La DGCEC i els sectors culturals

2015

La DGCEC i els sectors culturals Direcció General de Creació i Empreses Culturals Institut Català de les Empreses Culturals

Fulletó 2015.indd 1

18/12/15 13:06

Departament de Cultura - Direcció General de Creació i Empreses Culturals

Imatges de portada Pelat, de Joan Català. © Martí Fradera Exposició sobre CaboSanRoque a l’Arts Santa Mònica Rastres de sàndal, de Maria Ripoll. © Pontas Films Teatre Lliure. © Ros Ribas, Teatre Lliure Blues and Bullets, de A Crowd of Monsters

Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de reconeixement no comercial 3.0 de Creative Commons. Se’n permet la còpia, la distribució i la comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi la font. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/legalcode.

Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) Passatge de la Banca, 1-3 08002 Barcelona Telèfon: 933 162 770 icec.cultura@gencat.cat www.gencat.cat/cultura/icec

Octubre del 2015 Dipòsit legal B.21798-2015 2

Fulletó 2015.indd 2

18/12/15 13:06

Índex • Presentació • Àrea de Creació Arts Santa Mònica Institució de les Lletres Catalanes Disseny Arquitectura • Àrea d’Equipaments i Xarxes de Difusió Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya (PECCat) Sistema Públic d’Equipaments Escènics i Musicals (SPEEM) Suports a les programacions municipals Projecte d’Indicadors Culturals per a l’Entorn Municipal (PICEM) • Filmoteca de Catalunya

• Àrea d’Empreses

Desenvolupament Empresarial Audiovisual Arts escèniques Música Llibre Arts visuals Digital • Àrea de Mercats

Europa Creativa-MEDIA Catalunya

• Àrea de Públics • + Info • Dades macroeconòmiques • Consums culturals • Recomanacions ECIA • Pirateria • Plataformes digitals legals • Seus i adreces

4 8 12 13 14 15 18 20 21 22 25 26 30 32 34 38 40 42 44 46 48 53 54 62 64 66 67 68 69 71

3

Fulletó 2015.indd 3

18/12/15 13:06

Departament de Cultura - Direcció General de Creació i Empreses Culturals

Presentació Els darrers anys han estat enormement complexos en termes culturals. Crisi econòmica, transformació tecnològica, canvi demogràfic, disminució extrema del consum cultural, minva en els pressupostos del Govern català i polítiques culturals del Govern estatal absolutament desafortunades han composat un entorn enormement complex per a la cultura catalana i molt més per a les polítiques del Departament. Tanmateix, hem abordat la crisi amb la convicció que només la podíem vèncer si, mesura a mesura, detall a detall, política a política, en pal·liàvem els efectes i, alhora, apostàvem per la transformació de les polítiques públiques culturals de Catalunya.

El document que teniu a les mans quantifica, amb l’objectivitat i el desapassionament característics de les dades, la tasca desenvolupada des de la Direcció General de Creació i Empreses Culturals. Aquests paràmetres, doncs, mostren com s’ha materialitzat la nostra aposta per la modificació substancial de les maneres de fer.

Constatem que els mecanismes de suport a la cultura són molt més sòlids del que eren, que la creativitat és al centre del relat cultural, que hem millorat la percepció col·lectiva sobre el paper dels emprenedors i de les empreses culturals, que hem ordenat la governabilitat i el rol de la majoria dels equipaments nacionals i, entre altres constatacions, que hem ordenat la xarxa de mercats definitivament enfocats a la contractació i la professionalització de cada sector. Tampoc no podem oblidar que hem aconseguit presències significatives en algun àmbit internacional.

Ha tingut lloc un canvi de fons en la manera de cooperar amb el sector cultural des de l’Administració. Progressivament comprovarem que les transformacions introduïdes són una bona base per aconseguir materialitzar el salt qualitatiu que desitgem.

Fer un país culte és la millor garantia de futur, és la més rotunda manifestació a favor d’un país creatiu, innovador, pròsper, cohesionat, singular i universal.

Ferran Mascarell i Canalda Conseller de Cultura

4

Fulletó 2015.indd 4

18/12/15 13:06

Des dels seus inicis, la Direcció General de Creació i Empreses Culturals (DGCEC) ha orientat tota la seva activitat a complir dos objectius: crear ocupació de qualitat i fomentar la participació de la ciutadania en l’àmbit de la cultura a partir del treball transversal de les àrees de Creació, Equipaments i Xarxes de Difusió Cultural, Empreses, Mercats i Públics.

El suport decidit als agents articuladors i als centres de creació ha permès posar les bases de la participació pública en aquells espais essencials, però menys visibles, destinats a permetre que els artistes disposin de temps i de recursos per experimentar. Sense sectors professionals sòlids resulta impossible crear projectes de qualitat de manera continuada en el temps. És per aquest motiu que s’han sumat als plans integrals vigents (Circ, Dansa i Teatre Familiar) els nous projectes del Pla Integral de les Arts Visuals i del Pla Integral de la Música.

Des del punt de vista dels equipaments i les xarxes de difusió cultural públiques tenim, de nou, un país connectat. Els equipaments nacionals han començat a treballar conjuntament per tal de definir les seves estratègies per arribar als ciutadans.

Així mateix, el treball, també conjunt, entre la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona en suport de la programació municipal professional d’arts escèniques i música ha demostrat que quan les institucions treballen conjuntament, els resultats són molt positius. En un any s’ha aconseguit canviar la tendència negativa de programació d’espectacles i transformar-la en creixement: més espectacles programats significa més oportunitats per participar en la vida cultural.

L’organització dels sis mercats estratègics de Catalunya, distribuïts entre primavera i tardor, ha permès que els professionals tinguin un espai estable on presentar els seus projectes: Mostra d’Igualada, Sismògraf d’Olot, Trapezi de Reus, FiraTàrrega, Mercat de Música Viva de Vic i Fira Mediterrània de Manresa permeten que, distribuïts arreu del país, se celebrin esdeveniments culturals de caràcter nacional que es combinen amb les estratègies sectorials d’internacionalització.

La combinació exitosa de creació i de públic, l’enllaç entre els dos extrems del procés creatiu, només pot esdevenir una realitat que es doni de manera natural després d’un treball intens, a llarg termini, que entengui les especificitats de totes les disciplines creatives i els aporti els recursos necessaris per dur-les a terme amb qualitat i rigor.

Jordi Sellas i Ferrés Director general de Creació i Empreses Culturals

Les empreses culturals de Catalunya conformen un ampli teixit de petites i mitjanes entitats que, sumades als professionals independents, representen l’autèntic motor creatiu del país.

Artistes, productors, editors, distribuïdors i exhibidors de múltiples disciplines que treballen per fer possible l’enllaç entre el procés creatiu i el seu públic. La immensa varietat de projectes i d’objectius requereix diferents instruments de suport i de cooperació entre l’àmbit públic i el privat. En aquest sentit, l’Institut Català de les Empreses Culturals ha esdevingut un referent europeu (a través de la European Creative Industries Alliance) en l’establiment de noves eines de finançament, com les aportacions reintegrables, els préstecs participatius digitals o les línies de préstec cultural, com també en la creació de noves fonts de finançament, com l’impost per dotar els fons destinats al sector audiovisual aprovat pel Parlament de Catalunya.

5

Fulletó 2015.indd 5

18/12/15 13:06

Departament de Cultura - Direcció General de Creació i Empreses Culturals

Les Indústries Culturals i Creatives a Catalunya Font: IDESCAT (Enquesta Anual de Serveis i Enquesta de Població Activa) Nota: s’ha aplicat la nova metodologia adoptada pel Gabinet Tècnic del Departament de Cultura conjuntament amb IDESCAT.

33.706

9.684 M€

150.600

3.470 M€

EMPRESES EN L’ÀMBIT CULTURAL I CREATIU (2013)

TREBALLADORS EN L’ÀMBIT CULTURAL I CREATIU (3r TRIM. 2015)

INGRESSOS D’EXPLOTACIÓ DE L’ÀMBIT CULTURAL I CREATIU (2013)

VALOR AFEGIT BRUT (CF) (2013) 1,9% DEL VAB DE CATALUNYA

Objectius:

Eixos:

+ Ocupació + Públic

+ Retorn social + Excel.lència + Retorn econòmic «Identitats», exposició al Centre d’Art Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat.

Objectius OBJECTIUS DEPARTAMENTALS

OBJECTIUS ESTRATÈGICS

Consolidar la creació i

• Impulsar la producció cultural catalana i afavorir els creadors i el desenvolupament de les

l‘emprenedoria cultural com

empreses culturals.

a motors de la recuperació

• Millorar l‘accés al finançament i la competitivitat de les empreses culturals.

econòmica i la creació

• Promoure una cultura empresarial orientada a nous models de negoci, a mercats emergents i a

d‘ocupació.

donar suport a nous àmbits de negoci de base cultural (gastronomia, arquitectura, etc.).

• Exportar la creació i producció cultural pròpies arreu del món.

Projectar a l‘exterior la

• Difondre la llengua catalana —així com l‘obra acadèmica, intel·lectual i científica que es produeix

cultura catalana i treballar

en aquesta llengua— a l’exterior.

per al seu reconeixement

• Promoure les relacions i incrementar els projectes conjunts amb institucions i organismes

internacional.

internacionals culturals.

• Assolir el reconeixement i la plena oficialitat del català a les institucions europees.

Accentuar el valor d‘identitat nacional i de dinamització econòmica del patrimoni cultural i del món associatiu.

Vertebrar el Sistema Cultural Nacional mitjançant els equipaments de referència i augmentar el consum cultural.

• Rendibilitzar el patrimoni convertint-lo en un element competitiu i estratègic de creació de riquesa.

• Difondre el patrimoni cultural, garantint-ne l‘accessibilitat a la ciutadania.

• Assegurar la sostenibilitat econòmica i territorial dels equipaments culturals.

• Garantir una oferta cultural pública de qualitat.

• Desenvolupar estratègies per a la captació de nous públics.

6

Fulletó 2015.indd 6

18/12/15 13:06

Pressupost de la DGCEC 2015 15.193.801€ CREACIÓ*

38.771.755€

EQUIPAMENTS ESCÈNICO-MUSICALS I CINEMATOGRÀFICS

3.811.036€

43.069.368€ EMPRESES

MERCATS

800.477€

PÚBLICS

0,8%

3,7% 14,9% 38,2%

42,4%

101.646.437€ TOTAL 2015

*L’any 2015, a l’Àrea de Creació s’hi inclou una partida de 7.500.000 € destinada a la concessió de préstecs a llarg termini fora del sector públic.

Organigrama funcional

Departament de Cultura

Direcció General de Creació i Empreses Culturals

Subdirecció General de Promoció Cultural

Institució de les Lletres Catalanes

Institut Català de les Empreses Culturals

Gerència

Creació

Equipaments i xarxes

Filmoteca de Catalunya

Empreses

Mercats

Públics

7

Fulletó 2015.indd 7

18/12/15 13:06

La coreògrafa i ballarina Sol Picó va repassar els seus èxits al Mercat de les Flors en l’espectacle One-Hit Wonders.

Fulletó 2015.indd 8

18/12/15 13:06

漏Rojo Barcelona

Creaci贸 Fullet贸 2015.indd 9

18/12/15 13:06

Departament de Cultura - Direcció General de Creació i Empreses Culturals

Creació 15,2 M€

PRESSUPOST (Inclou l’aportació de garantia de l’Institut Català de Finances per un import de 7,5 M€)

L’Àrea de Creació té per objectiu impulsar l’ampliació de la base creativa de Catalunya en tots els àmbits de l’expressió artística i del pensament, així com incrementar el suport als creadors com a requisit per a un millor desenvolupament cultural, millorar l’accés d’aquests als mitjans necessaris per desplegar tot el seu potencial, augmentar els recursos destinats als espais de creació i producció, i conèixer de primera mà tants projectes embrionaris com sigui possible de tots els sectors de les indústries creatives.

Actuacions 2015 • Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya: coordinació i desenvolupament d’un pla d’acció.

• Constitució de la Taula d’Impuls del Pla Integral de les Arts Visuals i redacció del text consensuat amb el sector.

• Implementació del Pla d’Acció de l’Arquitectura.

• Elaboració de l’estudi Reflexió estratègica del sector de serveis de disseny.

Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya

• Desenvolupament del projecte europeu SPECIFI (Smart Platform Enabling the Creative Industries for the Future Internet) amb accions específiques.

• Consolidació de l’Arts Santa Mònica, Centre de la Creativitat.

• Aportació a la Institució de les Lletres Catalanes.

Línies de subvencions i beques • Activitats dels centres de creació i producció d’arts escèniques, música i arts visuals de caràcter professional en espais de titularitat pública.

• Projectes artístics que articulin els sectors professionals en els àmbits de les arts escèniques, la música i les arts visuals.

• Subvencions per a projectes de caràcter professional en l’àmbit de les arts visuals.

• Subvencions a activitats de dansa de caràcter professional.

• Subvencions a activitats de teatre de caràcter professional.

• Subvencions a activitats de circ de caràcter professional.

• Beques per a la recerca i la creació en els àmbits artístics, del pensament i dels nous sectors creatius i d’interdisciplinarietat.

• Beques per a la formació i el perfeccionament en els àmbits artístics, del pensament i dels nous sectors creatius.

Amb la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya, el Govern de la Generalitat vol garantir una presència bàsica de les arts visuals contemporànies al país. Es fa amb l’Administració local i els agents artístics i està integrada per vuit centres que reben una dotació global de 785.000 €. Des del 2014 s’impulsa un pla d’acció per a la Xarxa, amb la primera edició del Premi de Videocreació, amb el LOOP Festival, i la col·laboració amb el MACBA. Bòlit. Centre d’Art Contemporani, Girona ACVic. Centre d’Arts Contemporànies M|A|C. Mataró Art Contemporani Fabra i Coats, Centre d'Art Contemporani de Barcelona Centre d’Art Tecla Sala, l’Hospitalet de Llobregat Centre d’Art La Panera, Lleida El Teler de Llum. Centre d’Art de Tarragona Lo Pati. Centre d'Art Terres de l'Ebre, Amposta

10

Fulletó 2015.indd 10

18/12/15 13:06

Ajuts a creadors, teixit associatiu professional i centres de creació Es dóna suport als creadors, posant al seu abast les condicions necessàries per desplegar tot el seu potencial creatiu i professional: formació, recerca, creació, producció i internacionalització. S’afavoreix un retorn social de desplegament de les activitats en els teixits socials del seu entorn més immediat.

