INFORME DE DADES DE LES SALES DE CONCERTS DE CATALUNYA
ÍNDEX
1. Introducció
2. Radiografia i evolució del sector
3. Activitats musicals
4. Assistència a activitats musicals
5. Resultat econòmic: ingressos menys despeses
6. Ingressos per categories
7. Despeses per categories
8. Ocupació
9. Conclusions
INFORME DE DADES 2024
INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
L’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC), que aquest any celebra 25 anys d’història, s’ha consolidat com un actor clau en la defensa i promoció de la música en viu com a bé cultural essencial. El seu objectiu principal és posar en valor la tasca cultural que desenvolupen les sales arreu del territori, situant-les com a espais de creació, dinamització i cohesió social.
L’ASACC treballa estretament amb l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) en el desenvolupament d’aquest projecte d’anàlisi sectorial, amb la finalitat de generar dades fiables i indicadors que permetin dimensionar l’impacte econòmic, social i cultural del sector. Aquesta col·laboració contribueix a impulsar polítiques públiques orientades a garantir la sostenibilitat i professionalització d’un ecosistema cultural essencial per a la diversitat del país.
A més, l’ASACC forma part de Live DMA, la xarxa europea que agrupa més de 3.200 sales i festivals en 18 països. Aquesta participació permet incorporar una perspectiva europea en l’anàlisi del sector, afavorir l’intercanvi de bones pràctiques i contribuir a iniciatives que promouen la circulació d’artistes, la diversitat cultural i la defensa dels espais de música en viu davant reptes globals com la gentrificació, la inflació o els canvis en els hàbits del públic.
En aquest context, l’informe de 2024 se centra en l’anàlisi del sector en una etapa plenament postpandèmica. Després del punt d’inflexió que va suposar l’any 2023 (primer exercici complet sense restriccions), aquest informe posa el focus en l’evolució i consolidació del sector en un escenari de normalitat, prenent el 2023 com a base principal de comparació.
fins a 150 persones
L’informe analitza el nombre de sales i la seva distribució territorial, la capacitat total disponible, l’assistència de públic i el volum d’activitats musicals programades. També examina l’ocupació vinculada al sector i ofereix una visió detallada dels ingressos i les despeses, amb les dades desglossades per territori (Barcelona i la resta de Catalunya) i per tipologia d’aforament.
Per a l’anàlisi del sector, les sales es classifiquen segons la seva capacitat en tres categories:
Sales de mitjà aforament
entre 151 i 600 persones
Sales de gran aforament
Aquesta classificació permet analitzar les diferències estructurals del sector en funció de la dimensió de les sales i entendre millor el seu pes en termes d’activitat, assistència i impacte econòmic. També permet entendre les dinàmiques internes del sector i establir una base sòlida per a l’elaboració de conclusions estratègiques.
En aquesta edició de l’informe, s’ha aprofundit en el nivell de detall de la recollida i anàlisi de dades, especialment en els apartats d’activitat i assistència. Aquesta millora permet oferir una visió més precisa de la composició de la programació (esdeveniments de pagament i gratuïts) i dels tipus d’assistència (públic pagant i convidats). Així, les dades de 2024 incorporen un major grau de desagregació que contribueix a enriquir l’anàlisi i a avançar cap a una millor comprensió del funcionament del sector.
més de 600 persones
NOTA METODOLÓGICA
REVISIÓ DE L’EXTRAPOLACIÓ DE DADES
En l’edició de 2024 s’ha revisat el plantejament metodològic de l’extrapolació de dades amb l’objectiu de millorar la representativitat dels resultats. En concret, s’ha ajustat la definició de la unitat d’anàlisi per tal d’alinear-la amb la recollida de dades de l’enquesta (una sala de concerts per resposta), evitant així possibles sobrerrepresentacions en casos de sales amb diversos espais del mateix equipament.
A més, tenint en compte que l’informe de 2024 pren com a referència comparativa principal l’any 2023, aquest mateix criteri metodològic s’ha aplicat també a les dades de 2023, amb l’objectiu de garantir la coherència i comparabilitat entre ambdós exercicis.
