Issuu

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

ICEC Institut Català de les Empreses Culturals Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

ÍNDEX 1. Presentació 2. L’impacte del cinema 3. Bones pràctiques 3.1. Estalvi d’energia 3.2. Transport i allotjament 3.3. Càtering 3.4. Consum de materials 3.5. Generació i gestió de residus 3.6. Càlcul i reducció de la petjada de carboni

6. Gestió 6.1. Pla de sostenibilitat 6.2. Equip responsable 6.3. Comunicació 6.4. Indicadors i avaluació

Annexos Annex I. Recursos Annex II. Quadre de mesures Annex III. La implicació dels municipis

4. Medi natural i agrícola 4.1. Abans del procés de filmació 4.2. Durant el procés de filmació

5. Comunitat i economia local 5.1. Relació amb la comunitat local i els municipis 5.2. Compra i contractació local 5.3. Proveïdors sostenibles

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

1. Presentació Des del 2022, l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) impulsa la transició ambiental del sector cultural català a través del Pla_C* Cultura pel Clima, un marc estratègic que s’estructura en tres eixos que parteix de la constatació que el sector cultural té un doble paper davant l’emergència climàtica: reduir els impactes ambientals associats a la seva activitat i contribuir, des de la seva capacitat de prescripció, sensibilització i generació de relats, a la transició ecològica de la societat. En aquest marc, l’ICEC ha desplegat diverses actuacions orientades a integrar criteris ambientals en l’activitat de les empreses i entitats culturals del seu àmbit competencial.

Aquest procés s’ha traduït també en l’adaptació dels instruments de suport de l’ICEC adreçats al sector audiovisual. És en aquest context que l’Institut Català de les Empreses Culturals, a través de la Catalunya Film Commission, va impulsar el 2022 una primera versió de la Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat per a filmacions i rodatges per avançar vers el desenvolupament sostenible. Des d’aleshores, aquesta guia ha contribuït a normalitzar progressivament la incorporació de pràctiques de producció sostenible, de certificacions ambientals i de metodologies de mesurament dels impactes ambientals associats a l’activitat audiovisual.

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

El marc actual La sostenibilitat ambiental ocupa avui una posició central en les polítiques europees i en les estratègies de desenvolupament dels sectors econòmics i culturals. Una de les darreres accions que s’han impulsat des de l’ICEC a través del Pla_C* és la incorporació de criteris de sostenibilitat ambiental a les bases reguladores de les subvencions de l’àrea d’audiovisual, que valoren tant l’experiència prèvia de les empreses productores en aquest àmbit, acreditada mitjançant certificats o distintius de qualitat ambiental, diagnosis ambientals, plans de sostenibilitat o informes de mesurament de l’impacte ambiental, com ara el càlcul de la petjada de carboni, com les mesures previstes per reduir l’impacte ambiental de les noves produccions. Entre aquestes, es té en compte la presentació d’una memòria de les iniciatives de sostenibilitat ambiental previstes durant el rodatge, d’acord amb els criteris, recomanacions i bones pràctiques recollits a la Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat per a filmacions i rodatges, i durant les fases de promoció, publicitat i explotació del projecte.

llargmetratges de ficció finançats per l’ICEC entre 2021 i 2025, titulat Mesurar per transformar: la petjada de carboni del cinema català. Per primera vegada, el sector disposa de dades pròpies que permeten conèixer millor els principals focus d’impacte ambiental de les produccions audiovisuals desenvolupades a Catalunya. Aquest coneixement reforça la necessitat de continuar avançant cap a models de producció més sostenibles i permet orientar les accions de millora sobre una base empírica. Les recomanacions que es recullen en aquesta guia s’emmarquen en aquest objectiu i ofereixen mesures concretes per actuar en àmbits com la mobilitat, l’energia, l’allotjament, el càtering, els materials, la gestió dels residus, la contractació de proveïdors i la protecció dels espais naturals i urbans. La guia vol ser, en definitiva, una eina pràctica per a productores, equips tècnics, localitzadors, administracions i professionals del sector audiovisual, i contribuir a integrar la sostenibilitat com un element estructural de la producció audiovisual a Catalunya.

Aquesta nova edició de la guia es publica coincidint amb el primer estudi agregat de 32

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

Què canvia respecte a l’edició del 2022 Aquesta edició actualitza la publicada el 2022. Els canvis principals són els següents:

– Es reorganitza i es clarifica el contingut, agrupant les mesures per àmbit d’actuació i separant el que correspon a la producció del que correspon a la gestió.

– Es desenvolupa la secció de medi natural i agrícola, que passa a tractar amb detall els tràmits previs, els espais protegits i els impactes específics sobre la fauna, la flora i el sòl.

– Es manté Green Film com a referent principal. Green Film és l’estàndard de cinema sostenible que prescriu i al qual dona suport CineRegio, la xarxa europea de fons regionals per al cinema i de film commissions, a la qual pertany la Catalunya Film Commission. Aquesta edició s’actualitza d’acord amb el sistema de qualificació vigent.

– S’actualitzen i s’amplien els recursos, amb les guies, les certificacions i les calculadores disponibles avui, recollides a l’annex I.

Com utilitzar aquesta guia El capítol 2 situa l’impacte ambiental del sector amb les dades disponibles. Els capítols 3 a 5 recullen les mesures aplicables: les bones pràctiques generals, les específiques dels rodatges al medi natural i agrícola, i les relatives a la comunitat i l’economia local. El capítol 6 explica com es planifica, es comunica i s’avalua tot l’anterior. L’annex I aplega els recursos de consulta. L’annex II recull el quadre complet de mesures,

pensat per treballar-hi en una producció concreta i comprovar quines s’implantaran. L’annex III s’adreça als ens locals. No totes les mesures són aplicables a tots els projectes. La guia recull el conjunt de pràctiques possibles, i correspon a cada producció seleccionar les que encaixen amb les característiques, el pressupost i les necessitats artístiques.

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

Abast i destinataris L’eina que presentem recull algunes de les iniciatives per a la sostenibilitat que ja es posen en pràctica als rodatges audiovisuals, ampliant-ne la informació i oferint recursos per tal d’implementar-los. Les mesures proposades s’apliquen al procés de filmació dels projectes i s’exclouen les activitats que tenen a veure amb el funcionament de l’empresa a la seva seu o en

altres àmbits que no hi estan relacionats. Així mateix, la guia s’ofereix a totes les administracions que vulguin incorporar criteris de sostenibilitat en la gestió de les autoritzacions de rodatges, de manera que puguin adaptar-los i posar els recursos necessaris a disposició de les produccions perquè també els adoptin.

Elaboració Per a l’elaboració d’aquesta guia, s’han tingut en compte altres treballs anteriors, com la Guia de bones pràctiques en la producció audiovisual de la Barcelona Film Commission i la certificació Green Film, impulsada per la Trentino Film Commission, adaptant-ne les recomanacions a les especificitats i les característiques dels rodatges que es duen a terme a Catalunya. Així mateix, en el moment de l’elaboració de la Guia l’any 2022, es va comptar amb el consens de representants del sector audiovisual, concretament de la Federació de Productors

Audiovisuals (PROA), l’Associació de Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC), PROFILM (associació de productores espanyoles d’audiovisual internacional), l’Associació de Productores de Cinema Publicitari (APCP) i l’Aliança de la Indústria Audiovisual (ALIA). En aquesta edició, s’ha comptat amb la col·laboració del Servei d’Espais Naturals Protegits del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya i el Servei de Gestió de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona per l’elaboració de l’apartat de rodatges en medi natural i agrícola.

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

2. L’impacte del cinema Moure persones i material és la meitat de la petjada d’una producció Fins ara, el sector audiovisual català no disposava de dades pròpies sobre el seu impacte ambiental. L’estudi impulsat per l’ICEC dins del Pla_C* Cultura pel Clima, publicat el 2026, mesura per primera vegada de manera agregada la petjada de carboni del cinema català: 32 llargmetratges finançats entre el 2021 i el 2025, amb càlculs elaborats per 8 consultores ambientals diferents i

homologades per poder comparar-se entre si. Una producció cinematogràfica catalana genera, de mitjana, 26,7 tones de CO2 per cada milió d’euros de pressupost, o 44,9 tones per cada hora de metratge. La petjada mitjana d’una producció, 76,9 tones, equival al que absorbeixen uns 4.000 arbres en un any.

D’on surten aquestes emissions Categoria Transport Alimentació Viatges Materials Logística externa Allotjament Generació d’electricitat Consum elèctric Residus

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

Percentatge de la petjada 31,2 % 21,7 % 13,4 % 13,2 % 8,2 % 6,9 % 3,5 % 1,2 % 0,7 %

El desplaçament de persones i material (transport, viatges i logística externa) representa el 52,8 % de la petjada del sector. Dins d’aquestes categories, l’avió és el punt més agut: concentra el 83,5 % de les emissions de viatges i l’11,2 % de la petjada total. L’alimentació de l’equip és la segona partida, amb més d’una cinquena part del total, i l’única de les grans que no depèn d’on es rodi. Existeixen dues referències internacionals amb dades publicades per al llargmetratge: BAFTA Albert, al Regne Unit, situa l’impacte en 66,4

tones per hora de metratge, en una mitjana que inclou tant produccions de ficció com de no-ficció (informe Accelerate 2025, amb dades de 2024); i Ecoprod, a França, en 160 tones per hora, únicament per a produccions de ficció (Impact environnemental de la production audiovisuelle, cinéma et publicitaire, 2025). Es tracta d’indústries amb escales de producció, pressupostos i pràctiques de rodatge diferents de les catalanes, de manera que aquestes xifres serveixen per situar un ordre de magnitud, tot i que no permeten una comparació directa.

Concentrar el rodatge és la decisió que més pesa El que més influeix en la petjada és la dispersió del rodatge. Dins de la mateixa Catalunya, repartir el rodatge entre diverses províncies ja genera més emissions que concentrar-lo en una sola. I aquest efecte augmenta amb la distància: les produccions que surten de Catalunya emeten un 57,2 % més per milió d’euros que les que es roden íntegrament al territori. Aquesta decisió es pren abans de rodar. Les categories que depenen de la localització sumen el 51,5 % de la petjada i queden determinades en la fase de desenvolupament,

quan es tria on i en quants llocs es rodarà. Per això, aquesta guia situa el pla de sostenibilitat al principi del capítol de gestió (vegeu l’apartat 6.1) i no com un tràmit posterior. I redueix costos a més d’emissions. Transport, viatges i allotjament són partides amb un cost econòmic directe i ben conegut per qualsevol productora. Reduir el nombre de localitzacions i el volum d’equip desplaçat no obliga a triar entre estalviar i contaminar menys: tots dos objectius apunten en la mateixa direcció.

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

L’impacte no és només climàtic Fins aquí hem parlat d’emissions de CO2 i de canvi climàtic, però no són l’únic impacte ambiental d’un rodatge. L’ocupació temporal del sòl, la biodiversitat de les localitzacions, la contaminació aliena als gasos d’efecte hivernacle (abocaments, soroll) o l’ús de recursos naturals exigeixen indicadors propis i no apareixen en el càlcul de la petjada. Els residus són el cas més clar: amb prou feines representen el 0,7 % de la petjada, però el seu efecte real és el consum de recursos, la contaminació de l’entorn i la circularitat dels materials. Es tracten a l’apartat 3.5.

Una cosa semblant passa amb el medi natural. Un rodatge en un espai protegit pot tenir una petjada de carboni modesta i causar, en canvi, alteracions sobre la fauna, la flora i el sòl que no apareixen en cap taula d’emissions. El capítol 4 s’ocupa d’aquest impacte. I hi ha un tercer pla en el qual l’efecte d’un rodatge pot ser positiu: una producció deixa al territori contractació, compres i activitat econòmica, alhora que ocupa espai públic i altera la vida quotidiana de qui hi viu. El capítol 5 aborda aquesta doble condició.

