Talking Galleries

RELAT JORNADA

RELAT JORNADA

TALKING GALLERIES MACBA

29 i 30 de setembre de 2014

5 de gener de 2015 Col·laboració de l’Àrea de Públics amb la Unitat d’Avaluació i Sistemes d’Informació Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) Departament de Cultura Passatge de la Banca, 1-3 08002 Barcelona Telèfon 93 316 27 70 icec.cultura@gencat.cat www.gencat.cat/cultura/icec

30 de setembre de 2014

1

RELAT JORNADA

PROGRAMA Dilluns, 29 de setembre de 2014 9.30 – 9.45h. Benvinguda i Presentació. Georgina Adam (The Art Newspaper) i Bartomeu Marí (director del MACBA, president del CIMAM) 9.45h. La posició de les galeries mitjanes avui. Conferència d’Edward Winkleman.

11.30h. Esdeveniments conjunts vs. Anar sols. Taula rodona. Moderadora: Annamária Molnár.

13.00h. Vendes online: temes tècnics i legals. Presentació de Thomas Galbraith.

16.00h. Qui està marcant l’agenda crítica avui? Conferència de Robert Storr.

17.45h. Què volen els artistes de les seves galeries? Taula rodona.

Moderador: Christian Viveros-Fauné.

Dimarts, 30 de setembre de 2014 10.00h. Àfrica, un nou focus en el mercat de l’art. Presentació de Mark Coetzee.

11.45h. Nous rols en el mercat de l’art: curadors independents, assessors d’art, fons d’art, inversors. Taula rodona. Moderadora: Dorsey Waxter.

13:15h. Presentació Premis GAC. Gremi de Galeries d’Art de Catalunya, Ramon Sicart.

15.30h. Com comunicar de manera més efectiva? Conversa entre Sylvain Levy i Calum Sutton.

17.30h. Conclusions. Per Georgina Adam, Financial Times.

Ponents: Georgina Adam, Bjørnstjerne Christiansen, Mark Coetzee, Jordi Colomer, Harald Falckenberg, Thomas Galbraith, Łukasz Gorczyca, Alistair Hicks, Guy Jennings, Hans Knoll, Sylvain Levy, Annamária Molnár, Jochen Meyer, Robert Storr, Calum Sutton, Christian Viveros-Fauné, Dorsey Waxter, Edward Winklema.

2

RELAT JORNADA

IDEES CLAU Des del punt de vista de les galeries •

Hi ha quatre nivells de galeries: les grans, les “top”, les mitjanes i les emergents, segons Edward Winkleman

•

Les galeries mitjanes són les que més acusen la crisi i més reptes tenen. Compartir costos amb altres galeries és una de les solucions apuntades.

•

D’acord amb Annamária Molnár, es va observar que les galeries tenien pocs visitants, però que tothom anava a les fires d’art. Es va deduir que el que calen són esdeveniments.

•

Els esdeveniments conjunts (joint events) de les galeries han de formar comunitat i atraure col·leccionistes i públic.

•

És vital establir una identitat o distintiu de la galeria, clarament distingible i que esdevingui una veu i no soroll.

•

Les xarxes socials, els blogs són una eina molt bona per a les galeries, sobretot per arribar als joves.

•

La comunicació personal és una de les millors tàctiques per a les galeries.

•

Les galeries tenen producte nou i els marxants actuen més en el mercat secundari.

Des del punt de vista dels artistes •

Quan tens les relacions, les amistats, els crítics i les xarxes, la venda arriba per si sola, diu l’artista Rainer Ganahl.

•

La qualitat de l’exhibició s’ha perdut per l’obsessió comercial i l’obsessió per les fires d’art.

•

L’artista ha de ser en una galeria, però també en línia i a la web.

•

El 50% o més del que guanya l’artista és per al marxant, però el més important és descobrir una forma de sobreviure sense generar expectatives de guanyar diners.

Altres punts de vista •

S’han acabat els temps dels grans crítics influents, diu el crític i comissari Robert Storr. És a causa de l’impacte de la globalització, la dificultat d’enviar crítics pel món i la poca capacitat d’atenció del públic per als textos reflexius.

•

El curador i assessor del Deutsche Bank Alistar Hicks creu que s’ha d’animar l’artista i el consumidor perquè es relacionin.

•

Guy Jennings apunta a l’art com mirall de la societat i com a actiu. Es pot fer créixer el mercat de l’art.

3

RELAT JORNADA

Dilluns, 21 de setembre de 2014

PONÈNCIA LA POSICIÓ DE LES GALERIES MITJANES AVUI copropietari Edward Winkleman (www.edwardwinkleman.com) de Winkleman Gallery, cofundador de la Moving Image art fair, autor de How to Start and Run a Commercial Art Gallery (2009), Nova York.

”En relació a l’època de Castelli, ara el mercat és més competitiu”

Winkleman ha fet un llibre (Selling Contemporary Art: How to Navigate the Evolving Market), que és una deconstrucció de les teories de Leo Castelli (Trieste, 4 setembre 1907 – Nova York, 21 agost 1999), un marxant que representava galeries de Nova York (http://it.wikipedia.org/wiki/Leo_Castelli).

Alguns capítols del llibre són sobre els mercats en línia. El model de Castelli no està trencat, però ara tot el mercat és més competitiu.

Hi ha quatre nivells de galeries: 1. Galeries grans (mega-galleries) 2. Galeries “top” (top-level galleries) 3. Galeries mitjanes (mid-level galleries) 4. Galeries emergents (emerging galleries) 1. Galeria gran Una galeria influent amb múltiples seus internacionals, grans recursos, una cartera d’almenys 40 artistes, i la sensació que continuaran expandint-se.

2. Galeria top Una galeria influent internacionalment, possiblement amb més d’una seu, un nombre variat d’artistes i la impressió que no tenen per prioritat expandir-se com a empresa.

3. Galeria mitjana

”La galeria mitjana ha de lluitar per tenir bon llocs a les fires, amb recursos limitats”

Tenen més de 10 anys, sobre els 8-24 artistes, que majoritàriament estan passant de la categoria emergent a la categoria mitjana. Normalment lluiten per tenir un bon lloc en les principals fires i sovint tenen recursos limitats per fer els passos que podrien canviar la seva posició.

Algunes operen amb una relativa obscuritat (no participen en moltes fires d’art ni tenen molta premsa), però de tota manera continuen en el negoci.

Tenen menys accés als dos recursos que és necessiten per operar com una galeria top: temps i diners.

En el món de l’art se les considera segons la seva participació i posició en les principals fires.

4

RELAT JORNADA

4. Galeria emergent: Una galeria de menys de 10 anys, amb menys influència internacional i un nombre variat d’artistes. Es defineixen normalment pels anys de creació (acostuma a ser la primera galeria per als seus propietaris) i per la seva cartera d’artistes emergents.

