pagament de salari. Haurien d’acreditar davant d’aquest organisme que exercien la representació d’un mínim del 10 % dels artistes censats en l’àmbit provincial, autonòmic o estatal. Així mateix, es proposava crear un cens d’artistes. La inclusió en aquest cens produiria efectes d’assimilació a l’alta a partir del moment en què l’artista fes la primera cotització. Tot i això, la mateixa Tresoreria General de la Seguretat Social va informar negativament al respecte, per la qual cosa la proposta no va seguir la seva tramitació.

El 2012 i el 2013 es va tornar a preguntar al Govern dues vegades per aquest tema i la resposta final del Govern d’aquella època va ser que no hi havia prevista cap reforma del Reial decret 1435/1985-1. Una cosa semblant es va repetir l’any 2015, quan va quedar clar que no hi havia la voluntat de dur a terme el que s’havia aprovat a la Llei 40/2007.34 Així i tot, el 2019, després de l’aprovació de l’Estatut de l’artista el 2018, i just després de convocar eleccions generals, el Ministeri de Cultura i Esport i el Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social, de signe polític contrari,35 va convocar els sectors culturals per tractar, entre altres temes, el “decret que modifica la relació laboral de caràcter especial dels artistes en espectacles públics i el reglament d’afiliació per considerar les cooperatives de músics (i altres artistes) com a ocupadors a l’efecte de les dues normes”.36 Amb aquesta iniciativa s’estava deixant entreveure la vinculació clara que el Govern d’aquella època tenia al pensament entre la necessitat de reformar el Reial decret 1435/1985-1 per facilitar la contractació artística i la utilització d’entitats formades 30 Així va ser amb la cooperativa CoopArt per a músics i artistes creada a Andalusia.

31 El Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana va plantejar que s’estudiés la viabilitat de crear entitats de mediació en la

contractació que afavorís el compliment dels actes administratius en la contractació d’artistes en espectacles públics, i el Grup Parlamentari Català (Convegència i Unió) va proposar que els contractes de treball entre artista i ocupador poguessin dur-los a terme entitats a les quals pertanyés com a soci l’artista i que fossin reconegudes per la Tresoreria General de la Seguretat Social. Esmenes núm. 150 i 124, respectivament (Esmenes 121/000126 Mesures en matèria de Seguretat Social: https://www.congreso.es/public_oficiales/L8/CONG/BOCG/A/A_126-12.PDF).

32 Llei 40/2007, de 4 de desembre, de mesures en matèria de Seguretat Social. Publicada al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) el 5 de desembre de 2007 i amb entrada en vigor l’1 de gener de 2008.

33Va ser presentada pel Grup Parlamentari Català (Convergència i Unió). Proposició no de llei: https://www.congreso.es/public_oficiales/L9/CONG/BOCG/D/D_275.PDF#page=29.

34 En aquest període governava el Partit Popular.

35 En aquest cas, era el PSOE. 36 Convocatòria de reunió per correu electrònic de data 25 de març de 2019, a la qual hem pogut tenir accés.

15 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

pels mateixos artistes per a aquesta contractació, però no així la d’altres entitats de facturació. Això no obstant, atès el moment que era, no va fructificar.

No va ser fins al 2022 que es va dur a terme la reforma del Reial decret 1435/1985-1, com veurem posteriorment a l’apartat dedicat expressament a aquesta norma. Tanmateix, les modificacions introduïdes en la relació laboral especial d’artistes no han produït cap canvi substancial en la contractació dels músics.

Hi continua havent moltes dificultats per determinar si la relació entre qui contracta el músic i aquest és una relació laboral o una relació civil o mercantil. I els músics continuen veient-se obligats a donar-se d’alta com a treballadors autònoms en gran part dels casos per la dificultat que s’entengui que, quan es tracta d’una mera actuació d’un dia, el músic es troba dins l’àmbit d’organització i de direcció del qui el contracta. I, atès el cost que això té i la càrrega dels tràmits legals, els músics continuen utilitzant tant les cooperatives de músics com les entitats intermediàries de facturació per evitar donar-se d’alta com a treballador per compte propi, encara que això comporti en molts casos un perjudici en termes de cotització.

A tot això que s’ha explicat s’hi uneix el fet que en l’àmbit de la Seguretat Social un treballador autònom és el que desenvolupa una activitat econòmica o professional a títol lucratiu per compte propi i fora de l’àmbit de direcció i organització d’una altra persona “de manera habitual”.37 I és aquest concepte de habitualitat el que continua sense definir-se a la normativa. De fet, és tan gran la dificultat que comporta la delimitació d’aquest concepte que fins i tot a la Llei de reformes urgents del treball autònom se’n va posposar l’estudi per a un moment posterior en l’àmbit de la Subcomissió per a l’Estudi de la Reforma del Règim Especial de Treballadors per Compte Propi o Autònoms constituïda al Congrés, estudi que no va donar cap fruit normatiu posterior.38 Han estat els tribunals els qui han anat delimitant aquest concepte indicant que, si no hi ha altres indicis que indiquin que la persona duu a terme l’activitat amb regularitat (lloc web, xarxes socials, etc.), caldria atenir-se en darrer terme a si els seus ingressos superen el salari mínim interprofessional anual o no.

Tenint en compte això, en el camp de la música es podria interpretar que molts dels músics artistes amb una activitat artística musical que no és la principal i que exerceixen de manera intermitent, amb grans períodes de temps entre actuació i actuació, i amb ingressos anuals molt baixos, no haurien de donar-se d’alta com a treballadors autònoms a la Seguretat Social. I fins i tot molts ho interpreten erròniament així, per desconeixement, quan no superen aquest llindar d’ingressos, encara que s’hi dediquin en exclusivitat, cas en què aquesta interpretació no seria possible. Aquesta manera errònia d’entendre-ho dona lloc al fet que molts es donin d’alta com a treballadors per compte propi únicament a efectes fiscals, ja que tributàriament la norma és diferent i és obligatori estar donat d’alta des del primer moment, cosa que posteriorment pot donar lloc a problemes amb la Seguretat Social i a possibles sancions si els ingressos superen aquest límit en un moment donat o si el músic decideix donar-se d’alta a la Seguretat Social més tard.

D’altra banda, hi ha també molt desconeixement en el sector sobre el contracte de grup que recull l’Estatut dels treballadors,39 amb què un empresari pot contractar un grup de treballadors en què es nomena un d’ells com el seu representant, sense que aquest sigui el seu ocupador. Seria una figura que es podria aplicar més sovint en aquest camp en els supòsits de grups musicals en què tots els músics actuen en igualtat de condicions sense que hi hagi un líder que organitzi i dirigeixi la banda ni corri amb el risc.

Totes aquestes circumstàncies i factors coadjuvants tenen com a conseqüència, encara que costi creure-ho, que molts músics artistes treballin sense contracte, cobrin en B o utilitzin entitats intermediàries de facturació que no són les veritables ocupadores dels músics i que moltes vegades no respecten la legislació vigent en matèria de cotització a la Seguretat Social. Són pràctiques molt més comunes del que es desitjaria i s’esperaria encara avui dia i es tradueixen en una infracotització i amb això en una escassa protecció social. A l’informe a què al·ludíem abans,40 un percentatge molt elevat de músics artistes intèrprets (el 35 % dels intèrprets/executants enquestats) reconeixia exercir la seva activitat sense contracte laboral ni de prestació de serveis. Aquestes dades posen de manifest que la situació relativa a la contractació dels músics està molt lluny d’estar solucionada fins i tot avui.

2. La contractació dels músics autors 37 Article 305 del Text refós de la Llei general de la Seguretat Social (TRLGSS).

38 Disposició addicional quarta, Estudi del concepte de habitualitat a l’efecte de la inclusió en el règim especial dels

treballadors per compte propi o autònoms, Llei 6/2017, de 24 d’octubre, de reformes urgents del treball autònom.

39 Article 10 de l’Estatut dels treballadors.

40 Op. cit., p. 39.

16 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

Les relacions contractuals dels músics autors (compositors, arranjadors i adaptadors musicals) s’han articulat normalment com a relacions civils/mercantils sota contracte d’arrendament de serveis. Els músics autors duen a terme la seva activitat artística de composició o de realització d’arranjaments o adaptacions fora del context de l’execució de l’espectacle artístic, per la qual cosa no se’ls ha considerat inclosos en l’àmbit de la relació laboral especial d’artistes. Aquestes relacions contractuals tampoc no s’emmarquen en relacions laborals ordinàries en la majoria dels casos, ja que no operen dins l’àmbit d’organització i direcció dels qui els fan els encàrrecs, cosa que no vol dir que no n’hi hagi casos si es donen les circumstàncies requerides.

Així que, si operen duent la seva activitat artística com a autors a títol lucratiu, de manera habitual, personal i directa, per compte propi i fora de l’àmbit de direcció i organització d’una altra persona, la manera com treballen respon a les característiques pròpies d’un treballador autònom, d’acord amb la delimitació que estableix la Llei 20/2007, d’11 de juliol, de l’Estatut del treball autònom.41 Per tant, per exercir aquestes activitats com a músics autors s’han de donar d’alta com a treballadors per compte propi tant a efectes fiscals com de Seguretat Social i abonar mensualment la cotització a la Seguretat Social.

Segons l’estudi La situación profesional y laboral de los músicos y músicas en España. Año 2022,42 el 45 % dels músics autors enquestats reconeixien que exercien la seva activitat sense contracte laboral ni de prestació de serveis, el 30 % com a treballador autònom, el 18 % com a soci de cooperativa, el 9 % com a treballador per compte d’altri (relació laboral ordinària) i el 19 % com a treballador per compte d’altri sota la relació laboral especial d’artistes.

El 40 % dels músics autors enquestats van indicar que eren contractats per altres músics o grups musicals; aquest percentatge és més elevat entre les dones (57 %) que entre els homes (45 %). En preguntar-los sobre com se’ls contracta habitualment, l’emissió de factura com a treballador autònom la va marcar un 19 %, la contractació a través de cooperatives de músics la va indicar un 15 %, a través d’altres entitats de facturació la va marcar un 10 % i l’emissió de rebut com a rendiments del treball la va indicar un 7 %.43 En preguntar-los també per l’ús de les cooperatives i les empreses de facturació, el 28 % dels músics autors enquestats indicava que havia fet servir les cooperatives per facturar aquestes activitats de composició o arranjaments alguna vegada.44 Totes aquestes dades analitzades conjuntament són molt cridaneres i posen de manifest que hi ha qüestions en la normativa actual que no funcionen i no s’adeqüen a les necessitats dels músics autors. Pel tipus d’activitat que fan i com la duen a terme, el més lògic seria que la majoria ho fes com a treballador autònom. Tot i això, és habitual també l’ús de les cooperatives de músics i les entitats de facturació.

Habitualment, el que indiquen és que, durant el temps en què estan creant la composició o fent els arranjaments, no tenen cap ingrés i és només en lliurar la feina quan els la paguen. Això fa que no tinguin cap emolument durant diversos mesos i, tanmateix, segons la normativa de la Seguretat Social, haurien d’estar cotitzant, ja que estan fent la seva feina de manera habitual. Això fa que, en el millor dels casos, si volen complir amb la normativa i exercir com a treballadors autònoms, tinguin diverses altes i baixes a efectes fiscals i de Seguretat Social per períodes breus de temps coincidint amb el moment en què se’ls pagarà i emeten la factura, o bé utilitzin les entitats intermediàries de facturació o, en la pitjor de les situacions, diguin a terme l’activitat de manera informal, com hem vist.45 Tot això té unes conseqüències clares en les seves carreres de cotització, escasses en general, i la seva protecció social, per tant.

Per tant, en el cas dels músics autors, els problemes no es troben tant en la delimitació del tipus de contracte a través del qual se n’hauria de vehicular la contractació (civil/mercantil en la majoria dels casos), com en el sistema d’alta i cotització del RETA, que no està adaptat a les circumstàncies de l’exercici de la seva activitat artística i que té les conseqüències que hem detallat.

3. La protecció social dels músics 41 Article 1.

42 Op. cit., p. 38 i 39.

43 Op. cit., p. 69.

44 Op. cit., p.

45 A l’estudi citat reiteradament s’indica que, quan van preguntar-ho als músics enquestats (tant autors com artistes), el 46 %

dels que van respondre aquesta pregunta va marcar l’afirmació “En el context en què em moc de vegades no se’m contracta laboralment ni em demanen factura per treballar” i el 40 % va indicar que era “Perquè em pagaven molt poc”. P. 77.

17 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

Context internacional “La seguretat social és la protecció que una societat proporciona als individus i les llars per assegurar l’accés a l’assistència mèdica i garantir la seguretat de l’ingrés, en particular en cas de vellesa, atur, malaltia, invalidesa, accidents del treball, maternitat o pèrdua de la sustentació de família.” OIT.46

Protecció social i seguretat social són dos termes que sovint s’intercanvien per referir-se i englobar els sistemes que a cada país faciliten una protecció a les persones en cas que hi hagi problemes de salut o en situacions en què no es puguin tenir ingressos per malaltia comuna, incapacitat, maternitat, accidents laborals i malalties professionals, atur, vellesa o mort d’una persona de la família. Aquests són els dos pilars de la seguretat social que recull la citació amb què comença aquest apartat: facilitar l’assistència mèdica i garantir uns ingressos mínims en situacions de dificultat causades per raons diferents. I això és així des de les primeres recomanacions de l’OIT al respecte.47 Respecte d’això, en relació amb la protecció social dels músics a Espanya, el focus de reflexió s’ha de centrar en si les condicions, els requisits i els períodes de cotització que s’exigeixen per poder tenir una protecció social adequada s’adeqüen a les característiques específiques del sector i els faciliten poder accedir-hi o els dificulten poder gaudir del dret a la salut i a uns ingressos durant els períodes més complicats de la vida.

Com assenyala un informe recent de l’OIT, Social Protection in the Cultural and Creative Sector, “la protecció social, o la seguretat social, és un dret humà i pot ser definit com un conjunt de polítiques i programes dissenyat per reduir i prevenir la pobresa i la vulnerabilitat durant la vida”. I, com a tal, ha de ser reconegut per a tots els éssers humans. 48 Quan els marcs normatius i altres polítiques destinades a oferir una protecció social adequada no aconsegueixen que aquesta arribi a tots els treballadors, no és només que no puguin gaudir de tots aquests beneficis i prestacions, sinó que no se’ls reconeix un dret humà fonamental.

En aquest mateix informe s’assenyalen els reptes que els artistes es troben a molts països, molts dels quals existeixen a Espanya:49 un sistema de protecció social no adaptat als treballadors per compte propi; la classificació incorrecta de treballadors de la cultura com a treballadors per compte propi quan, en realitat, haurien de ser assalariats en molts casos; un marc legal no adaptat a les especificitats del sector que no té en compte la irregularitat dels seus ingressos i les conseqüències a les seves cotitzacions; contractacions per projectes, de durada curta, alternats amb períodes de recerca, creació, producció i assaigs que no són remunerats i pels quals no es cotitza; i dificultats per tenir una representació sindical adequada.

Tot i ser veritat que molts dels desafiaments amb què es troben els músics i els artistes, com la irregularitat i la intermitència en les contractacions i en els ingressos, els comparteixen amb altres grups de treballadors com poden ser els consultors, per exemple, o els freelancers, com és habitual que argumentin responsables de sistemes de seguretat social,50 hi ha altres circumstàncies que són pròpies del sector cultural, en general, i de la música, en particular, que no afavoreixen que siguin contractats legalment i puguin tenir una protecció social adequada, com hem vist en l’apartat anterior.

En mercats petits o mitjans, com l’espanyol, amb una manca d’estructuració i una escassetat d’oportunitats, la por de no ser contractat i de no poder dedicar-se a la seva passió i la manca d’habilitats i coneixements en gestió, negociació i temes legals, col·loca els músics molt sovint en una posició d’inferioritat en les relacions professionals que no els permeten negociar contractes de manera adequada i beneficiosa per a ells i els porta a acceptar condicions de precarietat. Això s’aguditza encara més quan les organitzacions sindicals que els podrien representar Hechos concretos sobre la Seguridad Social, Organització Internacional del Treball (OIT): https://www.ilo.org/wcmsp5/groups/public/---dgreports/---dcomm/documents/publication/wcms_067592.pdf.

47 Extensión de la seguridad social a todos. Una revisión de los desafíos, de la práctica actual y de las opciones estratégicas.

Reunió tripartida d’experts sobre les estratègies d’ampliació de la cobertura de la seguretat social. Projecte per a discussió.

Departament de Seguretat Social, OIT, Ginebra, 2009. Citat a: La economía informal y el trabajo decente: una guía de recursos sobre políticas, apoyando la transición hacia la formalidad, OIT, 2013.

48 Carlos Galian, Margherita Licata, Maya Stern-Plaza, Social protection in the Cultural and Creative Sector. Country Practices and Innovations, ILO Working Paper 28, abril, 2021, p. 22. Aquest informe cita per a aquesta afirmació: UN General Assembly Resolution 217 A(III), Universal Declaration of Human Rights, A/RES/217(III) (1948), articles 22 i 25; UN General Assembly Resolution 2200A (XXI), International Covenant on Economic, Social i Cultural Rights, A/RES/2200A(XXI), 1988, article 9; principles also enshrined in UN legal instruments setting out the rights of specific population groups (vegeu: OIT, Building social protection systems: International standards and human right instruments, 2019).

49 Ibíd. I a “Social Protection Spotlight”, “Extending social protection to the cultural and creative sector”, ILO Brief, maig, 2021.

50 Així se’ns ha comentat a les reunions mantingudes durant la implementació de l’“Informe de l’Estatut de l’artista” en la legislatura passada.

46

18 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

són inexistents o no tenen la força o la representativitat necessària per poder negociar o quan tampoc no hi ha una patronal a l’altra banda amb qui poder negociar, com passa molt sovint en el sector cultural.

A més, en la seva activitat hi ha molts períodes dedicats a la recerca, la creació, la pràctica, la producció i l’assaig, durant els quals no es té cap mena d’ingrés i, per tant, no es cotitza a la Seguretat Social.

Com assenyala l’informe Challenges and opportunities for decent work in the cultural and media sectors,51 els

sistemes de protecció social per al sector cultural han de tenir en consideració les característiques i les necessitats específiques de la manera de funcionar del mateix sector i dels seus treballadors, que alternen períodes de treball amb períodes de preparació i cerca de noves contractacions.

Aquest informe no fa més que recollir el que recomanava ja la Recomanació de la UNESCO sobre la condició de l’artista el 1980:52 “El sistema de seguretat social que els estats membres hagin d’adoptar, millorar o completar hauria de tenir en compte l’especificitat de l’activitat artística, caracteritzada per la intermitència de l’ocupació i les variacions brusques dels ingressos de molts artistes, sense que això comporti cap limitació de la llibertat de crear, editar i difondre la seva obra. En aquest context, els estats membres haurien d’estudiar l’adopció de modalitats especials de finançament de la seguretat social dels artistes, per exemple, recorrent a noves formes de participació econòmica, ja sigui dels poders públics, ja de les empreses que comercialitzen o exploten els serveis o les obres dels artistes.”

A Espanya: “El sistema de la Seguretat Social, configurat per l’acció protectora en les seves modalitats contributiva i no contributiva, es fonamenta en els principis d’universalitat, unitat, solidaritat i igualtat.” Article 1 de la LGSS. Dins la protecció social, a Espanya ens trobem que els treballadors poden tenir accés a dos tipus de prestacions: les contributives i les no contributives. Les primeres s’atorguen en funció de si la persona compleix els requisits d’afiliació i alta i els relatius a la seva aportació al sistema de Seguretat Social, per a la qual cosa s’han de tenir en compte tant els anys cotitzats com el que s’ha cotitzat. Les segones, però, es concedeixen en funció de si la persona es troba en una situació de necessitat en què necessita protecció i no tingui prou rendes.53 Per poder tenir accés a prestacions contributives, de més import que les no contributives, els músics han de poder complir aquests dos requisits. En primer lloc, s’exigeix com a condició general per tenir dret a les prestacions del règim general que la persona estigui afiliada i donada d’alta en aquest règim o en situació assimilada a l’alta quan es produeixi la contingència o situació protegida. (article 165 de la LGSS). Així, s’exigeix en les prestacions principals com les d’incapacitat temporal o permanent, naixement i cura del menor, risc durant l’embaràs i durant la lactància natural (aquí ha d’estar donada d’alta efectiva), mort i supervivència. Això no obstant, aquest requisit no encaixa amb la realitat dels músics, encara que s’hagin fet alguns passos per resoldre aquesta situació des de l’aprovació de l’“Informe de l’Estatut de l’artista”, com veurem, però aquests no han estat suficients.

En el cas dels músics contractats per compte d’altri sota la relació laboral especial, només se’ls sol donar d’alta el dia de l’actuació, per la qual cosa, si pateixen una malaltia, per exemple, no estaran donats d’alta el més probablement, tret que es trobin en situació d’alta assimilada per aplicació de les especificitats en la cotització de les persones artistes a la Seguretat Social i, per a això, caldria que les seves remuneracions haguessin estat elevades l’any en què es produeixi la contingència perquè se’ls tingui en aquesta situació durant llargs períodes de l’any, cosa que no passa sovint. En el supòsit dels músics autònoms, és molt habitual també que es donin d’alta només en els períodes en què tenen actuacions, per la qual cosa els passa una cosa semblant amb l’agreujant que ells només estaran donats d’alta durant el temps que ho estiguin específicament sense que hi hagi la possibilitat que es trobin en una situació assimilada a l’alta, cosa que els col·loca encara en una situació pitjor.

Aquesta circumstància s’ha posat de manifest de manera particularment greu en els accidents soferts pels músics en els seus desplaçaments al i des del lloc de l’actuació. En el cas dels músics treballadors per compte d’altri, atès que només se’ls dona d’alta el dia de l’actuació, si els viatges es fan el dia abans o l’endemà (com és habitual, en aquest darrer cas, atès que moltes actuacions són al vespre o a la nit) i es produeix l’accident, l’artista pot ser que 51 Marc Gruber, Challenges i opportunities for decent work in the culture and media sectors, Working Paper 324, OIT, 2019,

p. 33.

52 Recomanació aprovada, amb l’informe previ de la Comissió IV, a la 37a sessió plenària, el 27 d’octubre de 1980.

53 Ballester Pastor, Immaculada, “Lección 5. Acción Protectora”, a d. a., Manual básico de Seguridad Social, Atelier, 2016.

19 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

no estigui ni donat d’alta ni en situació assimilada a l’alta i, amb això, no se li reconegui com a accident de treball i no pugui tenir accés a la prestació d’incapacitat temporal o permanent, per la qual cosa es vegi forçat a interposar un procediment judicial perquè siguin els tribunals els qui dictaminin a aquest efecte.54 Aquesta qüestió ha estat objecte d’àmplia litigiositat davant dels tribunals55 i de discussió doctrinal.56 En el cas dels músics autònoms, la situació pot ser encara més problemàtica, sense voler justificar aquest comportament, perquè pot ser que només es donin d’alta a efectes fiscals per poder emetre la factura sense ni tan sols estar donat d’alta a la Seguretat Social.

A l’informe esmentat anteriorment, un 18 % dels músics autònoms donats d’alta a Hisenda en aquests moments no ho estaven a la Seguretat Social.57 En segon lloc, per tenir accés a la majoria de les prestacions s’exigeix, amb caràcter general, que hagi cotitzat durant un temps determinat, que varia segons la prestació.58 Així, per exemple, per a la pensió de jubilació es requereix que s’hagin cotitzat almenys quinze anys, dels quals dos han d’estar en els quinze anys immediatament anteriors a la data d’aquesta. Aquest requisit tampoc no és fàcil ni per als músics contractats sota la relació laboral especial ni per als músics autònoms. En el cas dels primers, ni fins i tot amb les particularitats del sistema de cotització dels artistes, molts no aconsegueixen complir amb aquest requisit, atès que el nombre de dies efectius de prestació de serveis (les seves actuacions), combinat amb les remuneracions que reben per cada actuació, baixes per a un percentatge elevat de la professió, no els permet tenir acreditats els períodes requerits. I, en el cas dels segons, encara és més difícil ateses les altes i baixes freqüents i atès que són pocs els qui es mantenen donats d’alta de manera continuada, a la qual cosa se suma que, en el cas dels treballadors autònoms, ni tan sols s’apliquen els sistemes d’integració de llacunes previstes per als treballadors per compte d’altri.59 A això s’hi afegeix el fet que l’import de les prestacions vindrà determinat, en la major part, per les quanties del que s’hagi cotitzat durant aquests anys, cosa que en el sector de la música comporta que les pensions, en el cas d’aconseguir-les, són molt baixes en general, tant en un supòsit com en l’altre.

A les pàgines següents, presentem una taula elaborada per l’autora on es detallen els requisits per a l’accés a cadascuna de les prestacions. De la mera lectura dels requisits de cadascuna, posada en relació amb les dades que tenim de la situació professional i laboral dels músics que hem anat esmentant, es poden endevinar les dificultats que tindran els músics per poder accedir a diverses d’aquestes.

Malauradament, i com veurem en aquest informe, des de l’aprovació de l’IdEA només s’ha aprovat una mesura per intentar pal·liar aquesta situació, l’anomenada cotització per a períodes d’inactivitat. Així i tot, és únicament aplicable als músics artistes en espectacles públics, no als músics autònoms. A més, atesa la manera com s’ha articulat, com explicarem, s’ha revelat molt poc eficaç per resoldre els problemes que es plantejaven.

A continuació de les taules, a partir de l’apartat següent, anirem tractant les mesures que s’han proposat, debatut, negociat i aprovat o que estan pendents d’adopció en matèria de protecció laboral i de Seguretat Social en l’ordre seguit a l’“Informe de l’Estatut de l’artista” per tal que sigui més fàcil fer-ne el seguiment i saber l’estat de situació de cada extrem tractat i proposat.

54 El mateix pot passar a l’efecte de la prestació de viduïtat per al seu cònjuge, per exemple, ja que, o bé s’exigeix que estigui

donat d’alta o amb alta assimilada i que hagi cotitzat 500 dies dins dels cinc anys anteriors a la mort, o bé, si no estava donat d’alta o amb alta assimilada, s’exigeixen quinze anys de cotització, període que ja hem vist que és molt difícil assolir per a un músic.

55 Sentència de 21 de juliol de 1992 de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia d’Aragó; Sentència de 9 de novembre de 2003 de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Galícia; Sentència de 23 de maig de 2003 de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia; Sentència de 23 de maig de 2003 de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia d’Aragó. Sentències citades a: E. Desdentado Daroca, La protección social de los artistas y de los profesionales taurinos, Editorial Bomazo, 2013.

56 Per a un ampli estudi de la matèria vegeu: d. a., Propuestas para un cambio en el Régimen de Protección Social de los artistas en espectáculos públicos, obra col·lectiva dirigida per I. García Perrote-Escartín i I. Alzaga Ruiz; Premis del Fons d’Investigació de la Protecció Social (FIPROS) 2011.

57 Eva Moraga Guerrero, op. cit., p. 45.

58 Encara que hi ha excepcions, com en el cas de la prestació per incapacitat permanent derivada de malaltia professional o d’accident, sigui laboral o no, en què no s’exigeix cap període previ de cotització.

59 En el cas dels artistes per compte d’altri, el Decret 2133/1975 preveia certes normes específiques per a la integració de llacunes, que van desaparèixer amb l’aplicació de la Llei 26/1985, de 31 de juliol, de mesures urgents per a la racionalització de l’estructura i de l’acció protectora de la Seguretat Social, ja derogada. Vegeu: E. Desdentado Daroca, op. cit., p. 40.

20 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

Taula 1. Quadre de l’acció protectora a Espanya60 Quadre de l’acció protectora a Espanya Prestacions en espècie Assistència sanitària Prestació farmacèutica Serveis socials

Prestacions econòmiques Subsidis Incapacitat temporal Naixement i cura del menor Risc durant l’embaràs Risc durant la lactància natural Cura de menors afectats per càncer o una altra malaltia greu Temporal, a favor de familiars Pensions Jubilació Incapacitat permanent Mort i supervivència Extraordinàries, per terrorisme Indemnitzacions Per lesions permanents Per incapacitat permanent parcial Per mort (AT i MP) Altres Protecció familiar Atur Auxili per defunció Prestació temporal de viduïtat

Quadre de l’acció protectora, Seguretat Social.

Accessible social.es/wps/portal/wss/internet/PortalEducativo/Profesores/Unidad3/PESS303 60

a:

https://www.seg-

21 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

Taula 2. Prestacions, requisits i característiques. Taula d’elaboració pròpia Prestació

Tipus de prest.

Situació protegida

Requisit d’alta

Requisit de cotització

Quantia de la prestació

Durada de la prestació

Treball. autònoms

Incapacitat temporal

Subsidi

 Malaltia comuna o professional.

Alta o en situació assimilada a l’alta en sobrevenir la contingència.

 Malaltia comuna: 180 dies cotitzats dins dels 5 anys immediatament anteriors.

Durada màxima: 365 dies, prorrogables 180 dies més si hi ha possible curació.

No es presumeix, com sí que passa amb els assalariats, que l’accident s’hagi produït al lloc i durant el temps de treball, sinó que cal acreditar-ho.

 Interrupció de l’embaràs, voluntària o no.

 Malaltia comuna i accident no laboral: el 60 % de la base reguladora des del quart dia de la baixa fins al vintè, inclusivament, i el 75 % des del dia 21 en endavant. El pagament entre el quart i el quinzè dia de la baixa va a càrrec de l’empresari, a partir del setzè la responsabilitat de pagament és de l’INSS o de la mútua.

 Gestació de la dona treballadora des del dia primer de la setmana 39.

 Malaltia professional o accident de treball: el 75 % de la base reguladora des de l’endemà de la baixa a la feina.

El 100 % de la base reguladora —serà la base de cotització per contingències comunes.

16 setmanes.

Quantia: el 100 % de la base reguladora —es calcula dividint les bases acreditades en els 6 mesos anteriors entre 180 (o els dies que hagi estat efectivament en alta en aquest període).

El 100 % de la base reguladora establerta per a la prestació per incapacitat temporal derivada de contingències comunes i en proporció a la reducció de la jornada.

Des que el menor compleix 9 mesos fins que compleixi 12 mesos.

 Accident de treball o no.  Menstruació incapacitant secundària.

 Accident de treball o no i malaltia professional: no s’exigeix cap període previ de cotització.  Gestació: els mateixos requisits que per al subsidi per naixement i cura de menor.

 Els períodes d’observació per malaltia professional.

Naixement i cura de menor

Subsidi

 Naixement.  Adopció.  Guarda amb fins d’adopció.

Alta o en situació assimilada a l’alta en sobrevenir la contingència.

 Acolliment familiar.

 Dona menor de 21 anys: no s’exigeix cap període mínim de cotització.  Dona de 21 anys o més i de menys de 26: 90 dies cotitzats dins dels 7 anys immediatament anteriors a l’inici del descans; o 180 dies en tota la seva vida laboral.  Dona de 26 anys o més: 180 dies cotitzats en els 7 anys immediatament anteriors a l’inici del descans; o 360 dies en tota la seva vida laboral.

Corresponsabi litat en la cura del lactant

Subsidi

Reducció de la jornada de treball en mitja hora per als progenitors, els adoptants i els guardadors per a la cura del lactant des

Alta o en situació assimilada a l’alta en sobrevenir la contingència.

Els mateixos requisits que per a la prestació per naixement i cura de menor.

22 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

dels 9 mesos fins als 12 mesos d’edat.

Naixement i cura del menor supòsit especial

Prestació no contributiva

Les mateixes que en el supòsit general d’aquest subsidi.

Alta o en situació assimilada a l’alta en sobrevenir la contingència.

Prestació

Tipus de prestació

Situació protegida

Requisit d’alta

Risc durant l’embaràs

Subsidi

El període de suspensió del contracte de treball en què no se la pot canviar de lloc de treball perquè no és tècnicament o objectivament possible, o no es pot exigir raonablement per motius justificats.

Prestació per contingències professionals

Dones que reuneixin tots els requisits del supòsit general d’aquest subsidi, llevat del requisit de cotització.

El 100 % de l’indicador públic de renda a efectes múltiples (IPREM), llevat que la base reguladora sigui inferior; en aquest cas, es prendrà aquesta última.

42 dies naturals a comptar del part, incrementable en 14 dies naturals en certs supòsits.

Requisit de cotització

Quantia de la prestació

Durada de la prestació

Alta

Els mateixos requisits que per a la prestació d’incapacitat temporal derivada de contingències professionals.

El 100 % de la base reguladora d’incapacitat temporal derivada de contingències professionals.

Des del dia en què s’iniciï la suspensió del contracte de treball fins que se n’iniciï la suspensió per maternitat o fins que es reincorpori al seu lloc de treball o a un altre de compatible amb el seu estat.

Risc durant la lactància natural

Subsidi

El període de suspensió del contracte de treball en què no se la pot canviar de lloc de treball perquè no és tècnicament o objectivament possible, o no es pot exigir raonablement per motius justificats.

Alta

Els mateixos requisits que per a la prestació per risc durant l’embaràs.

El 100 % de la base reguladora d’incapacitat temporal derivada de contingències professionals.

Fins que el fill compleixi 9 mesos o el dia en què la treballadora es reincorpori a la feina.

Cura de menors afectats per càncer o una altra malaltia greu

Subsidi

La reducció de jornada de treball d’almenys un 50 % dels progenitors per tenir cura d’un menor malalt de càncer o amb una malaltia greu amb ingrés

Alta

Els mateixos requisits que per a la prestació per naixement i cura del menor.

El 100 % de la base reguladora per a la prestació d’incapacitat temporal derivada de contingències professionals i en proporció amb la reducció de la jornada laboral.

Fins que cessi la necessitat de cura directa, o fins als 23 anys o fins als 26 anys si abans dels 23 anys s’acredités una

Especialitats a destacar per a treballadors autònoms

23 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

hospitalari de llarga durada.

discapacitat igual o superior al 65 %.

24 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

Prestació

Tipus de prestació

Situació protegida

Requisit d’alta

Requisit de cotització

Quantia de la prestació

Durada de la prestació

Especialitats a destacar per a treballadors autònoms

Incapacitat permanent contributiva

Pensió

Reduccions anatòmiques o funcionals greus, previsiblement definitives, que disminueixin o anul·lin la seva capacitat laboral. S’haurà de derivar de situació d’incapacitat temporal, llevat de certs casos.

Graus segons el percentatge de reducció de la capacitat de treball:

Alta o en situació assimilada a l’alta en sobrevenir la contingència

 Derivada de malaltia professional o d’accident, sigui laboral o no: no s’exigeix cap període previ de cotització.

 Incapacitat permanent parcial: quantitat a tant alçat.

24 mesos de la base reguladora que va servir per al càlcul del subsidi per incapacitat temporal.

 Incapacitat permanent parcial: quantitat a tant alçat.

No hi ha incapacitat permanent parcial per a ells.

a) Incapacitat permanent parcial. b) Incapacitat permanent total. c) Incapacitat permanent absoluta. d) Gran invalidesa.

 Incapacitat permanent parcial: 1.800 dies cotitzats en els 10 anys immediatament anteriors a la data en què s’hagi extingit la incapacitat temporal.  Incapacitat permanent: a) Si persona té menys de 31 anys: el període mínim de cotització serà la tercera part del temps transcorregut entre el moment en què va complir 16 anys i el fet causant. b) Si té 31 anys o més: la quarta part del temps transcorregut entre la data en què va complir 20 anys i el fet causant, amb un mínim de 5 anys. A més, almenys la cinquena part del període de cotització ha d’estar compresa dins dels 10 anys immediatament anteriors al fet causant.  Es podrà accedir a la pensió d’incapacitat permanent en graus d’absoluta o gran invalidesa derivada de contingències comunes, encara que la persona no estigui donada d’alta o en situació d’assimilada a l’alta. En aquest cas, s’exigeix haver cotitzat 15 anys de la manera indicada al punt b).