Com a resultat d’aquesta revisió, l’univers de 2023 i de 2024 queda definit de la següent manera:
RADIOGRAFIA
I EVOLUCIÓ DEL SECTOR
Des d’aquesta perspectiva comparativa general, és important tenir present que les dades corresponen a les sales associades a l’ASACC, tant les que han participat en l’enquesta (mostra) com el conjunt total d’associades (univers extrapolat). Tot i això, a Catalunya existeixen altres sales fora de l’associació, de manera que les xifres no representen la totalitat del sector, però sí una part molt significativa.
En termes generals, la comparativa entre 2023 i 2024 mostra una moderada disminució en els principals indicadors del sector. El nombre de sales passa de 83 a 77 (−7,2%), mentre que la capacitat global es redueix de manera més notable, de 34.595 a 22.748 (−34,2%).
Pel que fa a l’activitat, el nombre d’esdeveniments musicals disminueix un −16,9% (de 15.828 a 13.145), i l’assistència total baixa un −13,2%, situant-se en 4.467.242 persones al 2024, davant les 5.149.330 del 2023. Tot i aquesta reducció, l’ocupació es manté pràcticament estable (−2,5%), amb 2.155 persones l’any 2024 en comparació amb les 2.210 del 2023, fet que apunta a una certa solidesa de les estructures laborals.
Si es posen en relació aquestes magnituds, s’observen alguns indicadors rellevants. La mitjana d’assistents per esdeveniment augmenta lleugerament, passant d’aproximadament 325 persones el 2023 a 340 el 2024 (+4,6%), fet que indica una major concentració de públic per activitat. Paral·lelament, el nombre mitjà d’esdeveniments per sala es redueix, passant de 191 a 171 activitats per sala (−10,5%), coherent amb el descens general de la programació. Finalment, la capacitat mitjana per sala també disminueix de manera significativa, passant d’uns 416 a 295 espectadors (−29%), aspecte que reflecteix canvis en la composició de l’univers analitzat o en el pes relatiu de les diferents tipologies de sales.
En l’àmbit econòmic, tant els ingressos com les despeses mostren una evolució similar, amb una disminució del voltant del −8%. Els ingressos passen de 95 a 87 milions d’euros, mentre que les despeses es redueixen de 72 a 66 milions d’euros, mantenint-se un equilibri entre ambdós.
Cal tenir en compte que l’any 2023 va representar un moment excepcional pel sector, amb un volum d’activitat especialment elevat derivat de l’acumulació de programació ajornada durant els anys de pandèmia. En aquest sentit, la disminució observada el 2024 s’ha d’interpretar, en part, com un retorn a valors més habituals dins d’un context ja normalitzat.
Pel que fa a la tipologia de gestió, el sector es caracteritza per un clar predomini de les sales privades comercials, que representen el 78% del total l’any 2024. Les sales de caràcter privat sense ànim de lucre suposen el 13%, mentre que les de titularitat pública representen el 9%. La composició general del sector es manté relativament estable respecte al 2023, amb una presència majoritària de sales privades comercials i una lleugera consolidació de les iniciatives sense ànim de lucre.
Aquesta distribució posa de manifest el paper central de la iniciativa privada en el funcionament del sector, alhora que evidencia la presència d’altres models de gestió que contribueixen a la diversitat i sostenibilitat de l’ecosistema de la música en viu.
ESTATUS
sense ànim de lucre
Privat comercial
Ferran Palau | Foto: Ismael Boldú
Més enllà de la seva activitat principal vinculada a la música en viu, les sales associades a l’ASACC desenvolupen un ampli ventall de funcions culturals i socials que reforcen el seu paper dins l’ecosistema cultural.
En aquest sentit, una gran part de les sales combinen la programació musical amb activitats de caràcter social i educatiu (74%), així com amb iniciatives de suport a la creació i al desenvolupament d’artistes, com la cessió d’espais i eines per a músics (48%) o el suport a projectes artístics (52%).
A més, moltes sales diversifiquen la seva activitat incorporant altres disciplines artístiques, com el teatre i la dansa (48%), el cinema i l’audiovisual (22%) o les exposicions (17%), configurant-se
així com a espais culturals híbrids i oberts a diferents formes d’expressió.