Línies de subvencions i beques

204.000 BEQUES: RECERCA I CREACIÓ

96.000

BEQUES: FORMACIÓ

115.000

CREADORS CIRC

La Vela. L’Estruch, Sabadell.

368.000

CREADORS TEATRE

1.080.000

220.500

CENTRES DE CREACIÓ

CREADORS DANSA

460.000

721.000

CREADORS ARTS VISUALS

AGENTS ARTICULADORS

3.264.500€

DOTACIÓ 2015

Pla Integral de les Arts Visuals (vegeu la pàg. 45)

Ateneu Popular 9 Barris L’Estruch. Fàbrica de Creació de les Arts en Viu Hangar. Centre de recerca i producció d’arts visuals La Escocesa, Centre de Creació Roca Umbert, Fàbrica de les Arts La Central del Circ Centre de les Arts del Circ Rogelio Rivel La Caldera. Centre de creació de dansa i arts escèniques Espai Marfà Sala Beckett. Obrador Internacional de Dramatúrgia Nau Ivanow

Projecte europeu SPECIFI ©Carles Rodríguez

L’any 2015 ha quedat constituïda la Taula d’Impuls del Pla Integral de les Arts Visuals, promoguda per l’Àrea de Creació i la unitat de Coordinació de Programes Transversals, de la Direcció General de Creació i Empreses Culturals (DGCEC), juntament amb l’Àrea de les Arts Visuals de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). L’objectiu de la taula és impulsar diverses accions i fer-ne el seguiment, amb la finalitat d’articular un tractament integral i específic de les arts visuals contemporànies a Catalunya.

La comissió de coordinació i seguiment del pla està formada per la DGCEC i per representants del sector

Marcel·lí Antúnez en el projecte interactiu Ultraorbism a l’Arts Santa Mònica, en el marc del projecte SPECIFI. Aquest projecte suposa l’extensió de l’Anella Cultural a Europa.

A Catalunya, hi participen la Fundació i2cat, el Departament de Cultura i l’Ajuntament de Barcelona.

11

Fulletó 2015.indd 11

18/12/15 13:06

Departament de Cultura - Direcció General de Creació i Empreses Culturals

Arts Santa Mònica, Centre de la Creativitat Concebut com un programa interdisciplinari, esdevé un laboratori d’idees, punt de confluència de la creativitat i generador de continguts sobre el pensament contemporani.

• Eix aparador • Eix reflexió • Eix connexió • Eix formació i assessorament L’any 2015 s’hi han acollit i programat 23 exposicions i 310 activitats.

Exposicions destacades • “1 Dia 1 Foto. 31 fotògrafs, 365 dies, Catalunya 2014”.

• Cicle d’exposicions Trets enmig del concert.

• “POP Cèntric, 50 anys de pop català” i cicle de concerts i activitats.

• “CaboSanRoque. La cobla patafísica 2015-2001” i cicle de concerts i activitats.

• “Unseen”, exposició fotogràfica de Jessica Lange.

• “RCR Arquitectes: Papers” i activitats relacionades.

• “X-Ville”, de Jordi Colomer, exposició coorganitzada per Arts Santa Mònica, Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya i LOOP 2015.

• “Serrat: 50 anys de cançons” i cicle de concerts i activitats.

• “Translocacions”, exposició i programa de microintervencions urbanes.

• “En palabras de Jaime Gil de Biedma”.

• “Figures del desdoblament. Titelles, ombres, màquines i fils”, exposició i activitats.

Activitats destacades • Residència creativa a l’Arts Santa Mònica: Mazoni, Jordi Colomer, projecte de l’exposició “Translocacions”, projectes de l’exposició “Figures del desdoblament.

Titelles, ombres, màquines i fils”.

• Cicle Dilluns de poesia a l’Arts Santa Mònica.

• Cicle Hamaca de videoart i cinema alternatiu.

• Arts Libris 2015. V Fira Internacional de l’Edició Contemporània.

• Cicle de música contemporània a l’Arts Santa Mònica.

• Festival Ingràvid a l’Arts Santa Mònica.

• DOCfield 2015. Festival Fotografia Documental Barcelona.

• LOOP 2015. Festival de videoart de Barcelona.

• Festival MIRA. • VI Jornades Filosòfiques.

• Festival d’Òpera de Butxaca.

• Eufònic Urbà. Mostra d’arts visuals i sonores de les Terres de l’Ebre.

Durant l’estiu del 2015 s’ha pogut veure a l’Arts Santa Mònica un recorregut pels 50 anys de trajectòria d’aquesta icona de la música popular.

12

Fulletó 2015.indd 12

18/12/15 13:06

Institució de les Lletres Catalanes La Institució de les Lletres Catalanes té per objectiu la promoció, la difusió i l’estudi de la literatura catalana, dels autors i les obres catalanes patrimonials i actuals, així com l’impuls del foment de la lectura.

Desenvolupa les seves activitats mitjançant un conjunt de programes propis i dóna suport a iniciatives literàries arreu del domini lingüístic.

Programes • Lletres a les aules.

• Lletres en viu.

• El meu clàssic.

• Què llegeixes?

• Veus Paral·leles (Vilafranca del Penedès, Tarragona, Castelló, València, Palma, Búger, Badalona i Barcelona).

• Seminari de traducció poètica a Farrera.

• Festival Nacional de Poesia a Sant Cugat.

• Dia Mundial de la Poesia.

• Calaix de lletres (Lletres al camp, Lletres al cementiri, Lletres a les presons, Lletres al Parlament, Lletres i Salut, Lletres a Santa Mònica, Lletres al TNC, Lletres i dones, Lletres als FGC, entre d’altres).

www.lletrescatalanes.cat

Qui és qui És una base de dades de la literatura catalana que consta de 2.262 fitxes d’autors. Durant l’any 2014 s’hi han incorporat 168 autors catalans i 1.368 llibres nous. http://www.lletrescatalanes.cat/ca/programes/qui-es

Col.laboracions • Litterarum.

• Setmana del Llibre en Català.

Exposicions • “El ‘Domini Màgic’ de Joan Vinyoli”.

• “Pitarra: 1864-1866”.

Homenatges a Montserrat Abelló, Joan Vergés, Josep M. Boix, Joan Vinyoli i Màrius Sampere.

Ajuts • Creació literària.

• Traducció.

• Investigació.

• Promoció i difusió de la literatura catalana.

• Edició d’obres d’especial interès cultural.

©Institució de les Lletres Catalanes

Poetes i amics participants a l’homenatge a Màrius Sampere.

13

Fulletó 2015.indd 13

18/12/15 13:06

Departament de Cultura - Direcció General de Creació i Empreses Culturals

Disseny El Departament de Cultura ha ampliat el ventall de sectors culturals de les empreses creatives que incorporen la innovació i la creativitat com a factors essencials en la cadena de producció de valor. En aquest entorn, cal conèixer la dimensió i els reptes dels sectors que integren la creativitat, així com dissenyar estratègies per impulsar-los.

Amb la voluntat d’estendre la tasca encetada en l’àmbit del videojoc i l’arquitectura a altres indústries creatives, el Departament de Cultura i el Barcelona Centre del Disseny (BCD) van elaborar l’estudi Reflexió estratègica del sector de serveis de disseny, per treballar amb l’objectiu d’obtenir un retrat real d’aquest sector, en una lògica publicoprivada, com s’havia fet anteriorment en el sector de l’arquitectura.

El mes de juliol del 2015 es van presentar les conclusions d’aquesta reflexió estratègica, consensuant amb representants de les diferents associacions de disseny quines eren les principals oportunitats i amenaces i els punts forts i febles del sector. Està previst seguir treballant per un pla d’acció en el sector del disseny a partir del mes de setembre del 2015.

Actuacions 2015 • Estudi Reflexió estratègica del sector de serveis de disseny.

• Pla d’acció en el sector del disseny.

Fortaleses de les empreses de disseny catalanes Font: BCD • Bona qualitat del talent local.

• Atracció de talent internacional per treballar a les empreses catalanes.

• Teixit emprenedor creatiu de qualitat.

• Actitud emprenedora i social per generar nous models de negoci.

• Capacitat d’aliar-se amb altres agents dins el sector.

• Concentració geogràfica.

• Cultura creativa. Activitat creativa.

• Reconeixement del disseny de Barcelona com a excel·lent a escala nacional.

©M. Arjalaguer Gelateria Rocambolesc (Girona), dels germans Roca, dissenyada per Sandra Tarruella. Imatge cedida per Barcelona Centre de Disseny.

14

Fulletó 2015.indd 14

18/12/15 13:06

REFLEXIÓ ESTRATÈGICA DEL SECTOR DE SERVEIS DE DISSENY. RESULTATS PRINCIPALS. CATALUNYA. 2014 Font: BCD

Dades macroeconòmiques de les empreses de disseny

Distribució geogràfica de les empreses de disseny 4%

GIRONA

Empreses

3.783

Facturació

950 M€ (0,5% del PIB de Catalunya)

Treballadors

2%

TARRAGONA

63,5%

BARCELONA CAPITAL

2%

LLEIDA

15.775 ocupats (0,5% del total de Catalunya)

28,5%

BARCELONA ÀREA METROPOLITANA

Especialitats que realitzen les empreses de disseny El 50,97% de les empreses ofereixen més d’un servei.

Activitats que realitzen les empreses de disseny

57% COMUNICACIÓ VISUAL 32% DISSENY DʼESPAIS / INTERIORISME 28% DISSENY INDUSTRIAL / DE PRODUCTE 21% AUDIOVISUAL / MULTIMÈDIA 18% CONSULTORIA 4% TÈXTIL / MODA

Exportacions El 45% de les empreses de disseny exporten els seus serveis.

L’especialitat que més exporta, de mitjana, és el disseny industrial (el 50% de les empreses de disseny industrial exporten els seus productes).

Principals països d’exportació de les empreses de disseny catalanes

36% FRANÇA 33% ALEMANYA 27% ITÀLIA 27% ESTATS UNITS 21% XINA 16% REGNE UNIT 13% ANGLATERRA 12% SUÏSSA 11% MÈXIC 9% HOLANDA 8% RÚSSIA 7% PORTUGAL 7% BRASIL 6% SUÈCIA 6% PAÏSOS BAIXOS 6% JAPÓ 6% AUSTRÀLIA 4% BÈLGICA 15

Fulletó 2015.indd 15

18/12/15 13:06

Departament de Cultura - Direcció General de Creació i Empreses Culturals

Arquitectura L’arquitectura és clau per a la cultura del país i, per potenciar aquest sector, s’està implementant el Pla d’Acció de l’Arquitectura. En aquesta línia, s’ha creat la web Catalan-Architects a la plataforma World-Architects, que integra també les càpsules audiovisuals que s’han enregistrat. D’altra banda, s’han organitzat intercanvis entre arquitectes catalans i suïssos, amb exposicions i tallers a l’Arts Santa Mònica, al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), i a Ginebra i Zuric. També s’està ultimant l’edició d’un fullet sobre el sector sanitari, i s’han acollit projectes com mARQet i els premis biennals de l’Agrupació de Joves Arquitectes de Catalunya.

Actuacions 2015 Posicionament i visibilitat internacional • Web Catalan-Architects per promocionar internacionalment l’arquitectura catalana.

Urbanisme, espai públic i paisatgisme • Intercanvi entre arquitectes catalans i suïssos (Ginebra i Zuric) en el marc del Cities Connection Project.

Patrimoni • Presentació de l’Informe estratègic del sector del patrimoni a Catalunya: mapa i diagnòstic.

• Projecte d’exposició sobre urbanisme a Mèxic.

Salut • Fullet en diferents idiomes sobre el sector sanitari català.

• Mapa d’agents de la cadena de valor del sector de la construcció sanitària.

Altres projectes • Catàleg de premis de l’Agrupació de Joves Arquitectes de Catalunya.

Dades del sector de l’arquitectura a Catalunya. 2014 Font: elaboració pròpia a partir de dades de SABI (Canvi metodològic respecte de l’any anterior) Inclou empreses actives que presten serveis tècnics d’arquitectura.

INGRESSOS D’EXPLOTACIÓ 2014 (en milions d’euros)

NOMBRE DE TREBALLADORS

25

41,90

296

Petites i mitjanes empreses

1.077

214,72

2.061

TOTAL

1.102

256,62

2.357

A Catalunya, a més, hi ha uns 50 estudis destacats d’arquitectes (autònoms o altres formes jurídiques) que contribueixen a impulsar el prestigi i el posicionament internacional del sector, però dels quals no es disposa de dades actualitzades.

Imatge cedida per Barcelona Centre de Disseny

Grans empreses

NOMBRE D’EMPRESES

L’hotel Mandarin Oriental (Barcelona), un projecte de remodelació dels arquitectes Carles Ferrater i Juan Trias de Bes, amb interiorisme de Patricia Urquiola.

16

Fulletó 2015.indd 16

18/12/15 13:06

ACTUACIONS DESTACADES

Catalan-Architects

Aportació al sector del patrimoni

World-Architects és una plataforma internacional d’arquitectura que presenta una selecció d’estudis d’arquitectura de diferents continents. La plataforma integra diversos serveis, com l’edició d’una revista electrònica amb més de 170.000 destinataris, i també publica butlletins d’informació als estats amb més representació d’estudis d’arquitectura. Les plataformes són de caràcter estatal, amb l’excepció dels arquitectes de Nova York, Califòrnia i, amb aquest projecte, Catalunya. Catalan-Architects inclou càpsules audiovisuals amb reportatges i entrevistes d’estudis d’arquitectura catalans i un relat amb la història de l’arquitectura catalana contemporània, actuacions totes elles incloses en el Pla d’Acció de l’Arquitectura.

L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural va elaborar l’Informe estratègic del sector del patrimoni a Catalunya: mapa i diagnòstic.

El document defineix la cadena de valor relacionada amb la gestió del patrimoni, fa un mapatge dels principals agents i empreses vinculats directament amb la gestió del patrimoni, i una estimació de la dimensió econòmica dels principals sectors (directes i indirectes) relacionats amb el patrimoni. També serveix de base per crear futures aliances publicoprivades en el sector i definir estratègies per dinamitzar el patrimoni a Catalunya. Aquest treball ajudarà a concretar accions del sector d’estudis d’arquitectura especialitzades en el sector del patrimoni.