A més, si estiguessin cotitzant en diversos sistemes, les cotitzacions acreditades han de superposar-se almenys 15 anys (és a dir, no se sumen els períodes cotitzats en diferents sistemes).

 Incapacitat permanent total: El 55 % de la base reguladora, incrementable en un 30 % o un 50 % en casos d’accident de treball o malaltia professional en certs casos, i en un 20 % per als més grans de 55 anys per falta de preparació general.

El càlcul de la base reguladora serà diferent segons la causa de la incapacitat.

 Incapacitat permanent total: pensió vitalícia, substituïble per una indemnització a tant alçat si la persona és menor de 60 anys.  Incapacitat permanent absoluta: pensió vitalícia.

No hi ha integració de llacunes per a ells en el càlcul de la base reguladora de les pensions d’incapacitat permanent per contingències comunes.

 Gran invalidesa: pensió vitalícia.

 Incapacitat permanent absoluta: El 100 % de la base reguladora, incrementable en un 30 % o un 50 % en casos d’accident de treball o malaltia professional en certs casos.

El càlcul de la base reguladora varia segons la causa de la incapacitat i la situació d’alta o assimilada o “no alta”.  Gran invalidesa: import de la pensió segons si és incapacitat permanent total o absoluta, incrementada amb un complement per remunerar la persona que l’atengui, que no podrà ser mai inferior al 45 % de la pensió percebuda.

25 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

Prestació

Tipus de prestació

Lesions permanents no incapacitants

Jubilació contributiva

Pensió

Situació protegida

Requisit d’alta

Requisit de cotització

Quantia de la prestació

Durada de la prestació

Lesions, mutilacions i deformacions de caràcter definitiu, causades per accidents de treball o malalties professionals que no arribin a constituir una incapacitat permanent, però que disminueixin la integritat física.

Alta o en situació assimilada a l’alta en sobrevenir la contingència.

No s’exigeixen requisits de cotització.

Indemnització a tant alçat segons el barem.

Es cobra d’una sola vegada.

Situació de tercera edat.

Alta o en situació assimilada a l’alta en sobrevenir la contingència.

 Haver complert 67 anys o 65 quan s’acreditin 38 anys i 6 mesos de cotització.

Base reguladora: cal dividir entre 378 la suma de les bases de cotització durant els 324 mesos anteriors al mes del fet causant segons unes regles.

Pensió vitalícia

 15 anys cotitzats com a mínim, dels quals 2 han d’estar en els 15 anys immediatament anteriors.

(Es pot accedir tant estant donat d’alta o amb alta assimilada com no trobant-se en aquesta situació.)

Quantia: Pels primers 15 anys cotitzats: 50 %.

A partir de l’any 16, per cada mes addicional de cotització, comprès entre els mesos 1 i 248, s’afegirà el 0,19 %, i per cadascun dels que ultrapassin el mes 248 s’hi afegirà el 0,18 %.

Especialitats a destacar per a treballadors autònoms

Només s’hi integren les llacunes de cotització dels 6 mesos següents a cada període en què el treballador autònom hagi accedit a la prestació per cessament d’activitat. S’integra amb la base mínima de la taula general (article 322 de la LGSS).

Possibilitat de complement si es demora la jubilació d’un 4 % per cada any cotitzat entre la data de compliment de l’edat i la jubilació o quantitat a preu fet.

S’hi integren les llacunes de cotització: les primeres 48 mensualitats s’integraran amb la base mínima d’entre totes les existents a cada moment, i

26 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

la resta de mensualitats amb el 50 % d’aquesta base mínima (article 197.4 de la LGSS).

27 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

Prestació

Tipus de prestació

Mort i supervivència

Situació protegida

Requisit d’alta

Requisit de cotització

Quantia de la prestació

Mort per qualsevol causa.

Alta o en situació assimilada a l’alta en sobrevenir la contingència

 Pensió de viduïtat: si la persona morta estava donada d’alta o en situació assimilada i havia cotitzat 500 dies dins dels 5 anys anteriors a la mort. Si la mort fos per accident, sigui o no de treball o per malaltia professional, no s’exigeix cap mínim de cotització.

 Auxili per defunció: percepció immediata per a despeses de sepeli.

Si no estava donat d’alta o amb alta assimilada, s’exigeixen 15 anys de cotització.

Base reguladora: càlcul diferent segons la situació de la persona morta (actiu/pensionista) i la causa de la defunció (c. comuna o c. professional).

Tipus de prestació:  Auxili per defunció.  Pensió vitalícia de viduïtat.  Pensió d’orfandat.  Pensió vitalícia o subsidi temporal a favor de familiars.

Prestació per desocupació

Subsidi d’atur

Prestació contributiva

Subsidi

Durada de la prestació

Especialitats a destacar per a treballadors autònoms

120 dies si s’ha cotitzat de 360 a 539 dies.

Els treballadors autònoms tenen la prestació per cessament d’activitat (no la prestació per desocupació).

 Pensió de viduïtat: Quantia: el 52 %, el 60 % o el 70 % segons els casos.

 Indemnització a tant alçat en cas de mort per accident de treball o malaltia professional.

 Pensió d’orfandat:

 Prestació d’orfandat a fills de morta per violència contra la dona.

Si la mort és causada per accident de treball o malaltia professional, es té dret a una indemnització a tant alçat.

El 20 % de la base reguladora (calculada igual que per a la pensió de viduïtat).

Quan s’extingeixi la relació laboral o quan se suspengui el contracte per certes causes.

Alta o en situació assimilada a l’alta

Situació de desocupació.

Haver esgotat la prestació per desocupació i tenir responsabilitats familiars.

Haver cotitzat almenys 360 dies en els 6 anys anteriors.

El 70 % de la base reguladora els primers 180 dies i el 60 % a partir del 181 dia.

La base reguladora és la mitjana de la base per la qual s’hagi cotitzat en els darrers 180 dies.

Haver esgotat la prestació per desocupació, no tenir

Haver cotitzat com a mínim 3 mesos i tenir responsabilitats familiars.

Haver cotitzat almenys 6 mesos, encara que no tinguin responsabilitats familiars.

El 80 % de l’IPREM mensual.

Variable segons les característiques del treballador i les càrregues familiars.

Més grans de 52 anys: haver cotitzat almenys 6 anys.

28 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

responsabilitats familiars i ser més gran de 45 anys.

Les persones de més de 52 anys, fins i tot sense responsabilitats familiars, que hagin cotitzat almenys 6 anys al llarg de la seva vida laboral.

29 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

Prestació Protecció a la família

 Períodes de cotització assimilats per part: a l’efecte de pensions contributives de jubilació i d’incapacitat permanent, es computen a favor de la treballadora 112 dies de cotització per cada part i 14 dies més per cada fill a partir del segon en parts múltiples (llevat que s’hagi cotitzat durant totes les 16 setmanes o el temps corresponent si fos un part múltiple).  Beneficis per cura de fills o menors: es computa com a període cotitzat amb caràcter general, excepte per al compliment del període mínim de cotització exigit, aquell en què s’hagi interromput la cotització a causa de l’extinció de la relació laboral o de la finalització del cobrament de prestacions per desocupació quan aquestes circumstàncies s’hagin produït entre els 9 mesos anteriors al naixement, o els 3 mesos anteriors a l’adopció o acolliment permanent d’un menor, i la finalització del sisè any posterior a aquesta situació.

El període computable com a cotitzat és com a màxim de 270 dies per fill o menor adoptat o acollit, sense que en cap cas pugui ser superior a la interrupció real de la cotització.

Aquest benefici només es reconeix a un dels progenitors. No pot superar els 5 anys considerats com a cotitzats.  Prestació familiar en la modalitat contributiva: Per cura de fill o familiar, els períodes de fins a 3 anys d’excedència es consideren períodes de cotització efectius a l’efecte de la jubilació, incapacitat permanent, mort i supervivència, maternitat i paternitat.

Els 3 primers anys de reducció de jornada per cura del menor es computen incrementades fins al 100 %.

30 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

II. Mesures en matèria de protecció laboral i Seguretat Social, en l’ordre de l’“Informe de l’Estatut de l’ar sta”, proposades, debatudes, aprovades o pendents d’adoptar 1. Representa vitat sindical i promoció de la capacitat d’interlocució del teixit associa u A Problema Els requisits per ser sindicat més representatiu i així participar en la negociació col·lec va, així com les condicions per ser elector i elegible en unes eleccions sindicals, són de compliment di cil en el sector musical, cosa que debilita la capacitat de negociació col·lec va dels músics.

Diferents organitzacions sindicals de l’àmbit artístic i cultural61 havien posat de manifest les dificultats que els artistes tenen per poder exercir el seu dret a sindicar-se, a triar els seus representants sindicals i a intervenir en la negociació col·lectiva atesos els requisits que exigeix la normativa laboral.

Als convenis sectorials, que serien els adequats en aquest àmbit, estan legitimats per negociar en representació dels treballadors els sindicats que siguin considerats més representatius en l’àmbit estatal o de la comunitat autònoma si l’àmbit territorial del conveni és autonòmic, o els sindicats que compten amb un mínim del 10 % dels membres dels comitès d’empresa o delegats de personal en l’àmbit geogràfic i funcional a què es refereixi el conveni.62 I aquí és on apareixen les barreres per a la representativitat sindical en l’àmbit artístic atesa la seva idiosincràsia peculiar.

Perquè un sindicat sigui considerat en l’àmbit estatal com a més representatiu necessita poder acreditar un 10 % o més del total de delegats de personal i dels representants dels treballadors als comitès d’empresa, i en l’àmbit autonòmic es requereix un 15 %.63 Els delegats de personal i els representants dels treballadors dels comitès d’empresa es trien en eleccions sindicals. Perquè un treballador pugui ser elector dels representants dels treballadors necessita tenir una antiguitat a l’empresa almenys d’un mes, i per poder ser elegit com a tal l’antiguitat ha de ser de sis mesos.

En el sector de la música les contractacions solen produir-se per un sol dia, excepte aquells que treballen en orquestres consolidades, musicals o hotels. També són escassos els grups musicals que es constitueixin com a empreses i encara menys que tinguin músics en plantilla contractats per més d’un dia. Se’ls contracta per actuació.

Per tant, els requisits que estableix la normativa són de compliment molt difícil en l’àmbit musical. Això té com a conseqüència que no hi pugui haver sindicats representatius o amb prou representativitat per poder negociar amb les empreses les condicions laborals dels músics. S’han trobat solucions informals com ara que, per exemple, un sindicat sigui convidat per les parts empresarial i sindical a participar en la negociació col·lectiva, però els escassos resultats que hi ha hagut han trigat anys a fructificar.

A això s’afegeix el fet que, atès que molts músics tenen un perfil mixt, operant de vegades com a treballadors autònoms, d’altres sent contractats per compte d’altri, moltes de les organitzacions representatives d’aquestes són associacions, no sindicats, que engloben tant músics treballadors per compte propi com per compte d’altri, cosa que fa més complexa la situació.64

Vegeu, per exemple, la Unión de Actores y Actrices: informe #EstatutodelArtista, 2015 (https://www.uniondeactores.com/images/recursos/documentos/20151204_Estatuto_del_Artista_Union_de_Actores_y_A ctrices.pdf). Aquestes reivindicacions també es van recollir al Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA): 36 propostes per a la millora de la condició professional en el món de la cultura, 2014, p. 34.

62 Article 87 de l’Estatut dels treballadors.

63 Article sisè de la Llei orgànica 11/1985, de 2 d’agost, de llibertat sindical.

64 És el que passa a les organitzacions que formen part de la Unión de Músicos, per exemple.

61

31 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

Què es va proposar a l’IdEA L’IdEA es va fer ressò d’aquesta situació, i al punt 33 es va recomanar que s’emprengués “una ampliació del sistema de representació sindical i dels requisits per triar i ser elegit com a delegat sindical” i s’aconseguissin “fórmules d’ampliació de la participació i la representació sindical en l’àmbit de la cultura”, sempre en diàleg amb els agents socials.

A més, al punt 34 es va proposar que el tema de la representació sindical dels treballadors per compte propi de la cultura es portés a la Subcomissió per a l’estudi de la reforma del RETA que en aquells moments estava en marxa.

Mesura proposada pel Govern no aprovada  Es va proposar reduir l’antiguitat per ser elector a l’efecte de les eleccions sindicals almenys a vint dies.

Durant la legislatura passada no es va tenir l’oportunitat de negociar cap mesura per millorar la representativitat sindical dels músics i altres artistes, ja que des del Govern es va traslladar que la complexitat de la matèria i les possibles reticències dels sindicats majoritaris feien molt difícil avançar en cap reforma.

No obstant això, el desembre del 2023, el Govern va aprovar el Reial decret llei 7/2023,65 en què va incloure una disposició relativa a la millora de la representativitat sindical, tot motivat pel fet que en la Decisió d’execució del Consell de la Unió Europea relativa a l’aprovació de l’avaluació del Pla de recuperació i resiliència d’Espanya, de 16 de juny de 2021, s’havia inclòs com una de les fites a complir dins del desenvolupament de l’Estatut de l’artista la qüestió de la representativitat sindical. No es va informar prèviament el sector que aquesta mesura s’inclouria en aquest Reial decret llei òmnibus, però.

Es tracta de l’apartat tres de l’article primer del Reial decret llei 7/2023, que establia que, en l’àmbit de les eleccions a òrgans de representació en les arts escèniques, audiovisuals i musicals, tant les persones artistes com les que fan activitats tècniques o auxiliars podrien ser electores si tenen una antiguitat a l’empresa de, com a mínim, vint dies.

Del que hem explicat abans es pot deduir clarament l’escàs impacte i la poca efectivitat que aquesta mesura tindria en el context musical ateses les característiques de la contractació dels músics i la impossibilitat de la majoria d’aconseguir una antiguitat de vint dies en cap empresa del sector. De tota manera, aquest Reial decret llei no va ser convalidat i actualment està derogat.

65 Reial decret llei 7/2023, de 19 de desembre, pel qual s’adopten mesures urgents, per completar la transposició de la

Directiva (UE) 2019/1158, del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, relativa a la conciliació de la vida familiar i la vida professional dels progenitors i cuidadors, i per la qual es deroga la Directiva 2010/18/UE del Consell, i per a la simplificació i millora del nivell assistencial de la protecció per desocupació.

32 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

Passos següents Com que la mesura que es proposava no resoldria res en el cas dels músics, en aquesta legislatura caldrà continuar impulsant mesures que facilitin de manera real i efectiva la representació sindical dels músics. Com a requisits per ser elector o elegible es podria tenir en compte, més que l’antiguitat, el nombre de dies d’alta al règim d’artistes en un determinat període de temps en combinació amb altres mesures lligades a la circumscripció electoral, com proposava la Unión de Actores, per exemple.66

B. Problema  Manca de convenis col·lectius específics per al sector musical que s’adeqüin a la seva realitat.

En relació amb la representativitat i la capacitat d’interlocució de les organitzacions de músics, les principals reivindicacions van estar centrades en la manca de convenis col·lectius específics en el sector de la música, tant estatals com autonòmics, per a les actuacions en viu en festivals, festes, sales de música, mitjans de comunicació, així com per a l’àmbit de les gravacions sonores o el del professorat d'ensenyaments musicals.67 En l’àmbit estatal s’aplicava el I Conveni col·lectiu estatal del personal de sales de festa, ball i discoteques, subscrit el 2012,68 en la negociació del qual no va participar cap organització sindical de treballadors de la música; per això es va considerar que no s’adequava a la realitat del sector.69 En el seu àmbit d’aplicació, en el grup B corresponent al personal artístic s’incloïen els músics instrumentistes i cantants de tots els gèneres i especialitats musicals i s’indicaven com a exemples de les empreses afectades, ja que s’utilitzava l’expressió “tals com”, les “sales de festa, sales de ball, sales de varietats, discoteques, cafè concert, cafè cantant, cafè teatre, sales de varietats i folklòriques, tablaos flamencs i similars”. Aquesta enumeració restrictiva no incloïa ni les sales de música en viu ni les sales de concerts o clubs de música, cosa que s’assenyala que hauria servit per no aplicar-ho, segons denunciava la Coordinadora Sindical de Trabajadores/as Músicos.70 En l’àmbit autonòmic, a Galícia ens trobem el I Conveni col·lectiu del sector d’orquestres de revetlla de Galícia71, l’àmbit funcional del qual inclou totes les empreses amb personal artístic (músics instrumentistes i cantants i personal tècnic) que tinguin per objecte social amenitzar la música de ball en directe, amb coreografia o sense.72 Després hi ha convenis col·lectius autonòmics en el context dels espectacles públics en els quals es fa menció de músics i cantants i que són aplicables a cada àmbit territorial,73 i convenis d’empresa relatius a orquestres de caràcter públic i de bandes.74 En el cas dels músics d’hotel als quals s’han considerat treballadors per compte d’altri, en diverses sentències se’ls aplica els convenis d’hostaleria. Recentment s’ha començat la negociació d’un

66Op. cit.

67 Vegeu, per exemple, el capítol dedicat a la música elaborat per la Unió de Músics de Catalunya del document Plataforma

per a l’Estatut de l’Artista (PECA) Estatuto del artista y del creador. Documentos sectoriales de análisis de la situación y propuestas de mejora, de 26 de juliol de 2012, conegut com a “Borrador del Libro blanco del Estatuto del artista y del creador” (2010-2012). Ha estat elaborat de manera conjunta per diferents associacions representatives del sector cultural.

68 Resolució de 26 d’abril de 2012, de la Direcció General d’Ocupació, per la qual es registra i es publica el Conveni col·lectiu estatal del personal de sales de festa, ball i discoteques.

69 Era una reivindicació històrica de la Coordinadora Sindical de Trabajadores/as Músicos.

70 Així ho indica la Coordinadora Trabajadores/as Músicos: “L’absència d’aquesta menció «ha estat utilitzada de manera mesquina» durant anys: «No som discoteques, no hi sortim.» Després de quatre dècades no se’ls ha sentit dir una altra cosa (falsa) a les sales que els seus establiments no estem subjectes a cap conveni col·lectiu.” http://coordinadorasindical.org/convenio-colectivo-estatal-del-personal-de-salas-de-conciertos-y-de-musica-en-vivo. Data d’accés: 14 de març de 2024. Vegeu també: http://coordinadorasindical.org/somos/que-es-cst-musicos Actualitzat el 24 de març de 2023. Data d’accés: 14 de març de 2024.

71 Resolució de 9 de gener de 2017, de la Secretaria General d’Ocupació, per la qual es disposa la inscripció en el registre i la publicació del I Conveni col·lectiu del sector d’orquestres de revetlla de Galícia 2017-2018.

72 Les empreses afectades pel conveni són “totes aquelles empreses que duguin a terme activitats musicals en revetles, sessió de vermut, festes a l’aire lliure, sales de ball, discoteques, restaurants, casaments, enregistraments fonogràfics, videogràfics i actuacions als mitjans audiovisuals, així com aquelles activitats complementàries, connexes o similars, amb la condició que l’activitat principal sigui l’espectacle musical de ball en directe, tant en espais a l’aire lliure com coberts”.

73 Per exemple, el Conveni col·lectiu del sector de professionals de la dansa, circ, varietats i folklore de la Comunitat de Madrid.

74 Vegeu la llista i els textos de convenis d’aquestes orquestres a la web de l’Asociación de Músicos Profesionales de Orquestas Sinfónicas (AMPOS) https://www.ampos.es/convenios/ Data d’accés: 14 de març de 2024.

33 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

conveni per a músics i artistes que treballen en hotels a Santa Cruz de Tenerife i que, si s’aprova, podria ser una referència nacional perquè no hi ha res similar fins ara.75

Què es va proposar a l’IdEA L’IdEA no inclou cap mesura addicional, a més de les esmentades anteriorment relatives a la representativitat sindical i els requisits per ser elector i elegible a les eleccions sindicals, que difereixi de trobar una solució a la modificació normativa, ja que s’entén que si es rebaixen els requisits serà més fàcil que els artistes i els músics puguin participar en la negociació de convenis col·lectius. Tanmateix, la modificació de la normativa és el que és de difícil d’aconseguir, com s’ha pogut comprovar en la passada legislatura, ja que es considera necessari que hi hagi un interès i una predisposició dels sindicats generalistes majoritaris per fer-ho.

Mesures  No n’hi ha hagut Atès que no s’ha aprovat finalment cap mesura de millora de la representativitat sindical dels músics, aquesta situació no canviarà en el futur proper, encara que hi ha hagut alguns canvis en les circumstàncies anteriors.

El 2023 es va assolir l’acord sobre el II Conveni col·lectiu estatal, que substitueix l’anterior i que va passar a denominar-se Conveni col·lectiu estatal del personal de sales de festa, ball, discoteques, locals d’oci i espectacles d’Espanya,76 en les negociacions del qual va participar la Coordinadora Sindical de Trabajadores/as Músicos, encara que no com a part sindical del conveni.77 Segons aquesta organització, la seva participació va servir perquè s’hagin incorporat temes concrets que afectaven els drets laborals, d’autor i de propietat intel·lectual dels músics, així com per incloure expressament, entre les empreses afectades pel conveni, les sales de música en viu, entre les quals s’esmenten a títol enunciatiu les sales de concerts, els clubs de música i els bars musicals, que abans no s’esmentaven expressament.

Passos següents Queda pendent iniciar un procés per a l’adaptació dels requisits per ser sindicat més representatiu en l’àmbit de la música i de la cultura a la realitat del sector de manera que aquestes puguin participar en la negociació dels convenis col·lectius i puguin influir, així, en la definició i la delimitació de tots els aspectes que es recullen en un conveni perquè responguin a les circumstàncies i les característiques pròpies d’aquest àmbit.

75 Vegeu: Carla Rivero, “Los sindicatos encaminan el convenio para músicos y artistas que trabajan en los hoteles”, La

Província, 2 de gener de 2023, https://www.laprovincia.es/cultura/2023/01/02/sindicats-encaminan-convenio-musicosartistes-80609870.html.

76 Resolució de 24 de març de 2023, de la Direcció General de Treball, per la qual es registra i publica el Conveni col·lectiu estatal del personal de sales de festa, ball, discoteques, locals d’oci i espectacles d’Espanya. La seva vigència és de l’1 de gener de 2023 al 31 de desembre del 2025.

77 Així consta a l’Acta d’Acord de la Comissió Negociadora del II Conveni col·lectiu estatal publicada al web de la Coordinadora Sindical de Trabajadores/as Músicos: http://coordinadorasindical.org/convenio-colectivo-estatal-del-personal-de-salas-deconciertos-y-de-musica-en-vivo. Data d’accés: 14 de març de 2024.

34 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

C. Problema  Manca de capacitat de negociació dels honoraris per part de les organitzacions de treballadors autònoms del sector ar s c i cultural Diverses associacions de l’àmbit artístic han explicat les dificultats que troben els seus treballadors autònoms a l’hora de negociar els seus honoraris amb editorials, galeries o productores, atès que es troben en una posició d’inferioritat davant d’aquestes entitats. És una reivindicació històrica sobretot en l’àmbit editorial i de les arts plàstiques, per les dificultats d’artistes plàstics, escriptors, traductors, il·lustradors o guionistes de negociar els seus emoluments davant les empreses que els contracten.

Per contrarestar aquesta situació de debilitat negociadora es demanava la possibilitat que aquestes associacions poguessin negociar acords amb les associacions d’empreses que els contracten amb la inclusió de taules de remuneració i honoraris, a manera de les taules salarials dels convenis col·lectius. Fins i tot es demanava la possibilitat de publicar llistes d’honoraris, qüestió que ha denegat diverses vegades la Comissió en Defensa de la Competència, que fins i tot ha sancionat diferents organitzacions d’autònoms per aquest motiu.

No ens consta que els músics reivindiquessin aquestes qüestions de manera expressa i entenem que es deu principalment al fet que gran part dels seus ocupadors o parts contractants són entitats del sector públic que emmarquen les seves relacions contractuals sota la normativa de contractació del sector públic i no com a relacions laborals, cosa que exclou la possibilitat que hi hagi negociació col·lectiva en la major part dels casos. El que sí que és cert és que des d’altres àmbits de les arts escèniques78 sí que s’ha estat reivindicant que s’obri un debat sobre els honoraris que abonen pels espectacles per les administracions públiques, ja que moltes vegades són imposats per aquestes, sense que hi hagi marge per a la negociació, cosa que deixa en condicions molt precàries les companyies i els grups musicals, ja que s’ofereixen caixets que continuen mantenint-se en nivells del 2008, any de la crisi econòmica.

Les dificultats que troben els treballadors autònoms per a la negociació, no només dels seus honoraris, sinó també de la resta de condicions de la seva contractació, han estat posades en relleu per l’Organització Internacional del Treball79 i és una situació comuna als països del nostre entorn. De fet, el 2022 la Comissió Europea ha adoptat una comunicació que recull les directrius sobre l’aplicació del dret de la competència de la Unió als convenis col·lectius relatius a les condicions laborals de les persones que treballen per compte propi sense assalariats,80 que pretén donar orientacions destinades a solucionar aquest problema. En aquesta comunicació s’estableix que hi ha circumstàncies específiques que permetrien la signatura d’acords per part dels treballadors autònoms amb les empreses a les quals presten serveis en què es recullin estipulacions sobre les remuneracions.

Què es va proposar a l’IdEA Al punt 35 de l’IdEA es plantejava que s’abordarien les reformes normatives necessàries perquè les associacions o sindicats representatius de treballadors autònoms poguessin no només negociar amb les associacions d’empresaris acords d’interès professional que incloguessin les qüestions remuneratives, sinó que també poguessin publicar llistes d’honoraris, amb la finalitat d’orientar sobre preus mitjans del mercat.

Mesura aprovada  Les associacions i els sindicats d’autors podran acordar condicions generals per al contracte de producció i publicar llistes d’honoraris i informació no vinculant sobre preus de mercat, però aquesta mesura deixa fora els ar stes intèrprets o executants i altres pus de contracte.

78 Per exemple, en el de la dansa.

79 Organització Internacional del Treball, La protección social en el sector de la cultura y la creación. Prácticas e innovaciones

en países seleccionados, ILO Documento de Trabajo de la OIT 28, OIT, Ginebra, 2022, p. 59.

80 Comunicació de la Comissió, Directrius sobre l’aplicació del dret de la competència de la Unió als convenis col·lectius relatius a les condicions laborals de les persones que treballen per compte propi sense assalariats (2022/C 374/02).

35 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

Va passar totalment desapercebut, però a la Llei 2/2019, d’1 de març,81 per la qual es modifica el Text refós de la Llei de propietat intel·lectual, es va introduir una disposició en una altra norma82 que anava dirigida a donar una solució a aquesta qüestió, almenys en alguns casos.83 Aquesta disposició recull que les associacions i els sindicats d’autors podran acordar amb les associacions amb què treballen condicions generals per al contracte de producció, incloent-hi els aspectes remuneradors, i que, mentre no hi hagi un acord, podrien publicar a efectes informatius llistes d’honoraris i informació no vinculant sobre preus mitjans del mercat. Aquesta mesura, però, només es refereix a autors i únicament a l’efecte del contracte de producció, atès que va ser promoguda pel sindicat de guionistes Alma84 i estava molt feta a mida del que aquesta organització sindical havia defensat. No podrien acollir-s’hi les associacions de músics intèrprets o executants que siguin treballadors autònoms pel fet de no ser autors i perquè la majoria dels contractes que se signen són contractes per a actuacions musicals o per a enregistraments. Per tant, aquesta mesura no s’adapta a la realitat del sector musical i queda pendent, doncs, negociar una proposta que es pugui aplicar a la música.85

Passos següents Cal impulsar mesures que permetin que les associacions de músics autònoms, ja siguin artistes intèrprets o executants o autors, puguin negociar les seves condicions contractuals, incloent-hi les remuneratòries, amb les associacions de les empreses que els contracten. Així mateix, i atès el pes de la contractació dels músics per part de les entitats del sector públic, seria fonamental promoure fórmules que impedeixin la imposició d’honoraris i caixets per part d’aquestes als músics i facilitar que aquests siguin dignes i adequats a les circumstàncies específiques del músic contractat i del seu projecte musical.

D. Problema  Manca de legitimació processal de les associacions professionals per actuar en nom dels seus associats Durant molts anys ha estat reivindicada per diferents associacions representatives del sector, i així es va traslladar durant els treballs de la Subcomissió de l’EA,86 la necessitat d’arbitrar un sistema similar al que hi havia regulat per a les associacions d’usuaris i consumidors, que els permetia tenir la legitimació per a la defensa dels drets i els interessos dels seus associats, així com els interessos generals dels consumidors i els usuaris.

S’argumenta que, en la majoria dels casos, els artistes, els creadors i la resta dels treballadors de la cultura, davant d’incompliments contractuals o la inclusió de clàusules abusives, no reclamen per la via judicial per por de les represàlies posteriors, ja que el qui reclama sol veure’s com una persona conflictiva i es té a por que se’ls col·loqui en una “llista negra” que els faci impossible o molt difícil ser contractats. En el sector també hi ha pràctiques il·legals d’inclusió de clàusules abusives als contractes que algunes editorials, productores i altres empreses inclouen de manera generalitzada en els seus contractes i que afecten una generalitat d’artistes. Per això, una possible solució seria que les associacions i federacions del sector poguessin actuar en nom dels seus associats i, a més, també ho poguessin fer en defensa dels interessos generals d’artistes del sector en què fossin representatives.

81 Llei 2/2019, d’1 de març, per la qual es modifica el Text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret

legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, i la Directiva (UE) 2017/1564 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de setembre de 2017.

82 En concret, el Reial decret llei 3/2004, de 25 de juny, per a la racionalització de la regulació del salari mínim interprofessional i per a l’increment de la seva quantia.

83 La Llei 2/2019, d’1 de març, per la qual es modifica el Text refós de la Llei de propietat intel·lectual, va incloure una disposició final cinquena que, al seu torn, introduïa una disposició addicional en una altra norma, el Reial decret llei 3/2004, de 25 de juny, per a la racionalització de la regulació del salari mínim interprofessional i per a l’increment de la seva quantia, que preveia la possibilitat de publicar llistes d’honoraris en certs casos.

84 Vegeu: Alma, “Alma consigue la aprobación legislativa del punto 35 del informe del Estatuto del artista”, 2 de març de 2019, https://sindicatoalma.es/alma-consigue-la-aprobacion-legislativa-del-punto-35-del-informe-del-estatut-del-artista/.

Data d’accés: 14 de març de 2024.

85 Per a més informació sobre aquesta mesura vegeu: Eva Moraga Guerrero, “Listado de honorarios para autores: una medida aprobada del Estatuto del artista que ha pasado desapercibida en el sector. ¿Una puerta medio abierta?”, Por & Para, 2019, https://porypara.es/blog_porypara/listados-de-honorarios-para-autores-una-medida-aprobada-del-estatuto-del-artistaque-ha-pasado-desapercibida-en-el-sector-una-puerta-medio-abierta/#_ftn1.

86 En aquest sentit, en la compareixença d’Eva Moraga Guerrero com a ponent experta a la Subcomissió s’hi va fer referència.

FADIP és una altra de les organitzacions que ho ha estat reivindicant tradicionalment.

36 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

Què es va proposar a l’IdEA El punt 36 de l’IdEA va recollir la recomanació expressa de modificar l’article 11 de la Llei d’enjudiciament civil perquè les associacions professionals tinguessin “la legitimació processal d’actuar en nom dels seus associats davant d’abusos i fraus col·lectius en el sector, a semblança de les associacions de consumidors”.

Mesura aprovada  Legitimació processal de les associacions de professionals de l’art i la cultura per a la defensa en un procediment judicial dels treballadors autònoms.

En la legislatura passada el Govern va aprovar al Consell de Ministres, el 20 de desembre de 2022, l’Avantprojecte de llei d’accions de representació per a la protecció dels interessos col·lectius dels consumidors, 87que implicava la transposició d’una directiva europea relativa a les accions de representació per a la protecció dels interessos col·lectius dels consumidors. Aquest avantprojecte introduïa reformes tant a la Llei d’enjudiciament civil com a la Llei general per a la defensa de consumidors i usuaris.

El Ministeri de Cultura i Esport va considerar, doncs, que aquesta reforma de la Llei d’enjudiciament civil era l’instrument88 adequat per negociar amb el Ministeri de Justícia la inclusió de la recomanació del punt 36 de l’IdEA. Després dels treballs entre tots dos ministeris es va traslladar al sector una primera proposta en què, en comptes de centrar-se en la legitimació processal, que era el que es demanava i el que es recollia a l’Estatut de l’artista, s’afegia un apartat relatiu a la capacitat per ser part de les associacions de professionals del sector artístic i cultural per a l’exercici d’accions de representació quan les persones que hi haguessin estat perjudicades per un fet danyós fossin treballadors per compte propi sense personal al seu servei.

Aquesta proposta tenia dos aspectes controvertits que van ser discutits. El primer, relatiu a la capacitat per ser part, va ser rebutjat per totes les organitzacions, ja que tota associació té capacitat per ser part en un procediment judicial pel fet de tractar-se d’una persona jurídica, i així ja es recull des de sempre a la Llei d’enjudiciament civil. El que no sempre té una associació és legitimació processal per actuar en defensa dels associats i encara menys en defensa d’interessos generals dels professionals de tot un sector per pràctiques abusives. El segon aspecte era el relatiu al fet que es limitava la possible actuació de les associacions a la defensa dels treballadors autònoms de la cultura que no tinguessin assalariats. Hi va haver discrepàncies molt importants entre diferents organitzacions que es trobaven a la taula de negociació sobre aquesta restricció i no hi va haver possibilitat d’arribar a un consens. En aquell moment es van convocar eleccions i no es va continuar avançant en la mesura.

No obstant això, i per les mateixes raons que ja expliquem en relació amb l’única mesura que s’ha intentat en matèria de representativitat sindical fins ara, es va introduir al Reial decret llei 6/2023 una disposició per regular la legitimació processal de les associacions de professionals de l’art i la cultura per tal de complir les fites a què s’havia compromès Espanya en relació amb l’Estatut de l’artista al Pla de recuperació, transformació i resiliència.

Aquesta va consistir en la inclusió d’un nou article 11 quater a la Llei d’enjudiciament civil en què s’estableix la legitimació de les associacions de professionals del sector artístic i cultural que tinguin com a objecte la defensa i la protecció d’aquests per poder defensar en un judici els interessos dels seus associats i els de l’associació, així com els interessos generals dels treballadors autònoms que els donin la seva autorització. També poden actuar quan hi hagi una pluralitat indeterminada o de difícil determinació de treballadors per compte propi de la cultura que s’hi puguin veure afectats. Aquesta legitimació també s’estén a federacions, confederacions i unions. A més, es recull la legitimació del Ministeri Fiscal per emprendre accions en defensa dels treballadors autònoms de la cultura. Com es pot observar, ja no es va incloure la restricció relativa que només es pogués actuar en defensa dels treballadors autònoms que no tinguessin assalariats.

Aquest reial decret llei va ser convalidat, per la qual cosa la mesura es troba en vigor. És un avenç important per al sector perquè permetrà a les organitzacions representatives de professionals de la cultura, incloent-hi les de la música, actuar davant de pràctiques abusives i fraudulentes que afectin un nombre determinat o indeterminat d’artistes, autors i treballadors de la cultura. Tot i això, caldrà esperar per veure’n l’impacte en la millora de la defensa dels drets i els interessos dels músics, en particular, perquè no s’ha inclòs cap provisió relativa a l’execució 87 Vegeu:

https://www.mjusticia.gob.es/es/AreaTematica/ActividadLegislativa/Documents/Anteproyecto%20de%20Ley%20acciones %20representativas.pdf Data d’accés: 15 de març de 2024.

88 Expressió comunament utilitzada en l’argot legislatiu que fa referència a aquelles normes en què es pot inserir una modificació normativa d’interès per a altres qüestions.

37 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

de les sentències favorables que s’aconsegueixin. És en aquesta fase on s’ha vist que hi ha dificultats principalment en l’àmbit de les reclamacions per part d’usuaris i consumidors.

