Sermó de la Muntanya Mateu 5:1-48 1 En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, i quan s'assegué, els seus deixebles s'acostaren a ell. 2 Llavors, obrí la boca i els va ensenyar dient: 3 Benaventurats els pobres d'esperit, perquè d'ells és el Regne del cel. 4 Feliços els qui ploren, perquè seran consolats. 5 Benaventurats els humils, perquè ells heretaran la terra. 6 Benaventurats els qui tenen fam i set de justícia, perquè seran satisfets. 7 Benaventurats els misericordiosos, perquè ells obtindran misericòrdia. 8 Beneïts els nets de cor, perquè ells veuran Déu. 9 Beneïts els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu. 10 Feliços els qui són perseguits per causa de la justícia, perquè d'ells és el Regne del cel. 11 Beneïts sou vosaltres quan us insultin, us persegueixin i diguin tota mena de mal contra vosaltres, falsament, per causa meva. 12 Alegreu-vos i exulteu, perquè la vostra recompensa és gran al cel; així van perseguir els profetes que us van precedir. 13 Vosaltres sou la sal de la terra; però si la sal perd el seu gust, amb què la salaran? Des de llavors no serveix per a res, sinó per ser llençada fora i trepitjada pels homes. 14 Vosaltres sou la llum del món. Una ciutat situada dalt d'una muntanya no es pot amagar. 15 Ni s'encén una llàntia i es posa sota un messell, sinó sobre un canelobre, i així il·lumina tots els qui són a la casa. 16 Que la vostra llum brilli així davant dels homes, perquè vegin les vostres bones obres i glorifiquin el vostre Pare que és al cel. 17 No penseu que he vingut a abolir la Llei o els Profetes; no he vingut a abolir, sinó a complir. 18 Us dic, en veritat, que fins que passin el cel i la terra, no passarà ni una jota ni un sol traç de la llei, sense que tot s'hagi complert.
1
Sermó de la Muntanya
19 Per tant, qui incompleixi un d'aquests manaments més petits i ensenyi així als homes, serà anomenat el més petit al Regne del cel; però qui els compleixi i els ensenyi, serà anomenat gran al Regne del cel. 20 Perquè us dic que si la vostra justícia no supera la dels escribes i fariseus, no entrareu pas al Regne del cel. 21 Heu sentit que els antics van dir: «No mataràs, i qui mati serà condemnat a judici.» 22 Però jo us dic que qui s'enfada amb el seu germà sense motiu serà condemnat pel judici; qui digui al seu germà: "Raca", serà condemnat pel sanedrí; però qui li digui: "Bufós", serà condemnat per l'infern de foc. 23 Per tant, si portes la teva ofrena a l'altar i allà et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, 24 Deixa allà el teu ofrenatge davant l'altar i vés-te'n primer a reconciliar-te amb el teu germà, i després vine i ofereix el teu ofrenatge. 25 Posa't d'acord amb el teu adversari mentre ets amb ell pel camí, no fos cas que l'adversari et lliuri al jutge, i el jutge et lliuri a l'agent, i siguis tancat a la presó. 26 En veritat et dic que no sortiràs d'allà fins que no hagis pagat fins a l'últim cèntim. 27 Heu sentit que els antics van dir: «No cometràs adulteri». 28 Però jo us dic que qui mira una dona per desitjar-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor. 29 I si el teu ull dret et fa caure en pecat, arrenca'l i llença'l lluny de tu; perquè et val més que es perdi un dels teus membres, i no que tot el teu cos vagi a l'infern. 30 I si la teva mà dreta et fa ensopegar, talla-la i llença-la lluny de tu; perquè et val més que es perdi un dels teus membres, i no que tot el teu cos vagi a l'infern. 31 S'ha dit: «Qui repudiï la seva dona, que li doni una carta de divorci.» 32 Però jo us dic que qui repudiï la seva dona, excepte per causa de fornicació, la fa cometre adulteri; i qui es casa amb una divorciada comet adulteri. 33 També heu sentit que els antics van dir: No juraràs per res, sinó que compliràs al Senyor els teus juraments. 34 Però jo us dic: No jureu en absolut, ni pel cel, perquè és el tron de Déu. 35 Ni per la terra, perquè és l'escambell dels seus peus; ni per Jerusalem, perquè és la ciutat del gran Rei. 36 Ni juraràs pel teu cap, perquè no pots fer blanc o negre un sol cabell. 37 Però que el vostre discurs sigui: Sí, sí; no, no; perquè tot el que és més gran que això ve del mal. 38 Heu sentit que es va dir: «Ull per ull i dent per dent». 39 Però jo us dic: No us resistiu al mal; sinó que a qui et pegui a la galta dreta, para-li també l'altra. 40 I si algú et vol demandar i prendre-te la túnica, deixa-li també el mantell. 41 I qui t'obligui a anar una milla, vés-ne amb ell dues. 42 Dóna a qui et demana, i no te'n tornis a aturar d'aquell qui et vol manllevar. 43 Heu sentit que s'ha dit: «Estimaràs el teu proïsme i odiaràs el teu enemic». 44 Però jo us dic: Estimeu els vostres enemics, beneïu els qui us maleeixen, feu bé als qui us odien i pregueu pels qui us maltracten i us persegueixen; 45 perquè sigueu fills del vostre Pare que és al cel, perquè ell fa sortir el sol sobre bons i dolents, i fa ploure sobre justos i injustos. 46 Si estimeu els qui us estimen, quina recompensa teniu? No fan el mateix els recaptadors de publicans? 47 I si només saludeu els vostres germans, què feu més que els altres? No fan el mateix ni els recaptadors de publicans? 48 Sigueu, doncs, perfectes, com el vostre Pare celestial és perfecte.