Intercanvi d’arquitectes amb Suïssa

Fullet sobre arquitectura sanitària a Catalunya

Amb el precedent de l’exposició d’arquitectes de Ginebra a l’Arts Santa Mònica, al febrer va presentar-se al pavelló Sicli de Ginebra l’exposició d’arquitectes catalans i se’n va editar un catàleg. En el marc d’aquest projecte, impulsat pel Cities Connection Project, es van celebrar reunions amb els responsables de cultura de Ginebra per impulsar intercanvis en altres sectors culturals. També es van visitar projectes emblemàtics d’arquitectura de Ginebra i es van programar conferències i activitats conjuntes entre estudis d’arquitectura de Ginebra i de Catalunya. Al mes d’octubre es va fer un nou intercanvi amb la ciutat de Zuric, amb una exposició al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Per a la primavera de 2016 s’ha programat una exposició i un taller a Zuric.

Aquesta publicació presenta l’estructura i les característiques principals del model sanitari català, així com l’excel·lència dels estudis d’arquitectura especialitzats en el sector, alguns dels quals tenen una elevada implementació internacional. El fullet, editat en diferents idiomes, inclou un inventari d’agents i d’empreses de la cadena de valor del sector de la salut i constitueix un recurs per contribuir a la internacionalització dels estudis d’arquitectura de Catalunya.

©Javier Almar

Vestíbul de l’Hospital del Mar, rehabilitat per Brullet-Pineda Arquitectes.

17

Fulletó 2015.indd 17

18/12/15 13:06

Escala del Mercat de les Flors.

Fullet贸 2015.indd 18

18/12/15 13:06

漏Bob Masters

Equipaments i xarxes Fullet贸 2015.indd 19

18/12/15 13:06

Departament de Cultura - Direcció General de Creació i Empreses Culturals

Equipaments i Xarxes de Difusió 33,48 M€

PRESSUPOST (Inclou l’aportació als equipaments escenicomusicals per un import de 26,1 M€)

L’Àrea d’Equipaments i Xarxes de Difusió coordina els equipaments escenicomusicals i d’arts visuals per optimitzar-ne el funcionament i apropar les arts en viu als ciutadans de Catalunya. Es promou el treball en xarxa dels programadors i dels agents implicats.

Durant l’any 2015, es consolida el desplegament del Sistema Públic d’Equipaments Escènics i Musicals (SPEEM) i, de cara al 2016, es planteja la seva millora a través d’un nou model de vertebració territorial.

També es consolida el suport a les programacions estables professionals dels municipis catalans. El Departament de Cultura i la Diputació de Barcelona renoven l’acord per mancomunar el seu suport als equipaments escenicomusicals.

Actuacions 2015 • Actualització del cens del Pla d’equipaments culturals de Catalunya (PECCat).

• Consolidació de l’SPEEM i dels seus grups de treball.

• Projecte de revisió de la normativa reguladora de l’SPEEM.

• Millora dels suports a les programacions escèniques i musicals professionals i estables dels municipis catalans i mancomunitat d’aquests suports amb la Diputació de Barcelona.

• Formació i assessorament als programadors d’arts escèniques i musicals.

• Aprovació del Distintiu de garantia de qualitat ambiental.

• Elaboració del Pla d’accessibilitat i implementació de l’aplicació ArtAccés.

• Seguiment dels indicadors de l’activitat escènica i musical.

• Projecte de revisió de la normativa de la Xarxa de Centres i Espais d’Arts Visuals.

• Consolidació del programa d’itineràncies d’arts visuals.

Línies d’ajuts als municipis • Convenis anuals per a l’activitat i el funcionament d’equipaments multifuncionals.

• Línia de suport Programa.cat per a la contractació dels equipaments municipals.

• Subvencions a la producció municipal i l’exhibició en festivals, circuits i xarxes de difusió d’espectacles d’arts escèniques i música sense finalitat lucrativa.

• Programacions estables d’activitats culturals de caràcter professional en l’àmbit de les arts visuals.

PLA D’EQUIPAMENTS CULTURALS DE CATALUNYA (PECCat) Equipaments censats Catalunya. 2015 TIPOLOGIA

Mapa dels espais escènics i musicals de Catalunya 1

3

NOMBRE D’EQUIPAMENTS

0

349

Biblioteques

855

Museus i col·leccions

373

Espais escènics i musicals

565

Espais d’arts visuals

284

8

Cinemes

202

6

Centres culturals (inclou ateneus) Altres TOTAL

1.311

2

4 8

20

4

5

4

30

13

10

8

3

720 4.659

7

3

Arxius

29 25

5 14

9 18

20 5

7 24 17

19 44 27

44 6 34 59 3 8

5

4

565

TOTAL

20

Fulletó 2015.indd 20

18/12/15 13:06

SISTEMA PÚBLIC D’EQUIPAMENTS ESCÈNICS I MUSICALS (SPEEM) El Sistema Públic d’Equipaments Escènics i Musicals és una xarxa integrada per teatres i auditoris públics de tot el territori creada amb l’objectiu de consolidar l’activitat escènica i musical a Catalunya

Classificació de les entitats integrades a l’SPEEM per tipologia

Distribució percentual de les entitats integrades a l’SPEEM

TIPOLOGIA

NOM DE LA TIPOLOGIA

E5

Equipament escènic i musical de caràcter singular

6

E4

Centre de producció territorial

1

E3

Equipament escènic i musical local multifuncional

18

E2

Equipament escènic i musical

41

E1

Altres espais escènics i musicals

97

1%

59%

E1

E4

ENTITATS

TOTAL

4%

E5

11% E3

25% E2

163

Equipaments escenicomusicals de caràcter singular (E5) Els equipaments escènics i musicals d’àmbit nacional acullen projectes artístics, amb un alt nivell d’especialització i excel·lència artística. Constitueixen les capçaleres del Sistema Públic d’Equipaments Escènics i Musicals de Catalunya.

Aportacions del Departament de Cultura als equipaments escenicomusicals nacionals. 2015: 26,11 M€ Font: Departament de Cultura

9.904.094

GRAN TEATRE DEL LICEU

7.576.703

TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

4.703.593

LʼAUDITORI

1.854.110

TEATRE LLIURE

1.021.610

PALAU DE LA MÚSICA

1.056.194

MERCAT DE LES FLORS

21

Fulletó 2015.indd 21

18/12/15 13:06

Departament de Cultura - Direcció General de Creació i Empreses Culturals

SUPORT A LES PROGRAMACIONS MUNICIPALS El 2015 es consolida el suport a les programacions estables professionals d’arts escèniques i musicals i d’arts visuals dels municipis catalans.

Mancomunitat cultural en arts escèniques i música: La Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona renoven l’acord per mancomunar el suport en les dues línies d’ajuts (Programa.cat i convenis) d’acord amb les tipologies d’equipaments que estableix el Sistema Públic d’Equipaments Escènics i Musicals.

Convenis anuals amb els municipis integrats a l’SPEEM com a equipaments locals multifuncionals (E3) i centres de producció territorial (E4) S’estableixen 18 convenis amb municipis adreçats a fomentar la programació escènica i musical professional municipal, el treball de dinamització comunitària, i la comunicació i la creació de públics.

DADES BÀSIQUES 2015

Programa.cat El programa d’ajuts Programa.cat permet impulsar la contractació d’espectacles i concerts. Els programadors catalans poden contractar a preus subvencionats les propostes d’un catàleg d’activitats a través d’una aplicació en línia, accessible mitjançant el portal www.programa.cat.

DADES BÀSIQUES 2015*

Aportació l’any 2015

1.450.000 €

Municipis contractants

18

Activitats previstes de programació estable professional mitjançant convenis

2.228

Aportació l’any 2015

850.000 €

Municipis contractants

136

Espectacles contractats

427

Funcions contractades

875

* Dades provisionals (pendents d’actualització amb la contractació del 4t trimestre)

Convenis amb 18 municipis

BARCELONA PROVÍNCIA 969.000€ TOTAL

Funcions contractades 2015* Distribució per gèneres

66,83%

· BADALONA · GRANOLLERS · LʼHOSPITALET DE LLOBREGAT · MANRESA · MATARÓ · SABADELL · SANT CUGAT DEL VALLÈS · SANTA COLOMA DE GRAMANET · TERRASSA · VIC · VILADECANS

MUNICIPIS DE LA RESTA DE CATALUNYA 481.000€ TOTAL

ACTIVITAT FAMILIAR

ACTIVITAT NO FAMILIAR

TOTAL DE FUNCIONS

Circ

74

15

89

Dansa

34

ÀMBITS

20

14

Música

33

179

212

Teatre

244

296

540

Total

371

504

875

* Dades provisionals (pendents d’actualització amb la contractació del 4t trimestre)

33,17%

· FIGUERES · GIRONA · LLEIDA · OLOT · REUS · TARRAGONA · TORTOSA

22

Fulletó 2015.indd 22

18/12/15 13:06

Suport a festivals, circuits i producció municipal Arts escèniques i musicals als municipis Ajuts 2015

27% / 425.055€

PRODUCCIÓ MUNICIPAL

1.674.997€

TOTAL 2015

CAET. Terrassa El Canal. Girona-Salt Teatres Amics

Programacions estables d’activitats culturals de caràcter professional en l’àmbit de les arts visuals Actualment, a Catalunya hi ha 47 equipaments públics que tenen una programació estable d’arts visuals, la majoria amb el suport del Departament de Cultura.

La major part d’aquests equipaments municipals reben suport per la línia de programacions estables per a activitats professionals relacionades amb les arts visuals, dotada amb 230.000 €.

Centres i espais d’arts visuals

1

1

1

1

2

29% / 484.097€

CIRCUIT I XARXES DE DIFUSIÓ

Cicle ContraBaix Òpera a Catalunya La Xarxa Moviment Rialles Projecte Alcover Joventuts Musicals

44% / 738.845€

4

1

FESTIVALS MUNICIPALS DʼARTS ESCÈNIQUES

2

3

Fira de Màgia. Torroella de Montgrí Temporada Alta. Girona-Salt Esbaiolaʼt. Esterri dʼÀneu Festus. Torelló Ple de Riure. El Masnou Festival Cos. Reus

1 1

5

6 1 1

6

3

5

1 1

Alt Camp: Museu de Valls. Capella de Sant Roc. Valls; Alt Empordà: Mu-

La Mercè. Girona / Museu d’Art de Girona. Girona / Les Bernardes. Salt;

del Penedès; Anoia: Museu Molí Paperer. Capellades / Museu de la Pell.

/ Can Palauet. Mataró; Montsià: Lo Pati. Centre d’Art-Terres de l’Ebre.

seu de l’Empordà. Figueres; Alt Penedès: Sala dels Trinitaris. Vilafranca

Maresme: Can Manyé. Alella / MAC. Mataró Art Contemporani. Mataró

Igualada; Bages: Centre Cultural El Casino. Manresa; Baix Ebre: Sala

Amposta; Osona: Centre d’Art el Marçò Vell. Centelles / Ac Vic Centre

d’Exposicions Antoni Garcia de l’Antic Escorxador de Tortosa. Tortosa; Baix Llobregat: Espai Moritz. Cornellà de Llobregat / Muxart. Espai d’Art

i Creació Contemporanis. Martorell / Sala Josep Bages. Centre d’Art Torre Muntadas. El Prat de Llobregat / Can Castells. Centre d’Art. Sant Boi de Llobregat / Can Negre. Sant Joan Despí / Can Ginestà. Sant Just Desvern; Barcelonès: Centre d’Art Tecla Sala. L’Hospitalet de Llobregat / Centre

d’Arts Contemporànies. Vic; Pla de l’Estany: El Tint. Sala Municipal

d’Exposicions. Banyoles; Ripollès: Espai d’Art l’Abadia. Sant Joan de les Abadesses; Segrià: Centre d’Art La Panera. Lleida / Museu d’Art Jaume Morera. Lleida / Institut d’Estudis Ilerdencs. Lleida; Tarragonès: El Teler de Llum. Centre d’Art Tarragona. Tarragona; Vallès Occidental: Museu

d’Art de Cerdanyola. Cerdanyola del Vallès / Centre Cultural de Ripollet.

Cultural El Carme. Badalona / Fabra i Coats. Centre d’Art Contemporani

Ripollet / El Celler de Rubí. Rubí / Sala Muncunill. Terrassa / Museu d’Art

de Barcelona. Barcelona / MACBA. Barcelona / Centre d’Art Contempo-

de Sabadell. Sabadell / Centre d’Art Maristany. Sant Cugat del Vallès;

rani Can Sisteré. Santa Coloma de Gramenet; Garraf: Centre d’Art Con-

Vallès Oriental: Museu Arxiu Tomàs Balbey. Cardedeu / Espai d’Art Roca

Olot; Gironès: Bòlit. Centre d’Art Contemporani. Girona / Centre Cultural

Mollet del Vallès / La Rectoria. Sant Celoni

temporani La Sala. Vilanova i la Geltrú; Garrotxa: Museu de la Garrotxa.

Umbert. Granollers / Museu de Granollers. Granollers / Museu Abelló.

23

Fulletó 2015.indd 23

18/12/15 13:06

Departament de Cultura - Direcció General de Creació i Empreses Culturals

Programa d’exposicions itinerants 2015-2016 El Programa d’exposicions itinerants d’arts visuals pretén intensificar la difusió de les pràctiques artístiques contemporànies d’interès i de qualitat. El programa ofereix exposicions ja produïdes d’artistes catalans en actiu (de manera individual o col·lectiva), siguin emergents o de trajectòria reconeguda. Així, es dóna visibilitat a produccions tant de centres d’art i museus públics, com d’organitzacions privades (associacions, fundacions, col·leccions i galeries).

Programa 2014-2015 • “Fairy Tales”.

• “Constel·lacions familiars”.

• “Jo em rebel·lo, nosaltres existim”.

Durant l’any 2015 han continuat itinerant també les propostes seleccionades en la convocatòria 2013-2014: • “Tom Carr. Ecos de Carles Buïgas”.

• “Estratègia de la precarietat”, de Francesc Abad.

• “Joan Brossa. Escolteu aquest silenci”.

©Fundació Palau

Obra de Ruido Photo. Exposició «Jo em rebel·lo, nosaltres existim» a El Celler de Rubí.

24

Fulletó 2015.indd 24

18/12/15 13:06

PROJECTE D’INDICADORS CULTURALS PER A L’ENTORN MUNICIPAL (PICEM) Es tracta d’un sistema d’indicadors clau sobre l’activitat cultural que duen a terme els municipis de Catalunya a fi d’obtenir-ne dades actualitzades i conèixer-ne l’evolució.