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

3. Bones pràctiques A continuació, es presenta un conjunt de mesures que, si s’apliquen als rodatges i les filmacions que tenen lloc a Catalunya,

contribuiran a reduir l’impacte ambiental i generaran consciència respecte a aquesta problemàtica dins el sector audiovisual.

3.1. Estalvi d’energia A tots els rodatges es consumeix energia en més o menys quantitat. La implantació de mesures d’estalvi i d’eficiència energètica, així com l’aposta per les energies renovables, contribuiran a reduir les emissions de diòxid de carboni (CO2) i, en conseqüència, a mitigar el canvi climàtic. Connexió a la xarxa elèctrica sempre que sigui possible Cal prioritzar la connexió a la xarxa d’energia elèctrica per evitar l’ús de grups electrògens i, en conseqüència, el consum de matèries primeres no renovables derivades del funcionament dels generadors, l’emissió de substàncies que provoquen l’efecte d’hivernacle i les emissions sonores que poden ocasionar molèsties. Convé resoldre aquesta qüestió durant el procés de localització: una vegada visitada cada localització, cal contactar amb l’empresa distribuïdora de la zona per comprovar la possibilitat d’una connexió temporal. A més

del benefici ambiental, la connexió a xarxa sol ser més econòmica que el lloguer i el consum de grups electrògens, ja que implica un cost fix de contractació i un cost variable en funció del consum real. Utilització de grups electrògens de Stage V com a mínim Stage V és la normativa europea que regula les emissions dels motors de combustió interna. Amb aquesta normativa, s’endureixen les restriccions per les emissions de CO, HC, NOx i partícules, la qual cosa porta a fer servir motors menys contaminants. Ús de sistemes d’emmagatzematge d’energia en bateries Els sistemes d’emmagatzematge d’energia en bateries permeten alimentar els equips d’un rodatge sense recórrer a la combustió a la mateixa localització. En el sector audiovisual

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

se’ls coneix habitualment com a generadors de bateries, encara que no generen electricitat: l’emmagatzemen, carregada prèviament, i la subministren durant la jornada. Hi ha equips de capacitats molt diferents, des d’unitats portàtils destinades a càmeres, monitors i la càrrega d’equips fins a sistemes capaços d’alimentar la il·luminació o el campament base durant una jornada completa. La recàrrega es pot fer des de la xarxa elèctrica o mitjançant plaques solars, opció, aquesta última, ja disponible en el mercat de lloguer. En poder situar-se al costat del punt de consum, en lloc de tirar una línia des d’un grup central allunyat, aquests sistemes redueixen de manera apreciable el cablejat necessari. Ús de sistemes d’il·luminació eficients: leds Els sistemes d’il·luminació de tipus led (light-emitting diodes) són lluminàries caracteritzades per un baix consum energètic, una llarga durabilitat, un impacte més baix en la contaminació lumínica i una eficiència que comporta una producció més baixa de CO2. Es recomana limitar l’ús de sistemes d’il·luminació incandescent, halògena i fluorescent, que consumeixen molta més electricitat que els equips led i encareixen el rodatge.

Consum d’energia d’origen 100% renovable Consumir energia d’origen renovable, ja sigui mitjançant l’ús de grups electrògens que funcionen amb energia renovable o mitjançant l’adquisició d’energia amb certificat de garantia d’origen renovable, permet disminuir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle associada a la filmació. Quan la localització permet una connexió temporal a la xarxa, la via més senzilla és contractar un subministrament amb certificat de garantia d’origen renovable, emès per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), que garanteix que l’electricitat procedeix de fonts d’energia renovables. Cal destacar que gairebé totes les comercialitzadores del mercat ofereixen la possibilitat de contractar energia d’origen 100% renovable. Quan no és possible connectar-se a la xarxa, l’alternativa és generar l’energia a la mateixa localització a partir de fonts renovables, mitjançant equips fotovoltaics o grups electrògens alimentats amb biocombustibles. En aquest cas, convé sol·licitar al proveïdor una declaració signada sobre l’origen de l’energia subministrada.

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

3.2. Transport i allotjament El transport és un dels causants principals del canvi climàtic. La incorporació de mesures de mobilitat sostenible al rodatge reduirà les emissions contaminants perjudicials per al medi ambient i la salut de les persones. Pla d’optimització del transport La planificació prèvia de la mobilització de la producció és la mesura amb més capacitat de reduir les emissions del transport i també el seu cost. Convé que el pla de sostenibilitat del rodatge (vegeu l’apartat 6) inclogui un capítol específic d’optimització del transport, amb indicacions clares sobre com es pretén optimitzar els desplaçaments i reduir les emissions en tres àmbits diferents:

– Els trasllats diaris entre l’allotjament i el set durant el rodatge. – Els viatges d’incorporació al rodatge des del domicili, a l’inici i al final del rodatge, quan la producció n’assumeix el cost. Els trasllats entre regions o països de rodatge.

–

El principi en què s’ha de basar el capítol és fer servir el mínim nombre possible de vehicles i fer el mínim nombre possible de desplaçaments. A partir d’aquí, es recomana analitzar totes les altres mesures relacionades amb la mobilitat i escollir els modes de transport més adequats en funció de les necessitats de la filmació.

Selecció de les localitzacions tenint en compte la proximitat del transport públic A l’hora d’escollir les localitzacions, sempre que compleixin els requisits específics del rodatge, convé prioritzar, en la mesura que sigui possible, les que estiguin situades a 300 o 500 metres de mitjans de transport públic d’alta capacitat (tren, metro o tramvia). Desplaçaments de mitjana i llarga distància en mitjans de transport públic i col·lectiu, apostant pel tren Cal prioritzar l’ús del tren davant l’avió per als viatges de menys de 7 hores i les distàncies inferiors a 1000 quilòmetres, prioritzant la xarxa ferroviària d’alta velocitat i de llarga distància. Aquest criteri s’aplica tant als desplaçaments d’anada i tornada de l’equip i l’elenc a l’inici i el final del rodatge com als canvis de localització durant el rodatge. A més del tren, es consideren modes preferents l’autocar, l’autobús, el vaixell i el vehicle compartit amb tres persones com a mínim. Ús de transport col·lectiu durant els desplaçaments Es recomana fomentar l’ús del transport públic (per exemple, informar sobre com s’arriba al lloc del rodatge en transport públic, facilitar

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

bitllets de transport públic, etc.) i de vehicles compartits per tal de reduir les emissions amb efecte d’hivernacle i contribuir a una mobilitat més sostenible i eficient. Per als trasllats diaris entre l’allotjament i el plató, l’ordre de preferència és el següent: en primer lloc, el transport públic i els mitjans de mobilitat lenta (bicicleta, bicicleta elèctrica o a peu); en segon lloc, els vehicles elèctrics, i, en tercer lloc, els vehicles híbrids o propulsats per gas natural o gas liquat del petroli. Ús de vehicles amb distintiu ambiental Eco o Zero emissions segons la Direcció General de Trànsit (DGT) Convé apostar per vehicles amb l’etiqueta Zero Emissions o l’etiqueta Eco, d’acord amb la classificació de la Direcció General de Trànsit (DGT):

– Etiqueta Zero Emissions. Identifica els vehicles més eficients, és a dir, els vehicles elèctrics de bateria (BEV), els elèctrics d’autonomia estesa (REEV), els elèctrics híbrids endollables (PHEV) amb una autonomia de 40 quilòmetres i els vehicles de pila de combustible.

– Etiqueta Eco. Identifica els vehicles de l’esglaó d’eficiència següent. Es tracta

majoritàriament de vehicles híbrids, de gas o tots dos. Aquest distintiu s’atorga als vehicles elèctrics endollables amb autonomia inferior a 40 quilòmetres, als híbrids no endollables (HEV), als vehicles propulsats per gas natural i gas (GNC i GNL), i als de gas liquat de petroli (GLP). Quan no sigui possible recórrer a vehicles amb les etiquetes Zero Emissions o Eco, convé fer servir almenys vehicles amb distintiu C, que identifica els turismes de gasolina matriculats a partir del gener de 2006 i els dièsel matriculats a partir del 2014, tots dos conformes amb les normatives europees d’emissions més recents. En qualsevol cas, s’haurien d’evitar vehicles sense distintiu ambiental. Foment de la mobilitat no motoritzada al llarg del rodatge Es recomana prioritzar, en la mesura del possible, els desplaçaments a peu, en bicicleta o altres mitjans de mobilitat personal sostenible (com ara patinets elèctrics). Tria d’allotjaments propers al lloc del rodatge Si el rodatge requereix allotjar les persones que hi participen, escollir allotjaments propers al lloc del rodatge —preferiblement en un radi màxim de 10 quilòmetres— contribuirà a reduir l’impacte derivat de la mobilitat.

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

Aquesta mesura no s’aplica a les localitzacions utilitzades per a un sol dia de rodatge. Més enllà del benefici ambiental i de l’estalvi en combustible, la proximitat de l’allotjament simplifica l’organització del transport i redueix el temps de conducció i el ritme de feina de les persones que condueixen. Selecció d’allotjaments compromesos amb la sostenibilitat Als rodatges on sigui necessari pernoctar al municipi corresponent, convé seleccionar allotjaments que compleixin alguna de les característiques següents:

– Que tinguin el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental, l’etiqueta ecològica de la Unió Europea (Ecolabel) o sistemes de gestió ambiental (ISO 14001 o EMAS).

– Que estiguin adherits al programa Compromís per a la Sostenibilitat Turística Biosphere o a la Carta Europea de Turisme Sostenible.

– Que tinguin alguna certificació reconeguda pel Global Sustainable Tourism Council (Green Key, Earthcheck, Green Globe, etc.). Les dues primeres categories corresponen a etiquetes ambientals de tipus I, conformes amb la norma ISO 14024, i a sistemes de gestió

ambiental verificats, per la qual cosa ofereixen una garantia més exigent que la resta.

• A Catalunya: la guia oficial d’establiments turístics de la Direcció General de Turisme del Departament d’Empresa i Treball permet seleccionar allotjaments turístics que han rebut el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental, el certificat EMAS o l’Ecolabel, i es pot consultar a: establimentsturistics.gencat.cat. Contractació de serveis (missatgeria i altres) que apostin per la mobilitat sostenible Convé contractar empreses de missatgeria locals que apostin per mitjans de transport sostenibles (bicicleta, tricicle o altres formes de mobilitat sostenible similars) o que disposin d’una flota de vehicles amb les etiquetes Eco o Zero Emissions de la DGT. Formació en conducció eficient dirigida al personal que participa en el rodatge i efectua tasques de conducció Conèixer i practicar la conducció eficient pot comportar un estalvi mitjà de combustible superior al 15 %, reduir les emissions contaminants, disminuir l’estrès de les persones i, en conseqüència, minimitzar els accidents.

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

• A Catalunya: l’Institut Català d’Energia (ICAEN) publica recursos i materials sobre conducció eficient, disponibles a: icaen.gencat.cat.

Instal·lació d’espais d’aparcament segurs per a bicicletes i altres mitjans de transport sostenible Es recomana instal·lar sistemes mòbils d’aparcament per a bicicletes, així com taquilles per a patinets i bicicletes plegables.

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

3.3. Càtering En cas que el rodatge impliqui oferir servei d’àpats, la incorporació de criteris de sostenibilitat contribuirà a reduir-ne l’impacte ambiental i a incidir positivament en l’economia local.