Finalment, cal destacar també la importància d’altres activitats complementàries, com l’oferta de bar o restauració o l’organització de festivals, que contribueixen a la sostenibilitat econòmica i a la dinamització de les sales.
En conjunt, aquestes dades evidencien que les sales de concerts no són únicament espais d’exhibició musical, sinó agents culturals actius que desenvolupen un paper clau en la creació, difusió i suport a la cultura en viu.
ACTIVITATS MUSICALS A CATALUNYA
13.145
Total esdeveniments musicals de pagament
10.806
Total esdeveniments musicals gratuïts
2.339
L’any 2024 registra un total de 13.145 esdeveniments musicals, una xifra inferior a la del 2023 de 15.828 (−16,9%), en línia amb la moderació de l’activitat després del pic registrat l’any anterior.
Amb tot, el volum d’activitat es manté elevat, amb una mitjana de 171 activitats per sala, dada que confirma el paper central de les sales en la programació musical del territori.
A diferència d’edicions anteriors, l’informe de 2024 permet aprofundir en alguns aspectes de la programació. En aquest sentit, s’observa que la majoria d’esdeveniments són de pagament (82%), mentre que gairebé una cinquena part (18%) corresponen a activitats gratuïtes.
Aquest repartiment posa de manifest la doble funció de les sales: com a agents culturals que estructuren la seva activitat al voltant de la música en viu, però també com a espais que afavoreixen l’accés cultural mitjançant una oferta diversa.
3.1. ACTIVITATS MUSICALS A LA CIUTAT DE BARCELONA
L’activitat musical a la ciutat de Barcelona es manté elevada l’any 2024, tot i una lleugera disminució respecte al 2023 del -16,9%. Aquesta reducció és més marcada en les sales de petit format (−15%), mentre que en les sales mitjanes i grans és més moderada (−5,9% i −3,1%, respectivament), fet que apunta a una major estabilitat en els espais de major capacitat.
Pel que fa al tipus d’esdeveniments, els de pagament són predominants en totes les tipologies, especialment en les sales grans, on representen pràcticament la totalitat de l’activitat (99% de pagament vs 1% gratuït). En les sales petites, els esdeveniments de pagament representen aproximadament el 91% i a les sales mitjanes un 78%.
Aquesta distribució reforça la idea que les diferents tipologies de sales responen a models d’activitat diferenciats: les sales grans amb una programació clarament orientada a esdeveniments de pagament, les sales mitjanes amb una major diversitat de formats, i les sales petites amb una combinació que manté una presència rellevant d’activitats gratuïtes.
3.2. ACTIVITATS MUSICALS
FORA DE BARCELONA
Fora de la ciutat de Barcelona, l’activitat musical mostra una disminució més acusada que a la capital, en línia amb la tendència general del sector (−16,9%), però amb diferències importants segons la mida de les sales. Les sales petites i grans registren una reducció significativa (−43% i −39% respectivament). En canvi, les sales mitjanes es mantenen pràcticament estables (−1,4%), consolidant-se com el segment més resilient fora de Barcelona.
Pel que fa a la tipologia d’esdeveniments, en les sales petites, predominen clarament les activitats gratuïtes, que representen aproximadament el 63% del total, fet que indica un model més orientat a l’accés cultural i a la proximitat. En les sales mitjanes, la situació s’equilibra més, amb un 71% d’activitats de pagament i un 29% de gratuïtes, configurant un model mixt amb una presència destacada d’activitats obertes. Per contra, les sales grans, al igual que a Barcelona, mantenen una orientació molt clara cap als esdeveniments de pagament, que representen aproximadament el 98% de la seva programació.
Aquestes diferències apunten a comportaments d’activitat diferenciats segons la mida de les sales, especialment fora de Barcelona, on la distribució entre esdeveniments de pagament i gratuïts és més desigual.
ASSISTÈNCIA A ACTIVITATS MUSICALS A
CATALUNYA
L’assistència a activitats musicals se situa l’any 2024 en 4,47 milions de persones, xifra que representa una disminució del −13,2% respecte al 2023, molt en línia amb la reducció del nombre d’esdeveniments (−16,9%), fet que apunta a una evolució proporcional entre oferta i demanda després del màxim registrat l’any anterior.