2
Sermó de la Muntanya
Mateu 6:1-34 1 Mireu de no fer les vostres almoines davant dels homes, per tal que us vegin; altrament, no tindreu cap recompensa del vostre Pare que és al cel. 2 Per tant, quan facis almoina, no toquis la trompeta davant teu, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, per tal de ser glorificats pels homes. Us dic amb tota veritat que ja tenen la seva recompensa. 3 Però quan facis almoina, que la teva mà esquerra no sàpiga què fa la teva dreta: 4 perquè les teves almoines siguin en secret, i el teu Pare, que veu en secret, t'ho recompensarà. 5 I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada pregar drets a les sinagogues i als racons dels carrers, per ser vistos de la gent. Us dic que ja tenen la seva recompensa. 6 Però tu, quan preguis, entra a la teva cambra, tanca la porta i prega al teu Pare que viu en el secret, i el teu Pare que veu en el secret et recompensarà. 7 Quan pregueu, no feu servir de repeticions vanes, com fan els pagans, que pensen que seran escoltats per la seva llarga parla. 8 No us feu, doncs, semblants a ells, perquè el vostre Pare ja sap què necessiteu abans que li ho demaneu. 9 Pregueu, doncs, d'aquesta manera: Pare nostre que ets al cel, sigui santificat el teu nom. 10 Vingui el teu regne. Faci's la teva voluntat, així a la terra com es fa al cel. 11 Dóna'ns avui el nostre pa de cada dia. 12 I perdoneu-nos els nostres deutes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors. 13 I no ens deixis caure en la temptació, sinó deslliura'ns del mal. Perquè teu és el Regne, el poder i la glòria per sempre. Amén. 14 Perquè si perdoneu als homes les seves ofenses, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres. 15 Però si no perdoneu els homes les seves faltes, el vostre Pare tampoc no perdonarà les vostres faltes. 16 I quan dejuneu, no sigueu com els hipòcrites, amb cara trista, perquè es desfiguren la cara per tal que la gent vegi que dejunen. Us dic que ja tenen la seva recompensa. 17 Però tu, quan dejunis, ungeix-te el cap i renta't la cara; 18 Perquè no apareguis als homes que dejunes, sinó al teu Pare que és en secret; i el teu Pare, que veu en secret, et recompensarà. 19 No us acumuleu tresors a la terra, on l'arna i el rovell corrompen, i on els lladres saquen i roben. 20 Acumuleu tresors al cel, on ni l'arna ni el rovell no corrompen, i on els lladres no saquegen ni roben. 21 Perquè on és el teu tresor, allà també hi serà el teu cor. 22 La llum del cos és l'ull; si, doncs, el teu ull és pur, tot el teu cos serà ple de llum. 23 Però si el teu ull és dolent, tot el teu cos serà ple de tenebres. Per tant, si la llum que hi ha en tu és tenebra, com de gran és aquesta tenebra! 24 Ningú no pot servir dos amos, perquè o bé odiarà l'un i estimarà l'altre, o bé s'aferrarà a l'un i menysprearà l'altre. No podeu servir Déu i el mamon. 25 Per això us dic: No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu; ni pel vostre cos, pensant amb què us vestireu. No és la vida més que el menjar, i el cos més que el vestit? 26 Mireu els ocells del cel: no sembren, ni segueixen, ni recullen en graners; i el vostre Pare celestial els alimenta. No sou vosaltres molt millors que ells? 27 Qui de vosaltres, per molt que s'hi preocupi, pot afegir un colze a la seva estatura? 28 I per què us preocupeu pel vestit? Fixeu-vos en els lliris del camp, com creixen: no treballen ni filen. 29 I us dic que ni tan sols Salomó, amb tota la seva glòria, anava vestit com un d'ells.
