L'àngel poderós del Senyor defensa Jerusalem 2 Reis 18-19 2 Reis 18 1 L'any tercer d'Oixea, fill d'Elà, rei d'Israel, Ezequies, fill d'Acaz, rei de Judà, va començar a regnar. 2 Tenia vint-i-cinc anys quan va començar a regnar, i va regnar vint-i-nou anys a Jerusalem. La seva mare es deia Abi, filla de Zacaries. 3 I va fer allò que era recte als ulls del Senyor, tal com havia fet el seu pare David. 4 Va fer desaparèixer els llocs alts, va trencar les imatges, va tallar els bosquets i va esmicolar la serp de bronze que Moisès havia fet, perquè fins a aquells dies els fills d'Israel li cremaven encens; i ell l'anomenava Nehuixtan. 5 Va confiar en el Senyor, Déu d'Israel; i després d'ell no hi va haver cap com ell entre tots els reis de Judà, ni cap dels que l'havien precedit. 6 Perquè es va mantenir fidel al Senyor i no es va apartar de seguir-lo, sinó que va guardar els seus manaments, que el Senyor havia prescrit a Moisès. 7 I el Senyor era amb ell, i prosperava allà on anava; però es va rebel·lar contra el rei d'Assíria, i no el va servir. 8 Va derrotar els filisteus fins a Gaza i els seus territoris, des de la torre dels sentinelles fins a la ciutat fortificada. 9 I va succeir el quart any del rei Ezequies, que era el setè any d'Oixea, fill d'Elà, rei d'Israel, que Salmanassar, rei d'Assíria, va pujar contra Samaria i la va assetjar. 10 I al cap de tres anys la van prendre. El sisè any d'Ezequies, és a dir, el novè any d'Oixea, rei d'Israel, Samaria va ser presa. 11 I el rei d'Assíria va deportar Israel a Assíria, i els va establir a Halah i a Habor, vora el riu de Gozan, i a les ciutats dels Mèdes. 12 Perquè no van obeir la veu del Senyor, el seu Déu, sinó que van transgredir el seu pacte i tot el que Moisès, servent del Senyor, havia manat, i no els van escoltar ni els van posar en pràctica. 13 L'any catorzè del rei Ezequies, Sennaquerib, rei d'Assíria, va pujar contra totes les ciutats fortificades de Judà i les va conquerir.
1
L'àngel poderós del Senyor defensa Jerusalem
14 Ezequies, rei de Judà, va enviar una ordre al rei d'Assíria, a Laquix, dient: «He ofès; aparta't de mi; jo suportaré el que em facis pagar.» I el rei d'Assíria va assignar a Ezequies, rei de Judà, tres-cents talents de plata i trenta talents d'or. 15 Ezequies li va donar tota la plata que es trobava a la casa del Senyor i als tresors del palau reial. 16 En aquell temps, Ezequies va tallar l'or de les portes del temple del Senyor i de les columnes que Ezequies, rei de Judà, havia recobert, i ho va donar al rei d'Assíria. 17 I el rei d'Assíria va enviar Tartan, Rabsaris i Rabsaqué des de Laquix al rei Ezequies amb un gran exèrcit contra Jerusalem. I van pujar i van arribar a Jerusalem. I quan van pujar, van arribar i es van aturar vora la canonada de l'estany superior, que és al camí del camp del rentador. 18 I quan van cridar el rei, van sortir a trobar-los Eliaquim, fill d'Hilquies, que era el majordom de la casa, i Xebnà, l'escriba, i Joah, fill d'Assaf, el cronista. 19 I Rabsaqué els digué: «Digueu, doncs, a Ezequies: Això diu el gran rei, el rei d'Assíria: En quina confiança poses aquesta confiança? 20 Dius (però no són més que paraules vanes) que tinc consell i força per a la guerra. Ara, en qui confies, perquè et rebel·lis contra mi? 21 Ara, mira, tu confies en el bastó d'aquesta canya trencada, en Egipte, que si algú s'hi recolza, li entra a la mà i la perfora. Així és el faraó, rei d'Egipte, per a tots els qui confien en ell. 22 Però si em dieu: «Confiem en el Senyor, el nostre Déu», no és aquest aquell a qui Ezequies ha fet desaparèixer els llocs alts i els altars, i ha dit a Judà i a Jerusalem: «Adorareu davant d'aquest altar a Jerusalem?» 23 Ara, doncs, et prego que facis una promesa al meu senyor, el rei d'Assíria, i et donaré dos mil cavalls, si pots trobar-hi genets. 24 Com podràs, doncs, rebutjar la cara d'un sol capità dels més petits servents del meu senyor, i confiar en Egipte per als carros i els genets? 25 ¿He pujat jo, sense el consentiment del Senyor, contra aquest lloc per destruir-lo? El Senyor m'ha dit: «Puja contra aquesta terra i destrueix-la.» 26 Llavors Eliaquim, fill d'Hilquies, Xebnà i Joah van dir a Rabsaqué: «Et prego que parlis als teus servents en arameu, perquè l'entenem; i no ens parlis en llengua jueva, a oïdes del poble que és a la muralla.» 27 Però Rabsaqué els digué: «El meu senyor m'ha enviat al teu senyor i a tu per dir aquestes paraules? No m'ha enviat als homes que seuen a la muralla, perquè mengin els seus excrements i beguin el seu orinat amb vosaltres?» 28 Llavors Rabsaqué es va posar dret i va cridar amb veu forta en la llengua jueva, i va dir: Escolteu la paraula del gran rei, el rei d'Assíria: 29 Així diu el rei: «No us deixeu enganyar Ezequies, perquè no us podrà alliberar de la seva mà. 30 Que Ezequies no us faci confiar en el Senyor, dient: El Senyor ens alliberarà de ben segur, i aquesta ciutat no serà lliurada a les mans del rei d'Assíria. 