Tot i aquesta reducció, la gran majoria del públic continua concentrant-se en els esdeveniments de pagament, que representen aproximadament el 92% de l’assistència total, mentre que els esdeveniments gratuïts suposen prop del 8%.
Dins dels esdeveniments de pagament, destaca el pes majoritari del públic pagant, que representa al voltant del 93% de l’assistència, davant d’un 7% de convidats. Aquesta proporció es manté relativament estable i reforça el paper central de la venda d’entrades en el funcionament del sector.
5.149.330 4.718.773
4.467.242 4.120.196
ASSISTÈNCIA A ACTIVITATS MUSICALS
A LA CIUTAT DE BARCELONA
A la ciutat de Barcelona, l’assistència a activitats musicals mostra una disminució general del −13,2% respecte al 2023. Segons la tipologia de sala, les sales petites registren un increment d’assistència (+7,4%), mentre que les sales mitjanes i grans experimenten una disminució (−23,4% i −9,1%, respectivament), en línia amb la moderació de l’activitat observada a nivell global.
Pel que fa a la composició de l’assistència, els esdeveniments de pagament concentren pràcticament la totalitat del públic en totes les tipologies de sala. I el públic convidat representa aproximadament el 7% de l’assistència, amb un pes relativament moderat en el conjunt de l’activitat.
Fora de la ciutat de Barcelona, l’assistència a activitats musicals presenta una evolució més desigual segons la tipologia de sala, en un context de disminució general del −13,2%. Les sales petites registren una davallada molt significativa (−46%), mentre que les sales grans també mostren una reducció notable (−43%). En canvi, les sales mitjanes experimenten un fort increment d’assistència (+135%), trencant amb la tendència general.
Pel que fa a la composició de l’assistència, el pes dels esdeveniments de pagament és més variable que a Barcelona. En les sales petites, predomina clarament l’assistència a activitats gratuïtes (al voltant del 80% del total), mentre que en les sales mitjanes i grans la pràctica totalitat del públic es concentra en esdeveniments de pagament (més del 95% de l’assistència).
Dins dels esdeveniments de pagament, el pes del públic convidat és molt reduït, situant-se entorn del 2% del total d’assistència, fet que indica una menor presència d’invitacions, en comparació amb Barcelona.
ASSISTENTS PAGANT A ESDEVENIMENTS MUSICALS DE PAGAMENT 2024
ASSISTENTS A ESDEVENIMENTS MUSICALS DE PAGAMENT 2024
ASSISTENTS A ESDEVENIMENTS MUSICALS GRATUÏTS 2024
DE DADES 2024
RESULTAT ECONÒMIC
El resultat econòmic agregat del sector se situa en 21,7 milions d’euros el 2024, el que representa una disminució del −8,3% respecte l’any 2023. Aquesta evolució es produeix en paral·lel a la reducció tant dels ingressos com de les despeses (−8,1% en ambdós casos), mantenint-se una relació equilibrada.
Aquesta evolució apunta a una certa estabilitat en el funcionament econòmic del sector, que ajusta el seu volum d’activitat sense alterar significativament els marges globals. En aquest sentit, malgrat la disminució respecte al pic registrat al 2023, el resultat econòmic es manté en nivells elevats dins d’un context ja normalitzat.
Si fem l’anàlisi del resultat econòmic per tipologia de sala i territori podem observar que les sales de gran format continuen concentrant la major part del resultat econòmic del sector, especialment a Barcelona, tot i una lleugera disminució (−4,9%). Fora de Barcelona, aquest segment presenta una caiguda més acusada (−33%).
5.1. RESULTAT ECONÒMIC
PER TIPOLOGIA DE SALA
I TERRITORI
Les sales mitjanes mostren una evolució molt diferent, mentre que a Barcelona el resultat es redueix de manera molt significativa (−97,5%), fora de Barcelona experimenta un fort creixement (+1.600%), degut a l’increment de l’assistència comentada en l’anterior apartat.