Les galeries mitjanes: problemes, reptes i estratègies La majoria de galeries de NY que han tancat des de 2008 eren de nivell mitjà. ”Les galeries mitjanes tenen més reptes que les altres galeries.

Hi ha indicacions que actualment el mercat és més dur per a les galeries mitjanes que per a les top o les emergents.

Les mitjanes tenen més reptes a causa de les vendes relativament més baixes (problemes de cash-flow). Això es pot solucionar, per exemple, fent contractes avantatjosos amb les fires, com ara compartir entre dues galeries un mateix estand a la fira, perquè es comparteixen els costos.

S’ha de tenir en compte que la temporada de vendes és des de mitjans de setembre a mitjans de desembre i de març a maig; la resta de temps perden diners amb el manteniment d’un espai físic obert. En aquest temps, poden llogar la galeria per a actes i activitats diverses, i també llogar-la com a estudi per a artistes. A Brooklyn per exemple, llogaven espais a uns estudis d’art.

Pel que fa al tema de la fidelitat a la galeria, hi ha artistes de galeries mitjanes que es passen a les galeries grans, però els artistes valoren més la fidelitat que els marxants. A les galeries mitjanes se les jutja per la participació a les fires d’art i per l’estand que tenen. “Si la gent té la percepció que tens problemes, tindràs més problemes”. Hi ha trobades de galeries de nivell mitjà.

”La relació dels artistes amb els galeristes és com la d’un matrimoni”

La galeria ha de representar un concepte més ampli, no ha de ser només una galeria d’art. Les enquestes diuen que un 92% dels artistes creuen que la fidelitat és important. Una estratègia és mantenir l’accés a l’artista durant un cert temps. Això és com un matrimoni.

Veurem una evolució de les galeries. Hi ha galeries que s’han de reubicar, marxen de Nova York a Los Angeles, a Kansas, etc. A les fires els agrada la diversitat geogràfica (per exemple, es pot ser la millor galeria de Kansas però és més difícil ser-ho de Nova York).

Es pot consultar l’entrada al blog de Winkleman del dia 7 d’octubre de 2014, on parla d’art i comerç: “Art and Commerce... A Growing Redundancy?” I que fa referència al Talking Galleries. En aquest fragment també cita Coetzee: “Entre els temes que van emergir al Talking Galleries, potser el més difícil és veure com els contextos que han estat considerants durant molt de temps com a “no-comercials” ara estan sent considerats de manera força oberta com el millor lloc per comprar art important (...) ‘les biennals són tan comercials com les fires d’art’, segons va dir Mark Coetzee als simposi Talking Galleries de Barcelona”.

5

RELAT JORNADA

TAULA RODONA ESDEVENIMENTS CONJUNTS vs. ANAR SOLS Moderadora: Annamária Molnár Directora de l’Ani Molnár Gallery, Presidenta de la Hungarian Contemporary Galleries Association (2011-2014), F.E.A.G.A. Award (2013), Budapest.

Ponents: Łukasz Gorczyca, Codirector de Raster Gallery i Warsaw Gallery Weekend, Varsòvia. Hans Knoll, Director de Knoll Gallery and ex-president de l’Austrian Galleries Association, Viena. Jochen Meyer, fundador de Meyer Riegger Gallery, Berlin Gallery Weekend and abc fair, Berlin. Dorsey Waxter, partner a Van Doren Waxter, President de l’Art Dealers Association of America, New York.

Iniciatives organitzades per les galeries: Gallery Weekend Berlin, des de 2004 Night of Museums and Galleries Plovdiv, Bulgària, des de 2005 White Night of the Galleries, Bucarest, des de 2007 Brussels Art Days, des de 2008 New York Gallery Weekend, 2010-2012 Warsaw Gallery Weekend, des de 2011 Villa (Varsòvia, Tòquio i Reikiavic) Gallery Weekend Chicacgo, des de 2011 BCC Brussels Cologne Contemporaries, des de 2012 Amsterdam Art Weekend, des de 2012 KOPIOITU Brussels, des de 2013 Gallery Weekend Mexico, Mexico City, des de 2013 Brown’s London Art Weekend, 2014 Gallery Weekend Budapest, Hongria, des de 2014 Gallery Weekend Cluj, Romania, des de 2014

Iniciatives organitzades amb el suport del govern: Latitude – Platform for Brazilian Art Galleries Abroad, des de 2007 Curated by _vienna, des de 2009 ARTBAT Fest (Kazakhstan), Rússia, des de 2010 CHOICES Collectors Weekend, París, 2014

6

RELAT JORNADA

Iniciatives organitzades per associacions de galeries: Vienna Gallery Weekend, des de 2008 Apertura, des de 2012, organitzat per ARTE MADRID Artnou, Barcelona, des de 2012 Budapest Contemporary, 2012-2013 Art in Motion, Singapur, 2014 Barcelona Gallery Weekend, 2015 Possibles avantatges i objectius dels “esdeveniments conjunts” (joint events) de galeries:

“El joint event ha de formar comunitat i atraure col·leccionistes i públic”

-

Crear una plataforma de debat així com esdevenir una part integral del ecosistema de l’art.

-

Contribuir al desenvolupament i creixement artístic de la ciutat.

-

Formar una comunitat en l’esfera de la cultura.

-

Aconseguir cridar l’atenció entre el públic en general, els mitjans de comunicació i els professionals de l’art en el món de l’art basat en l’esdeveniment.

-

Atraure masses de no col·leccionistes a esdeveniments d’art i a galeries, per captar el seu interès i educar futurs compradors/col·leccionistes.

-

Concentrar l’activitat de les galeries un cap de setmana a l’any.

-

Crear un hub que valgui la pena de visitar per als col·leccionistes internacionals.

El que tenen en comú els joint events i les fires: -

Procés de selecció, criteri per part de les galeries participants.

-

Presentació de la crème de la crème d’artistes i les obres.

-

Shows temàtics.

-

Esdeveniments a museus.

-

Tours guiats i curats, performances, debats professionals, cobertura mediàtica.

El que diferencia els joint events de les fires: -

Permanència versus temporalitat, localitzacions descentralitzades versus localitzacions centralitzades.

-

Diferents models de negoci, de costos i de despeses.

-

Les galeries són locals versus la diversitat regional i internacional de les fires.

La fira d’art, a més de ser una plataforma de venda, ha de fer conferències, debats, etc.

A Varsòvia no es pot competir amb Berlín o Nova York però es pot treballar la identitat, igual que poden fer altres ciutats similars. És un context local

7

RELAT JORNADA

però també internacional. “Volem tenir les institucions del nostre costat però és més fàcil a Berlín, on la cultura està més valorada, se li dóna més importància”. Fins a quin punt cal una cultura local estable, artistes de “classe mitjana”.