31 No escolteu Ezequies, perquè així diu el rei d'Assíria: «Feu un pacte amb mi amb un present i sortiu cap a mi. Mengeu cadascú del seu cep i de la seva figuera, i beveu l'aigua de la seva cisterna.» 32 Fins que jo vingui i us porti a una terra com la vostra, terra de blat i de vi, terra de pa i de vinyes, terra d'oli, d'olivera i de mel, a fi que visqueu i no moriu. I no escolteu Ezequies, quan us enganya dient: El Senyor ens alliberarà. 33 ¿Ha alliberat algun dels déus de les nacions tot el seu país de la mà del rei d'Assíria? 34 On són els déus d'Hamat i d'Arpad? On són els déus de Sefarvaim, Hena i Ivà? Han alliberat Samaria de la meva mà? 35 Quins són, d'entre tots els déus dels països, els que han alliberat el seu país de la meva mà, perquè el Senyor alliberi Jerusalem de la meva mà? 36 Però el poble va callar i no li va respondre ni una paraula, perquè l'ordre del rei era: «No li respongueu».
2
L'àngel poderós del Senyor defensa Jerusalem
37 Llavors Eliaquim, fill d'Hilquies, el cap de la casa, Xebnà, l'escriba, i Joah, fill d'Assaf, el cronista, van anar a Ezequies amb els vestits esquinçats, i li van comunicar les paraules del rabsaqué. 2 Reis 19 1 Quan el rei Ezequies ho va sentir, es va esquinçar els vestits, es va cobrir amb roba de sac i va entrar a la casa del Senyor. 2 I va enviar Eliaquim, que era el majordom de la casa, i Xebnà, l'escriba, i els ancians dels sacerdots, coberts de roba de sac, al profeta Isaïes, fill d'Amoz. 3 I li digueren: «Això diu Ezequies: Avui és un dia de angoixa, de reprensió i de blasfèmia; perquè els fills han arribat al punt de donar a llum, i no hi ha força per donar a llum.» 4 Potser el Senyor, el teu Déu, escoltarà totes les paraules de Rabsaqué, a qui el rei d'Assíria, el seu amo, ha enviat per blasfemar el Déu vivent, i reprovarà les paraules que el Senyor, el teu Déu, ha sentit. Per tant, alça la teva pregària pel romanent que ha quedat. 5 Així doncs, els servents del rei Ezequies van anar a Isaïes. 6 Isaïes els digué: «Això direu al vostre senyor: Això diu el Senyor: No tinguis por de les paraules que has sentit, amb què els servents del rei d'Assíria m'han blasfemat. 7 Heus aquí, jo enviaré un buf contra ell, i sentirà un rumor, i tornarà a la seva terra; i el faré caure per l'espasa a la seva terra. 8 Rabsaqué va tornar i va trobar el rei d'Assíria lluitant contra Libnà, perquè havia sentit a dir que havia marxat de Laquix. 9 Quan va sentir a dir de Tirhacà, rei d'Etiòpia: «Mira, ha sortit a lluitar contra tu», va enviar missatgers a Ezequies, dient: 10 Així parlareu a Ezequies, rei de Judà: “No deixis que el teu Déu, en qui confies, t’enganyi dient: Jerusalem no serà lliurada a les mans del rei d’Assíria.” 11 Mira, has sentit què han fet els reis d'Assíria a tots els països, destruint-los completament. I seràs alliberat? 12 ¿Han alliberat els déus de les nacions que els meus pares van destruir, com Gozan, Haran, Resef i els fills d'Edèn que eren a Telasar? 13 On és el rei d'Hamat, el rei d'Arpad, el rei de la ciutat de Sefarvaim, d'Hena i d'Ivà? 14 Ezequies va rebre la carta de mà dels missatgers i la va llegir, i després va pujar a la casa del Senyor i la va estendre davant del Senyor. 15 Ezequies va pregar davant del Senyor, dient: «Senyor, Déu d'Israel, que habites entre els querubins, tu ets l'únic Déu de tots els regnes de la terra; tu has fet el cel i la terra. 16 Senyor, inclina la teva orella i escolta; obre, Senyor, els teus ulls i mira; escolta les paraules de Sennaquerib, que l'ha enviat per blasfemar el Déu vivent. 17 Certament, Senyor, els reis d'Assíria han destruït les nacions i les seves terres, 18 I han llançat els seus déus al foc; perquè no eren déus, sinó obra de mans humanes, fusta i pedra; per això els han destruït. 19 Ara, doncs, Senyor, Déu nostre, et prego que ens salvis de la seva mà, perquè tots els regnes de la terra sàpiguen que tu ets el Senyor Déu, l'únic. 20 Llavors Isaïes, fill d'Amoz, va enviar a Ezequies, dient: «Això diu el Senyor, Déu d'Israel: He escoltat el que m'has pregat contra Sennaquerib, rei d'Assíria. 21 Aquesta és la paraula que el Senyor ha pronunciat contra ell: La verge, la filla de Sió, t'ha menyspreat i s'ha burlat de tu; la filla de Jerusalem ha sacsejat el cap davant teu. 22 A qui has ultratjat i blasfemat? Contra qui has alçat la veu i has alçat els ulls? Contra el Sant d'Israel. 23 Pels teus missatgers has ultratjat el Senyor, i has dit: Amb la multitud dels meus carros he pujat a les altures de les muntanyes, als vessants del Líban, i he tallat els seus cedres més alts, i els seus avets més selectes; i entraré als allotjaments del seu territori, i al bosc del seu Carmel.