S’admet com a excepció el refrigeri ràpid consumit al set (entrepans o similars) quan estigui previst que la jornada s’allargui sense interrupció, sempre que aquesta situació no superi el 30 % dels dies de rodatge.

Modalitat del servei d’àpats Productes de proximitat La manera com se serveix l’àpat principal del dia condiciona bona part dels residus que genera un rodatge. El lliurament de racions individuals en carmanyoles, pràctica habitual en el servei de càtering i de cantina mòbil, multiplica la generació d’envasos d’un sol ús. Evitar les carmanyoles és, per tant, la decisió amb més efecte de tot l’apartat. Per ordre de preferència, les modalitats recomanades són:

– Menjar en restaurants situats a menys de 5 quilòmetres del lloc de rodatge. És l’opció més sostenible perquè garanteix l’ús de vaixella reutilitzable i trasllada la gestió dels residus al restaurant.

– Usar una cantina mòbil que prepari els àpats al mateix lloc del rodatge amb vaixella reutilitzable.

– Recórrer a un servei de càtering que no faci servir carmanyoles ni envasos d’un sol ús, sinó que faci la distribució en règim d’autoservei amb vaixella reutilitzable.

Es recomana comprar productes procedents de productors o agrupacions de productors adherits a la venda de proximitat, o bé productes certificats d’una denominació d’origen protegida (DOP) o d’una indicació geogràfica protegida (IGP). Es consideren productes locals o de quilòmetre zero aquells en què la distància entre el lloc de cultiu o de producció i el lloc on es cuina l’aliment és inferior a 200 quilòmetres.

• A Catalunya: la venda de proximitat és regulada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Una de les vies de compra és «km 0. Fet al costat de casa», una iniciativa de l’Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA) per promocionar el consum de productes agrícoles i ramaders de proximitat produïts a Catalunya.

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

Fruites i verdures fresques i de temporada

Plats, gots i coberts reutilitzables

Convé consumir productes segons el calendari de productes de temporada.

Es recomana fer servir plats, gots i coberts reutilitzables. Si no és possible, convé optar per productes fabricats amb materials compostables.

• A Catalunya: el calendari de productes de temporada el publica el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i es pot consultar a: agricultura.gencat.cat.

Per rentar la vaixella és preferible triar detergents amb l’etiqueta ecològica de la Unió Europea (Ecolabel) o amb una altra certificació ambiental de tipus I d’acord amb la norma ISO 14024.

Oferta de productes al detall per evitar l’ús d’envasos individuals i monodosis

Instal·lació de fonts d’aigua

Es recomana subministrar, sempre que sigui possible, productes sense embolcall individual: sucre, cafè, pastes, melmelades, etc.

Es recomana que el subministrament d’aigua potable i de begudes fresques es faci sense recórrer a ampolles de plàstic ni a gots d’un sol ús.

Servei de cafè

Convé instal·lar fonts d’aigua connectades a la xarxa local on es desenvolupi la filmació i lliurar cantimplores reutilitzables a l’equip, cosa que permet minimitzar la compra d’ampolles i gots de plàstic. Com a alternativa a les cantimplores, s’ha de prioritzar la distribució d’ampolles o gots reutilitzables; si aquesta opció no és possible, cal fer servir gots fets amb material compostable que puguin llençar-se com a residu orgànic. Quan no sigui possible, l’alternativa és fer servir dispensadors d’aigua independents, i convé que el contracte de subministrament en prevegi la recuperació i la reutilització. En cas que per motius

Es recomana prestar el servei de cafè evitant els gots d’un sol ús i els bastonets remenadors, que poden substituir-se per culleretes rentables. Es recomana fer servir cafè en gra. Quan es facin servir màquines de càpsules, es recomana que aquestes siguin compostables i que es llencin a la fracció orgànica. No es recomanen les càpsules d’un sol ús de plàstic o d’alumini.

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

justificables això tampoc no sigui possible, convé subministrar l’aigua en garrafes de 5 litres com a mínim. Estovalles i tovallons reutilitzables Convé prioritzar l’ús d’estovalles i tovallons reutilitzables. En cas que no sigui possible, convé optar per estovalles i tovallons de paper 100 % reciclat. Protocol per a la prevenció del malbaratament alimentari Es recomana disposar de mecanismes que evitin que el menjar es llenci o es faci malbé. Entre altres, les racions es poden ajustar al nombre de comensals. Per als excedents, convé subscriure un acord amb una entitat social o amb una empresa que presti un servei de recollida d’aliments preparats i no consumits, i estendre’l al màxim nombre possible d’àpats principals.

• A Catalunya: podeu consultar informació sobre prevenció del malbaratament alimentari i gestió d’excedents a: residus.gencat.cat.

Oferta d’aliments i begudes adaptada a la diversitat L’oferta del servei d’àpats ha d’incorporar opcions per a les persones amb intoleràncies alimentàries (com ara intolerància a la lactosa, a la fruita seca o al gluten) i les persones vegetarianes i veganes. Convé que tots els àpats principals incloguin almenys una alternativa vegetariana o vegana, i que el menú ofereixi també alguna elaboració amb ingredients ecològics o de quilòmetre zero. Composició del menú i reducció de la carn vermella L’alimentació és, juntament amb el transport i l’energia, un dels factors que pesen més en la petjada de carboni d’un rodatge, i dins del menú la diferència la marca la carn vermella: boví, xai i porc. La petjada per ració de carn vermella se situa molt per sobre de la de la carn d’aviram, del peix i de qualsevol aliment d’origen vegetal. Reduir-ne la presència al menú té un efecte sobre el resultat del càlcul de la petjada de carboni superior al de gairebé qualsevol altra mesura del servei d’àpats. L’impacte no és només climàtic: la producció de carn és també un dels principals factors de pèrdua de biodiversitat.

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

Es recomana, per tant:

– Oferir una varietat àmplia i atractiva de plats d’origen vegetal i reduir el nombre de plats basats en carn.

– Quan s’hi inclogui carn, evitar la de boví i la de porc, i prioritzar proveïdors amb producció sostenible. Convé explicar a l’equip el motiu d’aquestes decisions (vegeu l’apartat 6.3). Un menú amb menys carn està més ben acceptat quan s’entén la raó per la qual s’ha adoptat. Coneixement sobre la varietat d’ingredients i oferta del servei d’àpats per tal d’informar els comensals

persones que tenen al·lèrgies o intoleràncies a determinats aliments, així com a les persones amb necessitats específiques. Aliments i begudes procedents de l’agricultura ecològica o de comerç just Convé subministrar aliments i begudes amb una certificació que garanteixi que han estat elaborats seguint les normes de l’agricultura ecològica, d’acord amb el Reglament (UE) 2018/848 o una norma internacional equivalent, o bé que provenen del comerç just, és a dir, que han estat fabricats d’acord amb els principis del comerç just, garantint el compliment dels drets laborals dels productors i una compensació econòmica justa per la seva feina. Aposta per una alimentació saludable

El personal que treballa al servei d’àpats ha de conèixer la composició dels productes que s’ofereixen amb l’objectiu de facilitar aquesta informació als comensals, especialment a les

Es recomana oferir aliments saludables evitant l’excés de proteïna animal, els greixos saturats i els productes ensucrats i processats.

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

3.4. Consum de materials Durant els rodatges s’utilitzen materials diversos i es generen residus de diferents tipus. La implantació de bones pràctiques adreçades a un ús responsable dels materials facilita que s’avanci cap a un model d’economia circular. La gestió dels residus que se’n deriven es tracta a l’apartat 3.5. Reutilització de materials en l’adaptació del set Convé llogar el material, en comptes de comprar-ne de nou, per tal d’afavorir l’economia circular i evitar la producció innecessària. A més a més, en la mesura del possible, es recomana llogar el material a empreses properes a la localització del rodatge. Materials sostenibles per a l’adaptació del set En cas que el lloguer de materials per a l’adaptació del set no sigui possible, cal considerar opcions que garanteixin o facilitin la reutilització posterior dels materials i que redueixin l’impacte ambiental (material fàcilment reciclable o reutilitzable, amb certificació ambiental, etc.). Dos criteris concrets permeten aplicar aquesta recomanació a la construcció de decorats:

– Fer servir pintures amb l’etiqueta ecològica de la Unió Europea (Ecolabel) o amb una altra certificació de tipus I d’acord amb la norma ISO 14024.

– Fer servir fusta amb la certificació FSC o PEFC. A més, convé recórrer a proveïdors locals i prestar una atenció especial a la gestió final dels materials, en particular les pintures i els seus envasos.

• A Catalunya: es pot consultar el catàleg de productes i serveis que disposen del Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental atorgat per la Generalitat de Catalunya a: mediambient.gencat.cat. Materials reciclats o procedents de la reutilització en l’escenografia, l’attrezzo i el vestuari Es recomana incorporar materials procedents de la reutilització o del reciclatge als tres àmbits que concentren el consum de materials d’una producció: l’escenografia, l’attrezzo i el vestuari. Es poden obtenir mitjançant la compra, el lloguer o un acord amb empreses i associacions que en subministrin. El vestuari i l’attrezzo solen quedar fora de les mesures de sostenibilitat d’un rodatge, tot i tenir un recorregut de reutilització tan ampli com el decorat.

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

Acords amb associacions, entitats, etc., per facilitar la reutilització del material en acabar el rodatge Per facilitar l’aprofitament del material un cop finalitzat el rodatge, convé pactar amb entitats o associacions perquè es puguin quedar part del material i apostar per la seva reutilització que d’una altra manera esdevindria un residu. Les construccions escenogràfiques i l’attrezzo que estiguin en bon estat poden emmagatzemar-se adequadament per a un ús posterior per part de la mateixa producció, o bé cedir-se a un tercer mitjançant un acord de transferència. En aquest segon cas, convé prioritzar com a destinatàries entitats socials, cooperatives i iniciatives locals.

95 % d’ingredients procedents de l’agricultura ecològica. La recomanació abasta tot el departament de maquillatge i perruqueria: sabons, xampús, condicionadors, cremes d’afaitar, olis, cremes i productes de perruqueria. Minimització de les impressions Minimitzar la impressió de documents durant el rodatge i facilitar les instruccions de treball, el calendari, etc., en format digital contribueix a reduir el consum de materials i la generació de residus. Si s’ha d’imprimir documentació, el millor és que les impressions siguin en blanc i negre i a doble cara. Aquesta recomanació abasta tota la comunicació interna: llistes de treball, ordres de rodatge, previsions de desplaçament i qualsevol altra informació adreçada a l’equip.

Maquillatge i cosmètics naturals amb certificació

Consum de paper reciclat

S’aconsella prioritzar l’ús de maquillatge i cosmètics amb alguna certificació que avali que els ingredients són majoritàriament d’origen vegetal, no contenen substàncies perilloses i no han estat testats en animals.

La totalitat del paper emprat durant el rodatge es recomana que sigui paper 100 % reciclat. Els productes fabricats amb materials reciclats estalvien emissions de CO2 en comparació amb els productes equivalents fabricats amb material verge.

Com a referència, es consideren adequats els productes amb l’etiqueta ecològica de la Unió Europea (Ecolabel) o una altra etiqueta de tipus I, o aquells que acreditin almenys un

Com a alternativa, es pot recórrer a paper amb l’etiqueta ecològica de la Unió Europea (Ecolabel) o amb una altra etiqueta ambiental de tipus I d’acord amb la norma ISO 14024.