Passos següents D’una banda, caldrà fer un seguiment de la utilització d’aquesta mesura per part de les organitzacions de la música perquè es pugui recollir informació sobre el seu funcionament efectiu i les possibles millores que calguin en el futur, sobretot en la fase d’execució de les sentències que siguin favorables, però, per descomptat, també en el desenvolupament dels procediments judicials.

I, per altra banda, perquè aquesta mesura sigui efectiva, seria recomanable que es creessin línies d’ajuts

específiques per a les organitzacions de professionals del sector musical perquè aquestes tinguin els recursos necessaris per defensar els drets i els interessos dels músics treballadors autònoms de l’art i la cultura. Una de les principals reclamacions que s’han produït després de la finalització dels treballs de l’Estatut de l’artista en què les organitzacions han hagut de destinar una part important de fons per a l’elaboració d’informes i la participació en les negociacions legals amb l’Administració és que, si es vol que el sector pugui actuar de manera proactiva en defensa dels seus interessos, és fonamental que aquestes organitzacions estiguin ben dotades de recursos. Amb les quotes dels seus associats no n’hi ha prou per fer front ni a aquests treballs i encara menys als costos dels procediments judicials que s’hagin d’interposar en defensa dels interessos dels artistes.

38 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

2. Treball autònom i lluita contra la proliferació dels anomenats falsos autònoms A Problema  Ni la regulació del treball autònom ni el sistema de cotització a la Seguretat Social del RETA s’adeqüen a les caracterís ques del treball autònom en el sector ar s c i cultural, cosa que afecta l’accés a la protecció social.

La figura del treballador autònom està molt estesa en l’àmbit musical. Segons l’estudi ja citat La situación profesional y laboral de los músicos y músicas en España. Año 2022,89 el 48 % dels enquestats que exerceixen l’activitat de composició o arranjaments musicals ho fan com a treballadors autònoms (el 30 % com a treballadors autònoms independents i el 18 % com a treballadors autònoms socis d’una cooperativa), i, dels que exerceixen l’activitat de músic artista intèrpret o executant, el 33 %, tot i que en aquest cas només el 7 % va indicar que ho feia com a autònom independent, sent molt més gran el nombre que ho feia com a autònom soci d’una cooperativa (26 %).

Com expliquem a l’apartat “La contractació dels músics”, el tenor de la normativa que regula la contractació laboral artística, fins i tot després de la reforma del Reial decret 1435/85, combinat amb la idiosincràsia pròpia del funcionament de les contractacions en el sector musical, fa que un gran nombre de músics hagin de donar-se d’alta com a treballadors autònoms o bé utilitzin les entitats intermediàries de facturació per evitar-ho.

Convertir-se en treballador autònom tenia i continua tenint dues facetes que s’han presentat sempre com a problemàtiques per als músics. D’una banda, si l’activitat artística és habitual, el músic ha d’estar donat d’alta de manera contínua a efectes fiscals i respecte de la Seguretat Social, fet que comporta que ha de pagar mensualment la cotització. Tot i això, encara que el músic es prepara per a la seva activitat formant-se, investigant i assajant durant grans períodes de temps, actua i cobra només de manera puntual segons les temporades. L’abonament d’una quota mensual quan s’és músic, però no es tenen ingressos, resulta onerós. I, de l’altra, la quota mínima de cotització a la Seguretat Social, ja sigui en el sistema de cotització a la Seguretat Social vigent fins a la reforma que va entrar en vigor l’any 2023 o posterior, no s’ajusta a l’exigüitat dels seus ingressos.

La combinació de totes dues qüestions té com a conseqüència que molts músics es donin d’alta i de baixa diverses vegades l’any, coincidint amb les dates de les actuacions, per cotitzar tan poc com sigui possible. Això comporta, per una banda, el risc de sancions per part de la Seguretat Social, ja que, si la seva activitat és habitual, haurien d’estar donats d’alta com a autònoms de manera contínua; i, de l’altra, la construcció de carreres de cotització molt escasses que no donen dret a prestacions dignes i que els deixen en una situació de desprotecció social també en situacions de cessament d’activitat.

Durant la pandèmia es va posar de manifest la desprotecció dels artistes autònoms. Inicialment, la majoria no van poder accedir a la prestació extraordinària per cessament d’activitat que va aprovar el Reial decret llei 8/2020. Per a aquesta prestació s’exigia estar donat d’alta al RETA en el moment de la declaració de l’estat d’alarma i que la seva activitat estigués suspesa o, si no ho estava, que s’hagués produït una reducció de la facturació d’almenys un 75 % en relació amb la facturació del semestre anterior. Així i tot, molts músics només estan donats d’alta com a autònoms quan tenen previstes actuacions, com hem vist, per la qual cosa molts no complien el primer requisit. I, per altra banda, la facturació és molt irregular i subjecta a les temporades d’actuacions, per la qual cosa sis mesos es quedaven molt curts per poder acreditar que aquesta reducció s’havia produït.

Fruit de la pressió del sector es va introduir un canvi90 i es va indicar que per als autònoms que estiguessin als codis CNAE 2009 entre el 9001 i el 9004, que incloïa les activitats de creació, artístiques i d’espectacles, es tindria en compte la reducció de la facturació en els dotze mesos anteriors. Tanmateix, es va mantenir el requisit de l’alta, per la qual cosa l’accés a aquesta prestació extraordinària va ser molt reduït en l’àmbit musical.

Què es va proposar a l’IdEA

89 Op. cit., p. 38 i seg.

90 Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, publicat l’1 d’abril de 2020.

39 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

L’“Informe de l’Estatut de l’artista” es va fer ressò de totes aquestes preocupacions dedicant-hi tota una secció de l’informe que engloba els punts 37 a 40, encara que les propostes que s’hi feien es van plantejar de manera desordenada i algunes podrien considerar-se contradictòries o reiteratives. Ordenant-les es proposava el següent: a) Que la Subcomissió que estava estudiant en aquells moments la reforma del RETA tingués en consideració incloure un capítol IV sobre el “Règim professional especial del professional de la cultura” a la Llei 20/2007, d’11 de juliol, de l’Estatut del treball autònom. b) Que aquest règim professional especial del professional de la cultura tingués la seva translació a la LGSS. c) Que en aquesta regulació es milloressin la cobertura i l’accés a les prestacions de tota mena per part dels treballadors autònoms de la cultura. d) Que es millorés el sistema d’enquadrament i de cotització a la Seguretat Social dels treballadors autònoms de la cultura, per a la qual cosa proposaven un totum revolutum sense ordenar de mesures diferents:       

 

Clarificació dels requisits per ser considerat treballador autònom i ser inclòs al RETA (punt 38) que permeti alhora lluitar contra la figura dels “falsos autònoms”.

Opció de poder-se donar d’alta al RETA per dia treballat (punt 39).

Cotització proporcional als ingressos generats (punt 37).

Pagament de la quota d’autònoms prorratejat per dies d’actuació o entrega (punt 38).

Quota de cotització gratuïta per a aquells que tinguin ingressos per sota del salari mínim interprofessional (punt 37).

Exempció de l’obligatorietat de cotitzar per a tots aquells artistes amb uns rendiments bruts anuals que no assoleixin el 50 % del salari mínim interprofessional (punt 37).

Reducció de cotitzacions de les persones que es dediquin a activitats artístiques com a treballadors autònoms mitjançant convenis de les administracions públiques competents amb la Seguretat Social (punts 37 i 39), qüestió ja prevista a la disposició addicional segona de la Llei de l’Estatut del treball autònom.

Cotització parcial per a artistes en espectacles públics (punt 39).

Un sistema de bonificacions per flexibilitzar el RETA per a treballadors culturals amb discontinuïtat en les altes i en la seva activitat (punt 40).

Mesura aprovada  Cotització reduïda per a artistes amb ingressos baixos.

El gener del 2022 es va conèixer la proposta del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions per a la reforma del sistema de cotització dels treballadors autònoms a la Seguretat Social. També era una fita de les que establia el Pla de recuperació, transformació i resiliència, fita que s’havia d’assolir abans del 30 de juny de 2022.

Aquesta notícia va sorprendre les organitzacions representatives de treballadors autònoms de la cultura perquè no s’incloïa en la proposta cap disposició específica per a ells en consonància amb el que s’havia recollit a l’IdEA. Diverses organitzacions, entre les quals hi havia la Unión de Músicos, van traslladar la seva preocupació al ministre de Cultura i Esport per carta91 perquè la transmetés al Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions per tal que abans d’aprovar-se aquest sistema s’incorporessin definitivament mesures d’adaptació del sistema d’alta i cotització dels autònoms a la intermitència de la seva activitat i a la irregularitat en els ingressos. El ministre de Cultura i Esport va respondre al·ludint als treballs de la Comissió Interministerial i a la posada en marxa d’un grup de treball per a les qüestions relatives a la Seguretat Social.

El 22 de març de 2022, es va aprovar el Reial decret llei 5/2022, de 22 de març, pel qual s’adapta el règim de la relació laboral de caràcter especial de les persones dedicades a les activitats artístiques, així com a les activitats tècniques i auxiliars necessàries per al seu desenvolupament, i es milloren les condicions laborals del sector, de què parlarem després, en què es va introduir una cotització reduïda per als artistes amb ingressos baixos amb uns rendiments anuals inferiors a 3.000,00 euros i integrats al RETA.92 Aquesta mesura va ser aprovada sense que el sector cultural l’hagués demanat i sense negociar-ne res, cosa que va provocar la reacció en contra de nombroses organitzacions representatives de treballadors autònoms de la cultura, entre les quals hi havia també la 91 Carta de 28 de gener del 2022.

92 Disposició addicional primera del Reial decret llei 5/2022, de 22 de març, pel qual s’adapta el règim de la relació laboral de

caràcter especial de les persones dedicades a les activitats artístiques, així com a les activitats tècniques i auxiliars necessàries per al seu desenvolupament, i es milloren les condicions laborals del sector.

40 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

Unión de Músicos, ja que no responia al que s’estava demanant ni s’ajustava a les necessitats dels professionals del sector.

La mesura consistia que aquells artistes que fossin treballadors per compte propi i tinguessin uns rendiments nets anuals inferiors a 3.000,00 euros podrien cotitzar per una base de cotització reduïda de 524,16 euros, fet que representava una quota de cotització de 161,00 euros al mes.93 Aquesta mesura tenia diverses qüestions problemàtiques, que van apuntar les organitzacions d’arts escèniques i de la música. Primer, era una mesura singular, sense suport en cap reforma de tipus estructural del sistema de cotització dels treballadors autònoms de la cultura. Segon, s’havia aprovat sense diàleg amb el sector i sense atendre’n la idiosincràsia. Tercer, només s’aplica als artistes autònoms i no pas a tots els treballadors autònoms de la cultura com requeria l’IdEA. Quart, no es defineix artista i qui serà considerat com a tal. Cinquè, la reducció de la base de cotització implica una reducció de les cotitzacions, cosa que comportarà una disminució de les prestacions a què tindran dret els artistes en el futur. Sisè, fins i tot una quota de 161,00 euros mensuals94 és molt elevada per a persones que poden estar mesos sencers sense tenir actuacions. I, setè, és evident que la mesura estava pensada per a persones que tinguessin altres fonts d’ingressos, perquè un artista que tingui uns ingressos nets únicament de 250,00 euros mensuals no es pot guanyar la vida i sobreviure només amb la seva activitat artística.

En el cas dels músics autònoms, la mesura ni s’adapta a les circumstàncies dels qui viuen únicament de la música, ja que els seus rendiments nets seran superiors a aquesta quantitat si en volen viure, ni a la dels que la seva activitat principal és una activitat no artística, però la compaginen cada cert temps amb actuacions musicals, ja que la quota és molt elevada tenint en compte els honoraris que es perceben i el cost administratiu i econòmic d’estar donat d’alta com a treballador autònom.

La mesura, però, malgrat les reivindicacions del sector, no es va modificar i segueix en vigor tal com es va aprovar.

Molt recentment, s’han donat exemples d’artistes autors com ara escriptors i artistes plàstics que han sol·licitat aquesta cotització reduïda i la Seguretat Social els l’ha denegada perquè considera que el seu CNAE 9003, relatiu a la creació artística i literària, no està inclòs dins del que es considera activitat artística. Per a la definició d’activitat artística, la LGSS acudeix a la lletra a) de l’apartat 1 del recent article 249 quater de la LGSS introduït per a la compatibilitat de la jubilació amb l’activitat, en el qual s’indica que activitat artística és “la duta terme per les persones que fan activitats artístiques, siguin dramàtiques, de doblatge, coreogràfica, de varietats, musicals, cant, ball, de figuració, d’especialistes, de direcció artística, de cinema, d’orquestra, d’adaptació musical, d’escena, de realització, de coreografia, d’obra audiovisual, artista de circ, artista de marionetes, màgia, guionistes, i, en tot cas, la duta a terme per qualsevol persona l’activitat de la qual sigui reconeguda com a artista intèrpret o executant del títol I del llibre segon del Text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, en què es regularitzen, s’aclareixen i s’harmonitzen les disposicions legals vigents sobre la matèria, o com a artista, artista intèrpret o executant pels convenis col·lectius que siguin aplicables en les arts escèniques, l’activitat audiovisual i la musical, de conformitat amb l’article 1. 2, paràgraf 2n del Reial decret 1435/1985, d’1 d’agost, pel qual es regula la relació laboral especial de les persones artistes que duen a terme la seva activitat a les arts escèniques, audiovisuals i musicals, així com de les persones que duen a terme activitats tècniques o auxiliars necessàries per al desenvolupament d’aquesta activitat”.

La Seguretat Social obvia el fet que també a la lletra b) de l’apartat 1 d’aquest article 249 quater s’incloïen els autors d’obres literàries, artístiques o científiques, ja que la seva activitat és inherentment artística. Aquesta interpretació restrictiva i sense cap base jurídica de la Seguretat Social en deixa fora els autors de la música, és a dir, els compositors, els lletristes, els arranjadors i els adaptadors musicals, que es troben també al CNAE 9003, relatiu a la creació artística i literària.

Per tant, aquesta mesura, avui, tal com està, en el camp de la música només s’aplicaria als músics instrumentistes, els cantants i els directors d’orquestra, cosa que genera una situació discriminatòria per als autors de la música.

D’altra banda, en fixar el llindar per aplicar aquesta cotització reduïda en els 3.000,00 euros, se’n podria treure una altra conclusió, i és que la Seguretat Social, de manera indirecta, hauria establert l’habitualitat, en el cas dels artistes, quan es donin uns ingressos inferiors al salari mínim interprofessional anual, si no es donen altres indicis, de manera que, en realitat, s’estaria produint un tracte discriminatori davant del que rep la resta dels treballadors autònoms.

93 Sense incloure el mecanisme d’equitat intergeneracional.

94 Que es converteix en 164,00 euros amb el mecanisme d’equitat intergeneracional, que no té efectes pel que fa al que es

té per cotitzat.

41 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

Mesura negociada no aprovada  Prestació especial per cessament d’activitat per a treballadors autònoms de la cultura.

El 25 de març de 2022, es va celebrar la primera reunió de la taula de treball dels treballadors autònoms de la cultura amb totes les organitzacions representatives, en què es van exposar les principals reivindicacions i es va acordar amb el Ministeri que aquestes organitzacions presentessin un document de recopilació dels problemes i de les principals propostes a manera de sumari que servís de partida en les negociacions amb el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

Així mateix, després d’aquesta reunió, el Ministeri va remetre un document breu de propostes per a la cotització dels treballadors autònoms del sector cultural en què s’incloïa, a més de la mesura aprovada recentment, aplicarlos un sistema anàleg al que s’estableix per als artistes en el règim general (article 9 del Reial decret 2621/1986), la possibilitat de cotitzar durant els períodes d’inactivitat de manera voluntària mitjançant una quota bonificada, de la mateixa manera que els artistes per compte d’altri (article 249 ter del Reial decret legislatiu 8/2014, del 30 d’octubre), i articular períodes de carència genèrica més amplis permetent que els treballadors puguin descartar els pitjors anys de cotització. Diverses organitzacions representatives del sector van manifestar la seva disconformitat amb aquestes propostes.

El 17 de maig del 2022, les organitzacions de treballadors autònoms van enviar un document consensuat entre totes elles95 en què es recollia un conjunt de possibles mesures per implementar per millorar el sistema de cotització i l’accés a prestacions dels treballadors autònoms culturals, que explicarem més tard.

Tot i això, no va ser fins molt més tard que es va posar en marxa el grup tècnic de treball de l’Estatut de l’artista relatiu als temes de la Seguretat Social. De fet, la data per a la implementació de l’IdEA inclosa en el Pla de recuperació, transformació i resiliència era el 31 de desembre de 2022 i fins en aquell moment no s’havia creat el grup.

Va ser per això que, sent conscients del retard en l’aprovació de les mesures de Seguretat Social de l’IdEA al Reial decret llei 1/2023, de 10 de gener, de mesures urgents en matèria d’incentius a la contractació laboral i millora de la protecció social de les persones artistes, es va incloure la disposició addicional tretzena, en què es preveia que en el termini d’un mes des de la publicació al BOE del reial decret legislatiu es crearia “un grup de treball per estudiar l’adopció de mesures específiques per a l’adequació de la Seguretat Social dels artistes per compte d’altri i per compte propi, així com dels altres treballadors autònoms de la cultura, a partir de les mesures incloses en l’«Informe de la Subcomissió per a l’Elaboració d’un Estatut de l’Artista», tenint en compte la intermitència que caracteritza l’activitat artística i cultural. Aquest grup de treball estarà format per representants dels ministeris de Treball i Economia Social, de Cultura i Esport i d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, així com de les organitzacions sindicals i empresarials i altres organitzacions representatives del sector cultural”.

Aquest grup es va constituir el dia 10 de febrer de 2023 per tractar la millora de la normativa de compatibilitat de la pensió de jubilació amb l’activitat artística, que tenia força aspectes que necessitaven que es modifiquessin i s’aclarissin, i el sistema de Seguretat Social i protecció social dels autònoms culturals. Aquell mateix mes es va tornar a enviar un document d’actualització i addició a l’anterior que s’havia presentat de proposta de mesures, i que també havia estat consensuat per la majoria de les organitzacions d’autònoms de la cultura.96 S’hi incloïen, com a novetats respecte a l’anterior, propostes específiques en relació amb les quotes de cotització a la Seguretat Social dels treballadors autònoms de la cultura i la creació per a ells d’una prestació especial per cessament temporal d’activitat.

De manera resumida, les mesures que es proposaven eren les següents: 

Delimitació concreta, definició i enquadrament dels treballadors autònoms de la cultura, de manera que sigui clar qui és treballador autònom de la cultura i pot accedir no només a aquest sistema específic, sinó també a les prestacions que se’n derivin com la prestació especial per cessament o suspensió temporal de l’activitat.

95 Eva Moraga Guerrero i Javier Andrade Cabello, Propuestas para el sistema de cotización y el acceso a las prestaciones de

los trabajadores autónomos, 17 de maig de 2022.

96 Eva Moraga Guerrero i Javier Andrade Cabello, Propuestas para el sistema de cotización y el acceso a las prestaciones de los trabajadores autónomos, febrer de 2023. Document d’actualització i addició a l’anterior del maig del 2022.

42 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.



    

Trams i quotes de cotització específics per als treballadors autònoms de la cultura, distingint entre:  Aquells professionals l’única font o la font principal d’ingressos dels quals és el seu treball en l’àmbit artístic i cultural com a treballadors autònoms de la cultura, que de vegades poden complementar amb un altre treball parcial que els aporta uns ingressos addicionals complementaris però reduïts. Per a aquests es proposava un sistema de bonificacions a la quota per contingències comunes sempre que es complissin uns requisits.  I aquells professionals la font principal d’ingressos dels quals és un treball per compte d’altri, sovint en l’àmbit de l’educació artística i de la gestió, encara que no necessàriament, i que, puntualment o cada cert temps, duen a terme una activitat artística o cultural per a la qual estan obligats a donar-se d’alta com a treballadors autònoms i que, a causa de la quantitat de la quota a la Seguretat Social, moltes vegades recorren a entitats intermediàries de facturació per tal de rebaixar la cotització, el cas de molts músics com hem vist. Per a aquests es proposava que es modifiqués la cotització reduïda aprovada recentment reduint-la a 122,00 euros sempre que no se superessin els 6.000,00 euros de rendiments nets anuals. Aquesta mesura va ser defensada expressament per la Unión de Músicos, ja que pretén donar resposta a la realitat de molts dels músics autònoms.

Un sistema d’alta ajustat a la seva intermitència en l’activitat professional.

Fórmules específiques per a l’ingrés de les quotes de cotització i sobre la seva periodicitat.

Sistemes específics per al còmput dels dies cotitzats que permetin construir carreres de cotització que donin lloc a prestacions dignes.

Modificació dels períodes de carència que faciliti accedir a les prestacions.

Una prestació especial per cessament o suspensió temporal d’activitat.

El grup tècnic relatiu als temes de la Seguretat Social va començar a treballar en la qüestió de la compatibilitat i no va ser fins al maig del 2023 quan es van començar a mantenir les primeres reunions relacionades amb el sistema de Seguretat Social dels treballadors autònoms culturals. El posicionament de la Seguretat Social va ser clar des del principi: no es plantejaven estudiar cap de les propostes excepte la relativa a la prestació especial per cessament temporal d’activitat, atès que feia poc que s’havia aprovat la prestació per desocupació per a artistes i tècnics en les arts escèniques, audiovisuals i musicals i s’entenia el greuge comparatiu que hi havia en relació amb els autònoms culturals si no s’aprovava una cosa semblant.

La proposta inicial de les organitzacions d’autònoms culturals sobre aquesta prestació es configurava de la manera següent: 



    

Es podria sol·licitar per qualsevol de les causes que estableix l’article 331.1 del TRLGSS, així com quan hi hagi una suspensió involuntària d’activitat artística o cultural perquè no té prevista cap contractació de prestació de serveis ni de venda d’obra, ni remuneració activa prevista per la seva activitat en els propers quatre mesos. Aquesta darrera causa s’acreditaria mitjançant la signatura d’una declaració responsable, segons el model facilitat per l’Administració, amb la informació que calgués.

S’exigiria acreditar 180 dies d’alta al RETA en un període de sis anys per poder tenir accés a la prestació.

Considerem que s’ha d’arbitrar el mateix nombre d’anys que s’han tingut en compte per a la prestació especial per desocupació (sis anys, en lloc dels quatre del règim ordinari de la protecció per cessament d’activitat) per no crear una disparitat de tractament entre treballadors de la cultura, ja siguin per compte d’altri o per compte propi.

Tindria una durada de quatre mesos i la quantia seria el 70 % de la base reguladora. La base reguladora serà la mitjana de les bases per les quals s’hagi cotitzat durant els 180 dies cotitzats.

Les quanties màximes i mínimes de la prestació econòmica seran les que estableix l’article 339.3 del TRLGSS. Podria suspendre’s la prestació, en tot cas, per fer un treball per compte propi o per compte d’altri, d’acord amb les condicions que recull l’article 340.c) del TRLGSS. La prestació especial per cessament o suspensió temporal d’activitat per a treballadors autònoms de la cultura seria voluntària. El treballador pot optar per acollir-se a aquesta prestació especial o a la prestació per cessament d’activitat de règim ordinari.

De la mateixa manera que la prestació especial per desocupació, aquesta prestació per cessament d’activitat seria compatible amb la percepció de drets de propietat intel·lectual i drets d’imatge.

Les negociacions sobre aquesta prestació van ser àrdues i complicades i es van estendre fins i tot després de la convocatòria de les eleccions generals del 23 de juliol de 2023. Després de les reunions, i sense cap acord sobre el contingut del grup tècnic amb la darrera proposta presentada per la Seguretat Social,97 el Ministeri de Cultura va 97 Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social, Propuesta de creación de una prestación especial de cese de actividad

para autónomos dedicados a la actividad artística del artículo 249 quater del TRLGSS, 16 de juny de 2023.

43 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

remetre la proposta definitiva de la Seguretat Social a les organitzacions d’autònoms culturals perquè la consideressin en el termini brevíssim d’un dia. Aquesta s’articulava finalment de la manera següent: Com a beneficiaris incloïa només els treballadors autònoms que duguessin a terme una activitat artística com a autors o artistes intèrprets o executants, excloent-ne la resta de treballadors autònoms culturals. En aquestes reunions vam aportar una llista d’epígrafs i CNAEs de treballadors autònoms de la cultura que haurien de veure’s beneficiats per la mesura. Així i tot, la Seguretat Social la va acceptar.

La proposta establia que es tindria accés a la prestació si els autors i els artistes autònoms:   



Al·legaven una previsió de cessament d’activitat i manca d’ingressos en els quatre mesos següents.

Es donaven de baixa al RETA durant aquests quatre mesos.

No havien tingut ingressos superiors a dues vegades l’import del salari mínim interprofessional l’any fiscal anterior a la sol·licitud; a més, l’any natural en què es percebés la prestació, els rendiments de l’autònom cultural no podrien superar el salari mínim interprofessional anual i es computarien els rendiments derivats dels drets de propietat intel·lectual i d’imatge a l’efecte del càlcul dels rendiments en tots els casos.

Acreditaven 180 dies cotitzats dins dels quaranta-vuit mesos anteriors al cessament d’activitat, dels quals, almenys, noranta dies havien d’estar compresos en els vint-i-quatre mesos anteriors a aquest cessament.

A més, només podrien tornar a accedir a la prestació una vegada haguessin transcorregut dos anys des de l’extinció de la prestació anterior. Així mateix, en cas que durant l’any natural de la percepció de la prestació se superés el límit de rendiments, l’artista hauria de tornar la prestació.

La durada de la prestació es fixava en dos mesos amb una quantia equivalent al 100 % de l’IPREM. En relació amb la protecció social durant el període de prestació, l’òrgan gestor es fa càrrec de la cotització per jubilació a la Seguretat Social, i la base de cotització és la base mínima del tram 1 de la taula general vigent en cada moment.

La prestació seria incompatible amb el treball per compte propi, per compte d’altri i amb qualsevol altra prestació o renda anàloga concedida per l’Administració pública, i no es preveia la possibilitat de suspendre-la atesa la brevetat de la durada.

La proposta va ser rebutjada per la gran majoria de les organitzacions de treballadors autònoms perquè distava enormement del que es demanava i era molt menys satisfactòria que la prestació especial per desocupació per a artistes, tècnics i auxiliars que s’havia aprovat anteriorment.

A la sisena reunió de la Comissió Interministerial per al Desenvolupament de l’Estatut de l’Artista, del 12 de març de 2024, primera reunió des de la formació del Govern després de les eleccions, es va acordar reactivar, entre d’altres, el Grup de Treball de Seguretat Social, que “tindrà com a prioritat la reforma del règim d’autònoms culturals” i que tindrà, “com a mesures principals, un sistema de cotització específic per als autònoms culturals i una prestació per cessament d’activitat que tingui en compte la intermitència”.98 Per tant, aquesta qüestió encara està pendent. Com a conclusió, l’única mesura aprovada en relació amb la Seguretat Social dels autònoms culturals des de l’aprovació de l’IdEA va ser la cotització reduïda per a artistes amb ingressos baixos, mesura àmpliament rebutjada per la major part del sector, incloent-hi els músics, ja que no dona solució als problemes plantejats, ni s’adequa a la idiosincràsia del funcionament del sector musical, ni és aplicable als músics autors.

Per acabar, voldríem esmentar tres iniciatives recents que són interessants a l’efecte d’aquestes reflexions.

D’una banda, el Grup Parlamentari de Vox ha presentat una proposició no de llei99 perquè el Congrés dels Diputats insti el Govern a “exonerar de la cotització en el règim especial de treballadors autònoms (quota d’autònoms) aquells amb uns ingressos que no arribin al salari mínim interprofessional”. Aquesta petició, que en aquest cas es

98 Nota de premsa del Ministeri de Cultura. “Los grupos de trabajo para el desarrollo del Estatuto del artista reanudan su

actividad en materia laboral, educación, seguridad social y fiscal”, Ministeri de Cultura, 12 de març de 2024, https://www.cultura.gob.es/actualidad/2024/03/240313-comision-interministerial-ea.html.

99 Proposició no de llei del Grup Parlamentari de Vox publicada en el Butlletí Oficial de les Corts Generals el dia 20 de febrer de 2024, https://www.congreso.es/public_oficiales/L15/CONG/BOCG/D/BOCG-15-D-89.PDF#page=23.

44 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

fa per a tots els treballadors autònoms, coincideix, com hem vist, amb la recomanació que recull el punt 37 de l’IdEA per als treballadors autònoms de la cultura.

De l’altra, la Unión de Profesionales y Trabajadores Autónomos (UPTA) ha proposat la introducció d’una nova cotització als autònoms, per un import de 57,00 euros a l’any, perquè també puguin ser receptors del subsidi de desocupació, al qual ara mateix no tenen dret. La cotització serviria per finançar aquest subsidi.100 I de l’altra, fora de les nostres fronteres, recentment a Irlanda s’ha llançat un programa pilot perquè els treballadors culturals puguin tenir accés a una renda bàsica, el basic income for the arts.101 Com a resultat d’un informe en què es van analitzar la situació del sector cultural i l’impacte que la pandèmia havia tingut en els artistes i els treballadors de la cultura, es va concloure, com a primer punt de l’informe, que les circumstàncies de precarietat en què viuen la majoria d’aquests professionals havien de rebre una resposta adequada. Aquest programa tindrà una durada de tres anys (2022-2025), en què es farà un seguiment i una avaluació intensius sobre el seu funcionament i els seus resultats efectius. El programa està dotat amb 25 milions d’euros i hi participen 2.000 professionals.

Caldrà estar atents a l’evolució i al desenvolupament d’aquestes tres iniciatives.

Passos següents En primer lloc, és fonamental delimitar i definir de manera clara i precisa, tant a la normativa laboral com de Seguretat Social, la figura del treballador autònom de la cultura i que aquesta definició s’adapti a l’exercici real per compte propi dels músics. Aquesta definició haurà d’integrar-se en l’àmbit laboral incloent un capítol IV sobre el “règim professional especial del professional de la cultura” a la Llei 20/2007, d’11 d’agost, de l’Estatut del treball autònom, tal com recomanava l’IdEA. En segon lloc, cal crear un sistema específic d’afiliació, alta i cotització per als treballadors autònoms de la cultura, que estigui en consonància amb les característiques de l’exercici de l’activitat musical per part dels músics autònoms, que els permeti estar donats d’alta el màxim de temps possible i construir carreres de cotització que els permeti l’accés a prestacions contributives, tot això en correspondència amb el document que les organitzacions d’autònoms van presentar el Ministeri de Cultura i Esport de la legislatura passada a què hem fet referència.

A les seves peticions es podria incorporar, a més, la proposta que hi hagués la possibilitat de comunicar una alta prèvia en què l’artista indiqués que es troba en un procés de creació, investigació, preparació o assaig que esdevingués una alta efectiva quan rebés una remuneració per una actuació o encàrrec. Durant el període d’alta prèvia, la quota de cotització a la Seguretat Social podria ser una quantitat mínima, i en donar-se d’alta efectiva, es procediria a la regularització de les quotes en funció dels ingressos efectius; es podria explorar la possibilitat de cotitzacions retroactives des de la data de l’alta prèvia. Aquesta alta prèvia vindria acompanyada en l’àmbit fiscal amb la possibilitat que les despeses efectuades durant aquests processos de creació, investigació i assaigs poguessin ser deduïbles, tant en IVA com en IRPF, una vegada es produís l’alta efectiva.102 D’aquesta manera, es donaria resposta als problemes de la intermitència tant des d’un punt de vista fiscal com de la Seguretat Social.

En tercer lloc, és essencial fer una revisió de la cotització reduïda per a artistes amb ingressos baixos perquè, a més d’incloure-hi els músics autors com els seus receptors, s’adeqüi a la realitat dels músics autònoms l’activitat econòmica principal dels quals no és l’activitat musical, mentre no es dona una alternativa integral a tots els treballadors autònoms de la cultura.

I, en quart lloc, és primordial que es reprenguin els treballs per perfilar una prestació especial per cessament o suspensió temporal d’activitat a què es puguin acollir els músics autònoms, de la mateixa manera que els músics que són contractats sota la relació laboral especial d’artistes poden accedir a la prestació especial per 100 “UPTA plantea una nueva cotización a los autónomos, de 57 euros al año, para que puedan cobrar el subsidio”, Europa

Press, 1 de febrer de 2024, https://www.europapress.es/economia/laboral-00346/noticia-upta-plantea-nueva-cotizacionautonomos-57-euros-ano-puedan-cobrar-subsidio-20240201111252.html.

“Basic Income for the Arts”, https://www.citizensinformation.ie/en/employment/unemployment-andredundancy/employment-support-schemes/basic-income-arts/.

102 La deductibilitat de les despeses prèvies a l’inici d’activitat econòmica es recull en aquests moments per als treballadors per compte propi únicament a l’efecte d’IVA, però no d’IRPF. A més, l’alta prèvia no està pensada per a processos de creació o investigació, sinó per a la preparació d’una emprenedoria.

101

45 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

desocupació creada per a ells, que tractarem més endavant. Si no es fa així, es produiria una situació de desigualtat entre els músics treballadors per compte d’altri i per compte propi respecte al tractament de la intermitència, tret que afecta tots dos grups de la mateixa manera.

Tot i que ni va ser proposat a l’IdEA ni durant les negociacions, seria recomanable estudiar la possibilitat de traslladar a l’àmbit cultural, en general, i al musical, en particular, la proposta fer per l’UPTA perquè tots els treballadors autònoms puguin accedir a un subsidi un cop cobrat el cessament d’activitat. 103A això es podria afegir l’exploració i l’estudi d’una renda bàsica específica per a treballadors culturals en consonància amb el que ja hem comentat del programa pilot irlandès sobre el basic income for the arts o la inclusió de normes especials per a ells en la normativa de l’ingrés mínim vital que faciliti l’accés a aquesta renda mínima quan les circumstàncies ho requereixin. Qualsevol d’aquestes dues opcions s’hauria d’estudiar tant per a treballadors autònoms com per a treballadors per compte d’altri.

La disposició addicional segona de la Llei de l’Estatut del treball autònom establia que les administracions públiques competents poden subscriure convenis amb la Seguretat Social a fi de propiciar la reducció de les cotitzacions de les persones autònomes que es dediquin a activitats artístiques. Així també va es va recollir a l’IdEA, com hem indicat anteriorment. Tanmateix, aquesta possibilitat no ha estat explorada fins ara ni en l’àmbit estatal, ni en l’autonòmic.

Considerem que aquesta via la podria estudiar tant el Ministeri de Cultura com el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, cadascun dins de l’àmbit de les seves competències i del seu pressupost, i dur a terme la subscripció de convenis amb la Seguretat Social per reduir l’import de les cotitzacions dels músics, facilitant-ne l’abonament i sense que això representés cap pèrdua en les bases de cotització que els perjudiqui per a la seva protecció social en el futur. També es podria analitzar la posada en marxa de línies de subvencions específiques destinades a ajudar a l’abonament de les cotitzacions sobretot per a aquells que es trobin en una situació econòmica, familiar o social pitjor.

Finalment, considerem que podria ajudar a millorar la situació del sector i l’aplicació de les normes que s’aprovessin, si escau, la publicació d’una guia en un llenguatge senzill i accessible per part de les administracions públiques tant en l’àmbit estatal com l’autonòmic que ajudés el sector en la determinació de

quan un músic ha de ser contractat laboralment sota la relació laboral especial d’artistes o en el règim ordinari, o quan està actuant com a treballador per compte propi, a l’estil, per exemple, del Code of Practice

on Determining Employment Status d’Irlanda,104 en què s’explica com es determina la condició de cada treballador i es dona una orientació clara de les característiques del treballador assalariat i el treballador per compte propi i els factors clau per distingir-los.