Municipis inscrits al PICEM. Distribució per províncies.

Catalunya. 2014 (excepte Barcelona ciutat)

28

71

GIRONA

BARCELONA PROVÍNCIA

120

10

TOTAL MUNICIPIS

LLEIDA

11

TARRAGONA

Activitat professional als municipis inscrits al PICEM. Distribució per gènere Catalunya. 2014 (excepte Barcelona ciutat) Dades provisionals BARCELONA

GIRONA

LLEIDA

TARRAGONA

TOTAL FUNCIONS

Espectadors

Teatre

924

251

83

134

1.392

288.918

Dansa

137

55

15

17

224

53.098

FUNCIONS

Circ

79

28

15

7

129

22.801

Música

761

315

130

126

1.332

357.513

Altres

148

14

23

12

197

36.448

2.049

663

266

296

3.274

758.778

459.277

150.513

66.325

82.663

758.778

TOTAL FUNCIONS Espectadors

25

Fulletó 2015.indd 25

18/12/15 13:06

Departament de Cultura - Direcci贸 General de Creaci贸 i Empreses Culturals

La Filmoteca de Catalunya ha homenatjat Orson Welles amb motiu del centenari del seu naixement.

26

Fullet贸 2015.indd 26

18/12/15 13:06

©Colita Fotografía

Filmoteca 27

Fulletó 2015.indd 27

18/12/15 13:06

Departament de Cultura - Direcció General de Creació i Empreses Culturals

Filmoteca de Catalunya 5,4 M€

PRESSUPOST

La Filmoteca de Catalunya té una doble funció, que duu a terme a les seves dues seus: recuperar, preservar, catalogar i restaurar el patrimoni fílmic, a la seu de Terrassa, i difondre la cultura cinematogràfica, especialment la de producció catalana, a la seu del Raval, a Barcelona. A més, organitza accions conjuntes amb altres institucions i festivals, i activitats pedagògiques.

Actuacions 2015 Seu del Raval (Barcelona) • Programació de cinema.

• Exposicions.

• Biblioteca especialitzada.

• Accés a les col·leccions.

• Serveis educatius.

Centre de Conservació i Restauració (Terrassa)

• Catalogació, conservació i restauració del patrimoni fílmic

Espectadors 2012-2014 a la seu de la Filmoteca de Catalunya a Barcelona 2012 Sessions Espectadors

2013

Cicles destacats (fins agost 2015)

2014

1.272

1.423

1.435

135.090

143.056

142.220

Serveis educatius 2013-2015 FILMOTECA PER A LES ESCOLES

CURS 2012-2013

CURS 2013-2014

CURS 2014-2015

Sessions

54

94

89

Alumnes

3.814

6.337

6.343

AULA DE CINEMA Sessions Espectadors

ANY 2013

ANY 2014

30

30

5.029

4.314

Aquest 2015 cal destacar la commemoració internacional del centenari d’Orson Welles, en el marc del qual la Filmoteca ha programat un seguit d’activitats que inclouen una retrospectiva molt completa de la seva obra cinematogràfica, un espectacle teatral, una emissió radiofònica, la presentació de diversos llibres i, molt especialment, la celebració d’un seminari internacional, en què han participat Chris Welles, filla gran del cineasta, i Keith Baxter, protagonista de Chimes at Midnight, per donar testimoni de la figura d’Orson Welles. Biògrafs i acadèmics de primer nivell, com els francesos François Thomas i Jean-Pierre Berthomé, els nord-americans Joseph McBride i Richard France, o l’alemany Stefan Drössler, director del Filmmuseum de Munic, que conserva les obres inacabades de Welles, han aportat les seves reflexions i documents.

CICLE

ESPECTADORS

SESSIONS

10.757

76

Els millors films de l’any

9.447

42

A tota màquina!

5.522

65

Orson Welles, centenari

5.173

60

Aki Kaurismäki i Peter von Bagh

4.562

33

Per amor a l’art

3.787

34

L’infinit i més enllà

3.576

28

Alain Resnais no era únicament sever

3.364

42

Abbas Kiarostami, una mirada renovadora

2.968

22

Itàlia en el mirall de la comèdia

2.204

22

Tres cineastes transcendentals: Jarmusch, Lynch i Schrader

28

Fulletó 2015.indd 28

18/12/15 13:06

Centre de Conservació i Restauració de Terrassa • Digitalització de tota l’obra d’Helena Lumbreras, cineasta

dels anys setanta, que ha estat presentada dins la Mostra Internacional de Films de Dones del 2015.

• Restauració de 7 títols, entre ells el film De Gerona a Olot en ferrocarril (1911), de Cabot Films, o la restauració digital a 6K, fruit de la col·laboració amb la productora Mediapro i Filmoteca Española, de Barcelona en tranvía (1908), d’Hispano Films.

• Recuperació del llegat fílmic de Josep Ferrater Mora (518 documents audiovisuals, fílmics i videogràfics), que es trobava a Filadèlfia (Estats Units), fruit de la col·laboració amb la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani.

• Dipòsit de la filmografia completa del director i productor Ventura Pons (25 títols), que inclou tots els negatius originals, tant en 35 mm com en 16 mm.

• Participació en el programa Euroregió de la Unió Europea, junt amb la Cinémathèque de Toulouse, l’Institut Jean Vigo i l’Arxiu del So i la Imatge de Mallorca, en el projecte de portal web Memòria fílmica Pirineus-Mediterrània.

Exposicions programades el 2015 • “República, Guerra, Dictadura: Foto Fixa Sabaté”.

Comissari: Miquel Àngel Pintanel.

• “Rovira Beleta. Més enllà de Los Tarantos”.

Comissària: Anna Fors.

Biblioteca de cinema 2012

2013

2014

5.550

7.228

7.031

Documents en préstec

9.003

12.535

9.543

Documents consultats

15.558

19.454

14.492

-

6.715

11.000

Usuaris presencials

Repositori digital, nombre de consultes

29

Fulletó 2015.indd 29

18/12/15 13:06

Departament de Cultura - Direcció General de Creació i Empreses Culturals

La passió per la xocolata uneix les protagonistes d’aquest èxit editorial.

Editorial Planeta, SA. Cortesia de Grup Planeta.

30

Fulletó 2015.indd 30

18/12/15 13:06

Empresa Des dels seus inicis, l’any 2000, l’objectiu bàsic de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) ha estat potenciar les empreses culturals.

Aquesta gran àrea continua acollint el gruix de les actuacions de l’ICEC: d’una banda, amb una ferma aposta pel suport a la producció, l’edició, la difusió, el foment i l’exhibició de producció cultural catalana. D’una altra banda, duent a terme aquesta tasca, addicionalment i de manera especial en algunes línies, amb el focus posat en la competitivitat i l’autonomia financera de les empreses, basant-se en la transparència i la coresponsabilitat. Igualment, fomenta la cultura de la col·laboració i la innovació, per tal d’ajudar les empreses a posicionar-se vers el nou paradigma econòmic.

31

Fulletó 2015.indd 31

18/12/15 13:06

Departament de Cultura - Direcció General de Creació i Empreses Culturals

Desenvolupament Empresarial 10,2 M€

PRESSUPOST

L’Àrea de Desenvolupament Empresarial, mitjançant els ajuts i les eines financeres, la consultoria, la formació i la informació, dota les empreses culturals d’instruments de capacitació empresarial, professionalització i col·laboració econòmica. Aquests instruments han anat creixent en demanda al mateix temps que s’han anat millorant al llarg dels anys.

D’aquesta manera, algunes línies de subvenció a fons perdut s’han anat transformat en ajuts reintegrables, com és el cas dels plans editorials o del suport a l’edició discogràfica, amb línia pròpia des del 2012, o els grans festivals de música, que enguany també tenen línia pròpia. Així mateix, aquest 2015 s’ha seguit treballant en la sectorialització de les diferents línies reintegrables, com ara el sector dels videojocs i el sector multimèdia, que gaudeix d’una línia pròpia per mirar de fer front a les seves especificitats.

Actuacions 2015 Nou model de finançament de la cultura • Foment de les Aportacions Reintegrables com a eina d’èxit de finançament al sector cultural. Millora i sectorialització de les diferents modalitats.

• Manteniment de línies de crèdit permanent (Institut Català de Finances, ICF) per a actiu fix i circulant, amb el fons de garantia del Departament de Cultura.

• Manteniment i creixement de línies de préstec per a emprenedors creatius i culturals (préstecs participatius).

• Col·laboració entre finançament públic i privat

Línies d’ajut • Aportacions reintegrables.

• Projectes culturals. Genèric.

• Distribució i explotació d’espectacles a Catalunya.

• Distribució de llargmetratges cinematogràfics.

• Projectes i plans editorials.

• Projectes de l’àmbit discogràfic i de producció musical.

• Festivals i cicles musicals.

• Videojocs i multimèdia.

• Programa Consultoria cultura: • Modalitats diagnosi i preferent.

• Modalitat específica.

• Subvencions per a despeses financeres derivades de préstecs mitjançant conveni entre l’ICF i l’ICEC.

Resum de dades d’In:Formació del Servei de Desenvolupament Empresarial (SDE).

2012-2014

Àrees d’In:Formació del Servei de Desenvolupament Empresarial (SDE). 2014 Font: ICEC

Font: ICEC

2012 Sessions i activitats Ponents Assistents

2013

2014

43

60

63

130

208

270

2.418

3.262

4.214

SESSIONS

PONENTS

ASSISTENTS

Màrqueting i comunicació

16

48

864

Gestió Empresarial

11

24

645

Digital Media / Digital Music 2.0

14

65

789

Internacionalització

16

74

1.121

Jurídic i fiscal

3

6

208

Produccions Dept. de Cultura

3

53

587

63

270

4.214

TOTAL

32

Fulletó 2015.indd 32

18/12/15 13:06

Aportacions reintegrables. Imports concedits Distribució per modalitats. 2014

Programa Consultoria cultura. Imports concedits. Distribució per modalitats. 2014

Font: ICEC

Font: ICEC

2.605.079€

AJUTS A PROJECTES I PLANS EDITORIALS

3.466.189€

AJUTS A PROJECTES CULTURALS

10.414€

CONSULTORIA CULTURA ESPECÍFICA

59.585€

CONSULTORIA CULTURA DIAGNOSI I CONSULTORIA CULTURA PREFERENT

214.598€

AJUTS A LA DISTRIBUCIÓ I LʼEXPLOTACIÓ DʼESPECTACLES A CATALUNYA

980.804€

AJUTS A PLANS DE DISTRIBUCIÓ DE LLARGMETRATGES CINEMATOGRÀFICS

69.999€

7.266.670€

TOTAL 2014

TOTAL 2014

Convenis de col.laboració amb l’ICF Préstecs participatius per a empreses culturals digitals Objecte: facilitar l’accés al crèdit de les empreses i els emprenedors culturals digitals per al conjunt del seu projecte empresarial. Dotació del fons: 3,8 milions d’euros.

• L’any 2014: 18 projectes aprovats.

• Total concedit: 1.390.000 €.

Préstecs en col·laboració amb l’ICF Objecte: donar accés al finançament a les empreses culturals.

Línia vinculada a un fons de garantia del Departament de Cultura de 10 milions d’euros. N’hi ha dues modalitats: • Préstecs per al finançament de l’actiu circulant de les empreses culturals.

• Préstecs per al finançament de les inversions o de plans de millora de la competitivitat.

• Des del 2013: 65 préstecs formalitzats..

• Total concedit: 9.469.605 € (40 operacions per import de 3.956.038 € en circulant i 25 operacions per import de 5.513.567 € en préstecs per inversió).

Jornada sobre Màrqueting de les Arts, organitzada per l’SDE i celebrada el 23 d’octubre del 2014 a l’Auditori de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna.

33

Fulletó 2015.indd 33

18/12/15 13:06

Departament de Cultura - Direcció General de Creació i Empreses Culturals

EMPRESA

Audiovisual 14,46 M€

PRESSUPOST

El novembre del 2014 el Parlament de Catalunya va aprovar l’impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicacions electròniques.

L’impost es destina als fons per al foment de la indústria audiovisual i de la difusió de la cultura digital. S’han pogut incrementar les dotacions a les diferents línies d’ajut, recuperar-ne algunes i dissenyar-ne de noves.

• Impuls de la formació professional especialitzada: Escola

Totes aquestes actuacions pretenen establir les bases per a la recuperació del sector i completar les actuacions de l’ICEC en tots els estadis de la cadena de valor del producte audiovisual.

• Millora de projectes audiovisuals en fase de

Actuacions 2015 Programes específics per àmbits creatius i culturals.

Audiovisual • Impuls del Sitges, Festival Internacional de Cinema

Fantàstic de Catalunya, com a referent del sector.

• Establiment dels fons a què es destina l’impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicacions electròniques.

• Impuls de l’oferta cultural arreu del territori mitjançant la Xarxa Concertada de Pantalles Digitals.

Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC).

• Dinamització empresarial: Clúster Audiovisual de Catalunya.

• Impuls a la difusió de la cultura cinematogràfica: Acadèmia del Cinema Català.

• Facilitats per a la producció: Parc Audiovisual de Catalunya, a Terrassa.

Línies de subvencions desenvolupament.

• Producció de llargmetratges cinematogràfics, llargmetratges i minisèries televisives de ficció, i sèries d‘animació per a televisió.

• Producció de llargmetratges cinematogràfics i millora del seu rendiment industrial derivat de l‘explotació i la difusió.

• Realització de documentals destinats a ser emesos per televisió.

• Producció de curtmetratges.

• Foment de la promoció de llargmetratges.

• Foment de la difusió de cinema en versió catalana, original, doblada o subtitulada, i de producció o iniciativa de producció catalana, en sales d’exhibició.

• Digitalització de sales.

• Organització a Catalunya de festivals, mostres i cicles audiovisuals, així com la seva promoció i difusió.

• Aportacions reintegrables. Distribució de llargmetratges cinematogràfics.

• Aportacions reintegrables. Producció de llargmetratges cinematogràfics (nova línia 2015).

Cinemes i pantalles Catalunya. 2014 Font: ICEC

Cinemes actius

158

Pantalles actives

756

L’endemà, el documental d’Isona Passola, ha rebut micromecenatge i ha fet més de 36.000 espectadors.