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

3.5. Generació i gestió de residus Les produccions audiovisuals generen residus diversos als sets de gravació i a les oficines de producció. Una gestió adequada redueix les emissions de CO2 associades a l’abocament i la incineració i prioritza la recuperació i el reciclatge dels materials. L’ordre d’actuació és reduir i reutilitzar com a primera opció i reciclar com a segona opció. La gestió es planifica abans del rodatge per anticipar quins residus es generaran i amb quins gestors caldrà comptar. Recollida selectiva al rodatge i als espais de treball Durant el rodatge i un cop acabat aquest, convé assegurar la recollida selectiva i el reciclatge posterior del material que no s’ha pogut cedir a entitats o associacions perquè l’aprofitin. Com a mínim, es recomana establir un sistema per a la recollida selectiva de les fraccions dels residus generats en més quantitat. En el cas del servei d’àpats, convé recollir selectivament la matèria orgànica, els envasos, el vidre i el rebuig. Als espais de treball i al set, les fraccions principals solen ser paper i cartró, envasos i rebuig. Les burilles mereixen una atenció específica: contenen substàncies tòxiques que contaminen

el sòl i l’aigua i, en entorns forestals, representen a més un risc d’incendi. És recomanable habilitar punts de recollida (cendrers amb sorra o aigua) a les zones on es permeti fumar i facilitar cendrers portàtils a l’equip, de manera que cap burilla acabi a terra (vegeu l’apartat 4.2.6). Els contenidors de recollida selectiva han de tenir una dimensió adequada per a les quantitats de residus que hauran de contenir i convé que estiguin retolats de manera clara i inequívoca amb la identificació del residu corresponent (per exemple, amb etiquetes, bosses o cubells de colors per a cada fracció de residus). Gestió final correcta de les diferents fraccions recollides selectivament Convé assegurar que totes les fraccions de residus recollides selectivament es gestionen d’acord amb la normativa vigent i es lliuren a gestors autoritzats. La gestió final dels residus es pot dur a terme a través dels contenidors de recollida municipal, sempre que l’autoritat competent no indiqui el contrari i que la llicència atorgada per l’ajuntament no ho impedeixi. Aquesta via és adequada quan el volum generat és reduït. Quan el volum és elevat, la retirada s’ha de coordinar amb els organismes

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

de recollida locals i, si escau, amb la persona gestora de l’espai. En els espais naturals, tots els residus s’han de retirar i gestionar fora de l’espai, sense utilitzar les papereres o els contenidors existents ni deixar-los a la zona perquè siguin recollits posteriorment (vegeu l’apartat 4.2.7). Recollida dels residus de construcció Les restes de la construcció i el desmuntatge de decorats no es poden gestionar a través de la recollida municipal ordinària. Convé separarlos per tipus al set o al taller (fustes, metalls, pintures i materials de decorat) per permetre’n un reciclatge especialitzat. Es recomana establir acords amb empreses locals de gestió de runa i sol·licitar els certificats de tractament corresponents, que acrediten el lliurament i la destinació final de cada fracció. Recollida dels residus especials Determinats residus habituals en un rodatge exigeixen una via de gestió diferenciada i no

es poden dipositar a la fracció de rebuig: piles i bateries, components electrònics i equips elèctrics, llums i lluminàries, tòners i cartutxos, productes químics de maquillatge, materials emprats en efectes especials, restes de pintura, dissolvents, aerosols i els seus envasos. Convé establir un protocol específic per a cadascun d’aquests fluxos, contactar amb gestors autoritzats i sol·licitar els certificats de tractament que acrediten el compliment normatiu. Lavabos portàtils de baix impacte ambiental En les filmacions convé assegurar una gestió correcta de les aigües residuals que es generen. En cas que s’hagin d’instal·lar lavabos portàtils, aquests han de funcionar amb producte químic biodegradable, aseptitzant i sense formaldehid, o ser lavabos secs. A més, és recomanable sol·licitar que disposin d’il·luminació autònoma amb sensors de moviment per activar el sistema d’enllumenat.

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

3.6. Càlcul i reducció de la petjada de carboni Mesurar és la condició per poder reduir. El càlcul de la petjada de carboni permet saber quin pes té cadascuna de les mesures d’aquest apartat en el resultat final d’una producció concreta, i decidir en conseqüència. Càlcul de la petjada de carboni La petjada de carboni permet quantificar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) associades al desenvolupament de qualsevol activitat (producte, servei o organització). El valor d’aquesta petjada es dona en tones de CO2 equivalent. Es tracta d’emissions de GEH alliberades a l’atmosfera el càlcul de les quals permet a les organitzacions identificar les fonts més intensives en CO2 equivalent dins de la seva activitat per tal de definir mesures de reducció. Perquè el resultat sigui comparable i utilitzable, convé que el càlcul compleixi tres condicions:

– Fer-lo amb una calculadora desenvolupada específicament per a produccions audiovisuals, ja sigui en línia o amb l’acompanyament d’una persona experta.

– Basar-lo en la norma ISO 14067 o en una altra norma reconeguda internacionalment.

– Cobrir, com a mínim, les fonts principals d’emissió d’una producció: energia, transport,

allotjament, càtering, materials i residus. El càlcul guanya utilitat quan es fa dues vegades: una estimació a la fase de preparació, que permet comparar alternatives i orientar decisions, i un càlcul definitiu al tancament, que documenta el resultat i serveix de referència per a produccions posteriors. A l’apartat 7 es recullen les eines disponibles. Compensació de les emissions que no s’hagin pogut reduir La compensació d’emissions de CO2 consisteix a invertir recursos econòmics en projectes de reducció d’emissions i de millora ambiental que compensin aquelles emissions que no s’han pogut evitar. Aquests projectes poden comportar, a més, beneficis socials. La compensació és el darrer pas, mai un substitut de la reducció. Només té sentit aplicarla sobre les emissions romanents, un cop esgotades les mesures de reducció disponibles. A més, convé prestar atenció a la manera com es comunica. La Directiva (UE) 2024/825 prohibeix afirmar que una activitat o un producte té un impacte neutre, reduït o positiu sobre el medi ambient quan aquesta afirmació es basa en la compensació d’emissions. La seva aplicació és obligatòria des del 27 de setembre de 2026.

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

Una producció que compensi les seves emissions pot explicar-ho i ho ha d’explicar, però no es pot presentar com a neutra en carboni.

• A Catalunya: la compensació es pot fer a través de crèdits de GEH generats en el marc del Programa voluntari de compensació d’emissions de GEH, impulsat per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic. Aquests crèdits provenen de la reducció d’emissions de projectes portats a terme per entitats que duen a terme la seva tasca social a Catalunya. Si aquesta opció no és possible, és recomanable optar per crèdits de carboni del mercat voluntari

reconeguts per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic: Verified Carbon Standard (VCS) i Gold Standard. Podeu consultar-ne més informació a: canviclimatic.gencat.cat. Iniciatives a mida Cada producció té característiques pròpies, i algunes accions valuoses no encaixen en cap de les mesures anteriors. Es recomana recollir i documentar aquestes iniciatives sempre que siguin verificables i el seu benefici ambiental o social sigui significatiu, de manera que puguin avaluar-se i, si escau, incorporar-se a futures edicions d’aquesta guia.

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

4. Medi natural i agrícola Tota activitat que es desenvolupa al medi natural o agrícola és susceptible de generar un impacte negatiu sobre els elements d’aquest medi, i els processos de filmació no en són una excepció. Per tal de minimitzar aquest impacte, una part

de la feina es pot fer prèviament, amb una bona planificació del procés, mentre que hi ha altres pràctiques adequades per dur-les a terme durant la filmació.

4.1. Abans del procés de filmació Abans d’iniciar qualsevol rodatge en un espai natural o agrícola, cal resoldre un seguit de qüestions prèvies (de tràmit, de planificació i de relació amb l’entorn) que condicionen com es desenvoluparà després la filmació.

4.1.1. Contacte amb la propietat del territori Qualsevol terreny té una propietat, ja sigui pública o privada, que hi pot desenvolupar activitats pròpies (agricultura, ramaderia, ús forestal, activitats de lleure) susceptibles de veure’s afectades pel rodatge. Abans d’iniciar la filmació, cal contactar amb la propietat i acordar les condicions principals del procés: zones afectades, activitats previstes, dates i horaris. Qualsevol modificació posterior s’ha de tornar a acordar amb la propietat.

4.1.2. Contacte amb l’equip de gestió de l’espai natural protegit Si la filmació té lloc dins d’un espai natural protegit, és obligatori establir un contacte previ amb el seu equip de gestió i seguir les condicions que aquest estableixi a l’informe preceptiu corresponent. L’interlocutor varia segons l’espai: alguns disposen d’un equip de gestió propi sobre el territori, mentre que altres depenen d’una gestió centralitzada d’àmbit autonòmic. Convé contactar amb el gestor com més aviat millor en el procés de producció, ja que les seves condicions poden afectar tant el guió com la planificació: zones d’accés prohibit, períodes de l’any no autoritzats o restriccions sobre determinades modalitats de rodatge (com l’ús de drons).

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

• A Catalunya: la xarxa d’espais naturals protegits de Catalunya està formada per 165 espais protegits pel Pla d’espais d’interès natural (PEIN), amb una superfície equivalent aproximadament al 30 % del territori català. La gestió dels parcs naturals es coordina des de la Xarxa de Parcs Naturals de la Generalitat de Catalunya i Servei de Gestió de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, segons l’espai; quan un espai no té un equip de gestió propi, la interlocució correspon a la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat. Hi ha tres parcs amb reserva natural integral (el Cap de Creus; els Aiguamolls de l’Empordà, i el Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter), on només es permeten filmacions o fotografies d’interès científic o dirigides específicament a la divulgació dels valors del parc.

4.1.3. Sol·licitud d’autorització Com més clara sigui la sol·licitud i amb més antelació es presenti, més fàcil serà obtenir l’autorització: una sol·licitud imprecisa o tardana pot portar a no obtenir-la, a ser retirada quan ja s’acosta la data de rodatge o a no disposar de prou temps per trobar alternatives. La sol·licitud d’autorització ha d’incloure:

– Descripció precisa del projecte (localitzacions

concretes, temporada, itineraris, escenes i horaris previstos, dies de presència, mida de l’equip tècnic, nombre d’actors i figurants, vehicles i material utilitzat, assegurança de rodatge, ubicació del campament base).

– Carta de compromís que confirmi la voluntat de l’equip de no danyar l’espai natural.

– Assegurança de responsabilitat civil vigent que cobreixi els possibles danys ocasionats durant el rodatge.

– Còpia de la resta d’autoritzacions necessàries: de l’organisme competent en matèria de trànsit, si l’activitat afecta carreteres o vies obertes a la circulació; dels ajuntaments corresponents; i de la propietat, en cas que s’utilitzin finques privades. Els equips gestors no solen emetre autoritzacions obertes o genèriques: l’autorització es limita a les localitzacions, dates i horaris sol·licitats, i qualsevol modificació requereix una nova sol·licitud. Alguns espais tampoc autoritzen rodatges en caps de setmana o dies festius, ni reserven dates amb antelació. A més, l’autorització pot quedar suspesa o revocada per circumstàncies sobrevingudes relacionades amb la conservació del medi, la seguretat de les persones o la prevenció d’incendis (vegeu l’apartat 4.2.6), per la qual cosa és convenient

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

preveure dates o localitzacions alternatives des de la fase de planificació.

4.1.4. Racionalitzar la previsió de la mida d’equip i el temps de rodatge

Per a produccions que treballin de forma habitual en espais naturals, pot resultar útil designar dins de l’equip una persona (ja sigui algú de l’equip mateix amb formació específica o un ecomànager extern), les tasques de la qual incloguin el contacte amb els gestors del territori i el seguiment de les bones pràctiques adoptades al llarg del rodatge.