3
L'àngel poderós del Senyor defensa Jerusalem
24 He cavat i he begut aigües estranyes, i amb la planta dels meus peus he assecat tots els rius dels llocs assetjats. 25 No has sentit fa temps que ho vaig fer, i des de temps antics ho vaig formar? Ara ho he fet, perquè tu hagis de reduir les ciutats fortificades a ruïnes. 26 Per tant, els seus habitants eren de poca força, estaven consternats i confosos; eren com l'herba del camp, com l'herba verda, com l'herba de les teulades, com el blat de moro cremat abans que creixi. 27 Però jo conec on resideixes, on surts i on entris, i la teva ira contra mi. 28 Perquè la teva fúria contra mi i el teu tumult m'han pujat a les orelles, per això et posaré el meu ganxo al nas i la meva brida als llavis, i et faré tornar pel camí per on vas venir. 29 I això et servirà de senyal: Aquest any menjareu el que creixi sol, i el segon any el que broti d'aquest arbre; i el tercer any sembrareu i segareu, i planteu vinyes i en mengeu els fruits. 30 I el que quedi superat de la casa de Judà tornarà a arrelar cap avall i donarà fruit cap amunt. 31 Perquè de Jerusalem sortirà un romanent, i els qui s'escapin de la muntanya de Sió: el zel del Senyor dels exèrcits farà això. 32 Per tant, això diu el Senyor sobre el rei d'Assíria: No entrarà en aquesta ciutat, ni hi llançarà cap fletxa, ni hi arribarà amb escut, ni hi construirà un terraplè contra ella. 33 Pel camí per on ha vingut, tornarà, i no entrarà en aquesta ciutat –diu el Senyor–. 34 Perquè jo defensaré aquesta ciutat i la salvaré per amor meu i per amor del meu servent David. 35 Aquella nit l'àngel del Senyor va sortir i va matar cent vuitanta-cinc mil homes al campament dels assiris. Quan es van llevar de bon matí, tots eren cadàvers. 36 Sennaquerib, rei d'Assíria, va marxar, va tornar i es va establir a Nínive. 37 I va succeir que, mentre adorava a la casa de Nisroc, el seu déu, Adrammèlec i Sarezer, els seus fills, el van atacar amb l'espasa; i van fugir al país d'Armènia. I Asarhaddon, el seu fill, va regnar en lloc seu.
2 Cròniques 32:1-23 1 Després d'aquestes coses i del seu establiment, Sennaquerib, rei d'Assíria, va arribar i va entrar a Judà, i va acampar contra les ciutats fortificades, amb la intenció de conquerir-les per a ell mateix. 2 I quan Ezequies va veure que Sennaquerib havia arribat i que estava decidit a lluitar contra Jerusalem, 3 Va consultar els seus prínceps i els seus homes poderosos per aturar les aigües de les fonts que hi havia fora de la ciutat, i ells el van ajudar. 4 Així doncs, es va reunir molta gent, que va tapar totes les fonts i el rierol que passava pel mig del país, dient: Per què haurien de venir els reis d'Assíria i trobar molta aigua? 5 També es va enfortir, va reconstruir tota la muralla que estava esfondrada, i la va aixecar fins a les torres, i una altra muralla a l'exterior, i va reparar Mil·lo a la ciutat de David, i va fer dards i escuts en abundància. 6 I va establir capitans de guerra sobre el poble, i els va reunir al seu voltant a la plaça de la porta de la ciutat, i els va parlar consoladorament, dient: 7 Sigueu forts i valents, no tingueu por ni us desanimeu pel rei d'Assíria ni per tota la multitud que és amb ell, perquè n'hi ha més amb nosaltres que amb ell. 8 Amb ell hi ha un braç de carn, però amb nosaltres hi ha el Senyor, el nostre Déu, per ajudar-nos i lluitar les nostres batalles. I el poble es va recolzar en les paraules d'Ezequies, rei de Judà. 9 Després d'això, Sennaquerib, rei d'Assíria, va enviar els seus servents a Jerusalem (ell mateix va assetjar Laquix amb tot el seu exèrcit) a Ezequies, rei de Judà, i a tot Judà que era a Jerusalem, dient: 10 Així diu Sennaquerib, rei d'Assíria: «En què confieu, per romandre assetjats a Jerusalem? 11 ¿No us convenç Ezequies perquè us lliureu a morir de fam i de set, dient: “El Senyor, el nostre Déu, ens alliberarà de la mà del rei d’Assíria?”