B. Problema  Els músics autònoms es troben amb moltes càrregues burocrà ques complexes a l’hora de contractar altres músics.

Com expliquem a l’apartat “La contractació dels músics”, quan els músics autònoms mateixos han de contractar altres músics ho fan en gran part vehiculant la relació contractual bé mitjançant l’emissió de factura per part del músic contractat, per a la qual cosa aquest ha d’estar donat d’alta també com a treballador autònom, bé mitjançant l’emissió de factura per part d’una entitat intermediària de facturació que dona d’alta el músic contractat. Aquest fet és deu a la facilitat dels tràmits en tots dos casos (és molt més senzill rebre una factura per una actuació que fer tots els tràmits per donar d’alta el treballador) i a l’estalvi del cost de la Seguretat Social (ja que la cotització l’assumeix el músic contractat quan aquest és autònom). Tot això, com ja hem dit, ha impulsat encara més l’èxit d’aquestes empreses de facturació, que actuen, en molts casos, infringint la llei. No ens estenem més aquí i remetem el lector a l’apartat esmentat.

Què es va proposar a l’IdEA 103 Per a més informació sobre aquesta mesura publicada a la premsa: “UPTA plantea una nueva cotización a los

autónomos, de 57 euros al año, para que puedan cobrar el subsidio”, Bolsamania, 1 de febrer de 2024, www.bolsamania.com /noticias/economia/economia--upta-plantea-una-nueva-cotizacion-a-los-autonomos-de-57-euros-alano-para-que-puedan-cobrar-el-subsidio--16030756.html.

104 Departament de Protecció Social del Govern irlandès, Code of Practice on Determining Employment Status, Irlanda. Última actualització: 30 de gener de 2023, 00108}https://www.gov.ie/en/publication/23e13-code-of-practice-on-determiningemployment-status/.

46 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

Ja hem comentat que un dels temes que la Subcomissió per a l’Elaboració d’un Estatut de l’Artista havia d’analitzar era la manera de “6. Impulsar el foment de l’activitat artística sense ànim de lucre que es desenvolupa en els sectors independents a l’efecte de permetre la creació de cooperatives de treball associat amb un funcionament intern que es correspongui amb les particularitats de l’activitat cultural, alhora que es vinculi al sector amb les pràctiques pròpies de l’economia col·laborativa, social i solidària”. Però ja hem explicat que aquest aspecte es va eliminar dels treballs de la Subcomissió posteriorment i no apareix cap recomanació al respecte a l’IdEA.

Proposta del sector que no va prosperar  Creació d’una fórmula jurídica que perme als músics que són pròpiament treballadors per compte propi contractar fàcilment altres músics com a treballadors.

Entenent per part dels músics que cal una fórmula jurídica que els faci més fàcil la contractació d’altres músics, així com el compliment dels tràmits legals i administratius, i que alhora desterri la utilització de les entitats intermediàries de facturació que actuen en frau de llei, la Unión de Músicos, la Federación de Músicos Asociados (FEMA) i la Federación de Asociaciones Ibéricas de Compositores (FAIC) van presentar el 2021 al Ministeri de Treball i Economia Social la proposta105 de la introducció a Espanya de la figura de l’agrupació d’ocupadors de la música, figura ja existent a França que permet que diversos ocupadors que no tenen mitjans per contractar altres treballadors de manera continuada s’uneixin per contractar en comú un o diversos treballadors assalariats.

Tot i això, la proposta no va ser acceptada, però se’ls va indicar que en aquells moments s’estava valorant la reforma de la Llei 27/1999, de 16 de juliol, de cooperatives, per la qual cosa la Unión de Músicos, desistint ja de la figura de l’agrupació d’ocupadors, va proposar al Ministeri en aquest context la introducció específica d’un nou tipus de cooperatives de serveis a artistes i entitats artístiques106 que recollís de manera expressa a la llei una forma cooperativa adaptada a les circumstàncies del sector cultural, en general, i de la música, en particular, igual que en l’àmbit autonòmic s’havien introduït fórmules específiques per a aquest sector.107 Es proposava que aquestes cooperatives poguessin prestar tota mena de serveis que facilitessin l’inici i l’exercici de l’activitat dels seus socis en l’àmbit artístic, així com fomentar-ne la professionalització. Entre els serveis que aquestes cooperatives podrien prestar als seus socis hi hauria, entre d’altres, els serveis de formació i orientació professional, l’assessorament fiscal, comptable i laboral i la realització de qualsevol tràmit legal, fiscal, laboral o administratiu relacionat amb l’exercici de la seva professió, així com tot aquell tràmit relacionat amb la contractació d’altres artistes per a la realització de l’activitat artística dels socis, ja sigui aquesta de creació, interpretació o execució artístiques, o amb la contractació de persones que duen a terme activitats tècniques o auxiliars necessàries per al desenvolupament d’aquesta activitat artística.

Podrien ser socis d’aquestes cooperatives persones artistes, ja fossin autors, intèrprets o executants, que fossin treballadors per compte propi, i també persones jurídiques els socis de les quals tinguessin aquestes mateixes característiques.

També es proposava introduir mesures de transparència i rendició de comptes de manera que s’evitessin les pràctiques fraudulentes. Les cooperatives creades així tindrien l’obligació de publicar a les seves corresponents seus electròniques o pàgines web, d’una manera clara, estructurada i entenedora per als interessats, els estatuts, el procés i els requisits per a l’adquisició de la condició de soci, el funcionament de la cooperativa, els serveis que presten i les condicions generals i particulars de contractació dels serveis esmentats, així com els models de sol·licitud de l’adquisició de la condició de soci i dels contractes dels serveis que puguin contractar els socis. Així mateix, haurien de publicar al mateix lloc el cost dels serveis i la manera de calcular-lo, el pressupost i els comptes anuals, l’informe de gestió, la proposta de distribució de resultats, l’informe dels auditors o l’informe d’auditoria, si escau. I l’incompliment de totes aquestes obligacions comportaria les sancions corresponents.

Aquest tipus específic de cooperatives es proposava perquè, malgrat que a la Llei de cooperatives estatal vigent108 es recullen les cooperatives de serveis de què poden ser socis artistes que exerceixin la seva activitat per compte propi, no es defineix clarament quin tipus de serveis es poden prestar i amb quina finalitat. Únicament s’indica que 105 Unión de Músics, FEMA i FAIC, Propuesta de agrupación de empleadores de la música y propuestas de medidas en materia

laboral y de seguridad social para el Estatuto del artista, 23 de novembre de 2021. Elaborat per Eva Moraga Guerrero.

106 Unión de Músicos, Propuesta de redacción de nuevo artículo 98 bis para la regulación de las nuevas cooperativas de servicios a artistas y entidades artísticas, 14 de setembre de 2022, elaborada per Eva Moraga Guerrero.

107 Vegeu, per exemple, la Llei 2/2023, de 24 de febrer, de cooperatives de la Comunitat de Madrid.

108 Article 98 de la Llei 27/1999, de 16 de juliol, de cooperatives.

47 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

tenen per objecte “la prestació de subministraments i serveis, o la producció de béns i la realització d’operacions encaminades al millorament econòmic i tècnic de les activitats professionals o de les explotacions dels socis”.

Aquesta proposta no va ser acollida, però, pel Ministeri, que no la va incloure en els textos sotmesos, durant els tràmits posteriors, a consulta pública i audiència pública de l’Avantprojecte de llei integral d’impuls de l’economia social. La Unión de Músicos va fer contribucions en totes dues fases, encara que ja d’un altre tenor, ja que anaven dirigides a evitar l’ús de les cooperatives com a empreses de facturació en detriment dels músics. Les aportacions van ser en el sentit de promoure mesures que incrementessin el compliment dels principis de l’Aliança Cooperativa Internacional i la transparència de les cooperatives i fomentessin l’obligació d’aquestes de donar publicitat de tota aquella informació i documentació rellevant del seu funcionament com ara la informació i la documentació legal, organitzativa i de planificació de l’entitat109 i la informació i la documentació econòmica i pressupostària.110 111 La convocatòria d’eleccions generals va fer que es paralitzés la tramitació d’aquest avantprojecte de llei, per la qual cosa finalment no se’n va aprovar res.

La proposta de la introducció específica d’una nova cooperativa de serveis a artistes i entitats artístiques també es va presentar a l’executiu català. Això no obstant, se’ls va indicar que l’actual regulació de les cooperatives de serveis a la Llei catalana de cooperatives era via suficient per vehicular el que es pretenia amb aquesta nova figura, ja que recollia expressament que aquest tipus d’entitats poguessin ser creades per artistes que exerceixen la seva activitat per compte propi.112 Tot i això, vist el text de la norma catalana, es pot observar que caldria, en el cas dels artistes, precisar de manera més específica i àmplia el tipus de serveis i activitats que es poden dur a terme, ja que els que es detallen l’Administració competent podria no interpretar-los en la línia del que els músics demanen.

Encara que a la norma s’estableix que les cooperatives de serveis “tenen per objecte la prestació de subministraments i serveis i l’execució d’operacions destinades al millorament econòmic i tècnic de les activitats professionals o de les explotacions dels socis”, i que s’assenyala que serà factible que puguin dur a terme qualsevol activitat “que sigui necessària o convenient o que faciliti el millorament econòmic, tècnic, laboral o ecològic de l’activitat professional o de les explotacions dels socis”, no és evident que s’interpreti com a incloses entre aquestes activitats la prestació de serveis d’assessoria legal, fiscal o comptable i la realització de tràmits legals i administratius destinats a facilitar la contractació entre músics o artistes, fent la contractació entre els treballadors autònoms i els músics que vulguin contractar, assistits i assessorats per la cooperativa, i no entre la cooperativa i els músics, com fan les entitats de facturació, que és el que es vol evitar.

Passos següents La creació d’una forma jurídica que permeti assessorar i formar adequadament els músics autònoms en el compliment de les seves obligacions legals, fiscals i amb la Seguretat Social i que pugui gestionar tots els tràmits administratius, com a gestoria, perquè puguin contractar personal i directament com a ocupadors altres músics per a les actuacions facilitaria la contractació legal i el pagament de les cotitzacions segons el que estableix la llei i amb això la regularització de molts músics. És cert que ja hi ha per a això les cooperatives de serveis per a artistes tant en l’àmbit estatal com en el català, però seria convenient una descripció més específica de les activitats que poden dur a terme perquè no hi hagi problemes legals posteriors i no es converteixi en una porta d’entrada de noves entitats de facturació que actuïn en frau de llei.

Atès que aquest any 2024 es vol aprovar la Llei integral d’impuls a l’economia social en l’àmbit estatal, es podria explorar introduir a l’articulat de manera expressa i específica les cooperatives de serveis a artistes. I, a l’àmbit català podria estudiar-se igualment la inclusió d’aquesta figura jurídica específica en la normativa de cooperatives per tal de definir-ne i delimitar-ne adequadament les activitats i el funcionament.

109 Incloent-hi els estatuts, la normativa que li sigui aplicable, el model de document d’adhesió dels socis, l’estructura

organitzativa i l’organigrama que identifiqui l’equip i els responsables dels diferents òrgans, el perfil i la trajectòria professional, el nombre de socis de cada categoria, així com els plans anuals i plurianuals de l’entitat i les resolucions administratives de desqualificació que siguin fermes, encara que s’hi hagi recorregut en contra en via judicial.

110 Incloent-hi els pressupostos, els comptes anuals, els informes dels interventors o d’auditoria i les retribucions dels llocs directius.

111 Eva Moraga Guerrero, Aportaciones al trámite de consulta pública previa a la elaboración de un proyecto de ley integral de impulso de la economía social y solidaria, Unión de Músicos, 4 de novembre de 2022; Eva Moraga Guerrero, Aportaciones al trámite de audiencia pública del Anteproyecto de ley integral de impulso de la economía social, Unión de Músicos, 20 d’abril de 2023.

112 Article 129 de la Llei catalana 12/2015, del 9 de juliol, de cooperatives.

48 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

En relació amb les entitats intermediàries de facturació, seria imprescindible que les diferents administracions, dins del seu àmbit de competències en matèria laboral i de Seguretat Social, a través dels seus serveis d’inspecció respectius, duguessin a terme campanyes de control i inspecció d’aquestes entitats i obrissin els expedients

d’infracció i sancionadors corresponents.

3. Actualització i millora del Reial decret 1435/1985, d’1 d’agost, pel qual es regula la relació laboral especial dels ar stes en espectacles públics Problema  La regulació de la relació laboral especial d’artistes en espectacles públics no s’adequa a la realitat dels músics.

Els problemes que originava per a la contractació dels músics artistes la regulació de la relació laboral especial d’artistes en espectacles públics que regula el Reial decret 1435/1985-1 els hem explicat àmpliament a l’apartat “La contractació dels músics artistes intèrprets o executants”, per la qual cosa, a fi de no reiterar el que s’hi ha exposat, remetem el lector a aquest apartat.

La manca d’una definició concreta de l’empresari d’espectacles públics, la manca d’una delimitació específica de les notes d’alienitat i dependència, l’incompliment de la legalitat per part dels ocupadors i els tràmits burocràtics complicats de la contractació laboral artística es perfilaven, tots, com a factors coadjuvants de la fugida de l’àmbit laboral al civil o mercantil en gran part dels casos de contractació d’aquells músics, que, havent de ser treballadors per compte d’altri, no obstant això, es veien abocats a ser treballadors autònoms i, en cas de no voler, no poder o no haver d’assumir-ho, a recórrer a la utilització d’entitats intermediàries de facturació.

La doctrina i les organitzacions representatives d’altres artistes intèrprets o executants com els actors i els ballarins també havien reiterat la necessitat d’aclarir la delimitació de la figura de l’ocupador, de millorar la regulació de la contractació dels artistes menors d’edat, d’ampliar l’àmbit objectiu del Reial decret 1435/1985-1 per introduir-hi altres camps en què s’apliqués la norma més enllà de l’espectacle públic, incloent-hi internet i l’streaming, o d’incrementar la indemnització per acomiadament.

Durant els treballs de la Subcomissió de l’IdEA va comparèixer José Sánchez Sanz, secretari de la Unión Estatal de Sindicatos de Músicos, Intérpretes y Compositoras, que va subratllar la necessitat d’impulsar la contractació laboral enfront de la de caràcter civil o mercantil. Aquesta organització, nascuda el 2016, havia elaborat i promogut aquell mateix any un manual de bones pràctiques per a la contractació dels músics per a actuacions en directe i havia emprès diferents accions per fomentar la contractació laboral dels músics per part dels festivals i també per part dels ajuntaments i la resta d’entitats del sector públic que contracten habitualment músics per a les festes i les activitats culturals, i va aconseguir que ajuntaments com el de Barcelona i el de Caldes de Montbui i diferents festivals es comprometessin a complir aquest manual i a contractar laboralment els músics en el règim laboral especial d’artistes.113

113 Patricia Godes, “Nace la Unión Estatal de Sindicatos de Músicos, Intérpretes y Compositoras”, Eldiario.es, 2 de juny de

2016, https://www.eldiario.es/cultura/musica/sindicatos-musicos-interpretes-compositoras-canciones_1_3970604.html; Unión Estatal de Sindicatos de Músicos, Intépretes y Compositoras. “Los contratos laborales ¿nueva realidad en el sector musical?”, apunt a Facebook, 30 d’agost de 2017, https://www.facebook.com/photo/?fbid=1565965206783737&set=pcb.1565965403450384&locale=es_LA.

49 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

Què es va proposar a l’IdEA A l’IdEA es va plasmar el que molts dels compareixents van repetir a les seves exposicions: la insuficiència i la inadequació del Reial decret 1435/1985 per donar resposta a les relacions laborals després de més de 25 anys en vigor, ja que ja no s’adequava a la realitat de la pràctica artística actual (punt 29). Per això es van dedicar set punts de l’informe a presentar recomanacions per a la modificació del decret esmentat en diversos aspectes.

En primer lloc, es recomanava modificar la regulació de la contractació dels menors d’edat sota aquesta relació laboral especial.

En segon lloc, es va proposar “ampliar la definició d’espectacle públic, a fi que es faci càrrec de les activitats professionals connexes que no impliquen actuar materialment sobre un escenari”, i amb això integrar la contractació del personal tècnic i auxiliar que no formi part de l’estructura de l’empresa sota aquesta relació laboral especial i incloure’l en els grups de cotització que regula el Reial decret 2621/1986, de manera que les dues normes estiguessin en consonància (punts 45 i 46).

En tercer lloc, es plantejava la recomanació d’adaptar el Reial decret 1435/1985 a les noves formes de difusió mitjançant la tecnologia en el context web com l’streaming (punt 47).

En quart lloc, es demanava que s’inclogués en el Reial decret 1435/1985 una regulació que obstaculitzés la utilització abusiva dels contractes a temps parcial i la seva concatenació i se’n promogués la conversió en indefinits o en fixos discontinus (punt 48).

En cinquè lloc, es proposava adaptar-lo també a la forma contractar en la música en directe (contractes de curta durada, els anomenats bolos) (punt 49) i incloure fórmules que permetessin considerar l’artista en situació d’alta assimilada que el protegeixin “des que s’inicia l’activitat fins que finalitza, incloent-hi els desplaçaments” i que també es tinguin en compte a l’efecte de cotització (punt 49).

I, en sisè lloc i darrer, es recomanava incrementar la indemnització per finalització de contracte que recull el Reial decret 1435/1985 de 7 a 12 dies per any de servei (punt 50).

De totes aquestes recomanacions, la que recull el punt 49 era la que afectava de manera més directa els músics i responia a diverses de les reivindicacions que s’havien exposat durant els treballs de la Subcomissió. Es deixaven plasmats a l’IdEA, encara que fos d’una manera molt general, els problemes existents en la contractació de la música en directe i la desprotecció dels músics en els accidents des del seu domicili al lloc de treball o viceversa.

Com es pot veure, en realitat, l’IdEA deixava sense tractar bastants dels problemes que havien apuntat com a clau tant per la doctrina com per les organitzacions representatives del sector pel que fa a la música i no es proposava res, per exemple, sobre la definició d’empresari en espectacles públics ni sobre les notes d’alienitat i dependència en l’àmbit d’aquesta relació laboral especial.

Mesura aprovada  Primera reforma parcial del Reial decret 1435/1985, que no és suficient per als problemes de la contractació dels músics.

El desembre del 2021, es va aprovar el Reial decret llei 32/2021, que duia a terme la reforma de l’Estatut dels treballadors i que incloïa “un canvi de model en la contractació temporal”.114 Aquesta norma eliminava els contractes per obra o servei determinat i deixava només l’opció que se subscrivissin contractes de treball de durada determinada en els casos concrets de circumstàncies de la producció o per substitució de persona treballadora.

Aquesta reforma tenia un impacte directe, en conseqüència, en tot el sector de les arts escèniques, la música i l’audiovisual.

Davant la seva entrada en vigor imminent a finals de març del 2022,115 tant les organitzacions empresarials com les sindicals i de treballadors es van mobilitzar el gener del 2023, van comunicar al Govern la situació en què es deixava tot el sector i li van demanar una solució adaptada a les circumstàncies especials de la forma de

114 Reial decret llei 32/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reforma laboral, la garantia de l’estabilitat en

l’ocupació i la transformació del mercat de treball. Vegeu-ne l’exposició de motius.

115 El Reial decret llei 32/2021 es va publicar al BOE el dia 30 de desembre de 2021, per la qual cosa la seva entrada en vigor es va produir el 30 de març de 2022.

50 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

contractació en l’àmbit artístic.116 Si no es modificava la reforma introduïda, es deixaria tot un sector sense poder contractar, ja que, per exemple, en el camp de la música, un músic no podria ser contractat per a una actuació puntual. Hi havia molta preocupació. La supervivència de l’activitat de grups de música, companyies, productores i professionals estava en risc. Inicialment, el Ministeri de Treball va contestar al sector que s’havien d’adaptar a les noves circumstàncies i el sector va replicar explicant detalladament les característiques específiques de la contractació en l’àmbit artístic, que, si no es tenien en compte i s’aplicava la reforma de l’Estatut dels treballadors tal com estava, produiria situacions absurdes i injustes.

Un cop entesa aquesta qüestió, i atès que encara estava pendent la reforma del Reial decret 1435/1985, el Ministeri de Treball va proposar de fer una reforma exprés d’aquesta norma que permetés la contractació per un temps determinat en l’àmbit artístic i que pogués ser aprovada abans de l’entrada en vigor del Reial decret llei 32/2021, tot això sens perjudici que posteriorment s’escometessin els canvis que quedessin per introduir a la norma segons el que havia recomanat l’IdEA. El sector va traslladar la seva preocupació pel fet que les presses portessin a una reforma del Reial decret 1435/1985 que no fos la que calia, i més coneixent, com és habitual, que allò que s’aprova amb caràcter temporal tendeixi a convertir-se en definitiu per manca d’impuls legislatiu i inacció de l’Administració.

Finalment, després d’unes negociacions intenses i accelerades, es va aprovar la reforma del Reial decret 1435/1985 a través del Reial decret llei 5/2022, de 22 de març, publicada al BOE l’endemà, just una setmana abans que entrés en vigor reforma de l’Estatut dels treballadors. Les reformes introduïdes van anar dirigides principalment a la modificació de l’àmbit subjectiu de la norma i la regulació d’un contracte de durada determinada ad hoc específic per al sector, el denominat contracte laboral artístic, la seva durada i les seves modalitats. Pel que fa a l’àmbit d’aplicació, es va optar per delimitar aquesta relació especial de treball a l’article 1 en virtut de: a) Qui desenvolupa l’activitat (persones artistes i persones que duen a terme activitats tècniques o auxiliars per a l’activitat que duu a terme la persona artista, aquestes darreres incloses ara amb la reforma), però no es defineix què és ser artista. b) El context en què es desenvolupa l’activitat (arts escèniques, audiovisuals i musicals), però no es descriu exactament què s’entén per cadascuna d’aquestes arts i quines pràctiques s’hi inclouen. c) Que s’estableixi amb un “ocupador que organitza o el que produeix una activitat artística, incloent-hi les entitats del sector públic”, però no es defineix què vol dir organitzar o produir una activitat d) Que es desenvolupi “voluntàriament una activitat artística o una tècnica o auxiliar, per compte i dins l’àmbit d’organització i direcció d’aquell a canvi d’una retribució”, és a dir, que es donin les notes d’alienitat i dependència pròpies de tota relació laboral per compte d’altri, però no es detallen ni s’indiquen què s’entendrà per alienitat i dependència en aquest àmbit artístic atesa la seva especialitat, de manera que els problemes que hem apuntat anteriorment continuen existint.

Així mateix, en comptes de definir en què consisteix l’activitat artística, així com l’activitat tècnica i auxiliar, es va preferir proporcionar dues llistes no exhaustives i obertes d’activitats artístiques, tècniques i auxiliars. Pel que fa al sector de la música, es van incloure “les persones que desenvolupen activitats artístiques, siguin […] musicals, cant, ball […]; de direcció […] d’orquestra, d’adaptació musical […], i, en tot cas, qualsevol altra persona l’activitat de la qual sigui reconeguda com la d’un artista, intèrpret o executant pels convenis col·lectius que siguin aplicables a les arts escèniques, l’activitat audiovisual i la musical” (article 1.dos, paràgrafs segon i tercer). Crida l’atenció la remissió als convenis col·lectius en un sector que, com ja hem explicat, brillen per la seva absència, en comptes d’haver-la fet a la Llei de propietat intel·lectual, que defineix qui és artista intèrpret o executant.

A més, si abans la relació laboral especial estava circumscrita als espectacles realitzats directament davant del públic o destinats a l’enregistrament per fer-ne difusió entre el públic en locals destinats habitualment o accidentalment a espectacles públics o a actuacions de tipus artístic o exhibició, i se’n donava una llista no exhaustiva, ara, a més d’aquelles, s’obre a “totes les relacions establertes per a les diferents fases de l’execució d’activitats artístiques […], mitjançant una comunicació pública”, i s’hi introdueix internet, incloent-hi la difusió mitjançant streaming. És important subratllar una qüestió ja indicada. Es van incloure entre els ocupadors les entitats del sector públic, és a dir, les administracions públiques de tots els nivells competencials, incloent-hi les entitats locals, com els 116 Es va remetre una carta el 13 de gener de 2022 elaborada per part de les organitzacions empresarials més representatives

de tot el sector. Els sindicats i les organitzacions de treballadors també van contactar amb el Ministeri de Treball per les mateixes raons.

51 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

ajuntaments, i les entitats instrumentals. Això ve a donar una mica de llum sobre la disquisició sobre si aquestes poden ser o no ocupadores en la relació laboral especial. No obstant això, atès que l’expressió “per compte i dins l’àmbit d’organització i direcció es continua mantenint sense una definició pròpia i matisada del que significa en el context artístic, no preveiem que hagi de comportar cap canvi en la contractació dels músics artistes en l’àmbit públic. Les entitats del sector públic tendiran a articular únicament, sota el marc de la relació laboral especial, les contractacions de músics per a la banda municipal o similar, però no quan contractin un grup de música, per la qual cosa les vies alternatives que ja hem esmentat com l’ús de les entitats intermediàries de facturació es continuarà produint per les causes a què hem estat fent referència.

Un altre dels aspectes fonamentals de la reforma va ser la modificació de l’article 5, relatiu a la durada i les modalitats del contracte de treball. Es va deixar intacte que el contracte pogués subscriure’s per a una durada indefinida o determinada, per a una o diverses actuacions, per un temps cert, per una temporada o pel temps que una obra romangui en cartell, tot i que s’hi va incloure que també hi cabria el contracte laboral artístic per tot el temps que durin les diferents fases de la producció. A més, s’hi inclou l’obligatorietat que s’especifiquin en el contracte expressament les circumstàncies concretes que en justifiquen la temporalitat i la durada.

Es va mantenir també la possibilitat de fer pròrrogues successives del contracte, però en comptes de fer referència de manera genèrica que això només seria permès si no s’incorria en frau de llei, ara s’assenyala que només serà prorrogable si persisteix la necessitat temporal de l’empresa que va justificar la subscripció del contracte. Així mateix, es va establir que l’incompliment de qualsevol de les previsions de l’article 5, el fet de no donar d’alta a la Seguretat Social la persona treballadora i quan es doni un encadenament de contractes de durada determinada que incompleixi el que preveu l’Estatut dels treballadors, comporta que el treballador adquireix la condició de fix.

I la darrera novetat va ser la modificació de la indemnització que ha de rebre la persona artista, seguint les recomanacions de l’Estatut de l’artista, així com la jurisprudència comunitària recent.117 Abans només estava prevista per a casos en què la durada del contracte fos superior a un any, incloent-hi les pròrrogues, i en la quantia que es fixés en el contracte o en el conveni col·lectiu i, a falta dels dos, es fixava en set dies de salari per any de servei, prorratejant-se per a períodes inferiors. Ara la indemnització per finalització del contracte artístic es generalitza per a tots els artistes en la part proporcional de la quantitat corresponent a 12 dies de salari per any o la superior que s’hagi acordat en el contracte o fixat en el conveni.118 Donada l’escassa durada de les contractacions dels músics en la major part dels casos, aquesta darrera previsió amb prou feines té transcendència a la pràctica. Tot i això, hem d’apuntar aquí un fet que pot i hauria de comportar canvis en el futur. Recentment, el Comitè Europeu de Drets Socials ha resolt una reclamació col·lectiva de la UGT de la qual no es pot conèixer actualment el contingut perquè no es publicarà, però sembla que va en consonància amb anteriors resolucions del Comitè en què considera que concretar una fórmula fixa d’indemnització no permet que els tribunals puguin acordar una compensació més gran als treballadors en funció de la seva circumstància. El Pacte de Govern Sumar-PSOE per a aquesta legislatura incloïa ja previsions de reformar la normativa laboral espanyola respecte d’això i la ministra de Treball i Economia Social ha fet declaracions en diverses ocasions sobre això, tal com ha sortit en mitjans de comunicació.119 Caldrà veure com això es trasllada al dret espanyol en el futur i més en l’àmbit de la contractació de durada determinada com l’artística.120 Com que van quedar diverses coses sense actualitzar de les que s’incloïen a l’IdEA i d’altres121 en el Reial decret llei 5/2022, es va estipular que, en el termini màxim de 12 mesos des de la seva publicació, el Govern aprovaria 117 Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea d’11 d’abril de 2019.

118 El Servei Públic d’Ocupació Estatal va adaptar el model de contracte de durada determinada i va incloure el contracte

artístic, accessible al lloc web del Ministeri de Cultura: https://www.cultura.gob.es/dam/jcr:39d4ae14-494b-4072-9456d7d64a898aa8/modelo-contrato-temporal-artistico.pdf.

119 Vegeu, per exemple: Lucía Palacios, “Yolanda Díaz se compromete a encarecer el despido para adaptarlo a Europa”, El Correo, 2 d’abril de 2024, https://www.elcorreo.com/economia/trabajo/yolanda-diaz-compromete-encarecer-despidoadaptarlo-europa-20240402142337ntrc.html?ref=https%3A%2F%2Fwww.elcorreo.com%2Feconomia%2Ftrabajo%2Fyolanda-diaz-compromete-encarecerdespido-adaptarlo-europa-20240402142337-ntrc.html; Lucía Palacios, “Yolanda Díaz quiere elevar el despido y que los empresarios no sepan cuánto pagarán”, 23 de gener de 2024, https://periscopiofiscalylegal.pwc.es/la-carta-social-europeay-la-proxima-reforma-del-despido/.

120 Per a més informació: María Eugenia Guzmán, Julio Calvo i Miguel Rodríguez-Piñero, “La Carta Social Europea y próxima reforma del despido”, Periscopio Fiscal y Legal PWC, 4 d’abril de 2024, https://periscopiofiscalylegal.pwc.es/la-carta-socialeuropea-y-la-proxima-reforma-del-despido/. Accés: 10 d’abril de 2024. Lucía Palacios, “El despido que quiere Europa: sin límites en la indemnización y con opción a readmitir”, Heraldo, 8 d’abril de 2024, https://www.heraldo.es/noticias/economia/2024/04/08/despido-europa-limites-indemnizacion-opcion-readmitir1724452.html. Accés: 10 d’abril de 2024.

121 Com el tema de la contractació de menors o la regulació de la jornada laboral.

52 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

una nova regulació laboral de caràcter especial. El 30 de març de 2023, el secretari d’estat d’Ocupació i Economia Social va mantenir una reunió amb totes les organitzacions representatives tant de la part empresarial com de la part treballadora per iniciar els treballs relatius a aquesta nova regulació, per a la qual el Ministeri va sol·licitar que es presentessin propostes sobre els principals aspectes que calia reformar que no fossin els ja modificats en la primera reforma, ja que havia costat molt aprovar-la. Això limitava les oportunitats per intentar millorar la redacció de la primera, que distava de ser perfecta als ulls dels músics i no solucionava, en realitat, la seva situació. Les organitzacions del sector van remetre-hi propostes, però, tot i que se suposava que el procés seria ràpid, no se’n va tornar a tenir notícies. A finals de maig, es van convocar les eleccions generals i el procés es va paralitzar.

Passos següents Recentment s’ha engegat el grup de treball en matèria laboral122 en el si de la Comissió Interministerial per a la implementació de l’IdEA, en què el primer punt de l’agenda que es vol impulsar té a veure amb el fet de continuar i acabar la reforma de la relació laboral especial d’artistes. Es pretenen reprendre els treballs on es van quedar abans que es convoquessin les eleccions. Això implica que no està previst impulsar una millor delimitació de les notes d’alienitat i dependència en l’àmbit de l’espectacle públic ni tampoc definir l’“ocupador que organitza o el que produeix una activitat artística”, dues qüestions que, segons la nostra opinió, serien fonamentals per millorar la contractació laboral dels músics. Tanmateix, dependrà de la voluntat i de l’acció tant del Govern com de les organitzacions representatives del sector que aquest tema s’introdueixi a l’agenda o no, encara que, a parer nostre, seria molt necessari.

4. Prestacions i co tzacions 1. Prestació de jubilació Problema  Diversos requisits exigits per obtenir la prestació de jubilació són de compliment di cil per als músics.

El sector cultural fa anys, si no dècades, que reivindica una adaptació dels requisits necessaris per tenir dret a la pensió contributiva de jubilació a la realitat de la pràctica artística. En particular, en el cas dels músics, és molt difícil aconseguir el període de carència que s’exigeix, ateses les característiques de la seva activitat, que es distingeix per un nombre reduït d’actuacions a l’any, amb remuneracions baixes, que, fins i tot amb el sistema específic de cotització per a artistes, no permet assolir el període mínim cotitzat que s’exigeix.

Com es pot veure a la taula 2, per tenir dret a una pensió contributiva de jubilació cal acreditar 15 anys cotitzats com a mínim, dels quals dos han de ser en els darrers 15 anys. A més, si s’aconsegueix acreditar únicament aquests 15 anys, només es tindrà dret al 50 % de la base reguladora de la pensió (que dependrà del que s’hagi cotitzat durant tots aquests anys). Això fa que la gran majoria de persones jubilades en el sector que s’hagin dedicat exclusivament a la música només tingui pensions no contributives i que, quan s’obté una pensió contributiva, el seu import sigui molt baix. Aquesta situació es dona tant si s’ha treballat per compte d’altri com per compte propi. És per això que la qüestió de poder compatibilitzar la jubilació amb l’exercici de l’activitat artística resulta fonamental per proveir de prou ingressos els artistes a la tercera edat.

En conseqüència, els esforços del sector van ser en la direcció de millorar les regles de còmput de la cotització i afavorir-ne la compatibilitat, qüestió que tractarem en un altre apartat més endavant.

Què es va proposar a l’IdEA Amb la intenció de facilitar l’accés a la prestació contributiva de jubilació, l’IdEA va proposar la modificació de les regles de còmput de cotització, recomanant ampliar el nombre d’anys cotitzats que es requereixen per obtenir la pensió a canvi que es poguessin descartar els pitjors anys de cotització (punt 51).

També es recomanava modificar l’article 11 del Reial decret 2621/1986, a l’apartat 2 que afecta les condicions especials a l’efecte de la jubilació existents per als cantants, els ballarins i els trapezistes (punt 55). En aquesta norma s’exigia que, perquè aquests es poguessin jubilar anticipadament als 60 anys sense que se’ls apliquessin coeficients reductors, haurien d’acreditar haver treballat en l’especialitat durant un mínim de vuit anys durant els 122 La primera reunió va ser el passat dia 25 d’abril de 2024.

53 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

21 anys anteriors al de la jubilació. És a dir, que han d’acreditar haver treballat vuit anys entre 39 i 60 anys. Aquest requisit no és fàcil complir-lo, ja que és precisament durant la joventut i l’etapa adulta primerenca, just abans d’aquest període, quan aquests artistes treballen més, ateses les exigències físiques d’aquestes professions. L’IdEA va proposar ampliar el període exigit per complir aquests vuit anys de 21 a 26 anys. És a dir, que haurien d’acreditar aquests vuit anys entre els 34 i els 60 anys. Però tot això a canvi d’exigir un mínim de 10 anys de feina a la professió.

Mesures  No n’hi ha hagut En l’anterior legislatura no hi va haver cap negociació sobre cap mesura de modificació de les regles de còmput de la cotització per als artistes, ja fossin aquests treballadors per compte d’altri o per compte propi, ni es va aprovar cap mesura.

Sí que hi va haver una negociació el novembre del 2022 en relació amb les normes que regulen la jubilació anticipada dels cantants, els ballarins i els trapezistes. El Ministeri de Cultura i Esport va preguntar a organitzacions representatives de cantants, ballarins i trapezistes sobre la implementació de la mesura 55 de l’IdEA en el sentit que s’hi recollia. No obstant això, aquestes organitzacions123 no van estar d’acord amb la manera com s’havia plantejat llavors la proposta a l’IdEA. La Unión de Músicos, en concret, considerava positiva i necessària l’ampliació dels 21 a 26 anys perquè aquest article 11.2 tingués una aplicació efectiva a la pràctica. Tot i això, estimava que no passava el mateix amb l’extensió del nombre d’anys (de 8 a 10 anys) en què s’hauria d’acreditar la permanència en la professió durant aquests 26 anys. Aquesta extensió a 10 anys restaria eficàcia, en gran part, a l’ampliació prèvia de 21 a 26 anys.