34

Fulletó 2015.indd 34

18/12/15 13:06

Producció de llargmetratges cinematogràfics catalans. 2010 - 2014

Recaptació mundial de llargmetratges de producció catalana. 2014

Font: ICEC

Font: Rentrak

96 PRODUCCIONS CATALANES

COPRODUCCIONS AMB ALTRES CA

77

20

74

13

COPRODUCCIONS AMB ALTRES PAÏSOS

LLARGMETRATGES EXHIBITS

RECAPTACIÓ

%

Catalunya

46

5.490.876,69

11,5%

Resta de l’Estat

47

23.335.886,74

48,7%

Resta del món

22

19.093.850,69

39,8%

TOTAL

52

47.920.614,12

100,0%

71 6

61

16

20

19

18

18

27 18

56

37 2010

40

25 2011

2012

2013

46

L’èxit internacional de la saga Rec continua amb el seu quart lliurament. Des de 2014

l’estrena l’any 2007, la saga ha recaptat al món prop de 50 milions d’euros.

©Ikiru Films

Distribució del cinema exhibit a Catalunya segons la nacionalitat de la producció. 2014 Font: ICEC

5,2%

CATALUNYA*

16,6%

RESTA DE LʼESTAT

16,8%

RESTA DE LA UNIÓ EUROPEA

55,8%

ESTATS UNITS

5,6%

RESTA DEL MÓN

* (INCLOU PRODUCCIONS I COPRODUCCIONS CATALANES)

Amb més de 395.000 espectadors a Catalunya, El Niño ha estat la pel·lícula de producció catalana de més èxit a Catalunya i a Espanya el 2014.

35

Fulletó 2015.indd 35

18/12/15 13:06

Departament de Cultura - Direcció General de Creació i Empreses Culturals

Espectadors i recaptació dels cinemes a Catalunya. 2010 - 2014 Font: ICEC 25.000.000

150.000.000

141.350.368€ 136.874.883€ 131.842.538€

20.432.597

20.099.823

20.000.000

120.000.000

19.117.698

109.785.309€ 111.494.533€

RECAPTACIÓ

17.540.570

ESPECTADORS

16.296.702 15.000.000

90.000.000 2010

2011

2012

2013

2014

Espectadors i recaptació dels cinemes a Catalunya d’obres de producció catalana.

2010 - 2014 Font: ICEC 12.000.000

2.000.000

11.659.945

11.923.136 10.327.813 1.821.658

1.739.855

1.580.252

1.500.000

8.000.000

7.079.023

5.735.799

1.041.919

1.000.000

909.532 RECAPTACIÓ ESPECTADORS

500.000

2.000.000 2010

2011

2012

2013

2014

36

Fulletó 2015.indd 36

18/12/15 13:06

Catalunya Film Commission Es tracta d’un servei de la Generalitat de Catalunya adreçat als professionals de l’audiovisual nacionals i internacionals i als municipis i gestors d’espais de Catalunya per facilitar els rodatges arreu del territori i promoure’l com a espai de rodatge.

Rodatges a Catalunya. 2014

Rodatges a Catalunya (excepte Barcelona). 2014 Distribució per tipologia de les produccions

Font: ICEC

Font: ICEC

Rodatges a Barcelona Rodatges a la resta del territori català* TOTAL * S‘han eliminat les repeticions de produccions que han passat per més d‘un municipi.

3.057 736 3.793

123 FOTOGRAFIA 207 ESPOT PUBLICITARI 114 CURTMETRATGE / EXERCICI ACADÈMIC 51 ENTRETENIMENT / SÈRIE DE TV 56 DOCUMENTAL / REPORTATGE 69 VIDEOCLIP 17 CORPORATIU / INSTITUCIONAL 44 LLARGMETRATGE ( FICCIÓ I DOCUMENTAL) / TV MOVIE / MINISÈRIE 55 ALTRES FILMACIONS

©Lucia Faraig. 2015 Catalunya Film Commission (Institut Català de les Empreses Culturals)

El director Javier Ruiz Caldera dóna indicacions a Imanol Arias durant el rodatge a una masia de Castellterçol d’Anacleto, agente secreto, de Zeta Cinema.

37

Fulletó 2015.indd 37

18/12/15 13:06

Departament de Cultura - Direcció General de Creació i Empreses Culturals

EMPRESA

Arts Escèniques 5,27 M€

PRESSUPOST

L’activitat de l’Àrea de les Arts Escèniques centra tots els seus esforços en el desenvolupament de la cultura del teatre, la dansa i el circ en l’àmbit professional privat amb un clar objectiu: fomentar el creixement i la consolidació d’aquest sector. Si bé per a Catalunya les arts escèniques són una carta de presentació magnífica, és important continuar treballant per mantenir el seu alt nivell qualitatiu. És en aquest sentit que s’ha fet un esforç per treballar en noves vies de finançament i incentivar la recerca de nous públics.

La reformulació del sistema d’ajuts al sector escènic català i el replantejament dels convenis triennals amb sales, productores i companyies privades ha estat un dels eixos principals de treball de l’Àrea. Paral·lelament, s’han implementat nous sistemes de funcionament i de control financer dels tres plans integrals.

Actuacions 2015 Programes específics per àmbits creatius i culturals Arts Escèniques • Plans integrals de circ, dansa i arts escèniques i musicals

per a tots els públics.

• Conceptualització i implementació del següent: • Ajuts de caràcter pluriennal: producció teatral, circ i dansa.

• Ajuts a l’exhibició als teatres privats de Catalunya.

• Ajuts als joves creadors independents.

Línies de subvencions • Suports triennals a empreses d’arts escèniques

(producció de muntatge concret i desenvolupament de projectes teatrals).

• Línies de suport específiques per a produccions de teatre, circ i dansa.

• Suport a l’exhibició d’espectacles d’arts escèniques a les sales privades de Catalunya.

• Millora d’infraestructura o adquisició d’equipament.

• Consorci del Pla de Rehabilitació i Equipament de Teatres de Barcelona.

©David Ruano

Dades dels teatres de Barcelona. 2012-2015 Font: ADETCA

TEATRES BARCELONA

TEMPORADA 2012 / 2013

TEMPORADA 2013 / 2014

TEMPORADA 2014 / 2015

% DIF. 2013-2014 / 2014-2015

Espectadors

2.333.685

2.412.872

2.443.433

1,3%

Recaptació

51.212.144

53.731.686

57.644.175

7,3%

Espectacles

1.155

1.153

1.168

1,3%

Representacions

12.791

12.592

12.533

-0,5%

Rhum és l’espectacle que Joan Montanyès, «Monti», va deixar inacabat i que s’ha convertit en un homenatge al pallasso. S’ha pogut veure al Teatre Lliure i a altres teatres de Catalunya i de l’Estat.

38

Fulletó 2015.indd 38

18/12/15 13:06

Teatres de Catalunya segons la titularitat. 2014 Font: Departament de Cultura. 2014. Dades provisionals

PRIVATS

PÚBLICS

ENTITATS SENSE ÀNIM DE LUCRE

Barcelonès

36

14

4

54

Resta de Catalunya

4

101

6

111

40

115

10

165

Total Catalunya

TOTAL GENERAL

Espectacles i representacions d’arts escèniques als teatres de Catalunya. 2010-2014 Font: Departament de Cultura. 2014. Dades provisionals

15.000

15.488

16.404

Espectacles únics representats a Catalunya.

Distribució per gènere. 2014 Font: Departament de Cultura. 2014. Dades provisionals

221

ALTRES ARTS ESCÈNIQUES

1.105

TEATRE GENERAL

72

ÒPERA, OPERETA I SARSUELA

84

CIRC, PALLASSOS I MALABARISME

93

MÀGIA

16.682

169

16.595

TITELLES, OMBRES I TEATRE DʼOBJECTES

14.221 3.540 3.500

10.000

3.416 3.299

3.292

328

5.000

DANSA

3.157

208

TEATRE MUSICAL

2.280

TOTAL 0

3.000 2010 ESPECTACLES

2011

2012

2013

2014

REPRESENTACIONS

Espectadors als teatres de Catalunya. 2010-2014

Recaptació als teatres de Catalunya. 2010-2014

Font: Departament de Cultura. 2014. Dades provisionals

Font: Departament de Cultura. 2014. Dades provisionals

39

Fulletó 2015.indd 39

18/12/15 13:06

Departament de Cultura - Direcció General de Creació i Empreses Culturals

EMPRESA

Música 4,02 M€

PRESSUPOST

Les dades del sector mostren una certa recuperació en la venda de discos en format físic, després de molts anys de descens, i el manteniment del creixement del mercat digital.

Els grans festivals tenen una bona salut, que és més complicada en el cas de les sales de concert.

Per adequar-se a les necessitats dels grans festivals, amb pressupostos superiors als 500.000 €, els ajuts a fons perdut s’han reconvertit en ajuts reintegrables que es gestionen des de l’Àrea de Desenvolupament Empresarial. L’Àrea de Música dóna subvencions als festivals públics, és a dir, aquells que són de titularitat pública o bé que més del 50% del seu pressupost és públic, i als festivals i sales privades amb un pressupost inferior als 500.000 €.

Una altra novetat d’enguany és la línia d’ajut adreçada a les anomenades orquestres prioritàries, on s’han atorgat ajuts amb acords biennals a cinc tipologies d’orquestra en funció de la seva especialitat.

Actuacions 2015 Programes específics per àmbits creatius i culturals.

Música • Nou sistema de suport a les formacions musicals estables i a

les orquestres.

• Reforma de les eines de suport a la programació i als festivals.

• Reforma de la relació amb equipaments vinculats al Sistema Públic d’Equipaments Escènics i Musicals (SPEEM).

Línies de subvencions • Activitats de les formacions musicals estables de Catalunya.

• Activitats de les orquestres prioritàries de Catalunya.

• Activitats de les empreses discogràfiques catalanes.

• Festivals de naturalesa pública.

• Programació realitzada de música en viu de caràcter professional.

• Edició discogràfica i videogràfica de produccions musicals d’especial interès cultural o patrimonial.

• Subvencions a activitats professionals de recerca, formació, producció, exhibició i difusió de l’àmbit de la música.

• Aportacions reintegrables. Projectes de l’àmbit discogràfic o de producció musical.

• Aportacions reintegrables. Festivals o cicles musicals.

©Sònia Balcells

Música en viu a Catalunya*. 2012-2014 Font: SGAE

2012

2013

2014

Espectadors

5.188.781

4.701.365

4.497.482

Recaptació

41.605.255

38.990.342

42.352.864

17.963

16.411

15.329

Concerts

*No es recompta el nombre de concerts realitzats en el marc de macrofestivals, però sí que s’hi inclouen les dades d’espectadors i recaptació.

Entre les novetats de l’Institut Català de les Empreses Culturals d’enguany destaca el nou sistema de suport a les orquestres. A la imatge, l’Orquestra de Cadaqués.

40

Fulletó 2015.indd 40

18/12/15 13:06

Facturació del mercat discogràfic.

Distribució segons el suport. 2014

Exportacions de la indústria discogràfica estatal. 2014 (en milions d’euros)

Font: IFPI, Recording Industry in Numbers 2015

Font: Promusicae (productors socis de Promusicae). El 2014 s’introdueix un canvi metodològic que suposa una revisió a la baixa del total facturat per tots els anys.

MÓN

EUROPA

ESPANYA

POSICIÓ D’ESPANYA RÀNQUING MUNDIAL

13.659 M€

4.000 M€

135,8 M€

13

Físic

46%

51%

47%

12

Digital

46%

35%

35%

16

Drets editorials

6%

12%

17%

8

Sincronització

2%

2%

1%

15

-0,40%

-0,20%

15,18%

MÚSICA ENREGISTRADA

TOTAL VALOR

VARIACIÓ 2013/2014

VARIACIÓ 2013/2014

1,22 VENDES EN SUPORT FÍSIC (EXPORTACIONS)

-16,4%

4,62 VENDES A OPERADORS DIGITALS ESTRANGERS

18,5%

3,53 LLICÈNCIES

-2,5%

1,07 INGRESSOS PER CONCERTS FETS A LʼESTRANGER

-23%

10,44

TOTAL (0,8% VARIACIÓ)

Facturació del mercat digital.

Distribució per format. 2014

Primers països de destinació de les exportacions estatals. 2014 (la UE es considera una única destinació)

Font: IFPI, Recording Industry in Numbers 2015

Font: Promusicae

EUA

30%

UE

LLATINOAMÈRICA

31%

ALTRES DESCÀRREGUES

DESCÀRREGUES DʼÀLBUM SENCER

DESCÀRREGUES DE CANÇONS

MÒBIL

MÈXIC

STREAMING PER SUBSCRIPCIÓ

STREAMING AMB PUBLICITAT

ARGENTINA

ALTRES

1%

1% 11%

24%

10% 2%

27%

4%

33,4% 18% 7%

COLÒMBIA

3,4%

VENEÇUELA

0,7%

XILE

2,9%

BRASIL

1,4%

ALTRES

ALTRES

4%

ANDORRA

3%

JAPÓ

1%

31%

UNIÓ EUROPEA

21% 2%

28% 3%

36% 23% 9%

37%

12%

11% 1% MÓN

33,4%

40% EUROPA

LLATINOAMÈRICA

ESPANYA

30%

EUA

41

Fulletó 2015.indd 41

18/12/15 13:06

Departament de Cultura - Direcció General de Creació i Empreses Culturals

EMPRESA

Llibre 1,26 M€

PRESSUPOST

Com en altres sectors de la cultura, en el sector del llibre es detecta una certa millora en el consum. Per reforçar aquest canvi de tendència, a més de les accions pròpies del Pla Nacional de la Lectura 2012-2016, liderat per la Institució de les Lletres Catalanes, el 2015 s’ha impulsat el Pla Integral del Sector del Llibre.

Aquest pla, dissenyat amb tots els agents del sector, té com a finalitat consolidar la indústria, ajudar a desenvolupar les noves vocacions d’editors i llibreters, incentivar la compra de llibres i incrementar l’índex de lectura de la població catalana, actualment d’un 65,3%.

Actuacions 2015 Programes específics per àmbits creatius i culturals Llibre • Impuls del Pla Integral del Sector del Llibre.

• Creixement de les línies de suport a la producció a través

d’aportacions reintegrables vinculades a una solidesa empresarial més important.

• Esdeveniments estratègics internacionals (Fira del Llibre de Frankfurt, Fira del Llibre Infantil de Bolonya i Fira del Llibre de Guadalajara) i mapa de fires del llibre de Catalunya.

• Suport a les llibreries, mitjançant el Pla Llibreriactiva (Escola de Llibreria, línia d’ajuts per a la modernització de les llibreries, suport a les activitats del Gremi de Llibreters de Catalunya).