4
L'àngel poderós del Senyor defensa Jerusalem
12 ¿No és aquest mateix Ezequies qui va fer desaparèixer els seus llocs alts i els seus altars, i va manar a Judà i Jerusalem, dient: «Adorareu davant d'un sol altar i hi cremareu encens?» 13 No sabeu què hem fet jo i els meus pares a tots els pobles d'altres terres? Van ser els déus de les nacions d'aquelles terres capaços d'alliberar les seves terres de la meva mà? 14 Quin dels déus d'aquelles nacions que els meus pares van destruir completament va poder alliberar el seu poble de la meva mà, perquè el vostre Déu us pogués alliberar de la meva mà? 15 Ara, doncs, no deixeu que Ezequies us enganyi ni us convenci d'aquesta manera, i no el cregueu encara. Perquè cap déu de cap nació ni regne no ha pogut alliberar el seu poble de la meva mà i de la mà dels meus pares. Quant menys us alliberarà el vostre Déu de la meva mà? 16 I els seus servents van parlar encara més contra el Senyor Déu i contra el seu servent Ezequies. 17 També va escriure cartes per insultar el Senyor, Déu d'Israel, i per parlar contra ell, dient: «Així com els déus de les nacions d'altres terres no han alliberat el seu poble de la meva mà, el Déu d'Ezequies no alliberarà el seu poble de la meva mà. 18 Llavors van cridar amb veu forta en la llengua jueva al poble de Jerusalem que era a la muralla, per espantar-los i inquietar-los, a fi que poguessin prendre la ciutat. 19 I van parlar contra el Déu de Jerusalem, com si fossin contra els déus dels pobles de la terra, que eren obra de mans humanes. 20 I per aquesta raó, el rei Ezequies i el profeta Isaïes, fill d'Amoz, van pregar i clamar al cel. 21 El Senyor va enviar un àngel que va exterminar tots els homes valents, els caps i els capitans del campament del rei d'Assíria. Ell va tornar avergonyit al seu país. Quan va entrar a la casa del seu déu, els qui havien sortit de les seves entranyes el van matar allà amb l'espasa. 22 Així el Senyor va salvar Ezequies i els habitants de Jerusalem de la mà de Sennaquerib, rei d'Assíria, i de la mà de tots els altres, i els va guiar per tots els costats. 23 I molts van portar presents al Senyor a Jerusalem, i presents a Ezequies, rei de Judà, de manera que des de llavors va ser magnificat als ulls de totes les nacions.
Isaïes 36-37 Isaïes 36 1 L'any catorzè del rei Ezequies, Sennaquerib, rei d'Assíria, va pujar contra totes les ciutats fortificades de Judà i les va conquerir. 2 I el rei d'Assíria va enviar Rabsaqué des de Laquix a Jerusalem al rei Ezequies amb un gran exèrcit. I es va aturar a la canonada de l'estany superior, al camí del camp del rentador. 3 Llavors van sortir a trobar-lo Eliaquim, fill d'Hilquies, que era l'encarregat de la casa, Xebnà, l'escriba, i Joah, fill d'Assaf, el cronista. 4 I Rabsaqué els digué: «Digueu, doncs, a Ezequies: Això diu el gran rei, el rei d'Assíria: En quina confiança poses? 5 Ho dius, però no són més que paraules vanes: Tinc consell i força per a la guerra. Ara, en qui confies, perquè et rebel·lis contra mi? 6 Tu confies en el bastó d'aquesta canya trencada, en Egipte; si algú s'hi recolza, li entra a la mà i la perfora. Així és el faraó, rei d'Egipte, per a tots els qui confien en ell. 7 Però si em dius: «Confiem en el Senyor, el nostre Déu», ¿no és ell, els llocs alts i els altars del qual Ezequies ha fet desaparèixer, dient a Judà i a Jerusalem: «Adorareu davant d'aquest altar?» 8 Ara, doncs, fes una promesa al meu senyor, el rei d'Assíria, i et donaré dos mil cavalls, si pots trobar-hi genets per muntar-los. 9 Com podràs, doncs, rebutjar la cara d'un sol capità dels més petits servents del meu senyor, i confiar en Egipte per als carros i els genets? 10 ¿He pujat jo, sense el consentiment del Senyor, contra aquesta terra per destruir-la? El Senyor m'ha dit: «Puja contra aquesta terra i destrueix-la.»