La intermitència de la professió dificulta, i molt, la possibilitat de qualsevol cantant (com de qualsevol músic intèrpret) de poder acreditar vuit anys de permanència a la professió, cosa que no ha permès que molts hagin pogut accedir a la prestació de jubilació a aquesta edat anticipada (malgrat el deteriorament de la seva salut i estat físic que justificava aquesta possibilitat). És per això que es va sol·licitar, durant la tramitació de l’Estatut de l’artista, l’augment de 21 a 26 anys, per intentar pal·liar aquesta dificultat i donar una oportunitat que es poguessin acreditar aquests vuit anys.

A més, la Unión de Músicos entenia que l’àmbit subjectiu dels artistes als quals s’hauria de poder aplicar aquesta mesura s’hauria d’ampliar més enllà dels cantants en el cas de la música, ja que hi ha altres professions en el sector de la música que comporten un desgast físic estructural semblant i que no estan emparades actualment per aquesta normativa. No en va, a l’IdEA s’esmentaven “ballarins, trapezistes, etc.”, la qual cosa implica que es recomanava ampliar l’àmbit subjectiu a altres professions que comportessin aquest deteriorament físic del seu cos.

Així, en el sector de la música, a més dels cantants, inclosos actualment ja en la norma, els músics intèrprets es troben amb dificultats similars per a l’exercici de la seva professió pel dany físic que deriva de tocar un instrument.

Estem parlant, per exemple, dels pianistes i altres instrumentistes, que solen patir patologies freqüents a l’esquena, artritis i artrosi als dits, acúfens a les orelles, etc. Per tant, la Unión de Músicos estimava que era essencial estendre l’àmbit subjectiu d’aquesta norma i incloure-hi els altres músics intèrprets.

Altres organitzacions representatives d’artistes afectats per la mesura van fer aportacions semblants i en la mateixa línia.

Finalment, tampoc no es va aprovar cap norma per a la implementació d’aquesta mesura.

D’altra banda, cal destacar que hi ha hagut problemes d’interpretació per part de l’INSS, que considerava que els anys treballats a què fa referència havien de ser anys cotitzats. Tanmateix, els tribunals s’han pronunciat en contra d’aquesta manera d’interpretar la normativa.124 Caldrà tenir-ho en compte si en el futur s’introdueix alguna reforma al respecte perquè quedi clarament recollit a la normativa.

123 Incloent-hi la Unión de Músicos.

124 Sentències: STSJ de Madrid de 31 d’octubre de 1997 i de 15 d’abril de 2002. Citades a: E. Desdentado Daroca, La protección

social de los artistas y de los profesionales taurinos, Editorial Bomarzo, 2013.

54 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

Al Grup de Treball de Seguretat Social de la Comissió Interministerial que recentment ha iniciat la seva activitat125, el Ministeri de Cultura novament ha proposat preliminarment la implementació de la mesura 55 de l’IdEA,126 però les organitzacions representatives del sector ja han traslladat el seu desacord en la línia que ja hem comentat en els paràgrafs anteriors. A més d’aquesta mesura, no se n’ha inclòs cap més adreçada a millorar les regles específiques de cotització dels artistes subjectes a la relació laboral especial d’artistes ni a flexibilitzar els requisits per accedir a la jubilació. El Govern sí que ha proposat, pel que fa als treballadors autònoms de la cultura, després de la consulta a les organitzacions del sector i recollint les seves reivindicacions, traslladar al Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions la necessitat de revisar, si escau, les regles de còmput dels dies cotitzats i la modificació dels períodes de carència, qüestions en què serà essencial treballar aquesta legislatura.

Passos següents Cal la implementació de la mesura 55 de l’IdEA relativa a la jubilació anticipada de cantants i altres artistes, ampliant que s’hi puguin acollir altres músics que pateixen desgast físic estructural important per l’exercici de la seva activitat, com és el cas dels pianistes i altres, i en la línia d’ampliar de 21 a 26 anys el període en què s’han d’acreditar vuit anys de cotització.

Així mateix, cal procedir a la modificació de les regles de còmput de la cotització dels artistes, així com els períodes de carència tant per als músics treballadors per compte d’atri com per compte propi.

2. Prestació per desocupació Problema  Dificultat dels músics artistes per accedir a la prestació per desocupació Com es pot veure a la taula 2, per obtenir la prestació ordinària d’atur cal haver cotitzat 360 dies com a mínim dins dels sis anys anteriors, mínim que permet al treballador disposar de la prestació durant 120 dies per un import igual al 70 % de la base reguladora. Atesa la manera de treballar dels músics, aconseguir tenir cotitzats aquests dies resulta un repte difícil d’aconseguir donat el nombre d’actuacions i les retribucions que reben. Com ja hem comentat, la major part dels músics artistes fan 40 actuacions o menys a l’any (el 67 % el 2022, el 76 % el 2021), que, unit a retribucions de quantia escassa, complica que un músic pugui acreditar com a cotitzats 360 dies en sis anys, tot i tenir en compte les regles específiques de cotització dels artistes.

A l’inici de la pandèmia, es van aprovar unes mesures de caràcter general per ajudar tots els sectors davant de les conseqüències devastadores de la paralització de l’activitat.127 Entre aquestes mesures es va aprovar el reconeixement del dret a la prestació contributiva per desocupació per a totes aquelles persones treballadores les empreses de les quals haguessin de suspendre la seva activitat o reduir la jornada, fins i tot si no haguessin cotitzat prou. Així i tot, aquestes mesures no s’adequaven a les particularitats del funcionament del sector musical ni a la resta del sector de les arts escèniques atenent la seva idiosincràsia.

Això es va transmetre al Ministeri de Cultura i Esport, primer, i, posteriorment, a la ministra d’Hisenda de manera directa en una reunió en què totes les organitzacions representatives de les arts escèniques i de la música van ser presents i van poder transmetre els problemes concrets. Aquí també hi va ser present la Unión de Músicos. Les mesures aprovades exigien, per tenir-hi accés, que el treballador per compte d’altri estigués donat d’alta.

Tanmateix, com que els músics són contractats per a actuacions concretes, la majoria no estaven donats d’alta a la Seguretat Social en el moment en què es va declarar l’estat d’alarma, cosa que implicava que no podien accedir a les prestacions establertes. Després de la mobilització del sector128 es va aprovar un nou Reial decret llei

125 La primera reunió ha tingut lloc el dia 24 d’abril de 2024.

126 Mesura 55 de l’Estatut de l’artista: “Ampliar el període de 21 anys anteriors a la jubilació fins als 26 anys, amb una atenció

especial als artistes amb professions que comporten un desgast físic estructural (ballarins, trapezistes, etcètera), així com per als que hagin treballat en l’especialitat un mínim de 10 anys (en comptes dels vuit actuals) durant els anteriors al de la jubilació, com a justificació de permanència real a la professió.”

127 Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19.

128 “Denuncian que el 90 % de músicos quedarán fuera de la prestación por desempleo”, ABC, 6 de maig de 2020, https://www.abc.es/cultura/musica/abci-denuncian-90-por-ciento-musicos-quedaran-fuera-prestacion-desempleo202005061420_noticia.html?ref=https%3A%2F%2Fwww.google.com%2F.

55 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

17/2020,129 en què es va aprovar l’accés extraordinari a la prestació per desocupació dels artistes d’espectacles públics que no estiguessin afectats per procediments de suspensió de contractes i reducció de jornada que regula el Reial decret llei 8/2020.130 Per tenir accés a la prestació s’exigia que l’artista hagués estat donat d’alta a la Seguretat Social amb una prestació real de serveis a l’activitat artística l’any anterior des de 20 fins a 54 dies, cosa que donava dret a una prestació durant 120 dies, o des de 55 dies en endavant, cosa que permetia tenir la prestació durant 180 dies. L’import de la prestació eren 735,00 euros.131 Tot i això, s’exigia que l’artista estigués cotitzant durant els períodes d’inactivitat.

Va ser aquí quan es va fer obvi que la mesura introduïda per a la cotització en períodes d’inactivitat no havia tingut èxit, ja que molt pocs músics s’hi havien acollit, cosa que va provocar que tampoc no poguessin tenir accés a aquesta prestació extraordinària. A més, tampoc no es preveia poder suspendre el cobrament de la prestació en cas que sorgís un bolo puntual per a l’artista.

Les reclamacions per part de totes les organitzacions del sector no es van fer esperar i, poc després, aquesta mesura va haver de ser modificada132, cosa que va permetre que es pogués sol·licitar l’accés encara que no s’estigués en situació d’alta o assimilada a l’alta ni es cotitzés en períodes d’inactivitat. Així mateix, es va introduir la possibilitat que la prestació es pogués suspendre quan es fes una feina per compte propi o per compte d’altri, amb la qual cosa s’interrompia l’abonament de la prestació, però es reprenia un cop acabada aquesta feina.

Aquesta mesura va ser prorrogada successivament a causa de la situació de pandèmia i va finalitzar el 30 de juny de 2022. Per aquestes circumstàncies excepcionals, s’havia introduït, de facto, a Espanya un sistema que s’assemblava a l’anomenat règim d’intermitència de França, salvant les diferències, al qual es va fer referència reiteradament com a aspiració durant els treballs de la Subcomissió per a l’Elaboració d’un Estatut de l’Artista. En aquest règim francès, es pot accedir a aquesta prestació si s’ha treballat almenys 507 hores en els 12 mesos anteriors, tenint en compte que també es computen com a assimilades les hores d’ensenyament que s’imparteixin i les hores de formació que es rebin; i, mentre es rep la prestació, durant un any, es pot treballar al mateix temps.

Què es va proposar a l’IdEA A l’Estatut de l’artista, al punt 53, es va recomanar valorar diverses fórmules per a l’adaptació de la normativa de prestacions al treball en el sector cultural i a les seves característiques pròpies com la intermitència. En particular, s’anomenava de manera específica la prestació per desocupació i es proposava que es flexibilitzessin els tràmits per al cobrament, que es permetés l’accés informàtic al cobrament de prestacions i que es creessin “fons mutuals de professionalització o solidaritat”.

Tot i la brevetat del paràgraf, tot el sector era conscient que incloïa la idea d’implementar a Espanya una cosa semblant al règim francès d’intermitència que satisfés les expectatives d’anys.

Mesura aprovada  Prestació especial per desocupació per a les persones treballadores subjectes a la relació laboral especial dels ar stes que desenvolupen la seva ac vitat en les arts escèniques, audiovisuals i musicals i per a les que dues a terme ac vitats tècniques o auxiliars.

L’experiència amb el funcionament de la prestació extraordinària per desocupació per a artistes durant la pandèmia va servir de referència molt rellevant per a les propostes que van presentar diferents organitzacions representatives del sector per a la posada en marxa d’una prestació especial de desocupació per a artistes.133 La taula de negociació per a la creació d’aquesta nova prestació va començar els treballs el juny del 2022, moment en què finalitzava la prestació extraordinària. La promesa que s’aprovaria una prestació que pal·liés la 129 Reial decret llei 17/2020, de 5 de maig, pel qual s’aproven mesures de suport al sector cultural i de caràcter tributari per

fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-2019.

130 Article 2 del Reial decret llei 17/2020.

131 La base reguladora de la prestació es fixava en la base de cotització mínima per contingències comunes corresponent al grup 7 de l’escala de grups de cotització del règim general, que el 2020 era de 1.050,00 euros.

132 Reial decret llei 19/2020, de 26 de maig, pel qual s’adopten mesures complementàries en matèria agrària, científica, econòmica, d’ocupació i Seguretat Social i tributàries per pal·liar els efectes de la COVID-19, disposició addicional dotzena.

133 Així, per exemple, ho va fer la Unión de Músicos.

56 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

intermitència del sector va fer que les organitzacions acordessin amb els seus associats esperar l’articulació d’aquesta mesura.

A la taula de negociació hi van ser presents, a més dels representants del Ministeri de Treball i del Ministeri de Cultura i Esport, les organitzacions més representatives del sector, que havien presentat diferents propostes134 per a aquesta prestació, així com els sindicats UGT i CCOO. Tot i que les propostes presentades eren diverses, totes les organitzacions van defensar des del principi que no havia de tractar-se d’un subsidi assistencial, encara que les visions de com configurar-la diferien. La negociació va ser tortuosa i, l’octubre del 2022, el Ministeri de Treball va rebutjar les propostes que hi havia sobre la taula. Així i tot, posteriorment van fer una proposta que implicava reformar el sistema de regularització dels períodes de cotització per part del Ministeri de Seguretat Social, cosa que no era la implementació d’una prestació per desocupació per a artistes.

Més tard, però, es va desencallar la situació i es va arribar a un acord sobre una nova prestació especial de desocupació no només per als artistes d’arts escèniques, musicals i audiovisuals, sinó també per al personal tècnic i auxiliar. La mesura va ser aprovada pel Reial decret llei 1/2023.135 La prestació té un caràcter especial i es diferencia de la prestació contributiva ordinària per desocupació, ja que, encara que depèn del temps que s’hagi cotitzat i de la base de cotització, la seva durada i la seva quantia no estan en proporció directa amb el període cotitzat ni amb la base de cotització, i el seu import i la seva durada estan molt limitats. A més, durant el cobrament l’entitat gestora només cotitza pel treballador per la contingència de jubilació, però no així per les contingències comunes (protecció a la família, jubilació, invalidesa permanent, mort i supervivència, incapacitat temporal, maternitat, assistència sanitària i farmacèutica), com passa en la prestació contributiva ordinària. Seria una prestació similar, en certa manera, al subsidi per desocupació de més grans de 52 anys que es va tenir com a referència per a la creació d’aquesta nova prestació.

Es va formar de la manera següent. Els possibles beneficiaris d’aquesta prestació són les persones artistes i el personal tècnic i auxiliar de les arts escèniques, audiovisuals i musicals. S’hi pot accedir per dues vies: o bé l’artista acredita 60 dies de prestació real de serveis l’any i mig anterior, és a dir, 60 actuacions, o bé 180 dies de prestació real de serveis o per regularitzacions (dies assimilats a l’alta per les regularitzacions) en els sis anys anteriors. Això ja és un gran canvi pel que fa a la prestació ordinària que hem explicat amb anterioritat.

La prestació té una durada de 120 dies i la seva quantia depèn de la quantia de la mitjana diària de les bases de cotització en els darrers 60 dies de prestació real de serveis. Si és inferior a 60,00 euros, la quantia serà del 80 % de l’IPREM mensual vigent136 (és a dir, l’import de la prestació seran 400,00 euros). Si és superior, serà del 100 % de l’IPREM mensual (és a dir, la quantia de la prestació seran de 600,00 euros). En la prestació ordinària la quantia és un 70 % de la mitjana de la base reguladora.

L’import d’aquesta prestació especial és considerat una quantitat petita, ja que significa la percepció de només 1.400,00 euros o de 2.400,00 euros en quatre mesos, que s’ha de posar en el context del cost de vida actual. Per això, tot i donar la benvinguda a mesura, molts músics consideren que dista del que es demanava,137 però va ser el màxim que es va poder aconseguir en la negociació.

Aquesta prestació es pot tornar a demanar quan es torni a estar en situació de desocupació i sempre que hagi passat un any des que es va gaudir per darrera vegada. A més, cal tenir en compte que, una vegada s’ha rebut, es posa el comptador a zero dels dies cotitzats i ja no es poden computar els dies cotitzats anteriors a l’efecte de la prestació contributiva ordinària per desocupació. Per tant, el músic ha de calcular molt bé, en funció de com es desenvolupi la seva activitat, les característiques de la seva situació professional i personal i la previsió d’actuacions que tingui, si compensa esperar a tenir cotitzats 360 dies i acollir-se a l’ordinària o si necessita sol·licitar aquesta prestació especial.

Aquesta prestació és incompatible amb qualsevol treball per compte propi o d’altri o amb rendes mínimes o d’inclusió o amb ajuts anàlegs, però sí que ho és amb el cobrament de drets de propietat intel·lectual i d’imatge.

Això va significar un gran avenç, ja que el fet de no saber quan es cobraran provocava una gran incertesa sobre si 134 Hi van ser presents la Unión de Músicos, la Unión de Actores y Actrices, la Confederación de Artistas y Trabajadores del

Espectáculo (ConArte), el sindicat ALMA (sindicat de guionistes d’Espanya), la Federació de Serveis, Mobilitat i Consum de la Unió General de Treballadors i Treballadores (FSMC-UGT) i la Federació de Serveis a la Ciutadania de Comissions Obreres (FSC-CCOO).

135 Apartat catorze de la disposició final quarta del Reial decret llei 1/2023, de 10 de gener, de mesures urgents en matèria d’incentius a la contractació laboral i millora de la protecció social de les persones artistes.

136 El 2024, atès que s’han prorrogat els pressupostos generals de l’Estat per al 2023 i el Govern ha desistit de presentar els pressupostos generals de l’Estat per al 2024, l’IPREM mensual és de 600,00 euros/mes.

137 Així m’ho han comentat reiterades vegades quan he impartit conferències sobre la matèria.

57 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

representaria la pèrdua de la prestació. Tot i que és incompatible amb qualsevol treball, el músic o artista sempre en pot sol·licitar la suspensió en cas que li sorgeixi una feina per compte d’altri de durada inferior a 12 mesos o un per compte propi de durada inferior a 60 mesos. Això significa que s’interromp l’abonament de la prestació mentre es fa la feina, però no afecta la durada de la prestació, que es reprendrà un cop finalitzi la feina.

Passos següents La mesura va entrar en vigor l’1 de juliol de 2023, per la qual cosa encara no ha transcorregut prou temps per poder valorar-ne la utilitat i l’impacte en la millora de les condicions laborals dels músics, encara que sí que hi ha reclamacions sobre la lentitud en la resolució dels expedients. Quan hagi complert almenys un any serà el moment de fer una avaluació sobre el seu funcionament i el seu impacte real en la millora de les condicions dels músics artistes i proposar millores, encara que la quantia és una qüestió que ja està sobre la taula i és probable que se’n proposi l’increment en els propers mesos.

3. Prestació per risc durant l’embaràs Problema  Dificultats d’accés a les prestacions per naixement i cura de menor i per risc durant l’embaràs i la lactància.

Durant els treballs de la Subcomissió per a l’Elaboració d’un Estatut de l’Artista, van ser diverses les organitzacions i els experts138 que van aprofundir en el problema de les persones artistes per accedir a les prestacions relacionades amb la maternitat, qüestions que ja s’han anat apuntant des de fa anys.

En el cas de les prestacions per risc durant l’embaràs i la lactància, el problema és que la dona ha d’estar treballant en el moment en què les sol·licita. No obstant això, atès com es desenvolupa l’activitat artística de les dones en la música i les arts escèniques (igual que en el cas dels seus companys homes), en la majoria dels casos a través de contractes d’un sol dia per una actuació, els anomenats bolos, es dificulta extremament que les dones artistes del sector de la música puguin sol·licitar aquesta prestació.139 En el cas de la prestació per naixement i cura del menor, el requisit és que la treballadora estigui donada d’alta o en situació assimilada a la d’alta en sobrevenir la contingència o la situació protegida. Això implica que, en el cas de les dones artistes del sector de la música, han d’esbrinar si, tenint en compte el que s’ha treballat i cotitzat en els mesos anteriors, podran estar, almenys, en situació assimilada a l’alta quan es produeixi el part.140 Això es complica encara més en el cas que el part hagi de tenir lloc els primers dies de l’any, ja que no es poden tenir en compte els dies cotitzats l’any anterior i no s’arrossega l’excés cotitzat, si n’hi ha, a l’any següent.141 Aquestes dificultats també es donen per tenir accés a una incapacitat temporal pels mateixos motius.

Què es va proposar a l’IdEA Curiosament, a l’IdEA, en comptes de crear un apartat específic per a les prestacions relacionades amb la maternitat, únicament el que s’hi dedicava es va titular “En matèria de prestació de risc per embaràs”, encara que 138 Així, Sonia Murcia Molina, directora de l’Escola Superior d’Art Dramàtic de Múrcia, va comparèixer davant la Subcomissió

per a l’Elaboració d’un Estatut de l’Artista i va lliurar l’informe Opciones de debate: Estatuto del artista, on tractava la protecció de la maternitat i el risc durant l’embaràs, igual que l’altre document que va redactar per a la Junta de Autores Musicales, titulat El escenario jurídico del Estatuto del artista, que també es va presentar davant la Subcomissió. Berta Isabel Ojea López, responsable de la Secretaria d’Igualtat de la Unión de Actores y Actrices, va presentar davant la Subcomissió de l’IdEA el document de l’organització, titulat Propuesta sobre las prestaciones asociadas a la maternidad, accessible a: https://uniondeactores.com/images/web/adjuntos/estatuto-del-artista/Propuesta-sobre-prestaciones-asociadas-a-lamaternidad.pdf. Sara Mora va elaborar l’Informe sobre la situación laboral y Seguridad Social de los artistas. Propuestas del Estatuto del artista a petició de la Plataforma de Defensa de la Cultura, que va ser lliurat a la Subcomissió davant de la qual també va comparèixer. Pedro Rodríguez Soto, president del Sindicato de Técnicos Audiovisuales y Cinematográficos del Estado Español (TACEE), també va comparèixer i va tractar el tema de la maternitat.

139 Unión de Actores y Actrices, op. cit.

140 Sara Mora, op. cit.

141 Sonia Murcia, El escenario jurídico del Estatuto del artista, op. cit., p. 17.

58 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

en els seus punts es van incloure propostes tant per millorar l’accés a la prestació per risc durant l’embaràs com per naixement i cura del menor.

Pel que fa al primer cas, es va proposar que es poguessin reconèixer les treballadores artistes no només en alta efectiva, sinó també en situació assimilada a l’alta. I, en cas que això no fos possible normativament, que poguessin subscriure un conveni especial amb la Seguretat Social que permetés cotitzar en els períodes que no s’estigués treballant i s’establís una prestació especial per protegir aquesta situació en el cas de les artistes.

Pel que fa al segon cas, la recomanació va ser que es donés una interpretació flexible per part de la Seguretat Social al requisit de l’alta quan el part es produís en dies propers a la baixa, o que es pogués articular algun tipus de bonificació, encara que no explicaven en quin sentit aquesta proposta podria ser útil, ja que no és un problema de cotització sinó de situació d’alta o alta assimilada.

Mesura aprovada  Cotització en períodes d’inactivitat per a artistes en espectacles públics que siguin treballadors per compte d’altri que els perme accedir a prestacions.

En la XII legislatura, després de la moció de censura i l’entrada del nou Govern, una de les primeres mesures que es va aprovar per a la implementació de l’IdEA va ser precisament142 la possibilitat per als artistes en espectacles públics que poguessin continuar inclosos en el règim general de la Seguretat Social durant els “períodes d’inactivitat”, és a dir, aquells períodes en què no siguin contractats per actuar (cosa que no vol dir que estiguin inactius en absolut, ja que estan assajant, formant-se i preparant-se per a les actuacions següents, qüestió que moltes vegades oblida la Seguretat Social en tractar aquest tema).

Per fer-ho, cal que puguin acreditar, almenys, 20 dies d’alta amb prestació real de serveis (és a dir, 20 actuacions) i que els ingressos per aquests dies superin tres vegades el salari mínim interprofessional mensual. La base de cotització seria l’aplicable al grup 7 de l’escala de grups de cotització del règim general, a la qual s’aplicaria un tipus de cotització de l’11,50 %. Això es traduïa en aquella època a l’abonament de 120,75 euros, que havien de pagar les persones artistes que volguessin acollir-s’hi.

Això els permetria accedir a les prestacions de maternitat, paternitat, incapacitat permanent i mort i supervivència derivades de contingències comunes i de jubilació. També quedaven protegides les treballadores artistes mentre estiguessin embarassades o en període de lactància natural fins que el fill complís nou mesos, i se’ls reconeixia, en aquest cas, un subsidi del 100 % de la base de cotització que hem indicat abans.

Aquesta prestació, prevista només per a artistes treballadors per compte d’altri, permetia resoldre l’accés a prestacions durant els períodes en què no treballaven i, en el cas de les dones, facilitava tant l’accés a la prestació per naixement i cura del menor com a la prestació per risc durant l’embaràs o durant la lactància natural, ja que, si abonaven una quantitat mòdica, mòdica als ulls de la Seguretat Social, estarien incloses en el règim general de la Seguretat Social i es beneficiarien d’aquestes prestacions. El problema de la situació d’alta ja no seria una barrera.

Molts ja vam indicar en aquella època, però, que la mesura no tindria gaire impacte, ja que la quota que s’havia d’abonar era molt alta per als artistes que no tenien cap ingrés en aquests períodes. D’altra banda, també sembla injust que la possibilitat de tenir accés a l’acció protectora de la Seguretat Social recaigui al 100 % en l’artista, que és el que ha de fer front a l’abonament de les quotes de cotització mentre es troba en una situació de precarietat i atur. Durant la pandèmia es va posar de manifest que la mesura no va tenir l’èxit esperat, quan per tenir accés a la prestació extraordinària per desocupació s’exigia inicialment cotitzar en períodes d’inactivitat. El clam va ser unànime i es reclamava una modificació immediata de la norma, ja que molt pocs complien aquest requisit, com hem explicat a l’apartat corresponent.

Tot i que és una mesura que es va aprovar amb la intenció d’afavorir l’accés a l’acció protectora de la Seguretat Social amb més facilitat, excepte a la prestació per desocupació, tanmateix, es posava tota la càrrega a l’artista, que és qui ha de cotitzar per ell mateix. No es va desplegar cap solució que permetés que no tot el pes recaigués sobre ell. Per tant, com ja hem indicat, era lògic que aquesta mesura tingués poc èxit, com es va posar en relleu durant la pandèmia.

Reial decret llei 26/2018, de 28 de desembre, pel qual s’aproven mesures d’urgència sobre la creació artística i la cinematografia.

142

59 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

Finalment, cal remarcar que aquesta mesura és únicament per als músics artistes en espectacles públics contractats sota la relació laboral especial d’artistes, però no així per als músics autònoms, per als quals no s’ha previst res semblant fins ara.

Al Grup de Treball de Seguretat Social que s’ha posat en marxa a la Comissió Interministerial143 que hem esmentat anteriorment, les organitzacions representatives dels treballadors autònoms de la cultura han reclamat, mentre no es crea un sistema específic de cotització per a ells, la possibilitat que també puguin cotitzar en períodes d’inactivitat perquè, especialment, les dones puguin tenir accés a totes aquestes prestacions en els casos de maternitat, naixement i cura del menor, i risc en l’embaràs i la lactància, encara que no estiguin donades d’alta efectiva per incapacitat de dur a terme la seva activitat professional durant aquest període.

Passos següents En relació amb els músics artistes sota la relació laboral especial, cal avaluar la mesura de la possibilitat de cotitzar durant els períodes d’inactivitat per determinar les causes de la seva utilització escassa i estudiar l’adaptació de la norma a les condicions reals d’aquests treballadors.

Pel que fa a les dones músiques treballadores autònomes, seria convenient la introducció de la mateixa possibilitat mentre no s’estableix un sistema específic de cotització per als treballadors autònoms de la cultura que tingui també present les qüestions específiques que es plantegen a causa de la maternitat.

4. Modificació del sistema d’afiliació i cotització a la Seguretat Social dels músics en espectacles públics A. Problema  Cal actualitzar el sistema de cotització dels artistes a la Seguretat Social.

Les organitzacions d’actors, ballarins i músics demanaven una millora de les normes específiques de cotització dels artistes en espectacles públics que recull el Reial decret 2621/1986, de 24 de desembre, millores que ja havien estat apuntades també per la doctrina.144 Les crítiques es devien al fet que es considerava que, tal com estava i està plantejat actualment, aquest sistema implica que són els mateixos artistes els que es fan càrrec de gran part de les cotitzacions, encara que sigui a canvi de reconèixer-los un nombre de dies cotitzats superior als dies treballats efectivament sobre un escenari (que no vol dir que no s’hagi treballat preparant aquesta actuació durant mesos).

Aquesta situació resulta anòmala quan es compara amb la de qualsevol altre treballador per compte d’altri, en què l’empresari afronta el gruix de les cotitzacions.

També s’ha posat de manifest que les regles d’aquest sistema beneficien principalment aquells que reben unes remuneracions elevades, ja que amb la regularització poden aconseguir tenir períodes cotitzats més llargs. Això no obstant, no és així per a aquells que reben una retribució mínima per les seves actuacions, com és el cas dels músics, ja que, en aquest cas, només se’ls dona per cotitzats els dies de les actuacions o uns pocs dies addicionals.145 Les propostes per a la millora d’aquest sistema anaven, per tant, principalment en les direccions següents. D’una banda, evitar que sigui l’artista qui hagi d’assumir un percentatge tan alt de la cotització. De l’altra, es proposava la reducció dels trams de les bases a compte per adaptar-los a les remuneracions reals dels artistes, així com la

143 Reunió del 24 d’abril de 2024.

144 Vegeu, per exemple: Sonia Murcia Molina, La Seguridad Social de los artistas profesionales en espectáculos públicos, Tirant

lo Blanch, València, 2013; Elena Desdentado Daroca, La protección social de los artistas y de los profesionales taurinos, Bomarzo, 2013; Elena Desdentado Daroca, El trabajo de los artistas en espectáculos públicos. Problemas de articulación de la relación laboral y de Seguridad Social, La Cultivada, 2019; I. Alzaga Ruiz, “La relación laboral especial y de Seguridad Social de los artistas en espectáculos públicos”, a d. a., Comentarios a la reforma de la Seguridad Social, Antonio Vicente Sempere Navarro (dir.), María Areta Martínez (coord.), Thomson-Aranzadi, Cizur Menor, 2008, p. 441; Consell Nacional de Cultura i Arts, La contractació d’artistes en espectacles públics. Proposta de modificacions legislatives en matèria laboral, de Seguretat Social i fiscalitat per a l’actualització de la normativa, 2022, p. 444; Sara Mora, op. cit.

145 Elena Desdentado Daroca, op. cit., p. 36.

60 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

introducció de mesures correctores a favor dels artistes amb retribucions més baixes.146 I, de l’altra, que, si resultés que a l’hora de la regularització anual l’artista no només hagués cotitzat tot l’any, sinó que hi pogués haver un excés de cotització, es poguessin traslladar aquests excessos a exercicis posteriors i així servís per cobrir períodes que per la intermitència pròpia del sector no s’haurien cobert.

Què es va proposar a l’IdEA Tot i que a l’IdEA, al punt 54, es recomanava “modificar les modalitats de cotització a la Seguretat Social dels treballadors culturals”, del contingut literal del text es dedueix fàcilment que, en realitat, es parlava de la modificació de les normes específiques de cotització dels artistes en espectacles públics contractats sota la relació laboral especial.

Les millores d’aquest sistema proposades a l’IdEA abordaven el problema acollint diverses de les mesures proposades per les organitzacions representatives del sector. D’una banda, es proposa reduir els trams de les bases a compte per adaptar-los a les retribucions dels artistes. I, de l’altra, si això representava una càrrega per a les arques públiques, recomana completar el finançament dels mecanismes de cobertura social existents mitjançant fórmules de cotització que es canalitzessin a través de les entitats de gestió. Aquestes farien ingressos a compte de la cotització a la Seguretat Social per part de l’artista a partir dels rendiments derivats dels seus drets de propietat intel·lectual sense que calgués que estigués donat d’alta en aquell moment (punt 54).

També es va acceptar la proposta que hi hagués la possibilitat de traslladar els excessos de cotització a exercicis posteriors (punt 54).

Mesures  No n’hi ha hagut Quan es va negociar a la taula de treball la prestació especial per desocupació, de les organitzacions representatives presents van posar sobre la taula la necessitat de reformar les regles específiques de cotització dels artistes en espectacles públics, però no es va tractar en aquell moment. Quan es va aprovar la prestació especial per desocupació a través del Reial decret llei 1/2023, es va incloure, com hem comentat anteriorment, que en el termini d’un mes es crearia un grup de treball per estudiar “l’adopció de mesures específiques per a l’adequació de la Seguretat Social dels artistes per compte d’altri”.147 No obstant això, al Grup de Treball de Seguretat Social que es va constituir més tard aquesta qüestió no es va incloure entre els temes a tractar, per la qual cosa en l’anterior legislatura no es va aprovar cap modificació a aquest respecte.

La mesura proposada per diverses organitzacions representatives de músics148 sobre aquest respecte en la legislatura passada va ser la modificació de les bases de cotització a compte. Com hem vist anteriorment, la retribució íntegra més comuna entre els músics artistes per les seves actuacions oscil·la entre els 50,00 i els 200,00 euros per dia, per la qual cosa, a l’hora de cotitzar, la base a compte diari a tenir en compte és la corresponent al primer tram de la taula de bases a compte diàries per a artistes,149 que estableix que per a remuneracions íntegres inferiors a 461,00 euros la base a compte diari són 270,00 euros. Això implica que, en el cas d’un músic artista que guanya per sota dels 270,00 euros, cal cotitzar sempre (tant per l’empresa com pel treballador) pel salari brut i, en el cas de l’artista que guanya per sobre fins als 461,00 euros, la cotització es calcula sobre la base a compte diari de 270,00 euros.

Per a actuacions per les quals es guanya menys de 150,00-200,00 euros, cotitzar per la totalitat del salari brut significa aplicar-li un 39 % de cotització (un 32,6 % l’empresari i un 6,4 % el treballador) a unes quantitats ja de per si molt petites. Si a això s’afegeix la retenció de l’IRPF, resulta que, en aquestes actuacions d’un import tan petit, la quantitat neta per al músic artista és mínima.

146 Elena Desdentado Daroca, op. cit., p. 36. Aquesta autora recomanava en aquell moment la introducció d’un sistema

d’ajustos semblant al que s’aplicava als contractes a temps parcial abans que fos declarat inconstitucional per la STC 61/2013, de 14 de març.

147 Disposició addicional tretzena. Grup per a l’estudi i l’impuls de mesures de reconeixement de la intermitència en l’àmbit laboral i de la Seguretat Social dels artistes i els treballadors autònoms de la cultura. Reial decret llei 1/2023, de 10 de gener, de mesures urgents en matèria d’incentius a la contractació laboral i millora de la protecció social de les persones artistes.

148 Unión de Músicos, FEMA i FAIC, Propuesta de agrupación de empleadores de la música y propuestas de medidas en materia laboral y de Seguridad Social para el Estatuto del artista, 23 de novembre de 2021. Elaborat per Eva Moraga Guerrero.

149 Ordre TMS/83/2019, de 31 de gener (BOE núm. 29, de 2.2.2019), amb efecte l’1 de gener de 2019.

61 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

Per tant, el que es proposava era dividir el primer tram de la taula de bases a compte diàries en altres trams de la següent manera, tot això amb el propòsit d’aconseguir que al músic artista li quedés un net superior, com es veu a la taula següent.

Com hem dit, finalment, aquest tema es va posposar per a una negociació posterior i no es va arribar a tractar en la legislatura passada.

Al Grup de Treball de Seguretat Social de la Comissió Interministerial150 esmentat anteriorment, la UGT ha proposat que s’inclogui, entre els temes a tractar, la introducció de mesures que permetin que els artistes tinguin carreres de cotització més llargues, ja que, quan es va estar treballant en la prestació especial per desocupació, es va poder observar que la majoria tenien unes carreres molt curtes i no estaven donats d’alta ni el dia previ ni en el posterior a l’actuació, amb les conseqüències que això té també a l’efecte d’accidents durant els desplaçaments.

Encara s’ha de determinar si finalment s’abordarà aquesta qüestió.