Com a principi general, aplicable a la pràctica totalitat dels impactes que es descriuen en aquesta guia, com més petit sigui el nombre de persones i mitjans logístics desplaçats a una zona sensible, i com més s’optimitzi el temps de presència al lloc, més petit serà l’impacte respecte al soroll, la circulació, la il·luminació o la possible introducció d’espècies invasores.

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

Aquest criteri s’ha de tenir en compte des de la fase de planificació del rodatge.

4.1.5. Avaluar el risc de sobrefreqüentació La divulgació d’una localització (a través del muntatge final d’una pel·lícula o la promoció) pot generar, després de l’estrena, un augment significatiu de visitants a la zona. És important que la producció sigui conscient d’aquest impacte potencial des de la fase de desenvolupament: la decisió de mostrar o no una ubicació exacta pot tenir conseqüències

reals sobre un espai sensible molt després d’acabat el rodatge. Aquesta sobrefreqüentació pot afectar tant la fauna i la flora de l’espai com la població local, que veu alterada la seva activitat quotidiana. Per minimitzar aquest risc, es recomana valorar canviar de localització o adaptar l’enfocament narratiu si el risc de divulgació és alt. Com a mal menor, es poden evitar plànols o material promocional que permetin identificar amb precisió la ubicació exacta de llocs especialment sensibles.

4.2. Durant el procés de filmació Un cop iniciat el rodatge, l’impacte sobre el medi natural es concentra a l’activitat física de l’equip sobre el terreny i a les alteracions que aquesta activitat provoca a la fauna i la flora de l’entorn.

4.2.1. Trepig i circulació El trasllat de persones i materials associats al procés de filmació pot derivar en un impacte sobre el medi natural i agrícola: trepig de la vegetació, molèsties a la fauna, atropellaments,

compactació i erosió del sòl, entre d’altres. Fins i tot el pas d’una sola persona sobre un exemplar d’una espècie vegetal protegida constitueix un impacte i està prohibit; per això, conèixer bé les característiques del terreny abans d’accedir-hi és fonamental per minimitzar aquest tipus d’afectació. Recomanacions

– Cal circular per camins i pistes habilitats, acordats prèviament amb la propietat o el gestor.

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

– Cal evitar la circulació fora pista; si per al

– Qualsevol canvi que calgui introduir al terreny

rodatge cal acordar la zona afectada amb la propietat o el gestor, s’ha de delimitar i senyalitzar amb material retirable i minimitzar el temps d’ocupació.

s’ha de poder reparar, o fins i tot millorar, un cop finalitzat el rodatge.

– Cal moderar la velocitat de circulació per evitar atropellaments de fauna i un impacte acústic excessiu.

– Cal estacionar els vehicles en zones d’aparcament senyalitzades i habilitades, pactades amb la propietat o el gestor, sense danyar la vegetació ni camps de cultiu.

– Ubicar el campament base exclusivament a

4.2.2. Soroll El soroll és un dels impactes derivats d’un procés de rodatge que pot ser més significatiu sobre la fauna de l’entorn, especialment si l’activitat té lloc en una època crítica: la de reproducció, amb presència de nius, ous i pollets que poden ser abandonats pels adults, o la d’hivernada i hibernació, quan l’aliment escasseja o els animals es troben en un estat de letargia del qual convé no treure’ls. Els rapinyaires són especialment sensibles als impactes acústics.

la zona autoritzada.

– No reservar espais públics d’aparcament ni impedir l’ús normal de camins, miradors o equipaments públics per part de la resta de visitants.

– Cal evitar rodar en zones de pendent elevat

Recomanacions

– Cal evitar l’ús de megafonia per a les comunicacions entre els membres de l’equip i substituir-la per mecanismes de comunicació de baix impacte acústic (telèfons mòbils, walkie-talkies).

(superior al 20 %) per minimitzar el risc d’erosió; si és imprescindible trepitjar terrenys amb pendent, convé minimitzar al màxim la durada de la filmació.

– No reproduir música amplificada, llevat

– Cal recol·locar els tancats de bestiar tal com

– En cas que calgui l’ús de generadors, s’han

estaven sempre que calgui creuar-los.

de prioritzar models insonoritzats i, quan sigui

que l’escena ho requereixi i l’equip gestor ho autoritzi expressament.

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

possible, generadors elèctrics per sobre dels de combustió. Es recomana que no se superin els 70 decibels de soroll emès.

les ratapinyades i desorientar les aus migratòries que volen de nit.

– Cal prioritzar vehicles elèctrics o híbrids i

Per això, no és recomanable filmar de nit en espais naturals protegits. En qualsevol cas, sempre s’ha de consultar abans del rodatge la viabilitat de la proposta amb l’equip gestor de l’espai.

eines elèctriques en general.

– Cal evitar la filmació a la zona durant l’època de reproducció o hibernació de les espècies presents.

Recomanacions

• A Catalunya: l’època de reproducció

– Cal triar les hores de presència amb menys

de referència és de gener a juliol, període en què les aus rapinyaires són especialment sensibles a les alteracions acústiques. A més d’aquestes recomanacions generals, cada espai protegit pot establir restriccions addicionals a través del Pla especial de protecció, que convé consultar amb l’equip gestor abans del rodatge.

impacte per a la fauna.

4.2.3. Contaminació lumínica i rodatges nocturns La contaminació lumínica és un impacte que s’ha de considerar en qualsevol procés de filmació en el medi natural o agrícola, ja que afecta especialment la fauna nocturna, que pot veure alterada la seva activitat normal, i també la diürna, que pateix la privació de son i una exposició més gran a la depredació per l’efecte d’atracció de la llum. La il·luminació nocturna també pot alterar els patrons d’alimentació de

– Cal limitar la potència i la durada de la il·luminació.

– Cal apagar la il·luminació quan no estigui en ús. – Cal optimitzar els angles de difusió de la llum. – Cal valorar l’ús de longituds d’ona amb menys impacte per a la fauna i la flora (generalment les llums vermelles).

– Cal fer servir filtres o recórrer als efectes de postproducció en lloc d’il·luminació directa.

• A Catalunya: és vigent la Llei 6/2001, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn, que reparteix el territori en quatre categories segons la vulnerabilitat davant la

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

contaminació lumínica (zones E1 a E4). Pràcticament tot el medi natural i agrícola català està inclòs en zones E1 (protecció màxima, espais protegits i PEIN) o E2 (protecció alta, sòl no urbanitzable). Aquesta Llei, desenvolupada pel Decret 190/2015, no s’aplica a activitats temporals de menys de 50 hores a l’any (article 12.8), com sol ser el cas d’un rodatge, tot i que es recomana prendre-la com a referència de bona pràctica per a qualsevol rodatge nocturn en una zona E1 o E2. El mapa de zonificació davant de la contaminació lumínica es pot consultar a: sig.gencat.cat. A més del permís de l’equip gestor de l’espai protegit, un rodatge nocturn també sol requerir l’autorització d’altres administracions competents, especialment de l’ajuntament corresponent i, si escau, dels particulars afectats.

4.2.4. Sobrevols (drons) L’ús de drons i altres mitjans aeris durant el rodatge comporta un risc de col·lisió amb la fauna, així com reaccions d’estrès que poden provocar l’abandonament de postes en plena incubació: el soroll i la silueta de l’aeronau poden ser percebuts per la fauna com els d’un depredador, especialment en zones de nidificació o cria. Per aquest motiu, el sobrevol

a baixa altura en espais naturals subjectes a gestió acostuma a estar prohibit o molt regulat, i sempre requereix una autorització específica del gestor per a cada projecte de vol, sense garantia d’obtenir-la. Recomanacions

– Cal presentar a l’equip gestor de l’espai un pla de vol detallat per validar-lo prèviament.

– Si no s’obté autorització per al vol, cal valorar localitzacions alternatives o l’ús de bancs d’imatges ja existents.

– Cal utilitzar drons poc sorollosos, amb hèlixs de baix impacte acústic.

– Cal respectar la distància de vol obligatòria respecte de les espècies sensibles, que varia segons l’espècie, l’altura, la distància horitzontal i l’època de l’any.

• A Catalunya: l’ús de drons està prohibit amb caràcter general als espais de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, excepte per a activitats de caràcter professional orientades a la millora de les mesures de prevenció i conservació de l’espai, o de caràcter científic o divulgatiu alineades amb els objectius del seu Pla especial de protecció, i sempre que no es puguin

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

ocasionar impactes negatius sobre la fauna, el regne mineral o la vegetació segons la zona i l’època de l’any. En cap cas no s’autoritza el vol durant el període de nidificació ni en presència d’aus. A més del permís de l’equip gestor, cal consultar l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (drones.enaire.es).

4.2.5. Interferències en la fauna i la flora Les espècies de flora i fauna del medi natural i agrícola són els seus elements més fràgils i, per tant, pateixen de manera més directa i immediata l’impacte negatiu de les activitats que s’hi duen a terme. Així doncs, cal reduir al mínim les interferències entre l’activitat de filmació, i la fauna i la flora de la zona. Les espècies no autòctones representen avui dia una de les principals amenaces sobre la flora i la fauna autòctones, per la qual cosa no s’ha d’alliberar ni deixar a la zona cap espècie aliena al lloc. L’època de l’any també és important: la poda o la tallada de vegetació durant la principal temporada de cria d’aus nidificants pot afectar directament la seva reproducció. Recomanacions

– No s’han d’abandonar restes de menjar a la zona que puguin representar aliment per a la fauna.

– No s’ha de retirar cap material natural de la zona (flors, plantes, fusta, animals, entre d’altres).

– No s’ha d’alliberar ni deixar a la zona cap espècie animal o vegetal aliena al lloc.

– Cal evitar tallar vegetació, especialment arbres madurs, espècies autòctones, bardisses o prats de flors silvestres. No esbrossar ni modificar el terreny sense autorització expressa del gestor.

– No fixar elements (cordes, claus, suports, senyalització, decorats) sobre arbres, parets de roca o altres elements naturals.

– Cal tornar roques, troncs o altres elements del paisatge al seu lloc original, en cas d’haver estat retirats durant el rodatge.

– Interrompre immediatament les feines si s’observa fauna protegida o espècies sensibles i hi ha risc de molestar-les. L’equip gestor pot modificar o suspendre l’activitat per motius de conservació.

– Cal valorar el suport a una associació local de conservació sense ànim de lucre que treballi en aquest territori: el contacte amb el teixit associatiu local també pot ajudar a preparar millor el rodatge, gràcies al seu coneixement del territori.

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

• A Catalunya: hi ha espècies protegides

– En època de risc alt, preveure des de la

sensibles que no poden ser objecte de filmació sense una autorització específica del Servei de Fauna i Flora de la Generalitat de Catalunya.

planificació dates o localitzacions alternatives, ja que l’autorització pot quedar suspesa d’un dia per l’altre.

4.2.6. Risc d’incendis La sequera, cada cop més freqüent, fa la vegetació dels espais naturals esdevingui més fràgil davant del risc d’incendi i els episodis de perill extrem (inclòs el tancament d’espais naturals) són cada vegada més habituals. En conseqüència, les autoritats competents poden restringir de forma estacional certs usos o l’accés a determinades zones, en funció de paràmetres de risc que s’actualitzen diàriament. Un rodatge reuneix diverses fonts potencials d’ignició: el tabac, els grups electrògens i la maquinària, els vehicles estacionats sobre vegetació seca, la il·luminació d’alta potència i els efectes especials. Una burilla mal apagada és suficient per iniciar un incendi forestal, per la qual cosa la prevenció depèn tant de la planificació com del comportament de tot l’equip durant la jornada.

– Consultar el mapa de perill d’incendi i el nivell d’activació dels plans de prevenció vigents abans de cada jornada de treball.