“Els esdeveniments són clau per atraure públic”

A Berlín les institucions són arrogants, no col·laboren tant com sembla. És difícil actuar individualment si no ets una galeria molt gran. S’ha de retornar el públic a les galeries. Es va observar que les galeries tenien pocs visitants però tothom anava a les fires d’art, això mostra com funciona el nostre món, per esdeveniments. Necessitem aquests esdeveniments. El Weekeend va tenir una afluència de 20.000 visitants, es pot considerar com un gran èxit.

A Nova York hi ha unes poques galeries que van a la seva, fora del corrent principal. Però en general hi ha una avidesa de participar en aquests esdeveniments que obren la porta a les galeries i que reben nous visitants.

Factors d’èxit d’un joint event són:

“És important unir forces i fer coses per a la societat”

-

el calendari,

-

la ubicació física,

-

tenir una raó per fer que la gent vingui a l’esdeveniment.

És important unir forces i fer coses per a la societat, s’ha d’estar obert a la col·laboració.

FOTOGRAFIA DE LA PONÈNCIA

Foto: ICEC

8

RELAT JORNADA

PONÈNCIA QUI ESTÀ MARCANT L’AGENDA CRÍTICA AVUI? Robert Storr, crític d’art i curador, comissari de la Venice Biennale (2007), degà de la School of Art, Yale University, New Haven. http://art.yale.edu/RobertStorr En conversa amb Georgina Adam, Art Market Editor a Large, The Art Newspaper, corresponsal d’Art Market Financial Times, London.

Els temps dels grans crítics d’art influents han marxat. És l’impacte de la globalització. Ningú pot ser a tot arreu al mateix temps i l’art s’estén per tot el món.

“El públic té poca capacitat d’atenció i vol solucions ràpides i no reflexions”

Els diaris han retallat els crítics d’art darrerament. En molts diaris, “Cultura” significa crítica de pel·lícules. A més, la premsa de l’art no és prou forta, ni els diaris o les revistes poden enviar crítics arreu. A més, el públic té poca capacitat d’atenció i vol solucions ràpides i no reflexions.

Els conservadors de museus, lligats a una sola institució, es veuen obstaculitzats per la reducció d’ingressos. Aquests museus són de moviment lent i no poden competir amb el poder dels diners i l’agilitat d’alguns col·leccionistes amb espais d’art propis.

Qui són els nous creadors de tendències / tastemakers?

Col·leccionistes: en el passat feien les col·leccions a poc a poc i les donaven a la fi de la seva vida a una institució pública. Avui, ho poden fer més ràpid i fer públiques les seves decisions en els seus propis museus.

“Els mega galeristes aconsegueixen abast internacional i influència exposant les seves col·leccions en institucions públiques”

Els marxants d’art: les “mega-galeries” tenen espais en més d’un país i són capaces d’aconseguir exposicions en institucions públiques i així no fer exposicions per vendre a les seves pròpies galeries, el que permet aconseguir abast internacional i influència, com mai abans.

Els comissaris independents: el seu impacte en el món de l’art, com per exemple, a la Biennal de Venècia, és especialment important.

Els assessors d’art, qui va fer col·leccions per als col·leccionistes?

El propi mercat, amb els seus preus gegants i molt publicitats, fa que el món cregui que l’artista més car és també el millor?

“L’artista més car és l’artista millor?”

Robert Storr reflexiona a l’entorn d’aquestes qüestions.

Com a crític

Grans crítics d’art deixen de banda els fets. Els periodistes han de ser objectius.

Han de transmetre més l’experiència. No es fixen en el que està passant i utilitzen termes antiquats com, per exemple, “capitalisme tardà”, que no s’ha d’usar perquè el capitalisme no desapareixerà.

Avui, si creues línies o si et saltes paradigmes, et castiguen.

9

RELAT JORNADA

No enterrem els 60’s, per què fer-ho? Aprenguem-ne i superemlos.

Com a comissari

“Qui decideix el que té valor avui no sap si perdurarà com a valor cultural”

“Seria interessant construir una xarxa de les idees del que ha passat arreu”

Traiem les col·leccions dels museus i portem-les al domini públic segons criteris diferents. Ningú ha d’anar a veure una exposició i pensar que no podem criticar.

Hem de pensar en el que no fa la gent, observar si fan coses ridícules o no, pensar en com es van creant les col·leccions o com es fan els catàlegs.

Fem exposicions per a lliurar art al públic. Fem que l’art sigui el que se’ls vol expressar.

El mercat té un espai per a la crítica. Però hi ha vanitat en el crític que pensa que té el poder. La vanitat posa el fre d’entrada.

El que és important és veure com crea la gent i publicar sobre aquest fet. Aquesta és la idea bàsica.

Els museus tenen avui una visió empresarial que no retrec pas, a causa del comissari o del marxant.

Qui decideix el que té valor cultural avui? Qui ho decideix no sap si perdurarà com a valor cultural.

Els nous comissaris tenen els seus punts de vista i veuen coses que abans no es destacaven. El millor és començar fresc i veure com van les coses i observar el mercat internacional Seria interessant construir una xarxa d’idees del que ha passat arreu

A més

“Cal ser un apassionat de l’art i escriure amb passió”

M’agrada suscitar polèmica. Un escriptor de crítiques és algú que pot oblidar el que ha escrit. Però no sempre és pot ser polèmic.

Cal ser un apassionat de l’art i escriure amb passió.

Un dels problemes que veig és el lector, que avui pot formar part de qualsevol conversa.

Si tens una idea, creença, escriu i no facis que sigui un altre que l’escrigui pel fet que tingui més prestigi.

No podem agafar en préstec idees d’un altre.

Escriure sense fer paral·lels amb la història. Ser conseqüent amb el que escrius; explicar el perquè ho escrius. No ignorar la dialèctica descriptiva i els seus components (artistes, factors, què s’ha fet abans, el material, etc).

Podem celebrar tenir discursos diferents.

GoToMeeting http://eyes-towards-the-dove.com/2013/12/exclusive-a-dialoguewith-robert-storr/ http://www.elcultural.es/revista/arte/Robert-Storr/16902 http://www.e-limbo.org/articulo.php/Art/947

10

RELAT JORNADA

“No hi ha una incubadora de crítics”

TORN OBERT DE PREGUNTES També ets artista. Ser-ne t’ha convertit en millor crític?

No crec. El fer tants llibres d’art de forma directa, amb molta memòria i molts dibuixos a les mans, em dóna tenir visions diferents del món.

Com trobar avui un bon crític?

Ric perquè no estic segur de la resposta. No hi ha una incubadora de crítics.

A l’Art Forum (http://artforum.com/) es van triar 2/3 crítics que tenien interès a escriure sobre la biennal. A la fi, va ser una orgia de consum comercial i ja no es parlava de les obres que hi havia a l’exposició. No vaig voler ser en aquell món. Vaig escriure una resposta molt llarga, es va publicar i vaig rebre afirmacions falses.

