L'ascens i la caiguda d'Ozies 2 Cròniques 26 1 Tot el poble de Judà va prendre Ozies, que tenia setze anys, i el van fer rei en lloc del seu pare Amasies. 2 Va reconstruir Elot i la va restaurar a Judà, després que el rei s'adormís amb els seus pares. 3 Setze anys tenia Ozies quan va començar a regnar, i va regnar cinquanta-dos anys a Jerusalem. El nom de la seva mare era Jecoliahu, de Jerusalem. 4 I va fer allò que era correcte als ulls del Senyor, tal com havia fet el seu pare Amasies. 5 I va buscar Déu en els dies de Zacaries, que tenia coneixements sobre les visions de Déu; i mentre va buscar el Senyor, Déu el va fer prosperar. 6 I va sortir i va lluitar contra els filisteus, i va enderrocar la muralla de Gat, i la muralla de Jabnè, i la muralla d'Asdod, i va construir ciutats al voltant d'Asdod, i entre els filisteus. 7 Déu el va ajudar contra els filisteus, els àrabs que habitaven a Gurbaal i els mehunites. 8 I els ammonites van fer presents a Ozies, i el seu nom es va estendre fins a l'entrada d'Egipte, perquè es va enfortir enormement. 9 A més, Ozies va construir torres a Jerusalem a la porta de l'Angular, a la porta de la Vall i al revolt de la muralla, i les va fortificar. 10 També va construir torres al desert i va excavar molts pous, perquè tenia molt de bestiar, tant a la plana com a la plana; també tenia pagesos i vinyaters a les muntanyes i al Carmel, perquè estimava l'agricultura. 11 A més, Ozies tenia un exèrcit d'homes de guerra, que anaven a la guerra en grups, segons el nombre que havien estat comptabilitzats per l'escriba Jeiel i el governador Maasseies, sota la direcció d'Hananies, un dels oficials del rei. 12 El nombre total dels caps de les famílies dels homes valents era de dos mil sis-cents. 13 I sota el seu comandament hi havia un exèrcit de tres-cents mil set mil cinc-cents homes, que feien la guerra amb poderós poder per ajudar el rei contra l'enemic. 14 Ozies va preparar per a tot l'exèrcit escuts, llances, cascs, cotilles, arcs i fones per llançar pedres.
1
L'ascens i la caiguda d'Ozies
15 I va fer a Jerusalem màquines, inventades per homes astuts, per posar sobre les torres i els baluards, per llançar fletxes i grans pedres. I el seu nom es va estendre molt lluny, perquè va rebre una ajuda meravellosa fins que es va fer fort. 16 Però quan ja era fort, el seu cor s'enorgullí fins a la seva perdició, perquè va prevadir contra el Senyor, el seu Déu, i va entrar al temple del Senyor per cremar encens sobre l'altar de l'encens. 17 El sacerdot Azariah va entrar darrere seu, i amb ell vuitanta sacerdots del Senyor, homes valents. 18 I es van oposar al rei Ozies, i li van dir: «No és teu, Ozies, de cremar encens al Senyor, sinó dels sacerdots, fills d'Aaron, que són consagrats per cremar encens. Surt del santuari, perquè has comès una transgressió; això no serà per a la teva glòria davant del Senyor Déu.» 19 Llavors Ozies es va enfurismar, i tenia un encenser a la mà per cremar encens; i mentre s'enfurisava contra els sacerdots, la lepra fins i tot li va pujar al front davant dels sacerdots a la casa del Senyor, al costat de l'altar de l'encens. 20 I Azariah, el gran sacerdot, i tots els sacerdots el van mirar, i vet aquí que tenia lepra al front, i el van fer fora d'allà; fins i tot ell es va afanyar a sortir, perquè el Senyor l'havia colpejat. 21 I el rei Ozies va estar leprós fins al dia de la seva mort, i va viure en una casa separada, com a leprós, perquè va ser exclòs de la casa del Senyor; i el seu fill Jotam era al capdavant de la casa reial, jutjant el poble del país. 22 La resta dels fets d'Ozies, els primers i els darrers, els va escriure el profeta Isaïes, fill d'Amoz. 23 Ozies va dormir amb els seus pares, i el van enterrar amb els seus pares al camp de les sepultures reials, perquè deien: «És leprós». I el seu fill Jotam va regnar en lloc seu.
Visió general del regnat del rei Ozies El rei Ozies (també conegut com Azariah) va ascendir al tron de Judà amb només 16 anys i va regnar durant 52 anys. El seu relat a 2 Cròniques 26 és un estudi poderós de la devoció primerenca, un èxit nacional sense precedents i una tràgica caiguda espiritual causada per l'orgull.
Desglossament vers per vers Versicles 1–5 (L'ascens i la pietat primerenca): El poble de Judà fa rei Ozies en lloc del seu pare Amasies. Ell fa el que és correcte als ulls del Senyor, buscant Déu durant la vida de Zacaries, que l'instrueix en les visions de Déu. Mentre busca el Senyor, Déu el fa prosperar. Versicles 6–15 (Poder militar i innovació): Ozies lliura amb èxit la guerra contra els filisteus i els àrabs, enderroca les muralles enemigues i fortifica Jerusalem amb torres defensives innovadores i màquines de guerra dissenyades per disparar fletxes i grans pedres. La seva fama s'estén molt lluny perquè rep una ajuda meravellosa fins que es fa fort. Versicles 16–21 (Orgull i Judici Diví): Quan Ozies es fa fort, el seu cor s'eleva fins a la seva destrucció. Transgredeix Déu entrant al temple per cremar encens a l'altar d'or. El sacerdot Azariah i 80 valents sacerdots s'hi enfronten, dient que cremar encens només pertany als fills d'Aaron. Ozies s'enfada amb un encenser a la mà i la lepra li brolla a l'instant al front. Versicles 22–23 (Un final aïllat): Ozies va romandre leprós fins al dia de la seva mort. Viu en una casa separada, prohibit de la casa del Senyor, mentre el seu fill Jotam administra el palau reial i jutja el poble.
2
L'ascens i la caiguda d'Ozies
Lliçons clau Proves de prosperitat de caràcter: L'èxit i la riquesa sovint presenten una prova espiritual més gran que les dificultats, temptant les persones a confiar en si mateixes en lloc de Déu. El perill de l'arrogància: La caiguda d'Ozies va començar en el moment en què va oblidar el seu lloc i va deixar que l'orgull li corrompés el cor. Respecte per les fronteres sagrades (separació de l'Església i l'Estat) : Transgredir les ordenances i les fronteres divines, tal com va fer Ozies usurpant el càrrec sacerdotal, comporta greus conseqüències. La necessitat d'una responsabilitat valenta: Azaria i els sacerdots van demostrar valentia justa enfrontant-se a un rei poderós per protegir les normes sagrades.
3