Titus CAPÍTOL 1 1 Pau, servent de Déu i apòstol de Jesucrist, segons la fe dels elegits de Déu i el reconeixement de la veritat que és segons la pietat; 2 Amb l'esperança de la vida eterna, que Déu, que no pot mentir, va prometre abans del començament del món; 3 Però ha manifestat al seu temps la seva paraula mitjançant la predicació, que m'ha encomanada segons el manament de Déu, nostre Salvador; 4 A Titus, el meu propi fill segons la fe comuna: gràcia, misericòrdia i pau de Déu Pare i del Senyor Jesucrist, nostre Salvador. 5 Per això et vaig deixar a Creta, perquè ordenassis les coses que falten i ordenessis ancians a cada ciutat, tal com t'havia nomenat. 6 Si algú és irreprensible, el marit d'una sola dona, que tingui fills fidels, no acusats de motí o rebels. 7 Perquè un bisbe ha de ser irreprensible, com a administrador de Déu; no obstinat, no aviat enfadat, no donat al vi, no vaguista, no donat a lucre brut; 8 Però amant de l'hospitalitat, amant dels homes bons, sobri, just, sant, temperat; 9 Mantenint ferma la paraula fidel tal com se li ha ensenyat, a fi de poder exhortar i convèncer, amb la sana doctrina, els contraris. 10 Perquè hi ha molts parlants i enganydors rebels i vans, especialment els de la circumcisió: 11 Els quals cal tancar la boca, els quals destrueixen cases senceres, ensenyant coses que no convien, per a un benefici brut. 12 Un d'ells, fins i tot un profeta propi, va dir: Els crecians són sempre mentiders, bèsties dolentes, panxes lentes. 13 Aquest testimoni és cert. Per això, reprendeu-los durament, perquè siguin sans en la fe; 14 Sense fer cas de les faules jueves i dels manaments dels homes que es desvien de la veritat. 15 Totes les coses són pures per als purs; però fins i tot la seva ment i consciència estan contaminades. 16 Professen que coneixen Déu; però en les obres el neguen, sent abominables i desobedients, i reprovats per a tota bona obra. CAPÍTOL 2 1 Però digues les coses que esdevenen sana doctrina: 2 Que els vells siguin sobris, greus, temperats, sans en la fe, en la caritat, en la paciència. 3 Les velles també, que es comporten com convé la santedat, no falses acusadores, no donades a molt vi, mestres de coses bones; 4 perquè ensenyin a les dones joves a ser sobries, a estimar els seus marits, a estimar els seus fills, 5 Que siguin discrets, casts, guardians de casa, bons, obedients als seus marits, perquè la paraula de Déu no sigui blasfemada. 6 Els joves també exhorten a ser prudents. 7 En totes les coses, mostrant-vos un model de bones obres: en la doctrina mostrant incorruptibilitat, gravetat, sinceritat,
8 Parla sana, que no es pot condemnar; perquè el contrari s'avergonyi, sense tenir res dolent a dir de vosaltres. 9 Exhorta als servents a ser obedients als seus propis amos i a agradar-los bé en totes les coses; no tornar a respondre; 10 No robant, sinó mostrant tota bona fidelitat; perquè adornin en totes les coses la doctrina de Déu nostre Salvador. 11 Perquè la gràcia de Déu que porta la salvació s'ha aparegut a tots els homes, 12 ensenyant-nos que, negant la impietat i els desitjos mundans, hem de viure amb sobria, justícia i piadosa en aquest món present; 13 Esperem la benaurada esperança i l'aparició gloriosa del gran Déu i el nostre Salvador Jesucrist; 14 Ell es va entregar a si mateix per nosaltres, per redimirnos de tota iniquitat i purificar-se per ell mateix un poble propi, celós de les bones obres. 15 Aquestes coses parlen, exhorten i reprenden amb tota autoritat. Que ningú et menysprei. CAPÍTOL 3 1 Recordeu-los que estiguin subjectes als principats i als poders, que obeeixin als magistrats, que estiguin preparats per a tota bona obra, 2 No parlar mal de ningú, no ser baralles, sinó amable, mostrant tota mansuetud a tots els homes. 3 Perquè nosaltres també érem de vegades insensats, desobedients, enganyats, servint diverses luxúries i plaers, vivint en malícia i enveja, odiosos i odiant-nos els uns als altres. 4 Però després d'això va aparèixer la bondat i l'amor de Déu, nostre Salvador envers els homes, 5 No per obres de justícia que hem fet, sinó segons la seva misericòrdia, ens va salvar, mitjançant el rentat de la regeneració i la renovació de l'Esperit Sant; 6 La qual ens va vessar abundantment per Jesucrist, nostre Salvador; 7 Perquè, justificats per la seva gràcia, siguem fets hereus segons l'esperança de la vida eterna. 8 Aquesta és una paraula fidel, i vull que ho afirmis constantment, perquè els qui han cregut en Déu tinguin cura de fer les bones obres. Aquestes coses són bones i profitoses per als homes. 9 Però eviteu les qüestions insensates, les genealogies, les disputes i les disputes sobre la llei; perquè són inútils i vanidosos. 10 Un home que és heretí després de la primera i segona amonestació rebutja; 11 Sabent que aquell que és tal és subvertit i peca, sent condemnat per si mateix. 12 Quan t'enviï Artemas o Tíquic, procura't venir a mi a Nicòpolis, perquè allí m'he decidit a hivernar. 13 Porteu Zenas, l'advocat de la llei, i Apol·lo amb diligència, perquè no els falti res. 14 I que els nostres aprenguin també a mantenir les bones obres per als usos necessaris, perquè no siguin infructuoses. 15 Tots els que estan amb mi et saluden. Saludeu els qui ens estimen en la fe. La gràcia sigui amb tots vosaltres. Amén. (Va ser escrit a Titus, ordenat primer bisbe de l'església dels crecians, de Nicòpolis de Macedònia.)