Pel que fa a les sales petites, el resultat econòmic millora tant a Barcelona (+14%) com a la resta del territori (+34%), també originada per la pujada de públic.
En conjunt, les dades evidencien una forta concentració del resultat econòmic en les sales de gran format de Barcelona, així com una major variabilitat en els resultats fora de la capital. Aquesta concentració respon també al fet que les sales de gran format operen amb volums d’ingressos i despeses molt superiors a la resta de tipologies, fet que condiciona de manera significativa el resultat econòmic global del sector.
INGRESSOS PER CATEGORIES
Altres ingressos Venda
INGRESSOS PER CATEGORIES
Els ingressos es concentren principalment en dues grans fonts: la venda d’entrades (41,8%) i les begudes i alimentació (44,8%), que conjuntament representen prop del 87% del total. Aquesta distribució confirma la doble naturalesa del model econòmic de les sales, basat tant en la programació musical com en l’activitat associada a la venda de begudes i menjar.
En comparació amb l’any 2023, s’observa una reducció del pes de la venda d’entrades (−2,3 punts percentuals), en línia amb la disminució de l’activitat i de l’assistència. Paral·lelament, els ingressos vinculats a begudes i menjar guanyen pes (+1,9 punts), consolidant-se com la principal font d’ingressos del sector. Aquest fet posa de manifest la importància del consum associat a la programació i la seva contribució a la viabilitat econòmica de les sales.
Pel que fa a la resta de categories, les subvencions mantenen un pes reduït i estable (al voltant del 3,3%), mentre que els altres ingressos incrementen notablement la seva importància, passant del 6,2% al 10,1% del total. Aquest augment apunta a una diversificació de les fonts d’ingressos, vinculada a la necessitat de les sales d’explorar noves activitats i línies de negoci per complementar els ingressos tradicionals.
En general, les dades mostren un model econòmic fortament dependent de l’activitat directa i del consum associat, on la combinació entre programació musical i altres fonts d’ingressos esdevé clau per garantir la sostenibilitat del sector.
DESPESES PER CATEGORIES
DESPESES PER CATEGORIES
L’anàlisi de les despeses per categories mostra una reconfiguració significativa de l’estructura de les despeses del sector l’any 2024, en un context de reducció global de la despesa (−8,1%).
La categoria principal continua sent el personal, que incrementa notablement el seu pes fins al 44,1% del total (prop de +10 punts percentuals respecte al 2023). Aquest augment indica una major incidència dels costos laborals en l’estructura econòmica del sector, en un context marcat per l’increment general dels costos salarials, l’actualització de convenis i una progressiva consolidació de les estructures laborals després del període postpandèmic.
Pel que fa a la programació d’activitats, també es registra un increment del seu pes (del 18,9% al 21,2%). Aquest augment s’explica no només per la voluntat de mantenir l’activitat musical, sinó també per l’increment dels costos associats a la contractació artística, amb una pressió a l’alça dels caixets.
Les despeses associades a local i manteniment es mantenen estables (al voltant del 12%), consolidant-se com un cost estructural fix dins del sector.
En canvi, destaca la forta reducció de les altres despeses, que passen de representar el 35,8% al 22,9% del total. Aquesta davallada pot estar vinculada a un ajust en despeses més variables o no essencials, en un context de moderació de l’activitat i necessitat d’optimització dels recursos.
En conclusió, les dades mostren un desplaçament cap a una estructura de costos més centrada en els recursos humans i en l’activitat principal, amb una reducció significativa de les despeses més flexibles.
INFORME DE DADES 2024
OCUPACIÓ
personal contractat Altres treballadors remunerats (freelances…)
OCUPACIÓ
L’anàlisi de l’ocupació mostra una lleugera disminució del nombre total de persones vinculades al sector (−2,5%), en línia amb la moderació general de l’activitat el 2024.
Tot i això, es produeix un canvi rellevant en la composició de l’ocupació. El personal contractat incrementa notablement el seu pes fins al 78% del total (des del 64% l’any 2023), mentre que els treballadors externs o freelance redueixen la seva presència del 34% al 21%.