5
L'àngel poderós del Senyor defensa Jerusalem
11 Llavors Eliaquim, Xebnà i Joah digueren a Rabsaqué: «Et prego que parlis als teus servents en arameu, perquè l'entenem; i no ens parlis en llengua jueva, perquè senti el poble que és a la muralla.» 12 Però Rabsaqué va dir: «El meu senyor m'ha enviat al teu senyor i a tu per dir aquestes paraules? No m'ha enviat als homes que seuen a la muralla, perquè mengin els seus propis excrements i beguin el seu propi orinat amb vosaltres?» 13 Llavors Rabsaqué es va posar dret i va cridar amb veu forta en la llengua jueva, i va dir: Escolteu les paraules del gran rei, el rei d'Assíria. 14 Així diu el rei: «No us deixeu enganyar Ezequies, perquè no us podrà alliberar. 15 Que Ezequies no us faci confiar en el Senyor, dient: El Senyor ens alliberarà de ben segur; aquesta ciutat no serà lliurada a les mans del rei d'Assíria. 16 No escolteu Ezequies, perquè així diu el rei d'Assíria: «Feu un pacte amb mi amb un present i sortiu a mi. Mengeu cadascun de la seva vinya i de la seva figuera, i beveu cadascú l'aigua de la seva cisterna.» 17 Fins que vingui i us porti a una terra com la vostra, una terra de blat i de vi, una terra de pa i de vinyes. 18 No us enganyi Ezequies dient: “El Senyor ens alliberarà.” ¿Ha alliberat algun dels déus de les nacions el seu país de la mà del rei d’Assíria? 19 On són els déus d'Hamat i d'Arfad? On són els déus de Sefarvaim? Han alliberat Samaria de la meva mà? 20 Quins són, d'entre tots els déus d'aquestes terres, els que han alliberat el seu país de la meva mà, perquè el Senyor alliberi Jerusalem de la meva mà? 21 Però ells van callar i no li van respondre ni una paraula, perquè l'ordre del rei era: «No li respongueu». 22 Llavors Eliaquim, fill d'Hilquies, el majordom de la casa, Xebnà, l'escriba, i Joah, fill d'Assaf, el cronista, van anar a Ezequies amb els vestits esquinçats i li van comunicar les paraules del rabsaqué. Isaïes 37 1 Quan el rei Ezequies ho va sentir, es va esquinçar els vestits, es va cobrir amb roba de sac i va entrar a la casa del Senyor. 2 I va enviar Eliaquim, que era el majordom de la casa, i Xebnà, l'escriba, i els ancians dels sacerdots coberts de sac, al profeta Isaïes, fill d'Amoz. 3 I li van dir: «Això diu Ezequies: «Aquest dia és un dia de angoixa, de reprensió i de blasfèmia; els fills ja són a punt de donar a llum, i no hi ha força per donar a llum.» 4 Potser el Senyor, el teu Déu, escoltarà les paraules de Rabsaqué, a qui el rei d'Assíria, el seu amo, ha enviat per ultratjar el Déu vivent, i reprendre les paraules que el Senyor, el teu Déu, ha sentit. Per tant, alça la teva pregària pel romanent que ha quedat. 5 Així doncs, els servents del rei Ezequies van anar a Isaïes. 6 Isaïes els digué: «Això direu al vostre senyor: Això diu el Senyor: No tinguis por de les paraules que has sentit, amb què els servents del rei d'Assíria m'han blasfemat. 7 Heus aquí, jo enviaré un buf contra ell, i sentirà un rumor, i tornarà a la seva terra; i el faré caure per l'espasa a la seva terra. 8 Rabsaqué va tornar i va trobar el rei d'Assíria lluitant contra Libnà, perquè havia sentit a dir que havia marxat de Laquix. 9 I va sentir a dir de Tirhacà, rei d'Etiòpia, que havia sortit a fer la guerra contra tu. I quan ho va sentir, va enviar missatgers a Ezequies, dient: 10 Així parlareu a Ezequies, rei de Judà: “No deixis que el teu Déu, en qui confies, t’enganyi dient: Jerusalem no serà lliurada a les mans del rei d’Assíria.” 11 Mira, has sentit què han fet els reis d'Assíria a tots els països, destruint-los completament; i seràs alliberat?