Vaig escriure una segona resposta. I crec que ja no n’hi va haver més.

11

RELAT JORNADA

TAULA RODONA QUÈ VOLEN ELS ARTISTES DE LES SEVES GALERIES? Moderador: Christian Viveros-Fauné, critic d’art i comissari, ArtReview magazine, The Village Voice, New York http://en.wikipedia.org/wiki/Christian_Viveros-Faun%C3%A9; http://www.villagevoice.com/authors/christian-viveros-faun/ Ponents: Jordi Colomer, artista visual representat per la Galeria Juana de Aizpuru, Barcelona, http://www.jordicolomer.com/ Rainer Ganahl, artista visual,http://www.ganahl.info/ Edward Winkleman, copropietari de la galeria Winkleman de New York, blog: http://www.edwardwinkleman.com

“Normalment no preguntem als artistes què volen de les seves galeries”

Christian Viveros-Fauné reflexiona i afirma que normalment no preguntem als artistes que volen de les seves galeries. I avui tenim amb nosaltres dos artistes d’èxit i un escriptor i bloguer la personalitat del qual s’aproxima molt als artistes.

Farem una conversa informal entre veterans... i plantejarem qüestions com què penseu que volen els artistes dels marxants?, són necessàries les galeries? És necessari un marxant comercial? I un marxant de mitjans de comunicació? I als artistes els preguntarem amb quin tipus de marxants treballeu? Teniu galeries a Madrid, València, segurament diferents les unes de les altres. I a Edward, amb un blog des del 2009, els artistes diuen el que pensen de les seves representacions a les galeries? Com incideixen les pràctiques socials que ara sorgeixen en la finalització de les obres d’art?

De quin tipus de galeries parlem?

1. Alan Delon Art Gallery (http://www.alandelonart.com.au/ http://www.alandelonart.com.au/gallery )

;

2. Makeyourowndamn Art http://blackdogonline.com/all-books/makeyour-own-damn-art.html Bob i Roberta Smith creuen en l’Art i la Democràcia. Provoquen el públic però també volen alliberar-lo. http://bobandrobertasmith.co.uk https://www.ica.org.uk/whats-on/make-your-own-damn-art, una col·laboració entre el director de cinema John Rogers i els artistes Bob i Roberta Smith

12

RELAT JORNADA

Bob and Roberta Smith “Make your own damn art”

3. El trio Gagosian, Leo Castelli i Saatchi Art Gagosian Gallery, New York: http://www.gagosian.com/ http://www.gagosian.com/current Castelli Gallery, New York: http://www.castelligallery.com/ Saatchi Art: http://www.saatchiart.com/?gclid=CjwKEAiA-5kBRDylPG5096R8mASJABqEdm4H4iYS4aahzgg11ywRPwuXHVzH 6_1Wb0apvTduZrpkRoCBuPw_wcB Ha creat una comunitat a través del seu http://magazine.saatchiart.com/category/articles/artnews

blog:

http://www.saatchiart.com/artadvisory La seva galeria va més enllà de fer exposicions, assessora en la compra d’art, per exemple.

Aquest trio és un model que varen crear galeries molt influents a St. Barth, que han inflat el mercat de l’art de colossos, déus i monstres http://hello-stbarth.com/#/fashion-arts-and-jewellery/jane-s-artgallery/pid/253

13

RELAT JORNADA

Viveros-Fauné i el trio Gagosian, Leo Castelli i Saatchi Art http://www.artishock.cl/2012/08/greatest-hits-arte-en-nueva-york-2001-2011-dechristian-viveros-faune/

Christian Viveros-Fauné pregunta: Són ideals aquests 3 marxants? Quin és el tipus idoni de marxant?

“Només he exposat amb gent que tenia 30 anys, diu Rainer Ganahl”

“Les galeries volen comprensió mútua i complicitat amb els artistes, diu Jordi Colomer”

Rainer Ganahl: • Sí, efectivament, però jo ho explicaria de manera diferent, des del punt de vista d’un fracassat. Si mirem el meu CV, hi ha exposicions fetes a galeries molt petites, de gent jove, només he exposat amb gent de 30 anys com Alex Zachary, de Nova York (http://www.azpcgallery.com/, que té una altra galeria a Delhi, les altres galeries m’han donat una cossa.

• http://observer.com/2013/05/alex-zachary-to-greene-naftali-petercurrie-to-buchholz/ • Des d’un punt de vista econòmic, ser un fracàs és bo o dolent?

Christian respon que potser aquest model no és aplicable.

Jordi Colomer: • Sóc molt lleial a la meva primera galeria, una de les primeres d’Espanya.

• Què és el que volen les galeries? o Comprensió mútua o Complicitat Christian: el 50% del que guanya l’artista és per al marxant.

14

RELAT JORNADA

Rainer: molt sovint, més.

Jordi: la producció de vídeo és cara. Les institucions em conviden i les galeries ho venen, però de vegades, em sento sol. Les galeries haurien d’estar més implicades en aquesta producció.

“Vendre és secundari. Les relacions, les amistats, els crítics, les xarxes, quan tens tot això, la venda arriba per si sola”

Rainer: vendre és secundari; les relacions, les amistats, els crítics, les xarxes, quan tens tot això, la venda arriba per si sola.

Christian Viveros-Fauné pregunta: on poden encaixar les fires d’art?

Com afecten la vostra relació amb les galeries?

Edward: l’artista vol ser al seu estudi i crear obres i tenir l’oportunitat de veure la seva obra, no necessàriament en un museu o on sigui.

I tot adreçant-se a Jordi Colomer li demana: Vols la capacitat de crear, oi Jordi?

“La qualitat de l’exhibició s’ha perdut per l’obsessió comercial i l’obsessió per les fires d’art”

Jordi: la qualitat de l’exhibició s’ha perdut per l’obsessió comercial. Hi ha l’obsessió que les fires d’art ho són tot. Totes les galeries venen les seves obres a les fires de França, Espanya... I responent la pregunta d’Edward, sí, vull produir per a poder exhibir. Crec que ara les galeries sobreviuen gràcies a les fires d’art. I sense haver de vendre jo, ho fan les galeries. Estic intentant de no dependre al 100% d’aquest sistema.

Christian: La fira ARCO té molta presència de públic, més que en qualsevol altre lloc.

Rainer: els tinc una mica de por, a les fires. En una fira queda clar si vens o no. L’amor s’acaba quan ja no hi ha diners: 3 fires sense vendre, ja mai més vas a fires, com a les galeries.

Un cert nivell de fracàs és bo. El fracàs és el mitjà de l’èxit a la fi. No a l’inrevés.

“Un cert nivell de fracàs és bo. El fracàs és el mitjà de l’èxit .