– Comunicar prèviament a l’equip gestor, i obtenir-ne l’autorització expressa, qualsevol ús de fum, foc, pirotècnia, explosions simulades, armes de fogueig, il·luminació d’alta potència o qualsevol altre element que pugui provocar ignició.

– Evitar fumar al set ni al campament base quan es treballi en terreny forestal o al seu entorn. Si és necessari, habilitar una zona de fumadors fora de la vegetació, amb cendrers de sorra o aigua, i facilitar cendrers portàtils a l’equip. Cap burilla no ha de quedar a terra (vegeu també l’apartat 4.2.7).

– Situar els grups electrògens sobre superfícies

Recomanacions

sense vegetació, a una distància d’entre 5 i 10 metres de qualsevol massa forestal, i disposar de safates o sistemes de contenció davant possibles vessaments de combustible o olis.

– Cal coordinar-se amb facilitadors o tècnics

– Evitar estacionar vehicles sobre herba o

ambientals locals per anticipar possibles zones o períodes alternatius de rodatge.

vegetació seca, ja que el tub d’escapament calent pot provocar ignició.

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

– Disposar al set de mitjans de primera intervenció davant un possible inici d’incendi (extintors, motxilles extintores) i designar les persones encarregades d’utilitzar-los. Tot l’equip ha de conèixer el número d’emergències (112) i la ubicació exacta del set.

– Evitar ocupar camins, pistes forestals ni accessos utilitzats pels serveis d’emergència, ni amb vehicles ni amb material.

– Incloure aquestes normes a la reunió inicial i a la circular verda adreçada a l’equip tècnic i artístic (vegeu l’apartat 6.3).

• A Catalunya: el Decret 64/1995, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals, regula les activitats amb risc d’incendi en terreny forestal i en la franja de 500 metres que l’envolta. El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació publica diàriament el mapa de perill d’incendi forestal per municipi (amb dues actualitzacions al dia, a les 9.30 h i a les 14.30 h), que determina si es poden dur a terme activitats amb risc d’incendi en aquesta franja. Per la seva banda, el Cos d’Agents Rurals aplica el Pla Alfa, vigent durant tot l’any, que fixa cada dia i per municipi un nivell de perill de 0 (baix) a 4 (extrem). En el nivell 3 (perill

molt alt) queden suspeses totes les activitats amb risc d’incendi prèviament autoritzades o comunicades, i està prohibit fumar en terreny forestal, utilitzar maquinària que generi espurnes a menys de 500 metres de zones forestals o fer servir material pirotècnic. En el nivell 4 (perill extrem) es restringeix, a més, l’accés als espais naturals. A la pràctica, amb els nivells 3 o 4 activats, l’autorització de rodatge pot quedar suspesa o anul·lada automàticament, per la qual cosa és responsabilitat de la producció consultar el nivell vigent abans d’iniciar l’activitat (interior. gencat.cat/plaalfa). En qualsevol cas, és imprescindible la coordinació prèvia amb el Servei de Prevenció d’Incendis Forestals.

4.2.7. Aigües residuals i elements tòxics L’abandonament d’elements tòxics (piles, restes de cinta adhesiva, plàstics, burilles) i l’ús de decorats artificials que imiten elements naturals (neu de poliestirè, coloració de vegetació, pintures o dissolvents) poden contaminar de forma difícilment reversible els sòls, les aigües superficials i subterrànies, a més de generar un impacte visual sobre l’entorn. Recomanacions

– Cal utilitzar vàters portàtils de baix impacte.

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

– Cal allunyar les zones d’higiene de fonts d’aigua potable o cursos d’aigua (rius, rierols, llacs, maresmes) i situar-les aigües avall i fora de la zona de crescuda.

imprescindible, cal seguir bones pràctiques i recórrer a materials no tòxics i biodegradables.

– Cal recollir i classificar els residus tòxics

– Cal evitar l’extracció d’aigua de fonts amb

generats i confiar-ne la gestió a gestors autoritzats.

estrès hídric.

– Retirar tots els residus generats fora de

– Cal comptar amb una política de prevenció i resposta davant de possibles abocaments d’oli o dièsel i disposar d’un pla de gestió de l’aigua que identifiqui riscos i responsabilitats sobre aigües superficials.

– Cal evitar abocaments a l’aire, la terra o l’aigua (fum, purpurina, confeti); si el seu ús resulta

l’espai natural en finalitzar els treballs i gestionarlos fora: en cap cas s’han de deixar a la zona per a la recollida.

– Sempre que sigui possible, cal evitar la necessitat de recórrer a decorats contaminants al terreny i valorar alternatives com a efectes de postproducció.

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

5. Comunitat i economia local Un rodatge no només ocupa un espai: s’instal·la temporalment a la vida d’un lloc i de les persones que hi viuen. Les mesures que es recullen a continuació, aplicades a les filmacions, influeixen de manera positiva en el territori on es desenvolupa el rodatge.

construeix durant la preparació i se sosté al llarg del rodatge; les decisions de contractació local es prenen en la preparació i no admeten una correcció posterior, i el retorn d’informació al territori arriba al tancament, quan ja se’n coneix el resultat.

Cada bloc té el seu moment al calendari de producció. La relació amb la comunitat es

5.1. Relació amb la comunitat local i els municipis La presència d’un rodatge altera durant uns dies l’activitat quotidiana de l’entorn: ocupa espai públic, condiciona l’aparcament, genera soroll i concentra persones i vehicles. Anticipar aquestes afectacions i parlar-ne amb qui les patirà és el que determina que un rodatge es recordi com una oportunitat o com una molèstia.

Reunions amb la ciutadania potencialment afectada Es recomana establir reunions amb el veïnat per donar a conèixer el rodatge i consensuar, en la mesura del possible, les mesures que calgui implantar per minimitzar les possibles afectacions als residents.

Convé celebrar-les amb prou antelació perquè les aportacions rebudes es puguin incorporar encara a la planificació, i no com a comunicació de decisions ja preses.

Compliment dels límits de soroll establerts en l’ordenança municipal o en l’autorització atorgada per l’organisme competent Les concentracions de gent i el funcionament dels equips, entre altres, poden generar un impacte acústic que cal gestionar. S’ha d’assegurar el compliment de la normativa que regula la protecció contra la contaminació

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

acústica a cada municipi, així com a les zones d’especial protecció de la qualitat acústica, on, per les seves característiques singulars, es considera convenient conservar una qualitat acústica d’interès especial.

Quan la filmació es desenvolupi en un espai natural protegit, les mesures aplicables són les que es recullen a l’apartat 4.2.2, orientades a la protecció de la fauna.

Més enllà del compliment normatiu, hi ha mesures que redueixen la molèstia sense afectar la feina: ajustar els horaris de muntatge i desmuntatge, situar els grups electrògens i els vehicles allunyats de les façanes, emprar equips insonoritzats i substituir la megafonia per comunicació per ràdio.

d’una ordenança reguladora del soroll i les vibracions i, en molts casos, un mapa de capacitat acústica que delimita les zones de sensibilitat acústica i els valors límit aplicables a cadascuna. Convé consultarlos en seleccionar la localització, abans de sol·licitar l’autorització de rodatge.

• A Catalunya: cada municipi disposa

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

Mesures compensatòries en cas d’exclusivitat temporal de l’espai.

Informació sobre l’impacte socioeconòmic del rodatge

En el cas dels rodatges de llarga durada o que impliquin afectacions significatives a les activitats quotidianes de la població, convé oferir alguna mesura compensatòria, com ara entrades per a espectacles, descomptes en comerços locals, etc.

Es recomana facilitar les dades sobre l’impacte econòmic de la producció: llocs de treball generats i pressupost invertit en el territori.

5.2. Compra i contractació local La decisió d’on es contracta és la que trasllada al territori una part del pressupost de la producció. A diferència d’altres mesures d’aquesta guia, no admet una correcció un cop tancada: els contractes se signen en la preparació.

Compra i contractació d’empreses locals Convé prioritzar, en la mesura del possible, que les empreses contractades per prestar serveis o proveir productes siguin de l’entorn de la localització o les localitzacions. Com a referència pràctica, es considera proveïdor local aquell que té la seu operativa

a menys de 200 quilòmetres del lloc on presta el servei o fa el subministrament. És el mateix llindar que s’aplica als productes de quilòmetre zero al servei d’àpats (vegeu l’apartat 3.3). Convé consultar a l’ajuntament o a la film office local si disposen d’un catàleg de proveïdors del territori.

• A Catalunya: El directori d’empreses de la Catalunya Film Commission i la Barcelona Film Commission reuneix les empreses catalanes del sector audiovisual, classificades per categories (lloguer d’equips, efectes especials, postproducció, entre d’altres), i es pot consultar a bcncatfilmcommission.com/ ca/directori-empreses

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

Figurants de quilòmetre zero Cal prioritzar els figurants que, complint els

requisits d’imatge o equivalents de la producció, visquin a l’entorn de la localització o les localitzacions.

5.3. Proveïdors sostenibles Bona part de l’impacte ambiental i social d’una producció no es genera al només al set, sinó també a les empreses que li subministren serveis i materials. Incorporar criteris de sostenibilitat a la selecció de proveïdors estén l’abast de les mesures d’aquesta guia més enllà del que la producció controla directament.

– Disposar d’una certificació ambiental conforme amb la norma ISO 14001 o del registre EMAS.

Criteris de sostenibilitat en la selecció de proveïdors

Es consideren proveïdors principals aquells que reben una part significativa del pressupost, els que fan un subministrament de serveis o productes rellevant per a la producció, i els que comporten un risc ambiental o social. L’escenografia és el cas més habitual d’aquest darrer supòsit.

Convé que una part rellevant dels proveïdors principals de la producció acrediti alguna de les condicions següents:

Convé incorporar aquests criteris a la petició de pressupostos i no aplicar-los a posteriori, quan el proveïdor ja s’hagi elegit.

– Ser una cooperativa social, una empresa

• A Catalunya: L’ICEC ha publicat un

amb propòsit social o una altra entitat del tercer sector.

Catàleg de proveïdors sostenibles per a rodatges audiovisuals, que pot servir com a punt de partida per aplicar aquests criteris i es pot consultar a issuu.com/icec_ generalitat/docs/proveidors_sostenibles.

– Disposar d’una certificació social atorgada per un tercer conforme amb la norma SA 8000.

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

6. Gestió En aquest apartat es recullen les accions que, si bé no estan relacionades amb un aspecte ambiental o social concret, contribueixen a fer el rodatge més sostenible. Són quatre: un pla que ordeni les mesures, un

equip que respongui de la seva aplicació, una comunicació que les faci arribar a qui les ha d’executar i una avaluació que permeti saber si han funcionat. Sense aquestes accions, les mesures dels apartats anteriors depenen de la voluntat de cada jornada.

6.1. Pla de sostenibilitat El pla de sostenibilitat és el document que descriu les opcions triades perquè la producció sigui més sostenible. La seva finalitat és planificar amb antelació com s’aplicaran aquests criteris de forma pràctica i àgil per reduir l’impacte ambiental sense alentir el treball de l’equip. El pla ha d’indicar, per a cada mesura adoptada, quines accions concretes s’han d’emprendre i en quina localització. A més, ha d’incloure una anàlisi del context que posi en relleu els aspectes fràgils o crítics de l’entorn en el qual es rodarà, com ara espais protegits, nuclis històrics o zones urbanes amb molt de trànsit, i la repercussió que les activitats hi tindran, de manera que el mateix pla reculli les solucions previstes per reduir-la, tant durant el rodatge com un cop finalitzat.

Dos capítols mereixen un desenvolupament propi dins del pla:

– Optimització del transport. Indica com es pretenen optimitzar els desplaçaments i reduir les emissions associades. El seu contingut es detalla a l’apartat 3.2.