3
Sermó de la Muntanya
30 Per tant, si Déu vesteix així l'herba del camp, que avui és i demà la tiren al forn, no us vestirà molt més a vosaltres, gent de poca fe? 31 Per tant, no us preocupeu, dient: Què menjarem, què beurem o amb què ens vestirem? 32 (Perquè els pagans busquen totes aquestes coses;) perquè el vostre Pare celestial sap que necessiteu totes aquestes coses. 33 Busqueu primer el Regne de Déu i la seva justícia, i totes aquestes coses us seran donades a més a més. 34 No us preocupeu, doncs, pel demà, perquè el demà ja tindrà cura de les seves pròpies coses. Ja n'hi ha prou amb el mal de cada dia.
Mateu 7:1-29 1 No jutgeu, perquè no sigueu jutjats. 2 Perquè amb el judici amb què jutgeu, sereu jutjats; i amb la mesura amb què mesureu, us serà mesurat de nou. 3 I per què mires la palla que és a l'ull del teu germà, i no t'adones de la biga que és al teu? 4 O com diràs al teu germà: «Deixa'm treure la brossa del teu ull», i ara tens una biga al teu propi ull? 5 Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull, i llavors hi veuràs clarament per treure la palla de l'ull del teu germà. 6 No doneu allò que és sant als gossos, ni llençeu les vostres perles davant dels porcs, no fos cas que les trepitgessin i es giressin i us esquincin. 7 Demaneu, i us serà donat; busqueu, i trobareu; truqueu, i us serà obert. 8 Perquè tot aquell qui demana, rep; i el qui busca, troba; i a qui truca, li obriran. 9 O quin home hi ha d'entre vosaltres que, si el seu fill li demana pa, li donarà una pedra? 10 O si li demana un peix, li donarà una serp? 11 Si vosaltres, tot i ser dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, quant més el vostre Pare que és al cel donarà coses bones als qui li les demanin! 12 Per tant, tot allò que voleu que els homes us facin, feu-ho també vosaltres amb ells, perquè això és la Llei i els Profetes. 13 Entreu per la porta estreta, perquè ampla és la porta i espaiós el camí que porta a la perdició, i molts són els qui hi entren. 14 Perquè estreta és la porta i estret el camí que mena a la vida, i pocs són els qui la troben. 15 Guardeu-vos dels falsos profetes, que vénen a vosaltres amb pell d'ovelles, però per dins són llops rapaços. 16 Els coneixereu pels seus fruits. ¿Cullen raïms de les espines o figues de les cards? 17 Així, tot arbre bo dóna bons fruits, però l'arbre dolent dóna mals fruits. 18 Un arbre bo no pot donar fruits dolents, ni un arbre dolent donar fruits bons. 19 Tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc. 20 Per tant, pels seus fruits els coneixereu. 21 No tothom qui em diu: “Senyor, Senyor!”, entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare que és al cel. 22 Molts em diran aquell dia: Senyor, Senyor, ¿no hem profetitzat en el teu nom, i en el teu nom hem expulsat dimonis, i en el teu nom hem fet molts prodigis? 23 I llavors els confessaré: Mai no us he conegut; aparteu-vos de mi, vosaltres que cometeu la iniquitat. 24 Per tant, tothom qui escolta aquestes meves paraules i les fa, el compararé a un home savi que va construir la seva casa sobre la roca: 25 I va baixar la pluja, i van venir les inundacions, i van bufar els vents, i van colpejar aquella casa; i no es va ensorrar, perquè estava fonamentada sobre la roca.
4
Sermó de la Muntanya
26 I tothom qui escolta aquestes meves paraules i no les fa, serà comparat a un home ximple que va construir la seva casa sobre la sorra: 27 I va caure la pluja, i van venir les inundacions, i van bufar els vents, i van colpejar aquella casa; i va caure; i gran va ser la seva caiguda. 28 I va succeir que, quan Jesús hagué acabat aquestes paraules, la gent estava meravellada de la seva doctrina. 29 Perquè els ensenyava com qui té autoritat, i no com els escribes.
5