6
L'àngel poderós del Senyor defensa Jerusalem
12 ¿Han alliberat els déus de les nacions que els meus pares van destruir, com Gozan, Haran, Resef i els fills d'Edèn que eren a Telassar? 13 On és el rei d'Hamat, el rei d'Arfad, el rei de la ciutat de Sefarvaim, Hena i Ivà? 14 Ezequies va rebre la carta de mà dels missatgers i la va llegir; després va pujar a la casa del Senyor i la va estendre davant del Senyor. 15 Ezequies va pregar al Senyor, dient: 16 Oh Senyor dels exèrcits, Déu d'Israel, que habites entre els querubins, tu ets l'únic Déu de tots els regnes de la terra; tu has fet el cel i la terra. 17 Inclina la teva orella, oh Senyor, i escolta; obre els teus ulls, oh Senyor, i mira; i escolta totes les paraules de Sennaquerib, que ha enviat per blasfemar el Déu vivent. 18 Certament, Senyor, els reis d'Assíria han devastat totes les nacions i els seus països, 19 I han llançat els seus déus al foc, perquè no eren déus, sinó obra de mans humanes, fusta i pedra; per això els han destruït. 20 Ara, doncs, Senyor, Déu nostre, salva'ns de la seva mà, perquè tots els regnes de la terra sàpiguen que tu ets el Senyor, l'únic. 21 Llavors Isaïes, fill d'Amoz, va enviar a Ezequies, dient: «Això diu el Senyor, Déu d'Israel: «M'has pregat contra Sennaquerib, rei d'Assíria, 22 Aquesta és la paraula que el Senyor ha pronunciat contra ell: La verge, la filla de Sió, t'ha menyspreat i s'ha burlat de tu; la filla de Jerusalem ha sacsejat el cap davant teu. 23 A qui has ultratjat i blasfemat? Contra qui has alçat la veu i has alçat els ulls? Contra el Sant d'Israel. 24 Per mitjà dels teus servents has ultratjat el Senyor, i has dit: Amb la multitud dels meus carros he pujat a les altures de les muntanyes, als flancs del Líban; i tallaré els seus cedres alts, i els seus avets més selectes; i entraré a les altures del seu territori, i al bosc del seu Carmel. 25 He cavat i he begut aigua, i amb la planta dels meus peus he assecat tots els rius dels llocs assetjats. 26 No has sentit fa molt de temps que ho vaig fer, i des de temps antics que ho vaig formar? Ara ho he fet, perquè tu hagis de reduir les ciutats fortificades a ruïnes. 27 Per tant, els seus habitants eren de poca força, estaven consternats i confosos; eren com l'herba del camp, com l'herba verda, com l'herba de les teulades, com el blat de moro cremat abans que creixi. 28 Però jo conec on resideixes, on surts i on entris, i la teva ira contra mi. 29 Perquè la teva fúria contra mi i el teu tumult han pujat a les meves orelles, per això et posaré el meu ganxo al nas i la meva brida als llavis, i et faré tornar pel camí per on vas venir. 30 I això et servirà de senyal: Aquest any menjareu el que creixi sol, i el segon any el que broti d'un mateix; i el tercer any sembrareu i segareu, i planteu vinyes i en mengeu el fruit. 31 I el que quedi superat de la casa de Judà tornarà a arrelar cap avall i donarà fruit cap amunt: 32 Perquè de Jerusalem sortirà un romanent, i els qui s'escapin de la muntanya de Sió: el zel del Senyor dels exèrcits farà això. 33 Per tant, això diu el Senyor sobre el rei d'Assíria: No entrarà en aquesta ciutat, ni hi llançarà cap fletxa, ni hi vindrà davant amb escuts, ni hi construirà un terraplè contra ella. 34 Pel camí per on ha vingut, tornarà, i no entrarà en aquesta ciutat –diu el Senyor–. 35 Perquè jo defensaré aquesta ciutat per salvar-la per amor meu i per amor del meu servent David. 36 Llavors l'àngel del Senyor va sortir i va matar al campament dels assiris cent vuitanta-cinc mil. Quan es van llevar de bon matí, tots eren cadàvers. 37 Sennaquerib, rei d'Assíria, va marxar, va tornar i es va establir a Nínive. 38 I va succeir que, mentre adorava a la casa de Nisroc, el seu déu, Adrammèlec i Sarezer, els seus fills, el van atacar amb l'espasa; i van fugir al país d'Armènia. I Asarhaddon, el seu fill, va regnar en lloc seu.
7
L'àngel poderós del Senyor defensa Jerusalem