– Optimització de la gestió de residus. Indica com s’ha de dur a terme la gestió diferenciada, sobre la base del principi de les 4R (reduir, reutilitzar, reciclar i recuperar), quina normativa s’ha d’aplicar a cada localització i quines zones de recollida s’han d’habilitar al set i al campament base. El seu contingut es detalla a l’apartat 3.5. El pla ha de recollir, a més, a quina fase de la producció s’executa cada tasca:

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

Fase Desenvolupament Preproducció

Rodatge Postproducció

Tasques principals Selecció estratègica de localitzacions. Criteris de sostenibilitat en les decisions creatives. Pla de sostenibilitat inicial. Designació de l’equip de sostenibilitat. Redacció del pla. Aplicació de les mesures de preproducció. Enviament de la circular verda a tot l’equip. Aplicació de les mesures. Seguiment i ajust. Avaluació i informe final.

6.2. Equip responsable Convé designar una persona que vetlli per la implementació de les mesures de sostenibilitat durant el rodatge. Segons la dimensió de la producció, aquesta funció es reparteix entre tres perfils:

– Gestor o gestora de sostenibilitat. Persona responsable de la sostenibilitat al llarg de tota la producció. Redacta el pla, el comunica a l’equip tècnic i artístic, coordina amb el o la cap de departament l’aplicació de les mesures, estableix els criteris sostenibles per a les compres, els serveis contractats i els viatges, i en documenta els resultats. Convé que tingui experiència en direcció de producció o com a cap de producció.

– Auxiliar de sostenibilitat. Persona de l’equip de producció que assisteix l’anterior en el dia a dia del rodatge. Comprova al set que les mesures es compleixen i que els recursos previstos estan disponibles, supervisa especialment la gestió dels residus i resol els dubtes de l’equip.

– Consultoria de sostenibilitat. Perfil extern especialitzat que assessora l’equip. La seva participació és especialment recomanable en produccions grans, quan es busca una certificació o quan es fa un mesurament rigorós de la petjada de carboni. El Pla C*_Cultura pel Clima de l’ICEC recull un llistat de consultories especialitzades en sostenibilitat (vegeu l’annex I).

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

L’equip de sostenibilitat s’integra habitualment dins de l’equip de producció i treballa en coordinació estreta amb la direcció de producció. En produccions petites, una mateixa persona pot assumir diverses d’aquestes funcions juntament amb altres responsabilitats, sempre que quedi garantida la seva dedicació específica a les tasques de sostenibilitat.

• A Catalunya: la Catalunya Film Commission orienta i assessora les produccions en matèria de sostenibilitat. A Barcelona, la Barcelona Film Commission compta a més amb una tècnica de sostenibilitat que ofereix eines, recursos i contactes a la ciutat, i recull les dades de sostenibilitat un cop finalitzat el rodatge.

6.3. Comunicació Distribució del pla i reunió inicial Convé distribuir el pla de sostenibilitat a totes les persones de l’equip de producció abans de l’inici del rodatge. A més, la persona responsable de sostenibilitat convé que celebri una reunió inicial a la qual han d’assistir la producció, la direcció i els i les caps de departament, així com totes les persones implicades en les accions previstes. D’aquesta reunió és molt recomanable aixecar-ne una acta.

sobre com poden col·laborar per contribuir a fer el rodatge més sostenible. Com a mínim, s’ha d’informar de les mesures implantades per prevenir la generació de residus i dels circuits de recollida selectiva establerts. El document habitual per fer-ho és la circular verda: un resum breu, adreçat a tot l’equip tècnic i artístic, amb les mesures adoptades i allò que s’espera de cada departament. A diferència del pla, està pensada per ser llegida amb un cop d’ull i ser consultada durant el rodatge.

Circular verda Es recomana facilitar a les persones implicades en el rodatge informació de les mesures de sostenibilitat implantades, amb indicacions

Convé que arribi també al personal extern que presta serveis al rodatge, en particular al del servei d’àpats.

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

Comunicació externa Cal establir els mecanismes per informar les parts interessades sobre les mesures de sostenibilitat aplicades durant el rodatge (com ara una nota de premsa, una notícia al web, un tràiler o un making-of).

Convé atenir-se a allò que s’ha dut a terme efectivament i evitar les afirmacions de neutralitat o d’impacte ambiental positiu, per les raons que es detallen a l’apartat 3.6.

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

6.4. Indicadors i avaluació Convé definir els indicadors o paràmetres clau del rodatge que serviran per avaluar les millores en l’àmbit de la sostenibilitat, per exemple:

– Quantitat de residus recollits selectivament. – Consum de recursos naturals. – Petjada de carboni del rodatge. Per tal que la petjada de carboni es pugui comparar, és convenient expressar-la també en relació amb la dimensió de la producció. Els estudis de referència utilitzen dos indicadors: les tones de CO2eq per milió d’euros de pressupost i per hora de metratge (vegeu el capítol 2). Calcular ambdós permet situar la producció respecte a les referències catalanes i internacionals i, sobretot, comparar-la amb les produccions anteriors de la mateixa productora.

Aquesta avaluació cal fer-la abans que l’equip de producció es dissolgui, amb la presència de la producció executiva, la direcció de producció i l’equip de sostenibilitat. És el moment d’identificar quines mesures han funcionat, quines han presentat dificultats i què convé ajustar en la producció següent.

• A Catalunya: segons l’estudi de l’ICEC sobre la petjada de carboni del cinema català, que analitza 32 llargmetratges finançats entre 2021 i 2025, una producció genera de mitjana 26,7 tones de CO2eq per milió d’euros de pressupost i 44,9 tones per hora de metratge.

En finalitzar el rodatge, convé elaborar un informe que reculli, per cada mesura, les accions dutes a terme efectivament i la seva relació amb el que preveu el pla de sostenibilitat. Aquest informe tanca el cicle: documenta el resultat, permet justificar-lo davant de tercers i serveix de punt de partida per a la producció següent.

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

Annexos Annex I. Recursos Guies de producció audiovisual sostenible Diferents film commissions i institucions públiques europees han publicat guies per a produccions sostenibles i hi han incorporat les particularitats normatives i els recursos locals de cada territori.

– Guia de bones pràctiques en la producció audiovisual (Barcelona Film Commission). Enfocada al context urbà de Barcelona: bcncatfilmcommission.com/ca/ sostenibilitat

– Guía básica: plan de sostenibilidad para producciones audiovisuales (Basque Green Film). Orientada a l’elaboració pas a pas del pla de sostenibilitat, amb una plantilla model i una fitxa d’autodiagnòstic descarregables: euskadi.eus/bgf-basque-green-film

– Sustainable Production Guide (BAFTA Albert). Guia per departaments, amb llistes de comprovació i plantilles per planificar la producció i preparar la certificació: baftaalbert.org

– Guide des tournages en milieux naturels (Ecoprod). Referència francesa sobre rodatges en espais naturals: ecoprod.com

– Guies i fitxes pràctiques (Ecoprod). Col·lecció de recursos d’ús lliure organitzats per àmbits de treball: gestió de producció, decorats, vestuari i maquillatge, animació, efectes visuals i postproducció, i direcció i guió: ecoprod.com/en/ressources-ecoprod

– Green Production Guide (Sustainable Entertainment Alliance, Estats Units). Conjunt d’eines creades per estudis i professionals del sector per planificar, comunicar i implantar pràctiques sostenibles i fer-ne el seguiment per departaments (PEACH): greenproductionguide. com

Certificacions de producció audiovisual sostenible

– Biodiversity & the screen industries: A

Aquestes certificacions són per a projectes que vulguin validar oficialment i comunicar els seus esforços de sostenibilitat. Proporcionen marcs de treball estructurats i un reconeixement extern de les pràctiques implantades durant la producció.

guide for productions (BAFTA Albert, 2023). Centrada en l’impacte de les produccions sobre la biodiversitat: baftaalbert.org

Convé tenir present que les organitzacions que les promouen posen a disposició de les productores

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

recursos d’ús lliure (referències de mesures, guies temàtiques i calculadores de petjada de carboni) que es poden fer servir sense iniciar cap procés de certificació. Diversos d’aquests recursos es recullen als apartats anterior i següent.

– Carbon Calculator (BAFTA Albert) Calculadora de referència de l’organització britànica, alineada amb el GHG Protocol (abasts 1, 2 i 3) i també utilitzada en produccions europees. Forma part del seu Next Generation Toolkit: baftaalbert.org

– Green Film. Estàndard impulsat per

– PEAR (Green Production Guide). Calculadora

la Trentino Film Commission i recolzat per CineRegio, especialment rellevant en el context europeu. A més, disposa d’una versió específica per a documentals: green.film

de huella de carbono en hoja de cálculo, de uso gratuito: greenproductionguide.com

– BAFTA Albert. Desenvolupat per BAFTA i

de l’organització francesa Ecoprod, homologada pel CNC. Inclou factors d’emissió internacionals, i per tant, es pot fer servir en rodatges fora de França: ecoprod.com/carbonclap

àmpliament implantat en produccions britàniques i amb una presència internacional creixent. Des del 2026 ofereix dues vies de certificació (Certified i Committed): baftaalbert.org

– Carbon’Clap (Ecoprod). Calculadora gratuïta

Recursos a Catalunya

– EMA Seal. Certificació nord-americana amb

– Directori d’empreses (Catalunya Film

reconeixement global: green4ema.org

Commission i Barcelona Film Commission). Empreses catalanes del sector audiovisual, classificades per categories i revisades per ambdues film commissions: bcncatfilmcommission. com/es/directorio-de-empresas

Calculadores de petjada de carboni Són eines de mesura específica per al sector audiovisual. Requereixen dades concretes d’activitat (quilòmetres recorreguts, consum energètic en quilowatts hora, informació operativa) segons el model emprat.

– MEDIA Carbon Calculator. Calculadora desenvolupada per encàrrec de la Comissió Europea per establir una metodologia comuna de mesurament al sector audiovisual europeu: mediacarbon-calculator. digital-strategy.ec.europa.eu

– Pla_C* Cultura pel Clima (Institut Català de les Empreses Culturals). Pla de sostenibilitat ambiental de l’ICEC per a les empreses culturals. El seu apartat «Eines i recursos» reuneix guies i manuals sectorials, calculadores i un llistat de consultories especialitzades en sostenibilitat. El web del pla informa també dels ajuts i de la formació de l’ICEC en aquesta matèria: icec. gencat.cat/ca/sectors/pla_c/eines_recursos

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

– Catàleg de proveïdors sostenibles per a rodatges audiovisuals (Institut Català de les Empreses Culturals). Directori de proveïdors sostenibles per a rodatges audiovisuals: issuu.com/icec_generalitat/docs/proveidors_ sostenibles

– Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental. Catàleg de productes i serveis que tenen aquesta etiqueta ecològica de la Generalitat de Catalunya: mediambient.gencat.cat

– Guia oficial d’establiments turístics. Permet filtrar allotjaments amb Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental, EMAS o Ecolabel: establimentsturistics.gencat.cat

Compromisos voluntaris en sostenibilitat Les empreses audiovisuals que volen posar de manifest el seu compromís amb la sostenibilitat poden unir-se a iniciatives voluntàries que permetin reduir l’impacte ambiental de l’organització enllà del rodatge.