Definim l’èxit per un mateix. No oblido el fet que encara em conviden els marxants joves.

Christian Viveros-Fauné pregunta: nececessitem un art guide?

“No esperis guanyar ni un € amb l’art”

Rainer: el més important és descobrir una forma de sobreviure sense generar expectatives de guanyar diners; així, podràs fer el que vulguis. No esperis guanyar ni un € amb l’art.

Jordi: vinc de Noruega convidat per artistes i arquitectes joves durant 5 mesos. He produït i exposat en un antic garatge d’un pàrquing (Elgesetergate 21, Rake). En un lloc no usual he exhibit i venut peces.

L’ajuntament d’allà ha ajudat poc. http://rake.trondheim.no/visningsrom/index.php?/projects/jordi-colomer/

“Per què no ser tan flexibles les galeries com ho són els artistes”

Aquests artistes tenen 20 anys i escaig, potser per això s’arrisquen. Per què no ser, doncs, tan flexibles les galeries com ho són els artistes?

Edward: la premsa és el més important, més fins i tot que les vendes.

15

RELAT JORNADA

Christian Viveros-Fauné pregunta; hi ha un possible desequilibri entre galeries i artistes? Edward, quan va aparèixer el llibre 2009, es va parlar del paper de l’artista en el teu blog:

http://www.edwardwinkleman.com/2009/11/shameless-self-promotion.html http://www.edwardwinkleman.com/2009/08/artwork-health-care-whos-bestdoctor.html http://www.edwardwinkleman.com/2009/06/what-does-it-mean-to-makecommercial.html

“Són els artistes els que tenen més influència”

“Els marxants necessiten que els artistes els diguin què necessiten, ara que parlem d’un canvi de model”

Rainer: la majoria dels marxants pregunten als artistes. Són aquests els que tenen més influència. Tot és una xarxa, el networking social. Hi ha gent que se’ls paga perquè vagin a les galeries per a veure que està passant.

Edward: els marxants necessiten que els artistes els diguin què necessiten, ara que parlem d’un canvi de model.

16

RELAT JORNADA

TORN OBERT DE PREGUNTES A Jordi Colomer: Les galeries recolzen la producció?

Jordi Colomer: per què la galeria ha d’invertir en producció si no hi ha una relació de confiança? Pensa que una galeria és diferent ara. Un col·leccionista passa a convertir-se en galeria i els artistes passen a ser crítics d’art. Cal convèncer els galeristes perquè es facin obres. Hi ha un model que ja existeix: un grup posa diners i rep la primera edició o uns drets.

Rainer: quan la galeria paga la producció i després no es ven... Un consell: pagar alguna cosa perquè, si no, no es té cap control de les obres i pot ser un problema. La realitat és miserable: em destrueixen sense parar, diguem les coses clares. I he treballat amb moltes galeries.

Per què no tracteu que funcioni amb un contracte?

Sí, la relació amb un contracte és una bona manera.

Imaginem un món sense galeries. Seria fàcil exhibir obres? Els millors artistes estarien en el mercat?

Christian: Perejaume no existeix en el mercat i és molt bo.

“Jordi Colomer: no tens perquè vendre en una galeria, però hi has de ser”

Jordi: Em sento desplaçat aquí. Les bones galeries a Barcelona es poden comptar amb els dits de la mà. El mercat aquí és així. No pots anar sol, has d’estar en una galeria. No tens perquè vendre, però hi has de ser perquè algú t’ha escollit. Allan Sekula (http://en.wikipedia.org/wiki/Allan_Sekula ; http://photographicindex.wordpress.com/learning-resources/alan-sekula%E2%80%9Cthe-body-and-the-archive%E2%80%9D/ venia poc en el mercat francès. El context és important.

Si no teniu una galeria, què penseu de les plataformes online?

“Rainer Ganahl continua venent a galeries, però té també la presència en línia en el seu web”

Rainer: jo continuo venent a galeries, però cal la presència en línia i en el meu web.

Pregunta per a Rainer i Jordi: Tenim una galeria emergent, una galeria del tipus mitjà i les galeries del tipus superior: on us agradaria ser?

Rainer: es com si em preguntessin si vull ser jubilat jove o vell pobre. Quan et fixes en el que es ven, sempre és el mateix.

Jordi: no és una cosa que es pugui gestionar. Què volem? Ser en una galeria molt de temps? Començar en una galeria jove i ser el més vell o en una galeria de molts anys i ser l’artista emergent? Try to live with that!.

Hem de treballar junts. Entre el públic, l’artista i el galerista hi hauria d’haver una relació positiva, amb relacions virtuals. Tot negoci és màrqueting. Tot artista és creatiu.

17

RELAT JORNADA

Dimarts, 30 de setembre de 2014

PONÈNCIA ÀFRICA, UN NOU FOCUS EN EL MERCAT DE L’ART

Mark Coetzee, Director and Curador en cap del Zeitz Museum of Contemporary Art Africa, especialista en Art Contemporani Africà. Cape Town.

El projecte en què treballa Coetzee es desenvolupa a Sud-àfrica.

Què passa al mercat de l’Àfrica?

Africa s’organitza en 54 estats diferents creats pels europeus. Fronteres artificials que canvien constantment a causa de guerres i moviments o grups culturals.

Menciona l’apartheid, és important aquest context, és un punt d’inflexió dels artistes que s’han format en llibertat i els que no ho han fet.

“Sud-àfrica s’està tornant en centre d’atenció, és un mercat que s’està desenvolupant”

El primer Museu a l’Àfrica va ser el Museu d’El Caire, una forma d’exposar les obres d’una manera occidental, és a dir, objectes mostrats fora del seu context. Les temptatives de crear museus/galeries a l’Àfrica no triomfa.

Al 1948 s’estableix un sistema de segregació conscient de les persones. És un sistema que condiciona els hàbits culturals, alimentaris, els matrimonis.

Hi ha un boicot cultural.

Fins al 1995 Africa viu aïllada del món, llavors s’obre al món i Sud-àfrica actua com la porta d’entrada a tot el continent africà. Els comissaris valoren les possibilitats artístiques i es trenca el boicot cultural. Després de l’apartheid, l’Estat s’adona que els ajuts públics no funcionen i els deixen de concedir.

Les galeries són les que incentiven l’existència de l’art, alguns exemples són: Galeria Goodman: http://www.goodman-gallery.com/ Stevens Gallery What is the world Brund Project Momo Gallery: http://www.gallerymomo.com/ La indústria es veu recolzada pel sector comercial, que és qui s’encarrega de tot el que està relacionat amb l’artista.

El museus parlen amb les galeries comercials en lloc de fer-ho amb les institucions i no volen admetre que estan influenciats pel sector comercial.