Desglossament vers per vers La narrativa històrica d'Ezequies, Isaïes, Sennaquerib i el Rabsaqué està registrada en tres llocs principals de l'Antic Testament: 2 Reis 18-19 , Isaïes 36-37 i 2 Cròniques 32 . A continuació es mostra un desglossament versicle per versicle que coincideix amb els passatges paral·lels de la versió King James , seguit de les lliçons clau. 1. La fidelitat d'Ezequies i les primeres reformes 2 Reis 18:1–3 – Ezequies comença el seu regnat a Judà als 25 anys i fa «el que és correcte als ulls del Senyor». 2 Reis 18:4 – Elimina els llocs alts, trenca les imatges, talla els bosquets i trenca a trossos la serp de bronze (Nehuixtan) que Moisès havia fet, perquè Israel havia començat a cremar-li encens. 2 Reis 18:5–7a – "Confiava en el Senyor, Déu d'Israel; i després d'ell no hi va haver cap com ell entre tots els reis de Judà..." El Senyor és amb ell, i prospera allà on va. 2 Reis 18:7b–8 – Es rebel·la contra el rei d'Assíria (negant-se a servir-lo) i derrota els filisteus fins a Gaza. 2 Cròniques 32:1–8 – En veure que Sennaquerib s'acosta, Ezequies consulta els seus prínceps per aturar les fonts d'aigua fora de Jerusalem, construeix les muralles i les torres, fabrica armes i anima el poble: «Sigueu forts i valents... amb ell hi ha un braç de carn; però amb nosaltres hi ha el Senyor, el nostre Déu, per ajudar-nos i lluitar les nostres batalles» (2 Cròniques 32:7–8). 2. La caiguda de Samaria i la invasió d'Assíria 2 Reis 18:9–12 – En el quart any d'Ezequies, Salmanassar, rei d'Assíria, assetja Samaria (el Regne del Nord d'Israel) i la captura en el sisè any d'Ezequies perquè Israel "no va obeir la veu del Senyor, el seu Déu". 2 Reis 18:13 / Isaïes 36:1 – L'any 14 d'Ezequies, Sennaquerib, rei d'Assíria, va pujar contra totes les ciutats fortificades de Judà i les va conquerir. 2 Reis 18:14–16 – En un moment de por, Ezequies envia un tribut a Sennaquerib a Laquix, dient: «He ofès; aparta't de mi: allò que em posis, ho suportaré». Paga 300 talents de plata i 30 talents d'or, fins i tot despullant l'or de les portes i els pilars del temple del Senyor. 3. Les burles i la guerra psicològica de Rabsaqué 2 Reis 18:17–18 / Isaïes 36:2–3 – Sennaquerib envia el Tartan, el Rabsaris i el Rabsaqué des de Laquix amb un gran exèrcit a Jerusalem. Es troben a la vora del conducte de la bassa superior. Eliaquim, Xebnà i Joah surten a rebre'ls. 2 Reis 18:19–21 / Isaïes 36:4–6 – Rabsaqué transmet el missatge de Sennaquerib: «Quina confiança tens aquesta?» Es burla de Judà per confiar en Egipte, anomenant Egipte una «canya trencada» que perforarà la mà de qualsevol que s'hi recolzi. 2 Reis 18:22 / Isaïes 36:7 – Rabsaqué intenta distorsionar les reformes religioses d'Ezequies, afirmant que Ezequies va ofendre Déu eliminant els llocs alts i els altars. 2 Reis 18:23–25 / Isaïes 36:8–10 – Rabsaqué ofereix burlonament 2.000 cavalls si Judà pot proporcionar-los genets. Després afirma que el Senyor mateix l'ha enviat a destruir Judà: «El Senyor m'ha dit: Puja contra aquesta terra i destrueix-la». 2 Reis 18:26 / Isaïes 36:11 – Eliaquim, Xebnà i Joah demanen a Rabsaqué que parli en sirià (arameu) en lloc de la llengua dels jueus (hebreu) perquè la gent comuna a la muralla no s'espaventi. 8
L'àngel poderós del Senyor defensa Jerusalem
2 Reis 18:27–35 / Isaïes 36:12–20 – Rabsaqué s'hi nega, cridant en hebreu als homes de la muralla. Els insta que no deixin que Ezequies els enganyi amb promeses que Déu els alliberarà. Es vanta que cap déu d'Hamat, Arpad, Sefarvaim o Samaria va salvar les seves terres d'Assíria; així doncs, «qui són, entre tots els déus dels països, els que han alliberat el seu país de la meva mà, perquè el Senyor alliberi Jerusalem de la meva mà?» (2 Reis 18:35). 2 Reis 18:36–37 / Isaïes 36:21–22 – El poble calla i no li respon ni una paraula, tal com Ezequies havia manat ("No li respongueu"). Els funcionaris tornen a Ezequies amb els vestits esquinçats. 4. Ezequies busca Isaïes i la primera promesa del Senyor 2 Reis 19:1–5 / Isaïes 37:1–5 – El rei Ezequies s'esquinça els vestits, es cobreix amb roba de sac, entra a la casa del Senyor i envia Eliaquim, Xebnà i els ancians dels sacerdots al profeta Isaïes . Declaren: «Aquest dia és un dia de angoixa, de reprensió i de blasfèmia... per tant, alça la teva pregària pel romanent que ha quedat». 2 Reis 19:6–7 / Isaïes 37:6–7 – Isaïes respon amb la paraula de Déu: «No tinguis por de les paraules que has sentit, amb què els servents del rei d'Assíria m'han blasfemat. Mira, jo enviaré una bufada contra ell, i sentirà un rumor, i tornarà a la seva terra; i el faré caure per l'espasa a la seva terra». 5. Carta blasfema de Rabsaqué i pregària d'Ezequies 2 Reis 19:8–13 / Isaïes 37:8–13 – Rabsaqué torna i troba Sennaquerib lluitant contra Libnà. En sentir que Tirhacà, rei d'Etiòpia, ha sortit a lluitar contra ell, Sennaquerib torna a enviar cartes a Ezequies, advertint-lo que Déu no pot alliberar Jerusalem i enumerant les nacions destruïdes (Gozan, Haran, Resef, Telassar). 2 Reis 19:14 / Isaïes 37:14 – Ezequies rep la carta del missatger, la llegeix, puja a la casa del Senyor i l'estén davant del Senyor . 