– Sistemes de gestió ambiental. Certificat conforme amb la norma internacional UNE-EN ISO 14001 o el Reglament europeu EMAS: mediambient.gencat.cat

– Compromís Ciutadà per una Barcelona

– Agència de Residus de Catalunya. Gestors

+ Sostenible 2024-2034. Marc de referència del programa Barcelona + Sostenible, que promou la participació i l’intercanvi d’informació i recursos, dona projecció a les iniciatives de les organitzacions adherides i genera oportunitats de col·laboració. Signar-lo és la via d’adhesió a la Xarxa Barcelona + Sostenible: barcelona.cat

autoritzats, prevenció del malbaratament alimentari i gestió d’excedents: residus.gencat.cat

– Programa d’acords voluntaris per a la

– Departament d’Agricultura, Ramaderia,

reducció de les emissions de GEH (Oficina Catalana del Canvi Climàtic). Ofereix eines, suport i reconeixement a les organitzacions que operen a Catalunya i que volen establir un compromís voluntari de reducció. Les organitzacions adherides es comprometen a fer un seguiment de les seves emissions i a establir anualment mesures per reduir-les: canviclimatic.gencat.cat

– Oficina Catalana del Canvi Climàtic. Programa voluntari de compensació d’emissions de GEH: canviclimatic.gencat.cat

Pesca i Alimentació. Venda de proximitat i calendari de productes de temporada: agricultura.gencat.cat

– Institut Català d’Energia (ICAEN). Recursos sobre conducció eficient i eficiència energètica: icaen.gencat.cat

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

Annex II. Quadre de mesures Aquest quadre recull totes les mesures de sostenibilitat recomanades en aquesta guia. La columna «Prevista» permet marcar, per a un rodatge concret, quines mesures s’implantaran. La columna «Green Film» indica el codi del criteri equivalent al sistema de qualificació Green Film (edició de 2024), quan hi ha correspondència. L’absència de codi no indica que una mesura sigui menys rellevant: significa que no té cap equivalent directe a Green Film, perquè és una aportació d’una altra font (Albert, Ecoprod, Basque Green Film), o bé perquè és específica del context català o d’aquesta guia.

BONES PRÀCTIQUES 3.1. Estalvi d’energia Mesura

Prevista

Green Film

Connexió a la xarxa elèctrica sempre que sigui possible

Utilització de grups electrògens de Stage V com a mínim

—

Ús de sistemes d’emmagatzematge d’energia en bateries

—

Ús de sistemes d’il·luminació eficients: leds

Consum d’energia d’origen 100% renovable

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

3.2. Transport i allotjament Mesura

Prevista

Green Film

Pla d’optimització del transport

PR1

Selecció de les localitzacions per proximitat al transport públic

—

Desplaçaments de mitjana i llarga distància amb aposta pel tren

Ús de transport col·lectiu durant els desplaçaments

Ús de vehicles amb distintiu ambiental Eco o Zero (DGT)

—

Foment de la mobilitat no motoritzada

—

Tria d’allotjaments propers al lloc del rodatge.

Selecció d’allotjaments compromesos amb la sostenibilitat

Contractació de serveis de missatgeria sostenible

—

Formació en conducció eficient

—

Aparcament segur per a bicicletes

—

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

3.3. Càtering Mesura

Prevista

Green Film

Modalitat del servei d’àpats

Productes de proximitat

—

Fruites i verdures fresques i de temporada

—

Productes al detall sense envasos individuals

—

Servei de cafè

Plats, gots i coberts reutilitzables

Instal·lació de fonts d’aigua

—

Estovalles i tovallons reutilitzables

—

Protocol per a la prevenció del malbaratament alimentari

Oferta d’aliments i begudes adaptada a la diversitat

Composició del menú i reducció de la carn vermella

—

Informació a l’equip sobre ingredients i al·lèrgens

—

Aliments i begudes ecològics o de comerç just

Aposta per una alimentació saludable

—

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

3.4. Consum de materials Mesura

Prevista

Green Film

Reutilització de materials en l’adaptació del set

Materials sostenibles per a l’adaptació del set

Materials reciclats en l’escenografia, l’attrezzo i el vestuari

Acords per facilitar la reutilització del material

Maquillatge i cosmètics naturals amb certificació

Minimització de les impressions

Consum de paper reciclat

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

3.5. Generació i gestió de residus Mesura

Prevista

Green Film

Recollida selectiva al rodatge i als espais de treball

PR1

Gestió final correcta de les fraccions recollides

PR1

Recollida dels residus de construcció

—

Recollida dels residus especials

—

Lavabos portàtils de baix impacte ambiental

—

3.6. Càlcul i reducció de la petjada de carboni Mesura

Prevista

Green Film

Càlcul de la petjada de carboni

Compensació de les emissions que no s’hagin pogut reduir

—

Iniciatives a mida

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

MEDI NATURAL I AGRÍCOLA 4.1. Abans del procés de filmació Mesura

Prevista

Acord previ amb la propietat del terreny Contacte previ amb l'equip gestor de l'espai protegit Sol·licitud d’autorització completa i amb antelació Còpia de la resta d’autoritzacions necessàries (trànsit, ajuntaments, propietat) Assegurança de responsabilitat civil vigent Persona de refèrencia o eco-manager Dates o localitzacions alternatives previstes Racionalització de la mida de l’equip i del temps de rodatge Avaluació del risc de sobrefreqüentació

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

4.2.1. Trepig i circulació Mesura

Prevista

Circulació i estacionament només pels camins i les zones acordades Campament base limitat a la zona autoritzada Ús compatible amb la resta de visitants Sense rodatge en pendents superiors al 20 % Restitució del terreny i dels tancats

4.2.2. Soroll Mesura

Prevista

Comunicacions sense megafonia Sense música amplificada, excepte amb autorització expressa Generadors insonoritzats o elèctrics (màxim 70 dB) Calendari fora de l’època de reproducció o hibernació

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

4.2.3. Contaminació lumínica i rodatges nocturns Mesura

Prevista

Rodatge nocturn només amb el vistiplau del gestor Il·luminació limitada en potència, durada i angle Longituds d’ona de menor impacte o efectes de postproducció

4.2.4. Sobrevols (drons) Mesura

Prevista

Pla de vol validat pel gestor Drons de baix nivell de soroll i manteniment de la distància respecte de les espècies sensibles Banc d’imatges com a alternativa al vol

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

4.2.5. Interferències en la fauna i la flora Mesura

Prevista

Sense restes de menjar ni retirada de material natural Sense introducció d’espècies no autòctones Sense tala de vegetació, desbrossament ni fixacions en arbres o roques Interrupció dels treballs davant la presència de fauna sensible Suport a una associació local de conservació

4.2.6. Risc d’incendis Mesura

Prevista

Consulta diària del mapa de perill d’incendi i del Pla Alfa Autorització expressa per a efectes amb risc d’ignició Set sense fum i recollida de burilles Generadors i vehicles allunyats de la vegetació Mitjans de primera intervenció i persones responsables Accessos d’emergència lliures Normes de prevenció a la reunió inicial i a la circular verda Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

4.2.7. Aigües residuals i elements tòxics Mesura

Prevista

Zones d’higiene allunyades de fonts i cursos d’aigua Pla de prevenció i resposta davant de vessaments Materials no tòxics i biodegradables en efectes i decorats Retirada de tots els residus fora de l’espai natural

COMUNITAT I ECONOMIA LOCAL 5.1. Relació amb la comunitat local i els municipis Mesura

Prevista

Green Film

Reunions amb la ciutadania potencialment afectada

—

Compliment dels límits de soroll

—

Mesures compensatòries per l’exclusivitat temporal de l’espai

—

Informació sobre l’impacte socioeconòmic del rodatge

—

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

5.2. Compra i contractació local Mesura

Prevista

Green Film

Compra i contractació d’empreses locals

Figurants de quilòmetre zero

—

5.3. Proveïdors sostenibles Mesura

Prevista

Criteris de sostenibilitat en la selecció de proveïdors

Green Film F2

GESTIÓ 6.1. Pla de sostenibilitat Mesura

Prevista

Green Film

Elaboració del pla de sostenibilitat

PR1

Capítol d’optimització del transport

PR1

Capítol d’optimització de la gestió de residus

PR1

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

6.2. Equip responsable Mesura

Prevista

Designació de l’equip de sostenibilitat

Green Film PR1

6.3. Comunicació Mesura

Prevista

Green Film

Distribució del pla i reunió inicial

PR1

Circular verda a l’equip tècnic i artístic

Comunicació externa de les mesures aplicades

6.4. Indicadors i avaluació Mesura

Prevista

Definició d’indicadors de sostenibilitat Informe final i avaluació del pla

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

Green Film — PR1

Annex III. La implicació dels municipis Els municipis que acullen els rodatges poden contribuir a l’avanç cap al desenvolupament sostenible en el sector audiovisual. En aquest apartat es detallen algunes actuacions que poden impulsar i adaptar els ens locals per facilitar la implantació de les mesures recomanades en aquesta guia, sense que sigui una relació exhaustiva ni excloent.

Informació sobre serveis municipals És convenient proporcionar informació sobre el sistema de recollida de residus municipal i sobre altres serveis ambientals dels quals es puguin beneficiar les productores (vegeu l’apartat 3.2).

Protocols de connexió a la xarxa elèctrica Es recomana identificar les possibilitats de connexió a la xarxa elèctrica i elaborar protocols que especifiquin les normes d’actuació per fer efectiva la connexió (vegeu l’apartat 3.1).

Catàleg de recursos del territori S’aconsella crear catàlegs amb informació dels recursos disponibles al municipi i al territori proper per contribuir a fomentar l’economia local (vegeu l’apartat 5.2), que incloguin, entre d’altres:

– Empreses compromeses amb la sostenibilitat o que ofereixen serveis que hi estan relacionats: empreses que tinguin un sistema de gestió ambiental (ISO 14001 i/o EMAS), el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental o altres certificacions de sostenibilitat. Serveis de transport i empreses de missatgeria que aposten per la mobilitat sostenible.

– – Proveïdors que ofereixen serveis d’àpats sostenibles.

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

– Escoles, agrupacions de teatre amateur o similars que faciliten la contractació de figurants. – Empreses d’inserció, centres especials de treball o cooperatives d’iniciativa social del territori que ofereixen serveis d’interès per a les productores.

– Empreses de lloguer de material divers. Convé que aquest catàleg faci servir els mateixos criteris que aplica aquesta guia als proveïdors locals i sostenibles (vegeu els apartats 5.2 i 5.3): seu operativa a menys de 200 quilòmetres del set i certificació social o ambiental (SA 8000, ISO 14001, EMAS) almenys per a una part rellevant dels proveïdors.

Guia per a la incorporació de criteris de sostenibilitat a les filmacions i els rodatges

Versió en anglès: https://icec.cat/CFC_Guiasostenibilitatrodatges_angles

Guía para la incorporación de criterios de sostenibilidad en las filmaciones y los rodajes

Versió en castellà: https://icec.cat/CFC_Rodatgessostenibles_Castella

L’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) assessora i acompanya les empreses i els professionals dels diferents sectors de les indústries culturals, entre ells l’audiovisual, i posa a la seva disposició ajuts i eines de finançament, així com serveis per a la internacionalització, la capacitació empresarial i el desenvolupament de públics. A través de les seves accions, l’ICEC col·labora en la construcció d’un teixit cultural competitiu i de qualitat i fomenta, també, els hàbits de consum i la generació de públics. La crisi climàtica i la sostenibilitat també formen part de l’agenda de l’Institut Català de les Empreses Culturals des del 2017.

La Catalunya Film Commission forma part de l’ICEC i és el primer punt de contacte per tots aquells interessats en fer una filmació o rodatge al territori. Treballa per facilitar l’entesa entre els professionals de l’audiovisual i les autoritats locals i ens extramunicipals. Assessora en la cerca de localitzacions, informa sobre les condicions de filmació i gestions de permisos i sobre les necessitats que puguin sorgir en la preparació d’una producció audiovisual a Catalunya. cfc@gencat.cat www.catalunyafilmcommission.cat