Taula 3. Proposta de bases a compte diàries151 Taula vigent actual Base a compte diari d’artistes Retribucions íntegres Base a compte diari

Fins a 461,00 euros Entre 461,01 i 829,00 euros Entre 829,01 i 1.386,00 euros Més de 1.386,00 euros

270 341 407 542

Proposta Base a compte diari d’artistes Retribucions íntegres Base a compte diari Fins a 70,00 euros 36 Entre 70,01 i 140,00 70 euros Entre 141,00 i 270,00 140 euros Entre 270,01 i 461,00 euros 270 Entre 461,01 i 829,00 euros 341 Entre 829,01 i 1.386,00 407 euros Més de 1.386,00 euros 542

Passos següents En les properes negociacions al Grup de Treball de Seguretat Social seria recomanable promoure la millora de les regles específiques de cotització dels artistes al règim general de la Seguretat Social per tal que les seves carreres de cotització siguin més llargues i la intermitència no les penalitzi tant en la línia d’impulsar la

modificació de les bases a compte diàries, introduint un nombre més elevat de trams al primer esglaó de la taula que atengui les remuneracions que efectivament es reben, com d’incloure especificitats a la normativa d’integració de llacunes com les que hi havia a la normativa anterior,152 amb l’anàlisi i l’estudi previs de les carreres de cotització dels músics artistes en col·laboració amb el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

B. Problema  El fet que es produeixi l’alta dels músics artistes únicament durant les actuacions provoca problemes de desprotecció social i d’accés a prestacions.

Com ja hem explicat a l’apartat “La contractació dels músics artistes”, l’alta a la Seguretat Social només es produeix quan se’ls contracta per a alguna actuació. Depenent de la remuneració que hagin rebut al llarg de l’any, i en funció de les peculiaritats del sistema de cotització, pot ser que se’ls reconegui a posteriori que van estar en una situació assimilada a l’alta també durant altres períodes més enllà dels dies efectius de les actuacions, encara 150 Reunió del 24 d’abril de 2024.

151 Unión de Músicos, FEMA i FAIC, Propuesta de agrupación de empleadores de la música y propuestas de medidas en materia

laboral y de seguridad social para el Estatuto del artista, 23 de novembre de 2021. Elaborat per Eva Moraga Guerrero.

152 Al Decret 2133/1975, abans de la seva desaparició per l’aplicació de les regles generals de la Llei 26/1985. Vegeu: E. Desdentado Daroca, op. cit., p. 40.

62 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

que en el cas dels que tenen els salaris més baixos moltes vegades no serà així, ja que només se’ls reconeixerà els dies d’actuació, com hem comentat abans. I també hem vist a l’apartat “La protecció social dels músics” que per tenir accés a la majoria de les prestacions cal estar donat d’alta o en situació assimilada a l’alta. És per això que, com hem exposat a l’apartat anterior, abans i durant els treballs de la Subcomissió, diversos ponents van explicar les implicacions que tenien aquestes circumstàncies en la protecció social dels artistes i es van proposar diferents mesures. Això va influir en el fet que, quan es va començar la implementació de l’IdEA, una de les primeres mesures aprovades fos la de la cotització en períodes d’inactivitat, tal com s’ha descrit, que permetés tenir accés a certes prestacions tot i no estar en activitat. No obstant això, tampoc no ha resultat ser una resposta satisfactòria, ja que la quantia de la quota és elevada quan no es tenen ingressos i majoritàriament s’hi recorre si es té planificada la maternitat en els mesos propers.

A més, la cotització en períodes d’inactivitat no soluciona altres problemes relacionats amb el fet de no estar donat d’alta, com és el dels accidents dels músics en els desplaçaments fins i des del lloc d’actuació. Com hem explicat, als músics artistes se’ls dona d’alta el dia de l’actuació, però no el dia abans ni l’endemà, per la qual cosa, si es produeix un accident en els trajectes d’anada i tornada, hi ha el problema de considerar-lo com a accident de treball i s’hagi d’acudir als tribunals per resoldre’l.

Crida l’atenció que, mentre que en el cas dels professionals taurins es defineix expressament que els accidents que pateixin en els desplaçaments per prendre part les seves activitats professionals i en les proves prèvies153 són accidents de treball, en el cas dels artistes en espectacles públics no hi ha una definició similar.

Davant d’això, la doctrina154 ha proposat opcions com ara que s’inclogui en el contracte de treball expressament que el desplaçament forma part de la prestació de serveis i que l’empresari hagi de donar d’alta l’artista el dia de l’actuació i el de desplaçament, o que s’introdueixi a la normativa una previsió com la dels professionals taurins, que consideri els accidents ocorreguts en aquests trajectes com a accidents de treball. Fins i tot, alguna sentència ha plantejat de lege ferenda que es pugui plantejar un recàrrec o una cotització addicional a la que ja s’ha efectuat pel dia de l’actuació.155

Mesura proposada pel sector no acceptada  Alta anual per a músics artistes.

De resultes d’això, després de l’aprovació de l’IdEA, i per donar una solució definitiva a aquesta qüestió, la Unión de Músicos, la FEMA i la FAIC van proposar156 que s’implementés un sistema d’alta anual per als músics artistes, semblant al dels professionals taurins. Aquest sistema eliminaria la càrrega administrativa dels tràmits d’altes i baixes a la Seguretat Social i els permetria estar donats d’alta tot l’any, amb la qual cosa es facilitaria també l’accés a prestacions.

El músic artista comunicaria durant els primers 15 dies de l’any a la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) que romandrà en l’exercici professional durant aquest any (declaració de permanència). Això comportaria la inclusió en un cens d’artistes, que tindria els mateixos efectes que per als professionals taurins, és a dir, la situació d’alta amb caràcter general.157 Amb això ja no caldria que l’empresari hagués de comunicar les altes i les baixes dels músics artistes corresponents a cada espectacle, sinó només emplenar els justificants d’actuacions. Al final de l’any, el músic artista hauria de presentar a la TGSS la declaració anual d’actuacions i els justificants d’actuacions degudament emplenats pels empresaris.

Per a la inclusió o la permanència en el cens d’actius, es proposava que el músic artista hagués d’acreditar, per qualsevol mitjà de prova, haver actuat en almenys vuit concerts, espectacles o esdeveniments de caràcter musical l’any anterior. Si fossin músics artistes que comencessin la seva activitat professional o que no haguessin fet vuit actuacions, la inclusió en el cens tindria efectes des de la seva primera actuació.

153 Article 16, “Concepte d’accident de treball”, Reial decret 2621/1986, de 24 de desembre, pel qual s’integren els règims

especials de la Seguretat Social de treballadors ferroviaris, jugadors de futbol, representants de comerç, toreros i artistes al règim general, així com es procedeix a la integració del règim d’escriptors de llibres en el règim especial de treballadors per compte propi o autònoms.

154 E. Desdentado Daroca, op. cit., p. 65 i 66.

155 STSJ de Galícia, de 23 de setembre de 2003, en el cas d’un grup musical que té un accident a la nit l’endemà de l’espectacle.

Sentència citada per E. Desdentado Daroca, op. cit., p. 63.

156 Unión de Músicos, FEMA i FAIC, Propuesta de agrupación de empleadores de la música y propuestas de medidas en materia laboral y de Seguridad Social para el Estatuto del artista, 23 de novembre de 2021. Elaborat per Eva Moraga Guerrero.

157 Article 13 del Reial decret 2621/1986.

63 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

Aquesta mesura, però, no va ser acceptada pels ministeris concernits i, per tant, no es va iniciar cap negociació al respecte. Tampoc no ha aparegut inclosa en el primer esborrany de guió de punts a tractar per part del Ministeri de Cultura amb el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, el qual se’ns va traslladar a la primera reunió del Grup de Treball de Seguretat Social.158

Passos següents Articular un sistema d’alta anual per als músics artistes no només permetria simplificar el sistema d’altes a la Seguretat Social, sinó que faria més fluid l’accés a prestacions. A més, el cens d’artistes necessari perquè els artistes puguin incorporar-se en aquest sistema, mitjançant el compliment d’uns requisits, es convertiria en una eina molt eficaç amb informació actualitzada a cada moment sobre els artistes que estan en actiu, quantes contractacions tenen a l’any, quines són les seves retribucions i qui els contracta, dades molt rellevants per impulsar mesures que millorin la seva situació laboral en el futur.

Així mateix, la introducció d’una definició d’accident de treball en el cas dels artistes en espectacles públics similar a l’existent per als professionals taurins facilitaria l’accés a les prestacions per incapacitat temporal i permanent derivades d’accident laboral sense haver d’acudir a un procediment judicial.

C. Problema  Ni els músics ni les oficines de la Tresoreria General de la Seguretat Social no tenen un coneixement especialitzat sobre l’aplicació de les especificitats de la co tzació dels ar stes a la Seguretat Social.

Una demanda habitual en relació amb les regles especials de cotització dels artistes és la relativa al funcionament de les oficines de la TGSS i l’INSS i al desconeixement generalitzat del personal funcionari. Encara que a Madrid hi havia una oficina que era aquella a la qual es consultava sobre aquests temes, es considerava que no n’hi havia prou i calia que es duguessin a terme accions de formació per tot el territori espanyol dirigides a aquestes oficines i el seu personal. Així es va traslladar durant els treballs de la Subcomissió per a l’Elaboració d’un Estatut de l’Artista, igual que el desconeixement generalitzat que els mateixos músics tenen sobre aquest sistema atenent la seva complexitat.

Què es va proposar a l’IdEA Al punt 60 de l’IdEA es recomanava que es fes una campanya sectorial dirigida al personal propi de les administracions públiques “per visibilitzar el funcionament del sector i les seves especificitats laborals, per compte propi i d’altri, per tal de formar personal que enquadri correctament el col·lectiu, així com agilitzar i normalitzar el càlcul de les prestacions dels treballadors de la cultura”. Aquesta campanya també es recomanava que es dirigís al mateix sector perquè tant els artistes com els que els contracten i els intermediaris coneguessin tots els seus drets i obligacions.

Mesura aprovada  La Seguretat Social ha publicat una “Guía práctica para ar stas” i ha estès les competències sobre aquesta matèria a la Direcció Provincial de la Tresoreria General de Seguretat Social de València.

La TGSS ha publicat al seu lloc web una “Guía práctica para artistas”159 en què s’explica qui és artista a aquest efecte, què és el cens d’artistes, com es cotitza a la Seguretat Social, com funciona la cotització en períodes d’inactivitat i les prestacions a què poden accedir els artistes. Tot i que resulta lloable l’esforç que s’ha fet a l’hora de simplificar el llenguatge i fer-lo més accessible, la guia no s’adapta, però, a parer nostre, a les necessitats d’un col·lectiu que no té coneixements legals i caldria explicar-ho més detalladament i amb exemples perquè els músics l’entenguessin correctament.

També s’ha centralitzat l’atenció telefònica sobre informació general sobre artistes en els números de telèfon següents: 901 502 050 i 915 410 291.

158 Reunió del Grup de Treball de Seguretat Social del 24 d’abril de 2024.

159Tresoreria

General de la Seguretat Social, “Guía práctica social.gob.es/wps/portal/importass/importass/Colectivos/artistas/guia

para

artistas”,

https://portal.seg-

64 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

Alhora, el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions ha estès les competències de la Direcció Provincial de la Tresoreria General de la Seguretat Social de València160 perquè s’ocupi de diferents procediments i actuacions de les persones treballadores subjectes a la relació laboral especial d’artistes, amb independència de la província a què correspongui la gestió. Com s’explica a la resolució del Ministeri, després de fer un estudi organitzatiu, es va considerar més adequat convertir aquesta Direcció en l’òrgan especialitzat en l’àmbit nacional en aquesta matèria, de manera que hi hagi una coherència en els seus criteris i resolucions. Tot i això, s’estan produint moltes queixes sobre la lentitud de la tramitació dels expedients, ja que en centralitzar-se tot al mateix lloc passen mesos fins que un artista pot cobrar, per exemple, la prestació especial per desocupació.

Passos següents Caldria ampliar la “Guía práctica para artistas” aportant més detalls, explicacions i exemples perquè els músics puguin entendre-la correctament i perquè també pugui servir d’orientació per als assessors i els gestors que ajuden els artistes en aquesta matèria i que moltes vegades no tenen prou especialització ni coneixement.

Caldrà esperar un temps prudencial per avaluar el funcionament de la Direcció Provincial de la Tresoreria General de la Seguretat Social de València, així com l’ajuda prestada a través dels números d’atenció telefònica i veure si és necessari.

160 Resolució de 29 de juny de 2022, de la Tresoreria General de la Seguretat Social, per la qual s’estén l’àmbit competencial

de la Direcció Provincial de la Tresoreria General de la Seguretat Social de València pel que fa a determinats procediments i actuacions i les seves impugnacions relatius al col·lectiu d’artistes.

65 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

5. Transicions professionals Problema  Cal arbitrar sistemes per a la transició professional dels músics, així com facilitar l’obtenció d’una tulació oficial als músics que són autodidactes i que vulguin prendre una altra via de desenvolupament professional.

La qüestió de la transició professional ha estat promoguda tradicionalment pel sector de la dansa i el circ. Es tracta de posar en marxa mecanismes de diferents característiques que permetin que els professionals d’aquestes disciplines puguin trobar un nou mitjà de vida i altres vies de treball i desenvolupament professional quan, per les exigències físiques de la seva activitat artística, s’hagin de retirar de la seva carrera, fins i tot sent joves. En aquesta matèria, cal destacar especialment la tasca duta a terme per Danza-T, Red de Trabajadoras de la Danza, plataforma constituïda per set associacions del sector de la dansa que ha estat molt activa en aquest respecte.161 Aquesta plataforma fa anys que duu a terme treballs de sensibilització en aquesta matèria i exposa com funcionen diversos sistemes de transició professional en altres països del nostre entorn amb diversos programes i mecanismes que faciliten començar una nova vida professional en un altre àmbit.

En el cas de la música, a priori, no semblaria que hi hagués cap problema al respecte, ja que la majoria dels músics, excepte els cantants, pel caràcter físic de la seva activitat, poden exercir la seva professió en el sector de la música fins a una edat molt avançada. Tot i això, durant l’estudi de les opcions existents a Espanya per fer una transició professional la més fluida possible des de la dansa cap a altres sectors, es va detectar que també en l’àmbit de la música hi havia diversos obstacles.

En aquells moments162 hi havia dos sistemes de formació professional: la formació professional reglada del sistema educatiu amb els seus cicles formatius163 i la formació professional per a l’ocupació, amb els certificats de professionalitat,164 destinades a diferents perfils d’alumnes i a cobrir necessitats diverses. El primer, més centrat en la formació i el segon, en l’acompanyament professional i la integració al mercat laboral. Doncs bé, en l’anàlisi de la situació per a la dansa i la música es va poder veure que hi havia qüestions i barreres per resoldre perquè poguessin ser útils per als professionals de la dansa i de la música.165 En el cas de la primera, la formació professional reglada del sistema educatiu, es va veure que, a diferència dels ensenyaments artístics d’arts plàstiques i disseny, on hi ha, en l’educació secundària, els cicles formatius de grau mitjà i, en l’educació superior, tant els cicles formatius de grau superior d’ensenyaments artístics professionals (formació professional que permet l’accés també a la universitat segons el procediment establert) com els ensenyaments artístics superiors (que dona lloc al títol de grau equivalent, amb caràcter general, al títol universitari de grau), els ensenyaments artístics de música i dansa no tenien aquesta mateixa estructura. No existia ni existeix cap cicle formatiu de grau superior que facilités l’accés als ensenyaments universitaris oficials de grau, com sí que passava a les arts plàstiques i al disseny, i es va crear una situació discriminatòria.

En el cas de la segona, es va observar la dificultat de ballarins i músics que feia molts anys que exercien la seva professió, però que no tenien cap titulació oficial, per obtenir el certificat de professionalitat igual que ho poden fer altres treballadors. Un certificat de professionalitat, com recollia la normativa en vigor en aquell moment,166 era un instrument d’acreditació en l’àmbit laboral de les qualificacions professionals del Catàleg nacional de qualificacions professionals. Aquest certificat no només facilitava a la persona que se li reconeguessin les competències adquirides en la seva vida professional, sinó que també li permetia continuar formant-se en el context de la formació professional per a l’ocupació per poder donar una nova orientació a la seva carrera.

161APDA, PAD, APDCM, APdC, ADDE, APDCV i Movimiento en Red.

162 I també ara fins que no es procedeixi al desenvolupament reglamentari de l’ordenació acadèmica dels ensenyaments de

formació professional del sistema educatiu i l’ordenació dels certificats de professionalitat en l’àmbit de la formació professional per a l’ocupació, desenvolupament reglamentari que es farà en el marc del nou sistema de formació professional aprovat per la Llei Orgànica 3/2022, del 31 de març, d’ordenació i integració de la formació professional.

163 Regulada, per tant, a la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació.

164 Regulada en aquell moment a la Llei 30/2015, de 9 de setembre, per la qual es regula el sistema de formació professional per a l’ocupació en l’àmbit laboral.

165 En aquest àmbit, va ser especialment activa l’Asociación de Músicos Profesionales de España (AMPE).

166 Article 40, “Sistema de formació professional per a l’ocupació en l’àmbit laboral”, Reial decret legislatiu 3/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’ocupació.

66 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

La raó que els músics i els ballarins no poguessin aconseguir aquest certificat de professionalitat era l’absència de perfils professionals relacionats amb la música i la dansa al Catàleg nacional de qualificacions professionals.167 És per això que durant els treballs de l’IdEA diverses organitzacions168 van posar èmfasi en la necessitat d’incloure perfils professionals que permetessin a músics i ballarins l’obtenció d’aquests certificats i facilitar-ne la transició professional cap a altres àmbits.

Per tant, era evident que en el pla formatiu hi havia greus mancances que no facilitaven l’accés a una nova formació per continuar desenvolupant la carrera en altres contextos professionals.

Què es va proposar a l’IdEA En aquesta matèria, la Subcomissió per a l’Elaboració d’un Estatut de l’Artista es va centrar en les accions de foment i suport més que no pas en la introducció de reformes legislatives en l’àmbit dels ensenyaments artístics.

D’una banda, a l’IdEA es va proposar que el Govern aprovés la creació d’una entitat o comissió interdepartamental per a la creació, la gestió i el control de programes de foment de la transició professional.

De l’altra, una segona proposta se centrava a facilitar l’ocupabilitat i la mobilitat d’aquests artistes promovent que poguessin tenir suport psicològic, assessoria laboral i formació.

I la tercera proposta, en consonància amb l’anterior, es va enfocar en la necessitat que s’incloguessin en el Catàleg nacional de qualificacions professionals perfils professionals que permetessin als artistes que se’ls reconegués les competències que haguessin adquirit durant la seva pràctica professional, així com l’obtenció, en conseqüència, de certificats de professionalitat que n’acreditessin la qualificació professional.

Les tres propostes estan recollides al punt 58 i també a l’apartat c), al punt 59, relatiu a salut laboral.

Mesures en vies d’aprovació  Provisions en el projecte de llei per la qual es regulen els ensenyaments ar s cs superiors i s’estableix l’organització i les equivalències dels ensenyaments ar s cs professionals actualment en tramitació.

Des de l’adopció de l’IdEA, van esdevenir-se diversos fets que tenen un impacte directe en la manera com es pot emprendre ara el que sol·licita el sector en relació amb els perfils professionals per facilitar la transició professional. D’una banda, el 2020 es va aprovar la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació. En la seva disposició addicional novena, es va disposar que en el termini de dos anys el Govern presentaria una norma que regulés les condicions bàsiques per a l’organització dels ensenyaments artístics superiors, que hauria d’incloure també una proposta sobre l’organització i les equivalències dels ensenyaments artístics professionals i la seva relació amb el Catàleg nacional de qualificacions professionals. S’obria, doncs, la porta perquè potencialment es pogués abordar la relació entre els ensenyaments artístics professionals de la música amb els perfils professionals del catàleg esmentat.

De l’altra, el 2022 es va aprovar la Llei orgànica 3/2022, de 31 de març, d’ordenació i integració de la formació professional, en què es crea un nou sistema únic i integrat de formació professional i es posa fi a l’existència de la dualitat de dos subsistemes independents que hi havia fins ara. Es crea així un model integrat de formació professional, de reconeixement i acreditació de competències i d’orientació professional en què la persona pot anar acumulant diverses ofertes formatives acumulables, de manera que també es permeti la formació continuada al llarg de la vida i l’actualització dels coneixements.

Aquest sistema ara inclou, com a primera peça de tot el trencaclosques, el Catàleg nacional d’estàndards de competències professionals (que substitueix l’anterior Catàleg nacional de qualificacions professionals), que identifica les competències pròpies del mercat laboral i pot recollir també perfils professionals que calgui protegir “pel seu valor cultural o patrimonial específic”.169 Aquests estàndards de competència professional seran els 167 L’any 2022, es va aprovar la Llei orgànica 3/2022, de 31 de març, d’ordenació i integració de la formació professional, que

ha modificat tant el nom com el contingut d’aquest catàleg, com veurem després.

168 Tant ConArte com Danza-T i la Plataforma en Defensa de la Cultura van tractar el tema de la transició professional en les intervencions dels seus representants.

169 Article 8 2.a) de la llei.

67 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

components que es faran servir per al disseny de mòduls professionals i ofertes de formació professional, que es podran acumular i acreditar durant tota la vida professional. A més, aquest Catàleg nacional d’estàndards de competències professionals serà el referent per a l’acreditació de competències professionals adquirides per experiència laboral o per altres vies no formals o informals. Això a la persona li donarà dret a l’acreditació d’un estàndard o diversos de competències que serà acumulable i podrà servir-li per obtenir el títol o certificat professional corresponent dins del sistema de formació professional. Això implica que també s’obre una altra oportunitat per incloure ara en el Catàleg nacional d’estàndards de competències professionals estàndards de competències relacionats amb la música, en el nostre cas, que permetin als músics acreditar la seva experiència professional i accedir a formació professional que li faciliti altres camins professionals.

El maig del 2022, van començar els treballs del Grup d’Educació de l’Estatut de l’Artista i es va mantenir la primera reunió de les organitzacions representatives de l’art i la cultura amb els responsables del Ministeri de Cultura i del Ministeri d’Educació. En aquesta reunió la Subdirecció General d’Ordenació Acadèmica del Ministeri d’Educació va traslladar que es remetria l’esborrany de llei marc de regulació dels ensenyaments artístics superiors, i la Subdirecció General d’Ordenació i Innovació de la Formació Professional i l’INCUAL va traslladar que necessitaven un mapa de perfils professionals del sector dels quals poder determinar els estàndards de competència per al nou Catàleg nacional d’estàndards de competències (que substituirà el Catàleg nacional de qualificacions professionals actual). A partir d’aquests es podrien generar els mòduls de formació professional que serviran per crear l’oferta de formació professional per aconseguir que hi hagi persones amb aquests perfils i també servirà en el futur per a les acreditacions de competències professionals adquirides per experiència laboral o altres vies no formals o informals. Ens van traslladar que no volien incloure un nombre immens de perfils professionals, sinó aquells que es considerin estrictament necessaris. Tampoc no tenien la voluntat de crear una família professional específica per a activitats artístiques o culturals.

Tant la Unión de Músicos, la FEMA i la FAIC com l’Asociación de Músicos Profesionales de España (AMPE)170 hi van presentar propostes de perfils. Tanmateix, el Ministeri de Cultura i Esport els va traslladar que l’Institut Nacional de les Qualificacions (INCUAL) els havia comunicat la impossibilitat d’incloure, de moment, perfils professionals artístics, encara que no així tècnics, ja que consideraven que els artístics pertanyien a l’àmbit dels ensenyaments artístics. Com a resposta a aquesta comunicació, la Unión de Músicos, la FEMA i la FAIC van remetre un document en què s’explicava que es considerava fonamental que, especialment, un dels perfils que havien proposat s’incloguessin en el catàleg “per donar resposta a les necessitats del mercat i millorar la possibilitat d’ocupabilitat de moltes persones”.171 Es tracta del perfil d’instructor/a, educador/a de música que, segons la seva proposta, es podria traduir en la qualificació professional o estàndard de competència d’educació d’habilitats musicals de nivell 3.

Moltes persones que es dediquen a la música fan tasques educatives i pedagògiques en l’àmbit artístic i tècnic de la música en acadèmies i centres educatius privats i imparteixen classes de música, estimulació primerenca, música i moviment, iniciació a la música per a joves i adults, nivells especialitzats en l’àmbit del grau mitjà de música i matèries tecnològiques (so, producció, etc.), entre d’altres.

En el sector privat es necessiten persones qualificades, amb coneixements de música i com ensenyar-la a persones de totes les edats que no necessàriament voldran continuar amb una educació musical oficial. Per impartir aquestes classes aquests professionals no necessiten forçosament tenir cap titulació oficial d’ensenyaments artístics professionals o superiors dels que s’imparteixen als conservatoris. De fet, moltes de les persones que fan aquestes funcions són autodidactes. Però sí que és important que hi estiguin qualificades i puguin acreditar aquesta qualificació, ja sigui a través d’un títol de formació professional o a través de l’acreditació de les seves competències professionals adquirides per experiència laboral o altres vies no formals o informals que, a més, els permeti accedir a itineraris formatius conduents a més qualificació. Aquesta qualificació estaria en consonància amb altres ja existents al catàleg, tant a la família “Activitats físiques i esportives” com a la família de “Serveis socioculturals i a la comunitat”.

Les organitzacions de músics no van rebre resposta a aquesta última proposta, per la qual cosa la qüestió de la inclusió de perfils artístics i tècnics en el catàleg va quedar pendent de resoldre en la legislatura passada.

Al voltant del 2022, es va començar a treballar al Ministeri d’Educació, aleshores, en la Llei d’ensenyaments artístics superiors. Tant en el tràmit de consulta pública com en el d’audiència pública de l’avantprojecte de llei,

170 Aquesta darrera a través de la taula Mercartes.

171 Unión de Músicos, FEMA i FAIC, Comentarios en relación con la respuesta del INCUAL a nuestro listado de perfiles

profesionales artísticos y técnicos-artísticos, 7 de desembre de 2022. Elaborat per Eva Moraga Guerrero.

68 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

les associacions de músics van presentar-hi al·legacions sobre diferents aspectes.172 En relació amb el tema que ens ocupa, que estava regulat al títol II, relatiu a l’organització i equivalències dels ensenyaments artístics professionals, el text del projecte deia173 que en el marc de l’ordenació dels ensenyaments professionals de dansa i música es podria establir la regulació d’itineraris acadèmics específicament destinats a l’acreditació oficial de competències professionals. La Unión de Músicos, la FEMA i la FAIC, així com de la taula Mercartes, van subratllar la necessitat que s’escometés l’organització dels ensenyaments professionals de la música directament a la llei, que no es deixés per al seu desenvolupament posterior i que s’adoptessin mesures que fossin en el sentit d’organitzar els ensenyaments professionals de música de manera similar als d’arts plàstiques i disseny de la manera que hem apuntat abans.

En el text aprovat recentment al Congrés dels Diputats,174 actualment en tramitació al Senat,175 s’ha mantingut un article 65 on s’estableix que “en el marc de l’ordenació d’aquests ensenyaments es podrà establir la regulació d’itineraris acadèmics destinats específicament a l’obtenció d’un títol de tècnic o de tècnic superior, o d’una acreditació oficial de les competències professionals que prèviament s’hagin definit dins les corresponents disciplines artístiques”. Aquesta redacció pretén donar resposta a les reivindicacions del sector en part, encara que en posposa la regulació per al futur.

D’altra banda, en el projecte de llei inicialment es recollia que, quan es desenvolupés per via del reglament el Catàleg nacional d’estàndards de competències professionals s’establiria “la definició dels estàndards de competències professionals que puguin ser identificats en els àmbits corresponents a les diferents disciplines artístiques, en funció de les competències apropiades i l’estàndard de qualitat requerit per a l’exercici professional en aquests àmbits”. Gràcies a les esmenes promogudes per les organitzacions de músics i presentades pels grups parlamentaris Euskal Herria Bildu i Republicà , es va aprovar el text finalment al Congrés incloent-hi que aquests perfils seran identificats tant en els àmbits artístics com tècnics. D’aquesta manera, queda previst a la llei, si resulta adoptada en els termes en què es va aprovar al Congrés, que s’hauran de tenir en compte els dos tipus de perfils i ja hi haurà un instrument legislatiu per requerir-ho a l’INCUAL. A la primera reunió del Grup de Treball d’Educació de l’actual Comissió Interministerial176 per al Desenvolupament de l’Estatut de l’Artista, s’han inclòs aquestes dues qüestions com a punts de l’agenda a negociar entre el Ministeri de Cultura i el Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports per iniciar-ne els treballs.

Passos següents Donat el punt on ens trobem, l’acció futura haurà d’anar orientada a impulsar el desenvolupament reglamentari de la Llei d’ensenyaments artístics superiors, un cop sigui aprovada, en la direcció de regular itineraris acadèmics específicament destinats a l’obtenció d’un títol de tècnic o de tècnic superior i d’una acreditació oficial de competències professionals en l’àmbit de la formació musical acompanyada de la definició dels estàndards de competències professionals que s’han identificat en el camp de la música, tant artístics com tècnics, i, en especial, el perfil d’instructor/a, educador/a de música.

6. Salut laboral Problema  Hi ha malalties pròpies de l’activitat musical que no són reconegudes com a malal es professionals.

172 Unión de Músicos, FEMA i FAIC, Aportaciones al documento base Claves para el diálogo sobre la Ley de enseñanzas

artísticas, 30 de desembre de 2022. Unión de Músicos, FEMA i FAIC, Aportaciones al trámite de audiencia pública del Anteproyecto de ley por el que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización y equivalencias de las enseñanzas artísticas profesionales, 28 de febrer de 2023. Tots dos documents han estat elaborats per Eva Moraga Guerrero.

173 A l’article 62.

174 Tot i que el projecte de llei va ser presentat en l’anterior legislatura, va decaure per la convocatòria d’eleccions, per la qual cosa es va tornar a presentar una vegada format el nou Govern i va ser aprovat al Congrés dels Diputats amb les esmenes corresponents.

175 Text remès al Senat: https://www.senado.es/legis15/publicaciones/pdf/senado/bocg/BOCG_D_15_76_992.PDF. 176 Reunió del 29 d’abril de 2024.

69 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

El març del 2017 es va celebrar el I Congrés Nacional de Malalties Professionals dels Músics a Alzira, organitzat per l’Asociación de Músicos Profesionales de Orquestas Sinfónicas (AMPOS) i l’Asociación Española de Orquestas Sinfónicas (AEOS). El seu propòsit era identificar aquelles malalties i xacres derivades de la seva activitat professional i que havien de tenir el reconeixement degut per part de l’Administració a l’efecte de les diferents prestacions per incapacitat. La documentació resultant d’aquest Congrés va ser aportada a la Subcomissió de l’EA l’octubre del 2017 i no hi ha dubte que les conclusions van informar el text definitiu de l’IdEA.177 Representants d’AMPOS es van reunir amb la cap de l’Àrea de Salut Laboral del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social, que els va recomanar preparar un dossier sobre malalties professionals, que es va presentar a la ministra de Sanitat de l’època el desembre del 2018. Posteriorment, un cop aprovat l’IdEA el 2019, es va publicar el Libro de actas del Congreso Nacional sobre Enfermedades Profesionales de los Músicos178, on es va recopilar tota la informació i que resulta un document valuosíssim sobre les malalties professionals dels músics.

Les dues conclusions principals d’aquest estudi, en relació amb els músics179, i a l’efecte d’aquest informe, van ser, d’una banda, que la majoria de malalties relacionades amb l’activitat professional dels músics “tenen cabuda al quadre de malalties professionals i, per tant, poden ser, de fet, ho són, reconegudes com a professionals.

Exceptuant els trastorns mentals i les distonies focals no inclosos en el quadre de malalties professionals”, i, per l’altra, que donada “l’alta incidència de trastorns musculoesquelètics trobada [es] recomana reforçar les mesures de prevenció ergonòmiques, la formació i la incorporació de fisioterapeutes en els serveis de prevenció que els atenen”.

Què es va proposar a l’IdEA La matèria de la salut laboral a l’IdEA es va enfocar específicament en el camp de les arts escèniques i de la música, encara que s’al·ludia de manera indirecta a d’altres que també es troben amb aquest desafiament. La recomanació central de l’IdEA al respecte va ser que es procedís al reconeixement de les malalties pròpies del sector com a malalties professionals i que es valorés la inclusió d’aquelles en l’annex I del Reial decret 1299/2006, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el quadre de malalties professionals al sistema de la Seguretat Social i s’estableixen criteris per notificar-les i registrar-les (punt 59).

A aquesta recomanació principal s’hi sumaven les propostes d’instaurar sistemes de seguiment de la salut dels professionals de l’espectacle i de crear un òrgan col·legiat format per professionals de la salut i organitzacions representatives d’artistes per a l’avaluació i el reconeixement de les malalties professionals i la seva inclusió en la llista.

Mesura proposta no avançada  Revisar la llista de malalties professionals La qüestió de les malalties professionals va ser un dels darrers temes que el Govern va iniciar la legislatura passada.

No va ser fins a principis de l’any 2023 que el Govern, a través de la disposició addicional catorzena del Reial decret llei 1/2023, es va comprometre a crear una comissió per impulsar l’avaluació i el reconeixement de malalties professionals del sector, que estaria formada pels ministeris competents, organitzacions sindicals, empresarials i altres de representatives del sector cultural, així com òrgans col·legiats professionals de la salut.

El maig del 2023, finalment es va formar la Comissió, en què van participar, per part del sector de la música, la Unión de Músicos, l’Asociación Española de Orquestas Sinfónicas (AEOS) i el Sindicato de Artistas Líricos de España (ALE), totes organitzacions particularment concernides i preocupades per aquest assumpte.180181 177 César Casares, com a membre de ConArte i Danza-T, va lliurar aquesta documentació a la Subcomissió.

178 D. a., Libro de actas del Congreso Nacional sobre Enfermedades Profesionales de los Músicos, Asociación de Músicos

Profesionales de Orquestas Sinfónicas (AMPOS), Ediciones de la Universidad de Oviedo, 2019.

179 Montserrat García Gómez, “Las enfermedades profesionales de los músicos”, a d. a., Libro de actas del Congreso Nacional sobre Enfermedades Profesionales de los Músicos, op. cit., p. 23 i seg.

180 Per part de l’Administració hi participava el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, el Ministeri de Sanitat, el Ministeri de Treball i Economia Social i el Ministeri de Cultura i Esport. La resta de les organitzacions presents van ser CircoRed, ConArte, la Federación de Asociaciones de Empresas de Teatro y Danza (FAETEDA) i la Federación Española de Sociedades Mágicas (FESM).

181 La posició de la Unión de Músicos i de l’AEOS es va concentrar en el que ja s’ha recollit al Libro de actas del Congreso Nacional sobre Enfermedades Profesionales de los Músicos. El Sindicato de Artistas Líricos (ALE) també va sol·licitar que es valoressin “les patologies relacionades amb aquells òrgans o sistemes que es fan servir en l’exercici de la professió artística, com ara: aparell respiratori, auditiu-fonador, digestiu, cardiovascular, articulacions cervical i maxil·lofacial, sistema hormonal i motriu, així com les possibles seqüeles derivades de la COVID-19”, i la seva consideració com a malalties professionals.

70 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

La Comissió es va reunir una sola vegada i es va acordar que les organitzacions presents remetessin la llista de malalties relatives a cada especialitat artística per valorar-ne la inclusió en la llista de malalties professionals.182 A més, es va acordar que una possible línia de treball seria treballar en els criteris interpretatius de l’INSS i de les mútues laborals que es tenen en compte en aquesta matèria. A partir d’aquesta reunió, es va fer un informe preliminar titulat “Consideraciones sobre la frecuencia en la declaración de la enfermedad profesional en el sector cultural y artístico” i, segons el Govern, responent una pregunta del Grup Popular al Congrés dels Diputats, aquest informe que no s’ha traslladat al sector.183 Els treballs de la Comissió es van paralitzar després de convocar eleccions. Recentment, el Ministeri de Cultura ha anunciat, en reprendre els treballs de la Comissió Interministerial per al Desenvolupament de l’Estatut de l’Artista, que proposarà, en les seves negociacions amb el Ministeri de Seguretat Social, que el Grup de Treball de Seguretat Social tingui entre els seus objectius revisar la llista de malalties professionals per adaptar-la a les característiques de “certes activitats artístiques”.184

https://www.alesindicatolirico.com/ale-propone-nuestra-accion-sindical/145-14-de-marzo-de-2023-propuestas-delsindicato-ale-para-incorporar-al-real-decreto-ley-1-2023.