“Les galeries són les que incentiven l’existència de l’art. S’estan convertint en representants d’artistes de tot el continent”

Aquestes galeries s’estan convertint en representants d’artistes de tot el continent i actuen com a comissaris als museus. Hi ha una confiança en el sector comercial, les galeries estan fent un bon ús, hi continua havent un compromís per al desenvolupament de l’art.

18

RELAT JORNADA

Hi ha moltes cooperacions dels col·leccionistes privats amb els museus quan aquests no tenen material per exposar. Aquesta intervenció del col·leccionista privat no es veu normalment.

Hi ha col·laboracions amb galeries d’UK i NY, per tant, Sud-àfrica s’està tornant en centre d’atenció. És un mercat que s’està desenvolupant, es comparteix informació, és un sistema amb un control ètic.

Ens trobem davant un terreny molt emocionant per descobrir, van apareixent artistes amb ingressos. Què fa que una ciutat sigui important culturalment?

Que hi hagi bones universitats, fires d’art o un més bon mercat secundari. És un país amb ambició, volen ser importants!

El projecte de Coetzee consisteix en una nova institució cultural, Zeitz MOCAA, que s'està creant a l'històric Sitja de gra al V & A Waterfront, Ciutat del Cap. Se centrarà a reunir, conservar, investigar i exhibir avantguarda de l'art contemporani de l'Àfrica i la seva Diàspora. Zeitz MOCAA comprendrà més de 9.500 metres quadrats que el situa entre els principals museus d'art contemporani de tot el món. Es distribueix en nou pisos, dels quals 6.000 metres quadrats es dediquen a espai expositiu.

TORN OBERT DE PREGUNTES Com s’aconsegueix això?

Hem passat d’un desert cultural a un oasi cultural, Sud-àfrica sempre s’ha volgut apropiar, hi havia comissaris que se sentien l’autoritat cultural de l’Àfrica.

De no parlar amb els artistes ara passen a trobar-se.

Tothom vol que aquest sistema funcioni, tothom està molt implicat i il·lusionat, estem en una primera fase.

19

RELAT JORNADA

FOTOGRAFIES DE LA PONÈNCIA

Foto: ICEC

Foto: ICEC

Foto: ICEC

20

RELAT JORNADA

TAULA RODONA NOUS ROLS EN EL MERCAT DE L’ART LA PERSPECTIVA DE LA GALERIA: COM ELS CURADORS, ELS CONSULTORS D’ART, ELS INVERSORS I ELS FONS D’ART HAN IMPACTAT EN EL MERCAT DE L’ART

Moderador: Dorsey Waxter, partner at Van Doren Waxter, President de l’Art Dealers Association of America, Nova York.

Ponents: Harald Falckenberg, col·leccionista d’art, Falckenberg Collection of Contemporary Art, Hamburg. Alistair Hicks, Curador Sènior I Assessor d’Art al Deutsche Bank, London. Guy Jennings, Vicepresident d’Impressionist and Modern Paintings a Christie’s i Director Gerent de The Fine Art Fund Group, Londres.

Harald Falckenberg

“Els galeristes de classe mitjana no poden accedir a totes les fires. El mercat s’està tornant cruel”

És un dels col·leccionistes més importants d'Europa d'art contemporani i un assagista prolífic en temes d'art.

Com fem front al mercat? Moltes galeries no reaccionen al que passa al mercat. Hi ha obres amb un preu molt alt però també hi ha obres de l’underground a preus molt assequibles.

Els galeristes de classe mitjana no poden accedir a totes les fires. El mercat s’està tornant cruel.

Al 1994 vaig començar a comprar art, vaig tenir una bona experiència, la gent s’ajudava, les galeries venien a les col·leccions, i els darrers 7 anys cap galeria ha vingut a veure la meva col·lecció. Estic enfocat en 3 tipus d’obres (la més experimental, l’art internacional de prestigi i l’art fotogràfic).

“Jo veig l’art més aviat com un mitjà social, molt proper al carrer, i per això ho he de fer públic”

Hi ha fires regionals molt interessants, és molt interessant establir connexions amb artistes joves i centrar-se més a nivell regional.

Vull que em critiquin i ser autocrític, jo veig l’art més aviat com un mitjà social, molt proper al carrer, i per això ho he de fer públic. Busco espais.

Alistair Hicks

“És important animar l’artista i al consumidor final per a què es relacionin”

Deutsche Bank compta amb la col·lecció d'art corporativa més gran del món. Alistair Hicks és assessor d'art del banc i comissari.

Estudia col·leccions, s’implica, assessora per crear col·leccions. Decideix com i on buscar l’art, és important animar l’artista i al consumidor final per a què es relacionin. Qüestionar el client i prendre distància també és important.

Deutsche Bank Collection: el que es veu només és un petit percentatge del que passa al mercat de l’art. Les fires juguen un paper important, molta gent

21

RELAT JORNADA

hi va, de fet són punts centrals per a l’activitat d’Alistair Hicks. Arriben a un acord amb galeries que presenten nous artistes, compren dos o tres peces d’aquesta col·lecció, beneficien l’artista i la galeria. Compren de fons primaris i donen suport a l’artista.

Guy Jennings Què és un fons d’art? Un mecanisme per guanyar diners. Diversificar més protegir.

“Estem començant a veure l’art com un actiu fiable”

Estem començant a veure l’art com a un Actiu fiable.

Art - fons per comprar i vendre, altres formes per atreure persones interessades.

L’art és fàcil de comprar i difícil de vendre. Depèn de tres conceptes P+Q+T (Preu+Qualitat+Temps).

Inverteixen tant en mercat primari (noves obres d’artistes joves i que pensen que encara estaran en actiu al cap d’uns 5 anys) com en mercat secundari (obres que estan infravalorades o en les que l’artista té un valor).

Aquesta feina es fa des de fa molts anys, el que ha canviat és la forma en que es capten els diners.

El model de les galeries dels anys 70 ja no és vàlid. Hi ha un model de mega-galeries (amb seus a diferents ciutats del món) que han de conviure amb les galeries més locals / regionals. Les mega-galeries han de ser més acceptades per les comunitats locals.

Alistair Hicks Hi ha moltes pantalles / plataformes digitals amb informació de l’artista, hi ha revistes online, però el que és més important és que els comissaris parlin cara a cara. Que els galeristes parlin amb la gent.

Cada vegada, els marxants d’art estan més a les fires. No està clara la diferència entre galeries i marxants. Les galeries tenen producte nou que tenen per objecte ajudar a créixer un artista. els marxants actuen més en el mercat secundari, el seu paper és cada cop més important.

Guy Jennings En una escola d’art cada vegada t’ensenyen més a comercialitzar l’obra, si amb 28 anys no ho aconsegueixen ja se senten fracassats, quan normalment l’èxit d’un artista esdevé quan és més madur.