• Seguiment del Pla Nacional de la Lectura.

D’altra banda, des del Departament de Cultura es vol aconseguir que Barcelona sigui declarada capital editorial per la UNESCO.

Línies de subvencions

Quant a les subvencions, la novetat d’enguany és la creació d’una línia específica per a editorials de música.

interès cultural.

• Producció editorial en llengua catalana o occitana.

• Producció i activitats d’editorials de música.

• Aportacions reintegrables. Projectes i plans editorials.

• Modernització de les llibreries.

• Producció editorial en llengua catalana o occitana d’especial

Dades bàsiques de les editorials catalanes.

2010-2014 Font: Comercio Interior del Libro en España 2014. Federació de Gremis d’Editors d’Espanya

NOMBRE D’EDITORIALS

OCUPACIÓ GENERADA

FACTURACIÓ DEL MERCAT ESTATAL*

2010

288

5.488

1.434,97

2011

286

5.290

1.332,45

2012

272

4.907

1.208,99

2013

279

4.498

1.054,48

2014

267

4.549

1.059,94

*En milions d’euros La novel·la romàntica de Xavier Bosch va ser el llibre més venut per Sant Jordi el 2015. Imatge d’Editorial Planeta, SA. Cortesia de Grup Planeta.

42

Fulletó 2015.indd 42

18/12/15 13:06

Títols editats i títols en catàleg de les editorials catalanes. 2010-2014 Font: Comercio Interior del Libro en España 2014.

Federació de Gremis d’Editors d’Espanya

TÍTOLS EDITATS

% EN CATALÀ

TÍTOLS EN CATÀLEG

% EN CATALÀ

2010

34.414

33,20%

188.988

31,10%

2011

33.970

32,90%

200.458

31,60%

2012

31.759

26,80%

213.800

30,90%

2013

33.446

26,15%

244.825

30,54%

2014

35.429

27,15%

258.435

30,69%

Distribució del mercat editorial estatal segons procedència de l’empresa. 2014 (en % de facturació) (Font: Comercio Interior del Libro en España 2014.

Federació de Gremis d’Editors d’Espanya)

48,3%

2,6%

CATALUNYA

PAÍS BASC

1,9%

ANDALUSIA

1,2%

GALÍCIA

43,3%

1,5%

MADRID

PAÍS VALENCIÀ

1,2%

Cada any, l’Àrea del Llibre recull en un fullet la informació sobre el calendari de fires del llibre a Catalunya.

CASTELLA I LLEÓ

43

Fulletó 2015.indd 43

18/12/15 13:06

Departament de Cultura - Direcció General de Creació i Empreses Culturals

EMPRESA

Arts Visuals 0,45 M€

PRESSUPOST

Dins de l’Àrea d’Empreses, l’Àrea de les Arts Visuals se centra sobretot en el suport a les galeries i les fires d’art, però amb una mirada transversal que inclou tota la cadena de valor.

Així, s’ha treballat amb l’Àrea de Creació per constituir la Taula d’Impuls del Pla Integral d’Arts Visuals, amb l’objectiu d’articular un tractament integral i específic de les arts visuals contemporànies a Catalunya. Es vol generar un projecte compartit per tot el sector que doni resposta a les seves necessitats actuals i de futur.

D’altra banda, amb l’Àrea de Mercats s’ha treballat en una reconversió de l’ajut per a l’assistència a fires, festivals i mercats en un ajut integral a la internacionalització específic per a galeries. La nova línia passa d’automàtica a competitiva i es gestiona des de l’Àrea de Mercats.

Enguany també s’ha col·laborat en la posada en marxa a Barcelona del Gallery Weekend, que ja té lloc a altres ciutats europees.

Mercat de l’art a Espanya. Vendes de galeries d’art espanyoles per canals de distribució.

Espanya. 2013 Font: Mercado del arte 2014. Fundación Arte y Mecenazgo

2%

EN SUBHASTA

4%

PRIVADES

1%

EN LÍNIA

58%

A GALERIES

Actuacions 2015 Programes específics per àmbits creatius i culturals.

Arts Visuals • Suport als esdeveniment estratègics existents d’estímul del

mercat de l’art a Catalunya (LOOP Fair i LOOP Festival, fira Swab i Arts Libris).

• Suport a projectes cohesionadors del sector (Premis GAC – Nit del Galerisme) i de desenvolupament professional (Talking Galleries).

• Col·laboració amb el nou esdeveniment Barcelona Gallery Weekend.

• Suport a la participació conjunta de les galeries catalanes a l’Art International Istanbul.

Línies de subvencions • A les galeries d’art de Catalunya per a l’adquisició o millora d’equipament tecnològic.

• A les galeries d’art de Catalunya per a projectes d’internacionalització.

Mercat de l’art mundial. Quotes de mercat per països. 2013 Font: Mercado del arte 2014. Fundación Arte y Mecenazgo

60,6% REGNE UNIT 18,7% FRANÇA 4,8% ALEMANYA 2,3% ITÀLIA 2,2% ÀUSTRIA

17%

A FIRES DʼART DʼESPANYA

2,1% ESPANYA 2% SUÈCIA 1,1% PAÏSOS BAIXOS 1% BÈLGICA

18%

A FIRES DʼART INTERNACIONAL

5,3% RESTA DE LA UNIÓ EUROPEA

44

Fulletó 2015.indd 44

18/12/15 13:06

Fires d’art a Catalunya. 2014

Dades bàsiques de les galeries d’art a Catalunya. 2013

Font: ICEC

Font: Departament de Cultura

Galeries d’art

144

Personal

260

Superfície total (m2)

24.978

Nombre d’exposicions

1.007

Artistes que hi han exposat

3.617

GALERIES

ARTISTES

OBRES

MITJANS ACREDITATS

VISITANTS

LOOP FAIR

46 galeries

49

45

80

5.400

LOOP FESTIVAL

74 espais / 14 galeries

361

405

80

130.000

SWAB

61 galeries

200

600

60

18.000

90 expositors / 12 galeries

430

900

58

10.500

ARTS LIBRIS

PLA INTEGRAL DE LES ARTS VISUALS L’any 2015 ha quedat constituïda la Taula d’Impuls del Pla Integral d’Arts Visuals, promoguda per l’Àrea de les Arts Visuals, juntament amb la Unitat de Coordinació de Programes Transversals i l’Àrea de Creació. L’objectiu de la taula és impulsar diverses accions i fer-ne el seguiment, amb la finalitat d’articular un tractament integral de tots els elements vinculats a les arts visuals contemporànies de Catalunya.

El Pla Integral de les Arts Visuals neix amb la voluntat d’esdevenir un document de treball consensuat amb el sector i amb els seus protagonistes, i disposa d’un calendari d’implementació i una comissió de coordinació i seguiment. Com a resultat de l’informe de diagnosi Les arts visuals a Catalunya (2014), es proposa un nou marc per a les arts visuals:

45

Fulletó 2015.indd 45

18/12/15 13:06

Departament de Cultura - Direcció General de Creació i Empreses Culturals

EMPRESA

Digital 0,93 M€

PRESSUPOST

Com diu la UNESCO, avui dia és imprescindible “connectar el coneixement i l’experiència dels productors culturals amb les xarxes i les possibilitats que ofereix l’economia digital”. Per això, el 2013 el Departament de Cultura va presentar el Pla de Cultura Digital.

Hem treballat amb tota la constel·lació d’esdeveniments que tenen lloc al nostre país, amb les empreses de videojocs i apps culturals, però també amb les empreses tradicionals que volen potenciar el seu vessant digital. També hem comptat amb el Blog de Cultura Digital i el Butlletí de Cultura Digital, per fer arribar als sectors culturals les darreres tendències en tecnologia, innovació i digitalització.

El 2014 es van posar en marxa els préstecs participatius digitals. Una nova forma de finançament on es donen préstecs a joves empreses de cultura digital que han de presentar el seu projecte a una comissió d’inversors i especialistes. Com ha novetat del 2015, s’ha creat una línia d’aportacions reintegrables específica per a videojocs i multimèdia.

Actuacions 2015 Programes específics per àmbits creatius i culturals. Digital • Pla de Cultura Digital.

• Digital 4C. • Col·laboració en el premi al millor videojoc per commemorar el 1714.

• Catàleg d’empreses de videojocs a Catalunya 2014.

• Posada en marxa, juntament amb Caixa Capital Risc i Incubio, del projecte GameBCN, una incubadora d’empreses de videojocs que funciona d’octubre a març.

• Coorganització del Gamelab a la Filmoteca de Catalunya.

• Col·laboració en el projecte Sónar +D.

Línies de subvencions • Programa de préstecs participatius.

• Aportacions reintegrables. Projectes de l’àmbit dels videojocs i els multimèdia.

Empreses de videojocs a Catalunya. 2014 Distribució del sector segons tipus d’empresa

Facturació de videojocs Espanya. 2014 (en milions d’euros)

Font: Elaboració pròpia. Dades estimades a partir de SABI

Font: AEVI

Empreses mitjanes i grans

NOMBRE D’EMPRESES

NOMBRE DE TREBALLADORS

FACTURACIÓ

23

690

78.551.821

Pimes i microempreses

67

382

34.715.789

Total per activitat

90

1.072

113.267.610

301

HARDWARE

241

SOFTWARE JOCS MÒBIL I ONLINE

364

SOFTWARE SUPORT FÍSIC

90

ACCESSORIS

996 TOTAL

46

Fulletó 2015.indd 46

18/12/15 13:06

DIGITALITZACIÓ EN ELS SECTORS TRADICIONALS

Pantalles de cinema a Catalunya. 2015*

Distribució de les descàrregues de música gravada a Espanya. 2012-2014

Font: Cens de Sales de Cinema de l’AIMC

Font: SGAE. Base: han descarregat arxius musicals d’internet en els últims tres mesos

CONVENCIONAL

DIGITAL

3D

TOTAL

2012

2013

2014

483

457

128

483

Amb pagament

12,0%

7,9%

5,9%

Girona

84

81

18

84

Sense pagament

88,0%

90,8%

94,1%

Lleida

45

40

5

45

NS/NC

Tarragona

95

93

19

95

707

671

170

707

Barcelona

TOTAL

1,3%

*Dades fins a l’abril 2015

Dades de les editorials catalanes a Espanya en format digital. 2012-2014 Font: Federació de Gremis d’Editors d’Espanya

2012

2013

2014

8.700

12.093

12.120

Títols digitalitzats del fons de catàleg

24.455

33.888

38.554

Títols comercialitzats en format digital

22.440

27.897

39.465

Facturació per venda en format digital (en milions d’euros)

32,00

34,40

39,80

Títols editats en format digital

L’equip de MonkingMe ha obtingut un préstec participatiu de l’Àrea Digital de l’ICEC per posar en marxa el seu projecte de web de descàrrega legal i gratuïta de música.

47

Fulletó 2015.indd 47

18/12/15 13:06

Departament de Cultura - Direcci贸 General de Creaci贸 i Empreses Culturals

Estand paraigua dels professionals catalans a la fira Babel Med Music 2015.

48

Fullet贸 2015.indd 48

18/12/15 13:06

Mercats 49

Fullet贸 2015.indd 49

18/12/15 13:06

Departament de Cultura - Direcció General de Creació i Empreses Culturals

Mercats 3,81 M€

PRESSUPOST

L’Àrea de Mercats té com a objectiu augmentar la competitivitat de les empreses culturals en els mercats nacional i internacional, millorar les condicions d’accés als mercats i reforçar el tram central de la cadena de valor de la cultura (B2B).

Durant el 2015 s’ha consolidat el procés d’harmonització i de coordinació dels mercats estratègics de les arts escèniques i musicals a Catalunya, que passen a dependre orgànicament de l’Àrea de Mercats. També el 2015 s’ha creat una nova línia d’ajut als projectes d’internacionalització de les empreses culturals catalanes, amb la voluntat d’oferir un suport més ampli a les diverses accions relacionades amb l’accés als mercats exteriors.

Les oficines a París, Berlín, Londres i Brussel·les són fonamentals per promoure la cultura catalana a l’exterior i Europa Creativa Desk s’encarrega d’assessorar els professionals catalans sobre els subprogrames europeus Cultura i Media.

Actuacions 2015 Eines per promoure el B2B i la internacionalització • Assessorament i consultoria.

• Accions específiques de formació per accedir als mercats (amb el Servei de Desenvolupament Empresarial, SDE).

• Prospecció de mercats.

• Mapatge europeu del teatre familiar.

• Accions i eines de màrqueting, difusió i comunicació per als sectors culturals.

• Activitats de sensibilització i jornades per promoure la internacionalització (Breakfast Club).

• Assessorament sobre els ajuts d’Europa Creativa.

Línies de subvencions • Projectes d’internacionalització d’empreses o entitats

culturals (arts escèniques, música, llibre, videojocs).

• Línia específica per a projectes d’internacionalització de galeries d’art.

• Altres ajuts singulars per promoure activitats de mercat.

Mercats internacionals • Presència als principals mercats i fires internacionals 2015: • Llibre: Bolonya, Frankfurt i Guadalajara (Mèxic).

• Audiovisual: Canes, Annecy, Berlín.

• Música: Eurosonic, SXSW, Babel Med Music, jazzahead!, Classical:NEXT, Midem, WOMEX, Visa For Music.

• Arts escèniques: Friburg, FETEN, Chalon, Au Bonheur des Mômes, Fira Internacional de Teatre i Dansa d’Osca, Greenwich+Docklands, Eindhoven.

• Arts visuals: Art Istanbul.

• Videojocs: Game Connection (París).

• Internacionalització de l’audiovisual català mitjançant la marca Catalan Films & TV. • Presència en xarxes internacionals (European Talent Exchange Programme, ETEP), International Network for Contemporary Performing Arts, IETM).

Mercats nacionals • Gestió dels mercats estratègics de les arts escèniques i musicals a Catalunya: • FiraTàrrega.

• Mercat de Música Viva de Vic. • Sismògraf (Olot, novetat del 2015).

• La Mostra d’Igualada.

• Trapezi (Reus).

• Fira Mediterrània de Manresa

• Suport a altres mercats i activitat professional en diversos esdeveniments: • Primavera Sound / PrimaveraPRO. • DocsBarcelona.

• Cartoon 360.

• Anima’T. • B’Ars (VFX Fair).

• Espai de Carrer de Viladecans.

• Festival Grec / International Performing Arts Meeting.

• SÂLMON< Festival – FID. • MEDIMED.