182 Regulat al Reial decret 1299/2006, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el quadre de malalties professionals en el sistema de la Seguretat Social i s’estableixen criteris per notificar-les i registrar-les.

183 Resposta del Govern de 13 de desembre de 2023 a la pregunta escrita del Grup Popular de 8 de novembre de 2023: “La Comissió va celebrar una reunió, a partir de la qual s’ha elaborat un informe preliminar anomenat «Consideraciones sobre la frecuencia en la declaración de la enfermedad profesional en el sector cultural y artístico»”, https://www.congreso.es/entradap/l15p/e0/e_0006229_n_000.pdf.

184 https://www.cultura.gob.es/actualidad/2024/03/240313-comision-interministerial-ea.html.

71 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

Passos següents En aquesta qüestió, les organitzacions de músics han de continuar treballant per incloure les malalties

professionals detectades com a pròpies de la seva activitat en la llista de malalties professionals.

Problema  La normativa de prevenció de riscos laborals és massa complexa perquè els músics la puguin complir És habitual que els músics artistes que recorren a entitats intermediàries de facturació al·ludeixin, com un dels arguments per utilitzar-les, al fet que aquestes entitats els faciliten complir amb els tràmits de la prevenció de riscos laborals.185 Consideren que la normativa que regula aquesta matèria és difícil i complexa de comprendre i complir.

Què es va proposar a l’IdEA Tot i que diversos ponents durant els treballs de la Subcomissió per a l’Elaboració d’un Estatut de l’Artista van fer referència a la qüestió de la prevenció de riscos laborals,186 a l’IdEA no es va recollir cap previsió expressa respecte d’això més enllà de recomanar el reconeixement de malalties professionals que permetés prevenir-les correctament.

Mesura  No n’hi ha hagut La legislatura passada no es va tractar aquest tema. No obstant això, al Grup de Treball de Laboral187 de la Comissió Interministerial s’ha inclòs aquesta qüestió entre els temes a debatre amb el Ministeri de Treball per a la formació de l’agenda de negociació els propers mesos, fent menció expressa als riscos psicosocials.

Passos següents En aquesta matèria està tot per fer, per la qual cosa en aquesta legislatura el sector haurà de presentar informes que concretin quines són les propostes específiques que calen per adaptar la normativa de prevenció de riscos laborals a la idiosincràsia de l’activitat dels músics, sobretot quan es tracta de músics autònoms que contracten altres companys, i facilitar i millorar, per tant, el compliment de la normativa.

185 Per exemple, Mustramit els facilita un curs en línia sobre prevenció de riscos laborals per complir amb la normativa.

https://www.mustramit.com/es/. Data d’accés: 2 de maig de 2024.

186 Del camp de la dansa, César Casares, en representació de ConArte i de Danza-T, i Sara Mora, advocada de ConArte.

187 Reunió del 25 d’abril de 2024.

72 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

7. Compa bilitat de la percepció de prestacions públiques amb ingressos per drets de propietat intel·lectual i per ac vitats crea ves Tot i que aquest tema apareix com un apartat independent al final de l’IdEA, és evident que pel seu contingut hauria d’haver estat inclòs dins de l’apartat de “Propostes i recomanacions en matèria de protecció laboral i Seguretat Social” de l’IdEA. És per això que ho tractem en aquest informe, encara que ho fem en el mateix ordre que va ser fixat a l’IdEA.

Problema  Els artistes autors i els artistes intèrprets i executants necessiten poder compa bilitzar la pensió de jubilació i altres prestacions amb els ingressos derivats de la seva ac vitat ar s ca, així com dels drets de propietat intel·lectual.

Com es detalla al lloc web de l’entitat de gestió CEDRO,188 fins al 2013 no hi havia hagut cap mena d’obstacle per compatibilitzar la pensió de jubilació amb els ingressos derivats dels drets d’autor i de propietat intel·lectual.

No obstant això, aquell any es va aprovar el Reial decret llei 5/2013,189 pel qual es regulava la jubilació parcial i no s’indicava de manera expressa la compatibilitat d’aquests ingressos amb la pensió.

A partir d’aquesta data, la TGSS i l’Agència Tributària van començar a encreuar les seves dades per determinar si hi havia autors i creadors que estiguessin declarant altres ingressos a més de la pensió de jubilació, i els van demanar que n’aclarissin l’origen. Com a resultat d’aquest encreuament de dades es van iniciar diferents inspeccions contra autors tan coneguts com Javier Reverte, Luis Landero, Antonio Colinas o Forges,190 entre altres, perquè la Seguretat Social entenia en aquells moments que el cobrament d’ingressos derivats de drets d’autor era incompatible amb les pensions de jubilació. A aquells que superaven el salari mínim interprofessional se’ls comunicava que, atès el seu import, superior a aquest llindar, es considerava que estaven duent a terme una activitat econòmica per compte propi i havien d’estar donats d’alta al RETA i, per tant, perdrien la pensió.

Aquesta situació, considerada injusta de manera generalitzada en el sector, va portar a una mobilització d’autors i creadors i a la preparació del manifest “Por el derecho a seguir creando”, signat per diverses associacions d’autors, entre les quals hi havia organitzacions de la música,191 i que es va remetre al Ministeri d’Educació, Cultura i Esport i al d’Ocupació i Seguretat Social de l’època.

El 22 de gener de 2016, diferents associacions d’autors i entitats de gestió van constituir la plataforma Seguir Creando per lluitar contra aquestes actuacions. Es va dur a terme una campanya intensiva per a la suspensió de les inspeccions obertes, paralitzar els processos en marxa i emprendre una modificació normativa que permetés “als

CEDRO, “¿Por qué un manifiesto por el derecho a seguir creando?”, 1 de desembre de 2014, https://www.cedro.org/blog/articulo/blog.cedro.org/2015/11/30/-por-que-un-manifiesto-por-el-derecho-a-seguircreando-.

189 Reial decret llei 5/2013, de 15 de març, de mesures per afavorir la continuïtat de la vida laboral dels treballadors de més edat i promoure l’envelliment actiu.

190 “Forges, un autor en continua lucha con Hacienda por su pensión”, La Vanguardia, 22 de febrer de 2018, https://www.lavanguardia.com/vida/20180222/44980067102/forges-un-autor-en-continua-lucha-con-hacienda-por-supension.html.

191 Les entitats signants del manifest van ser: Visual Entidad de Gestión de Artistas Plásticos (VEGAP), Sociedad General de Autores y Editores (SGAE), Asociación Colegial de Escritores de España (ACE), Plataforma en Defensa de la Cultura, Centro Español de Derechos Reprográficos (CEDRO), Federación de Músicos Asociados (FEMA), Foro de Asociaciones de Guionistas de Audiovisual (FAGA), Asociación de Compositorxs de Música para el Eudiovisual (MUSIMAGEN), Asociación de Autores Literarios de Medios Audiovisuales (ALMA), Federación de Compañías de Danza (FECED), Junta de Autores de Música (JAM), Asociación de Grupos de Música Antigua (GEMA), Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Asociación de Autores Científico-Técnicos y Académicos (ACTA), Associació de Traductors, Correctors i Intèrprets de Llengua Basca (EIZIE), Associació d’Escriptors en Llengua Gallega (AELG) i Euskal Idazleen Elkartea (EIE), https://www.acescritores.com/constitucion-de-laplataforma/.

188

73 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

creadors compatibilitzar la percepció de pensions amb els rendiments del treball derivats de la seva activitat creativa”.192 Com a resultat d’aquestes mobilitzacions la Comissió de Cultura del Congrés dels Diputats va aprovar dues proposicions no de llei en la sessió del dia 17 de març, en què es va aprovar per unanimitat sol·licitar al Govern que es modifiqués la legislació per permetre la percepció de les pensions tant contributives com no contributives de jubilació, que se suspenguessin les inspeccions ja obertes i que es paralitzessin els expedients incoats contra autors, traductors i creadors pel cobrament de drets d’autor de manera simultània amb les pensions.193 La plataforma va ser molt activa durant els treballs de la Subcomissió de l’IdEA, que, de fet, fa menció expressa al seu text del fet que es van prendre aquestes dues proposicions no de llei com a punt de partida en aquesta matèria.

Què es va proposar a l’IdEA La secció de l’IdEA dedicada a la compatibilitat de la percepció de prestacions públiques amb la percepció d’ingressos derivats d’activitats creatives i de drets de propietat intel·lectual és la més àmplia de tot l’informe i la més detallada, i que comprèn els punts 62 a 75, precisament gràcies als esforços fets per la plataforma Seguir Creando, com hem explicat a l’apartat anterior.

L’IdEA recomana específicament modificar la normativa i permetre que el cobrament de la pensió de jubilació, tant de la Seguretat Social, contributiva com no contributiva, com de classes passives, fos compatible amb la realització d’activitats creatives (incloent-hi aquelles activitats vinculades com les formatives i les dietes per assistència a les reunions dels òrgans d’entitats sense ànim de lucre, com les entitats de gestió) i la percepció d’ingressos derivats de drets de propietat intel·lectual (punts 62 i 63).

L’IdEA, a més, no sols recomanava que es promogués la compatibilitat amb la pensió de jubilació, sinó també amb altres prestacions com les d’incapacitat permanent o invalidesa, els complements per mínims, les prestacions no contributives per desocupació, les rendes d’inserció i “altres prestacions o ajuts de caràcter públic que estiguin sotmesos a límits d’ingressos o a regles d’incompatibilitat” (punts 63, 69 i 72). A més, s’assenyalava que les mesures que s’aprovessin havien de ser aplicables a tot aquest tipus de prestacions, ja fossin estatals o autonòmiques (punt 70).

Per portar a la pràctica aquestes propostes com a mesures concretes, es proposava, d’una banda, excloure dels ingressos a computar per aplicar qualsevol regla d’incompatibilitat tots aquells ingressos derivats de rendiments del treball o d’activitats econòmiques o de drets de propietat intel·lectual, així com de dietes per assistència a reunions d’òrgans d’entitats sense ànim de lucre.

De l’altra, es feia la recomanació de permetre la plena compatibilitat de qualsevol prestació (jubilació, incapacitat permanent i invalidesa) amb l’obtenció de qualsevol ingrés derivat de l’activitat artística, sempre que ho sol·licités la persona i es cotitzés una contribució especial de solidaritat del 8 % dels ingressos derivats d’aquesta activitat.

Fins i tot es va recomanar introduir un sistema flexible que permetés regularitzar la situació del pensionista ex post per a aquells casos que quedessin fora de les regles de compatibilitat que s’introduïssin, i que en permetés la compatibilitat almenys fins a un cert límit d’ingressos. L’artista pensionista avisaria la Seguretat Social l’any en curs que es pretenia romandre en actiu i es tindrien ingressos per l’activitat, i comunicaria l’any següent els ingressos que s’haguessin tingut en concret. Es calcularia la mitjana dels ingressos dels darrers tres anys i, si aquesta superava el límit d’ingressos compatible amb la percepció, es duria a terme una regularització.

Una altra opció proposada al respecte, en cas de no ser acceptat el primer grup de propostes, era canviar la consideració tributària dels rendiments de propietat intel·lectual de rendiments del treball o d’activitats econòmiques, creant per la via legislativa una qualificació específica per a aquest tipus de rendes com a

CEDRO, “¿Por qué un manifiesto por el derecho a seguir creando?”, 1 de desembre de 2015, https://www.cedro.org/blog/articulo/blog.cedro.org/2015/11/30/-por-que-un-manifiesto-por-el-derecho-a-seguircreando-.

193 Proposició no de llei sobre mesures per millorar la condició professional en el sector de la cultura i de les arts, i per facilitar l’activitat creativa, presentada pel Grup Parlamentari Català (Democràcia i Llibertat) (https://www.congreso.es/public_oficiales/L11/CONG/BOCG/D/BOCG-11-D-50.PDF#page=58) i Proposició no de llei sobre mesures urgents de suport a les persones professionals de la cultura 161/000109, presentada pel Grup Parlamentari PodemEn Comú Podem-En Marea (https://www.congreso.es/public_oficiales/L11/CONG/BOCG/D/BOCG-11-D-50.PDF#page=52), totes dues aprovades per la Comissió de Cultura el dia 17 de març de 2016.

192

74 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

“rendiments derivats de la propietat intel·lectual”. D’aquesta manera, aquests rendiments serien totalment compatibles amb la pensió igual que ho són altres rendiments com els derivats del lloguer d’un immoble.

Mesures aprovades  La compatibilitat amb les pensions s’ha regulat dues vegades en dues normes diferents, però encara queden qües ons per millorar.

Ja en el primer reial decret llei que es va aprovar per a la implementació de l’IdEA, el Reial decret llei 26/2018,194 es va recollir el compromís d’aprovació d’una norma reglamentària en el termini màxim de sis mesos des de la publicació del reial decret llei al BOE que regulés la compatibilitat de la pensió de jubilació amb “les activitats dels professionals dedicats a la creació artística que percebin per aquesta activitat drets de propietat intel·lectual”.195 Com es pot veure, la literalitat de la norma deixava entreveure que s’estava deixant fora els artistes intèrprets i executants, ja que se centrava únicament en els “professionals dedicats a la creació artística”.

La norma que regularia la compatibilitat es va aprovar l’any següent, el Reial decret 302/2019, de 26 d’abril, pel qual es regula la compatibilitat de la pensió contributiva de jubilació i l’activitat de creació artística. Aquesta norma es plantejava, segons es deia a la seva exposició de motius, amb la finalitat d’evitar que el “creador” hagi de triar entre la seva pensió de jubilació o continuar amb la seva “activitat de creació artística”.

La norma establia que aquells que siguin beneficiaris d’una “pensió contributiva de jubilació de la Seguretat Social” i que, després d’haver-los reconegut la pensió, haguessin de dur a terme una activitat de “creació artística per la qual percebin ingressos derivats de drets de propietat intel·lectual, incloent-hi els generats per la seva transmissió a tercers, amb independència que per la mateixa activitat percebin altres remuneracions connexes”, podrien continuar cobrant el 100 % de la seva jubilació; també el 100 % del complement de maternitat que rebessin i de la quantitat addicional per jubilació demorada (aquella que es rep quan la persona jubilada s’ha jubilat més tard de l’edat establerta). També era compatible amb els complements per a pensions inferiors a la mínima sempre que es reunissin els requisits per fer-ho.

La norma exigia l’alta al règim de la Seguretat Social que correspongués (per compte d’altri o per compte propi) des que s’iniciés l’activitat artística i durant tot el temps que l’activitat durés.

La persona jubilada hauria de cotitzar per incapacitat temporal i per contingències professionals. Així mateix, hauria de pagar una cotització especial de solidaritat que no es computaria a l’efecte de prestacions. Aquesta cotització era del 8 % sobre la base de cotització per contingències comunes, que, en el cas que l’activitat es dugués a terme per compte propi, aquest havia d’abonar totalment i que, en el supòsit d’activitat per compte d’altri, es distribuïa entre empresari i treballador a raó del 6 % i el 2 %, respectivament.

La redacció d’aquesta norma plantejava diversos problemes per als músics intèrprets jubilats o que s’haguessin de jubilar en el futur, ja que tal com estava redactada se’ls deixava fora de l’àmbit d’aplicació. En conseqüència, diverses organitzacions de músics van presentar a finals del 2021 un informe al Ministeri de Cultura i Esport amb propostes de millora de la regulació esmentada.196 El Reial decret 302/2019 només es referia a l’activitat de “creació”, com la que fan per compositors i arranjadors, però deixava fora l’activitat d’interpretació i execució, que fan músics, cantants o directors d’orquestra. A més, no es recollia qualsevol activitat de creació, sinó només aquella per la qual es percebessin ingressos derivats de drets de propietat intel·lectual, no tenint en compte que de vegades es poden dur a terme activitats, directament relacionades amb l’artístic, sense que es derivin ingressos de drets propietat intel·lectual com ara la impartició d’una conferència sobre el treball artístic del músic mateix. La Unión de Músicos, per tant, va proposar substituir el concepte de activitat de creació artística pel de activitat artística i definir el que s’entén per aquesta, incloenthi expressament tant la creació com la interpretació i l’execució d’una obra.

D’altra banda, el Reial decret 302/2019 no establia la compatibilitat d’aquelles altres activitats directament vinculades amb la seva activitat artística com la impartició de conferències, tallers i altres activitats formatives relacionades amb allò que va ser o continua sent la seva activitat artística o la participació en òrgans d’entitats sense ànim de lucre com les entitats de gestió que defensen els seus drets, com es recollia, però, a l’IdEA. Tampoc no s’establia la compatibilitat amb els ingressos derivats de la seva participació en jurats i comissions de valoració 194 Reial decret llei 26/2018, de 28 de desembre, pel qual s’aproven mesures d’urgència sobre la creació artística i la

cinematografia.

195 Disposició final segona, “Compatibilitat de la pensió de jubilació i l’activitat de creació artística”.

196 Eva Moraga Guerrero, Medidas para mejorar la actual regulación sobre la compatibilidad de la prestación de jubilación con la realización de una actividad artística, Unión de Músicos, FEMA i FAIC, 21 de desembre de 2021.

75 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

per a premis, ajuts o subvencions, als quals se’ls convidava a participar per raó de la seva trajectòria professional.

Per tant, la Unión de Músicos va sol·licitar que es recollís la compatibilitat de totes aquestes activitats connexes vinculades amb la professió artística.

També s’indicava a la norma que només podrien acollir-se a la compatibilitat “els beneficiaris d’una pensió contributiva de jubilació de la Seguretat Social que, amb posterioritat a la data de reconeixement d’aquesta pensió, exerceixin una activitat de creació artística per la qual percebin ingressos derivats de drets de propietat intel·lectual”.197 Aquesta redacció plantejava diversos problemes. D’una banda, la compatibilitat es reconeixia únicament amb la pensió contributiva de jubilació, fent una lectura molt restrictiva del que l’IdEA havia proposat.

I, de l’altra, no era clar si els ingressos percebuts per cessions de drets anteriors a la jubilació serien compatibles o no.

En aquest reial decret es recollia que les persones jubilades podrien acollir-se a la compatibilitat sens perjudici de poder continuar emparant-se en el que estableix l’article 213.4 de la LGSS, que disposa que les persones jubilades poden treballar per compte propi sense perdre la seva jubilació sempre que els seus ingressos anuals totals no superin el salari mínim interprofessional anual, i que no calia comunicar-ho a la Seguretat Social ni cotitzar per això.

Així i tot, el Reial decret 302/2019 no aclaria què passava quan, en un moment donat, i per activitats artístiques que no fossin previsibles al principi de l’any, s’esperés superar aquest llindar. Quan ho havia de comunicar a la Seguretat Social? Com actuaria la Seguretat Social? El donaria d’alta a partir d’aquell moment sense que tingués cap efecte negatiu per al músic jubilat o entendria que l’alta s’hauria d’haver produït a començament d’any?

La incertesa sobre com actuaria la Seguretat Social provocava que els músics jubilats rebutgessin feines si pensaven que superarien el llindar d’ingressos plantejat. Es demanava, per tant, que s’aclarís aquesta situació.

A totes aquestes qüestions s’hi afegia el fet que per sol·licitar la compatibilitat calia presentar el model de certificat d’ingressos de l’annex I (que havia d’emplenar aquell que abonés una quantitat per l’explotació dels drets de propietat intel·lectual que li hagués cedit l’artista), o bé la declaració responsable de l’annex II (que havia d’emplenar el creador jubilat sobre quins serien els seus ingressos derivats de la titularitat i l’explotació dels drets de propietat intel·lectual).

Tots dos annexos generaven problemes, ja que el primer depenia de la diligència d’un tercer per emplenar-lo i el segon només podia ser emplenat per l’artista una vegada es coneguessin els ingressos percebuts l’any anterior, però mai a priori com exigia la norma. Per això, les organitzacions de músics van sol·licitar també en la proposta de millores l’eliminació de l’annex I i la modificació de la declaració responsable en el sentit que fos una comunicació que es tenia la intenció de compatibilitzar la pensió de jubilació amb l’activitat artística de la qual es derivarien ingressos.

Des d’aquell moment es van anar succeint les reunions i els intercanvis entre el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions i les organitzacions del sector, cosa que va culminar en l’aprovació d’una nova regulació de la compatibilitat a través del Reial decret llei 1/2023, que va derogar el Reial decret 302/2019. Tanmateix, el text final de la norma no es va compartir amb el sector abans d’aprovar-lo i això es va traduir en el fet que la norma adoptada tingués diverses qüestions discutibles i llacunes. Des del primer moment es van remetre diversos informes i propostes d’esmenes a tots dos ministeris per traslladar el malestar i la preocupació per l’impacte que aquestes reformes tindrien si no se solucionaven aquests punts.

El Ministeri de Cultura va traslladar a aquestes organitzacions que s’introduirien esmenes en el procés de la tramitació del Reial decret llei 1/2023 com a projecte de llei per donar solució a algunes qüestions. Així i tot, i malgrat que es va aprofitar la creació del grup de treball per a l’estudi i l’impuls del reconeixement de la intermitència en l’àmbit laboral i de la Seguretat Social dels artistes i els treballadors autònoms de la cultura per tractar tots aquests problemes de manera prioritària (seria el primer tema que es treballaria) i intentar introduir modificacions a allò que s’havia aprovat recentment, no va passar res d’això finalment. La Seguretat Social va preferir optar per publicar un criteri de gestió198 el juliol del 2023, una vegada convocades les eleccions, que aclarís alguns dels temes en qüestió, però sense introduir-hi cap canvi normatiu al respecte. Tot i haver-se compromès a traslladar prèviament el document al grup de treball tècnic i a les organitzacions perquè el consideressin, el criteri es va publicar sense que l’haguessin conegut prèviament.

197 Article 2. L’expressió es repetia a l’article 5.

198 Criteri interpretatiu de la Subdirecció General d’Ordenació i Assistència Jurídica, criteri de gestió: 15/2023, data: 10 de

juliol de 2023, Matèria: compatibilitat de la pensió de jubilació amb l’activitat artística.

76 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

Estant així les coses, l’actual regulació de la compatibilitat de diferents prestacions amb l’activitat artística es va recollir mitjançant la inclusió d’un nou article 249 ter en la LGSS i va quedar de la manera següent en relació amb els músics: a) En el cas dels treballadors acollits al règim general de la Seguretat Social: La pensió de jubilació contributiva és compatible al 100 % amb el treball per compte d’altri i per compte propi de les persones que desenvolupin una activitat artística musical, de cant, de direcció d’orquestra, d’adaptació musical (és a dir, músics intèrprets, cantants, directors, adaptadors musicals) o de qualsevol persona del sector musical que sigui reconeguda com a “artista intèrpret o executant” per la Llei de propietat intel·lectual o com a “artista, artista intèrpret o executant” pels convenis col·lectius, això últim segons el que estableix el Reial decret 1435/1985. Com es pot veure, hi ha una diferència de redacció entre totes dues que dona cabuda al fet que hi puguin entrar altres persones considerades artistes, encara que no siguin artistes intèrprets o executants.

També és compatible al 100 % amb el treball per compte d’altri i per compte propi exercit per autors d’obres artístiques, com les musicals, tal com es defineixen a la Llei de propietat intel·lectual, “es percebin o no drets de propietat intel·lectual per aquesta activitat, incloent-hi els generats per la seva transmissió a tercers i amb independència que per la mateixa activitat percebin altres remuneracions connexes”. Aquesta darrera frase, que té implicacions importants, només s’afegeix al text de l’article 249 quater per als autors, però no per als artistes intèrprets o executants.

Els advocats que defensàvem els interessos dels artistes intèrprets i executants, com els músics instrumentistes i cantants, vam posar de manifest els greus problemes d’interpretació que això podria generar en el futur i la discriminació que implicava davant els autors; per això, en el criteri interpretatiu de gestió 15/2023, l’INSS va indicar al punt segon que “implícitament” també s’estava reconeixent a la norma la compatibilitat per als artistes intèrprets o executants dels ingressos derivats de drets de propietat intel·lectual i “amb independència que per la mateixa activitat percebin altres remuneracions connexes”. En el criteri, però, no es fa cap aclariment a què passa quan l’artista jubilat no fa cap activitat artística, però rep ingressos de la cessió de drets de propietat intel·lectual de les seves obres o de les seves execucions dutes a terme amb anterioritat a la jubilació. Què passaria en aquell moment? L’artista jubilat s’ha de donar d’alta o no?

Ni per a autors ni per a artistes intèrprets o executants no s’indicava res a la norma en relació amb els drets d’imatge. En conseqüència, es va cridar l’atenció sobre aquest extrem i sobre la diferència de tractament que s’estava fent pel que fa al que recentment s’havia regulat respecte a la prestació per desocupació per a artistes, que era compatible no només amb els drets de propietat intel·lectual, sinó també amb els d’imatge. Un altre cop, el criteri 15/2023 aclareix la interpretació que hi farà l’INSS i assenyala que també és compatible amb el cobrament dels drets d’imatge.

A la norma no es donaven elements per interpretar què significava la frase “amb independència que per la mateixa activitat percebin altres remuneracions connexes”. Per part nostra, a més, es va indicar que, davant d’aquesta expressió, seria adequat parlar d’“activitats connexes per les quals es rebessin remuneracions addicionals”, que es corresponia amb l’objectiu perseguit. Finalment, en el criteri 15/2023, l’INSS va optar per indicar que “es podrien considerar activitats connexes qualssevol activitats no retribuïdes o que, tot i ser retribuïdes, tinguessin caràcter ocasional, però que en tot cas estiguessin relacionades amb l’activitat artística o d’autoria d’obres literàries, artístiques o científiques del jubilat”. Això no aclareix res, en realitat, i continua generant incertesa.

A més, en el criteri s’exclou expressament qualsevol activitat docent permanent o habitual a títol lucratiu, encara que tingui contingut artístic,199 malgrat que reiteradament el sector n’havia demanat la compatibilitat, ja que és molt comú que s’invitin artistes jubilats a impartir tallers o conferències amb relativa assiduïtat. Tot i això, en el criteri sí que es va admetre una de les reivindicacions que vam posar sobre la taula: que l’activitat instrumental d’autoedició i autoproducció de l’activitat artística pròpia duta a terme de manera personal i directa és compatible amb la pensió de jubilació, cosa que és molt positiva.

Com se sap, els criteris de gestió no tenen efecte vinculant i, com indica el mateix criteri, la informació que ofereix “no produeix més efectes que els purament il·lustratius i d’orientació”. Per això, durant la negociació vam traslladar en diverses ocasions que les modificacions s’introduïssin de manera expressa a la norma. Tanmateix, no es va fer així finalment.

199 En concret es diu: “En cap cas no es pot considerar activitat connexa compatible amb l’activitat artística o d’autoria d’obres

literàries, artístiques o científiques l’activitat docent permanent o habitual a títol lucratiu, encara que es refereixi a continguts artístics, que doni lloc a la inclusió de qui la imparteix en algun dels règims del sistema.”

77 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

La compatibilitat inclou el complement per a pensions inferiors a la mínima i el complement per maternitat o reducció de la bretxa de gènere. No obstant això, a la nova norma es va excloure la quantitat addicional per jubilació demorada, que sí que es reconeixia al Reial decret 302/2019, penalitzant aquells que decideixin jubilar-se més tard, qüestió que contradiu les accions de la Seguretat Social per afavorir la jubilació tardana.

Es van deixar fora també aquells que tinguessin qualsevol modalitat de jubilació anticipada o parcial.

Posteriorment, es va aprovar el Reial decret llei 2/2023, de 16 de març,200 pel qual es van excloure aquells que tinguessin la jubilació anticipada fins que no complissin l’edat ordinària de jubilació.

També s’hi va incloure la compatibilitat de la pensió no contributiva d’invalidesa i de jubilació amb l’activitat artística,201 sempre que els ingressos que se’n derivin no superin el salari mínim interprofessional anual. En cas que excedeixin aquesta quantitat, l’excés és el que es tindrà en compte a l’hora de computar els ingressos per tenir dret a aquesta prestació no contributiva. Això també representa un pas endavant davant de la primera regulació i ajudarà a pal·liar la situació econòmica de molts músics jubilats que únicament tenen pensions no contributives.

En la regulació final tampoc no es va aclarir res respecte al que estableix l’article 213.4 de la LGSS. No és clar si un autor o artista s’hi podrà acollir i no haurà de donar-se d’alta al RETA fins que no superi el salari mínim interprofessional anual com la resta dels jubilats o, al contrari, ho haurà de fer des que comenci la seva activitat artística, deixant en una situació d’inseguretat jurídica gravíssima artistes i autors. Al criteri 15/2023 s’intenta aclarir aquesta situació assenyalant que el pensionista podrà donar-se d’alta i cotitzar des del primer moment que comenci a exercir la seva activitat artística per compte propi en virtut de l’article 310 bis o acollir-se a l’article 213.4. I, si fes això segon, hauria de sol·licitar l’alta i cotitzar en el moment que els seus ingressos “assoleixin” l’import del salari mínim interprofessional. A parer nostre, s’hauria d’haver dit “superin”, que és el que indica aquest article. Aquesta interpretació continua generant problemes, ja que no s’estableix cap termini per a la comunicació de l’alta un cop superat aquest llindar, cosa que deixa el pensionista de nou en la incertesa. b) En el cas dels funcionaris jubilats: En aquest cas, es va introduir la regulació de la compatibilitat amb l’activitat artística a la Llei de classes passives.202 Poden dur a terme una activitat artística tant per compte d’altri com per compte propi sense que els exigeixi el 100 % de l’haver regulador203 de manera similar que al règim general de la Seguretat Social.

No obstant això, hi ha un aspecte en què la regulació és diferent. De la literalitat en què està redactat l’apartat 3 de l’article 33 en relació amb els apartats 1 i 2, només és compatible l’activitat artística en el sector privat, però no així en el públic, ja que les pensions de jubilació dels funcionaris són incompatibles amb percebre qualsevol remuneració amb càrrec als pressupostos de les administracions públiques i dels ens, els organismes i les empreses que en depenen. Les úniques excepcions són les que estableix l’article 19 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques, entre les quals es troba “la producció i la creació literària, artística, científica i tècnica, així com les publicacions que se’n derivin, sempre que no s’originin a conseqüència d’una relació d’ocupació o de prestació de serveis”.

Això deixa fora, en el cas de la música, tots els funcionaris jubilats de conservatoris de música, per exemple, que vulguin ser contractats per l’Administració com a compositors o com a intèrprets, ja que tots dos tipus de contractació sempre s’hauran d’articular a través d’una relació laboral o de prestació de serveis. c) Pel que fa a la cotització: En cas que els jubilats facin una feina per compte d’altri204 compatible, els empresaris els hauran de donar d’alta i cotitzar per contingències professionals més una cotització especial de solidaritat del 9 % sobre la base de cotització per contingències comunes (l’empresari el 7 % i el treballador el 2 %), que en el supòsit dels treballadors per compte propi ha d’assumir íntegrament la persona jubilada.205

200 Reial decret llei 2/2023, del 16 de març, de mesures urgents per a l’ampliació de drets dels pensionistes, la reducció de la

bretxa de gènere i l’establiment d’un nou marc de sostenibilitat del sistema públic de pensions.

201 Article 363.5 de la LGSS. 202 Article 33.3 del Reial decret legislatiu 670/1987, de 30 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de Llei de classes passives de l’Estat.

203 No cal que el percentatge aplicable a l’haver regulador per determinar la quantia de la pensió sigui del 100 %.

204 Article 153 ter de la LGSS, introduït pel Reial decret llei 1/2023.

205 Article 310 bis de la LGSS, introduït pel Reial decret llei 1/2023.

78 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

Tot i que inicialment la Seguretat Social era procliu a eliminar aquesta quota de solidaritat, les organitzacions sindicals es van oposar a suprimir-la, i no només no es va retirar ni per a treballadors per compte d’altri o per compte propi, sinó que es va incrementar respecte a la que establia inicialment el Reial decret 302/2019.

Com a conclusió, per tant, en aquesta matèria, malgrat que hi hagi hagut dues iniciatives legislatives importants, la seva regulació deixa molts interrogants sobre les qüestions que hem indicat i anticipem que causaran problemes amb seguretat en el futur i que, per no haver estat ben definits, generaran incertesa i inseguretat jurídica en aplicarlos.

Passos següents En aquesta legislatura és aconsellable, per tant, traslladar a l’àmbit normatiu el que recull el criteri

interpretatiu de la Seguretat Social núm. 15/2023,206 millorant-ho i ampliant-ho als extrems que han quedat sense ser solucionats o inclosos amb el propòsit de finalitzar adequadament la regulació de la compatibilitat i donant ja una resposta definitiva a les qüestions que han quedat sense resoldre. Així ha estat ja proposat a la primera reunió del Grup de Treball de Seguretat Social.207

III. Altres mesures amb impacte en la protecció social dels músics 1. Mesures en matèria de fiscalitat Altres reivindicacions històriques i molt rellevants del sector artístic i cultural en relació amb la situació professional han estat les relatives a la matèria fiscal. D’una banda, la normativa de l’impost sobre la renda de les persones físiques no incloïa ni inclou cap norma que atengui específicament els grans alts i baixos que tenen en els seus ingressos. És a dir, no hi ha cap regulació respecte als seus rendiments irregulars que minori els efectes perjudicials d’aquesta irregularitat dels ingressos en el temps. Un artista pot tenir uns ingressos molt elevats un any i molt baixos l’any següent atenent el funcionament de la professió, subjecte als vaivens de les modes, els gustos i les tendències artístiques. Això afecta tant els músics per compte d’altri com els que exerceixen per compte propi.208 En el cas d’aquests darrers, a la llei que regula l’impost sobre la renda de les persones físiques, de fet, s’exclou de les reduccions permeses per a rendiments nets generats en un període superior a dos anys els obtinguts de manera notòriament irregular en el temps i els rendiments que procedeixin de l’exercici d’una activitat econòmica com la que fan els artistes autònoms.209 D’altra banda, en relació amb els artistes autònoms, tampoc no hi ha cap previsió que atengui el desajust

temporal que hi ha moltes vegades entre el moment en què s’emprenen les despeses necessàries per dur a terme l’activitat professional i el moment en què es reben els ingressos per aquesta activitat, per la qual cosa es pot produir que en l’exercici en què es rebin els ingressos no es puguin deduir les despeses vinculades a aquesta activitat que va generar els ingressos perquè hagin estat realitzades en l’exercici anterior i, per tant, ja no siguin deduïbles. Això implica que el seu rendiment net serà molt més elevat i, per tant, també allò que s’haurà d’abonar per l’impost i allò que hagi de cotitzar.

I, finalment, tant en el cas d’artistes autònoms com per compte d’altri s’ha demanat la possibilitat que es puguin deduir certes despeses que fins ara no s’han considerat deduïbles per la normativa fiscal o per la interpretació que n’ha fet l’Agència Tributària. En el cas dels artistes per compte d’altri, això té un impacte des d’un punt de vista fiscal, però no des de la perspectiva de la seva protecció social, ja que les seves cotitzacions a la Seguretat Social no es veurien afectades si se’ls permetés deduir-se les despeses d’instruments o d’agents.

206 Criteri interpretatiu de la Subdirecció General d’Ordenació i Assistència Jurídica, criteri de gestió: 15/2023, data: 10 de

juliol de 2023, Matèria: compatibilitat de la pensió de jubilació amb l’activitat artística.

207 Reunió del 24 d’abril de 2024 del Grup de Treball de Seguretat Social de la Comissió Interministerial per al Desenvolupament de l’Estatut de l’Artista.