Alistair Hicks Els artistes ambicionen la presència a tot el món i pressionen els galeristes per estar a tots els llocs.

22

RELAT JORNADA

Harald Falckenberg Els artistes poden fer el que volen, i això millora la qualitat de la seva obra.

Si un artista és més feble, que treballi en grup.

Guy Jennings “Art com a mirall de la societat i com a actiu”

Art com a mirall, però el comerç, més la voluntat de la gent que vol col·leccionar, fa que sigui un actiu.

Alistair Hicks Entre nosaltres parlem molt per tal de recolzar als artistes i els incloem en exposicions itinerants.

Harald Falckenberg Intento recolzar l’artista i les institucions. No només les obres sinó tot el sistema de l’art.

Guy Jennings Quan comprem pensem quin museu pot estar interessat.

Guy Jennings Observem el mercat i venem a través de diferents punts de venda. Tornem a les galeries, a les subhastes i a privats.

Sistemàticament revisem la nostra cartera amb periodicitat anual, no en fem una revisió mensual, però estem atents al mercat.

Harald Falckenberg En el món financer, diàriament pots veure’n els índex i l’evolució, però en l’art és impossible.

Les galeries no responen als canvis. Massa sopars!

El mateix problema que veiem en els artistes es replica a les fires i galeries.

Tothom vol el mateix al moment.

Es necessari que hagi més cooperació entre les persones involucrades. La comunicació és bàsica.

Guy Jennings El model de com les galeries venen art als col·leccionistes ha de millorar i evolucionar.

El mercat de l’art és molt petit, es pot fer créixer el nombre de persones implicades.

23

RELAT JORNADA

FOTOGRAFIA DE LA PONÈNCIA

Foto: ICEC

24

RELAT JORNADA

RESUM PRESENTACIÓ PREMIS GGAC Ramon Sicart, director galeria Sicart i membre de la junta del Gremi de Galeries d’Art de Catalunya.

El 2007 el Gremi proposa la idea de celebrar uns premis i la primera edició és el 2008.

Els objectius són:

Apropar les diferents associacions de galeries.

Implicar a tots els agents de les arts visuals per millorar la comunicació, que és vital en el sector i és un objectiu estímul.

Donar visibilitat al sector de les galeries per arribar a tots els públics. Es detecta manca de programes a la televisió o a la ràdio parlant de les galeries.

I mostra imatges de successives edicions.

Debat: “Estic molt content que facin més visibles les galeries, ja que és l’ofici més bonic del món”.

La visibilitat és el més difícil d’aconseguir. Fa 15 anys hi havia més públics que ara.

El col·leccionisme local ha desaparegut completament i és important donar a conèixer i promocionar l’art contemporani.

25

RELAT JORNADA

FOTOGRAFIES DE LA PONÈNCIA

Premis GGAC, MACBA 2014, Foto: ICEC

Premis GGAC, MACBA 2014, Foto: ICEC

26

RELAT JORNADA

TAULA RODONA COM COMUNICAR DE MANERA MÉS EFECTIVA? Moderador: Sylvain Levy, professor a la Universitat de Shanghai, col·leccionista d’art, DSLcollection, París https://www.linkedin.com/in/dslcollection Ponents: Maria Marques, especialista en comunicació i una directora del Brunswick Arts, (http://www.brunswickarts.com/) Calum Sutton, especialista en comunicació, president i CEO del Sutton PR, Global Arts communications, Londres (http://suttonpr.com/)

“És vital establir una identitat o distintiu al més aviat possible, clarament distingible”

“les xarxes socials són vitals, sense bombardejar”

El món de l’art ha sofert canvis impressionants en els darrers 10 anys, impulsats pels avenços tecnològics que, al mateix temps, han creat una nova generació de consumidors d’art. És vital establir una identitat o distintiu i comunicar al públic objectius via els canals apropiats. No és de massa utilitat tenir una imatge meravellosa si ningú la coneix.

Com construir un millor posicionament en la pràctica diària de la galeria? La marca és un pas important per destacar i comunicar els seus valors? Com assolir-ho sense esdevenir meres marques? el comunicar continguts ajuda a destacar la galeria i augmentar les vendes? Com poden les galeries de posició petita i mitjana assolir nous targets de col·leccionistes i satisfer les seves demandes? Com fer coexistir les comunicacions online i offline? Hem de triar o quina és la combinació perfecta per fer-ne un ús òptim? Quina és la importància de construir una xarxa de comunitat social i l’impacte del boca a orella en un món digital? L’ofici de galerista es basa encara en les relacions humanes més que en cap altra cosa?

Els ponents donen respostes a aquestes qüestions i les que formula el moderador:

“La gent percep i se sent més a prop de la galeria”

Són importants les xarxes socials?

Calum Sutton: són vitals, però no bombardejar, sobretot.

Maria Marques: són molt importants per al nostre sector.

Com s’inicia el boca a orella? Quines funcionen?

Instagram, Twitter.

Requereixen inversió de temps, però val la pena amb escreix perquè pots arribar a públics d’arreu.

La gent se sent més proper a tu, a la teva galeria.

Sylvain Levy: la comunitat és rellevant; es treballa cada vegada més les comunitats.

Maria: cal saber i entendre bé a qui et vols adreçar, a qui vols que t’entengui bé i que ho fas de la manera adequada.

27

RELAT JORNADA

Sylvain Levy: crec que la nostra veu és més interessant que Internet, sobretot si vols el boca a orella.

“La comunicació personal és una de les tàctiques més necessàries”

“La confiança és una qualitat que identifica una galeria”

Calum: la comunicació personal és una de les tàctiques necessàries, dónes la teva targeta de visita i vas construint la teva base de dades, el teu públic objectiu. Cal ser ben honest, ben sincer. Les xarxes socials no són cap substitut de les relacions personals.

Levy: la confiança és una qualitat que identifica una galeria i està d’acord amb tot el que ha dit Calum. A la gent li agrada que la guiïn.

No creieu que, abans de res, no hi ha d’haver una galeria?

Maria: dèiem si Instagram podia ser una amenaça per la galeria. Sóc del parer que la galeria és la guia.

“Construir identitat i construir història. El missatge ha de ser robust des del principi”

Levy: el missatge és l’important, no l’eina. De fet, el missatge l’usem com eina.

Maria: construir identitat i construir història. El missatge ha de ser robust des del principi.

Quant al nombre de fires a assistir durant l’any…

Maria: ens podem posicionar per una fira o una altra. The Armory Show, NY: ens manté la relació amb els artistes locals i també amb les institucions.

Gràcies a això, ens hem convertit en la millor fira La vostra veu a les xarxes socials es pot sentir sent una galeria petita?

“Les xarxes socials s’han

Calum: i tant! Si uses eines de manera constant, crees consciència, sigues petit o no

d’utilitzar, tant si són galeries de posició mitja o petita”

El missatge s’hauria de disseminar arreu o concentrar-lo a les persones a qui es vol arribar?