Unitat específica dedicada a promoure els ajuts europeus • Europa Creativa (programa de la Unió Europea): Cultura i Media.

50

Fulletó 2015.indd 50

18/12/15 13:06

GESTIÓ DE MERCATS ESTRATÈGICS

Fira Tàrrega

La Mostra d’Igualada

La fira internacional de referència per als professionals i els amants de les arts de carrer.

8-11 de setembre de 2016

Principal mercat a Catalunya dedicat als públics infantil i juvenil.

7-10 d’abril de 2016

DADES 2015

DADES 2015

Actuacions

248

Actuacions

117

Professionals

909

Professionals

473

Espectadors

190.000

Espectadors

35.000

Mercat de Música Viva de Vic

Trapezi

Trobada per als professionals del sector de la música.

15-18 de setembre de 2016

Cita professional de referència per a les arts del circ a Catalunya i a Espanya.

12-15 de maig de 2016

DADES 2015 Concerts Professionals Espectadors

DADES 2015 57

Actuacions

696

Professionals

110.000

Espectadors

70 58 100.000

Sismògraf

Fira Mediterrània

Nou mercat el 2015 a partir del festival Sismògraf, que vol ser la referència de la dansa contemporània a Catalunya i la seva finestra al món.

31 de març-3 d’abril de 2016

Una mirada actual a la cultura popular i a les músiques del món amb el focus a la Mediterrània.

6-9 d’octubre de 2016

DADES 2015 Actuacions Professionals Espectadors

DADES 2015 41 133 11.500

Actuacions Professionals Espectadors

98 1.115 100.000

51

Fulletó 2015.indd 51

18/12/15 13:06

Departament de Cultura - Direcció General de Creació i Empreses Culturals

PRESÈNCIA INTERNACIONAL

Presència de l’ICEC en fires internacionals. 2014

Actuacions d’artistes catalans. 2014

Font: ICEC

Font: ICEC

Durant l’any 2014, l’Àrea ha assistit a 61 fires en 11 indrets (Alemanya, Àustria, Bèlgica, Canadà, Catalunya, Estat espanyol, Estats Units, França, Marroc, Països Baixos i Regne Unit). En 25 d’aquestes fires, l’Àrea de Mercats s’ha responsabilitzat de la producció d’un estand promocional o bé de l’organització d’accions de treball en xarxa professional.

FIRES AMB ESTAND O ACCIÓ DIRECTA

Arts escèniques

VISITES DE PROSPECCIÓ

TOTAL FIRES

7

16

23

10

9

19

Multidisciplinari

2

3

5

Llibre

2

3

5

Arts visuals

1

4

5

1

1

36

61

Música

Digital Audiovisual

3

TOTAL

3

25

Actuacions d’artistes catalans en gires internacionals.

Per països Alemanya

457

Benelux

180

França

536

Regne Unit

73

Resta d’Europa

200

Llatinoamèrica

99

Àsia i Oceania

19

Amèrica del Nord

39

TOTAL

1.603

Actuacions d’artistes catalans en gires internacionals.

Per gènere 132 537 DANSA

MÚSICA

154

ARTS DE CARRER

Ajuts per a l’assistència a fires, festivals i mercats internacionals. 2014 Font: ICEC

IMPORT CONCEDIT

FIRES

BENEFICIARIS

Arts escèniques

14

16

8.722,64 €

Arts visuals

50

44

348.843,69 €

Llibre

27

75

175.813,15 €

Música

20

45

63.569,65 €

TOTAL

6

3

5.515,92 €

117

177

602.465,55 €

499

TEATRE

1.603

TOTAL

©Melody Smith/Che Sudaka

Videojocs

281

CIRC

Che Sudaka és el grup català amb més actuacions internacionals el 2014.

52

Fulletó 2015.indd 52

18/12/15 13:06

Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya Objectius

Accions

• Promoure la internacionalització.

• Enfortir la capacitat financera cultural.

• Impulsar la innovació.

• Estimular la creació de nous públics.

• Millorar la mobilitat i la circulació de creadors i de producte

Equip d’informació i d’assessorament en projectes europeus Per part de l’ICEC, a les empreses i els professionals del sector.

cultural.

Accelerador de projectes europeus Acompanyament dels projectes per accedir a fons europeus.

Jornades i EuropeCalls Sessions quinzenals d’assessorament sobre diferents programes i línies d’ajut de la Comissió Europea.

Pressupost Europa Creativa 2014-2020

Ajuts SUBPROGRAMA CULTURA

13%

FONS DE GARANTIA (A PARTIR DE 2016)

65%

SUBPROGRAMA MEDIA

Ajuts als projectes de cooperació europeus Ajuts a les plataformes europees Ajuts a les xarxes europees Ajuts als projectes de traducció literària SUBPROGRAMA MEDIA

Suport al desenvolupament de projectes individuals i a paquets de projectes Suport a la programació televisiva d’obres audiovisuals europees Suport a la distribució transnacional de pel·lícules europees.

Distribució selectiva Suport als festivals de cinema Suport a l’accés a mercats

31%

SUBPROGRAMA CULTURA

Suport al desenvolupament d’audiències Suport a les plataformes de vídeo a la carta

1.460 M€

TOTAL 2014-2020

Suport a les xarxes d’exhibició Suport al desenvolupament de videojocs Suport als fons de coproducció

53

Fulletó 2015.indd 53

18/12/15 13:06

Departament de Cultura - Direcció General de Creació i Empreses Culturals

Actuació de La Pegatina al Mercat de Música Viva de Vic 2015.

54

Fulletó 2015.indd 54

18/12/15 13:06

©Pere Masramon

Públics 55

Fulletó 2015.indd 55

18/12/15 13:06

Departament de Cultura - Direcció General de Creació i Empreses Culturals

Públics 0,8 M€

PRESSUPOST

La fidelització i la creació de públics per a la cultura és un dels objectius prioritaris de les polítiques culturals actuals. D’una banda, es vol aprofundir en el coneixement de les audiències (enquestes, segmentació, ús de les xarxes socials i d’eines digitals, etc.) i, de l’altra, es potencien les actuacions que impliquen el públic (tallers d’espectadors, xerrades, activitats), amb incidència en els preus per contrarestar els efectes de la crisi i incentivar la demanda. Així, les darreres dades de consum a Catalunya mostren una certa recuperació, paral·lela a la incipient recuperació econòmica, que caldrà veure com evoluciona.

L’Àrea de Públics vol contribuir a aquesta necessitat social i de sector amb Escena 25, una campanya adreçada als joves i que el 2015 celebra la seva tercera edició; amb el projecte del Carnet Cultural de Catalunya, que vol millorar l’accés a la cultura; i amb la nova línia de subvencions per a la creació de públics. A més, l’Àrea ha impulsat un estudi sobre la gestió de públics dels equipaments nacionals catalans i manté el blog Públics culturals. Connectant comunitats, com a eina de comunicació i coneixement sobre aquesta temàtica.

Actuacions 2015 Consolidació de les polítiques relatives amb els públics • Projecte de creació del Carnet Cultural de Catalunya vinculat a la Xarxa de Biblioteques.

• Blog Públics Culturals. Connectant comunitats.

• Integració dels equipaments nacionals en una política de públics unificada.

• Dies internacionals (dansa, teatre, etc.).

• Accions d’impuls a públics específics (Escena 25).

Línia de subvenció • Creació de públics per a la cultura.

Formació • Taller de Viquipèdia per a professionals del sector editorial.

• Caixa d’eines digitals. Comunica’t amb el teu públic.

• Màrqueting cultural II. Canvi de mentalitat, parlem amb el públic des de l’inici.

Formació 2015

Formació 2014

• Taller de Viquipèdia per a professionals del sector editorial, 24

• De cara al públic. Post-Escena 25, 30 de gener de 2014.

• L’exhibició cinematogràfica en un món digital, 20 de juny de

de març de 2015.

• Caixa d’eines digitals. Comunica’t amb el teu públic, 9 de juliol de 2015.

• Màrqueting cultural II. Canvi de mentalitat, parlem amb el públic des de l’inici, 29 d’octubre de 2015. (S’organitza amb la consultoria Asimétrica per segona vegada).

2014.

• Jornada de màrqueting cultural. Conèixer l’usuari i connectar amb la comunitat, 23 d’octubre de 2014.

• El taller d’espectadors, 13 de novembre de 2014.

• Viquipèdia i el coneixement obert: com es poden obrir continguts perquè s’aprofitin legalment a la xarxa, 11 de desembre de 2014.

Vegeu informació addicional i continguts de les jornades a http://sde.cultura.gencat.cat/cultura.

56

Fulletó 2015.indd 56

18/12/15 13:06

Miquel Valls explica els tallers d’espectadors que organitza Agost Produccions al Temporada Alta, a la fira Trapezi, al Mercat de les Flors i al Festival Grec, entre altres esdeveniments.

Projecte: Carnet Cultural de Catalunya El Carnet Cultural de Catalunya serà l’eina de coneixement del públic, que partirà del carnet únic de biblioteques, amb 3,5 milions d’usuaris, i permetrà fer un estudi del perfil sociodemogràfic dels usuaris i saber quines són les seves preferències culturals, així com el canal per poder dialogar i poder oferir informació segmentada en funció de les preferències de l’usuari.

Blog Públics Culturals. Connectant Comunitats Aquest blog vol ser una eina de comunicació entre els agents culturals i els públics que permeti interaccionar i convidar a la creació i la fidelització d’audiències amb l’objectiu d’esdevenir un punt de trobada i de diàleg entre comunitats per facilitar l’accés a la cultura.

Accions: ESCENA 25 Escena 25 és una campanya de promoció de la música i les arts escèniques entre els joves catalans, fruit de la col·laboració entre el Departament de Cultura i els equipaments catalans, amb la complicitat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

El 2014, any de la segona edició d’Escena 25, es guanya en nombre de joves, d’espectacles i de reserves fetes. Així, s’hi van inscriure 35.703 joves, 103 sales hi van participar oferint una programació de 296 espectacles, i el total de reserves va ser de 12.848.

El 2015 se’n prepara la 3a edició, de l’1 d’octubre al 30 de novembre.

Línia de subvencions de creació de públics de la cultura Nova línia de suport al foment de projectes i activitats adreçats a la creació, la captació o l’increment de públics de la cultura a Catalunya, amb dues modalitats: la formació no professional en els llenguatges artístics, i el suport a l’organització de premis, concursos o gales d’inauguració de temporada.

57

Fulletó 2015.indd 57

18/12/15 13:06

Departament de Cultura - Direcció General de Creació i Empreses Culturals

RÀNQUINGS DE CONSUMS CULTURALS A CATALUNYA TEATRE Obres exhibides a Barcelona. Espectadors i recaptació. 2014 Font: ADETCA

ESPECTADORS Mar i cel

RECAPTACIÓ

106.112

3.164.237

La ratonera

81.119

1.382.017

El crèdit

72.616

1.579.709

Sister Act

64.569

2.842.124

La gran ilusión

55.100

1.119.738

Obres exhibides a Barcelona en sales de menys de 200 localitats. Espectadors i recaptació. 2014 Font: ADETCA

ESPECTADORS

RECAPTACIÓ

Els homes són de Mart i les dones de Venus

8.279

128.455

Hypnos, la otra realidad - Luis Pardo

7.291

95.288

Todo sobre mi pene

6.196

65.400

L’encarregat

6.144

95.251

Agencia matrimonial

6.026

55.187 El 2014 més de 100.000 persones van veure Mar i cel al Teatre Victòria, en el tercer muntatge de Dagoll Dagom d’aquest clàssic de Guimerà.

Obres exhibides a Barcelona de producció catalana. Espectadors i recaptació. 2014* Font: ADETCA

ESPECTADORS

RECAPTACIÓ

Mar i cel

106.112

3.164.237

El crèdit

72.616

1.579.709

Bits

51.421

1.388.898

Super3 El Musical

50.031

926.810

La gran ilusión

49.994

1.031.277

*Totes les obres són en català excepte La gran ilusión

58

Fulletó 2015.indd 58

18/12/15 13:06

CINEMA ©Zeta Cinema, SL

Pel.lícules exhibides a Catalunya.

Espectadors i recaptació. 2014 Font: ICEC

ESTRENA

ESPECTADORS

RECAPTACIÓ

Ocho apellidos vascos

14/03/2014

1.556.677

9.833.390,15

El amanecer del planteta de los simios

17/07/2014

464.318

2.909.296,73

El niño

29/08/2014

397.500

2.535.913,08

Maléfica

30/05/2014

392.941

2.356.170,03

Lucy

22/08/2014

383.575

2.427.043,88

Pel.lícules de producció catalana exhibides a Catalunya. Espectadors i recaptació. 2014 Font: ICEC

ESTRENA

ESPECTADORS

RECAPTACIÓ

El niño

29/08/2014

395.711

2.527.667.93

Mortadelo y Filemón contra Jimmy el Cachondo

27/11/2014

98.743

679.040,43

Perdona si te llamo amor

19/06/2014

71.650

417.046,86

Rec 4 Apocalipsis

31/10/2014

49.060

323.846,34

L'endemà

14/11/2014

34.343

223.502,55

Javier Fesser ha portat a la gran pantalla els incombustibles agents creats per Ibáñez a Mortadelo y Filemón contra Jimmy el Cachondo.

Pel.lícules en català exhibides a Catalunya.

Espectadors i recaptació. 2014 Font: ICEC

ESTRENA

ESPECTADORS

RECAPTACIÓ

L'endemà

04/09/2014

36.803

208.720,85

Operació Cacauet

22/08/2014

33.461

185.481,28

Com entrenar el teu drac 2

01/08/2014

26.041

144.188,17

Dragon Ball Z: Battle of Gods

30/05/2014

25.489

163.990,36

Stand by me Doraemon

19/12/2014

24.410

152.530,22

59

Fulletó 2015.indd 59

18/12/15 13:06

Departament de Cultura - Direcció General de Creació i Empreses Culturals

LLIBRE Llibres més venuts a Catalunya en català. 2014* Font: GFK

TÍTOL

AUTOR

EDITORIAL

L’analfabeta que va salvar un país

Jonas Jonasson

La Campana

Wonder

R. J. Palacio

La Campana

Victus

Albert Sánchez Piñol

La Campana

L’altra

Marta Rojals

La Magrana

És l’hora dels adéus?

Xavier Sala i Martín

Rosa dels Vents

*Totes les editorials són catalanes

Llibres més venuts a Catalunya en castellà.