208 Llevat del cas de premis artístics (articles 12 i 25 del Reglament de l’impost sobre la renda de les persones físiques).

209 Article 32 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques.

79 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

En el cas dels artistes per compte propi, fins ara tampoc no comportava un impacte més gran des de l’òptica de la protecció social, ja que el treballador autònom podia triar la seva base de cotització independentment de quins fossin els seus ingressos, les seves despeses i els seus rendiments nets. Ara, però, després de la modificació del sistema de cotització dels treballadors per compte propi a la Seguretat Social, això ja no és així.

A partir de la reforma el treballador autònom ha de cotitzar a la Seguretat Social210 en funció dels seus rendiments nets anuals (ingressos menys despeses). Per tant, és fonamental determinar tant la manera de computar els seus rendiments com quines despeses són deduïbles, perquè en dependrà quant seran els rendiments nets al final de l’any i quant s’haurà de cotitzar. I del que es cotitzi dependrà la seva protecció social en el futur i l’import de les pensions.

L’IdEA va recollir en el primer apartat dedicat a l’àmbit fiscal diverses recomanacions en matèria d’IVA (la baixada del tipus del 21 % al 10 %, aplicable a les actuacions artístiques d’artistes i directors) i d’altres en matèria d’IRPF relatives al tractament dels rendiments irregulars dels treballadors de la cultura, a les retencions i a la deducció de despeses a l’IRPF quan els rendiments es derivin de la feina o d’activitat econòmica.

Tot i això, des de l’aprovació de l’IdEA les úniques mesures fiscals que s’han aprovat són la reducció del tipus d’IVA per a les actuacions,211 la disminució del tipus de retenció aplicable a cert tipus de rendiments212 i la inclusió de certs epígrafs en l’impost sobre activitats econòmiques, com ara un nou grup 034 relatiu a “compositors, lletristes, arranjadors i adaptadors musicals”.213 No s’ha legislat res, per tant, en relació amb el tractament dels rendiments irregulars ni amb la qualificació i la determinació de les despeses deduïbles. És per això, i atès l’impacte real que tindrà la regulació de totes dues qüestions en les cotitzacions futures dels músics i, per tant, en la seva protecció social, que serà essencial que en aquesta legislatura tots dos temes siguin tractats específicament. De fet, al Grup de Treball de Fiscalitat de la Comissió Interministerial que s’ha posat en marxa, són els dos primers temes que s’han inclòs en la llista que s’han d’abordar amb el Ministeri d’Hisenda.

No és objecte d’aquest informe fer una anàlisi de les mesures fiscals, però ho deixem apuntat aquí perquè no se n’oblidi la rellevància per a la protecció social dels músics en el futur.

Passos següents Atès que no s’ha avançat gens des de l’aprovació de l’IdEA pel que fa al tractament dels rendiments irregulars, ni en la delimitació, la concreció i la definició de les despeses deduïbles per als músics, ni en com abordar fiscalment el desajust temporal entre ingressos i despeses, és fonamental que en aquesta legislatura tots els esforços a l’àrea fiscal s’hi centrin.

2. Mesures en el camp de la contractació pública i de les subvencions públiques Problema  La manera com s’articula la contractació pública artística i la manca de control sobre aspectes laborals i socials tant en aquesta com en les subvencions públiques té un impacte en la protecció social dels músics ar stes.

A l’apartat “La contractació dels músics artistes” ja hem explicat que és molt freqüent que els músics s’uneixin entre si formant grups de música ad hoc per a actuacions o concerts específics o per un període temporal determinat. Aquests grups no es constitueixen com a forma jurídica atesa la seva temporalitat i la manca de continuïtat en el temps. Són músics autònoms que s’uneixen temporalment per a aquestes actuacions. Com que no 210 Reial decret llei 13/2022, de 26 de juliol, pel qual s’estableix un nou sistema de cotització per als treballadors per compte

propi o autònoms i es millora la protecció per cessament d’activitat.

211 Reial decret llei 26/2018, de 28 de desembre, pel qual s’aproven mesures d’urgència sobre la creació artística i la cinematografia.

212 Llei 31/2022, de 23 de desembre, de pressuposts generals de l’Estat per a l’any 2023, i Reial decret 31/2023, de 24 de gener, pel qual es modifica el Reglament de l’impost sobre la renda de les persones físiques, aprovat pel Reial decret 439/2007, de 30 de març, per donar compliment a les mesures contingudes a l’Estatut de l’artista en matèria de retencions.

213 Article 70.cinc de la Llei 31/2022, de 23 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2023.

80 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

tenen forma jurídica, en contractar amb les administracions públiques i la resta de les entitats del sector públic, es produeixen diversos problemes que també tenen un impacte en la futura protecció social dels músics.

D’una banda, quan es contracta un grup de música sense personalitat jurídica, és habitual que l’Administració sol·liciti la factura només a un d’ells per a l’abonament de l’actuació, però no es comprova si la resta dels músics participants estan donats d’alta a la Seguretat Social, ja sigui com a treballadors autònoms o com a treballadors per compte d’altri. Això té com a conseqüència que hi hagi músics que treballin sense que estiguin donats d’alta, que siguin remunerats de manera irregular i que, per tant, no cotitzin adequadament a la Seguretat Social.

L’Administració tampoc no supervisa, en molts casos, si s’ha complert amb la normativa de prevenció de riscos laborals. Tampoc no porta a terme aquest control quan contracta un grup musical format com a persona jurídica.

D’altra banda, moltes vegades, les entitats del sector públic només permeten que sigui un dels músics autònoms que formen el grup el que emeti la factura. No admeten que cadascú els emeti una factura, encara que tots siguin autònoms. Així, un membre del grup es veu forçat a facturar per tota la resta, cosa que incrementa la paperassa i els tràmits administratius.

I, de l’altra, fins i tot després de la reforma del Reial decret 1435/1985, i malgrat que s’hi han inclòs expressament les entitats del sector públic com a possibles ocupadors de la relació laboral especial d’artistes, l’expressió “per compte i dins l’àmbit d’organització i direcció” d’aquest reial decret, se segueix interpretant en el sentit que només han de contractar laboralment quan el músic pertanyi a la banda o orquestra municipal o similar. Ja hem explicat les conseqüències que això té, entre les quals, l’ús d’entitats intermediàries de facturació.

En el context dels ajuts públics, també és habitual que l’Administració pública no dugui a terme cap control efectiu sobre totes les altes i contractacions dels músics fetes per part dels beneficiaris dels ajuts. Moltes vegades no es verifica si els músics que han actuat ho han fet degudament contractats i estant donats alta en aquell moment en el règim que els correspongui, cosa que facilita pràctiques irregulars com les que ja s’han comentat.

Mesura negociada sense finalitzar  Una guia de bones pràctiques en la contractació pública ar s ca.

Totes aquestes qüestions es van traslladar la legislatura passada al Ministeri de Cultura,214 quan aquest va iniciar un diàleg amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, en el marc dels treballs de l’Estatut de l’artista, per intentar donar respostes a tots els problemes que les diferents organitzacions representatives del sector cultural havien anat traslladant relatius a la contractació pública, tot i que no hi havia cap recomanació al respecte a l’IdEA. Altres organitzacions també van fer propostes similars que incloïen, a més, que l’Administració s’assegurés que no s’estigués donant una subcontractació encoberta a través d’entitats intermediàries que no compleixen les condicions laborals dels artistes.215 Com a resultat d’aquest diàleg es va acordar iniciar els treballs per a l’elaboració d’una guia de bones pràctiques en la contractació pública artística, que va quedar paralitzada amb la convocatòria de les eleccions generals, per la qual cosa aquest tema encara està pendent, ja sigui a través d’aquesta guia o mitjançant una reforma de la Llei de contractes del sector públic que incorpori solucions per a aquests problemes.

Recentment, a la primera reunió del Grup de Treball de Laboral216 de la Comissió Interministerial per al Desenvolupament de l’Estatut de l’Artista, el Ministeri de Cultura ha indicat que la millora de la contractació artística en l’àmbit públic no es tractarà en el marc dels treballs de l’Estatut de l’artista, sinó que es desenvoluparà dins d’una de les línies d’actuació del nou Pla de drets culturals, que està ara mateix en elaboració. Aquesta línia serà l’adreçada a millorar les condicions professionals dels treballadors culturals. També es va assenyalar que hi hauria un grup tècnic en què els representants del sector podrien treballar a aquest efecte.

Passos següents 214 Eva Moraga Guerrero, Observaciones respecto a la relación contractual con las administraciones públicas, Unión de

Músicos, 13 de febrer de 2023.

215 Així, per exemple, el Sindicato de Artistas Líricos de España, “6 de febrero de 2023: Propuestas del Sindicato ALE sobre contrataciones con cargo a las Administraciones Públicas”, https://www.alesindicatolirico.com/ale-propone-nuestra-accionsindical/143-6-de-febrero-de-2023-propuestas-del-sindicato-ale-sobre-contrataciones-con-cargo-a-las-administracionespublicas.

216 Reunió de data 25 d’abril de 2024.

81 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

Atès el canvi d’estratègia del Ministeri de Cultura en aquesta legislatura en el sentit de no emmarcar aquesta qüestió dins les accions de l’Estatut de l’artista, sinó com una línia d’acció diferent dins del Pla de drets culturals,

és imprescindible que les organitzacions de músics puguin participar en el grup tècnic que es creï a aquest efecte, a través dels seus representants tècnics, perquè s’inclogui en la guia de bones pràctiques, i fins i tot en una possible reforma normativa de la Llei de contractes del sector públic, que es prenguin, a aquest efecte, mesures per fomentar el control sobre les altes laborals dels músics contractats per compte d’altri sota la relació laboral especial d’artistes; facilitar la facturació per part de tots els membres d’un grup musical que actuïn en igualtat de condicions entre ells sense relació de subordinació; controlar l’aplicació de la normativa de prevenció de riscos laborals, i impulsar l’aplicació efectiva del Reial decret 1435/1985 en la contractació dels músics en l’àmbit públic.

En el context català, també seria recomanable que la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Cultura, impulsés una guia de bones pràctiques en la contractació pública artística a Catalunya en col·laboració amb la Federació de Municipis de Catalunya que marqués unes directrius i unes recomanacions d’actuació en la contractació dels músics que estiguin en consonància amb les que s’han indicat al paràgraf anterior.

En la mateixa línia, seria aconsellable promoure tant en l’àmbit estatal com en el català la inclusió de disposicions en les bases reguladores i en les convocatòries d’ajuts i subvencions que introdueixin l’obligació de les administracions convocants d’assegurar-se que els músics que pugin a l’escenari estiguin degudament donats d’alta i contractats durant l’actuació, enquadrats adequadament com a treballadors per compte d’altri o per compte propi, segons correspongui.

3. Mesures relacionades amb la igualtat entre homes i dones en el sector cultural L’IdEA va fer una menció expressa que totes les recomanacions que recull l’IdEA s’havien d’aplicar “amb atenció específica a la desigualtat d’homes i dones que afecta el sector cultural”. Tanmateix, tan sols una de les mesures aprovades fins ara en el marc de l’IdEA ha tingut com a destinatari principal la dona —la possibilitat de cotitzar en períodes d’inactivitat per a les artistes per compte d’altri per poder estar cobertes en cas d’embaràs i naixement del menor—, mesura que ja hem explicat.

En la resta de mesures aprovades o negociades no s’ha recollit cap particularitat específica relativa a la situació particular de les dones en la seva pràctica professional i a l’impacte que la maternitat té en la seva salut, en les seves carreres de cotització i, per tant, en la seva protecció social. Sí que hi va haver algunes propostes d’algunes organitzacions representatives per a certs aspectes,217 però cap no va procedir de l’àmbit de la música, encara que sí que s’han publicat alguns informes en aquest camp en els últims anys en què s’han posat de manifest certes especificitats de la situació de les dones en el sector de la música. Tot i això, cap no va estar específicament destinat a analitzar l’impacte del marc normatiu laboral i de la Seguretat Social en la protecció social de les dones artistes i autores en l’àmbit de la música.218 És aquesta una matèria en la qual encara queda molt per fer i que caldrà tenir en compte en les properes negociacions sobre les mesures següents que s’hauran d’adoptar per continuar la implementació de l’IdEA i la millora de la situació professional i laboral dels i les artistes.

A les primeres reunions mantingudes dels diferents grups de treball de la Comissió Interministerial, l’únic grup en què s’ha fet referència a mesures relacionades amb les especificitats de les dones és el Grup de Treball de Seguretat Social. El Ministeri de Cultura, recollint les reivindicacions de certes organitzacions, ha inclòs diverses qüestions entre els punts a debatre amb el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions per a la configuració de l’agenda que s’ha de negociar en els propers mesos, entre les quals bonificacions a la quota per contingències comunes durant els 24 o 36 mesos des de la reincorporació a l’activitat professional de les dones autònomes del

217 De l’àmbit del circ i de la il·lustració, per exemple.

218 Asociación de Mujeres de la Industria de la Música. Estudio de género en la industria de la música en España. Coordinació

del projecte: Universitat Carlos III de Madrid, gener de 2020.

D. a., ¿Dónde están las mujeres en la música sinfónica? Composició. Dirección. Solistes, Asociación Clásicas y Modernas, Asociación Mujeres de la Música (AMM), 2022.

Eva Moraga Guerrero, La situación profesional y laboral de los músicos y músicas en España. Año 2022, Madrid, Unión de Músicos, SGAE, maig de 2022, https://www.uniondemusicos.es/wpcontent/uploads/2022/05/UDM_Informe_anual_2022.pdf.

82 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

sector de la cultura, una tarifa plana en els primers anys d’emprenedoria per part d’aquestes o mesures per afavorir la compatibilitat entre l’exercici de la maternitat i el desenvolupament de la carrera professional.

Passos següents Cal fer un esforç més gran per promoure que en els diferents grups de treball de la Comissió Interministerial

es tingui en compte sempre qualsevol tipus de desigualtat que pugui haver-hi per a les dones artistes i autores de la música en relació amb la normativa laboral i respecte de la Seguretat Social i de la seva protecció social, i que s’adoptin mesures específiques per evitar-la.

A més, perquè aquest esforç sigui dirigit i enfocat a les necessitats concretes de les dones artistes i autores del sector de la música seria recomanable l’elaboració d’estudis específics d’àmbits estatal i català que explorin de manera profunda les seves especificitats i els problemes laborals i de protecció social.

83 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

Conclusions Els problemes existents en la contractació dels músics a Espanya i les conseqüències que tenen en la seva protecció social han estat objecte fonamental de les accions d’incidència política dutes a terme per les organitzacions representatives dels músics en les darreres dècades. També han estat un tema recurrent en la discussió doctrinal en l’àmbit acadèmic i en el debat jurisprudencial, atesos els desafiaments que plantegen en la teoria i en la pràctica.

Després de dècades de reivindicacions del sector artístic i cultural, el 2018 la Subcomissió de Cultura del Congrés dels Diputats va aprovar l’“Informe de la Subcomissió per a l’Elaboració d’un Estatut de l’Artista”, que s’ha convertit en el punt de referència per a la proposta i la implementació de mesures a favor dels artistes, els creadors i els treballadors de la cultura en el camp fiscal, laboral i de protecció social, principalment. Des d’aquell moment, s’han anat proposant i aprovant diferents mesures de diversa importància i impacte en la vida professional i la protecció social dels músics, tant artistes com autors.

Partint de l’exposició de les qüestions problemàtiques de més rellevància relatives a la contractació dels músics i la seva protecció social, el propòsit d’aquest informe ha estat fer una radiografia de les mesures legislatives i administratives que es van aprovar la legislatura passada en l’àmbit estatal per facilitar la contractació dels músics, millorar la seva situació professional i laboral i la seva protecció social, totes dins del marc del que recomana l’“Informe de l’Estatut de l’artista”. S’han identificat, recopilat i exposat, així, aquelles mesures que s’han proposat, negociat o aprovat en els darrers anys, així com les que van quedar pendents d’aprovació malgrat haverhi treballat, tot això seguint l’ordre de les propostes i les recomanacions de l’“Informe de l’Estatut de l’artista”.

D’aquesta manera, aquest document es presenta com un mapa orientatiu de situació sobre el que s’ha fet fins ara i el que falta per fer per avançar en la millora de la contractació dels músics i del seu accés a la protecció social.

Han passat sis anys des de l’aprovació de l’“Informe de l’Estatut de l’artista”. En aquest temps s’han aprovat diverses mesures rellevants per als músics, però encara queda molt de recorregut per fer. En l’àmbit laboral s’ha dut a terme la reforma parcial de la relació laboral especial d’artistes que regula el Reial decret 1435/1985, que, tot i que ha comportat novetats importants per a altres col·lectius com la inclusió del personal auxiliar i tècnic, amb prou feines ha representat algun canvi per a la contractació dels músics artistes, ja que els problemes d’arrel no s’han abordat.

La reforma feta no ha incorporat les modificacions que calien al sector musical perquè hi hagi una transformació real en les pràctiques en la contractació, s’eviti la fugida cap a la contractació civil o mercantil, quan no escaigui, i es freni la utilització d’altres fórmules com les entitats intermediàries de facturació. Introduir en aquesta norma una definició específica de les notes d’alienitat i dependència per a aquesta relació laboral especial podria haver estat una solució per posar fi, a parer nostre, a gran part de les causes dels problemes de contractació dels músics, fins i tot en l’àmbit de les entitats del sector públic. També hi hauria ajudat la implementació de la recomanació de l’IdEA de la inclusió d’un capítol específic en la Llei de l’Estatut del treball autònom relatiu als treballadors autònoms de la cultura que hagués recollit una definició concreta d’aquesta figura i facilités la distinció entre músic assalariat i músic autònom. Tot i això, en tots aquests anys no hi ha hagut cap acció en cap d’aquestes dues direccions. Tampoc no n’hi ha hagut de destinades a facilitar la contractació entre músics mitjançant la simplificació i la reducció dels tràmits burocràtics i els costos associats.

A part d’aquesta mesura, en matèria laboral, no s’ha adoptat cap altra de les propostes de l’IdEA per avançar en la representativitat sindical en el sector musical i facilitar l’adopció de convenis col·lectius en què els músics participin, que fins ara són molt escassos. Sí que se n’ha aprovat una no específicament laboral, però que afecta la capacitat d’interlocució del teixit associatiu, que és la relativa a la legitimació processal de les associacions d’artistes autònoms per a la defensa dels seus drets davant de les pràctiques abusives del sector. En realitat, aquesta norma és l’única norma que s’ha aprovat específicament en relació amb els treballadors autònoms de la cultura.

Caldrà esperar un temps raonable per analitzar l’eficàcia d’aquesta mesura en el sector musical.

En el camp de la protecció social, s’ha creat, per una banda, la nova prestació especial per desocupació per a artistes i personal tècnic i auxiliar de les arts escèniques, la música i l’audiovisual, contractats sota la relació laboral especial, que representa un avenç important en drets socials per al sector cultural. Aquesta mesura ha pretès donar resposta a la intermitència de la feina d’aquests professionals, tot i que és considerada insuficient en quantia i durada. Caldrà esperar que, almenys, passi un any des de la seva entrada en vigor per avaluar-ne el funcionament i la veritable utilitat i valorar si cal introduir modificacions en la seva normativa. Aquesta mesura, però, només és d’interès per als músics assalariats, no per als autònoms. Pel que fa a aquests, encara que la legislatura passada es va negociar l’aprovació d’una prestació especial per cessament o suspensió temporal d’activitat, no va arribar a bon port. Per això, en aquest cas, aquesta qüestió ha quedat pendent i significa una diferència de tractament en la 84 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

protecció social dels músics autònoms respecte als assalariats en els períodes en què no tenen activitat per la intermitència del seu treball.

De l’altra, s’ha establert la possibilitat de cotitzar en períodes d’inactivitat per als artistes de l’espectacle públic per facilitar-los l’accés a diferents prestacions, però la manera com es va regular, principalment el cost a l’efecte de cotització, ha representat un desincentiu per utilitzar-la i el seu ús és molt residual, com es va posar de manifest durant la pandèmia. Per tant, caldria modificar-la perquè sigui efectivament útil. Novament, aquesta mesura no està pensada per als artistes autònoms, per als quals no s’ha regulat cap mesura similar.

D’altra banda, s’ha inclòs en el nostre ordenament la compatibilitat de l’activitat artística amb la pensió de jubilació i altres prestacions, i potser aquesta és la mesura a la qual s’ha dedicat més temps en tots aquests anys, ja que ha estat regulada en dues ocasions diferents. Aquesta mesura té una gran rellevància, tant per a músics artistes com per a autors perquè servirà per complementar les escasses pensions que solen rebre, ateses les seves dificultats per construir carreres de cotització suficients en la música. Tot i això, encara cal que s’acabin de tancar els serrells que han quedat pendents i que poden donar força problemes d’interpretació i implementació en el futur.

No s’ha dut a terme, però, cap reforma en el sistema d’alta i cotització d’artistes d’espectacles públics ni se n’ha creat un d’específic per als treballadors autònoms de la cultura, i aquest darrer és una de les reivindicacions més importants del sector musical, per la qual més es va treballar potser la legislatura passada, atès el gran nombre de músics autònoms, i que, no obstant això, queda per emprendre’s.

Tampoc no s’ha impulsat cap revisió de la normativa de les prestacions ja existents, de manera que els requisits generals d’accés a cadascuna s’adaptin a les circumstàncies específiques d’intermitència i irregularitat del sector artístic i musical, tenint en compte els condicionants del desenvolupament de la seva activitat i el que comporta a l’efecte de cotitzacions, amb una atenció especial a la situació específica de les dones i l’impacte de la maternitat en les seves carreres professionals i de cotització.

Queda, per tant, molta feina per fer tant en el camp de la contractació com en el de la Seguretat Social perquè, tant en el cas dels músics assalariats com en el dels músics autònoms, exerceixin la seva activitat de manera regular i es faciliti que puguin estar donats d’alta el màxim de temps possible, cotitzar de manera adequada i adaptada a la idiosincràsia de la seva activitat i generar carreres de cotització suficients que els permetin un millor accés a les prestacions socials.

A causa de la longitud de l’informe, i per tal de no repetir-nos i per facilitar-ne la revisió, a continuació, recollim dos quadres resum dels problemes revisats als quals cal donar resposta en matèria de contractació i protecció social des de la perspectiva dels músics, de les mesures que s’han proposat i aprovat i de les que s’han negociat sense que s’hagin arribat a aprovar, així com dels passos que, a parer nostre, podrien fer-se a partir d’ara. Els quadres exposen de manera abreujada el que ja s’ha explicat en cadascun dels apartats sobre les mesures negociades, debatudes i aprovades o no, per la qual cosa remetem el lector a cadascun d’aquests per al detall concret de totes aquestes mesures.

De la lectura d’aquest informe es pot concloure, per tant, que, malgrat el temps transcorregut des de l’aprovació de l’“Informe de l’Estatut de l’artista”, i havent-se aprovat certes mesures d’interès, gran part encara són susceptibles de millora per adaptar-les més al que veritablement necessita el sector de la música i queden encara molts assumptes als quals donar solució i resposta mitjançant l’aprovació de noves mesures legislatives i administratives.

85 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

Taula 4. Quadre de mesures legislatives i administratives proposades, debatudes, negociades, aprovades o pendents d’aprovació en matèria de protecció laboral i Seguretat Social en l’ordre de l’IdEA i altres mesures d’impacte Matèria

Problema

Mesures aprovades

Representativitat sindical i promoció de la capacitat d’interlocució del teixit associatiu

Els requisits per ser sindicat més representatiu, així com per ser elector i elegible en unes eleccions sindicals, són de difícil compliment en el sector musical, cosa que debilita la capacitat de negociació col·lectiva dels músics.

Manca de convenis col·lectius específics per al sector musical que s’adeqüin a la seva realitat.

Manca de capacitat de negociació d’honoraris per part de les organitzacions de treballadors autònoms del sector artístic.

No.

Manca de legitimació processal de les associacions professionals per actuar en nom dels seus associats.

Treball autònom i lluita contra la proliferació dels anomenats falsos autònoms

Ni la regulació del treball autònom ni el sistema de cotització a la Seguretat Social del RETA s’adeqüen a les característiques del treball autònom en el sector artístic i cultural, cosa que afecta l’accés a la protecció social.

No.

Les associacions i els sindicats d’autors podran acordar condicions generals per al contracte de producció i publicar llistes d’honoraris i informació no vinculant sobre preus de mercat (aprovat a la Llei 2/2019, d’1 de març).

Aprovada al Reial decret llei 6/2023, de 19 de desembre, la legitimació processal de les associacions de professionals de l’art i la cultura per a la defensa en un procediment judicial dels treballadors autònoms.

Cotització reduïda per a artistes amb ingressos baixos aprovada pel Reial decret llei 5/2022.

Mesures negociades o proposades pel Govern que no es van arribar a aprovar El Govern va recollir una disposició legal per reduir l’antiguitat per ser elector a l’efecte de les eleccions sindicals a, almenys, 20 dies en el Reial decret llei 7/2023, de 19 de desembre, publicat el 20 de desembre de 2023, que no va ser convalidat.

Passos següents

Mesures per facilitar la representativitat sindical en el sector musical que responguin a les peculiaritats del sector i vagin més enllà del que va proposar el Govern.

No.

Prestació especial per cessament d’activitat per a treballadors autònoms de la cultura.

La mesura aprovada és només per a autors i té una escassa aplicació al sector musical.

Faltaria una mesura semblant per a les associacions de músics artistes intèrprets o executants que siguin treballadors autònoms.

Cal fer un seguiment de la utilització d’aquestes mesures per veure’n l’eficàcia.

També calen línies d’ajuts a les associacions perquè puguin exercir la defensa.

Delimitar i definir a la normativa laboral i de Seguretat Social la figura del treballador autònom de la cultura.

Un sistema específic d’afiliació, alta i cotització a la Seguretat Social per als músics autònoms i altres treballadors autònoms de la cultura, així com aprovar una prestació especial per cessament d’activitat que s’adeqüi a la idiosincràsia de la seva activitat.

86 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

Actualització i millora del Reial decret 1435/1985, d’1 d’agost, pel qual es regula la relació laboral especial dels artistes en espectacles públics

Els músics autònoms es troben amb moltes càrregues burocràtiques complexes a l’hora de contractar altres músics.

No.

La regulació de la relació laboral especial d’artistes en espectacles públics no s’adequa a la realitat dels músics.

Primera reforma parcial del Reial decret 1435/1985 mitjançant el Reial decret llei 32/2021, pel qual aquest reial decret passarà a denominar-se Reial decret 1435/1985, d’1 d’agost, pel qual es regula la relació laboral especial de les persones artistes que desenvolupen la seva activitat en les arts escèniques, audiovisuals i musicals, així com de les persones que duen a terme activitats tècniques o auxiliars necessàries per al desenvolupament d’aquesta activitat.

No.

Una alta prèvia que permeti l’alta en períodes de creació, investigació, preparació i assaig, amb una cotització mínima i que faciliti alhora la deducció de les despeses efectuades en aquest període.

Revisió de la cotització reduïda per a artistes amb uns ingressos baixos que inclogui també els músics autors.

Explorar la possibilitat d’un subsidi un cop cobrat el cessament d’activitat.

Estudi d’una renda bàsica per als treballadors culturals.

Subscripció de convenis amb la Seguretat Social per reduir l’import de les cotitzacions dels músics per part de les administracions dels diferents àmbits competencials.

Publicació d’una guia en llenguatge accessible per al sector que ajudi a determinar quan un músic ha de ser contractat laboralment o per compte propi.

Cal crear una fórmula jurídica que permeti als músics autònoms contractar altres músics fàcilment i de manera econòmica.

Campanyes de control i inspecció de les entitats intermediàries de facturació i obertura dels expedients d’infracció i sancionadors corresponents.

Manca acabar la reforma del Reial decret 1435/1985 i millorar la redacció del que ja s’ha reformat en allò que s’ha vist que continua donant problemes d’interpretació com ara les notes d’alienitat i dependència en aquesta relació laboral especial o la definició de l’ocupador que organitza o produeix l’activitat artística.

87 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

Prestacions i cotitzacions Pensió de jubilació

Diversos requisits exigits per obtenir la prestació de jubilació són de compliment difícil per als músics.

No.

Prestació per desocupació

Dificultat dels músics artistes per accedir a la prestació ordinària per desocupació.

Prestació per risc durant l’embaràs

Dificultats d’accés a les prestacions per naixement i cura de menors i per risc durant l’embaràs i la lactància.

Prestació especial per desocupació per a les persones treballadores subjectes a la relació laboral especial dels artistes que desenvolupen la seva activitat en les arts escèniques, audiovisuals i musicals i per a les que duen a terme activitats tècniques o auxiliars, aprovada pel Reial decret llei 1/2023, de 10 gener, de mesures urgents en matèria d’incentius a la contractació laboral i millora de la protecció social de les persones artistes.

Cotització en períodes d’inactivitat per a artistes en espectacles públics que permeti l’accés a prestacions, aprovada pel Reial decret llei 26/2018, de 28 de desembre, pel qual s’aproven mesures d’urgència sobre la creació artística i la cinematografia.

Modificació del sistema d’afiliació i cotització a la Seguretat Social dels músics en espectacles públics

Cal actualitzar les peculiaritats del sistema de cotització dels artistes a la Seguretat social.

No.

No.

No.

Cal la implementació de la mesura 55 de l’IdEA, relativa a la jubilació anticipada de cantants i altres artistes, ampliant que s’hi puguin acollir altres músics que pateixen desgast físic estructural important per l’exercici de la seva activitat, com és el cas dels pianistes i d’altres, i en la línia d’ampliar de 21 a 26 anys el període en què s’han d’acreditar vuit anys de cotització.

Cal modificar les regles de còmput de la cotització dels artistes, així com els períodes de carència tant per als músics treballadors per compte d’altri com per compte propi.

En un temps raonable caldrà avaluar l’eficàcia d’aquesta mesura i proposar-ne la modificació per millorar-la, incloent-hi la durada i la quantia.

Cal avaluar l’eficàcia d’aquesta mesura atès el temps transcorregut i el que ha passat a la pandèmia, i introduir les modificacions oportunes per adaptar-les a les necessitats reals del sector, si escau.

Pel que fa a les dones músiques treballadores autònomes, cal una mesura similar.

Promoure la millora de les regles específiques de cotització dels artistes al règim general de la Seguretat Social, incloent-hi: L’impuls a la modificació de les bases a compte diàries, introduint un nombre més gran de trams al primer esglaó de la taula.

88 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

Que es produeixi l’alta dels músics artistes únicament durant les actuacions provoca problemes de desprotecció social i d’accés a prestacions.

Ni els músics ni les oficines de la Tresoreria General de la Seguretat Social no tenen un coneixement especialitzat sobre l’aplicació de les especificitats de la cotització dels artistes a la Seguretat Social.

Transicions professionals

Salut laboral

Compatibilitat de la percepció de prestacions públiques amb ingressos per drets de propietat

Cal arbitrar sistemes per a la transició professional dels músics, així com facilitar l’obtenció d’una titulació oficial als músics que són autodidactes i que vulguin prendre una altra via de desenvolupament professional.

Hi ha malalties pròpies de l’activitat musical que no són reconegudes com a malalties professionals.

La normativa de prevenció de riscos laborals és massa complexa perquè els músics la puguin complir.

Els artistes autors i els artistes intèrprets i executants necessiten poder compatibilitzar la pensió de

No.

No.

S’ha publicat la Guía práctica para artistas a la web del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

S’han estès les competències sobre aquesta matèria a la Direcció Provincial de la Tresoreria General de la Seguretat Social de València.

Centralitzar l’atenció telefònica en dos números de telèfon.

Certes provisions en el projecte de llei per la qual es regulen els ensenyaments artístics superiors i s’estableix l’organització i les equivalències dels ensenyaments artístics professionals estan actualment en tramitació al Senat.

No.

No.

S’han aprovat dues normes: Reial decret 302/2019, de 26 d’abril, pel qual es regula la compatibilitat de la pensió

La inclusió d’especificitats a la normativa d’integració de llacunes.

Una atenció especial als artistes amb remuneracions baixes.

Articular un sistema d’alta anual.

Introducció d’una definició d’accident de treball.

Ampliar la Guía práctica para artistas amb més detalls, explicacions i exemples.

Avaluar el funcionament de la Direcció Provincial de la Tresoreria General de la Seguretat Social de València, així com dels números d’atenció telefònica.

Una vegada s’aprovi la llei, s’ha de procedir a la implementació de les provisions esmentades i al seu desenvolupament reglamentari, cosa que, tal com estan regulades, així com per la distribució de competències en els diferents nivells de l’Estat, trigarà un període llarg de temps.

S’ha de revisar la llista de malalties professionals per adaptar-la a les característiques de les activitats artístiques.

No.

Avançar en la definició d’estàndards de competència per al perfil d’instructor/a, educador/a de música.

Cal incloure en la llista de malalties professionals les pròpies de l’activitat dels músics.

Impulsar l’adaptació de la normativa de prevenció de riscos laborals a la idiosincràsia de l’activitat dels músics.

Cal ampliar, millorar i incorporar normativament el que recull el criteri interpretatiu de la Seguretat Social que es

89 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

intel·lectual i per activitats creatives

jubilació i altres prestacions amb els ingressos derivats dels drets de propietat intel·lectual i per activitats artístiques.

contributiva de jubilació i l’activitat de creació artística.

va adoptar el 2023, amb la inclusió d’altres mesures per completar la regulació.

Reial decret llei 1/2023, de 10 de gener, de mesures urgents en matèria d’incentius a la contractació laboral i millora de la protecció social de les persones artistes, que va derogar l’anterior.

90 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.

Taula 5. Altres mesures no relacionades directament amb la contractació ni la protecció social, però amb un impacte en el futur en la protecció social dels músics Matèria

Problema

Mesures aprovades

Fiscalitat

No hi ha un tractament fiscal adequat dels rendiments irregulars propis dels artistes ni del desajust temporal que es produeix entre el moment dels ingressos i el de les despeses. També manca una delimitació clara de les despeses deduïbles.

La manera com s’articula la contractació pública artística té impacte en la protecció social dels músics artistes.

No.219

La situació dels homes i les dones en el context musical és diferent.

Contractació pública220

Igualtat entre homes i dones

Mesures negociades o proposades pel Govern que no es van arribar a aprovar No.

Passos següents

No.

Una guia de bones pràctiques en la contractació artística com a resultat del diàleg del Ministeri de Cultura amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. No se n’ha publicat res.

Cotització en períodes d’inactivitat per a artistes en espectacles públics.

No.

Cal simplificar la contractació artística per part de les entitats del sector públic; que se supervisi el compliment de la normativa laboral, de Seguretat Social i de prevenció de riscs laborals, i que es respectin els drets d’autor i de propietat intel·lectual. És imprescindible que les organitzacions de músics puguin participar en el grup tècnic que es creï a aquest efecte.

Una guia de bones pràctiques a la contractació pública artística a Catalunya en col·laboració amb la Federació de Municipis de Catalunya. És fonamental que en l’aprovació de les properes mesures s’incloguin provisions específiques per a les dones.

Elaboració d’estudis específics en els àmbits estatal i català que explorin de manera profunda les especificitats i els problemes laborals i de protecció social de les dones.

Cal introduir mesures en relació amb aquests tres temes fonamentals que tenen un impacte negatiu en la fiscalitat dels músics i que afectaran les seves cotitzacions.

219 La legislatura passada només es van aprovar en l’àmbit fiscal mesures relatives a les retencions de l’IRPF i la inclusió de nous epígrafs a l’IAE. 220 No es preveia expressament a l’“Informe de l’Estatut de l’artista”, però en les negociacions es va posar de manifest la rellevància d’aquesta qüestió.

91 Informe: La contractació dels músics en el context artístic i la seva protecció social. Identificació i anàlisi de les mesures proposades, debatudes, negociades, adoptades o pendents d’adopció la legislatura passada en l’àmbit estatal.