Maria: no té sentit intentar arribar a tothom, sobretot quan els recursos són limitats.

28

RELAT JORNADA

TORN OBERT DE PREGUNTES Heu parlat poc de Facebook

“Comunicar de manera personalitzada, que s’ho passi bé relacionant-se amb la galeria”

Calum: jo suggereixo fer un correu electrònic donant a conèixer la vostra galeria, explicant les xarxes socials que teniu i preguntant que podeu fer per ells (assessorament, prèvies a inauguracions, un tour de vídeo a un estudi, una performance o conferència) i fer-los saber que us poden seguir.

S’ha de pensar com treure profit de manera personalitzada, que s’ho passin bé relacionant-se amb la galeria, perquè altrament, la competència ho farà.

Maria: cal posar contingut que detalli. Potser Facebook dóna limitacions, potser Twitter donaria d’altres possibilitats, s’ha d’explorar.

Quina és la responsabilitat de les marques / galeries, pregunta un assistent que dirigeix una publicació?

Calum: els artistes són els millors relacions públiques del món, hem escoltat en aquest simposi.

Els artistes tenen un enorme potencial per crear seva marca, presentar-la o presentar-se a si mateixos.

La galeria té molta responsabilitat, parlen amb tots els agents.

Els artistes ajuden a transmetre la seva obra i la seva història, i la galeria ho ha de tenir present a l’hora de presentar-lo. I tot ha de ser coherent amb la galeria.

Costa de saber qui hi ha darrera de les xarxes socials, potser les galeries haurien de transmetre més la seva història personal, heu pensat en una associació de marques / galeries per ser més fortes?

“Associació, col·laboracions amb associacions públiques o amb galeries públiques”

Maria: o també, col·laboracions amb associacions públiques o galeries públiques, per assolir més beneficis.

Hi ha un risc: si no tens una identitat plenament establerta, la història molt ben articulada, pot ser que et quedis ensorrat per l’altra marca / galeria.

Georgina Adam: Si no trobo informació a la web de la galeria, en fa mala espina, sospites si no hi ha informació general

29

RELAT JORNADA

“La pitjor resposta és no

Algun consell per a les males notícies? Els periodistes solen donar aquestes notícies...

donar resposta”

Calum: transmetre un missatge que no sigui negatiu o pessimista; mostrar preocupació, explicar com fas front al problema, que estàs fent per resoldre la situació...

Maria: La pitjor resposta és no donar resposta!

Els artistes han de poder fer el que creguin / vulguin. Plantejo la idea d’autenticitat Cal entendre qui hi ha al darrera, una persona, sempre que no siguis una plataforma.

Es necessita eslògan que expressi sensació (com es fa en el món empresarial)?

Maria: cal centrar-se en 4 o 5 coses clau perquè vols que la gent et recordi per les coses importants

“Explicar 4 o 5 coses importants que vols que recordin”

Es triga temps a construir una marca, però és important construir-la. És arriscat quan hi ha dues identitats massa unides; està bé, una identitat per la galeria, i una altra, per al director Cada dia cal informar?

Calum: pregunteu al vostre públic què vol, què és important per ell El seu públic principal (http://suttonpr.com/) són periodistes i no volem bombardejar, volem donar el que els agrada. Els preguntem quan comunicar.

Text a mòbil, només ho hem fet amb motiu de la Biennale; altrament, no.

“Preguntem que interessa, quan volen rebre comunicacions.

Sentit comú!”

Usar correctament els canals: o Instagram i Twitter són menys personals perquè no arriben directament a la bústia. o 1 foto al dia. o Fer el que et sembla adequat, però també preguntar al teu públic que els sembla adequat.

Maria: conèixer i donar-los el contingut amb coherència i quan tens alguna cosa interessant.

La freqüència també ha de ser coherent.

30

RELAT JORNADA

No s’ha parlat dels blogs, de blogs associats a galeries

“Els blogs, eina molt bona de comunicació i per arribar als joves”

Calum: és una eina periodística molt bona per explicar coses, si ho fas regularment Si passen mesos és més negatiu que positiu Un assistent: per treballar en blogs és molt important tenir una estratègia, treballar amb professionals com vosaltres –Maria i Calum- és fonamental.

“Plantegem-nos si usem les eines adequades!”

Calum: sí, és cert, llegeixo, estic al dia, és una manera molt interessant d’explicar una història personal. Usar les eines de manera adequada i sorprendran els resultats

FOTOGRAFIA DE LA PONÈNCIA

Foto: ICEC

31

RELAT JORNADA

CONCLUSIONS Georgina Adam, Art Market Editor at Large, The Art Newspaper, Art Market correspondent, Financial times, London @georginaadam El mercat mitjà si es percep dèbil acaba sent dèbil.

A “Esdeveniments conjunts vs. anar sols” vam veure molts models i és difícil generalitzar el que es va dir.

No s’han de fer activitats per fer-ne sinó perquè els públics marxin contents.

Thomas Galbraith, respecte el món en línia i davant el boom d’Internet, la venda d’art és un negoci molt personal, molt de tu a tu.

Robert Storr, ens va portar de nou a la crítica: s’ha de mirar l’art i descriure el que s’està veient; i com més soroll hi ha, més preu també, és així. Però, encara podem trobar bons crítics.

Mark Coetzee, comptar amb ell va ser un gran luxe perquè encara hi ha desconeixement del que passa al Sud de l’Àfrica, que es pot extrapolar a d’altres llocs. o Es van nodrir d’ells mateixos a l’Àfrica. o Les galeries han estat el motor del renaixement de l’art i fan donacions als museus. o “Són un nou actor en el mercat”. o El Zeitz Museum of Cotemporary Art Africa és el nou museu que s’obrirà d’aquí a 2 anys.

Harald Falckenberg, destacava massa festes i potser massa poc contacte personal perquè massa poca gent s’acosta a conèixer la col·lecció. o Com a assessor i comissari del Deustche Bank sap que el comprador és el públic general, de menys de 1.500€ Calum Sutton i Maria Marques parlen d’identitat. o Cal saber qui és la galeria i com es presenta, pot aportar rellevància. o Reflectir bé qui ets, ser coherent i donar informació actualitzada. o Despesa 10% del pressupost per anar a fires o per comunicar, doncs? o Ús de xarxes sense bombardejar. o Ser un mateix. o El mercat de l’art viu un món canviant i les galeries han de passar per això. o Abans el Talking Galleries no existia. Les galeries no es podien comunicar com ara ho fan. o Comunicació de la galeria als col·leccionistes i comunicació de la galeria als artistes. o Continua sent important el tracte personal

32

RELAT JORNADA

FOTOGRAFIES DE LA PONÈNCIA

Foto: ICEC

Foto: ICEC

33