2 Reis 19:15–19 / Isaïes 37:15–20 – Ezequies prega: «Oh Senyor, Déu d'Israel, que habites entre els querubins, tu ets l'únic Déu de tots els regnes de la terra... Inclina la teva orella, oh Senyor, i escolta: obre, Senyor, els teus ulls i mira: i escolta les paraules de Sennaquerib, que l'ha enviat a blasfemar el Déu vivent». Reconeix que Assíria va destruir altres nacions perquè els seus déus eren només fusta i pedra, i prega: «Ara, doncs, oh Senyor, Déu nostre, et prego que ens salvis de la seva mà, perquè tots els regnes de la terra sàpiguen que tu ets el Senyor, Déu, l'únic». 6. La resposta de Déu a través d'Isaïes 2 Reis 19:20 / Isaïes 37:21–22 – Isaïes envia un missatge a Ezequies: «He escoltat el que m'has pregat contra Sennaquerib, rei d'Assíria». 2 Reis 19:21–28 / Isaïes 37:22–29 – El Senyor reprèn l'orgull de Sennaquerib: «A qui has blasfemat i a qui has menyspreat?... fins i tot contra el Sant d'Israel». Déu assenyala que les victòries d'Assíria només van ser permeses per la seva divina providència («No has sentit fa molt de temps com ho he fet?»). A causa de la fúria de Sennaquerib, Déu declara: «Posaré el meu ganxo al teu nas i la meva brida als teus llavis, i et faré tornar pel camí per on vas venir». 2 Reis 19:29–31 / Isaïes 37:30–32 – Déu dóna a Judà un senyal de supervivència i creixement: el romanent de la casa de Judà tornarà a arrelar cap avall i donarà fruit cap amunt. 2 Reis 19:32–34 / Isaïes 37:33–35 – Déu promet respecte al rei d'Assíria: «No entrarà en aquesta ciutat, ni hi dispararà cap fletxa, ni s'hi presentarà amb escut, ni hi construirà un terraplè... Perquè jo defensaré aquesta ciutat per salvar-la, per mi mateix i per David, el meu servent».
9
L'àngel poderós del Senyor defensa Jerusalem
7. Intervenció divina i la caiguda de Sennaquerib 2 Reis 19:35 / Isaïes 37:36 / 2 Cròn. 32:21 – Aquella mateixa nit, l' àngel del Senyor va sortir i va ferir al campament dels assiris 185.000 homes . Quan la gent es llevava d'hora al matí, "vesí que tots eren cadàvers". 2 Reis 19:36 / Isaïes 37:37 – Sennaquerib marxa, torna a Nínive i s'hi queda. 2 Reis 19:37 / Isaïes 37:38 / 2 Cròn. 32:21 – Mentre Sennaquerib adorava a la casa del seu déu Nisroc, els seus fills Adrammèlec i Sarezer el van atacar amb l'espasa i van fugir al país d'Armènia. El seu fill Asarhaddon regna en lloc seu.
Lliçons clau de la narrativa La diferència entre el compromís humà i l'alliberament diví Inicialment, Ezequies va intentar comprar Sennaquerib prenent or del Temple (2 Reis 18:14-16), però Assíria va tornar per a la conquesta completa de totes maneres. Aplacar un enemic de Déu rarament funciona; la pau duradora només va arribar quan Ezequies va deixar de confiar en la plata i es va dedicar completament a l'oració. Preparació pràctica combinada amb confiança espiritual Abans que comencés el setge, Ezequies va aturar el subministrament d'aigua, va reforçar les muralles i va organitzar les defenses (2 Cròn. 32:2-5). La fe en Déu no significa ignorar la responsabilitat pràctica, però Ezequies va basar la seva confiança definitiva en el Totpoderós en lloc de les seves fortificacions. Discerniment espiritual contra la burla i l'engany Rabsaqué va utilitzar tàctiques psicològiques: distorsionar les Escriptures, difondre la por, qüestionar el poder de Déu i intentar separar els líders del poble (2 Reis 18:22, 28-35). L'ordre d'Ezequies de "no li respongueu" ensenya la saviesa de negar-se a discutir amb insults blasfems, i optar per portar el problema directament a Déu. Difonent els nostres problemes davant del Senyor Quan Ezequies va rebre la carta intimidant de Sennaquerib, la va portar directament al temple i "la va estendre davant del Senyor" (2 Reis 19:14). Això proporciona un model per a l'oració: portar amenaces, pors i ansietats tangibles directament a la presència de Déu i exposar-les davant d'Ell. La glòria de Déu com a màxima prioritat en l'oració Ezequies no només va pregar per la supervivència personal; va pregar perquè Déu actués "perquè tots els regnes de la terra sàpiguen que tu ets el Senyor Déu, l'únic" (2 Reis 19:19). Les pregàries centrades en l'honor de Déu s'alineen estretament amb la Seva voluntat. L'orgull de l'home contra la sobirania de Déu Sennaquerib creia que les seves conquestes militars eren el resultat del seu propi poder (2 Reis 19:23-24). Déu li va recordar que ell era simplement un instrument en el pla general de Déu (2 Reis 19:25-28). Déu resisteix els orgullosos, i cap poder mundan pot prevaler contra els seus propòsits sobirans.
10