Aquest canvi apunta a una major estabilització de les estructures laborals, amb un augment del pes del personal en plantilla en detriment de formes de contractació més flexibles. Aquest procés és coherent amb la consolidació del sector en l’etapa postpandèmica, així com amb una possible professionalització progressiva de l’activitat.
Pel que fa a la resta de categories, la presència de becaris es manté molt reduïda (al voltant de l’1%), mentre que no es registra activitat vinculada a voluntariat (una pràctica molt comú en altres països europeus).
En definitiva, les dades reflecteixen una evolució cap a models laborals més estables, que poden contribuir a reforçar l’estructura del sector, però que al mateix temps impliquen una menor flexibilitat en l’ajust dels costos davant canvis en el nivell d’activitat.
Joana Serrat Foto: Ismael Boldú
En aquesta edició de l’informe, i en línia amb els objectius d’igualtat de l’associació, s’ha incorporat un enfocament específic de paritat en l’anàlisi de les dades, amb l’objectiu de fer un seguiment més acurat de la distribució de gènere dins del sector.
La distribució per gènere del personal vinculat a les sales mostra una evolució cap a una major equitat el 2024. El percentatge de dones incrementa fins al 46,2% (des del 44% el 2023), fet que representa un augment de 2,2 punts percentuals, mentre que el pes dels homes es redueix lleugerament fins al 53,1%.
També augmenta la representació de les persones no binàries, que passen del 0,3% al 0,7% del total. Tot i que el seu pes continua sent reduït, aquesta evolució apunta cap a una major diversitat en la composició del sector.
CONCLUSIONS
L’anàlisi de les dades del 2024 confirma que el sector de les sales de concerts entra en una fase de consolidació postpandèmica, després del pic d’activitat registrat l’any 2023. Aquesta nova etapa es caracteritza per una moderació dels principals indicadors, però també per una transformació estructural del model.
En primer lloc, es constata una reducció de l’activitat i de l’assistència, fet que pot apuntar a una dificultat per captar nous públics, especialment entre les generacions més joves. Aquest aspecte esdevé un dels principals reptes del sector en el context actual.
En paral·lel, es detecta una dependència elevada del consum associat (bar i restauració) com a element clau per garantir la viabilitat econòmica de les sales. Aquesta realitat condiciona la programació i dificulta, en alguns casos, l’aposta per propostes orientades a públics joves o emergents, que poden tenir un menor nivell de consum.
En aquest sentit, es posa de manifest la importància de reforçar el paper de les subvencions públiques, que actualment tenen un pes reduït, per tal d’alleugerir la pressió sobre el model econòmic basat en el consum i afavorir una programació més diversa i arriscada.
Al mateix temps, s’observa una tendència creixent cap a la diversificació dels ingressos, amb un augment destacat de la categoria d’altres ingressos. Aquest fet reflecteix l’esforç de les sales per ampliar la seva activitat mitjançant altres propostes culturals i línies de negoci, reforçant el seu paper com a espais culturals híbrids.
Des del punt de vista econòmic, el sector manté un equilibri global entre ingressos i despeses, però amb una clara transformació de l’estructura de costos. Destaca l’increment del pes del personal i de la programació, en un context marcat per l’augment dels costos laborals i dels caixets artístics, així com per una menor capacitat d’adaptació dels costos davant canvis en el nivell d’activitat.
En relació amb l’ocupació, es consolida un model més estable, amb un augment del personal contractat en detriment de fórmules més flexibles com els freelance. Aquesta evolució apunta a una professionalització progressiva del sector, que contribueix a reforçar-ne l’estructura, tot i incrementar la pressió sobre els costos fixos.
Finalment, es detecten avenços en l’àmbit social, amb una millora en la paritat de gènere i una major diversificació del perfil de les persones treballadores, en línia amb els objectius d’igualtat del sector.
En conclusió, el sector de les sales de concerts es troba en un moment de maduresa i redefinició, amb una estructura més sòlida però també amb reptes importants: captar nous públics, reduir la dependència del consum, garantir la sostenibilitat econòmica i continuar avançant en la seva funció com a espais culturals clau per al territori.
Amb la col·laboració de