2014* Font: GFK

TÍTOL

AUTOR

EDITOR

Bajo la misma estrella

John Green

Nube de Tinta

Yo fui a EGB

Jorge Díaz / Javier Ikaz

Plaza & Janés

El umbral de la eternidad

Ken Follett

Plaza & Janés

Cincuenta sombras de Grey (Cincuenta sombras I)

E. L. James

Debolsillo

Dispara, yo ya estoy muerto

Julia Navarro

Plaza & Janés

Publicada el gener del 2014, la segona novel·la de Marta Rojals va ser un dels llibres més venuts de l’any a Catalunya.

*Totes les editorials són catalanes

60

Fulletó 2015.indd 60

18/12/15 13:06

MÚSICA Discos d’artistes catalans més venuts a Catalunya. 2014 Font: Anuari de la música i l’espectacle als Països Catalans, 2015. Enderrock

UNITATS VENUDES

GRUP/ARTISTA

TÍTOL

Diversos artistes

El disc de La Marató 2014

Manolo García

Todo es ahora

80.000

Joan Manuel Serrat

Antología desordenada

40.000

Diversos artistes

Oh Happy Day 2

27.000

Sílvia Pérez Cruz i Raül Fernández Miró

Granada

20.000

177.746

VIDEOJOCS

Sílvia Pérez Cruz i Raül Fernández Miró, una col·laboració de fa anys que ha cristal·litzat en aquest exitós treball d’estudi.

Videojocs més venuts a Catalunya. 2014 Font: GFK

POS.

TÍTOL

MARCA

PLATAFORMA

UNITATS VENUDES

VENDES (EN €)

1

FIFA 15

Electronic Arts

PS3

33.804

2.119.379

2

FIFA 15

Electronic Arts

PS4

23.237

1.402.500

3

Minecraft

Sony

PS3

21.707

419.353

4

Grand Theft Auto V

R*

PS3

21.162

1.089.353

5

Call of Duty: Advanced Warfare

Activision

PS3

19.201

1.134.307

©clement127

Fifa 15, en les seves versions per a PS3 i PS4, va ser el videojoc més venut a Catalunya el 2014.

61

Fulletó 2015.indd 61

18/12/15 13:06

Departament de Cultura - Direcció General de Creació i Empreses Culturals

Elena Gadel a l’exitós muntatge d’El Petit Príncep de La Perla 29.

(Premi Butaca 2015).

62

Fulletó 2015.indd 62

18/12/15 13:06

漏David Ruano

+ Info 63

Fullet贸 2015.indd 63

18/12/15 13:06

Departament de Cultura - Direcció General de Creació i Empreses Culturals

Dades macroeconòmiques Dades econòmiques de les empreses culturals.

Catalunya. 2013. Per dominis culturals Font: Idescat i Departament de Cultura, a partir de dades de l’Enquesta industrial d’empreses i de l’Enquesta anual de serveis de l’INE

NOMBRE D’EMPRESES

VOLUM DE NEGOCI (en milions d’euros)

VALOR AFEGIT BRUT* (en milions d’euros)

118

97,14

124,63

Llibres i premsa

6.288

2.296,65

751,91

Arts visuals

7.007

489,75

276,13

Arts escèniques i musicals

1.549

404,53

182,37

Audiovisual i multimèdia

1.960

1.843,18

552,29

Arquitectura

9.190

398,52

186,08

Publicitat

5.006

1.504,49

731,82

Altres serveis relacionats amb cultura

1.355

1.488,53

218,39

Activitats industrials relacionades amb cultura

1.233

1.161,66

446,42

33.706

9.684,45

3.470,04

Patrimoni, arxius i biblioteques

Total % del VAB de les activitats culturals respecte de l’economia catalana

1,9%

*Magnituds estimades a preus bàsics

Treballadors en l’àmbit cultural i creatiu.

Catalunya. 2012-2015. Dades semestrals Font: Idescat i Departament de Cultura 200.000

5,1%

5,2%

5,1%

4,9%

150.000

4,7%

4,7%

5%

4,7%

% DʼOCUPATS EN CULTURA RESPECTE DEL TOTAL DʼOCUPATS A CATALUNYA

TREBALLADORS AL SECTOR CULTURAL

1R SEM 2015 148.000

2N SEM 2014 159.500

1R SEM 2014 153.800

2N SEM 2013 154.500

1R SEM 2013 138.500

0

2N SEM 2012 141.500

50.000

1R SEM 2012 144.500

100.000

4%

150.600

3R TRIM 2015

64

Fulletó 2015.indd 64

18/12/15 13:06

Saldo de la balança comercial de les indústries culturals. Catalunya i Espanya.

2011 - gener/setembre 2015 Font: ICEX (en milions d’euros)

2011

2012

2013

2014

Gener/ Setembre 2015

Gener/Setembre 2015 (%) CATALUNYA/ESPANYA

Exportacions

493,1

463,6

475,3

480,9

335,8

45,4%

Importacions

322,7

283,7

310,6

324,1

246,3

26,3%

Saldo

170,4

179,9

164,7

156,8

89,5

CATALUNYA

Exportacions i importacions de les indústries culturals. Catalunya 2011 - gener/setembre 2015 Font: ICEX (en milions d’euros) 500 400 300

2011

2012

EXPORTACIONS

2013

2014

246,3

335,8

324,1

480,9

310,6

475,3

283,7

0

463,6

493,1

100

322,7

200

Gener a setembre 2015

IMPORTACIONS

Saldo comercial de les indústries culturals.

Catalunya i Espanya 2011 - gener/setembre 2015 Font: ICEX (en milions d’euros)

89,5

200

-195,5

-35,3

-214,5

156,8

164,7

179,9 -147,6

-100

-256,3

0

170,4

100

-200

-300 CATALUNYA

2011

2012

2013

2014

Gener a setembre 2015

ESPANYA

65

Fulletó 2015.indd 65

18/12/15 13:06

Departament de Cultura - Direcció General de Creació i Empreses Culturals

Consums culturals Consums culturals Catalunya. 2014

(població més gran de 14 anys) Font: Enquesta de participació cultural 2014. Departament de Cultura

78,3% AUDIOVISUAL 88,4% MÚSICA 38,7% CINEMA 23,6% VIDEOJOCS 59,9% LLIBRES 33,8% CONCERTS 35,8% EXPOSICIONS 34,7% ESPECTACLES ALMENYS UN COP EN EL DARRER TRIMESTRE ALMENYS UN COP EN EL DARRER ANY

Principals motius que dificulten la participació cultural Catalunya. 2014 (població més gran de 14 anys)

Font: Enquesta de participació cultural 2014. Departament de Cultura

61,9% PREU 43,6% MANCA DE TEMPS 21,8% MANCA DʼINTERÈS 16% MANCA DʼOFERTA PRÒXIMA 13,9% MANCA DʼINFORMACIÓ 11,8% MANCA DʼOFERTA 10,9% RESPONSABILITATS FAMILIARS

66

Fulletó 2015.indd 66

18/12/15 13:06

Recomanacions de la European Creative Industries Alliance (ECIA) La European Creative Industries Alliance (ECIA) ha recollit en un document les recomanacions i conclusions de la feina duta a terme en tres anys de projecte i que representa una nova agenda de polítiques per impulsar les indústries creatives.

Aquestes recomanacions es van presentar durant la jornada “Crea! Innova! Creix!: nova agenda política per maximitzar les contribucions innovadores de les indústries creatives” que el Departament de Cultura, a través de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) i en col·laboració amb l’IESE, va celebrar el 25 de març de 2015.

L’ECIA és una iniciativa finançada per la Direcció General d’Empresa i Indústria de la Comissió Europea, amb l’objectiu de definir un catàleg de polítiques de suport a les pimes en l’àmbit de les indústries culturals i creatives.

El projecte ha tingut un pressupost d’1,5 M€ i, a més del Departament de Cultura (mitjançant l’ICEC), està integrat per l’Amsterdam Innovation Motor, que ha liderat el projecte, la província de Milà, la ciutat de Berlín i les ciutats de Tampere i Nantes. L’ICEC ha tingut un paper actiu com a coordinador del grup de treball d’Accés al Finançament.

L’agenda de polítiques que recull el document consta de les deu recomanacions següents: 1.

2.

Introduir plans de xecs d’innovació creativa.

Estimular la innovació intersectorial mitjançant reptes d’innovació publicoprivats.

3. Posar a prova i revisar els serveis empresarials i els plans de finançament existents.

4. Donar suport i desenvolupar capacitats en clústers regionals.

5. Permetre els esforços d’internacionalització en organitzacions de clústers i donar-hi suport.

6. Presentar plans de finançament nous i innovadors per donar suport a les pimes en la fase inicial.

7. Estimular la consciència dels inversors mitjançant ecosistemes regionals efectius.

8. Donar suport a noves iniciatives per definir com es pot aconseguir un millor valor de Propietat Intel·lectual per a pimes creatives.

9. Incentivar la promoció de les indústries creatives.

10. Determinar i mesurar els efectes i el valor d’aquest sector en l’economia global.

Podeu descarregar-vos el document de recomanacions Crea! Innova! Creix! a l’enllaç: http://bit.ly/1ECflIl.

Imatge de la jornada Crea! Innova! Creix!: nova agenda política per maximitzar les contribucions innovadores de les indústries creatives, celebrada el 25 de març de 2015.

67

Fulletó 2015.indd 67

18/12/15 13:06

Departament de Cultura - Direcció General de Creació i Empreses Culturals

Pirateria a Espanya Accés dels internautes als productes culturals.

Distribució per sectors Espanya. 2014 Font: La Piratería en España, GFK i La Coalición, 2014

21%

36%

PIRATEGEN MÚSICA

PIRATEGEN PEL·LÍCULES

10%

10%

10%

PIRATEGEN VIDEOJOCS

10%

PIRATEGEN FUTBOL **

PIRATEGEN LLIBRES DʼOCI*

PIRATEGEN SÈRIES

* NO INCLOU ELS LLIBRES DʼENSENYAMENT NI ELS PROFESSIONALS. ** ES CALCULA PER NOMBRE DE LLARS

Dades de continguts piratejats Espanya. 2014 Font: La Piratería en España, GFK i La Coalición, 2014

MILIONS DE CONTINGUTS PIRATEJATS

Música

VALOR EN MILIONS D’EUROS DELS CONTINGUTS PIRATEJATS

1.831

6.773

Pel·lícules

877

6.139

Videojocs

240

5.409

Llibres d’oci*

335

2.680

Futbol**

139

509

Sèries

1.033

1.755

Total

4.455

23.265

LUCRE CESSANT

VALOR INDÚSTRIA LEGAL

* No inclou els llibres d’ensenyament ni els professionals. ** Es calcula per nombre de llars.

Valor de la indústria que inclou estimació del lucre cessant. Espanya. 2014 (en milions d’euros) Valor indústria legal

3.191

Valor lucre cessant

1.700

Total

4.891

MÚSICA FÍSIC

MÚSICA DIGITAL

PEL·LÍCULES FÍSIC

PEL·LÍCULES DIGITAL

VIDEOJOCS FÍSIC

VIDEOJOCS DIGITAL

LLIBRES DʼOCI FÍSIC*

LLIBRES DʼOCI DIGITAL*

SÈRIES TOTAL

FUTBOL TOTAL

* NO INCLOU ELS LLIBRES DʼENSENYAMENT NI ELS PROFESSIONALS. ** ES CALCULA PER NOMBRE DE LLARS

68

Fulletó 2015.indd 68

18/12/15 13:06

Plataformes digitals legals Serveis de l’audiovisual

Serveis de música

Serveis de llibre

Serveis de videojocs

69

Fulletó 2015.indd 69

18/12/15 13:06

Departament de Cultura - Direcci贸 General de Creaci贸 i Empreses Culturals

70

Fullet贸 2015.indd 70

18/12/15 13:06

Seus i adreces Direcció General de Creació i Empreses Culturals (DGCEC) Passatge de la Banca, 1-3 08002 Barcelona T.: 93 316 27 00 dgcec@gencat.cat www.gencat.cat/cultura

Plaça Salvador Seguí, 1-9 08001 Barcelona T.: 93 567 10 70 difusioartistica@gencat.cat http://cultura.gencat.cat/promociocultural

Arts Santa Mònica

Institució de les Lletres Catalanes

La Rambla, 7 08002 Barcelona T.: 93 567 11 10 icec.cultura@gencat.cat www.artssantamonica.cat

Carrer de Mallorca, 272, 1a planta 08037 Barcelona T.: 93 316 27 45 ilc.cultura@gencat.cat www.lletrescatalanes.cat

Oficines de l’ICEC a Europa Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) Passatge de la Banca, 1-3 08002 Barcelona T.: 93 316 27 00 icec.cultura@gencat.cat www.gencat.cat/cultura/icec

Servei de Desenvolupament Empresarial (SDE) T.: 93 556 51 99 sde.icec@gencat.cat www.sde.cultura.gencat.cat

Filmoteca de Catalunya Sales de projecció. Biblioteca del cinema Plaça Salvador Seguí, 1-9 08001 Barcelona T.: 93 567 10 70 filmoteca.cultura@gencat.cat www.filmoteca.cat

Centre de Conservació i Restauració Ds. Parc Audiovisual, Edifici I, BA L1 Carretera BV-1274, Km. 1 08225 Terrassa arxiufilmoteca.cultura@gencat.cat

Europa Creativa Desk MEDIA Catalunya

Catalunya Film Commission

T.: 93 552 49 49 europacreativamedia@gencat.cat www.europacreativamedia.cat

T.: 93 552 91 63 / 695 35 79 61 cfc@gencat.cat www.catalunyafilmcommission.com

Oficina a Berlín Charlottenstr. 18 D-10117 Berlin T.: +49 30 551 95 40 berlin.icec@t-online.de www.creativecatalonia.cat Oficina a Brussel·les 227, Rue de la Loi / Wetstraat B-1040 Bruxelles/ Brussel T.: +32 2 230 72 21 brussels.icec@gencat.be www.creativecatalonia.cat Oficina a Londres 107-111, Fleet Street UK-London EC4A 2AB T.: +44 207 936 95 08 london.icec@gencat.cat www.creativecatalonia.cat Oficina a París 50, rue Saint Ferdinand F-75017 Paris T.: +33 1 43 25 04 35 paris.icec@gencat.cat www.creativecatalonia.cat

71

Fulletó 2015.indd 71

18/12/15 13:06

Fullet贸 2015.indd 72

18/12/15 13:06